TURISTAS
FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
PRODUCCIÓ
FOTOGRAFIA MUNTATGE
MÚSICA
Regne Unit 2012 88 minuts Ben Wheatley Alice Loew Steve Oram Amy Jump Claire Jones Nira Park Andrew Starke Laurie Rose Robin Hill Amy Jump Ben Wheatley Jim Williams
ARGUMENT Chris i Tina porten molt poc temps de relació i, per conèixer-se millor i consolidar els seus llaços, plantegen una escapada en caravana pels paisatges més bucòlics de Yorkshire i pels racons preferits de Chris. Això ajudarà a Tina a superar la culpabilitat per la pèrdua del seu estimat gos Poppy (mort en un grotesc accident) i, al seu torn, allunyar-se de la verinosa influència de la seva mare. Pero ni ella sap que ell és un personatge violent que no controla -ni vol controlar- la seva ira, ni ell sap que ella ha viscut en un estat de submissió i pressió que ha d'explotar per algun costat ... L'excursió no trigarà a deixar un bon rastre de sang.
DIRECTOR FITXA ARTÍSTICA Alice Lowe Steve Oram Eileen Davies Richard Glover Jonathan Aris
Tina Chris Carol Martin Ian
DIUMENGE 26 DE GENER DE 2014 18:30 H TEATRE CONSERVATORI
BEN WHEATLEY FILMOGRAFIA
2009 Down Terrace 2011 Kill List 2012 Sightseers (Turistas) Segment U Is for Unearthed de The ABC's of Death 2013 A Field in England
BIOGRAFIA 1972, Billericay, Regne Unit. Ha realitzat anuncis, virals i programes de televisió. La seva pel·lícula de debut, Down Terrace, li va valer nombrosos premis i l'etiqueta de promesa de l'any per l'Evening Standard. La seva següent pel·lícula, Kill List , es va veure al Festival de Sitges, donant lloc a un dels més sonors aplaudiments de la edició. La pel.lícula d'avui es va estrenar a la Quinzena dels realitzadors de Cannes i a Sitges va guanyar els premis corresponents al millor guió i a la millor actriu. Amb A Field in England, la seva obra més arriscada i experimental, va obtindre Premi Especial del Jurat a Karlovy Vary.
COMENTARI Com totes les pel·lícules de parelles en fugida, Turistas aborda la violència i la traïció de manera obliqua i escairada, dispersant-se en tots els fronts. Primer de tot, dóna a veure generosament el conflicte amb els orígens, amb Anglaterra, amb el vell imperi ensorrat però encara present en els costums i en la idiosincràsia. Tina (Alice Lowe) i Chris (Steve Oram) són una parella d'outsiders de baixa estofa, dos britànics desclassats que, no obstant, encara creuen en la competitivitat i el desenvolupament personal. Les seves vacances, a bord d'una caravana buscant castells i ruïnes d'un passat gloriós, consistiran en un itinerari de reafirmació que xoca constantment amb els altres, amb aquest univers de necis que han arribat més lluny que ells i fan ostentació del seu estatus, no només a través de béns de consum, sinó també Versió originalgestos en anglès de amb subtítols amb falsos en castellà. refinament, de pur exhibicionisme. Però el mòbil dels crims de Tina i Chris és sempre l'enveja, i en aquest Sony punt tot esclata, ja Crawford no hi ha Duane Jackson fronteres: algú Jacy queFarrow tiri un theculpable Lion paper a terra ésSam tan Ruth Popper com una colla d'horteres Lois Farrow Lester Marlow celebrant un comiat de soltera, ja que el que no es pot suportar és la felicitat de l'altre, la despreocupació amb què es viu DISSABTE la vida mentre els nostres 15 21: 00s'esfumen H somnis dia a dia en ÚLTIMA SESSIÓ A LA un horitzó cada vegada més SALA CIUTAT llunyà. Tina i Chris converteixen la lluita de classes en lluita de les aparences, el motor de la vida moderna, i hauran de demostrar més amor que ningú, més projectes que
ningú, més futur que ningú. Com a They Live by Night (Nicholas Ray, 1949), Pierrot le fou (Jean - Luc Godard, 1965) o Malas tierras (Terrence Malick, 1972), el tedi de les seves vides s'ha d'enfrontar a ARGUMENT un univers que segueix el seu curs cap al miratge del progrés. Hi ha molt rancor a la pel·lícula de Ben Wheatley, i això no hauria d'escandalitzar. Hi ha animadversió fins i tot contra la pròpia tradició fílmica, contra les refinades pel·lícules de la Ealing, contra el mite de l'humor anglès. Alice Lowe i Steve Oram, com a còmics i guionistes a més d'actors, no se senten a gust ni tan sols amb ells mateixos, en la línia d'aquest últim riure britànic que va de Ricky Gervais a Steve Coogan, però alhora no poden suportar a ningú més. Per això són tan antipàtics, fins i tot l'un amb l'altre, i per això passegen el seu mal humor per una dramatúrgia en constant conflicte, sempre eriçada de tons aspres. Hi ha una parella, de personatges i d'escriptors, que volen campar al seu aire, acabar amb la resta de l' elenc, introduir sang i grand guinyol en el que hagués pogut ser una elegant comèdia negra, i hi ha un director que vol posar ordre a tot això, posar en escena. A vegades no
s'aconsegueix ni una cosa ni l'altra, però el caos resultant és joiós, fins i tot en la seva impossibilitat de resultar atractiu en termes convencionals, o quan la malvolença arriba tan lluny que COMENTARI fins i tot els membres de la parella es veuen obligats a demostrar quin dels dos és més desaprensiu. Ni tan sols el muntatge pretén harmonitzar, sinó sempre contrastar, fregar, provocar soroll, i de dues maneres: el muntatge d'imatges, com aquests assassinats fragmentats i encara més desasosegadors que si es mostressin en pla únic, i el de la imatge més so, com la introducció de certs èxits pop que s'erigeixen en banda sonora perquè segurament són els que sonen al cap dels protagonistes. Turistas, com a pel·lícula que s'enfronta fins i tot amb la resta de la filmografia de Wheatley, com a versió exagerada i banal de la distant i gloriosa Down Terrace, el seu primer llarg, és un objecte sempre intranquil, sempre descontent. El cine del malestar Carlos Losilla Caimán: Cuadernos de Cine Nº 17 (JUNY 2013)