POESÍA ARGUMENT Mija viu amb el seu net adolescent en una petita ciutat dormitori prop del riu Han. Es una senyora elegant i plena de curiositat que sol resultar imprevisible per els altres. Un dia, per casualitat, s'apunta a un taller de poesia a un centre cultural del seu barri i, per primera vegada a la seva vida, es veu en la obligació d'escriure un poema. Buscant la inspiració, s'adona de les meravelles que amaga la vida quotidiana però, desgraciadament, la tràgica realitat s'acabará imposant.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE
Corea del Sud 2010 139 minuts Lee Chang-dong Lee Chang-dong Lee Jung-dong Kim Hyun Seok Kim Hyun
FITXA ARTÍSTICA Yun Jeong-hie Lee Da-wit Hira Kim Ahn Nae-sang Park Myeong-shin
Mija Jongwook M. Kang Pare de Kibum Mare de Heejin
DIUMENGE 11 DE MARÇ DE 2012 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
DIRECTOR LEE CHANG-DONG FILMOGRAFIA
1997 1999 2002 2007 2010
Chorok Mulkogi Bakha Satang Oasis Milyang Shi (Poesía)
BIOGRAFIA Lee Chang-dong no és un realitzador a l'ús. Tampoc ho és la història del seu país. Corea del Sud, país pel qual han transitat els interessos de japonesos, xinesos o americans, ha vist com, després de l'ocupació nipona al final de la Segona Guerra Mundial, venia una divisió interna: la de les dues Corees. Una divisió encara no superada, causant d'una ferida no cicatritzada que es va agreujar amb l'arribada de la dictadura dels anys seixanta i que va persistir al país al llarg de tres dècades. El director viu aquests fets durant l'adolescència, creixent fins a arribar a Kwangju (la matança de civils més important en la història de Corea produïda a principis dels anys vuitanta), que va “enterrar” a la generació a la qual ell pertany. Una generació que, d'altra banda, va a ser la responsable de l'explosió cultural que viu Corea al llarg dels anys noranta: la nova ona coreana. De formació literària, Chang-dong no roda la seva primera pel·lícula fins a arribar als quaranta. Amb cinc pel·lícules en el seu haverla seva haver, pot presumir de ser un dels autors per excel·lència del panorama internacional, a més d'haver participat activament en la política democràtica del seu país, al haver estat Ministre de Cultura de Corea del Sud. Neix el 1954 a Daegu (la tercera ciutat més gran de Corea del Sud). Es llicencia en Llengua i Literatura, treballant en el teatre com a director i actor, on continua els passos del seu germà, fins que en 1983 comença a escriure novel·les d'èxit. No entra al món del cinema fins el 1993 (una vegada ja ha triomfat com a novel·lista), i ho fa gràcies a l'encàrrec del guió de To Starry Island (del realitzador Park Kwang-su), repetint l'any 1995 amb A Single Spark, per la qual va guanyar el Premi al Millor Guió als Grand Bells Awards, els premis cinematogràfics més antics i prestigiosos a Corea del Sud. El seu descobriment internacional com a director arriba amb Oasis, premiada a Venècia, entre d'altres festivals i amb Poesía obté el premi al millor guió i una menció especial del jurat a Cannes.
COMENTARI UNA FLOR A L'HIVERN Les figures maternals, són una constant en la tradició del melodrama coreà i en el seu correlat televisiu: aquests serials que alguns connaisseurs occidentals han elevat a objecte de culte. No és, per tant, casual que dues recents pel·lícules coreanes hagin usat l'arquetip per deconstruir-lo, reconstruir-lo i, en el procés, revelar fractures, zones d'ambigüitat. A Mother (2009), l'última pel·lícula incomprensiblement inèdita al nostre país- de Bong Jon-Hoo, director de les celebrades The host (2006) i Memories of murder (2003), Kim Hye-Ja, una actriu encasellada en l'arquetip, alterava les inèrcies de la tradició en mutar gairebé en una versió filoalmodovariana de Miss Marple, després, en una mare fosca, en el si d'una trama que, en cert sentit, venia a ser la de Poesia per altres mitjans. En la pel·lícula de Lee Chang-dong -que va ser ministre de Cultura de Corea del Sud de 2003 a 2004: sí, no anem a entrar en odioses comparacionsYoon Jeong-hie encarna a una àvia -és a dir, una megamareenfrontada a la idea inassumible que el seu nét va participar en una violació col·lectiva (que va esperonar el posterior suïcidi de la víctima), mentre l'alzheimer avança i un curs de poesia li exigeix saber contemplar la bellesa del món. Mija, el personatge interpretat per la veterana actriu, és una d'aquestes senyores amb aspecte de flor premsada entre les pàgines d'un llibre: un hivern que s'obstina a semblar una primavera suspesa. La pel·lícula assumeix el desafiament d'explicar un doble procés: la tornada a la vida d'aquesta flor morta i la conquesta d'un sentit quan aquesta flor, per dir-ho d'alguna manera, troba el
seu lloc al món, d'una manera semblat a aquella el·lipsi amb la qual James Whale va explicar la mort d'una nena -unes flors sobre l'aigua- en una de les imatges més perturbadores i inoblidables de El doctor Frankenstein. Lee Chang-dong arrossega la creu de ser el paradigma coreà del director-guionista: algú més preocupat per completar el puzzle que per transustanciar-lo en forma. És un retret infundat. Chang-dong està lluny de ser un director exhibicionista, perquè prefereix ser alguna cosa molt més difícil: un director precís, que calcula la seva posada en escena perquè la tempesta de la tragèdia
s'anunciï en segon pla -la seqüència de la sortida de l'hospital- i que sembra la seva pel·lícula de ressons i recurrències que, en arribar al desenllaç, confirmen que no sobra ni un sol dels 139 minuts que componen el metratge. Si calgués buscar-li un parent japonès a Chang-dong, un tendiria a pensar en Mikio Naruse. Si calgués buscar-li un parent occidental, seria Douglas Sirk. Jordi Costa 26/11/10 El País