SIERANEVADA ARGUMENT En un claustrofòbic pis d’una nombrosa família de classe mitjana de Bucarest, assistim a l’intent de celebració d’un àpat en commemoració del traspàs del patriarca, enmig de retalls de converses, corredisses, plors i cops de porta. La visió de tot un món tragicòmic des del rebedor de casa.
DIRECTOR
CRISTI PUIU FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE
Romania 2016 173 minuts Cristi Puiu Cristi Puiu Anca Puiu Barbu Balasoiu Ciprian Cimpoi Iulia Muresan Letitia Stefãnescu MÚSICA Craig Armstrong
FITXA ARTÍSTICA Mimi Branescu Judith State Bogdan Dumitrache Dana Dogaru Sorin Medeleni
Lary Sandra Relu Nusa Mirica Toni
DIUMENGE 3 DE DESEMBRE DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
Avant le petit déjeuner (1995) Curtmetratge Le Matos et la Thune (Marfa si banii) (2001) Cigarettes and Coffee (Un cartus de kent si un pachet de cafea) (2004) Curtmetratge La muerte del señor Lazarescu (Moartea domnului Lazarescu) (2005) Aurora (2010) Sieranevada (2016)
BIOGRAFIA Representant il·lustre de l’anomenada “Nova onada romanesa”, Cristi Puiu compta, fins al moment, amb més premis i reconeixements que no pel·lícules rodades. Nascut el 3 d’abril de 1967 a Bucarest, el seu primer interès artístic fou la pintura. L’any 1992 va entrar a estudiar al Departament de Pintura de l’École Supérieure d'Artes Visuels de Ginebra, on un any més tard ja es decantà pel cinema. Es va graduar en aquesta disciplina el 1996. En tornar a Romania ja hi va treballar de director i guionista. El festival de Locarno li va seleccionar un curt, Avant le petit déjeuner, el 1995. El 2001 el seu primer llarg Le Matos et la Thune va ser seleccionat per a la Quinzena dels directors, i va obtenir nombrosos reconeixements, entre ells el Prix Procirep al Festival Premiers Plans de Angers, i el Premi Abasto al Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente. El 2004 torna al curtmetratge amb Cigarettes and Coffee (Un cartus de kent si un pachet de cafea), amb el qual obté l’ Ós d’Or a la Berlinale. La consagració li arriba amb La muerte del señor Lazarescu, guanyadora del premi Un Certain Regard el 2005 a Canes. El 2009 produeix Francesca, de Bobby Paunescu, seleccionada a Venècia i Premi FIPRESCI a Gijón. El seu tercer llarg com a director, Aurora, ha passat per Canes, Karlovy Vary o New York. Amb Sieranevada, Cristi Puiu presenta la tercera etapa del seu projecte sobre els suburbis de Bucarest.
COMENTARI 'Sieranevada', una obra mestra Sota l’ aparença d'austera crònica costumista d'una caòtica reunió familiar, Sieranevada, la nova pel·lícula de Cristi Puiu, autor de la magistral La mort del senyor Lazarescu, proposa un vertiginós viatge des de les aigües del cinema microscòpic –aquell detallista, que es recrea en cada petit gest dels personatges– fins a la més ambiciosa cosmogonia fílmica. Aquest crític no recorda un altre film narratiu recent que hagi aconseguit abastar amb tanta claredat i poca afectació tantes àrees de la vida i del pensament (caldria imaginar, potser, L'arbre de la vida de Malick sense l'ímpetu transcendentalista): de la complexitat de les interaccions socials i familiars a la imbricació de la memòria personal i el curs de la Història, del qüestionament de la realitat al reconeixement de l’ omnipresència dels dogmes... L'absurd s'imposa en els infructuosos intents d'un clan per asseure's a la taula per recordar el patriarca mort, com si una força esotèrica alimentés la disfuncionalitat d'aquesta tribu petitburgesa. Així, durant gairebé tres hores de pel·lícula, cada nou pla seqüència revela noves capes de la convulsa realitat Versió original enexcèntrica anglès amb com subtítols d'una família tan en castellà. qualsevol altra. Una incisiva radiografia sociocultural en la qual l'implacable Puiu dissecciona hostilitats amb la precisió de Haneke, juga amb les portes que Sony Crawford s'obren i que es tanquen amb la Duane Jackson clarividència de Lubitsch, i és capaç Jacy Farrow de desvelar secretsSam d'un thematrimoni Lion Ruth Popper amb la intel·ligència i emotivitat de Lois Farrow Bergman. D'això se'n diu una obra Lester Marlow mestra. Manu Yáñez a play.ara.cat [21 de juliol de 2017] 'Sieranevada’, l’espectacle de la DISSABTE 15 mort21: ordinària 00 H És difícil descriure l’experiència ÚLTIMA SESSIÓ A LA de veure Sieranevada. SALA CIUTATConstruïda a partir d’un formiguer de ressons — la Romania convalescent de l’era Ceausescu, teories de la conspiració post-11S, les particularitats de les millors princeses Disney— i de matusseries —una composició il·lògica pel que fa als arguments, l’espai i les trames—, la pel·lícula
deixa estabornit, meravellat, exhaust i extasiat. Tot a la vegada, en una mena de còctel de digestions que la fa tan absolutament absorbent —tan rara en la seva singularitat i tan càlida en la seva inversemblança— com ARGUMENT inexcusable a l’hora de gaudir de posicions creatives allunyades de la funcionalitat dels manaments que marquen els tòpics i els arquetipus més anodins. El rebedor d’un pis de Bucarest s’encarrega de vehicular tot aquest desordre incontenible, i fa que Sieranevada sigui un joc de múltiples pel·lícules que es van succeint, com capes de roba que es van traient — o posant, segons la necessitat—, amb tocs de diàlegs que juguen a riure de l’absurd, amb els arguments d’una tragèdia humana pròpia d’aquell cinema que vol recrear-se en la intimitat, o bé amb girs còmics de difícil encaix en un món tan viciat pel tabac que no para de fumar-se a l’interior d’una cuina minúscula, convertida en un homenatge extravagant a la tan cèlebre cabina dels Germans Marx. Entre discussions, emergeix l’aposta per un cinema a mig camí de l’exigència i la imprudència, que juga al tot o res des de l’inici, amb un primer plaseqüència que marca la pauta de l’artifici: un cotxe fa voltes per la via pública d’una Romania sense maquillatge, buscant aparcament, entre obres, senyals de trànsit malgirbats, un fred integrat al moll de l’os i amb una parella entrada a la quarantena que no sap ben bé com aturar-se i respirar. Per a incrèduls —si n’hi ha, encara— , aquest pròleg serà la prova de foc que dictaminarà la immersió total o la fugida. I no hi haurà retorn, perquè aquesta escena, maldestra en mans de qualsevol altre cineasta sense un
do com el de Cristi Puiu —autor que ja va meravellar amb La mort del senyor Lazarescu (2005)—, és l’avantsala d’un torrent de cinema rude que no para de desafiar-nos des del desconcert. I això ja fa que COMENTARI tot l’artefacte sigui meravellós, perquè no pararem de preguntar-nos si el cineasta podrà aguantar una acció tèrbola, indeturable, erràtica, contingudament propera a l’slapstick i limitada a un pis minúscul, durant prop de tres hores. La perícia de tot plegat ve pel punt de vista i per la manera com Puiu tracta la posada en escena, una coreografia imperfecta d’actors convertits en espectres que deambulen sense parar per l’espectacle de la mort ordinària. Així, la previsible trobada familiar —que hem vist abans centenars de vegades— acaba sent una experiència inusitada, potser fins i tot gloriosa. Per exòtica i atribolada, però també per tenir tanta consciència de com pot arribar a ser de mal·leable el llenguatge cinematogràfic. Sieranevada fa una nova volta a un costumisme que ha arribat a ser un lloc comú en el cinema d’autor més vanitosament tediós, fins a arribar a ser la vida d’una família, tots els secrets que arrosseguem, les connexions que establim, les opinions que no callem. Una pel·lícula que és el que explica, concebuda com un àpat que s’interromp i no pot acabar mai de produir-se, en un torrent de cabal variable que deixa absolutament desorientat. I un ritual mortuori que no amaga l’arbitrarietat de la fe i les conviccions. Tan allunyada de nosaltres com propera a les nostres misèries. Esteve Plantada a El Temps, núm. 1730 [7 d'agost de 2017]