THE TURIN HORSE
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT Hongria, França, EUA, Alemanya i Suïisa ANY 2011 DURADA 146 minuts DIRECCIÓ Béla Tarr Ágnes Hranitzky GUIÓ Béla Tarr László Krasznahorkai PRODUCCIÓ Gábor Téni FOTOGRAFIA Fred Kelemen MUNTATGE Ágnes Hranitzky MÚSICA Mihály Vig
FITXA ARTÍSTICA János Derzsi Erika Bók Mihály Kormos Ricsi
DIUMENGE 6 DE MAIG DE 2012 19:30 H TEATRE CONSERVATORI
ARGUMENT 1889. El filòsof Friedreich Nietzche es va sumir en el silenci fins a la fi dels seus dies, després de ser testimoni del maltractament d'un cavall per part del seu amo. Aquesta pel·lícula ens mostra la existència posterior del cavall i dels seus amos, un ancià i la seva filla. Aïllats a la seva cabanya en mig d'un paratge fustigat pel vent, lluiten diàriament per la supervivència, fins que un dia l'animal deixa de menjar sense motiu aparent. DIRECTOR
BÉLA TARR FILMOGRAFIA 1979 Családi tüzfészek 1981 The Outsider 1982 Macbeth 1982 The Prefab People 1984 Alamanac of Fall 1988 Damnation 1990 City Life (Documental) 1994 Satantango 2000 Werckmeister Harmonies 2007 The Man from London 2011 The Turin Horse
BIOGRAFIA Durant la dècada passada, el nom de Béla Tarr s'escoltava entre els circuits més cinèfils en forma de ressonància: l'eco d'un cineasta darrera la reinvenció de Gus Van Sant en la seva trilogia de la mort, un territori traçat per llargs plans seqüència, diàlegs mínims i personatges davant un abisme existencial. Elephant, Gerry i Last Days van servir com a reclam definitiu per acostar-se al mentor hongarès de Van Sant. Per descomptat, quedava exclòs de tal aventura el públic incapaç de tolerar el llenguatge esbrossat de la nova sensació festivalera i, fins i tot, entre la resta, aquells pocs disposats a veure-se-les amb un monstre de més de set hores titulat Sátántangó, el buc de guerra amb que Tarr es va aprestar a rescatar el cinema europeu dels 90 de la seva vampirització hollywoodiana. Nascut a Pécs l'any 1955, però criat a Budapest, l'interès de Tarr pel cinema neix quan tenia 16 anys al realitzar algunes pel·lícules amateurs i, poc després, com a conserge a la Casa de Cultura i Oci nacional. Els seus primers documentals criden la atenció dels Béla Balázs Studios, que produeixen el seu debut en la ficció a finals dels 70, Családi tüzfészek. Després, Tarr estudia a la Escola Hongaresa d'Arts Teatrals i Cinematogràfiques i comença a realitzar films depurant l'estil que l'ha convertit en un cineasta únic i imprescindible.
COMENTARI «Instants nuls, sempre nuls, però que compten, doncs el compte està fet, i la història va acabar». Aquestes paraules del monòleg que clausura el Fi de partida beckettià ressonen entre les parets de la granja de The Turin Horse, en la qual un pare i la seva filla podrien ser Clov i Hamm, l'amo i l'esclau que ja no esperen res del món però que segueixen vestint-se, menjant patates bullides i escoltant els ressons d'un vendaval capaç d'apagar la llum del sol. Potser el granger i la seva filla no siguin tan ridículs com Clov i Hamm: parlen menys i, després de tot, volen sobreviure. Per què?, es pregunta Béla Tarr. Per què no sucumbir al final de les coses? Durant els sis dies previs al que podria semblar l'Apocalipsi (un fos en negre), tots dos repeteixen els mateixos gestos i les mateixes accions, com si en la repetició amb petites variacions –i en la captació Versió original real en anglès amb subtítols d'un temps capaç en castellà. d'hipnotitzar a l'infinit– haguessin trobat una música, o una possibilitat de vida. I mentrestant, el cavall. A Sony Crawford l'estable, negant-se a menjar. Duane Jackson Diuen que Nietzsche va Jacy Farrow Samveure the Lionque embogir quan va Ruth Popper el maltractaven,Loisi Béla FarrowTarr Marlow utilitza aquesta Lester anècdota com a punt de partida. El cavall, com l'ase de Au hasard Balthazar de Bresson: el cavall queDISSABTE amb prou 15feines pot 21: 00 H un carro, que arrossegar ÚLTIMA SESSIÓ A LA s'abandona a la mort, no és SALA CIUTAT tant el símbol de la crueltat dels homes sinó el testimoni de l seu destí. La seva mirada buida encapsula la rutina devastadora dels seus amos. És una mirada sense contraplà:
el que veu és innombrable, el mateix que veuen el granger i la seva filla quan viatgen fins a l'horitzó i tornen espantats al seu refugi. En una sola presa el món es fa i es desfà, s'expandeix ARGUMENTi es replega, i és mèrit del geni de Tarr, que signa amb aquest film el seu comiat del cinema, confiant en la capacitat de la imatge per captar la transcendència d'aquest moviment pendular. Dues hores i mitjana de metratge pintat al carbó, només 30 plànols, escassos diàlegs. No hi ha res menys abstracte que aquest film: la força tel·lúrica de la seva posada en escena redueix a cendres els seus components al·legòrics.
És una pel·lícula sobre la resistència de la matèria orgànica: en la seva desesperació per romandre, els cossos del granger i la filla comencen a pensar. A la seva manera, Tarr ha registrat el COMENTARI naixement de les idees, i ho ha fet bandejant qualsevol pretensió metafísica en la que ha de ser des de ja una de les millors pel·lícules d'aquest segle de crisi i catàstrofes abismals. Sergi Sánchez La Razón 10/02/2012