SURPLUS ARGUMENT Documental que fa una reflexió sobre el consumisme en un món globalitzat i dóna les raons per les quals aquesta forma de vida no aporta la satisfacció que originàriament se li atribueix.
BIOGRAFIA Erik Gandini (nascut a Bèrgam, Itàlia) és un director de cinema suec, productor i escriptor. Ha realitzat diverses pel·lícules i documentals entre es destaquen Sacrifici: qui va trair el Che Guevara, Surplus – Terrorisme de consum i Videocracy.
DIRECTOR
ERIK GANDINI FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA
Suècia 2003 52 minuts Erik Gandini Erik Gandini Erik Gandini Lukas Eisenhauer Carl Nilsson MUNTATGE Johan Söderberg
1999 Amerasians 2001 Sacrficio: Who Betrayed Che Guevara (TV) 2003 Surplus: Terrorized Into Being Consumers 2005 Gitmo 2009 Videocracy
Juntament amb Tarek Saleh va realitzar el documental Sacrifici: qui va trair el Che Guevara que dóna una versió alternativa sobre qui va ser el cap de turc culpable de la mort del Che. El documental va ser premiat amb el Premi Coral al Festival del Nou Cinema Llatinoamericà de curtmetratges 2001. Videocracy que analitza l'acumulació de poder que ha experimentat la televisió a Itàlia durant els últims tres decennis i de com un cert tipus de fer televisió està influint profundament en els comportaments de la població italiana i la política del país. Amb Videocracy ha arribat a guanyar premis al Festival de Cinema de Toronto, Festival de Cinema de Sheffield, els premis Golden Graal i el Tempo Documentary Award 2010. Gandini va ser premiat al festival internacional de cinema documental d'Amsterdam (IDFA), pel seu documental Surplus – Terrorisme de consum.
DIUMENGE 23 DE DESEMBRE DE 2012 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
Erik Gandini és un dels fundadors de la productora sueca Atmo.
COMENTARI Creat per Erik Gandini i l'editor Johan Söderberg, "Surplus" és un documental com a mínim interessant. Primer, per les seves formes. L'equip suec de la productora Atmo ha fet un treball que s'acosta més al videoclip (una hora de durada) que al documental clàssic. Un enorme treball de muntatge que juga constantment amb bucles que ajuden l'espectador a formarse una idea general del fons que s'està explicant. Encadenats de paraules que juntes formen frases totalment diferents a les que estaven enunciant seus protagonistes és un dels exemples. Així, entrant ja en matèria, podem veure com George W. Bush o Tony Blair ens adverteixen dels perills de la globalització de la voràgine consumista del segle XXI. Ara bé, el més interessant i peculiar de "Surplus" és la veu prestada a John Zerzan, filòsof primitivista que preconitza la destrucció de Versió originali en anglès amb per subtítols maquinària propietat fer en castellà. un volt pel costat pretèrit de la nostra civilització. Això, unit a una utilització de la imatgeria i paraules de Fidel Castro a Cuba dóna a "Surplus" l'etiqueta Sony Crawford de Duane Jackson documental militant, ja que no Jacy Farrow presenta els fets,Sam sinó the que Lion pren Ruth Popper partit per una forma de encara Lois Farrow Lester Marlow que gran part de nosaltres hauria de compartir . O no. "Surplus" pot ser titllada de maniqueista i simplista, comparat amb altres grans DISSABTE 15 documentals 21: 00 H que existeixen sobre això però resulta una ÚLTIMA SESSIÓ A LA SALA CIUTAT opció recomanable per completar una formació de consciència respecte al món que ens envolta actualment des d'un punt de vista més desenfadat i menys tècnic.
ARGUMENT
COMENTARI