2017 11 27 ajunt comerc cat

FES CiUTAT, COMPRA AL TEU BARRi

El model comercial de Barcelona és modern, innovador, respectuós amb el medi ambient i crea xarxes de relació veïnal

JORDI PLAY

MONOGRÀFICS

La mitjana d’antiguitat

Els barcelonins

amb un els mercats (un notable)

dels establiments comercials de Barcelona és de

12 anys

puntuen

7,3

Es manté la mateixa nota des de 2014

On reben una millor atenció

50,9% Botiga de barri o especialitzada 27,1% Mercat municipal

2,1%

Valoració de

l’oferta l comercia

11,8% Supermercat 4,2% Centre comercial 1,2% Gran magatzem 0,7% Hipermercat

11,1%

Poc/gens satisfets

Valoració de

Satisfets

l’atenció personal

19,4%

Satisfets

75,4%

85,9%

Nota mitjana

3,3%

Poc/gens satisfets

Molt/bastant satisfets

Nota mitjana

8

Molt/bastant satisfets

7,4

Font: Enquesta Activitat del sector comercial de Barcelona, 2016 / Enquesta Òmnibus, 2017

El model de Barcelona

Cohesió social

Comerç i mercats fan ciutat

Teixint la vida als barris

E

l comerç –de la petita botiga de barri fins als grans mercats municipals– és un sector estratègic de la ciutat. Contribueix a crear ocupació i riquesa –aglutina a 149.000 treballadors (dades del 4t trimestre de 2016) i genera prop del 15% del PIB de Barcelona–, alhora que ajuda a configurar l’espai públic, aportant dinamisme, vitalitat i seguretat als carrers, i fomenta la cohesió i la integració social.

Comerços i mercats van més enllà de la consideració de peces clau de l’economia local i, de la mà de botiguers, empresaris, associacions, gremis, distribuïdors, majoristes, detallistes... i de la ciutadania, fan ciutat. Barri a barri, eix a eix, l’activitat comercial ajuda a configurar l’espai, dotant-lo de personalitat pròpia, creant sinergies i teixint xarxa. Avui, el foment del comerç de proximitat comporta treballar pel benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

Per avançar, avui el comerç de barri aposta per la professionalitat, la responsabilitat social, la sostenibilitat, la diversitat, la innovació, l’associacionisme, la cultura i el turisme, entre altres aspectes. L’Ajuntament treballa de manera conjunta amb els agents representatius del sector per fomentar un model de comerç propi que sigui l’eix bàsic de cada barri.

En les pàgines que venen a continuació el lector trobarà iniciatives i experiències vinculades amb la cohesió social i la creació de xarxa als barris –amb comerços com El Colorao–; lligams entre les botigues i els centres formatius, com la iniciativa Geocahing on els estudiants descobreixen comerços emblemàtics com Can Gispert, o la tasca conjunta que porten a terme el mercat d’Horta i el seu cor comercial per dinamitzar l’entorn, un objectiu que comparteix amb la nova associació de comerciants Les Corts Comerç 08028.

L'activitat comercial ajuda a configurar l'espai públic, crea xarxes de relació entre veïns i és una peça clau de l'economia de Barcelona

Els paradistes dels mercats de Barcelona aposten per la qualitat i el producte de proximitat AB

La modernització del comerç té un clar exemple en la reforma del mercat de Sant Andreu, que inclourà façanes de vidre per integrar-se millor en el seu entorn; o en la llibreria Altaïr, que durant la crisi es va saber reinventar mercès a l'ajut de Barcelona Activa.

Un altre dels aspectes en què s’està incidint és el de la sostenibilitat. Dos exemples: el mercat de Sant Antoni, a l'Eixample, on gràcies a la rehabilitació realitzada s'implanta la generació d’energia geotèrmica, i El Safareig, una drogueria de proximitat, a granel i ecològica que, a partir del reciclatge d'envasos, fomenta la sostenibilitat.

Alhora, el comerç de proximitat avança amb pas ferm cap a la digitalització. Lluïsa Ripoll ho ha aconseguit amb Peix al Cove, l'única aplicació d'Espanya amb la que pots comprar peix fresc per internet i elaborar una cistella intel·ligent.

El comerç de proximitat té un paper clau com a vertebrador de la vida quotidiana als barris. A partir de tres iniciatives: Can Gispert, la Federació de Comerç d'Horta i Mercat i El Colorao, expliquem tres formes de cohesió social

Marc Martínez a Casa Gispert, una botiga centenària situada al Born que participa en el programa El Comerç i les Escoles Dani Codina

De la mà de la Federació de Comerç Cor d'Horta i Mercat, el barri d'Horta s'ha convertit en un centre comercial a cel obert

1

CAN GISPERT, AL BORN

1

2

El geocatxing és un joc a l'aire lliure que consisteix a cercar tresors amb l'ajuda del GPS d'una aplicació per a mòbil (disponible per a sistemes IOS i Android). I això és el que van fer els alumnes de 4t d'ESO de l'IES Flos i Calcat de Barcelona: van sortir a la recerca de Casa Gispert, un comerç inaugurat el 1851 i situat al costat de Santa Maria del Mar, al Born.

La iniciativa, anomenada Ge-

L'any 2000, el Centre Comercial d'Horta, la Unió de Botiguers Cor d'Horta i l'Associació Administrativa de Concessionaris Mercat d'Horta, van iniciar un projecte per treballar conjuntament la promoció comercial de la zona.

D'aquesta manera va néixer la Federació de Comerç Cor d'Horta i Mercat, i el barri es va convertir en un centre comercial a cel obert de referència a la ciutat. "Vam arribar a la conclusió que plegats podríem arribar a més gent, i que les campanyes i activitats tindrien més ressò al barri, fet que repercutiria positivament en tots", explica Manuel Arias, president

3

EL COLORAO, AL GUINARDÓ

Lorna Gotlib i Maribel Bernales a El Colorao, el comerç que van obrir fa un parell d'anys al barri del Guinardó

3

Entrar a El Colorao és endinsarse en un espai acollidor i diferent. En aquesta botiga, situada al passatge de Llívia, 40, al barri del Guinardó, –i que enguany ha estat reconeguda amb el Premi al Comerç de Proximitat en el marc dels Premis al Comerç que atorga l'Ajuntament– hi podem trobar regals i complements per a infants i per a la llar fets per ar-

oemblemàtics, adreçada a totes les escoles i instituts de la ciutat, i promoguda per la direcció de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona en el marc del programa El Comerç i les Escoles, permet que, amb l'ajuda de l'aplicació, els alumnes trobin botigues emblemàtiques i prenguin consciència del seu valor cultural, social i històric.

DESCOBRIR LES BOTIGUES D'aquesta manera, els estudiants de l'IES Flos i Calcat van poder conèixer Casa Gispert, establiment especialitzat en la venda de fruita seca torrada al seu forn de llenya del segle XIX. En concret, l'aplicació facilita informació so-

bre els geocaches que estan a la vora, permet veure descripcions i localitzacions per coordenades, a més de comentaris.

"Amb activitats com aquesta, els joves coneixen la tasca de comerços com el nostre, on cada dia torrem la fruita seca, i veuen el lligam que hi ha entre les botigues i el barri, i com es crea comunitat", subratlla Marc Martínez, encarregat i torrador de Casa Gispert.

A més, la visita a aquest comerç centenari també permet entrar en contacte amb els productes que s'hi venen.

Més informació i inscripcions a: ajuntament.barcelona.cat/comerciescoles/contacte/

FEDERACIÓ DE COMERÇ COR D'HORTA I MERCAT

vist reconeguda amb diferents guardons, com el premi que ens lliura aquest dijous el districte d'Horta-Guinardó en la secció de Comerç".

de la Federació de Comerç Cor d'Horta i Mercat.

"Després de 17 anys, avui treballem de manera conjunta sense cap mena de problema i els resultats són molt positius -afegeix Vicenç Bailon, president del mercat d'Horta-. La unió ens ha beneficiat, tant econòmicament com pel que fa a la dinamització de l'entorn, i la nostra tasca s'ha

JORNADA DE COMERÇ AL CARRER Una mostra d'aquest treball conjunt és la jornada de Comerç al Carrer que organitzen el 17 de desembre i que forma part de la campanya de Nadal d'enguany.

"El dia del Comerç al carrer organitzarem activitats per a petits i grans, i una oferta molt amena i variada perquè la gent d'Horta no marxi i es quedi al barri", subratlla Manuel Arias.

2

tesans locals, de proximitat i amb valor. Lorna Gotlib, impulsora del negoci amb la seva amiga Maribel Bernales, ambdues dissenyadores gràfiques, explica que "la iniciativa va sorgir per necessitat i per la voluntat de voler canviar el nostre estil de vida". Van buscar un local a prop del mercat del Guinardó, "una zona on s'està impulsant el comerç", i dit i fet, van obrir el negoci.

CREAR UNA XARXA FÍSICA El Colorao manté l'essència de les botigues d'abans, però oferint productes amb un aire innovador, i donant cabuda a tothom qui tingui

ganes de col·laborar-hi. Per la seva ubicació –a prop d'escoles, del centre de salut, d'una residència...– i per la manera de ser i de fer de la Maribel i la Lorna, han aconseguit crear una xarxa de relacions amb artesans locals, associacions i iniciatives de l'entorn. "A la gent li agrada venir a la botiga i s'ha creat una xarxa física, no virtual, on tothom es coneix, fet que s'ha accentuat des que hem impulsat els tallers". Entre les iniciatives de futur, la Lorna destaca el continuar impulsant el que va ser el projecte inicial, "els coixins de lactància", juntament amb noves iniciatives per fomentar la vida al barri.

Barcelona té

43 mercats dels quals 39 són alimentaris

2.442 establiments 1.667 alimentaris

ben Els mercats re

ns 62,8 mileio 6 de visit s el 201 2,8 al 2014)

(6

115.000 m

2

Previsió d'inversió municipal en mercats

44.800.000 (2017) 33.700.000 (2018)

65% dens

de superfície comercial

El

ciutada

amb un mercat a

10 minuts a peu que fan la compra d'alimentació als mercats

39,1%

dels comerços està associat a entitats gremials, de comerciants o de carrer, veïnatge, centre i eix comercial

’alimentació Les parades d presenten dels mercats un índex

3.000 comerços

han utilitzat els serveis de l'OAE el 2016

78,s4oc% iacionisme

68 comerços es van beneficiar del servei de finançament empresarial

d’as

El 2015 era el 29,3%

t Vella dominen Ciuta Per districtes, cia (46,3%) (46,8%) i Grà

55 van ser assessorats en

matèria d'internacionalització

39,9%

El os dels responsables dels comerç ha fet al son asseguren que el seu per rers algun curs formatiu els dos dar anys El 2014 era el 42,3%

Font: Enquesta Activitat del Sector Comercial de Barcelona / Enquesta Òmnibus 2015 / Oficina d'Atenció a les Empreses

Modernització

L

LES CORTS COMERÇ 08028

Mercat provisional de Sant Andreu, al carrer de Sant Adrià AB

BONA ACOLLIDA DE LA NOVA CARPA La carpa provisional que acull els botiguers del Mercat de Sant Andreu fins a la finalització de la reforma es va inaugurar oficialment l'11 de novembre, amb un aperitiu, un show de pallassos i altres activitats. El trasllat, però, havia començat uns dies abans. Els comerciants asseguren que ja han sortit guanyant

amb el canvi: a la nova ubicació, disposen de calefacció i aire condicionat, estan tots junts –no s'hi veuen botigues tancades– i hi ha més caliu. A més, durant les primeres setmanes a la carpa provisional, els botiguers han detectat una nova clientela, gent jove que no acostumava a comprar a l'antic mercat.

Sònia Serret, presidenta de Les Corts Comerç 08028, davant una botiga del carrer de la Riera Blanca DANI CODINA

Un comerç que defensa el barri Les entitats de comerciants tenen un paper fonamental en la modernització del comerç de barri.

"Units som més forts", assegura Sònia Serret, presidenta de l'associació Les Corts Comerç 08028, creada a principis de 2017 al barri de la Maternitat i Sant Ramon.

"Vam fer un sondeig i vam veure que els veïns no sempre fan vida de barri, ni fan servir el comerç de proximitat: opten pels grans centres comercials o per la compra on line. L'entitat vol que, entre tots, fem barri; que els veïns vegin que tot el que necessiten ho tenen a les botigues de proximitat", afegeix.

L'entitat, que en l'actualitat compta amb 86 socis, ha dut a terme nombroses activitats per

donar-se a conèixer: "Hem participat en la Festa Major de les Corts; vam fer l'encesa de llums de Nadal, conjuntament amb el Districte; i hem signat un pla amb Barcelona + Sostenible. Ara estem preparant una fira comercial per al mes de desembre, i comencem un projecte amb les ampes del districte", destaca Serret, una iniciativa en què les famílies amb nens i nenes a les escoles públiques de les Corts tindran un petit descompte en les botigues participants, les quals també faran una aportació a les comissions inclusives de les ampes. Per engrescar la gent, han fet loteria amb el número 08028, el codi postal del barri i que dóna nom a l'entitat.

A

Un mercat transparent

E

l mercat de Sant Andreu és un dels punts neuràlgics del barri. Ubicat a la plaça porticada del Mercadal, va néixer com a mercat a l'aire lliure, on els pagesos de la zona anaven a vendre els seus productes. El 1906 es va cobrir, i el 1914 s'hi va fer una coberta perimetral, més baixa. Fa més de cent anys, de tot això, i les instal·lacions s'havien quedat obsoletes. Ara, una reforma integral de l'espai vol tornar-li l'esplendor i millorar la seva integració urbana en un entorn molt singular.

MENYS IMPACTE VISUAL El projecte, redactat per l'equip tècnic i d'arquitectura de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per encàrrec de l'Institut Municipal de Mercats, rebaixarà el volum de l'edifici actual, de manera que l'impacte visual de l'equipament –tant a peu de carrer com per als veïns dels edificis del voltant– serà menor, tot permetent que els edificis encarats es puguin veure.

Però la gran novetat de la reforma és que part del perímetre del mercat serà de vidre: "El mercat

Modernitat en una plaça porxada tradiciona: el futur mercat de Sant Andreu tindrà parets de vidre per millorar la integració urbana

A dalt, imatge virtual de l'interior del futur Mercat de Sant Andreu J. BALMES

està dintre d'una plaça porticada catalogada, la plaça del Mercadal.

A la planta baixa dels edificis que l'envolten hi ha comerç de barri. Calia buscar la manera que el mercat s'integrés en aquest teixit comercial que l'envolta", explica Blanca Noguera, arquitecta.

Amb la reforma, el comerç de dintre del mercat serà visible des del porxo, i viceversa. "Aquesta permeabilitat s'aconseguirà també mitjançant el paviment: el de la plaça serà el mateix que el de dintre del mercat. Tot plegat suposa un retorn als orígens, quan el mercat era un cobert, sense parets", rebla Noguera. Per aconseguir la transparència en façana, caldrà ubicar els equipaments de logística al soterrani, una planta que el mercat actual no tenia.

La remodelació suposarà una inversió de 9,5 milions d'euros, incloent-hi el mercat provisional, el nou edifici central i el Local de Vendes. En l'actualitat, els arquitectes estan acabant de redactar el projecte, i esperen iniciar les obres durant el primer trimestre de 2018. El termini d'obres previst és de 24 mesos.

L'Oficina d'Atenció a les Empreses ajuda al comerç de proximitat

ALTAÏR

Assessorament per sobreviure a la crisi

Elisenda Pons, a la cansaladeria del mercat que la seva família regenta de fa tres generacions IMMB

EL PUNT DE TROBADA DEL 'POBLE' "Sant Andreu és un poble, i el mercat és un punt de trobada, familiar. A la nostra botiga, hi van vendre els nostres avis i els nostres pares", recorda Elisenda Pons, presidenta de la Junta de Comerciants. "El mercat estava vell i molts botiguers s'hi havien jubilat. Era fosc i hi havia botigues tancades. I la clientela no vol passejar per un lloc trist i

apagat!", afegeix, i assegura que, "abans de fer la carpa, s'han fet reunions gairebé cada setmana amb l'Institut i els arquitectes.

Ells van donar la idea del vidre, i nosaltres vam anar proposant cosetes. Quan tornem, volem que alguns botiguers del carrer puguin entrar al mercat, a través de subhasta. No tenim restaurant o vinoteca!", diu.

Pep Bernadas, a la llibreria Altaïr, amb uns exemplars de la revista homònima 3 DANI CODINA

"Les iniciatives que tenim la cultura com a objectiu final hem patit molt aquests anys", recorda Pep Bernadas, antropòleg i cofundador de la llibreria, editorial i agència de viatges Altaïr. El 2013, en plena crisi econòmica, el negoci va trontollar: "Publicàvem 27.000 exemplars de la revista cada dos mesos. Depeníem de la publicitat, i la publicitat va desaparèixer. I, sovint, la que havíem venut no l'arribàvem a cobrar. Va ser una mossegada terrible, perquè nosaltres havíem de seguir pagant!", explica. El consell habitual era el de rebaixar estructura. És a dir, fer fora treballadors. "Però es tracta de persones, i depenen del seu sou. Si la casa ha crescut, és perquè tots l'han fet créixer. Així

que vam fer de tot menys prescindir del nostre equip. I vam acabar escanyats".

Bernadas va recórrer als serveis de Barcelona Activa. "Hi vaig trobar un punt de vista extern, objectiu; t'ajuden a pensar, i a desdramatitzar. No et financen, però tenen relació amb entitats financeres. I t'acompanyen, de manera que la teva recerca no és a porta freda. Després de fer un pla de treball i una projecció econòmica sòlida, vam tancar una operació de finançament amb Triodos Bank. Ara encara estem mancats de finançament. Però ja estem al final de la pujada", explica Bernadas. La revista Altaïr, que havia deixat de publicar-se el 2013, va tornar a sortir en paper el 2016.

L'Oficina d'Atenció a les Empreses (OAE), ubicada a l'edifici MediaTIC de Barcelona Activa –al carrer de Roc Boronat, 117, al 22@–, ofereix una sèrie de serveis dels quals es pot beneficiar el comerç de proximitat: informació i assessorament sobre els tràmits municipals que cal fer per dur a terme una activitat econòmica a la ciutat; orientació i suport en la recerca de finançament empresarial; acompanyament en la recerca de treballadors i treballadores per cobrir vacants; assessorament empresarial –per diagnosticar mancances i definir accions de millora, amb un servei integral personalitzat i exclusiu per al comerç emblemàtic–; acompanyament en la transmissió empresarial –per als comerciants que vulguin cedir el seu negoci a persones emprenedores–; i fins i tot assessorament en matèria d'internacionalització. Gairebé 3.000 comerços barcelonins van utilitzar algun d'aquests serveis l'any 2016.

64,3%

El ció s d'alimenta dels comerço tencien po e assegura qu s locals, els producte

itat i de de proxim zero e tr e m ò quil

73%

El dels establiments comercials pren mesures per

prevenir el malbarata ment

alimentari

87,9%

El

82 ,1% dels come

9,3%

El dels comerço s aposta per producte s de

rços

El bles dels responsa ents dels establim

para redueixdiuse s si re els El

Km.0

segona mà o reutilitza ble

s

3de4les ,bo4tig% ues oductes potencia els pr

busca com

ts

menys envasa

estalviar energia

Font: Enquesta Activitat del sector comercial de Barcelona, 2016

Medi ambient

B

arcelona treballa per fomentar la sostenibi· litat ambiental, social i econòmica, i els co· merços i mercats de la ciutat s’hi han implicat. Aquests s’han convertit en protagonistes d’una nova manera de fer que busca protegir el medi ambient i millorar el dia a dia de la ciuta· dania fomentant el producte de quilòmetre zero, el reciclatge i la reducció de bosses de plàstic, en· tre altres iniciatives sostenibles.

Les xifres ho confirmen: el 64,3% dels comerços d’alimenta· ció de la ciutat potencia els pro· ductes locals, de proximitat i de quilòmetre zero; el 63,5% els pro· ductes a granel i el 42,2% els eco· lògics. A més, el 87,9% dels comer· ciants redueix i separa els residus, i el 74,1% minva la distribució de bosses de plàstic, segons dades de la darrera Enquesta Activitat del sector comercial de Barcelona.

MERCATS MÉS VERDS En temes de sostenibilitat, a la ciutat trobem diferent referents.

Destaquen els mercats munici·

Establiments més sostenibles pals que, a partir dels processos de reforma ja realitzats o que s'estan portant a terme –com els mercats de Sant Antoni, Sant An· dreu, el Bon Pastor, la Vall d’He· bron i l'Abaceria–, incorporen criteris mediambientals amb ac· tuacions vinculades a l’eficiència energètica, la gestió dels residus o la reducció del malbaratament alimentari, entre altres.

A més, a través del projecte Mercats Verds –establert en el Pla Estratègic de Mercats 2015-2020– que potencia la sostenibilitat, la promoció de producte de proxi· mitat i ecològic, s’ha impulsat l’en·

Les remodelacions dels mercats permeten una millor eficiència energètica i de gestió dels residus

trada de nous operadors amb una oferta de producte de proximitat, com és el cas de Casa Ametller al mercat de Sant Gervasi.

COMERÇOS IMPLICATS Els comerços de barri també col· laboren amb la sostenibilitat i pre· servació de l’entorn amb projectes relacionats amb el producte eco· lògic i de proximitat, el transport en bicicleta, l’eficiència energèti· ca, l’estalvi d’aigua, l’accessibilitat o la prevenció de residus, entre altres. D’exemples en trobem re· partits per tota Barcelona: des de Freefood, una botiga del barri de

E

EL SAFAREIG

M

MERCAT DE SANT ANTONI

La rehabilitació del mercat de Sant Antoni arriba a la recta fi· nal. Una reforma dirigida pel ta· ller d'arquitectes Ravetllat-Ribas i que ha aprofitat el caràcter mo· numental de l'edifici modernista, respectant els elements estruc· turals i recuperant els materials originals.

ESTALVI ENERGÈTIC El nou mercat –que formarà part de la xarxa de Mercats Verds de l'Ajuntament de Barcelona–

La reforma del mercat de Sant Antoni arriba al final; la seva reapertura ajudarà a pacificar el trànsit als carrers adjacents J. B.

compta amb diferents mesures per fomentar la sostenibilitat, com les solucions de generació d'energia renovable mitjançant instal·lacions geotèrmiques.

En concret, al mercat de Sant Antoni s'han instal·lat les canona· des d'aigua en els murs de formi· gó de les plantes soterrades, "fet que permetrà disposar d'aigua a una temperatura estable, d'uns 12 a 14 °C, durant tot l'any", explica Pere Joan Ravetllat, qui afegeix: "D'aquesta manera aconseguim un estalvi energètic, ja que l'aigua no s'ha d'escalfar o refredar tant, el que també comporta un estalvi econòmic important".

Cal apuntar que la instal·lació geotèrmica que s'ha realitzat al mercat de Sant Antoni és la de ma· jor longitud de l'Estat espanyol.

Merche Mora a El Safareig, una botiga que ven productes per a la higiene personal i de la llar a granel Dani Codina

Al carrer Santa Eugènia, al barri de Gràcia, hi trobem El Safareig, una botiga que ven productes per a la higiene personal i de la llar a granel, respectuosos amb el me· di ambient i aptes per a persones al·lèrgiques o amb problemes de pell. A més, els clients poden portar els seus envasos de plàs· tic reutilitzables o comprar una ampolla que podran utilitzar a la propera compra. "La idea va ser del meu fill, el Marc, que va viure a Itàlia i allà és habitual comprar

Sarrià que ven productes lliures de tòxics, gluten i làctics, i promou els desplaçaments en bicicleta, a La Panxa del Bisbe, un restaurant de la Vila de Gràcia que ha optat per eliminar les botelles d’aigua i servir-la de l’aixeta i en gerres, el que significa deixar de consumir uns 1.000 envasos setmanals amb els avantatges que aquesta mesu· ra suposa per al medi ambient.

Un altre establiment sosteni· ble és Crearte Perruquers, una perruqueria de la Dreta de l’Ei· xample on l’aigua també és la protagonista: apliquen mesures d’estalvi d’aigua per abaratir la factura i beneficiar els clients i el medi ambient. René, un negoci familiar especialitzat en la venda d’electrodomèstics, també apos· ta per la preservació de l’entorn i, després de fer un exhaustiu estu· di, informa els seus clients sobre criteris ambientals útils a l’hora de comprar electrodomèstics.

En conjunt, diferents exemples d’actuacions de sostenibilitat que porten a terme comerços i mercats de Barcelona per generar riquesa social, econòmica i ambiental.

el sabó a granel. Quan va tornar a Barcelona, en un moment en què jo m'havia quedat sense feina, vam decidir tirar endavant el ne· goci", explica Merche Mora, qui regenta l'establiment familiar.

Els productes que trobem a El Safareig no tenen fosfats i són bi· odegradables. "Són els de tota la vida, com escates de sabó de co· co per a la roba, percarbonat per aconseguir un blanc nuclear i bio· alcohol, que és un netejador i des· infectant –comenta la Merche–, tots amb menys químics i alhora són menys nocius per a la salut".

L'establiment ha tingut molt bona acollida, "fet que mostra com la societat està canviant; so· vint venen clients dient que estan tips de llençar envasos de plàs· tic!", remarca la Merche.

D’aquests, el

Els establiments que disposen de web sumen el

31,6%

42,7%

}

42,3%

ofereix portar les compres al domicili (el 2015 era el 27,4%)

ofereix la possibilitat de comprar on line (carret de compra)

Ha comprat alguna vegada

per internet?

60,3% compra per internet

Font: Enquesta Òmnibus municipal, 2016

Innovació

P

PEIX AL COVE

Per afrontar la crisi i la pèrdua de clients en part deguda a la remodelació del pàrquing de la Boqueria, la peixateria Ripoll Estera, un negoci familiar actiu des de 1871, va decidir l'any 2011 muntar la parada a internet per mantenir el contacte amb els seus clients.

"Vam veure com canviava la forma de comprar de la gent. Els joves d'entre 20 i 40 anys tenen menys temps i estan menys acostumats a comprar al mercat" assegura Lluïsa Ripoll, la propietària actual.

Botigues a prop, comerços en xarxa

T

ot i l'existència de grans superfícies comercials o grans magatzems, el mercat municipal i les botigues de barri segueixen sent l'opció preferida pels barcelonins que volen comprar producte fresc (67,6%) davant el supermercat (27,2%) i altres grans superfícies comercials.

L'enquesta Òmnibus de la direcció de Serveis de Comerç, assenyala també que els barcelonins prefereixen desplaçar-se a peu per fer les compres més habituals com l'alimentació fresca i altres productes d'ús quotidià.

D'altra banda l'entrada a una era digitalitzada es tradueix en un augment de la freqüència amb la qual els barcelonins compren en línia. Per al nou consumidor digital és important "la possibilitat de comparar preus, la comoditat en el servei de lliurament a domicili i la reducció del temps utilitzat per comprar" aclareix el Pla Estratègic de Mercat 2015-2020. En el cas de Barcelona, "el petit comerç de proximitat, malgrat poder ac-

Sumar-se als 'e-commerce' és una decisió necessària per no perdre el pas digital

tuar de manera conjunta mitjançant gremis i associacions, no té les mateixes eines i recursos que la competència" diagnostica el Pla. Per això des de l'Ajuntament i altres entitats s'impulsa la transformació dels comerços locals o de mercat perquè tinguin una tercera via de negoci: créixer, trobar nous clients i modernitzar-se.

OPORTUNITAT PER AL COMERÇ Assumir la transformació i incorporar-se a l'e-commerce és una elecció necessària per qualsevol establiment local, per no perdre el pas digital. "Hi ha una oportunitat oberta per al petit comerç per portar a terme accions a l'entorn digital, en condicions de certa igualtat amb empreses que tenen més recursos" diu el Pla Estratégic.

A més, el comerç de barri o de proximitat compta amb un afegit de credibilitat i un certificat de qualitat per antiguitat o tracte personal directe, que facilita l'èxit en qualsevol procés de transformació o modernització.

Lluïsa Ripoll ha apostat per mantenir la parada del mercat de la Boqueria i vendre peix on line al portal Peix al Cove D. CODINA

B

BCN DESIGN TOUR

En l'actualitat bona part del turisme acaba fent les seves compres en els grans eixos comercials de Barcelona. El Barcelona Centre de Disseny van tenir la idea perfecta per diversificar el turisme i promoure el comerç de proximitat, mitjançant el seu atractiu principal: l'arquitectura i el disseny contemporani.

El BCN Design Tour és una aplicació que ofereix una recopilació dels comerços, hotels, botigues, llibreries i restaurants

CISTELLA INTEL·LIGENT Sense tenir cap referent en la venda en línia de peix fresc a Espanya, van crear la pàgina web Peix al Cove (peix.cat), on els clients poden seleccionar el producte, programar la periodicitat, calcular el pressupost i decidir el lliurament. "Volíem fer una cistella intel·ligent però a la vegada fàcil d'utilitzar, perquè els nostres clients no perdin el temps" aclareix Lluïsa Ripoll. I és que Peix al Cove elabora propostes de cistelles segons les preferències indicades pel comprador i els productes disponibles cada matí a la llotja.

singulars o especials, que ajuden a entendre la visió de Barcelona com una de les capitals mundials del disseny.

COMERÇOS SINGULARS "Els comerços que apareixen a la nostra aplicació, no són franquícies o botigues que et pots trobar arreu del món sinó que són comerços molt propis d'aquí, són exemplars i genuïns" declara Maria Baxauli, directora de Promoció del BCN Design Tour. Baxauli assegura que "també hem vist com molts comerços únics s'han transformat i han millorat l'experiència de compra gràcies al disseny". Avui en dia l'aplicació, acumula més de 20.000 descàrregues i va ser escollida aplicació de la setmana per l'App Store.

Cultura als barris

El comerç fa bon paper

S

i els regals de Nadal es compren a les botigues de barri o als mercats municipals, l'embolcall el posarà de nou l'Ajuntament de Barcelona: 15 casetes – repartides pels 10 districtes de la ciutat– permetran els ciutadans i ciutadanes embolicar gratuïtament els regals durant les festes, amb L'autèntic paper de Nadal, un paper ecològic dissenyat per a l'ocasió. També es repartiran embolcalls de roba reciclada produïts per la Fundació Pare Manel i el Centre Especial de Treball Estel Tàpia, a partir d'una iniciativa de la cooperativa Tarpuna.

A CANVI, UN TIQUET DE COMPRA Situades als principals eixos comercials o ben a prop dels mercats, els ciutadans només hauran de presentar el tiquet de compra d'algun comerç de proximitat. La iniciativa posa en valor el paper que juga el comerç de proximitat de Barcelona, també al Nadal.

A la dreta, una de les casetes on l'any passat es va poder utilitzar "L'autèntic paper de Nadal".

A dalt, el paper d'aquest any AB

Ruta per les botigues 'de disseny' Amb el suport de l'Ajuntament –i en el marc del BCN Design Tour–, BCD Barcelona Centre de Disseny organitza els pròxims dies els Diàlegs Disseny & Retail, una ruta per establiments que constitueixen casos d'èxit on el disseny ha tingut un paper rellevant en la creació o la transformació d'un comerç minorista.

Durant les visites, propietaris i dissenyadors explicaran com s'ha gestat cada projecte, quines innovacions incorpora o per quines estratègies comercials han optat.

UNA RUTA DE DIÀLEGS Els diàlegs –gratuïts via inscripció– tindran lloc a la llibreria especialitzada en art contemporani Macba Store Laie (27/11, 18.30 h), que ven objectes de regal i peces úniques creades per dissenyadors vinculats al Raval; l'establiment quasi centenari Servei Estació (28/11, 18 h), vinculat al disseny i la decoració, i que els darrers anys s'ha transformat obrint noves plantes i instal·lant escales mecàniques, sense interrompre l'activitat; o B de Barcelona (12/12, 18 h), botiga de souvenirs i objectes dissenyats i produïts de forma local, on les petites produccions i el handmade són protagonistes.

La ruta visitarà també Maria Roch (13/12, 18 h), negoci de la dissenyadora de moda establerta al Born des de 2010 i que el 2015

EL TALENT JOVE IL·LUMINA SARRIÀ

La llibreria i botiga Macba Store Laia, especialitzada en art contemporani J. BALMES

L'Ajuntament i BCD, amb la col·laboració de l’Eix Sarrià, organitzen una acció de dinamització del comerç al carrer Major de Sarrià: 10 botigues i set escoles de disseny crearan aparadors especials per a la campanya de Nadal. L'enllumenat, subscrit fins ara al carrer, envairà i il·luminarà les vitrines de les botigues, tot integrant-se en el projecte de disseny d'aparadorisme. La iniciativa fomenta la innovació en el comerç minorista.

va obrir un altre establiment a Galvany, dissenyat per Cirera+Ubachen i que n'incorpora l'estudi; i Chök the Chocolate Kitchen (14/12, 18 h), botiga dedicada a la xocolata, que obre la tercera botiga a la ciutat en un edifici modernista, en un projecte d'interiorisme, visual merchandising i detailing de l'estudi de disseny Intsight i d'Espluga+Associates, responsables del branding, la identitat visual i el packaging de la marca.

Primera edició de l'Any del Comerç i la Cultura

La primera edició de l'Any del Comerç i la Cultura ofereix des d'aquest novembre i durant tot l'any 2018 activitats culturals gratuïtes adreçades a persones de totes les edats i amb el petit comerç com a punt de trobada –tindran lloc als eixos comercials de la ciutat–: dansa a les botigues; exposicions de fotos antigues dels comerços; persianes decorades per artistes; concursos literaris; curtmetratges filmats a l'interior de botigues de barri...

EDITA: LA VANGUARDIA EDICIONES SL - DIAGONAL, 477 (08036) BCN - 934812200 - WWW.LAVANGUARDIA.ES / PREIMPRESSIÓ: LA VANGUARDIA • PUBLICITAT: PUBLIPRESS MEDIA - DIAGONAL, 477 (08036) BCN - 933443000 - 902178585 - WWW.PUBLIPRESSMEDIA.COM PRODUCCIÓ: EDICIONS CLARIANA, SL - VIA AUGUSTA 48-52, ENT. 1a (08006) BCN - 932374688 - WWW.CLARIANA.CAT / DIRECCIÓ: EUGENI MADUEÑO / COORDINACIÓ: GEMMA MARTÍ / REDACCIÓ: NÉSTOR BOGAJO, ALBA HUERGA / MAQUETACIÓ: MARTA SAGARRA