AMICS i AMIGUES DEL FONDO-Santa Coloma de Gramenet. JUNY-JULIOL 2018. Núm 14
LA NOCHE MÁGICA DEL VERANO
E
mpieza el buen tiempo, la noche mágica del verano, la Verbena de San Juan. Hace años los niños recogían las maderas que las familias guardaban para hacer las hogueras. Hacían guardias con ilusión para que otros no les quitasen la leña. Su hoguera tenía que ser la más grande. Los vecinos adornaban las calles con papelillos de colores. Se regaba la tierra con cubos de agua, para bailar mejor. Sacaban mesas y cenaban todos juntos. Esto ha pasado a la historia; ahora las familias se reúnen en sus terrazas para cenar, bailar y escuchar música. Antes se han adornado con guirnaldas y farolillos que con sus reflejos dan color y luz. Los niños revolotean con las bengalas en las manos; otros tirando bombetas sin parar hasta que acaban con la cajita donde estaban protegidas con serrín. En la mesa además de la cena se ve la coca y el cava típico de esa noche, siempre con un ruido de fondo de petardos y cohetes, que iluminan el cielo. Llegada ya la madrugada hora de ir a dormir. Aún se van oyendo a lo lejos algún petardo de algún joven que se resiste a que la noche mágica de San Juan se acabe. / Joana IMBERNÓN 1
carrers i places del barri Carrer Bruc D’on li ve el nom?
E
s podria pensar que el nom del carrer fa referència al poble del Bruc que es va fer cèlebre pel timbaler del tambor. La llegenda explica que un noi de Santpedor, en aproximarse l’exèrcit francès va repicar tan fort el tambor, que l’eco que originaren les agulles de Montserrat va fer creure als Jaume P-Sayrach francesos que la tropa catalana era molt superior, i es van batre en retirada, cosa que facilità la seva desfeta (Guerra del Francès, batalla del coll de Maçana del 6 de juny del 1808). Però potser és més versemblant que el nom es degués a alguna família immigrant del Bruc que s’instal·laria en aquest carrer, de les moltes que van abandonar el poble, atretes per l’Exposició Universal de Barcelona. Al Bruc hi havia moltes bòviles i el obrers que hi treballaven haurien pogut trobar feina en les obres de l’exposició o del metro. EL CARRER BRUC neix a l’antic camí del Fondo i, en pronunciada baixada, arriba al carrer Verdaguer, des d’on s’enlaira fins a la part més alta del barri. És un carrer tranquil amb cases de tres (o quatre plantes), amb poc moviment comercial. A la cantonada amb Milà i Fontanals hi ha l’acadèmia Centre Comercial i a partir d’aquí el carrer queda tallat pel gran desnivell amb el carrer Massanet, que es salva per un pont que du a la Jaume P-Sayrach Biblioteca del Fondo i que facilita baixar. Seguint-lo des de l’oficina de la Caixa, passat el bar En aquesta foto es veu el carrer Bruc des del carrer Pirineus, amb El Talleres troba l’antic solar Mo- el fort desnivell que l’unix al carrer Mas Marí, per baixar fins al lero, que els veïns van reivindicar, carrer Verdaguer. En la foto de dalt es veu el carrer Bruc quan queda tallat pel desnivell que experimenta en abocar-se a la fondai, des d’aquest punt, el carrer lada, avui carrer Verdaguer. Bruc s’enfila fins al carrer Pirineus, al que s’arriba per unes esen la connexió de Valentí Escales amb el carcales mecàniques. Abans, en ser a l’altura del rer Terrassa, espai actualment en obres, com carrer Valentí Escales, s’obra un bon trau, vam comentar en el butlletí anterior. resultat de l’enderroc de les cases que impediJaume-P. SAYRACH 2
editorial
Jaume P-Sayrach
Buen verano!
C
on la fiesta de San Juan se abre el verano. Lamentablemente no todos los vecinos del barrio podrán hacer vacaciones pero, por fortuna, Santa Coloma nos ofrece campo, montaña y mar para que todos disfrutemos de la naturaleza, sin coste alguna. Bajo nuestro espléndido cielo azul se alza la colina del Turó del Pollo con el magnífico jardín de la antigua clínica mental en su falda y, enfrente, el parque forestal de la Bastida, cercano al bosque y a los campos de Sant Jeroni de la Murtra. Un poco más lejos pero cercanísimo, tenemos las playas de Sant Adrià y de Badalona y, como el patio de atrás de la ciudad, el magnífico parque fluvial en la orilla del río Besós, un buen camino para ir andando a la playa. AMICS I AMIGUES DEL FONDO desea a todos nuestros amigos y amigas un buen verano y un relajante descanso, para rehacer fuerzas y recomenzar en setiembre el nuevo curso, con alegría e ilusión. Tenemos un mundo por mejorar y un barrio que nos espera para conseguir cada día una mejor convivencia y mejor nivel de vida para todos, en especial de los vecinos que aun no tienen papeles ni trabajo. Hasta septiembre, un abrazo! (Foto: Platja de Badalona des del Club Nàutic) / Jaume P-Sayrach 3
reportatge
MERCAT DEL FONDO LA VOZ DE LOS PARADISTAS
POLLERIA ROSA Estamos contentos con el mercado nuevo. Llevamos treinta años. Recomendamos venir al mercado. Por el trato personal, calidad, producto fresco y el mercado es más familiar. Mª Isabel, Beatriz, Marian, Antonia y Beli.
MARIA ROSA SOLER CAPELLA “La juventud no está acostumbrada a ir al mercado. Los compradores son de edad media y más maduros. El servicio y calidad no se encuentran en las grandes superficies. El ser carniceros es un gran oficio”
FRUTERIA TOÑI PESCATERIA ORTIZ
Tenemos 36 años de experiencias. Nosotros estábamos en el mercado antiguo. Los nuevos llegados son clientes habituales. Los clientes chinos suelen consumir mucho y de calidad, los sudamericanos suelen encontrar mucha fruta de sus países de origen. Toñi
Los jóvenes no vienen a consumir al mercado. Se ha perdido el saber comprar en el mercado. Somos una gran familia. Nos gusta como ha quedado. Las paradas dan más color. 4
reportatge
CASA PAREDES Llevamos desde el año 57 sirviendo al buen cliente. Los nouvinguts son clientela habitual. La clientela es de Badalona, Palau de Plegamans, Barcelona y Sant Adrián. El horario de más trabajo es la hora de cerrar.
CARNICERIA PAQUI Hace 53 años que estamos en el mercado ya venimos del antiguo. Ahora se suele comer peor por la comodidad. Tenemos la costumbre de dar recetas, aunque no nos las pidan.
LEGUMBRES PONSA Tenemos la parada desde hace treinta y cuatro años. Nuestra parada tiene hoy más sentido que nunca al vender comida preparada, les damos recetas y consejos. En Catalunya es el único lugar de España que se venden legumbres cocidas. Nos pareció muy bien la iniciativa de la Nit de Tapes. Sería bueno repetirla, para captar a la juventud, así como otras iniciativas para celebrar días señalados como el Carnaval, Todos los Santos, Navidades y fiestas populares. El mercadillo nos favorece, atrae mucha gente nueva.
ESPAI DEL MAR Fue la primera parada en contratar dependientes chinos, para vender más. Llevamos 80 años y es la quinta generación. Solemos vender bien de precio y tenemos clientela de hace años de generación en generación. Vienen a comprar de Barcelona. 5
reportatge
FRUTERIA CATI Y ESTHER Tenemos 26 años de experiencia. Los jóvenes no siguen las costumbres familiares. Somos paradistas de siempre. El tiempo que estuvimos en la carpa nos fue bien; venía clientela de Badalona. Mercadona es una competencia desleal. En las grandes superficies se suele comprar por comodidad, no por precio.
PEIX I MARISC CONGELAT JORDI Hace 53 años que estamos en la parada. Han cambiado mucho las costumbres del cliente. Yo me jubilo en setiembre junto con Juan Yuste que lleva ya 58 años. Siempre juntos.
Part dels membres de l’actual junta directiva
E
l Mercat del Fondo, situat en ple centre de barri forma part d’un edifici avanguardista que hauria de servir com a palanca impulsora en la configuració d’un nou entramat urbanístic de la zona. Es, al nostre entendre, el nucli central de les constants i necessàries interaccions que es donen dins del teixit comercial del barri. Però també cal, al parlar del mercat, no deixar de banda la seva vessant més socialitzadora. Aquella que ens permet interactuar amb paradistes, clients i altres colectius que donen un color amable, vital i armònic a tots els seus racons, per molt petits que siguin. Nomès afegirem una cosa: MOLTES GRÀCIES MERCAT I A SEGUIR FENT BARRI!!! Fotos i textos: Pablo ARAGONÉS i José A. QUINTILLÁ 6
plaça del rellotge Amics i Amigues del Fondo us desitja unes bones vacances d’estiu Amigos y Amigas del Fondo os desea unas buenas vacaciones de verano Amics i Amigues del Fondo wishes you a good summer vacation أصدقاء الصندوق يتمنى لكم عطلة سعيدة الصيف 該基金的朋友希望你快樂的暑假 HOMENATGE A LA GENT GRAN
José A. Quintillá
El 9 de juny es va fer a la plaça del Rellotge la 26 edició de l’homenatge a la Gent Gran, que organitza el Sr. Fidel de L’Agrupació de Veïns del districte del Fondo. Van acudir moltes persones que varen gaudir amb actuacions de grups de diferents països. Va ser una festa molt entranyable. / J.A.Q
VIRGEN DE LA SIERRA 40 Años de la Romería El domingo 10 de junio se celebró como cada año la Romería de la Virgen de la Sierra, coincidiendo con su cuarenta aniversario. Recordando el recorrido original en las tierras andaluzas de Cabra, la celebración colomense sale de la calle Nàpoles i se dirige al monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, atravesando Montigalà. En su recorrido evoca las estaciones de la procesión egabrense. La organización la lleva a cabo la colonia de la ciudad de Cabra, pueblo del que en los años 6070 emigraron muchas familias al barrio del Fondo. / JPS
Jaume P-Sayrach
Una de les moltes manifestacions populars i culturals de la Santa Coloma multicultural. 7
plaça del rellotge Comencen les obres Ja han començat les obres a l’espai delimitat pels carrers Bruch, Terrassa i Valentí Escalas. En el mapa de l’esquerra podem veure com quedarà tota la zona. Així en la zona marcada amb color morat es faran habitatges de protecció oficial. Com ja vam esmentar en l’anterior butlletí, aquests es vendran a un preu que no seria raonable considerar-lo de protecció oficial. En la zona de color verd es farà un parc dividit en dos triangles homogenis i finalment en la de color groc es faran també habitatges, però en aquest cas es posaran a la venda a preu de mercat. M.D
Mor el poeta Màrius Sampere El 26 de maig passat va morir Màrius Sampere i Passarell, persona molt lligada a Santa Coloma on va treballar durant molts anys a l’estudi Cabacés, de fotografia. Posteriorment a l’Ajuntament, com director dels mestres de català, del Centre de Normalització Lingüística l’Heura. Després de molts anys de passar desapercebut com escriptor, descobert per Vicenç Llorca i Àlex Susana aconseguí el reconeixement del món cultural, i avui és considerat un dels millors poetes europeus. De fons humanista i metafísic sovint s’ha valgut d’elements geogràfics colomencs, com el riu Besòs, la muntanya del Puig Castellar i el metro com imatges de la vida humana. El Centre Excursionista Puigcastellar ha editat dos llibres amb els poemes samperians “colomencs”. / J.P.S
8
plaça del rellotge
Joana Imbernón FAN VACANCES D’ESTIU
ACOMIADAMENT
El Club Gastronòmic tornarà al setembre; descansen a l’estiu i es prepara per tornar amb noves propostes per aprendre a cuinar, ensenyar i gaudir. A la Biblioteca del Fondo han acabat dues activitats més que es reprendran passat l’estiu. Una és L’Ecxit, el voluntariat per acompanyar a petits de 4rt de primària a llegir i ha entendre el que llegeixen. Es necessiten voluntaris, Apuntat! L’altra activitat es el Club de Lectura; grup de persones que es reuneixen un cop al mes per comentar el mateix llibre que tots han llegit. / J.I
La nostra bona amiga i col·laboradora del butlletí, Muntsa (tercera per la dreta), canvia de biblioteca. Se’n va Barcelona. Esperem que torni aviat. Es la seva intenció. Nosaltres i els veïns del Fondo la necessitem. Gràcies i sort Muntsa!. / J.A.Q
Marga Dordella
ESTAN FARTS!!!! Els veïns i veïnes de Fondo Alto (però també ho podríem extrapolar a altres àrees de la ciutat) estan farts de trobar-se en el seu camí al treball, escola, comerços, etc, deixalles com les mostrades en la fotografia de dalt setmana rera setmana i sense que cap institució pública faci res al respecte. A més de suposar un focus d’aparició de possibles malalties, no incentiva gens ni mica a fer una passejada pel barri. / M.D
LAIETANS JA TÉ 4 ANYS DE VIDA Laietans de Gramenet va celebrar el seu IV aniversari amb una trobada castellera que va comptar amb els Castellers de Rubí i els Vailets de Gelida. Després de l’actuació, les tres colles van aplegar-se a l’entorn d’un merescut dinar. / A.F
Escrits i fotos: Jaume P-Sayrach, José A. Quintillá, Joana Imbernón, Marga Dordella i Albert Folqué 9
entrevista
Neus Almirall i la família Compte m’havia de llevar d’hora i dur les vaques al camp. Un dia m’estava amb el meu tiet, era de la meva edat i li deia Pepet. De sobte agafà una polla que estava a punt de pondre i li ficà el cap dins l’aigua. Quan estava a punt de morir la portà corrent a la meva “mare” (era com li deia a la tia Enrica) i la va degollar. L’endemà ens la vam menjar. Va ser una festassa! Vaig trobar reveladora la història de la seva primera comunió. La vaig fer a la nostra parròquia de Sant Julià de Cabrera. M’havien regalat el vestit, la robeta, els mitjons i les sabates. Quan anàvem cap a l’Església, en un tros que el terra era de pedra i feia baixada, vaig caure i se’m va estripar el vestit. I tu creus, que dolenta era la meva tia, que em va pagar? –I em diu, sentenciosa: No creguis, de feliç, de petita, no en vaig ser. No vaig tenir una bona infància.
L
a senyora Neus Almirall Bassaganya ha mort el mes de març passat, amb 94 anys d’edat. Tenia rere seu una llarga vida. Nascuda al carrer Wagner, passà molts anys al barri del Fondo. Ara vivia a la Rambla. Solia asseure’s en un banc des d’on, quan et veia, et cridava perquè t’aturessis, i no parava de parlar. Jo sempre pensava que li havia de fer un entrevista perquè m’expliqués coses del barri, d’ella i de la família; uns dels veïns més antics del Fondo. Iniciada l’entrevista, em va dir que va passar els anys de la guerra lluny d’aquí. Una història tan viva que em semblà el guió d’una pel·lícula.
Tingué, però els seus moments bons. Feta la comunió el meu pare em vingué a buscar perquè la família de Santa Coloma em veiés. Quan al migdia tornava a Cantonigròs, al tren vaig trobar una cartera plena de bitllets; algun negociant l’hauria perdut. Llavors vam baixar a Vic i vam anar a dinar a un restaurant. Com que només et donaven el “plato único” i vam quedar amb gana, vam anar a un segon restaurant, i encara a un tercer, fins a quedar tips.
A Santa Coloma de gana sí que se’n passava però a mi em van dur a pagès –la mare va morir quan jo tenia dos anys–, amb la família de Sant Julià de Cabrera. No et pensis que cada dia teníem un tall de cansalada, però de farinetes i blat de moro no ens en faltà mai. La vida era dura. No em vingué res regalat, cada dia
M’explica una última anècdota, que completa el retrat. Un dia la meva tieta em va dur a una perruqueria. Jo no sabia què eren, les perruqueries. Ella va dir: ‘Arregleu-la’. Jo vaig quedar molt estranyada. Amb el meu vestidet ¿que no hi anava, d’arreglada? To 10
entrevista tal: m’agafà, em va rentar el cap i em pentinà amb rínxols. Al sortir me’ls vaig desfer. La “mare” se’m va enfadar molt i em castigà a no anar a la matança del porc, que era la festa més grossa que fèiem a pagès; ni aquell any ni els altres dos que vaig ser allí. Vaig quedar amb ella que tornaria a veurela per continuar amb les seves memòries. Volia que em contés els anys viscuts al Fondo. Però quan vaig preguntar per ella, en no veure-la de feia un cert temps a la Rambla, em van dir que havia mort. Truco al seu fill Miquel. Vaig a casa seva, per parlar-ne. La mare havia perdut molt però va continuar tan oberta i tan alegre com sempre, conscient que se n’anava. Poques hores abans de morir va dir-los: “Me’n vaig molt contenta, he tingut una vida molt bonica, tothom m’ha estimat i jo estimo tothom”. I no sé què li va dir el Miquel, que ella alçant el braç –el seu gest habitual quan responia amb una sentència–, digué “S’ha acabat!”, i en inquirir el Miquel què era el que s’havia acabat, respongué, “Tot”.
Ramon Compte Ventura, espòs de la senyora Neus Almirall. A sota, a l’hort de casa
amb l’Anita, l’Espí, l’ Enric Casajust… I no cal dir, les guardo amb les notes sobre l’obra artística del Miquel, les pintures, les escultures. / Jaume P-SAYRACH
Jo també acabo aquí l’apunt de la senyora Neus, de quan era una nena. Guardo les notes que vaig prendre parlant amb el seu fill: de quan es van traslladar al carrer Verdaguer, de com era el Fondo , de les tardes en què el seu pare –que treballava a la fàbrica del paper i en acabat encara feia dues hores al camp–, passava les tardes festives jugant a cartes amb l’avi Miquel, amb el senyor Juan, amb la Maria de la Societat, 11
finestra oberta
L’AVENTURA D’ACOLLIR UN ADOLESCENT
E
n Jonatan Fornés, educador social i mestre, que actualment és regidor de Gent d’esquerres, acollirà un noi sahrauí de 12 anys, dins el programa Madrassa, que consisteix en acollir adolescents durant el curs escolar, i retornen durant les vacances d’estiu als campaments per no perdre el contacte amb la família.
possibilitats per estudiar que tenen els nens i les nenes adolescents. Sens dubte és un gran repte acollir un adolescent, però en Jonatan està il·lusionat i compta els dies que queden perquè en Mohamed arribi a Santa Coloma el proper mes de juliol. I de ben segur que, amb la sensibilitat, humanitat, empatia i l’estimació que en Jonathan posa en tots els projectes que entoma, afegit a les eines professionals que en té i practica en el dia a dia, aquest projecte serà una gran experiència de vida i convivència tant pel Jonathan com pel Mohamed.
La idea de fer-se càrrec de un noi adolescent durant el curs escolar, parteix de la experiència viscuda a l’estiu passat en que van conviure plegats dins el programa de Vacances en Pau, que organitza l’Associació d’Amics amb el Poble Saharauí, i es consolida quan Jonathan viatja als campaments de refugiats de Tinduf, al Sàhara Occidental, on viu uns dies amb la família, i va poder veure les dures condicions de vida i les poques
Felicitats, Jonatan, per tenir la valentia d’entomar la responsabilitat d’aquest projecte d’acolliment! Marga DORDELLA 12