Salut

M O N O G R Á F I C O

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013

SISTEMA SANITARI

ESTAT DE SALUT

LA VANGUARDIA 1

E S P E C I A L

RECOMANACIONS

NOU MODEL

Catalunya garanteix una cobertura sanitària de qualitat a tota la població

Vuit de cada deu catalans valoren positivament la seva salut, malgrat l'increment de malalties cròniques

Seguir uns hàbits saludables influeix de forma positiva en el benestar i la qualitat de vida de la persona

El nou Pla de Salut aposta per la coordinació, les noves tecnologies i una major implicació del pacient

PÀGINES 2 - 3

PÀGINA 4

PÀGINA 5

PÀGINES 6 - 7

Cent mil professionals vetllen per la

SALUT DELS CIUTADANS

2 LA VANGUARDIA

M O N O G R Á F I C O

E S P E C I A L

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013

El sistema sanitari català

cobertura de qualitat per a tota la població Catalunya ofereix serveis d’atenció a la salut universals en centres d’atenció primària i en especialitzats. Tots ells estan finançats amb fons públics TEXT: MAR CLARAMONTE

A

Catalunya, tots els ciutadans tenen garantida una assistència sanitària pública de qualitat que cobreix totes les necessitats vinculades amb la salut: atenció hospitalària, sòcio-sanitària, primària i de salut mental. Per tal de poder accedir a la xarxa pública de serveis, la persona usuària només cal que s’identifiqui amb la seva targeta sanitària individual (TSI).

El sistema sanitari català és universal i es finança per mitjà dels impostos (i no de cotitzacions a la seguretat social). Per respondre eficaçment a les necessitats dels ciutadans, el Govern de la Generalitat de Catalunya destina prop del 40% del pressupost anual en salut. L’any 2014, aquesta quantitat serà de 8.276 milions d’euros i la despesa sanitària pública per persona es va concretar en 1.150 euros.

Pel que fa a la gestió dels recursos, el Departament de Salut elabora les polítiques i la planificació, mentre que el Servei Català de la Salut (CatSalut) s’encarrega de garantir que la prestació dels serveis de cobertura pública arribi de forma efectiva i amb el màxim nivell de qualitat a la població. En aquest sentit, el CatSalut funciona com una asseguradora pública i contracte els serveis de diferents centres i organismes de la xarxa pública que són els que ofereixen assistència sanitària a la ciutadania. Per exemple, el CatSalut encarrega a consorcis i corporacions hospitalàries d’arreu de Catalunya, i a altres empreses públiques com l’Institut Català d’Oncologia i el Banc de Sang i Teixits.

ÀMPLIA XARXA DE CENTRES El CatSalut té una estructura descentralitzada en regions sanitàries i sectors, que d'acord amb la LOSC incorporen també la participació del món local i dels agents socials en els és la mitjana Consells de Salut, tot adaptant-se a les nede receptes per cessitats de cada territori amb una estructura persona més flexible i coordinada des de la Secretaria i any de Participació Local i Social del Departament de Salut.

A diferència de les asseguradores privades, en la cobertura pública no s’exclou a ningú del dret d’accés, és a dir, en cap cas se li pot és la mitjana de visites negar a una persona l’assistència sanitària, realitzades pels catalans sigui quin sigui el seu estat de salut, risc o en un any al metge cost que suposa. El CatSalut té l’obligació de del CAP donar una cobertura sanitària eficient i de qualitat a tota la població.

La cartera de serveis que ofereix el CatSalut inclou diverses línies assistencials, agrupades en diferents tipus de centres sanitaris: Atenció primària: és el priLa despesa mer punt d'accés al sistema sanitària pública de salut i es presta principalper persona de cada ment als centres d'atenció primària (CAP) i consultoris persones són locals (CL) en les àrees ruhospitalitzades rals. Els equips professionals cada any que hi treballen es dediquen a l'atenció i la prevenció de problemes de salut, fan el seguiment de les malalties dels seus pacients, ofereixen educació en hàbits saludables, promoció de la salut i orientació en l'assistència social.

18,5

6,2

1.150€

EL SISTEMA SANITARIS CONSTA DE:

64 Hospitals d’aguts 367 Centres d'atenció primària (CAP) 96 Centres sociosanitaris 169 Centres de salut mental 59 Centres d'atenció a les drogodependències 3.111 Oficines de farmàcia

INVERSIÓ REALITZADA:

1€

1€

1€

1€

1€

1€

1€

1€

1€

1€

4 de cada 10 euros del pressupost de la Generalitat es gasten en salut

HÀBITS QUE CAL MILLORAR:

La meitat 1 de cada 3 1 de cada 5

de la adults població encara fuma té un excès de pes

persones són sedentàries

ESPERANÇA DE VIDA

HOMES 79,5 ANYS

DONES 85,3 ANYS

(Només superada per Suècia i Itàlia)

(Només superada per Portugal, França i Espanya)

També atenen urgències, en alguns casos les 24 hores del dia. En aquest sentit, una àrea d’alguns grans CAP funciona com a CUAP (Centres d’urgències d’atenció primària), que assumeixen els casos urgents de baixa i mitja complexitat, contribuint d’aquesta manera a descongestionar els serveis d’urgències hospitalàries, sovint saturades per pacients que no requereixen ser atesos d’immediat. Cal dir que, qualsevol ciutadà que ho consider necessari pot anar directament a urgències.

Cada usuari té assignat uns professionals de medicina i d'infermeria de referència en el seu centre de salut més proper, però que pot sol·licitar canviar en la majoria dels casos. A Catalunya funcionen 367 CAP i cada habitant fa de mitjana 6,2 visites anuals al seu metge de capçalera, segons dades de 2012.

Atenció especialitzada: s'hi accedeix quan el pacient és derivat per part del metge que

El CatSalut garanteix l'assistència sanitària pública, universal i equitativa a Catalunya l’ha atès al centre d'atenció primària o al servei d'urgències hospitalàries (al qual el ciutadà pot accedir directament sempre que ho consideri necessari). L’atenció especialitzada es presta en diferents tipus d'equipaments, segons les necessitats de la persona assistida i les característiques de l'atenció requerida: hospitalària (CatSalut compta amb 64 hospitals d’internament d’aguts i de dia; i 125 de cada 1.000 persones van ser hospitalitzades durant el 2012); sociosanitària (formada per 96 centres que garanteixen una atenció de qualitat a les persones grans, amb Alzheimer o altres demències, a les que pateixen altres malalties neurològiques que poden suposar discapacitat i a malalts terminals); salut mental (una xarxa de 169 centres amb un model integral d’atenció interdisciplinària), i drogodependències (amb 59 centres).

També són competència del CatSalut el transport sanitari i prestacions complementàries com les teràpies a domicili, el préstec de cadires de rodes i fèrules, i els serveis de rehabilitació, entre altres.

PERCEPCIÓ DE L'ESTAT DE SALUT DELS CATALANS 8 de cada 10 catalans declaren tenir un bon estat de salut

125 1.000

Declaren partir un problema de salut crònic:

3 de cada 10 homes

4 de cada 10 dones

M O N O G R Á F I C O

LA VANGUARDIA 3

E S P E C I A L

ARXIU / JORDI BARRERAS

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013

EL DR. MELCIOR MARTÍ, DEL CAP DOCTOR GUILLEM MASRIERA I GUARDIOLA DE VILASSAR DE MAR, ATÉN A UN DELS SEUS JOVES PACIENTS

CANAL SALUT

La via on line per tenir cura de la salut A la pàgina web http://canalsalut. gencat.cat, els usuaris hi troben una informació completa i ben organitzada per tenir cura de la seva salut, des de consells de vida saludable, a notícies d’actualitat o documentació general sobre el sistema sanitari català, campanyes de prevenció o com actuar en cas d’urgències. A més, inclou un cercador de centres mèdics i farmàcies, diversos canals temàtics (sobre malalties i trastorns concrets, medicaments, donacions i transplantaments...) i una oficina virtual de tràmits que permet demanar una cita mèdica, canviar de metge o sol·licitar una targeta sanitària.

Canal Salut també fomenta la interacció dels ciutadans facilitant-los l’accés a les xarxes socials i al 061 i amb un apartat específic destinat a participació, que, entre altres serveis, permet conèixer millor el paper d’òrgans com el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya o el programa Pacient Expert Catalunya.

D’altra banda, el portal té una versió per a professionals de la salut, amb informació i recursos més específics per dur a terme la seva tasca

061 CatSalut Respon:

un contacte immediat amb el ciutadà El 061 CatSalut Respon funciona 24 hores i els 365 dies de l'any. El ciutadà s'hi pot comunicar per telèfon, xat o correu electrònic

T

otes aquelles persones que tinguin un problema de salut, un dubte o necessitat d’informació sobre el sistema sanitari són ateses ràpidament al 061 CatSalut Respon, que funciona les 24 hores els 365 dies de l’any. A través d’una trucada de baix cost al 061, fent un xat o enviant un correu electrònic, aquest servei permet contactar amb un equip de més de 200 professionals de la salut, entre metges, infermers i tècnics.

D’aquesta manera, el ciutadà es pot apropar al sistema sanitari públic d’una manera àgil, per resoldre dubtes urgents o simplement estar informat de la cura de la pròpia salut, sense necessitat de desplaçar-se. És el que s’anomena model d’atenció no presencial.

L’eina que permet aquest acompanyament és la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3), comuna a CAP, hospitals i al 061 CatSalut Respon, des d’on es consulta i actualitza cada atenció que es realitza.

Els professionals del 061 escolten i analitzen les consultes (principalment telefòniques) que reben dels usuaris i donen resposta mit-

USUARIS SATISFETS Atenció hospitalària

8,5

Atenció sòcio-sanitària

8,2

Atenció primària

7,9

Atenció en salut mental

7,9

Els ciutadans de Catalunya valoren molt positivament el sistema sanitari català, especialment l’atenció hospitalària, que puntuen amb un 8,5, segons el Pla d’Enquestes de satisfacció del Servei Català de la Salut. També presenten un alt nivell de satisfacció l’atenció sòcio-sanitària (amb un 8,2) i l’atenció primària i de salut mental, que reben una puntuació d’un 7,9 cadascuna jançant el consell pertinent, adreçant-los al centre de salut més adequat per resoldre el seu problema, o bé enviant-los un metge a domicili o una ambulància, segons la gravetat de la patologia que presenta la persona afectada.

Entre els serveis que el 061 CatSalut Respon posa a disposició dels ciutadans, destaquen l’atenció a la urgència sanitària i les consultes fora dels horaris dels Centres d’Atenció Pri-

mària, el seguiment de pacients crònics i els consells de salut, tant generals com adreçats als viatgers.

Només en cas que el motiu de consulta sigui una emergència on pot estar en risc la vida de la persona afectada (ferits greus o casos d’accident cardiovascular sobtat, per exemple), cal trucar al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) al telèfon 112.

4 LA VANGUARDIA

E S P E C I A L

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013

ARXIU / JORDI BARRERAS

M O N O G R Á F I C O

VIDA QUOTIDIANA

Dependència i discapacitat

LA DEPENDÈNCIA AFECTA AL 9% DELS CATALANS

Gairebé un de cada 10 catalans en edat adulta –el 9,3%– es troba en situació de dependència, un problema que afecta sobretot als grups d’edat més avançada: la meitat dels majors de 74 anys depenen de l’ajut dels altres per realitzar les activitats de la vida quotidiana, i fins a una quarta part requereix suport per dur a terme feines rutinàries de la llar, com fer el llit, rentar els plats, netejar o fer la compra. El 14,8% de la població de 15 anys i més, d’altra banda, pateix una limitació greu o discapacitat que l’afecta de forma permanent

L’augment de l’esperança de vida a Catalunya, que supera la mitjana europea, ha incrementat la incidència de les malalties cròniques TEXT: ANDREU MAS

Viure més anys amb millor salut

E

ls catalans i les catalanes fan una valoració positiva del seu estat de salut: vuit de cada deu el descriuen com a bo, molt bo o excel·lent. L’augment de l’esperança de vida registrat en les darreres dècades corrobora aquesta percepció que queda recollida en l’Informe de Salut de Catalunya, elaborat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. L’altra cara de la moneda, tanmateix, és l’increment del protagonisme de les malalties cròniques –més habituals en els pacients d’edats més avançades–, unides a altres problemes de salut associats als nous hàbits de vida, com el sobrepès o l’obesitat.

L’esperança de vida a Catalunya és similar a la mitjana espanyola i superior a l’europea: 85,3 anys per a les dones i 79,5 anys per als homes. Les xifres consoliden un augment moderat i progressiu, així com les diferències entre ambdós sexes. Si el que s’analitza és l’esperança de vida en bona salut, però, els papers

s’intercanvien i són ells els qui la mantenen fins a una edat més avançada: els 68,3 anys –pels 65,6 anys en el cas de les dones–. Els homes, per tant, viuen menys, però solen fer-ho en millors condicions, mentre que les dones viuen durant més temps amb mala salut.

L’obesitat i el sobrepès afecten a la meitat de la població catalana d’entre 18 i 74 anys L’augment de l’esperança de vida ha fet que els problemes de salut crònics guanyin protagonisme, fins al punt d’esdevenir un dels principals reptes de futur de l’atenció primària. El 70% de la població catalana pateix, segons l’estudi, alguna malaltia o problema de salut permanent, entre els quals destaquen

els relacionats amb l’aparell locomotor –com el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme–, els circulatoris –hipertensió, colesterol, varius...– i la depressió o l’ansietat.

El 80% de la mortalitat, de fet, és ocasionada per aquest tipus de malalties, i se sap que l’atenció a la cronicitat consumeix més de la meitat dels recursos del sistema sanitari.

Un altre dels principals problemes de salut dels catalans és l’excés de pes: la meitat de la població d’entre 18 i 74 anys n’és víctima, una dada preocupant perquè tant l’obesitat com el sobrepès tenen múltiples repercussions en l’estat de salut de les persones. Tot i afectar més als homes que a les dones, la prevalença augmenta en tots dos sexes a mesura que els grups d’edat avancen, encara que les xifres referents a la població més menuda són potser les més alarmants: el 34,4% dels infants d’entre 6 i 12 anys pateix excés de pes, amb les conseqüències negatives que això comporta en l’adolescència i l’edat adulta.

ÚS ELEVAT DELS SERVEIS SANITARIS VISITES HABITUALS AL METGE Nou de cada deu ciutadans van visitar a un professional de la salut en el darrer any i en el 70% dels casos es tractava de serveis públics. La majoria de consultes –el 78%– van ser de medicina general o de pediatria. El 17,3% de la població, a més, va ser atesa per un professional d’infermeria

SERVEI D’URGÈNCIES Tres de cada deu adults i quatre de cada deu infants va consultar un servei d’urgències. El 52,1% ho va fer en un hospital públic, el 33,3% en un centre d’atenció primària o continuada i el 10,9% en un hospital privat. El 5,9% dels catalans va ser hospitalitzat com a mínim una nit

MEDICAMENTS El 60,9% de la població de 15 anys i més va prendre medicaments durant els dos dies anteriors a l’estudi. Els més freqüents van ser les pastilles per alleujar el dolor i els antiinflamatoris (28,2%) i els fàrmacs per a la hipertensió (18,4%), l’estómac (13,4%) i el colesterol (12,6%)

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013

M O N O G R Á F I C O

LA VANGUARDIA 5

E S P E C I A L

Fem una vida més saludable L’Agència de Salut Pública de Catalunya vetlla perquè els ciutadans tinguin un entorn i una vida saludables. Quatre recomanacions per aconseguir-ho TEXT: JÚLIA MARTÍNEZ

LA PIRÀMIDE INDICA LES PROPORCIONS DELS DIFERENTS ALIMENTS QUE CAL MENJAR A DIARI

VACUNACIÓ

Prevenir la grip A Catalunya, el 57,7% de la població de més de 60 anys es vacuna contra la grip de forma regular quan comença la tardor (el 53,8% dels homes i el 60,9% de les dones), percentatge que arribar al 64,5% entre la població major de 65 anys.

Es recomana la vacuna de la grip a aquelles persones majors de 60 anys i a les que es troben internades en residències geriàtriques, centres de malalties cròniques, mentals, etc.. També cal que es vacunin els adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloenthi l’asma, o que han estat sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització durant l’any anterior degut a malalties cròniques;

les persones amb obesitat mòrbida, i les dones embarassades.

La vacuna també està indicada per als professionals de la salut i treballadors d’institucions com residències geriàtriques o centres de malalts crònics, ja que tots ells estan en contacte amb pacients en situació de risc.

A més de la vacuna, hi ha un seguit de mesures higièniques que ajuden a prevenir la grip. Entre aquestes destaquen: tapar-se la boca en tossir o esternudar; rentar-se les mans amb freqüència amb aigua i sabó; ventilar els espais tancats obrint les finestres i evitar el contacte amb les persones engripades.

FREDERIC CAMALLONGA

ALIMENTACIÓ

Menjar sa, variat i equilibrat Alimentar-se de manera variada i equilibrada, amb l’aportació de l’energia i tots els nutrients adequats a les necessitats de cada persona –segons l’edat, el sexe, la talla i l’activitat física que fa– és la base per a un bon estat de salut. Per aconseguir-ho, cada dia cal prendre de quatre a sis racions de farinacis (pa, pasta, arròs, patata, llegums... i preferentment integrals); cinc racions de fruita i verdura; dues o tres de làctics (llet, formatge, iogurts), juntament amb fruits secs i oli d’oliva. A més, al llarg de la setmana cal combinar els diferents àpats per tal de menjar entre tres i quatre vegades carn magra,

peix i ous. I ocasionalment –pel seu contingut en sucre, sal i greixos saturats– consumir embotits i carns grasses, patates xips i snacks, així com llaminadures, brioxeria, galetes, mantega, etc.

Per beure la millor opció és l’aigua, i els sucs i les begudes ensucrades s’han de consumir puntualment.

Es important combinar una alimentació saludable amb un estil de vida actiu, que inclogui activitats diàries com desplaçar-se caminant o en bicicleta, pujar escales, jugar a pilota, ballar, practicar un esport..., i millor si es fa en companyia i a l’aire lliure.

Espais lliures de fum

ALCOHOLISME

Beure amb moderació Prendre begudes alcohòliques pot ser agradable si es fa amb moderació, però fer-ho en excés pot ocasionar greus problemes de salut. Avui, l’alcohol és el tercer factor de risc per a la salut als països desenvolupats, segons l’OMS, i l’alcoholisme és la malaltia que més inicis de tractament ocasiona (46% dels casos atesos) a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de Catalunya.

El consum d’alcohol de forma regular o intensiva pot empitjorar la qualitat de vida ja que perjudica el fetge i el pàncrees, causa gastritis i úlceres d’estómac, desnutrició i trastorns al sistema nerviós. A més, pot augmen-

TABAQUISME

tar el risc de tenir lesions com a conseqüència d’accidents i caigudes, agreujar problemes físics, psíquics i socials, i perjudicar les relacions familiars i laborals. A tots aquests problemes, cal sumar el cost econòmic que comporta: a Europa, el consum d'alcohol s'estima en 600 euros per persona i any.

La millor manera per prevenir els problemes relacionats amb l’alcohol és beure menys, o sigui, disminuir la freqüència i la quantitat consumida tot evitant les begudes de més graduació, i demanar ajuda al metge de família, que derivarà el pacient a la xarxa de centres especialitzats.

El tabac és una droga legal, però també és una substància addictiva que té efectes estimulants sobre el sistema nerviós central de la persona fumadora i comporta molts riscos per a la salut. Segons dades de l’Informe de Salut de Catalunya, el 28,5% de la població major de 15 anys és fumadora. Si bé hi ha més homes fumadors que dones, els percentatges són molt similars entre els joves de 15 a 24 anys.

Deixar de fumar és probablement el més important que una persona fumadora pot fer per millorar la seva salut, independentment de l’edat o dels anys que fa que fuma.

Alhora, cal evitar l’exposició dels infants al fum del tabac fent que ningú fumi en cap habitació de la llar i, si es fuma en un balcó o terrassa, tancar la porta d’accés

a l’habitatge. Tampoc s’ha de fumar dins dels vehicles, encara que els petits no hi siguin, ni davant de nadons, i ventilar aquelles estances on prèviament s’hi ha fumat.

Algunes recomanacions per deixar de fumar: • Mentalitzar-se • Fixar un dia per deixar-ho • Deixar-ho totalment i de cop • Beure aigua i sucs de fruita rics en vitamina C • Moderar el consum d’alcohol, cafè i te • Menjar aliments rics en vitamina B (pa, arròs integral) • Fer exercici físic de manera regular • Gaudir de les aficions • Aprendre a relaxar-se • Si cal, prendre algun fàrmac que ajudi a superar al dependència al tabac (abans, però, consultar els professionals sanitaris).

6 LA VANGUARDIA

M O N O G R Á F I C O

E S P E C I A L

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013

Noves eines per a una sanitat més eficaç i eficient Les noves tecnologies, una major implicació del pacient i la coordinació de la política sociosanitària són tres eixos del Pla de Salut de Catalunya TEXT: CHRISTIAN DE ANGELIS

M

illorar el servei al ciutadà amb l’ajuda de les noves tecnologies i assegurar la sostenibilitat del sistema català de salut per fer front a l’augment de la demanda derivada del progressiu envelliment de la població. Aquests són, a grans trets, els fonaments del Pla de Salut de Catalunya 20112015, posat en marxa pel Govern català com a eina global de planificació i execució de les polítiques de salut de la Generalitat.

Amb un dels sistemes de salut més avançats i eficients com a punt de partida, el pla situa més que mai el ciutadà en el centre, tant com a beneficiari últim del servei com a agent actiu del mateix. El pacient passa a desenvolupar un rol més important, essent més responsable envers la seva salut i estant més implicat en la bona utilització de la sanitat, fomentant que –amb la formació i les eines necessàries–, sigui una palanca per a la transformació del sistema. Tot seguit podem veure com es concreten aquests principis en l’experiència i el servei al ciutadà.

MILLORA DE LA RESOLUCIÓ La dermatologia és una disciplina mèdica on l’ús de les tecnologies de les telecomunicacions i els dispositius multimèdia tenen un paper cada vegada més actiu. També és un servei mèdic amb llargues llistes d'espera en determinades regions sanitàries.

A finals de 2011, l’Equip d’Atenció Primària Manresa-2 va posar en marxa una prova pilot de teledermatologia, que poc després es va es estendre al conjunt del sector sanitari del Bages, el Berguedà i el Solsonès. El sistema és senzill: en el moment de derivar una consulta a l’especialista, el metge de capçalera realitza una fotografia de les lesions dubtoses que presenta el pacient i les envia juntament amb la història clínica informatitzada.

En cas necessari, el dermatòleg que rep les imatges recomana una visita presencial a l’especialista o cirurgià, que es tramita des del Centre d’Atenció Primària, i en cas contrari especifica el tractament i seguiment a realitzar al CAP. Durant els nou primers mesos de 2012, el 28% de les cinc mil visites del servei de dermatologia al Bages es van realitzar mitjançant aquest sistema. El resultat: una reducció de les llistes d’espera de set mesos –al maig de 2011– a només deu dies.

Aquest és un exemple de les iniciatives impulsades arran del Pla de Salut amb l'objectiu de millorar la resolució de necessitats mèdiques oferint un millor servei al pacient i, alhora, augmentar l'eficiència del sistema. Aquesta mena d'actuacions permet

reduir la despesa en l'anomenat terciarisme, que agrupa un conjunt de serveis altament especialitzats que es presten amb un alt component tecnològic i professionals molt experts. Per la seva naturalesa i complexitat, el terciarisme té habitualment un cost elevat i, alhora, agrupa procediments que es desenvolupen amb una baixa freqüència.

Per aquests motius, el Pla de Salut aborda la necessitat de concentrar certs procediments –els denominats terciaris, com per exemple l'angioplàstia coronària i cirurgia cardíaca pe-

Sistemes com la teledermatologia han permès una reducció de les llistes d'espera driàtica– en centres o unitats de referència, i impulsa alhora una planificació del terciarisme que té en compte l'ordenació territorial, la planificació del catàleg de procediments i el monitoratge, i la prospecció de l’activitat.

TRACTAMENT DE LA CRONICITAT Les malalties cròniques son el principal destí dels recursos del sistema sanitari català i van en augment juntament amb el progressiu envelliment de la població. Aquestes malalties seran la primera causa de discapacitat a Europa i actualment ja suposen el 75% de la despesa sanitària.

Aquest repte en la gestió sanitària s’aborda

en el Pla de la Salut a partir d’un enfocament poblacional en el qual les mesures són incrementals en funció de la situació i complexitat del tractament. En la base de la piràmide, formada per quatre estrats, hi ha la promoció i la prevenció dirigida a la població en general, mentre que en el segon nivell, format per les persones afectades per malalties cròniques de baixa complexitat o en situació de risc, es promou l’autogestió i la convivència amb la malaltia. S'ha de tenir en compte, en aquest sentit, que vuit de cada deu pacients amb malalties cròniques són capaços de cuidar-se la seva dolència sempre que

COORDINACIÓ PER MILLORAR EL SERVEI

Unir treball social i sanitari L'atenció a domicili, mitjançant un pla d’actuació i un treball conjunt social i sanitari, de dos pacients de més de 80 anys amb malalties cròniques i limitacions per fer les activitats de la vida diària és una situació cada vegada més habitual a casa nostra. Alhora, és un exemple del nou enfocament de l'atenció sociosanitària a Catalunya amb el que es busca donar un millor servei i aconseguir una major satisfacció per part dels ciutadans.

El treball integral i coordinat en el sistema sanitari també és materialitza en eines elementals com la història clí-

nica compartida. Gràcies a aquesta, el metge de família del Centre d’Atenció Primària, el personal d'urgències d'un hospital o un metge que visita a domicili accedeixen de manera completa a les dades de cada ciutadà i a tota la informació necessària per donar-li la millor atenció.

Un altre cas de coordinació es dóna en les rutes assistencials posades en marxa per a l'atenció de malalties cròniques, entre altres. Aquestes permeten establir els protocols, les funcions i la capacitat de resolució de cada punt assistencial.

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013

M O N O G R Á F I C O

E S P E C I A L

LA VANGUARDIA 7

NOUS SERVEIS

Més canals de comunicació

LA HISTÒRIA CLÍNICA COMPARTIDA FACILITA LA INFORMACIÓ ENTRE FACULTATIUS, EVITA MALDECAPS AL CIUTADÀ I DESPESES INNECESSÀRIES AL SISTEMA SANITARI

DUES INFERMERES ATENEN A UN PACIENT EN UNA UNITAT DE VIGILÀNCIA INTENSIVA (UVI)

s'engegui una estratègia eficient de foment de l’autocura. A mesura que la complexitat de la malaltia crònica creix, canvien les necessitats. Per un 15% dels pacients, situats en el tercer nivell de la piràmide de la cronicitat, cal establir rutes assistencials i trajectòries clíniques transversals entre proveïdors de diferents àmbits assistencials. El grup de més amunt de la piràmide, amb entre el 3% i el 5% dels malalts, està format per pacients crònics d’alta complexitat clínica, amb diferents patologies i demanda de serveis d’urgència

El Programa Pacient Expert permet que els malalts crònics aprenguin d'altres (d’elevat cost), que requereix un model d’assistència adaptat al malalt.

El Pla de Salut impulsa un nou abordatge per als pacients crònics a partir d’un programa específic de prevenció i atenció de la cronicitat que té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels pacients situats en diferents segments de la piràmide. La fórmula bàsica del Programa de Prevenció i Atenció de Malalties Cròniques parteix i s'articula a partir de la integració, per primera vegada, dels serveis sanitaris i socials.

El Programa, en fase progressiva de desplegament a tot Catalunya, potencia la vida activa i l’autonomia de la persona malalta i fomenta que aquesta i el seu entorn familiar identifiquin símptomes, s'avancin a les crisi i planifiquin les cures. A més de posar a l'abast

Les noves tecnologies aplicades a l'atenció i el seguiment assistencial son eines de primera utilitat tant per a la millora de l'eficiència del sistema sanitari com per garantir l'autoregulació dels pacients. Un pacient de prop de 50 anys, professional en actiu i molt enfeinat, constitueix un bon paradigma d'aquesta realitat: tot i la manca de temps i la baixa preocupació del ciutadà per anar al metge, rep anualment del seu CAP un avís al mòbil recordant-li que li toca fer-se el control anual.

El missatge li recomana trucar per concertar hora per l’extracció de la mostra de sang per fer-se una analítica i li dóna les instruccions i les dades per fer-ho correctament.

Després de fer l'extracció de sang i el control de la tensió arterial i el pes, i sense necessitat de visitar al metge, rep un correu amb els resultats de les anàlisis i, només en cas necessari, amb la recomanació de visitar el seu metge de família.

Els nous canals de comunicació també permeten als pacients contactar amb els professionals del seu centre sanitari a fi de rebre informació i assessorament i, sovint, permeten orientar el ciutadà al CAP, hospitalari o especialista que requereix, amb la corresponent millora de l'atenció rebuda i evitant despeses innecesàries al sistema

del pacient els recursos que ofereixen els serveis sanitaris i socials, promou que aquest conegui com evolucionarà la malaltia, què pot esperar i com pot fer-hi front.

El programa també impulsa la visió preventiva i incorpora l’entorn familiar i social de la persona malalta en l’abordatge de la dolència.

LA IMPORTÀNCIA DEL CIUTADÀ Un dels pilars del Pla de Salut del Govern és la implicació plena del ciutadà per tenir cura de la seva salut. I una de les eines per aconseguir-ho és el Programa Pacient Expert, que potencia l’autocura, la coresponsabilitat i l’autonomia de les persones que tenen una malaltia crònica, així com canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida dels pacients. Això s'aconsegueix a partir dels coneixements i les experiències d'altres persones que pateixen el mateix problema de salut, i que els comparteixen en nou trobades que tenen lloc durant dos mesos i mig. Un dels aspectes diferenciadors del programa és que el pacient expert condueix les sessions, i el professional sanitari (metge, infermera o treballador social) passa a desenvolupar un paper d’observador, que pot actuar com a reconductor de la sessió només en cas que sigui necessari.

La implicació dels ciutadans també s'articula en la nova política de sanitat mitjançant el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya, un òrgan assessor representatiu de les associacions de pacients davant l’Administració catalana. La carpeta personal de salut, un espai digital de consulta pels ciutadans, és una altra de les eines per fomentar la implicació dels ciutadans en el sistema de salut.

8 LA VANGUARDIA

M O N O G R Á F I C O

E S P E C I A L

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013