I AM NOT YOUR NEGRO ARGUMENT Film/assaig on, a través de la veu de Samuel L. Jackson, ressonen les idees i pensaments de James Baldwin, escriptor afroamericà,amb una manifesta càrrega política i de crítica social.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT França, EUA, Bèlgica i Suïssa ANY 2016 DURADA 93 minuts DIRECCIÓ Raoul Peck GUIÓ Raoul Peck James Baldwin (llibre) PRODUCCIÓ Rémi Grellety Hébert Peck Raoul Peck FOTOGRAFIA Henry Adebonojo Bill Ross Turner Ross MUNTATGE Alexandra Strauss MÚSICA Alexei Aigui
En base a l’inacabat llibre de l’autor Remember this house i a les cartes enviades al seu editor, Jay Acton, Raoul Peck composa una pel·lícula documental que reflecteix l’experiència de ser negre a l’Amèrica del segle XX, entroncant les reflexions i aparicions de Baldwin amb el present(des de la violència estructural que es perpetua amb els assassinats d’afroamericans per part de la policia, fins a l’elecció d’Obama com a president), i incidint en la diversitat de posicions en la lluita pels drets civils. DIRECTOR
RAOUL PECK FILMOGRAFIA Lumumba (2000) Siempre en abril (2005) Muerte en Pacot (2014) The Young Karl Marx (2017)
DIUMENGE 29 D'OCTUBRE DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
BIOGRAFIA Director de cinema i activista polític haitià, país en el qual va arribar a exercir de ministre de cultura durant el mandat de RosnySmarth (des de març de 1996 a setembre de 1997). Va viure i estudiar a la República Democràtica del Congo (a partir dels 8 anys), als Estats Units (on va treballar de taxista durant un any a la ciutat de NY), a França (on obtingué el títol que li permeté accedir a estudis superiors) i a Alemanya (on es llicencià en enginyeria industrial i en cinema). El 1986 va crear, també a Alemanya, la seva pròpia productora, Velvet Film, vehicle per tirar endavant primer curts experimentals i, més tard, la resta de la seva producció documental. D’aquesta manera, va recrear l’assassinat del líder congolès PatriceLumumba a Lumumba (2000); va meditar sobre el genocidi ruandès a Siempre en abril (2005) i va mostrar els efectes del terratrèmol haitià a Muerte en Pacot (2014).Actualment està preparant The Young Karl Marx (2017), a l’entorn de l’amistat de Karl Marx i Friedrich Engels, els autors del Manifest Comunista. El 2012 va ser membre del jurat del Festival de Cannes.
COMENTARI James Baldwin (Nova York, 1924Saint Paul de Vence, França, 1987) Baldwin va colpejar la consciència nordamericana durant tres dècades i va exposar la ferida racial amb una lucidesa aclaparadora. Criat als carrers de Harlem i descendent d’esclaus de Georgia, el seu padrastre va ser predicador i ell mateix va seguir aquest camí durant l’adolescència (“aquella època va ser la més terrible de la meva vida, i també la més deshonesta. La histèria que em va produir va dotar els meus sermons, durant un temps, de profunda passió”, va escriure a La próximavez el fuego (Thefirenexttime, 1963). Abans de bolcar-se en la literatura i escapar-se a Paris quan tenia 24 anys i molts pocs diners a la butxaca, però convençut que allà el seu destí seria millor que el de ser negre als Estats Units, va treballar a Greenwich Village com a cambrer i rentaplats. L’any 1957 va tornar al seu país d’origen, on restà fins el 1968, quan l’assassinat de Martin Luther King el va fer tornar a França. En els seus assajos i novel•les, Baldwin parla de la realitat urbana, de la brutalitat policial, del mal sistèmic,que no només fereix el sud nord-americà segregat, sinó també el nord, les avingudes de les ciutats. Les seves paraules delaten la rellevància de la seva anàlisi precísa, transmeten una veritat inquietant i propera, un eco que Peck ha sabut modular perfectament a I Am NotYour Negro: “Els meus compatriotes eren l’enemic”, “la història dels negres a Amèrica és la història d’Amèrica, i no és una història bonica”, “aquesta no és la terra de la llibertat, és la llar dels valents”. Algunes altres de les seves novel•les són: original en anglès ambof subtítols Go Versió tell it on themountain,Notes a native, en castellà. (1958),Another country Giovanni’sroom (1962),Tell me how long thetrain’sbeengone (1968),Just aboutmyhead (1979),Evidencia de cosas no vistas (1985),A rap on race, Blues for Mr. Charlie i The Amen Corner. El 1979, Baldwin va decidir escriure un Sony Crawford llibre sobre tres lídersDuane afroamericans Jackson que va conèixer i van morir crivellats: Jacy Farrow Medgar Evers el 1963, Malcolm X el Sam the1965 Lioni Martin Luther King el 1968. ElRuth manuscrit Popperinacabat Rememberthis HouseLois i lesFarrow cartes que va Lester Marlow enviar al seu editor parlant-li del projecte són l’eix central del documental de Peck. Una guerra en marxa El rostre maquillat, blanc i sublimat en refulgent Eastman Color de Doris Day DISSABTE s’encadena amb la15 imatge d’una dona 21: 00 H penjada en una de les afroamericana decisions formalsSESSIÓ més agressives ÚLTIMA A LAde I Am NotYour Negro, documental de l’haitià Raoul SALA CIUTAT Peck que reviu les paraules de l’escriptor James Baldwin, creant ponts constants entre la càrrega de culpa del passat americà i un present crispat de qüestions no resoltes. Seguint els preceptes del muntatge dialèctic, la unió d’aquestes dues imatges -Doris Day + aquesta víctima anònima- es converteix en un diagnòstic concís de l’estat de la qüestió (racial) en una nació americana
que acaba de donar legitimitat electoral a inèdites inflexions de la intolerància: l’Amèrica blanca és un rostre edulcorat i elevat a la condició d’icona (icona d’una religió on el credo és el mercat i la supremacia racial, la seva corresponent deriva integrista); l’Amèrica negra és un ARGUMENT cos sense nom penjat d’una soga. El documental té esperit de crit urgent i la dinamo que el propulsa és el mateix imperatiu de supervivència que, en el nostre entorn immediat, mou la lluita feminista contra la violència de gènere: allò tan bàsic i terrible com aquest “Ens maten!” que no té res de metafòric. Van matar Medgar Evers, Malcolm X i Martin Luther King... i, avui dia la violència policial segueix causant víctimes. Peck, que fou ministre de cultura a Haití i fa anys que bolca el seu pensament activista en una obra cinematogràfica accentuadament polititzada -el seu últim treball de ficció aborda la joventut de Karl Marx- , parteix del manuscrit inacabat de Rememberthis House, l’obra que James Baldwin va voler consagrar a la memòria dels seus amics assassinats -Evers, Malcolm X i Luther King- en el context de la lluita pels drets civils de la comunitat afroamericana. La veu de Samuel L. Jackson recupera les paraules furioses de Baldwin, mentre que la implacable feina de muntatge d’Alexandra Strauss aboleix tota distància temporal entre l’abans i l’ara. Els informes de l’FBI sobre Baldwin deixen clar el subtext de l’assumpte: això no és un pols, és una guerra. Jordi Costa a Elpais.com/cultura [7 d’abril de 2017] El profeta James Baldwin L’improbable èxit de James Baldwin al cinema ha arribat 30 anys després de la seva mort, de la mà del director haitià Raoul Peck. Nit rere nit, el mes de febrer passat, s’exhaurien les entrades als cinemes de Nova York, i a l’aplaudiment unànime de la crítica s’hi sumava l’ovació del públic al final de la projecció de I Am NotYour Negro, el film que aquells dies partia com a favorit en la carrera dels Òscars com a millor documental. El llegendari poeta, crític, novel•lista, assagista lúcid i cinèfil confés ha saldat pòstumament un deute pendent amb la pantalla gran des que a
finals dels anys seixanta va treballar en un guió del qual el van acabar apartant. [...] I Am NotYour Negro no inclou cap frase que no sigui de Baldwin; ell figura com a únic guionista als títols de crèdit. Hi ha COMENTARI fragments d’altres dos assajos seus, No Name on theStreet (Sense nom al carrer) i TheDevilFindsWork (El diable troba feina), i les imatges barregen material d’arxiuabundant -incloses diverses entrevistes i debats amb l’escriptor- i metratge recent de les protestes després de la mort de joves afroamericans a Ferguson i Baltimore o de la presa de possessió del president Obama el 2009. El potent guió pòstum de Baldwin l’ha publicat als Estats Units el segell Vintage International, i la seva figura ha recuperat un paper central a la turbulenta era Trump. “Hi ha un element profètic i moral en la seva escriptura que ha sigut redescobert per un públic jove”, explica el crític i escriptor Adam Shatz. “La seva prosa té la cadència dels sermons, barrejada amb Henry James i el blues, un element sagrat en la retòrica negra. Baldwin va insistir que el problema dels negres era un problema dels blancs, i aquí radica l’auge actual de la supremacia blanca”. No va ser un líder dels drets civils, però sí un portaveu excepcional d’aquella causa, un intel•lectual compromès i carismàtic, amic de Nina Simone i Miles Davis. “No agradava a tothom, Baldwin era una persona poc corrent, exiliat, negre, escriptor, gai, però va saber convertir el jo en nosaltres. Va capturar el drama dels Estats Units i el que hi estava en joc”, assenyala Shatz, i afegeix que en la seva figura conflueix una doble lluita racial i sexual, diverses identitats, la interseccionalitat que ara s’estudia a l’acadèmia nord-americana. Està per veure si aquí també arribarà l’hora de Baldwin. Publicat els anys setanta i vuitanta en espanyol, avui la seva obra està pràcticament descatalogada (...) Mentrestant, queden les seves paraules: “Jo no sóc un nigger, sóc un home. Si tu penses que sóc un nigger és que necessites creure-ho així, i hauràs d’esbrinar per què”. Andrea Aguilar a Elpais.com/cultura/Babelia [7 d’abril de 2017]