NANA ARGUMENT Nana és una nena de quatre anys que viu amb la seva mare en una casa al bosc. Una tarda, quan torna de l'escola, descobreix la solitud de la seva llar. Haurà d’espavilar-se sola, explorant la seva primerenca llibertat mentre s'apodera del seu món. Un conte màgic i cruel, guardonat amb el premi a Millor Òpera Prima al Festival de Locarno. FITXA TÈCNICA França 2011 68 minuts Valérie Massadian Valérie Massadian Sophie Erbs Léo Hinstin Valérie Massadian MUNTATGE Dominique Auvray Valérie Massadian
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA
FITXA ARTÍSTICA Marie Delmas Mare Kelyna Lecomte Nana Alain Sabras Avi
DIUMENGE 19 DE GENER DE 2014 18:30 H SALA PETITA DEL TEATRE KURSAAL
DIRECTOR VALÉRIE MASSADIAN FILMOGRAFIA
2012 Nana 2011 Ninouche (curt)
BIOGRAFIA Valérie Massadian va néixer en una família d'origen armeni. Després de treballar com a model a Tòquio o Nova York, torna a, va treballar amb el dissenyador Jean Colonna, i després es troba amb el fotògraf Nan Goldin on es va convertir en assistent d'editor durant tres anys a partir de 2001 a 2003. Ella realitza l'escenografia i organitza la retrospectiva fotogràfica "Devil’s Playground" i l'edició de llibres de Editions Phaidon. És a través de la fotografia i, en particular, a través de les seves col·laboracions amb Nan Goldin, Valerie Massadian aborda la imatge, sobretot en forma de diapositivesprojeccions (The Link, Mary Go Round, Journal de Bord) exposats a Tòquio, Londres o Porto. Influenciada per No quarto da Vanda de Pedro Costa, que, diu, ha canviat la història del cinema, Valerie Massadian realitza el curtmetratge i el llargmetratge Ninouche i Nana.
COMENTARI CONFESSIONS DE LA DIRECTORA He crescut en l’extraradi, molt poc després al camp, a França Per força jo era bastant salvatge , un animal poc civilitzat, a gust amb la terra, els peus en el fang, descalços o a tot estirar en mitjons ... Em vaig prendre el meu temps per comprendre les convencions, que calia vestir no per sortir, sinó en el dia a dia. No em deixaven veure la tele. Les primeres pel·lícules les tinc lligades a un record de transgressió : aixecar a la nit a veure " Cinema de Minuit" a casa del meu avi a través d'una porta mig oberta ... I també "Johnny va agafar el seu fusell" la primera pel·lícula que vaig veure en una pantalla, amb set anys, al cineclub del poble, a l'aire lliure. La pel·lícula em va traumatitzar. El que més m'agradava, més que la projecció dels cineclubs a l'aire lliure, era la nit, l'estiu, mirar les cares de la gent. Eren de totes les edats, de tots els gèneres, tots junts , locals i estiuejants, units per bancs de col·legi, al pati i en els seus rostres aquest candor gairebé infantil, aquesta admiració compartida, si bé no trobava les paraules en aquella època era el que em pertorbava, el trobava molt bonic. Nana és el meu primer llarg, no tinc record d'haver volgut fer una altra cosa. Tot ha estat una sèrie de voltes per arribarhi. El primer que em va donar una oportunitat a l'arribar va ser Jean Colonna, al que vaig
trobar de casualitat. He treballat amb ell durant onze anys. Amb els diners que vaig guanyar, vaig realitzar el meu primer curt “N'habite plus à l'adresse indiquée” una catàstrofe. El que m'encanta del fracàs és que et mostra el que no cal fer. Finalment, he treballat en pel·lícules d'altres: alhora feia vestuari, decorats, localitzacions, la direcció artística de “The Passenger” i
“Story of Jen” de Francois Rotger. També vaig treballar a “Mange, ceci est mon corps” de Michelange Quay. L'única vegada que vaig fer el vestuari d'una pel·lícula tradicional, vaig aprendre tot el que no m’agradava del cinema, el que trobava incoherent amb la meva idea del cinema i del que cal buscar. Per a mi, l'objectiu és que en això que anomenem cinema hi hagi vida. [...] web cinebinariofilms.com