Venda de Proximitat

M O N O G R Á F I C O

JUEVES, 7 NOVIEMBRE 2013

LA VANGUARDIA 1

E S P E C I A L

VENDA DE

PROXIMITAT

Un decret de la Generalitat garanteix l'origen i la qualitat dels productes autòctons

PROXIMITAT

DISTINTIU

OPINIÓ

ENTREVISTA

Augmenta la demanda de productes locals, i es potencia la venda directa o amb un intermediari

Més de 1.300 productors i 45 agrupacions ja s’han adherit al nou decret i utilitzen el logotip

"En la venda de proximitat el millor encara està per venir", afirma el consultor alimentari Enric Canut

Domènec Vila explica els avantatges de comptar amb un distintiu per a la venda de proximitat

PÀGINES 02 03

PÀGINA 04

PÀGINA 05

PÀGINA 08

2 LA VANGUARDIA

E S P E C I A L

JUEVES, 7 NOVIEMBRE 2013

DAAM

M O N O G R Á F I C O

EN LA VENDA DIRECTA ÉS EL PRODUCTOR QUI COMERCIALITZA ELS PRODUCTES, SENSE INTERMEDIARIS

De l'hort al plat Consumir productes locals i de temporada comporta beneficis mediambientals, econòmics, socials i per a la salut TEXT: MARTÍ COMA

P

er a Josep Pla, la cuina era el paisatge posat a la cassola. Del mateix parer és el professor de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, Abel Mariné, qui trenca una llança a favor dels productes locals i apunta: “Tothom ha de tenir el seu espai, però és bo que un país compti amb una producció agroalimentària pròpia, i amb una pagesia que és necessària per produir aliments, però també per tenir cura del camp i del paisatge”.

Des dels fogons també defensen els productes de proximitat i de temporada com a grans aliats per seguir una dieta equilibrada. Com destaca la cuinera Carme Ruscalleda, “hem de tenir present que el menjar és salut i hem de saber què ens posem a la boca; per això hem d’exigir la qualitat que ens aporten els aliments naturals, propers i de temporada”.

Aquesta qualitat la destaca el pagès i fundador del sindicat agrari Unió de Pagesos, Pep Riera, qui incideix en el consum de fruita i verdura “de temporada y de proximitat, molt més econòmica, de qualitat i saludable”, tot afegint: “Pocs països d’Europa tenen la gran varietat que tenim aquí i a aquests preus.

Nosaltres la comprem a quilos, mentre que a fora la compren per peces”.

Els productes locals

cada dia són més preuats, en part perquè consumir aliments produïts a prop comporta beneficis mediambientals, econòmics, socials i per a la salut. Com apunta el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, “promovent la comercialització dels productes locals s’augmenta el valor afegit del producte es genera un efecte positiu sobre el medi ambient i es potencia el consum d'aliments frescos,

amb més valor nutricional i organolèptic, i per tant de més qualitat, que afavoreixen una dieta saludable”.

El nou decret de la Generalitat sobre l’acreditació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris –i el distintiu per identificar els aliments de proximitat– fomenta el producte d'aquí i ajuda a què el pagès pugui arribar al consumidor final.

LA RELACIÓ DEL CAMP AMB LA CIUTAT Del camp al mercat. El valor de l’agricultura de proximitat, és el títol de l’exposició celebrada recentment al Palau Robert, a Barcelona, per reivindicar els beneficis que reporta l’agricultura que es troba a l’entorn de les zones

urbanes, i d’altres més allunyades, des de les vessants econòmiques, socials i paisatgístiques. Alhora la mostra proposava una reflexió sobre la relació que manté el camp amb la ciutat i el territori metropolità, posant en relleu que les zones de cultiu i la ciutat no són realitats separades, sinó que unes estan presents en l’altra a través de quelcom tan quotidià com el menjar.

L’exposició també destacava el valor del camp en l’economia productiva i el desenvolupament rural, especialment necessari per aconseguir el reequilibri territorial. Un missatge que cal tenir en compte en un moment com l’actual, en el qual el sector agrícola es veu afectat per la crisi com es posa de manifest en el fet que a Catalunya entre el 1998 i el 2010 s’han deixat de conrear 95.000 hectàrees, xifra que equival a l’alimentació de 300.000 persones

M O N O G R Á F I C O

JUEVES, 7 NOVIEMBRE 2013

LA VANGUARDIA 3

E S P E C I A L

Connexió directa amb el territori El nou decret és una garantia per al consumidor i fomenta la venda directa o en circuit curt dels productes agroalimentaris

GARANTIES Una de les vies per fomentar la venda de productes autòctons de forma directa o amb un sol intermediari ha estat l’aprovació, el passat més de gener, d’un decret promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) que regula l’acreditació de la comercialització de proximitat dels productes agroalimentaris, “i que dóna garanties al consumidor i ajuda els productors”, remarca Fernando Sarasa, gerent de la cooperativa agrària de Cambrils (Baix Camp), qui afegeix: “La venda de proximitat aporta al consumidor la frescor i el sabor d’un producte que s’ha collit al punt, que no ha viatjat, i el saber que s’ha cultivat al

BENEFICIS DE LA VENDA DE PROXIMITAT La comercialització que es fa directament, o per mitjà d’un sol intermediari, pretén: • Donar un valor afegit al producte, el que permeti incrementar les vendes i afavorir la viabilitat de les explotacions • Contribuir a la consolidació del turisme rural i la restauració relacionats amb la venda de proximitat dels productes

ELS ALIMENTS PRODUÏTS EN EL TERRITORI GARANTEIXEN LA SOSTENIBILITAT I EL MANTENIMENT DE LA PAGESIA

agroalimentaris de Catalunya • Reduir el procés de trasllat, intermediació i venda, i disminuir-ne el cost en benefici de les persones productores i consumidores • Establir un sistema d’identificació de les persones acreditades per realitzar la venda de proximitat per tal d’informarne als consumidors que comercialitza envasada al buit, destaca la qualitat, la transparència i la sostenibilitat que aporten els productes de proximitat, “a més, el consumidor identifica qui produeix allò que consumeix”, i aposta per fomentar la relació entre el productor i el ciutadà, “que aquest no es quedi només amb la teoria i vingui a veure com treballem”.

Per a Jordi Blanch, un dels propietaris de l'explotació Germans Blanch, a Altafulla (Camp de Tarragona), la venda de productes locals beneficia el productor, “perquè li permet aconseguir un preu més digne que si va als circuits dels grans mercats majoristes”, i el consumidor, "que obté productes acabats de collir, i que han sofert molt poca manipulació". No obstant, considera que cal demanar-li al productor "que sigui un bon professional i garanteixi la qualitat dels productes que comercialitza".

territori i que amb la seva compra garantim la sostenibilitat i el manteniment de la pagesia a Catalunya”.

Del mateix parer és Salvador Vergés, gerent de la cooperativa agrària SAT de la Vall d'en Bas, a la Garrotxa: “La venda de proximitat ofereix la garantia d’un consum connectat directament amb el territori, posa en valor la feina del productor que hi ha darrera de cada peça i permet poder gaudir d’una qualitat vinculada a la petita producció ben feta”. A la vegada, "sovint permet recuperar varietats autòctones que s'estaven perdent", explica Joan Castellà, responsable de Verdures Ecològiques Joan Castellà, a Amposta.

Jordi Capdevila, gerent de Carn Sargaire, una explotació agropecuària familiar situada a Almacellas (Segrià) que produeix des dels cereals i farratges fins a carn de vedella

FREDERIC CAMALLONGA

TEXT: JÚLIA MARTÍNEZ

L

a venda de proximitat –tant la directa com en circuit curt– és la comercialització de productes agroalimentaris procedents de la terra, de la ramaderia o com a resultat d’un procés d’elaboració o transformació. Aquesta permet millorar la viabilitat econòmica del camp català i, per tant, incrementar el desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals.

Per aquest motiu, Catalunya –amb el suport de les administracions– potencia la comercialització i ingesta d’aliments frescos (amb més valor nutricional i organolèptic) i produïts a casa, i també busca donar sortida a productes que d'una altra manera quedarien fora dels grans circuits comercials.

COMPRAR

Sense o amb un intermediari La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt.

• VENDA DIRECTA: el productor o agrupació de productors venen directament al consumidor, sense cap intermediari. La venda directa es pot realitzar en la pròpia explotació, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires i mercats o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. També es pot fer a distància, o bé de manera ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.

• VENDA EN CIRCUIT CURT: en aquesta hi pot haver com a màxim un intermediari. La venda en circuit curt es port realitzar en establiments minoristes, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediaris, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració, inclosos els de restauració col·lectiva. A l’igual que amb la venda directa, es pot fer a distància o de forma ambulant. La normativa estableix que no hi pot haver venda de proximitat quan l’intermediari és una indústria alimentària.

4 LA VANGUARDIA

E S P E C I A L

JUEVES, 7 NOVIEMBRE 2013

FREDERIC CAMALLONGA

M O N O G R Á F I C O

CAPRABO IMPULSA UNA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE PRODUCTES DE LA TERRA

Un segell de garantia per als productes locals Amb el distintiu “Venda de proximitat”, els productors agroalimentaris catalans identifiquen els productes que comercialitzen directament o a través d’un intermediari TEXT: DIANA FONT

E

l distintiu “Venda de proximitat” identifica els productes catalans que es comercialitzen directament o, com a molt, amb un intermediari. Aquest logotip es crea arran de l’aprovació del decret que regula l’acreditació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris, promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).

Fins a la data s’han adherit al decret més de 1.300 productors i 45 agrupacions de productors. A més, empreses com Caprabo o la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) s’estan involucrant en el projecte a través de campanyes de promoció de productes de la terra i la creació d’una xarxa d’agrobotigues, respectivament.

VOLUNTÀRIA I GRATUÏTA L’adhesió al distintiu és una decisió voluntària de cada productor, gratuïta i indefinida, tret que el productor comuniqui la seva baixa.

Es realitza mitjançant la Declaració Única Agrària (DUN), una declaració anual que ha de fer el titular d’una explotació agrària per poder sol·licitar determinats ajuts i tràmits.

Cal tenir present que s’acredita el sistema de venda, no els productes que es comercialitzen, i el logotip ha de ser visible en l’explotació, la parada, la documentació, la pàgina web, etc.

Si es comercialitzen altres productes juntament amb els que són de venda de proximitat, cal separar-los clarament.

En el cas de la venda directa, l’acreditació i el distintiu s’han d’exhibir de forma obligatòria en un lloc visible; en els productes elaborats, el segell es pot fer constar en l’etiquetatge. Quan es tracti de venda de circuit curt, les persones o agrupacions acreditades han d’identificar els productes amb el logotip abans de la seva comercialització.

EL LOGOTIP PERMET DISTINGIR ELS PRODUCTES QUE SÓN DE CIRCUIT CURT I ELS DE VENDA DIRECTA

L’acreditació era quelcom reclamat pel sector, “ja que convenia posar claredat a les procedències dels productes i oferir una garantia al client final. Tothom en surt beneficiat”, explica Salvador Vergés, gerent de la cooperativa SAT de la Vall d’en Bas. Per a Jordi Blanch, propietari d’Explotacions Hortícoles Germans Blanch, el distintiu “és un valor afegit del producte, però cal que hi hagi un seguiment de la traçabilitat per poder assegurar-ne la proximitat”.

Per garantir el compliment dels requisits del decret, el DAAM aplica un pla de controls a les explotacions lligat als controls de la DUN, i en cas d’incompliment es retira l’acreditació i no es pot tornar a tenir fins al cap de tres anys.

Com explica Joan Castellà, responsable de l'explotació familiar de verdures ecològiques que porta el seu nom, “el distintiu és una garantia per al consumidor que compra un producte de qualitat i fresc, de producció autòctona, amb la mínima petjada ecològica i un transport més curt”.

ADHESIÓ A LA VENDA DE PROXIMITAT, PER COMARQUES

Nombre de sol·licitants 1-20 20-40 40-60 60-80 80-11 100-120

JUEVES, 7 NOVIEMBRE 2013

M O N O G R Á F I C O

LA VANGUARDIA 5

E S P E C I A L

Opinió ENRIC CANUT

Enginyer tècnic agrícola, formatger i consultor alimentari

Venda de proximitat: el millor està per venir

A

principis de maig del 2006 es va celebrar a Barcelona la cloenda del 1er Congrés del Món Rural de Catalunya amb una sèrie de propostes i orientacions dirigides a les administracions públiques catalanes, però també a la societat civil: calia donar a conèixer i atansar la nostra producció agroalimentària al consumidor final i ferlo còmplice i partícip de l’esforç i la vàlua que comporta una alimentació sana, sostenible i de qualitat al nostre país. Mai, fins ara, l’alimentació havia estat més segura, a l’abast de tothom i de qualitat en tots els sentits.

Però mai, fins ara, havia estat tan barata i desvalorada la producció agroalimentària.

Som set milions de ciutadans i rebem anualment quasi trenta milions de visitants que generen una gran demanda, però malgrat ser molt eficients en alguns apartats de la producció alimentària (càrnics, vins, olis, fruita dolça), en som deficitaris de la gran majoria d’aliments.

Actualment, la perifèria del nostre país està despoblada i grans extensions de terreny i

FREDERIC CAMALLONGA

Ens cal recuperar la variada i diversa producció agroalimentària catalana de pagès que s’estava perdent i posar-la a l’abast dels consumidors al preu just

EN LA VENDA EN CIRCUIT CURT, COM EN EL CAS D'AQUESTS OUS, HI HA COM A MÀXIM UN INTERMEDIARI

recursos agraris es troben abandonats. En canvi el turisme interior i de curta mobilitat avança arreu. Paradoxes del progrés.

Ens cal recuperar la variada i diversa producció agroalimentària catalana de pagès que s’estava perdent i posar-la a l’abast dels consumidors al preu just perquè la gent del camp visqui de la seva feina i el ciutadans gaudeixin de la nostra gastronomia.

DECRET PIONER I és en aquest context en què s’enclava el nou Decret 24/2013 del 8 de gener de 2013 sobre “l’acreditació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris” catalans.

Una eina legal importantíssima que per primera vegada, també a Espanya, identifica els agents (productors, comerç minorista, restauradors i consumidors) i l’activitat comercial (venda directa o venda en circuit curt) dins d’un marc legal concret. Un decret pioner perquè possibilita als petits pagesos que puguin elaborar i transformar aquells aliments que produeixen i vendre’ls directament al consumidor final sense registre sanitari, bé a

la mateixa explotació o a mercats, fires o parades locals i properes, o bé a través d’un sol intermediari. Aquesta és la clau. Únicament a través de l’aplicació d’uns conceptes d’autocontrols, definits a la guia de bones pràctiques amb criteris de flexibilitat, i del registre al municipi on es fa l’activitat.

gi de vendre fora de Catalunya (concepte de territorialitat).

Però, tota aquella rica i variada producció local de verdures, fruites, llegums, ous, embotis, conserves, mels, formatges, làctics o carns elaborada a pagès, pel propi pagès i amb les matèries primeres bàsiques que produeix, la podrà elaborar i vendre legalment.

S’han acabat aquelles incongruències i paradoxes de restauradors locals o botigues de proximitat que no podien comprar els productes dels seus veïns pagesos per vendre als seus establiments (venda de circuit curt: un sol intermediari entre productor i consumidor).

I es tornaran a obrir les granges i masies per a la venda directa, i es recuperaran mercats locals o s’enriquiran els existents, amb aquells pagesos que portaran la seva producció quotidiana. Realment, ara, el millor està per venir.

"Es tornaran a obrir les granges i masies per a la venda directa, i es recuperaran els mercats locals o s'enriquiran els existents" Per primera vegada el Registre Sanitari es circumscriu per aquells productors agroalimentaris que facin una producció important que comporti que la major part de la seva producció s’ha de vendre fora del seu radi local (concepte de marginalitat) o que s’ha-

6 LA VANGUARDIA

M O N O G R Á F I C O

E S P E C I A L

JUEVES, 7 NOVIEMBRE 2013

Quan l’origen és qualitat La Denominació d’Origen Protegida (DOP) i la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) mostren la categoria i qualitat del producte alimentari català TEXT: JÚLIA MARTÍNEZ

C

DAAM

atalunya és un país amb una llarga tradició agroalimentària, tant per les seves condicions climàtiques, que li permeten gaudir d’una gran diversitat de produccions agrícoles i ramaderes, com per la bona conjunció entre el passat i l’esperit innovador de la gent. Aquestes condicions permeten l’obtenció de productes agroalimentaris ben diferenciats i d’alta qualitat.

Per tal de distingir i protegir els productes alimentaris de qualitat i garantir que la informació sobre el seu origen i els mètodes d’elaboració arribin al consumidor de manera fiable, la Generalitat, mitjançant el Departament d'Agricultura, porta a terme una política de suport a aquests aliments basada en fomentar la utilització dels distintius d’origen i qualitat oficials consistents en la Denominació d’Origen Protegida (DOP), la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i la Marca Q de qualitat alimentària. A més, també trobem les Denominacions d’Origen de vins (Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta), les Especialitats Tradicionals Garantides (ETG) (els panellets i el pernil serrà), i les Indicacions Geogràfiques (IG) (la ratafia catalana).

Tots aquests distintius són una garantia de l’excel·lència d’aquests productes.

L'AVELLANA DE REUS ÉS UNA FRUITA SECA APRECIADA TANT PER CONSUMIR TORRADA O CRUA COM PER FORMAR PART DE RECEPTES

PER SABER-NE MÉS www.gencat.cat/alimentacio/ vendadeproximitat Portal on trobar informació sobre l’acreditació de la venda de proximitat, conèixer la llista de productors adherits a la iniciativa, descarregar-se el logotip de “Venda de proximitat” i les aplicacions d’utilització

www.gencat.cat/agricultura Web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya

www.gastroteca.cat L’aparador de la gastronomia i els productes agroalimentaris locals

www.ruralcat.net Pàgina web de la comunitat rural agroalimentària i del món rural

• RECEPTES DE LA TERRA •

DOP PERA DE LLEIDA

Ànec amb peres

Ingredients 1 ànec trossejat 4 peres de Lleida 2 cebes tallades a daus 2 porros tallats a rodanxes petites 2 pastanagues tallades a rodanxes petites 2 tomàquets pelats i tallats a daus un manat d’herbes (canyella, llorer, farigola, romaní, sajolida) 1 copa de brandi farina oli sal pebre aigua Per a la picada 2 alls un grapadet d’ametlles 2 galetes o carquinyolis Elaboració Enrossiu l’ànec salpebrat amb una cassola amb una mica d’oli, retireu el greix sobrant i reserveu a part l’ànec. A la mateixa cassola, afegiu les cebes, les pastanagues i els porros, i quan estigui tot ben enrossit poseu-hi el tomàquet. Un cop ben sofregit, flamegeu-ho amb el brandi i deixeu-ho reduir. Torneu a posar l’ànec a la cassola, mulleu amb l’aigua fins que ho cobreixi tot i poseu-hi el manat d’herbes aromàtiques. Peleu les peres, talleu-les a quarts, enfarineu-les i fregiu-les volta i volta. Afegiu les peres a la cassola quan l’ànec s’hagi entendrit hi deixeu coure el conjunt una estona a foc suau.

Quan faltin 10 minuts per acabar la cocció, poseu-ho a punt de sal i afegiu-hi la picada. Serviu-lo calent.

IGP POMA DE GIRONA

Poma farcida de crema

Ingredients 4 pomes de Girona 100 gr. de sucre 1 branca de canyella 1 got de moscatell 1 pela de llimona aigua

Per a la crema 250 ml. llet ½ branca de canyella 1 tros de pell de llimona 50 gr. de sucre 2 rovells 10 gr. de midó de blat de moro

M O N O G R Á F I C O

JUEVES, 7 NOVIEMBRE 2013

LES VARIETATS LLIMONERA, BLANQUILLA I CONFERENCE ESTAN AMPARADES SOTA LA DOP PERA DE LLEIDA

A TOT CATALUNYA HI TROBEM LA INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA PA DE PAGÈS CATALÀ

ZONES GEOGRÀFIQUES RECONEGUDES

DENOMINACIÓ D'ORIGEN PROTEGIDA

IGP Vedella dels Pirineus Catalans*

DOP Formatge / DOP mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya

DOP Oli de l'Empordà* DOP Fesols de Santa Pau*

IGP Llonganissa de Vic DOP Pera de Lleida

IGP Torró d'Agramunt

IGP Poma de Girona

DOP Mongeta del Ganxet

DOP Les Garrigues IGP Calçot de Valls

IGP Pollastre i capó del Prat

DOP Siurana DOP Oli de Terra Alta

DOP Avellana de Reus IGP Patates de Prades

DOP Oli del Baix Ebre-Montsià DOP Arròs del Delta de l'Ebre IGP Clementines de les Terres de l'Ebre

A tot Catalunya existeix la IGP Pa de Pagès Català Indicació Geogràfica Protegida Denominació d'Origen Protegida Els productes senyalats amb un asterisc * estan en procés de tramitació

LA VANGUARDIA 7

E S P E C I A L

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) correspon al nom d’un producte originari d’una zona geogràfica determinada, i la qualitat o característiques del producte són degudes al lloc en què es realitza la producció, la transformació i l’elaboració.

Productes alimentaris catalans amb DOP

Arròs del Delta de l’Ebre Avellana de Reus Fesols de Santa Pau Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya Mongeta del Ganxet Oli de l’Empordà Oli de les Garrigues Oli de Terra Alta Oli del Baix Ebre-Montsià Oli Siurana Pera de Lleida

INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) també fa referència al nom d’un producte procedent d’una determinada zona geogràfica, i la qualitat, reputació o altra característica del producte pot atribuir-se a aquesta

LA IGP POMA DE GIRONA ABASTA QUATRE GRANS VARIETATS: GOLDEN, RED DELICIOUS, GALA I GRANNY SMITH

zona delimitada on es porta a terme la seva producció, producció i/o elaboració.

Productes alimentaris catalans amb IGP

Calçots de Valls Clementines de les Terres de l’Ebre Llonganissa de Vic Pa de Pagès Patates de Prades Pollastre i capó del Prat Poma de Girona Torró d’Agramunt Vedella dels Pirineus Catalans

MARCA Q

La Marca Q de qualitat alimentària s’atorga a productes agroalimentaris que tenen unes característiques diferencials fixades per un reglament específic, que compleixen els requisits dels graus superiors de la normativa vigent en matèria de qualitat agroalimentària i que són certificades per entitats externes.

Productes amb el reconeixement de Marca Q:

Bombons, capó, conill, formatge, galetes, mel, peix blau, pollastre, porc, vedella, xai, i torrons de praliné i trufats de xocolata

Receptes facilitades per la Fundació Alícia

Elaboració Per a la crema Infusioneu la llet amb la canyella i la llimona. En un bol barregeu els rovells d’ou amb el sucre. Afegiu la llet colada amb el midó dissolt.

Poseu la barreja al foc, remeneu-la sense parar amb el batedor fins que arrenqui el bull i traieu-la tot seguit. Reserveu-la a la nevera fins que es refredi.

Per a les pomes Netegeu les pomes i buideu-ne el cor.

Poseu-les en una safata de forn i empolseu-les de sucre per sobre. Ruixeules amb el moscatell, i afegiu-hi la branca de canyella i la pell de llimona. Poseules al forn a 1700C fins que estiguin toves. Farciu les pomes de la crema i caramel·litzeu amb sucre la part superior abans de servir.

DOP OLI DE LA TERRA ALTA

Amanida de contrastos amb oli Ingredients 2 patates petites barreja de fulles verdes (enciam vermell, cabdells, escarola fina, enciam escaroler, créixens, espinacs, fulla de roure) 8 espàrrecs verds 4 tomàquets pelats i sense llavors 4 cebes tendres fines 4 alls tendres 1 pastanaga 1 carabassó 50 gr. de col-i-flor 50 gr. de bròquil 25 gr. de mongeta tendra fina pèsols 50 gr. de llegum cuit 1 terrina petita de flors comestibles fulles aromàtiques 50 gr. de gerds 10 gr. d’avellanes i ametlles torrades i pelades cristalls de sal d’Es Trenc oli DOP de la Terra Alta unes gotes de vinagre balsàmic Elaboració Confiteu les patates i talleu-les. Feu petits brots de col-i-flor i bròquil i escaldeu-los al punt amb aigua i sal, feu el mateix amb els espàrrecs, la mongeta verda, els pèsols, els alls tendres i les cebes. Bulliu el carbassó i la pastanaga al punt i talleu-los a làmines fines. Netegeu els enciams i les fulles verdes. Munteu l’amanida amb les verdures i els enciams, disposeu la resta pel marge i decoreu-ho amb les flors i fulles aromàtiques. Amaniu-ho amb la sal, el vinagre i un bon raig d’oli.

8 LA VANGUARDIA

M O N O G R Á F I C O

E S P E C I A L

JUEVES, 7 NOVIEMBRE 2013

Domènec Vila Navarra, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries

"El decret és fruit de la participació de moltes persones i entitats"

Quins tipus de venda de proximitat hi ha?

La venta directa –quan és directament del productor al consumidor– i la venda en circuit curt –quan entre el productor i el consumidor hi ha un intermediari–. Però tan sols un, no n'hi poden haver més.

Qui pot sol·licitar l'acreditació de venda de proximitat?

Només els productors poden acollir-se a aquest sistema. S’aplica a la producció i als productes d’elaboració pròpia.

I on poden vendre els productes?

En la venda directa, en la pròpia explotació, en agrobotigues de productes agraris (moltes cooperatives les tenen, on venen els productes que elaboren), als mercats locals, en les fires-mercat, de forma ambulant o a distància.

I en el cas del circuit curt, quins poden ser els intermediaris?

Perquè sigui venda de circuit curt només n'hi pot haver un. Poden ser minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris (quan actuen com a intermediaris), allotjaments rurals, establiments de restauració o també es pot fer a distància.

"A través del logo el consumidor pot indentificar els productes de venda de proximitat"

BLANCA HERNÁNDEZ

L

a venda de proximitat és una forma de comercialització que apropa el productor al consumidor i que cada cop guanya més adeptes. Enguany, des que la Generalitat ha promogut el segell oficial que indica que un producte és de venda de proximitat –una certificació llargament reivindicada tant pel sector com pels ciutadans–, 1.300 productors i 45 agrupacions de productors ja s'han afegit a la campanya.

La Generalitat ha regulat l'acreditació de la venda de proximitat a Catalunya mitjançant el decret 24/2013. A què és deguda aquesta ordenació?

El decret respon a una doble inquietud. D'una banda la dels productors per poder fer arribar millor els seus productes al consumidor. I de l'altra, a la d'aquests, especialment els de les àrees metropolitanes, que tenen molt interès per conèixer l’origen dels productes que mengen a diari, qui els elabora... A més, hi ha una gran atracció per moviments com el slow food (en contraposició al menjar ràpid) o per projectes com el km.0 (fet al costat de casa), molt vinculats a aquest concepte que hem intentant englobar en la venda de proximitat.

Es tenia algun model de referència?

A Europa no n'hi havia cap, per això ha estat un procés molt llarg. Portem treballant-hi des de 2011. A més, s'ha debatut molt, hi ha

participat totes aquelles persones i entitats que s'han interessat en el tema, ja sigui a través de les organitzacions professionals o de moltes altres entitats i associacions vinculades amb el sector alimentari en general, sempre des de la perspectiva de l’alimentació de proximitat.

Què és la venda de proximitat? És la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia, o bé com a resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que es fa en favor del consumidor final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària, per part dels productors.

Què engloba el concepte 'proximitat'?

La proximitat pot ser geogràfica, en distància, en temps... però nosaltres l'hem entès com la distància comercial, és a dir, la distància entre qui produeix el producte alimentari i qui el consumeix.

Aquesta definició ens permet que un productor d'una comarca no massa poblada pugui fer arribar el seu producte a les comarques amb més habitants de Catalunya, que al final són les grans consumidores.

Si ens centràvem, per exemple, en què un productor de l’Alt Urgell o de la Vall d’Aran tingués com a concepte de proximitat una distància geogràfica de 40 kilòmetres, llavors limitàvem molt la seva capacitat per fer arribar els seus productes a molta gent.

Com pot identificar el consumidor els productes que són de venda de proximitat?

A través del logo de venda de proximitat, n'hi ha per venda directa i per circuit curt.

A més es poden identificar als albarans, a les caixes, als punt de venda... n'hi ha de diferents colors per adaptar-se a la realitat de cada producte.

Venda de proximitat: Venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra, la ramaderia o d'un procés d'elaboració que es fa en favor del consumidor Venda directa: Directament del productor al consumidor Venda en circuit curt: Entre el productor i el consumidor intervé només un intermediari

"La proximitat pot ser geogràfica, però nosaltres l'hem entès com la distància comercial"

Aporta altres beneficis l'acreditació?

Implica el reconeixement per part de l’Administració d’una forma de comercialització que apropa el productor al consumidor, permet augmentar la renda al productor i contribueix a disminuir els efectes del transport i la distribució sobre el medi ambient.

Els productors estan obligats a obtenir l'acreditació de venda de proximitat?

No, és voluntària. Hi ha moltes persones que ja estan fent venda de proximitat i no cal que s’acreditin. Però si s'hi volen afegir, és el productor qui ha de fer la sol·licitud d’una acreditació com a venda de proximitat mitjançant una comunicació que dóna dret a utilitzar el logotip. El fet d’acreditar-se els permet utilitzar aquest logo sempre i quan es compleixin tots els requisits que es demanen.

Quins són aquests requisits?

Els bàsics. Ser titulars de l’explotació agrària a Catalunya i omplir els requisits establerts per les normatives generals i sectorials.

Es pot perdre l'acreditació?

En un principi la validesa és indefinida, però es pot perdre per renúncia o per incompliment de les condicions establertes al Decret; en aquest cas no es podrà tornar a adherir al sistema fins al cap de tres anys.