LA TORTUGA ROJA ARGUMENT Història muda sobre un nàufrag en una illa tropical deserta, poblada de tortugues, crancs i aus. Cada cop que el nàufrag intenta sortir de l’illa amb un rai, aquest és destruït per uns cops des de sota l’aigua. La pel·lícula explica les grans etapes de la vida d’un ésser humà. DIRECTOR
MICHAEL DUDOK DE WIT FILMOGRAFIA
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ
França - Bèlgica- Japó 2016 80 minuts Michael Dudok de Wit Michael Dudok de Wit Pascal Caucheteux Vincent Maraval Grégoire Sorlat FOTOGRAFIA Toshio Suzuki MUNTATGE Céline Kélépikis MÚSICA Laurent Perez del Mar
DIUMENGE 12 DE NOVEMBRE DE 2017 12:00 H I 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
1992 TOM SWEEP (Curt) 1994 LE MOINE ET LE POISSON (Curt) 2000 FATHER AND DAUGHTHER (Curt) Òscar al millor curt d'animació 2006 THE AROMA OF TEA (Curt) 2016 LA TORTUGA ROJA
BIOGRAFIA Michael Dudok de Wit (15.07.1953) va néixer a Abcoude, als Països Baixos.Després de fer l’educació secundària al seu país, va estudiar a l' Escola de Belles Arts de Ginebra. El 1978 es va graduar al West SurreyCollege of Art & Design. Després de treballar durant un any a Barcelona a l’estudi de Jordi Amorós, es va instal·lar a Londres i es va introduir al món de l’animació comercial dirigint anuncis guardonats per a televisió i cinema. El 1992 va fer el curtmetratge Tom Sweep, seguit de The Monk and the Fish (1994), que es va fer a França a l'estudi Folimage. Aquesta pel·lícula va ser nominada a un Òscar i va guanyar nombrosos premis, entre ells el Premi Cèsar al Millor curtmetratge i el Cartoon d’Or. Michael Dudok de Wit també escriu i il·lustra llibres per a infants i ensenya animació a diferents Escoles d'Art, tant a la Gran Bretanya com a l'estranger. El seu curt Father and Daughter (2000) va guanyar un premi de l’Acadèmia, un premi Bafta , el Gran Premi d’ Annecy, el Gran Premi d' Animafest de Zagreb i dotzenes d'altres guardons importants. El 2006 va fer el curtmetratge The Aroma of Tea, que va ser elaborat íntegrament amb te.
COMENTARI Després d’un naufragi, un home sense nom arriba en una illa deserta. L’inici d’aquesta història és ben coneguda en bona part de les narracions que parlen sobre la supervivència de l’ésser en una natura salvatge. Totes aquestes històries coincideixen a explicar la importància de la naturalesa perquè l’individu aprengui a sobreviure per si mateix. En aquests relats, sempre s’intenta apuntar una convivència amable entre natura i subjecte fins que, en un determinat punt de la narració, hi ha alguna cosa que es torça i que fa entendre als protagonistes que l’entorn amenaçador els pot fer desaparèixer amb facilitat. D’aquesta manera, la fragilitat de l’individu sempre és doble. Per una banda, l’ésser se sent indefens en un mitjà que no controla; per l’altra, en l’intentd’apropiar-se’n, la natura imposa les seves normes a tots aquells que intenten canviarla.Versió original en anglès amb subtítols en castellà.
La tortue rouge continua aquesta tradició de les narracions sobre illes i Sony Crawford naufragis, però Duane a través d’una Jackson Jacy Farrow harmonia empàtica. El que Sam the Lion podríem considerar una Ruth Popper Lois Farrow amenaça aquí es dibuixa amb Lester Marlow una línia clara, per una amable tortuga vermella que impedeix al protagonista abandonar l’illa on s’ha vist llançat per un mar DISSABTE 15 enfadat. Aquesta mateixa 21: 00 H tortuga es convertirà ÚLTIMA SESSIÓ Aen LAla metàfora sobre la creació dels SALA CIUTAT cicles de la vida. Aquest primer llargmetratge del director holandès, nominat a l’Òscar a millor pel·lícula d’animació, ens mostra un nou camí per entendre les històries sobre
naufragis i, alhora, serveix a la seva coproductora japonesa, Studio Ghibli, per endinsar-se en el món de l’animació europea. ARGUMENT A La tortue rouge la natura es converteix en una temporalitat que porta dins seu la possibilitat de creació d’un cicle vital ple de possibilitats d’interpretació. Interpretacions que es construeixen sense l’ajuda del diàleg i que fan adonar a l’espectador que no hi ha cap necessitat de la paraula en els desenvolupaments de les seves històries. Perquè la paraula aquí es converteix en línia, una línia capaç no només de dibuixar els personatges, sinó de crear els seus sentiments.
La tortue rouge es converteix en un enigma sobre la mateixa vida, sobre l’ésser i el seu entorn. Aquest llargmetratge ens fa intuir que la COMENTARI supervivència també inclou aprendre a morir, ens fa entendre que tot tipus de creació conté en si mateix el signe de la desaparició, una desaparició necessària per saber-se part de la natura. D’aquesta manera, una tortuga vermella es transforma en la metàfora d’una experiència que ens diu que perdre’ns és el primer pas per trobar-nos. Anna Bayó Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona