OLEG Y LAS RARAS ARTES ARGUMENT Oleg Nikolaevich és una personalitat singular i excèntrica: cada dimarts, quan el Museu Hermitage (San Petersburg) tanca les portes al públic, toca el piano del segle XVIII que li va regalar un admirador. DIRECTOR
ANDRÉS DUQUE FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA Espanya 2016 70 minuts Andrés Duque Andrés Duque Marta Andreu Tània Balló Lluís Miñarro Serrana Torres FOTOGRAFIA Carmen Torres MUNTATGE Félix Duque MÚSICA Oleg Karavaychuk
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
DIUMENGE 5 DE MARÇ DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
2015. Oleg y las raras artes 2015. Una película recordada 2015. Primeros Síntomas 2012. Ensayo final para utopía 2011. Color perro que huye 2009. No es la imagen es el objeto 2008. All You Zombies 2007. La Constelación Bartleby 2006. Landscapes in a Truck 2005. Paralelo 10 2004. Ivan Z
BIOGRAFIA Neix el 1972 a Caracas però fa molts anys que es va instal.lar a l'Estat espanyol i resideix actualment a Barcelona. La seva filmografia sempre s'ha mogut dins de les coordenades del cinema alternatiu i s'ha caracteritzat per una investigació molt inventiva dels codis del documental. El seu primer film, Ivan Z., filmat el 2004, està dedicat al visionari Iván Zulueta i excel.leix en nombrosos festivals i és nominat als Goya. El 2011 destaca en el prestigiós festival de Rotterdam amb Color perro que huye i el 2013 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona amb Ensayo final para utopía. El seu darrer llargmetratge , Oleg y las raras artes, ha estat únaniment elogiat i és el primer de la seva filmografia que s'ha estrenat en les nostres pantalles.
COMENTARI Cineclub projecta aquest diumenge Oleg y las raras artes,un dels documentals més potents i elogiats del 2016. Oleg Nikolaevitch Karavaichuk, pianista i compositor, és un dels personatges més misteriosos, extravagants i apassionants de la cultura russa del segle XX. Va néixer el 1927, fou un nen prodigi, va tocar davant del mateix Stalin, va conpondre la banda sonora de pel.lícules de cineastes de la talla de Paradjanov i en els darrers anys representava en el Museu Hermitatge, de San Petersburg, un ritual força especial: cada dimarts, quan tancaven les portes al públic, tocava un piano del segle XVIII que li havia regalat un admirador. Andrés Duque, un realitzador que ja dedicà un documental a un altra personalitat vertaderament alternativa (el director Ivan Zulueta), posa la seva càmera enterament al servei del Versió original anglèsprecisament amb subtítols singular Oleg,enque en castellà. morí el juny de l’any passat. El film captura sense cap tipus d’artifici l’essència filosòfica, creativa i ideològica d’un home lliure i diferent Sony queCrawford sempre Duane Jackson s’havia resistit, abans d’arribar Jacy Farrow Sam the Lion Duque, a confessar-se davant Ruth Popper d’un estranger. Oleg y las raras Lois Farrow Lester Marlow artes recull un “performance” fascinant d’un artista que no diferencia la realitat i la creació. La complicitat perfecta entre el músic i la càmera genera DISSABTE 15 00 H una21: experiència ÚLTIMA SESSIÓ A LA cinematogràfica SALA CIUTATabsorvent i única.
ARGUMENT
COMENTARI