A
la plaça del Rellotge hi ha la impactant escultura de la dona ajaguda. Els nens i nenes quan surten de l’escola van a la plaça i converteixen l’estàtua en una atracció: l’abracen carinyosament i a la vegada els serveix per descansar-hi, i hi pugen i baixen, tot divertint-se. Hi ha persones que no ho troben bé. A mi m’agrada i em sembla que els infants en fan un bon ús ja que la plaça té pocs atractius perquè els nens puguin gaudir d’un espai gran, i tan poc aprofitat. És bonic veure com es relacionen jugant amb l’estàtua nens i nenes: xinesos, sud-americans, marroquins, pakistanesos, indis i els que són fills de pares d’aquí. A ells no els importa d’on vinguin, no hi ha cap diferència i això és el millor. Diríem que la dona ajaguda fa en certa manera de mare de la mainada. / Joana Imbernón……………………………………
1
HISTORIA DEL BARRI -------------------------------------------------
La nostra biblioteca
L
a nostra biblioteca, un equipament llargament esperat, es va inaugurar l’11 de setembre del 2014, amb una sala d'actes que porta el nom de Jaume-P. Sayrach, en reconeixement de la primera biblioteca de la parròquia del barri. Dona gust veure com a les tardes nenes i nens de totes les ètnies entren i surten de la sala infantil per llegir contes, jovenalla que van a estudiar i fer treballs, adults llegint diaris i revistes als matins. Les demostracions gastronòmiques, el club de lectura i els actes i exposicions de tota mena, converteixen la biblioteca en l'espai cultural del barri, amb un amable equip professional al front del qual hi ha la directora Mariona Chavarría . Creiem que hi ha aspectes a millorar, l'espai de lectura comunitària es petita, i es disposa d’un espai a l'entrada buit que es podria habilitar per a fer una sala de lectura de diaris i revistes més àmplia i amable que sigui compatible per fer-hi exposicions. L'altre problema és la falta de personal, que ha obligat a reduir horaris i fins i tot en algunes ocasions a tancar la biblioteca. Creiem que no ens podem permetre la reducció del servei pel paper fonamental que desenvolupa de cohesió social i mestissatge entre els veïns i veïnes del barri. / Marga Dordella
2
EDITORIAL --------------------------------------------------------------
BENVINGUTS AL BUTLLETÍ
Per un barri bonic i convivencial QUI SOM
A
mics i Amigues del Fondo és una associació que s’està creant al barri. Tots els veïns i veïnes del barri o que hi van viure, hi tenen un lloc preferent. Se’n poden fer socis les persones que hi simpatitzin. L’objectiu és fomentar la relació i la millora del barri. A través dels actes de l’entitat volem afavorir l’encontre de les persones i l’enriquiment humà, en un ambient d’amistat i bona convivència. Aprofitant la presència de nouvinguts procedents de països i ètnies diferents, volem que la cultura del país s’enriqueixi amb el diàleg, fent de la llengua catalana l’instrument de cohesió de tothom. Per fer-se soci d’Amics i Amigues n’hi ha prou en comunicar-nos el nom i cognom i el correu electrònic. Els socis rebran a casa la informació de les nostres activitats i el butlletí En el Fondo. L’associació la promou un grup de veïns del barri sense ànim de lucre. Es independent, no pertany a cap confessió religiosa ni a cap grup polític. Nascuda sota l’empara de Fòrum-GRAMA, se sent hereva del moviment ciutadà que representaren la revista Grama, el Club de Debats i actualment Fòrum-GRAMA. / J-P. Sayrach
1976: portada del butlletí Fondo, de l’Associació de Veïns del barri
2005:Anticsjoves del Fondo reunitsalRecinteTorribera, als40anysdelacreació delaparròquiadelbarri
2015: La comissió promotora d’Amics i Amigues del Fondo, reunits en la Biblioteca del Fondo
3
REPORTATGE -----------------------------------------------------------
Laietans de Gramenet. Castellers en alça
A
questa entitat colomenca, creada al setembre del 2013, va escollir el barri del Fondo com a enclau per a desenvolupar la seva activitat després d’estudiar diverses alternatives. La situació del barri, no gaire allunyat del centre així com poder disposar d’un espai obert per a assajar al Centre Cívic del Fondo han estat claus en la pressa de la decisió final, segons em comenta Joan Rafael Gálvez, President de l’entitat.
centres oberts com Germina, Rialles, Centre Moisés i Casal dels Infants. Un altre aspecte important que es té molt present és la difusió de totes les les activitats a través de l’ús de les xarxes socials (twitter, pàgina web, etc) així com la de donar a conèixer tots els tallers que fan al llarg de l’any. A més, estan pensant fer un butlletí que faci més visible l’entitat a tots els nivells. Fixant-nos en la pròpia activitat de la colla, es pot dir que l’essència i fonament del fet casteller és que, independentment de les pròpies capacitats, origen, ideologia, religió, etc, si hom vol participar-hi té un lloc segur a la colla. Això sí, valors com el treball en equip i l’esforç personal són indispensables per a formar part del grup i donar cohesió al mateix. Indubtablement el treball que es fa als assajos és fonamental per a poder assolir l’objectiu previst a les trobades castelleres.
Quan parlem dels objectius que es fixen, apareixen dos com a prioritaris: atreure més gent al món dels castells i un altre prou rel·levant com és ajudar a canviar el barri en sentit positiu. En el primer cas una de les fórmules empreses és el que s’anomena “porta un amic a l’assaig”. Es pretén que un cop al mes els cercles més personals dels integrants del grup assisteixin a un assaig i descobreixin un nou món desconegut fins llavors. En el segon cas trobem el treball que fan amb
4
castell. Un segon grup és el tronc. En aquest cas, és important dominar la tècnica d’escalar la torre i la màxima dificultat la trobem en saber conjugar equilibri-força. El tercer grup el forma la pinya. Encara que no és el més visible, és tant o més important que els altres dos. Si la pinya no és prou sòlida, és a dir, si no hi ha una compensació de forces a tot el voltant de la mateixa no es podrá construir un castell ben ferm. Tot té el seu perquè i res es deixa sense control i revisió.
Per això, podem diferenciar clarament tres grups de treball. Un que inclou als més menuts -dos a cinc anys- amb els quals es realitzen diversos jocs físics on es treballa la psicomotricitat i la força. A més, aprenen aquest nou món dels castells amb jocs alhora didàctics i entretinguts. El que sí que és important, segons Joan Rafael, és que aprenguin a tenir por. Això els facilitarà arribar a conviure millor amb les dificultats que suposa pujar un
Finalment, a la pregunta de què esperen de la gent que ve a practicar aquesta activitat tan arrelada al nostre país, Joan Rafael em respon taxativament i sense cap mena de dubte: ¡¡¡Què s’ho passin bé i segueixin venint!!! Tan fàcil com això. Un petit detall que fa gran aquest món. / Albert Folqué
5
PLAÇA DEL RELLOTGE-----------------Pis Plas
Ladrón malo, usted. muy tarde
P
osem a aquestes planes centrals el nom Plaça del Rellotge perquè entorn de la plaça s’han establert uns equipaments molt importants per al barri. Hi ha el mercat, que si bé l’edifici actual s’ha inaugurat no fa gaire temps, va ser el primer i el principal equipament del barri. Hi ha la parròquia, que als anys seixantessetantes va representar un focus de conscienciació cívic i social de primer ordre. I hi ha la Biblioteca, que està cridada a ser un factor determinant en la promoció cultural de la gent del Fondo. / JPS
Baixava les escales del carrer Bruc quan un jove em va estirar el bolso i que jo volia i amb retenir tot cridant. LesBUTLLETÍ xineses que estaven a la cabina telefònical’ també van cridar, mentre el jove magrebí va sortir corrent. Així que vaig girar cua per denunciar-ho, Podeu contactar amb aparagué un xinès que va sortir d’un taller la de confecció al sentir els crits d’elles, comic¡ssiópromotora perseguint el jove raptor. Segons després el d’amics i Amigues del xinès va aparèixer amb el bolso a la mà, i al Fondo per diverses retornar-me’l em va dir "moro malo, pero cvies: 1) trucant a tu muy tarde", tot senyalant el rellotge que Joana o a Jose A., tel. duia al canell. Eren les 12 de la nit. La 2) enviant un correu veritat, es que li vaig agrair enormement la electrònic a amicsdel devolució, però no em va fer gens de gràcia fondo@gmail.com que em cridés l'atenció sobre l'horari; vaig 3) deixant una nota en pensar vaja!, es veu amb el dret de un sobre amb l’escrit abroncar-me, perquè deu considerar que “Amics i Amigues del una dona decent no ha d’anar pel carrer a Fondo” al Centre Cívic aquesta hora. Però la realitat és que on si del barri, carrer em van prendre el bolso amb el mateix Wagner número 16. mètode va ser un parell d'anys abans al Passeig de Gràcia cantonada Diagonal on dos xicots anaven amb moto i el que anava al darrera va estirar el braç i ningú me’l va tornar. / M.D.
6
---------------------------------Contacte amb nosaltres: Tel. José Antonio-Joana 610 20 15 89 933 92 20 01 amicsfondo@gmail.com
¿Quieres conocer nuestra asociación? Te invitamos a la merienda de “AMIGOS” Would you like to know our association? We invite you to snack of "FRIENDS” 您想认认我们的朋友协会吗？ 我们们您跟我们一起吃下午 点心！
Biblioteca del Fondo C/Massenet, 28 29/06/2016; 19 h
7
ALEGRÍA CERDÀ Als 98 anys ha mort la senyora Alegría Cerdá, vídua d’Augusto Saura, propietaris de la popular i conegudíssima Droguería Alegría, situada a la plaça del Rellotge, cantonada amb el carrer Wagner. Procedents del petit poble El Vispal (Aragó), el matrimoni Saura va ser de les primeres famílies que s’instal·laren al barri del Fondo. Explicaven que per construir la casa venien a peu des de Poblenou (Barcelona), portant el material amb un carretó. Els dos han deixat un òptim record en el barri. La senyora Alegría, en una entrevista a Fòrum-Grama parlava de la convivència veïnal, que la xifrava en la bona relació dels veïns i l’acolliment dels qui hi venen a viure. Amics i Amigues del Fondo uns dies abans de morir la van visitar a l’hospital per comunicar-li que la feien sòcia número 1 de l’entitat, cosa que l’omplí de goig. / JPS
ENTREVISTA ------------------------------------------------------------
Associació Intercultural
Llatins per Catalunya “Emigrants? Només els dos primers anys”
M
arisol Aguirre és la delegada a Santa Coloma de Gramenet de l’Associació Inter cultural Llatins per Catalunya i tal com el seu nom diu tenen per objecte principal les persones llatines i catalanes i crear un espai mitjançant activitats , xerrades, actes....
al major nombre d’actes possibles. Ens interessa molt poder arribar a
-En català o en castellà? -En català. M’agrada molt practicar-lo, som a Catalunya,sempre he tingut interès en ajudar els meus fills, estar més preparada per a treballar aquí i integrar-me. El desig es quedar-me a viure aquí. -La nostra associació està formada majoritàriament per dones, estem a totes les xarxes, web, twitter, facebook. Els començaments sempre costen. Procurem està en contacte amb altres associacions i està presents
les persones llatines i catalanes. A la biblioteca del Fondo vàrem preparar plats típics nostres. Vam estar presents a la Diada de la Primavera de la Serra d’en Mena al Parc dels Pins muntant jocs infantils. Tenim contacte amb el grup del moviment de dones d’Artemis. Volem compartir experiències amb les cultures sudamericanes. Aquests passats dies hem estat pendents i en contacte amb les autoritats equatorianes
8
per oferir la màxima ajuda a qui ens ho demanés pels fatals esdeveniments dels terratrèmols del meu país. -Tu ets equatoriana,et fan estrangera entre nosaltres? -Quan parlo per telèfon en català em contesten en català, però quan estem cara a cara de seguida passen al castellà. Crec que emigrant ho ets el primer, el segon any, si et vols integrar després ja no. A casa per Nadal celebrem el Pare Noel, el Caga Tió i els Reis. Jo tinc aquí a la meva mare, els meus fills tenen a la seva àvia però els hi manquen la resta de la família, cosins, tiets.. -I el paisatge? Trobo a faltar els Andes. Tot i així no tornaria i els meus fills menys. Les famílies arriben aquí per millorar econòmicament i és on de vegades es dona la paradoxa que envien els diners al seu país i es poden construir una casa molt maca que resta buida i aquí viuen en una habitació com a rellogats . -I el menjar? Nosaltres fem servir més les espècies: son més gustoses. Trobo a faltar la varietat i el sabor de les fruites!
-Tots el socis sou del Equador? No, per això ens diem llatins. Som de tot Sud-Amèrica. Som un puzzle on totes les peces ens necessitem en un pensament , una entitat. Som educadores, periodistes, investigadors socials. Tenim delegacions a Granollers, Sabadell... -Parles Quechua? M’agradaria. Ara comencem a ensenyar-lo a les escoles. Es parla molt poc. Només en alguns poblets perduts de les muntanyes. Et diré algunes paraules. ACHA CHAY = quin fred ARRA RRAY = quina calor GUAGUA= nen petit. -Esperem les vostres col·laboracions -Les tindreu. Marisol orgullosa de ser dona, de ser equatoriana i de ser catalana ! José A. Quintillà
9
COL·LABORACIONS DELS SOCIS------------------------------------
Perú. Un país de contrastos
C
ontrast entre pobres i rics, contrast de temperatures entre muntanya, selva i platja. Hem visitat Perú, unes amigues i jo, i vàrem tenir la sort de poder comptar com a guia amb la filla d’una d’elles, que estava fent el treball de final de carrera, sobre la líder comunal Elena Moyedano, assassinada per Sendero Luminoso, de Villa El Salvador, ciutat agermanada amb Santa Coloma. A Lima ens sobtava el soroll dels clàxons, els crits dels cobradors del bus, els venedors que anaven pujant de tant en tant venent gelats, sucs, maní. A nivell cultural Perú és força interessant amb restes arqueològiques, té llocs inoblidables, Cuzco el Valle Sagrado, El Machu Pichu. Cuzco es la ciutat dels indígenes, la ciutat del color. La imatge que em queda a la retina és la de les seves dones venent flors, gladiols, molts gladiols blancs, roses, salmó, vermells, grogs, al voltant del mercat de San Pedro, amb els seus vestits de llana de molts colors, també oferint als turistes artesania i fulles de coca per al "sorochito" mal d'alçada, que poca broma, l'alçada es fa sentir en el cansament i el cap emboirat. La gent es busca la vida. Moltes persones venen al carrer, sobretot hi ha dones venent sucs de fruita i menjar. Allí està molt estès el costum de beure i menjar pel carrer. Ha estat una molt bona experiència. Tant per la guia, com per la família que ens ha acollit a casa seva. Tot això ens ha permès veure i viure el Perú real. / Marga Dordella………………………………..
10
CRÒNICA---------------------------------
AGENDA-------------JUNY 8 dimecres, 19 h. Biblioteca Fondo Documental Santuaris de l’Antifranquisme 10 divendres, 10 h Biblioteca Singuerlín Cafè Fòrum: “Salvador Cabré, en record” Presenta Fèlix Trias
Diada de l’Ensenyament Públic El 8 de maig vam participar en la Diada. La pluja va desbaratar la festa. L’acte a l’Auditori (amb l’esplèndida actuació musical del CEIP Tanit) va ser un model de festa i participació
11 dissabte, 12 h Pça Pau Casals 2n Aniversari Castellers Laietans de Gramenet 25 dissabte-26 diumenge Festa Major barri Fondo JULIOL Biblioteca Fondo Tot el mes tancada per vacances 8-10, divendres-diumenge: Festa Major Fondo Alt
El drama dels refugiats El 26 de maig es va presentar un emotiu documental del voluntariat, de Josep Pitarque, presentat per la Biblioteca del Fondo i Amics i Amigues.
11
21, dijous 1r aniversari mort de Lluís Hernández Alcàcer
FINESTRA OBERTA---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Santa Coloma no oblida els refugiats primer cas es van sorprendre de l’excel·lent organització que hi havia en ell repartiment de roba. En E el segon cas els van acompanyar Antonio Morales de la Fundació Esportiva Grama i Miguel Ordóñez de l’Ateneu Julia Romera. Abans d’anar a Rhodes van passar perr un camp de refugiats instal·lat al Port del Pireo on les condicions de vida eren tant desoladores que a tots ells allò els va afectar força. A Rhodes malgrat estar distribuïts en hotels i pisos, les condicions no eren les més òptimes possibles. En la seva estada han pogut comprovar que malgrat les adversistats, els refugiats no perden l’esperança dee poder tornar i així alguns d’ells els fan saber que els pagesos abans de deixar la seva terra van enterrar les eines amb la il·lusió de tornar i poder desenterrar-les. desenterrar Perr a ell la solució al conflicte ve per fer campanyes de sensibilització en instituts, escoles,, entitats diverses, etc. I cal especialment fer una crida per a què la gent surti al carrer i pressioni als països per a resoldre el conflicte. / Albert Folqué
M
alauradament la situació dels refugiats a diversos països europeus continua sent dramàtica i desesperançadora. Alguns com Josep Pitarque –activista social ben conegut a Santa Colomano van dubtar en posar fil a l’agulla en veure les dures imatges que mostraven els mitjans de comunicació. Així amb Xavier Altozano de BCN Acció Solidària i altres persones van decidir fer una crida de recollida de roba. Va ser tal l’èxit que van decidir organitzar l’enviament en diversos tràilers de camions a diferents punts d’Europa. Pitarque i Altozano van decidir fer dos viatges –un a Calais i l’altre a Rhodesper a veure in situ les condicions de vida en els camps de refugiats. En el
12