AMICS i AMIGUES DEL FONDO-Santa Coloma de Gramenet. ABRIL-MAIG 2018 Núm.13
Joana Imbernón
LA MEVA BIBLIOTECA
Q
uan vaig a la biblioteca, veig la quantitat de nens de molts països diferents que hi assisteixen, uns per recollir material per fer alguna feina de l’escola, altres fan servir els ordinadors, n’hi ha que hi van a llegir algun conte... Molts hi van sense que els acompanyi cap adult; creuen que la biblioteca és una ludoteca, un lloc per passar la tarda, i això fa que els professionals sovint hagin de fer una feina més assistencial que de bibliotecàries, això sí, sempre amb molta estima i paciència. El joves els veus amb els ordinadors tot pensatius buscant informació. La biblioteca del Fondo està dedicada a la gastronomia. Es l’única biblioteca que té una cuina, on es fan tallers dedicats a l’alimentació per a nens i la gent gran, i s’hi ha format un club gastronòmic que es reuneix una vegada al mes per cuinar, i per fer demostracions de cuines del món. A la biblioteca també s’hi expliquen contes per la mainada i s’hi fan xerrades i exposicions, i hi ha un club de lectura. Actualment es pot visitar una exposició molt interessant del grup de dones, amb petits tapissos acompanyats de frases al·lusives, tot una feina manual poètica i molt bonica. A la sala de lectura sempre hi ha gent llegint el diari o gaudint d’una estona de tranquil·litat. M’agrada tenir al meu barri una biblioteca, un lloc on la cultura és el principal objectiu. I em complau molt que la faci servir tanta gent . /Joana IMBERNÓN 1
carrers i places del barri Carrer Dr. Pagès El Doctor Pagès figura al nomenclàtor de carrers colomencs per la seva relació amb l’antiga família Banús, propietaris de la masia dita Mas Marí, que donà nom als terrenys coneguts com “de la terra vermella”, pel color del sòl. L’Ajuntament, al batejar els carrers que s’hi van fer, els posà el nom del propietari, els Banús, de la seva masia, Mas Marí i el d’un llavors cèlebre eclesiàstic, familiars d’ells, el Doctor Pagès. En realitat va ser un personatge notable, sembla que va ser confessor de la reina mare d’Alfons XIII. En el recordatori de la seva mort (25 d’abril de 1881), se’l defineix així: “M. Rnd. Fr. Jeroni Pagès i Xicart, prevere, Prior que fou del Reial Monestir de l’Escorial, Comissari General Apostòlic de l’ínclita Orde de Sant Jeroni a Espanya i Canonge de la Santa Metropolitana Església de Sevilla.
Arxiu Banús
esquina con la Rambla se encuentra la escuela Joan Salvat Papasseit (otrora lugar de la empresa téxtil Casadesport, famosa por la lucha obrera en tiempos de la Dictadura). Pegada a esa escuela se halla la Mercè Rodoreda y, en frente, el supermercado Lidl. Lluís Tassasón, antiguo vecino del barrio, ha escrito el libro JaJaume P-Sayrach Agua. Odisea del Fondo, de cuando los primeros vecinos del barrio se encontraban en la calle Doctor Pagès y, además de pasar las tardes hablando de todo, se movieron para conseguir las mejoras del barrio, en especial la traída del agua a las casas. La calle Doctor Pagés linda con los barrios Can Mariné y Santa Rosa./ Jaume-P-SAYRACH
La calle Doctor Pagès es una de las más largas del barrio. Se inicia una manzana por encima de la Rambla de Sant Sebastià (desde donde se ha tomado la fotografía) y desciende en bajada pronunciada hasta la calle Verdaguer, luego sigue hacia arriba, hasta la calle Pirineus, de Fondo Alt. En la 2
editorial
Jaume P-Sayrach
Llibertat presos polítics
E
l 15 de abril Barcelona vivió otra gran manifestación que tenía como objetivo denunciar la injusta prisión de les dos Jordis y del elevado número de políticos y personas que, por haber participado en el proceso independentista, se les acusa de haber cometido los graves delitos de sedición y rebeldía. La manifestación se caracterizó, una vez más, por el carácter transversal de la misma (con personas de todas las edades y condiciones sociales, y de ideologías diferentes). Es último extremo viene subrayado por la asistencia a la misma ye su organización se contó con instituciones y partidos que no son independentistas pero que creen en la democracia, en la libertad de pensamiento y en la defensa de los derechos humanos, tan conculcados por el gobierno español. La manifestación fue una llamada a trascender la política estricta para acercarse a los problemas sociales y políticos con espíritu democrático y, en este caso en que se castiga con la prisión y el exilio a los enjuiciados, la manifestación era una apelación a la solidaridad con los perseguidos y sus familias. Jaume-P-SAYRACH 3
reportatge
Rellotge XXI Un espai per a enfortir valors i estimular el talent
E
yoría de usuarios, además de quienes son derivados de servicios sociales. Actualmente acoge a 40 niños y alrededor de 25 jóvenes.
Fue el barrio Fondo el seleccionado para establecer el Centro Municipal de Infancia y Jóvenes y de este proviene la ma-
Los chicos que acceden a este servicio, según pude conocer, son hijos de españoles, marroquíes, latinos, muy pocos de la comunidad china y algunos de ellos han vivido experiencias de conflicto o falta de atención dentro de su hogar, lo cual puede repercutir en su comportamiento ante la sociedad y por ello, la importancia de los espacios extraescolares que se convierten en una inversión de aquel tiempo libre, donde se les ayu
n el año 2002 abre sus puertas a la comunidad colomense el proyecto Rellotge XXI, como iniciativa del ayuntamiento para cubrir algunas zonas de la ciudad que requerían de la presencia institucional para acoger a familias de limitados recursos económicos y que necesitaban un espacio donde sus hijos pudiesen ocupar su tiempo libre, reforzando sus conocimientos académicos y desarrollando actividades lúdicas.
4
da a hacer sus deberes y se les estimula a desarrollar sus talentos, ya que cuentan con actividades de aprendizaje, como talleres de cocina y manualidades. Esto va acompañado de un permanente trabajo en el fortalecimiento de valores y en la creación de tejido social, que conlleva a estrechar vínculos entre los estudiantes, ya que son chicos que comparten el vecindario.
Halloween y castañadas. Pero también, el próximo mes de junio, realizarán su primera colonia. Son estos, los espacios adecuados para que niños y jóvenes pongan en práctica habilidades y destrezas propias de su edad, contribuyendo a la construcción de una sociedad rica en valores y que a su vez contribuya a una convivencia sana y pacífica. Jorge MANTILLA
Cada trimestre, los beneficiarios de esta entidad también participan en eventos de integración promovidos por el ayuntamiento a través de sus instituciones, tales como Carnestoltes, encuentros gastronómicos, Diada de la Primavera,
5
plaça del rellotge
El barri s’accelera Si vosté té pressa i consulta el rellotge, no pateixi, disposa d’un marge de quinze minuts; el rellotge va avançat.
El panell informatiu s’ha jubilat? Tenim un panell informatiu a la plaça que no funciona des de fa .........
La escalera traidora (ver boletín anterior) sigue siendo peligrosa
José A. Quintillá
Nous pisos al barri del Fondo Alt Finalment sembla que començaran les obres de construcció del bloc de pisos al solar delimitat pels carrers Bruch, Terrassa i Valentí Escalas. L’anomenada Fase Santa Coloma de Gramenet hauria de permetre a famílies amb menys recursos poder adquirir un pis
de tres o quatre habitacions a un preu que si bé es troba per sota del que estableix el mercat ara mateix, no seria raonable considerarlo de protecció oficial. Els preus senyalats en el gran rètol plantat dins del mateix solar no conviden a grans alegries. / J.A.Q 6
plaça del rellotge Quadern dedicat a Lluís Hernández Els grup Amics iAmgues de Lluís Hernández, promotor de l’escultura i monument que es troba a la vorera de la carretera de la Roca –entre el parc de Can Zam i el barri d’Oliveres–, li dedica un quadern, del qual ha estat curador Ferran Saro. EL text es deu a la periodista
Joaquima Utrera, que ja havia escrit un llibre sobre el carismàtic alcalde colomenc. Amb estil senzill i directe narra la vida de Lluís Hernández amb rigor i, alhora, amb la proximitat afectiva de qui en va ser amiga i admiradora. És d’esperar que les entitats que donen suport al quadern el tinguin als estands de la plaça de la Vila, la Diada de Sant Jordi. /JPS
Cartes creuades Berruezo i Vicente Amb el títol “JOSÉ BERRUEZO Y JOAN VICENTE. EPISTOLARIO (1976-1987)”, Ángel Sody de Rivas ha publicat un llibre molt interessant que, com el mateix autor afegeix al títol, és com la crònica de la gestió del llibre “Por el sendero de mis recuerdos”, de Berruezo. A través d`aquestes cartes descobrim com es va concretant l’edició del llibre --l’autor trobant-se en l’exili-- amb l’ajut de Vicente, des de Santa Colomai, alhora, com es consolida l’amistat dels dos militants llibertaris, amb el rerefons de la la clandestinitat. Àngel Sody va viure a Santa Coloma els anys difícils de la dictadura y és també autor del llibre sobre Julia Romera. / JPS
Club de lectura a la Bilioteca El llibre d'aquest mes es Un món feliç de Aldous Huxley, la novel·la està situada cap l'any 2550, a Londres al centre d'incubació i condicionament. El director del centre explica als joves com funciona. Es fabriquen les persones com en una indústria. Tothom ha de ser feliç, i si no és així, es subministra un narcòtic que els serveix per evadir-se. El món es divideix amb castes: Alfes, Gammes, els Deltes i els Epsilons, aquests últims fan les pitjors feines. Una parella de castes diferents s'enfronten a aquest món feliç que els ha tocat viure. T'agrada llegir? Apunta't al Club, vine a la tertúlia literària el proper dia 22 de maig a les 19 h. / M.D 7
plaça del rellotge LA BANDERA REPUBLICANA EN LA PLAÇA DE LA VILA El pasado 15 de abril, día de la gran manifestación por la liberación de los presos políticos en Barcelona, en la plaza del Ayuntamiento ondeaba la bandera de la República Española. No es que el ayuntamiento se haya sumado al procés independentista sinó que celebraba el 14 de Abril, aniversario de la proclamación de la 2ª República Española. Cabe preguntar: ¿por qué se conmemora la República que ya no existe y se obvia la que muchos ciudadanos quieren hoy? / JPS
Millora del monument al padre José Cal celebrar que l’Ajuntament hagi ressaltat el senzill monument del padre José, protegint-lo amb un petit mur vegetal que, alhora que el protegeix, fa que ressalti. El pare Josep Selva Tramunt (1920-1991) va pertànyer a l’orde de la Sagrada Família. Va anar de missioner a Amèrica i a l’Àfrica i quan retorJaume P-Sayrach nà, s’instal·là al barri del Fondo (anys 70 i 80). Tingué una estreta relació amb la Colonia Egabrense i treballà a favor de les persones necessitades. El bust del monument és obra de l’escultor originari del barri del Fondo Miquel Compte Almirall. JPS
José A. Quintillá
Sant Jordi: cada any més roses i més llibres 8
pça Rellotge/agenda
Mostra Gastronòmica
MES DE MAIG Del 14 al 31 de maig Exposició: “Gastronomia asiàtica i saludable”. Biblioteca Fondo. 15, dimarts: Xerrada “Les llengües a Santa Coloma de Gramenet. Una perspectiva evolutiva (1975-2011). Biblioteca Central. 19 h 18, divendres: Taller de manualitats: Màgia, vols aprendre? Per a nens i nenes de 6-10 anys. Biblioteca Fondo. 17:30 h. 25, divendres: Barri a escena. Aniversari Fundació Germina: Circ. Pça Rellotge. 10 h. 27, diumenge: 7a edició “Els Sabors del Món”. Pça Rellotge. 10 h
José A. Quintillá
Després d’uns anys de no fer-se la Mostra, ha tornat a la Rambla de Sant Sebastià amb molt d’èxit d’assistència. / J.A.Q
30, dimecres: projecció pel·lícula “K-Pax: un mundo aparte”. Biblioteca Fondo. 18:30 h. 9 de maig fins 29 de juny Exposició: “Gols de Tinta” Centre Cultural Can Cisteré. Dimarts i dissabtes: 17-21 h. Dissabtes i diumenges: 11-13:30 h
El nostre Butlletí José A. Quintillá
Ja ha arribat la primavera Els balcons nodrits i engalanats de flors i plantes irradien un aire fresc, alegre i joiós a la fesonomia del nostre meravellòs barri. Aprofitem el moment i vestim els espais, siguin públics o privats d’allò que ens transmet una bona càrrega d’emocions positives i sobretot enforteix el nostre estat d’ànim. Són aquests petits detalls els que dia a dia ens fan més “humans”. / J.I 9
Recordem que qui desitgi rebre el nostre Butlletí En el Fondo basta que ens ho faci saber, i que ens doni el seu correu electrònic, perquè li enviem. Si desitja tenir-lo en paper i a tot color ell mateix pot baixar-se’l, o demanar-ho a una copisteria. Nosaltres, a les persones que ens el sol·licitin i no tenen correu electrònic els l’enviarem en paper en blanc i negre. Escrits i fotos: Jaume P-Sayrach, José A. Quintillá, Joana Imbernón i Marga Dordella
entrevista
José A. Quintillá
Pablo Aragonés “El meu barri segueix sent el Fondo”
E
n Pablo ha viscut la transformació del nostre barri a través de la seva feina de botiguer a la Drogueria Alegria, situada a la plaça del Rellotge.
Hospital de Barcelona, per cert el primer cop que vaig anar a comprar em van dir: - On dius que es la botiga? a Santa Coloma, una drogueria no te futur -. Una mala predicció, el seu magatzem va tancar ja fa anys. Fa uns mesos que vaig plegar, portava 44 anys treballant a la drogueria.
Ets nascut a Santa Coloma? No, vaig néixer a La Carlota (Córdoba) vaig venir amb 9 anys a viure a casa dels avis al carrer Roma del barri Llatí, ja porto 51 anys a Santa Coloma. Em faltaven 15 dies per complir 14 anys quan vaig entrar a treballar a la drogueria de la plaça l Rellotge, al cap de 3 o 4 anys ja portava la drogueria, la família Saura des de bon començament em van tenir molta confiança i em van donar les claus de casa seva, ja que per entrar a la botiga ho feia per la porta de la casa. Al plegar de la botiga anava amb el bus de la Tusa a comprar els productes a un magatzem del barri de Singuerlín, posteriorment quan ja tenia cotxe ho feia al carrer
Així doncs des d’aquesta atalaia que és la plaça del Rellotge has vist tota la transformació del barri?. Efectivament tant des de la botiga com des del grup de joves de l’Associació de Veïns del barri i sota la bona influència del que llavors era el capellà del barri Jaume P-Sayrach he viscut tota la transformació urbanística, la social i també la demogràfica, recordo carrers sense asfaltar, la recuperació de solars per part del veïns, per la plaça del Rellotge he vist passar les manifestacions per la millora del barri, 10
la lluita per les escoles, i l'arribada de nouvinguts. Abans veníem del sud, en els últims anys de tot el món.
el marit viatjava per feina i en aquest cas es tractava d’un executiu amb corbata. Cóm t'entenies amb les persones que no parlaven ni català ni castellà? Algunes persones venien amb un potet i m'ensenyaven l'insecte que volien combatre, d'altres com el xinesos donaven voltes per la botiga una estona i em senyalaven allò que volien i la majoria de cops venien acompanyats de les criatures que van a l'escola i els fan de traductors. L'escola fa una gran tasca per la integració de les famílies.
Tu creus que hi ha racisme al barri? No parlaria de racisme a nivell general, diria que hi ha persones racistes, ara i abans, quan nosaltres vàrem arribar també hi havia gent que no ens volien, es queixaven dels nostres costums i de la nostra parla, i ens deien que els preníem la feina, o que rebentàvem els salaris. Ja sabem que els empresaris s'aprofiten de la necessitat dels més febles i els paguen salaris més baixos. La veritat és que els nouvinguts fan esforços per integrar-se i Fondo Comerç va fer una molt bona feina amb els comerciants del barri, amb l'organització de activitats lúdiques com Els sabors del Món, oferint a través del menjar la possibilitat de conèixer altres cultures, i també fent activitats comercials al carrer com la fira de Nadal, per cert una fira que l'Ajuntament volia ubicar-la en un altre indret de la ciutat, i ens hi vàrem oposar.
Amb tants anys de cara al públic deus de tenir moltes anècdotes per explicar? Fins que vaig plegar de la botiga tenia una llibreta on anava apuntant l'import de les compres de las clientes que no podien pagar fins a final de més, aquesta manera de fer venia de lluny, però pràcticament ja no la feia servir, però amb l'arribada de la crisi la vaig tornar a treure del calaix, val a dir que no em van deixar a deure res, excepte una petita quantitat d’un cas curiós. Recordo que va esser la família Génova qui va instal·lar el rellotge a la plaça, quan al cap dels anys va deixar de funcionar, l'Ajuntament no l'arreglava per que deia que no formava part del seu patrimoni, així va estar una temporada sense funcionar, fins que els hereus no van fer la donació formal a l'ajuntament. També una clienta al poc temps d’estar a la botiga em va dir que jo era un caminallum", al veure la cara que vaig posar em va aclarir - Si, noi, tu no ets andaluz?, doncs ets un caminallum-.
Els nouvinguts han canviat els hàbits de la compra? Els hàbits de compra van començar a canviar amb la instal·lació de grans superfícies, moltes petites botigues van tenir que plegar, en els últims anys gràcies als nouvinguts ens hem mantingut perquè compren amb molta cura allò que realment necessiten. A la drogueria hi havia un cartell que cridava l'atenció Si, nosaltres ens vam especialitzar en la venda de productes insecticides per plagues, tant per horts com per cases. A part de vendre donàvem consell de com preparar-los i ens venien clients d’altres llocs a comprar, fins hi tot de l'Hospitalet.
Cóm portes la vida de jubilat? Tot i que la botiga està tancada i no treballo, formalment encara no estic jubilat, estic passant una etapa d'adaptació a la nova situació. La veritat es que encara somio amb la botiga, cada dia baixo al barri, tot i que visc al Llatí, el meu barri segueix sent el Fondo, aquí amb trobo amb els clients de tota la vida, ara parlo amb un, ara amb l'altre i així em passa el matí. Hi han veïns que a part de clients, al llarg dels anys han passat a ser amics.
A què creus que es deu aquesta major venda d’insecticides per plagues? La majoria de plaques ja estaven eradicades aquí, han tornat per la major mobilitat que tenim avui, viatgem més, i molts cops han vingut insectes amb roba i maletes de l'altre punta del món. A la botiga no sols venien emigrants a comprar, també venien senyores que
Marga DORDELLA 11
finestra oberta
¿Para cuándo un control de las armas de fuego? Es Estados Unidos el país donde hay más armas en manos de particulares y con muy pocas restricciones legales para su tenencia y uso. El derecho a poseer armas para defensa personal tiene sus orígenes en Inglaterra, en el siglo XII, siendo este extendido al país norteamericano por tener allí los anglosajones 13 colonias. No obstante, a principios del siglo XIX, aquel derecho fue abolido en la legislación inglesa, pero los norteamericanos terminaron consagrándolo una vez alcanzada su independencia, el cual mantiene vigente. Para obtener un arma, no hay mayor número de requisitos más que ser mayor de 18 años (armas largas) o de 21 (armas cortas o pistolas) y que al solicitante no se le haya prohibido expresamente la tenencia de estas, además de no haber falsificado los documentos presentados para su obtención, el diligenciamiento de un formulario de la ATF (About the Bureau of Alcohol, Tobacco, Firearms and Explosives y la toma de huellas dactilares para constatar sus antecedentes penales. Una vez obtenida el arma, no es necesaria ningún tipo de licencia para tenerla en el domicilio particular. Por lo cual se deduce que cualquiera puede armarse según lo crea conveniente. Pienso que si un Estado -bajo los presupuestos del ascenso de los índices de delincuencia y criminalidad- otorga a sus ciudadanos la facultad de armarse en defensa propia, de forma indirecta está reconociendo su incapacidad para garantizarles la seguridad, dejando entrever su inope-
rancia y la falta de planificación, porque no es una medida preventiva que conlleve a la reducción de la inseguridad, sino que genera un efecto inversamente proporcional, pues son constantes los casos de lo que conocemos como “tiroteos”, donde no solo adultos, sino también jóvenes y niños, de forma despiadada pero premeditada, abren fuego, masacrando a todo quien se encuentre a su alrededor. Un Estado que cuente con un ordenamiento constitucional sólido y estructurado es quien debe poseer el monopolio de las armas y por ende, el de la fuerza. Al permitir que estas –sin estricto control- sean obtenidas y por sus ciudadanos –sin preparación, desconociendo sus aptitudes mentales- propaga un ambiente de constante riesgo y peligro, una bomba de tiempo, propiciando también la conformación de grupos de autodefensas o pandillas, que profundizan la problemática de seguridad y terminan fuera del alcance de las autoridades. Para tener en cuenta: Las muertes relacionadas con armas ocurren alrededor de todo EE.UU.: más de 1.800 personas murieron por armas de fuego solo en 2017. Según datos oficiales, cada semana ocurre un tiroteo en escuelas y se estima que hay aproximadamente 310 millones de armas de fuego disponibles para los civiles estadounidenses. ¿Seguimos privilegiando los intereses de la industria armamentista, o protegemos la vida humana? Jorge MANTILLA 12