PROFESOR LAZHAR ARGUMENT Bachir Lazhar, 55 anys i algerià d'origen, és contractat com a substitut d’un mestre d'escola primària que va morir en circumstàncies tràgiques en una escola a Montreal. El carisma i la forma molt particular de l'ensenyament del Professor Lazhar serà fonamentals per tirar endavant el curs i canviar les vides dels seus joves alumnes. DIRECTOR FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
Canadà 2011 94 minuts Philippe Falardeau Philippe Falardeau Luc Déry Kim McCraw FOTOGRAFIA Ronald Plante MUNTATGE Stéphane Lafleur MÚSICA Martin Léon
FITXA ARTÍSTICA Fellag Sophie Nélisse Emilien Néron Danielle Proulx Brigitte Poupart Vincent Millard
Bachir Lazhar Alice Simon Srta. Vaillancourt Claire Victor
DIUMENGE 11 DE NOVEMBRE DE 2012 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
PHILIPPE FALARDEAU FILMOGRAFIA
2000 La moitié gauche du Frigo 2006 Congorama 2008 C'est pas moi, je le jure! 2011 Monsieur Lazhar
BIOGRAFIA Philippe Falardeau (nascut el 1968 a Hull, Quebec, Canadà) és un director de cinema i guionista canadenc. El seu primer llargmetratge, la Moitié gauche du frigo (2000) va guanyar el premi a la millor òpera prima al Festival Internacional de Cinema de Toronto i una nominació al millor guió als premis Jutra del Quebec. Falardeau també va rebre el Claude Jutra Award l'any 2001 per aquesta pel·lícula. Congorama va guanyar un premi Genie el 2007 al millor guió original. Monsieur Lazhar va ser nominada a la millor pel·lícula de llengua estrangera a la 84ena edició dels Òscars.
COMENTARI Les pel·lícules sobre l'ensenyament i els seus problemes ja són tot un petit subgènere, potser des que Glenn Ford es va enfrontar als adolescents conflictius de l'esplèndida Semilla de maldad (1955), de Richard Brooks. Fa uns quants anys, Bertrand Tavernier semblava que ens regalés la darrera paraula sobre el tema a Hoy empieza todo (1999), i fa poc Riad Satuff va relaxar l'ambient, encara que fos únicament en aparença, a la divertida però també sarcàstica The french kissers (2010). El cas de Profesor Lazhar, però, és un altre. Ens trobem amb una obra que no vol parlar del sistema educatiu, ni d'adolescents esbojarrats, sinó de com una comunitat escolar s'enfronta a determinats canvis i com això afecta mestres i alumnes. Una mestra se suïcida. Un mestre d'origen àrab la substituirà i s'haurà de guanyar la confiança d'uns nens colpits pel desastre. La bona notícia és que aquest film canadenc no recorre al sentimentalisme per resoldre Versió original en anglès amb subtítols aquesta situació, ni proposa el en castellà. típic crescendo a través del qual tot comença molt malament i a la fi tots s'estimen i són feliços. Philippe Falardeau camina amb cautela, sense pressa, i vol Sony Crawford Duane Jackson acostar-se als personatges Jacy Farrow escoltant-los, observant el dolor Sam the Lion Ruth Popper dels infants i la desorientació del Lois Farrow professor, que noLester s'acaba Marlow d'integrar del tot. La mala notícia és que aquesta actitud sensible queda diluïda en uns quants apunts superficials, en una pintura DISSABTE 15 impressionista que no dramatitza 21: 00 H més la situació simplement perquè ÚLTIMA SESSIÓ A LA no en sap. La prova és que el SALA CIUTAT resultat final no està lluny dels tòpics esmentats, i el que sembla un film obert, molt natural i alhora molt estilitzat, es mostra ple de llocs comuns, previsible. Carlos Losilla, Avui
ARGUMENT
COMENTARI