TONI ERDMANN ARGUMENT Toni Erdmann narra la història d’un pare que decideix visitar la seva filla, Inés, que treballa per a una important empresa alemanya a Budapest. Winfried irromp en la vida de la seva filla i construeix un personatge (Toni Erdmann) per accedir a la seva rutina i al seu tarannà infranquejables.
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE
Alemanya - Àustria 2016 162 minuts Maren Ade Maren Ade Ole Nicolaisen Patrick Orth Heike Parplies
La cinta alemanya, dirigida per Maren Ade, és una de les nominades als Oscar 2017 a millor pel·lícula de parla no anglesa, i va ser la sorpresa del cinema europeu l’any 2016, amb molts reconeixements. Entre aquests destaca el dels Premis del Cinema Europeu, on es va endur tots els guardons més destacats (pel·lícula, directora, actor, actriu i guió).
BIOGRAFIA Maren Aden va néixer a Karlsruhe, Alemanya, el 12 de desembre de 1976. El 1998 va començar a estudiar producció i realització a Munic. En paral·lel, va fundar la societat de producció Komplizen Film i actualment treballa de guionista, directora i productora. La seva primera pel·lícula, Los árboles no dejan ver el bosque, va rebre el premi especial del jurat al Festival de Sundance, i al llarg de la seva carrera no ha parat de rebre el reconeixement de la crítica i d'emportar-se els guardons més prestigiosos dins del món del cinema. DIRECTORA
MAREN ADE FILMOGRAFIA
2016 Toni Erdmann 2008 Entre Nosotros 2004 Los árboles no dejan ver el bosque FITXA ARTÍSTICA Sandra Hüller Peter Simonischek Michael Wittenborn Thomas Loibl Trystan Pütter Ingrid Bisu
Ines Conradi Winfried Henneberg Gerald Tim Anca
DIUMENGE 5 DE NOVEMBRE DE 2017 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
COMENTARI Les revelacions de la disfressa Toni Erdmann, de Maren Ade, una de les pel·lícules més premiades del cinema europeu contemporani, és símptoma d’algunes de les coses que passen en el món audiovisual. La més evident és la manera com Ade sembla enterrar un cert model formalista del cinema –tant el minimalisme de la dècada anterior com la imatge realista– per tal de crear un model planer en què l’important no és el gust per la forma sinó els canvis de to, els canvis de ritme i les transformacions d’un discurs que parteix d’allò que pot semblar absurd per aconseguir una crítica profunda al mateix present. Per assolir els seus objectius, la cineasta alemanya parteix d’alguns elements propis de la comèdia, reformulant-ne sobretot la idea clàssica de la disfressa. En la comèdia clàssica, hi ha un personatge que es disfressa –el noi que desitja conquistar la noia o la noia que desitja conquistar el noi– per provocar un embolic, deixar en ridícul el poder patern que vol dur a terme un matrimoni de conveniència i acabar assolint la felicitat. A Toni Erdmann, la disfressa és utilitzada per desconcertar, per desequilibrar i per desajustar un ordre preestablert, Versió original en anglès amb subtítols en en castellà. però lloc de ser la jove qui es disfressa, ho fa el pare. En els primers moments de la pel·lícula el joc sembla clar. Al pare, li agrada fer bromes, la disfressa l’estimula i modificarà la seva personalitat. Sony Vol molestar, Crawford Duane Jackson ofendre i desordenar l’ordre que té Farrow establert la filla. EllJacy sorgeix com una Sam the Lion força del passat, algú va viure Ruth que Popper Lois seixanta Farrow les velles utopies dels i que Lester ara s’ha d’enfrontar ambMarlow la realitat d’una filla executiva, que treballa a Romania i que es mou d’una manera poc escrupolosa dins la lògica del sistema neocapitalista i que ho fa tot DISSABTE 15 la seva lògica, les per ambició. Dins 21: 00esdevenen H persones recursos ÚLTIMA SESSIÓ LA a humans que pot eliminarAduent SALA CIUTAT terme plans de deslocalització de les empreses. La presència del pare disfressat pot ser entesa com la d’un ésser dionisíac que vol crear el desordre i provocar el caos, però a mesura que la pel·lícula avança, veurem que la seva actitud és una altra. Es tracta d’un vell melancòlic,
atrapat en un temps en què la utopia era possible. Es tracta d’un home que utilitza la disfressa com a refugi i com a dispositiu que li permet amagar les ferides. Mentre en la comèdia clàssica es busca la ARGUMENT conquesta de la felicitat mitjançant el matrimoni, en una comèdia agredolça com Toni Erdmann l’important és establir un camí cap a la reconciliació generacional, ideològica i vital. Aquest camí, però, acabarà essent complicat.
coses que fa, sinó la dinàmica de cada escena, el trasbals que prova. El personatge de la filla pot resultar desagradable; és una noia que vesteix de forma masculina, sempre porta vestits jaqueta pantaló, es COMENTARI comporta com una dona agressiva i quan la veiem practicar el sexe, ho fa mecànicament. Al llarg de la pel·lícula, però, s’anirà despullant fins a acabar literalment nua. A partir de llavors tot podrà tornar a començar.
Anar cap a la reconciliació implica el reconeixement de l’existència d’un sentiment de dol respecte del passat i intentar entendre un món en què els ritmes vitals s’han accelerat, les aparences marquen la vida econòmica i la desintegració moral es troba present en les noves formes d’explotació que l’Europa rica exerceix a l’Europa pobra. La reconciliació entre pare i filla és complicada perquè viuen en temporalitats absolutament diferents.
Toni Erdmann també és un treball sobre la desestabilització dels mecanismes dramàtics. La comèdia esdevé una caixa de sorpreses en què els cops d’efecte no són només cops de guió, sinó una aposta pel canvi de registre dramàtic. Hi ha una mena de pacte a contracorrent entre allò grotesc i allò naturalista, entre allò quotidià i allò pertorbador. Probablement, la clau de la seva força no és altra que el domini d’una peculiar dramatúrgia que converteix Toni Erdmann en una pel·lícula sobre les crisis interiors i en una potent faula sobre els efectes de la incomunicació en un món cruel i globalitzat.
L’encert de Maren Ade rau en com fa efectiva una crònica sobre les disfuncions del present a partir d’un constant desajustament de la versemblança i del cop d’efecte. La seva primera tàctica és la suspensió de la credibilitat. El pare dentut pot resultar estrany i difícil d’assimilar, però Maren Ade ens el fa creïble. No ens preocupa tant la lògica de les
Àngel Quintana Col·lectiu de crítics de cinema de Girona