THE TRIBE ARGUMENT Sergey, un adolescent sordmut, ingressa en un internat governat per una jerarquia salvatge, on una banda dicta la seva llei no escrita sense misericòrdia, en base al tràfic de drogues i a la prostitució dins la mateixa escola. No trigarà a ascendir posicions dins l’organització, però quan s’enamora de l’Anna, una de les noies membres de la comunitat que ven el seu cos per sobreviure, es veurà obligat a trencar la llei hegemònica i fins aleshores incontestable de la tribu.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
Ucraïna 2014 132 minuts Miroslav Slaboshpitsky Miroslav Slaboshpitsky Miroslav Slaboshpitsky Valentyn Vasyanovych FOTOGRAFIA Valentyn Vasyanovych MUNTATGE Valentyn Vasyanovych
FITXA ARTÍSTICA Grigoriy Fesenko Yana Novikova Rosa Babiy Oleksandr Dsiadevych Ivan Tishko
Sergei Anya Svetka Gera Makar
DIUMENGE 30 D'OCTUBRE DE 2016 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECTOR
MIROSLAV SLABOSHPITSKY FILMOGRAFIA The Tribe (Plemya) (2014) Nuclear Waste (Yaderniwydhodi) (2012) Deafness (Glukhota) (2010) Diagnosis (Diagnoz) (2009) The Intsydent (2006)
BIOGRAFIA Nascut a Kyiv (Ucraïna) el 1974, Myroslav Slaboshpytskyi es va llicenciar en Cinema al the Kyiv National I. K. Karpenko-KaryTheatre, universitat amb titulacions de cinema i televisió, en l’especialitat de Direcció. Ha treballat en diversos estudis de cinema de Kyiv (com el Dovzhenko Film Studio) i altres de russos a Sant Petersburg (com el Lenfilm Studios). També ha treballat com a guionista en nombrosos films de la televisió, ha publicat uns quants guions (entre ells, The Chornobyl Robinson guanyà el premi All-Ukrainian Script ContestCoronation of the Word (2000)). Amb el seu curt de debut TheIntsydent va competir en 25 festivals de 17 països. A la tardor de 2010 va rebre una subvenció del Hubert Bals Fund of Rotterdam Film Festival per tirar endavant el seu primer llarg, TheTribe, amb el qual ha rebut el Nespresso Grand Prize for La Semaine de la Critique el 2014.
COMENTARI Per acabar amb el cinema de discapacitats tòpic Posada de llarg de l’ucraniàMiroslavSlaboshpitsky, qui ja era tota una llegenda subterrània en distàncies curtes reverenciada per lluminàries com Chema García Ibarra (el nostre millor curtmetratgista), TheTribe és una pel·lícula absolutament imprescindible per qualsevol que es vulgui considerar cinèfil. I ho és per diferents motius. No només perquè tots els seus protagonistes són sords (autèntics) que no pronuncien paraula, magnífics actors no professionals que s’expressen en la llengua de signes, sinó perquè ja des del minut 1 t’oblides que estàs veient una pel·lícula completament muda, fet que fa qüestionar de passada el valor de tants diàlegs suposadament enginyosos que cada setmana ens empassem sense immutar-nos a la nostra cita amb el cinema convencional (per no parlar de les sèries). Quan el poder de la imatge s’imposa amb plans absolutament hipnòtics, la xerrameca sobra. I hoVersió és també perquè, malgrat original en anglès amb subtítolsse en castellà. sovint com una la descrigui pel·lícula violenta (i és cert que inclou un parell d’escenes particularment brutals), el que acaba emergint , en el context Sony Crawford sòrdid d’un internat dominat per Duane Jackson una banda implacable que es Jacy Farrow Sam the Lion dedica a la delinqüència i al Ruth Popper proxenetisme, és Lois unaFarrow meravellosa Marlow i tràgica història Lester d’amor adolescent. Més enllà de temes com el bullying o les colles, TheTribe al final és amor, pur amor cinèfil. I l’antídot perfecte DISSABTE 15 contra tots 21: 00 H els “drames de discapacitats” (amb perdó ÚLTIMA SESSIÓ A LAper l’expressió) pensats per instal·larSALA CIUTAT nos en l’escalforeta confortable que es desprèn de la nostra (odiosa i repugnant) peneta i compassió. Aquí, finalment, es tracta als sords com a persones, que és el que són. Un 10. PhilippEngel a Fotogramas
Mossegades de silenci Alguns cineastes conceben la seva òpera prima com una educada targeta de presentació, que s’ofereix amb el desig tàcit d’ingressar al gremi professional iARGUMENT observar les normes de conformitat ètiques i estètiques vigents. Altres plantegen la seva òpera prima com un paquet bomba, l’esclat de la qual hauria de deixar esculpit sobre les restes del gremi masegat un rotund “Sóc aquí” en forma de cràter profund. L’ucraniàMiroslavSlaboshpitsky pertany clarament a aquesta darrera categoria. TheTribe, el seu llargmetratge de presentació després de quatre curtmetratges, no té contemplacions: és una pel·lícula parlada en llenguatge de signes, sense subtítols, ni veu en off -tal i com ja subratlla un rètol a l’inici del metratge- que enclou el seu relat en un microcosmos autosuficient i es desenvolupa escrupolosament segons una mecànica rigorosa de plans generals a distància i preses llargues que segueixen el moviment dels personatges. Precisament, també és el dilema entre la integració i la rebel·lia la base del contingut d’aquesta pel·lícula ferotge, radical i amb molt poques ganes de negociar. La imatge que obre TheTribe una autobús es para a la seva parada i en baixa, carregat amb maletes, el protagonista de la història- ja situa la distància que el cineasta imposa entre l’espectador i la seva pel·lícula:
distància física literal (contemplem la imatge des de l’altra vorera, amb els cotxes creuant constantment el pla) i distància medul·lar de codi formal i lingüístic, recursos que no només imprimeixen un vernís permanent COMENTARI d’estranyesa al conjunt, sinó que són, així mateix, un clar acte de violència expressiva en una pel·lícula que farà de la violència la seva principal matèria primera. A TheTribe un jove sordmut ingressa en un internat per descobrir-hi un univers jerarquitzat de manera implacable, amb uns ferris protocols de dominació i submissió, les seves mecàniques de funcionament tribal i el seu propi substrat criminal gestionat pel professor de fusteria. Com en una versió accentuadament fosca i sòrdida del Jakob von Gunten de Robert Walser, el protagonista intentarà integrar-se en aquest entorn hostil per, finalment, convertir-se en el seu element desestabilitzador: l’agent víric que introduirà la toxina de l’afecte en un microcosmos que només és capaç de processar les diferents modulacions de la crueltat. Pel·lícula duríssima, rica en escenes absolutament desaconsellables per cors sensibles, TheTribe revela un talent molt segur de sí mateix, amb una força anorreadora per construir inferns d’oblit difícil. Jordi Costa a El País, 5 de maig de 2016