TARACHIME ARGUMENT Tarachime és un documental que observa la 'vida' a través del fet de parir. Naomi Kawase, directora que treballa sovint al voltant de la família, la vida i la mort, presenta el vincle a la vida a través de la seva pròpia experiència de parir.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE SO
Japó - França 2006 32 minuts Naomi Kawase Naomi Kawase Naomi Kawase Naomi Kawase Kayo Takefuji Naomi Kawase
VERSIÓ ORIGINAL EN JAPONÈS SUBTITOLAT EN CATALÀ
DIUMENGE 21 DE MARÇ DE 2010 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
Una anciana de noranta anys, despullada i amb les ferides de la vida a flor de pell. "Jo no t’he parit, però et vaig donar a llum”, li diu l’àvia a la seva néta, la pròpia realitzadora. L’anciana comença a plorar davant els retrets de Kawase, que no escatima sinceritat brutal en la recerca del seu lloc al món. La jove haurà de marxar, deixant la seva àvia sola a casa, sabent que la seva vida s’està apagant. El patiment es fa present en la carn i en l’ànima. Però per a néixer s’ha de morir i per a morir s’ha de néixer, és el cicle de la vida. “Portar una nova vida al món significa dividir la teva pròpia vida en dos. Inicialment, volia rodar des del dia que vaig concebre el meu fill fins el moment que vaig parir-lo. Però, mentre anava filmant, vaig adonarme que aquesta no és la història “d’una sola vida”. Al final, la pel·lícula va pujar a un altre nivell en el qual es pot presenciar el nus que sempre lliga una vida a una altra”, Naomi Kawase.
DIRECTORA
NAOMI KAWASE FILMOGRAFIA 1992 1993 1994 1995
Ni Tsutmarete (Embracing) White Moon Katatsumori Kaze no Kioku (Memory of the wind: At Shibuya on December 26, 1995) 1996 This Word (correspondence between Naomi Kawase and Hirokazu Kore-Eda) The Setting Sun 1997 Moe no Suzaku Somaudo Monogatari (The Weald) 1999 Manguekyo 2000 Hotaru (Firefly) 2001 KyaKaRaBaA (Sky, Wind, Fire, Water, Earth) 2002 Tsuioku no Dansu (Letter from a Yellow Cherry Blossom) 2003 Sharasojyu (Shara) 2004 Kage (Shadow) 2006 Tarachime 2007 Mogari no Mori (El bosque del luto) 2008 Nanayomachi
BIOGRAFIA Nascuda a Nara, Japó, l’any 1969, es va graduar a l’Escola d’Arts Visuals d’Osaka. L’any 1992 va llançar el seu primer llargmetratge, Embracing, el fort to autobiogràfic de la qual s’estendrà per tota la seva carrera, sobretot en treballs més diarístics com Katatsumori (1994) o Sky, wind, Fire, Water, Earth (2001), tot i que també ha rodat films emblemàtics com Shara (2003) o Mogari no mori (2007). L’obra de Kawase ha estat reconeguda i premiada a festivals com Rotterdam, Singapur, Locarno y Cannes, on l’any 1997 va guanyar la Càmera d’Or per la pel·lícula Moe no suzaku . La seva última pel·lícula presentada a Espanya és Nanayomachi, present en l’última Mostra Internacional de Films de Dones.
A HORSE IS NOT A METAPHOR ARGUMENT
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ MUNTATGE MÚSICA
EUA 2009 30 minuts Barbara Hammer Barbara Hammer Meredith Monk
VERSIÓ ORIGINAL EN ANGLÈS SUBTITOLAT EN ESPANYOL
DIUMENGE 21 DE MARÇ DE 2010 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
Es tracta d’una pel·lícula personal i esperançadora amb diversos nivells de lectura, que ofereix una mirada en primera persona, des d’una perspectiva experimental, sobre la lluita i la supervivència al càncer d’ovaris. Barbara Hammer recorda un somni d’infantesa protagonitzat per cavalls i fa que sigui real, retornant a la “natura” des de l’esperança, la reflexió i la sanació. A horse is not a metaphor és un cant al poder de viure en present al màxim i amb la més gran de les llibertats. L’artista explica que la pel·lícula és un documental personal i poètic sobre el seu camí a través de la quimioteràpia, a partir de qual, no només va sobreviure a la malaltia, sinó que també va créixer encara més. Somniar en cavalls i en muntar-los, la va ajudar a passar els moments difícils. El procés de producció va ser fruit de l’atzar, ja que es tracta d’un recull del material que altres persones, la seva parella i una amiga, van anar enregistrant sobre el procés de la seva malaltia. Només l’últim dia de teràpia, Hammer es va atrevir a dur la càmera a l’hospital.
DIRECTORA
BARBARA HAMMER
BIOGRAFIA Nascuda a California, l’any 1939, Hammer és una artista visual que treballa principalment en cinema i vídeo i que és coneguda per les seves pel·lícules experimentals de caràcter personal i polític que reflexionen sobre els rols de gènere, les relacions i la sexualitat lesbianes, la família i altres temes tabú com la menstruació i l’orgasme femení. Ha realitzat més de 80 treballs i és la responsable de la considerada primera pel·lícula sobre amor lesbià feta per una lesbiana feminista, Dyketactics (1974). Les seves obres s’han projectat als principals museus i festivals del món. Les seves memòries, HAMMER! Making It in Sex and Movies sortirà a la venda aquesta primavera coincidint amb la retrospectiva que el MOMA de Nova York i la Tate Modern de Londres dedicaran a la seva obra.