M O N O G R À F I C
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
LA VANGUARDIA 1
E S P E C I A L
FREDERIC CAMALLONGA
Cementiris de cultura Barcelona, capital dels cementiris europeus 2014
ACTUALITAT
L'Associació de Cementiris Significatius d'Europa (ASCE) es reuneix a Barcelona per debatre sobre memòria i patrimoni www.cbsa.cat
934 841 999
CULTURA
El Palau de la Música Catalana acull per primera vegada el Concert de Tots Sants, en què s'interpretaran cançons de pel·lícules
cbsa@cbsa.cat
TECNOLOGIA
L'històric Cementiri de Poblenou estrena una 'app' per a dispositius mòbils que permet recórrer el recinte amb l'ajuda d'una audioguia
cementirisdebarcelona
cementirisbcn
REFORMES
Cementiris de Barcelona inverteix enguany tres milions d'euros en fer millores a tots els recintes funeraris de la ciutat youtube
flickr
2 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
• REUNIÓ DE L’ASCE A BARCELONA •
La capital dels cementiris europeus
ELS ASSISTENTS A LA TROBADA ANUAL DE L'ASSOCIACIÓ DE CEMENTIRIS SIGNIFICATIUS EUROPEUS VAN PODER VISITAR EL CEMENTIRI DE POBLENOU I ALTRES RECINTES FUNERARIS DE LA CIUTAT (CBSA)
Meritxell Verdaguer
U
ns 130 representants dels principals cementiris europeus es van reunir del 2 al 4 d'octubre a Barcelona per reflexionar sobre el record, la memòria i el patrimoni funerari. La trobada anual de l'Associació de Cementiris Significatius Europeus –l'ASCE, en les seves sigles en anglès (Association of Signiticant Cemeteries in Europe)– la va organitzar enguany –i per segona vegada en la seva història– Cementiris de Barcelona, i va incloure l'assemblea general de l'organisme, un cicle de conferències i algunes visites a recintes funeraris de la ciutat. L'assemblea de l'ASCE –una associació sense ànim de lucre i amb caràcter europeista que des de 2001 acull totes les organitzacions públiques i privades que gestionen o conserven el patrimoni material i immaterial dels cementiris significatius europeus– va servir de nou per reunir no només els membres de l'entitat, sinó també un nodrit grup de tècnics i docents d'una vintena de països, que van poder compartir les seves experiències i els seus coneixements a l'hora de preservar els cementiris com a bé cultural, donar-los a conèixer entre la població com a espai de patrimoni i promoure'n les visites turístiques. RECORD, MEMÒRIA I PATRIMONI L'assemblea de 2014, sota el títol “Més enllà de la mort: record, memòria i patrimoni”, va permetre reflexionar sobre els cementiris com a part important del patrimoni cultural europeu, tant des dels vessants artístic i històric, com des del punt de vista antropològic. Durant les conferències organitzades, es van
QUÈ ÉS L’ASCE?
PÚBLIC ASSISTENT A UNA DE LES PONÈNCIES CELEBRADES A INICIS D'OCTUBRE A BARCELONA (CBSA)
Més d’un centenar de representants dels principals cementiris d'Europa es van reunir a Barcelona analitzar els recintes funeraris com a espais de record individual, però també de commemoració col·lectiva i com a fonts de patrimoni immaterial –és a dir, tot el relacionat amb els rituals i els costums socials que giren al voltant de la mort i, per extensió, dels cementiris–.
La ponència inaugural va abordar una iniciativa barcelonina: les visites guiades pel Fossar de la Pedrera, un espai commemoratiu i de record de les víctimes de la Guerra Civil espanyola. La va impartir Nick Lloyd, el guia històric que condueix els visitants pel recinte de Montjuïc en una experiència cultural que, fruit del seu èxit, ha esdevingut una ruta fixa de les que ofereix Cementiris de Barcelona. Els assistents van poder escoltar ponències de temàtica i origen ben divers. Lluís Garcia, consultor de patrimoni cultural especialitzat en les convencions de la Unesco, va parlar sobre “El patrimoni cultural immaterial en l'àmbit funerari”. Gabino Abánades, qui va ser director de serveis de l'Empresa Mixta de
L'ASCE treballa per promoure el reconeixement dels cementiris europeus com a béns culturals d'excepcional importància i per fomentar el seu coneixement entre els ciutadans i les principals institucions nacionals i europees. Així, i per tal d'aconseguirho, els seus membres comparteixen experiències i pràctiques, i col·laboren els uns amb els altres per protegir i promoure la protecció i el manteniment dels recintes funeraris. Els darrers 10 anys, han ingressat a l'associació més de 150 cementiris significatius d'arreu d'Europa amb un gran patrimoni històric, cultural i arquitectònic. L'ASCE està integrada avui per 179 membres de 22 països, entre els quals destaquen, a més a més dels cementiris barcelonins de Montjuïc i el Poblenou, els de París, Berlín, Londres, Estocolm, Madrid i Gènova, entre d'altres
Serveis Funeraris de Madrid –i que va gestionar fins a 13 cementiris de la capital espanyola–, va explicar la "Història i construcció del cementiri de Nuestra Señora de Almudena". Altres ponències van permetre conèixer de primera mà casos igual de concrets però molt més llunyans, com la xerrada impartida per Melinda Kostelac, professora associada a l'Acadèmia d'Arts Aplicades de la Universitat
M O N O G R À F I C
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
LA VANGUARDIA 3
E S P E C I A L
• ENTREVISTA A LIDIJA PLIBERŠEK, PRESIDENTA DE L’ASCE •
PONENTS DESTACATS Del primer cementiri d'Atenes al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc NICK LLOYD
AGUSTÍ COLOMINES
Guia històric especialitzat en la Guerra Civil Espanyola
Director de la càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona
La conferència "El Fossar de la Pedrera com a espai de commemoració" va servir per presentar les visites guiades que Cementiris de Barcelona organitza a aquesta fossa comuna, nascuda com a lloc de repòs per als pobres, tomba de 1.700 executats pel franquisme i que va esdevenir el 1984 un monument commemoratiu als afusellats després de la guerra i a altres grups derrotats en la història contemporània. Lloyd publicarà pròximament la guia Llocs oblidats: Barcelona i la Guerra Civil espanyola
"El record, entre la memòria i la invenció" va servir per reflexionar sobre la diferència entre el record –l'expressió de la vivència individual– i la història –l'anàlisi del passat a partir dels fets coneguts i provats–. Colomines va defensar que cal exigir als interlocutors que participen en la memòria social que no inventin ni conreïn mites sobre el passat, ni tampoc pretenguin silenciar les veus que evoquen records incòmodes. La invenció del record –manté– condiciona la memòria i és una fàbrica de falses memòries
ANNA FUENTES
IOANNA PARASKEVOPOULOU
Directora de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Lloret de Mar
Especialista en història del primer Cementiri d'Atenes
Fuentes, que és també la directora del Museu del Mar de Lloret, va presentar el llegat indià del Cementiri de Lloret de Mar, dintre del qual hi ha alguns dels més significatius exemples d'art funerari català, inscrits majoritàriament en els corrents modernistes de l'època. La reforma del recinte funerari va ser impulsada a finals del segle XIX per un sector de la població enriquit a les Amèriques. Aquesta iniciativa privada va fer possible la participació d'arquitectes de renom, com per exemple Puig i Cadafalch
"Per què hem oblidat? Memorials de l'oblit del Primer Cementiri d'Atenes" va servir per repassar la història de tres tombes monumentals situades a la plaça central del cementiri d'Atenes: una del 1934 –dos anys abans de la dictadura–; una altra del 1946 –dos anys després de la Segona Guerra Mundial–, i la darrera del 1955 –durant la Guerra Freda–. Paraskevopoulou defensa que els cementiris moderns són no només llocs de memòria, sinó també d'oblit o, si més no, de memòria selectiva
L’assemblea anual de l’ASCE va incloure conferències sobre el record, la memòria i el patrimoni funerari
Mar Claramonte
E
stà convençuda que els cementiris són patrimoni cultural de cada localitat i que són un reflex de la gent que hi viu. Des de la presidència de l'ASCE, Lidija Pliberšek convida a vèncer reticències i visitar els recintes funeraris amb la normalitat que es fa a altres atraccions turístiques. Quin és l’objectiu de la organització? El propòsit principal és incrementar el nivell de consciència que els cementiris són una part important de la nostra cultura i que formen part del patrimoni de cada ciutat perquè reflecteixen també la seva gent, la seva arquitectura a través del temps... La idea és presentar els cementiris com a patrimoni cultural i així poder preservar-los i restaurar-los si cal, perquè n'hi ha molts a Europa que estan perdent la seva identitat i ningú no se n'encarrega ni els cuida. Què ha de tenir un cementiri per a ser considerat significatiu? Hi ha tot un llistat de requisits a tenir en compte per part dels cementiris que vulguin ser membres de l'ASCE. Però és important assenyalar que no necessàriament cal que tinguin alguna cosa realment especial des del punt de vista internacional o a nivell europeu: cada cementiri pot esdevenir sig-
“Cada cop hi ha més gent que se n’adona que els cementiris són part del patrimoni” nificatiu també per ser patrimoni regional o local, per la seva importància cultural o històrica, perquè hi ha personatges rellevants enterrats, per l'arquitectura que representa, per tenir escultures de gran importància. Els cementiris estan guanyant consideració com a llocs de patrimoni? Crec que cada cop hi ha més gent que se n'adona que els cementiris són una part important del patrimoni tangible i intangible de cada població, i que ja no es poden considerar només com a llocs on hi ha gent enterrada. Fins i tot, alguns cementiris es veuen com a parcs, àrees verdes o de passeig. Especialment si estan situats al centre d'una ciutat, entren en una altra dimensió.
de Rijeka (Croàcia), titulada "La història dels cementiris de la ciutat d'Opatija: multiculturalitat i turisme cultural", o "Cementiris com a font de preservació històric-cultural-religiosa de les tombes dels immigrants alemanys al sud del Brasil", impartida per l'historiador Thiago Nicloau de Araujo. LA UNIÓ DELS CEMENTIRIS L'ASCE –organització en la qual hi ha membres de fins a 32 ciutats europees– va escollir Barcelona com a seu de la seva reunió anual pel gran nombre d'associats procedents de l'Estat espanyol, però també perquè la capital catalana, amb els seus cementiris monumentals i la seva hospitalitat tradicional, és un bon emplaçament per celebrar aquest tipus de trobades. Cementiris de Barcelona –que va ser membre fundador de l'ASCE i que en l'actualitat forma part del seu equip directiu– defensa que la unió dels cementiris europeus és clau per introduir i normalitzar
“La millor manera de preservar els cementiris és ensenyar-los”
UN DELS PONENTS DEL CICLE DE CONFERÈNCIES ORGANITZAT DURANT LA REUNIÓ DE L'ASCE (CBSA)
la cultura funerària a Europa, i trobades com aquesta permeten assolir aquests objectius. El Cementiri de Poblenou, el de Montjuïc i la Col·lecció de Carrosses Fúnebres, així com el recinte modernista de Sant Pau, van ser l'escenari de visites guiades organitzades per als assistents a la reunió de l'ASCE, per apropar-los el patrimoni material de la ciutat.
Quin paper té l’ASCE per tal de fomentar aquesta visió? Estic força convençuda que l'associació ha fet una gran tasca en aquest camp. Quan vam començar a Bolònia el 2001 no hi havia cap institució a Europa que s'ocupés de reivindicar els cementiris com a patrimoni cultural com fem nosaltres, treballant en diferents ambits: restauració, investigació, part jurídica, promoció... Al començament només
PLIBERŠEK ÉS TAMBÉ LA DIRECTORA GENERAL DE SERVEIS FUNERARIS DE MARIBOR, A ESLOVÈNIA (CBSA)
hi havia vuit membres i avui en som més de 130. Aquest creixement d'alguna manera també mostra el nostre èxit en canviar la percepció de la gent sobre aquest tema. També impulsen els recintes funeraris com a atracció turística? Fa quatre anys vam engegar el projecte European Cemeteries Route (Ruta Europea dels Cementiris), que ens ajuda a atraure diferents tipus de públic, a més de familiars i amics de les persones enterrades, també públic local, investigadors, estudiants... i especialment s'enfoca a turistes. Pensem que la millor manera de preservar-los és ensenyar-los. Aquest programa ha obtingut el reconeixement del Consell Europeu com a Ruta Cultural i ha guanyat un premi de la Organització Mundial del Turisme. Aquestes distincions ens han ajudat a donar més atenció al nostre projecte per part de les autoritats. Hi ha països o zones a Europa més receptius a aquesta iniciativa? Exactament. Diverses vegades he copsat dubtes i fins i tot una certa reticència cap al tema dels cementiris com a projecte turístic. Però tan aviat parlem dels cementiris com a llocs que reflecteixien una cultura i la seva gent i els expliquem tot el que hi podrien guanyar, la gent accepta que val la pena posar-hi atenció. En general, diria que als països de la part occidental hi ha més acceptació de la idea i és força més senzill organitzar-hi rutes guiades, concerts i altres esdeveniments culturals. En canvi, als països de l'est hi ha més feina per fer, perquè sovint es veuen com a llocs de repòs dels familiars que no s'haurien d'obrir als turistes ni tan sols als experts que estiguin fent recerca, i que caldria conservar-los com un espai privat. Tenim molts més membres del oest i el sud d'Europa que dels països de l'est i del nord. Coneix els cementiris de Barcelona? Sí, em semblen especials i cada cop que vinc m'interessa visitar-los. M'agrada comparar les ciutats amb els seus cementiris i en aquest sentit, penso que els cementiris barcelonins estan molt ben mantinguts i que són molt rics en arquitectura, amb la seva part moderna i tradicional, plens d'influències gòtiques i modernistes.
4 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
16. CEMENTIRIS DE MONTJUÏC I EL POBLENOU (BARCELONA)
Els dos cementiris monumentals de la capital catalana són rics en art funerari. La seva extraordinària diversitat mostra les ambicions, les aspiracions i els costums dels barcelonins del XIX. Dalt, una escultura del recinte poblenoví. A la dreta, la tomba del Dr. Francesc Farreras i Framis, a Montjuïc.
Cementiris: un patrimoni cultural europeu Els cementiris són espais de culte i emocionals, però també reflecteixen la història local de les ciutats i dels pobles, i revelen la seva identitat cultural i religiosa. La Ruta de Cementiris Europeus, sostinguda per l’ASCE, és una bona mostra del patrimoni funerari europeu que cal preservar i transmetre a les generacions futures
Dublín
44
43
3
Liverpool Hamburg
41
42
Londres
Plymouth
Potsdam
40
La Corunya
Porto
3
4
1
Lecco
Santander
5 6
Sant Sebastià
Igualada
Còrdova Monturque
8 9 10
11
Màlaga
7
Reus
12 Granada
13
17 Lloret de Mar 14 16 18 15 Barcelona
25
Parma Gènova
Bilbao Madrid
35
París
Avilés
2
37
Bolonya
23 24 22 21 Florència Roma
Sitges
València
Alcoi
19
Càller
7. CEMENTERIO DE LA ALMUDENA (MADRID)
Projectat el 1884, va haver de ser ampliat ben aviat com a conseqüència de l'epidèmia de còlera que va afectar Madrid aquell mateix any. Dins del recinte –de 120 hectàrees–, hi ha les sepultures de personatges il·lustres del món de la música, la literatura, el cinema o la política: Santiago Ramon y Cajal, Niceto Alcalá-Zamora, Vicente Aleixandre, Lola Flores, Alfredo Di Stéfano...
41. WEST NORWOOD CEMETERY (LONDRES) Inaugurat el 1837, és dels recintes funeraris que es van crear per fer front al creixement demogràfic de la capital anglesa d'inicis del XIX. És també un dels primers cementiris enjardinats privats de la ciutat. El seu interès històric, arquitectònic i ecològic el converteixen en punt de visita obligada.
20
M O N O G R À F I C
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
LA VANGUARDIA 5
E S P E C I A L
36. FRIEDHOF DER MÄRZGEFALLENEN (BERLÍN) Dissenyat el 1925 per l'arquitecte Ludwig Hoffmann, és un espai d'enterrament i de memòria dedicat als herois i a les víctimes de dues revolucions: la del març del 1848 i de la de novembre del 1918.
39. SKOGSKYRKOGÅRDEN (ESTOCOLM) Patrimoni Cultural de la Unesco, l'Skogskyrkogården –el 'Cementiri del Bosc'– va ser fundat a inicis del segle XX com un espai especial i original: un recinte funerari que combinés natura i arquitectura. 39 Estocolm
38
44 ciutats amb cementiris singulars
Copenhagen
36 34
Berlín
PORTUGAL 1. Cemitério de Agramonte
Stahnsdorf
32 33
Cracòvia
Viena
27 Maribor 26 28 Varazdin 29 Zagreb
31
Ljubljana
Bucarest
ESPANYA 2. Cemiterio de San Amaro 3. Cementerio de la Carriona 4. Cementerio Municipal de Ciriego 5. Bilboko Hilerria 6. Polloeko Hilerria 7. Cementerio de la Almudena 8. Cementerio de Nuestra Señora de la Salud 9. Cementerio Municipal de Monturque 10. Cementerio Inglés 11. Cementerio Municipal de Granada 12. Cementiri de Sant Antoni Abat 13. Cementiri General de València 14. Cementiri de Reus 15. Cementiri de Sant Sebastià 16. Cementiri de Montjuïc 16. Cementiri del Poblenou 17. Cementiri d'Igualada 18. Cementiri Modernista de Lloret de Mar
ITÀLIA 19. Cimitero Monumentale di Bonaria 20. Cimitero Acattolico 20. Cimitero Monumentale del Verano 21. Cimitero degli Inglesi 22. Cimitero Monumentale della Certosa 23. Cimitero Monumentale di Staglieno 24. Cimitero della Villetta 25. Cimitero Monumentale di Lecco ESLOVÈNIA
26. Žale 27. Pobrežje
ALEMANYA 34. Südwestkirchhof Stahnsdorf 35. Bornstedter Friedhof 36. Friedhöfe vor dem Halleschen Tor 36. Alter St.-Matthäus-Kirchhof Berlin 36. Alter Zwölf-Apostel-Kirchhof 36. Friedhof der Märzgefallenen 36. St.-Marien- und St.-Nikolai-Friedhof 36. Dorotheenstädtischer Friedhof 37. Friedhof Ohlsdorf DINAMARCA 38. Assistens Kirkegård
CROÀCIA
28. Groblje Varaždin 29. Groblje Mirogoj
SUÈCIA 39. Skogskyrkogården
GRÈCIA 30. A Koimitirio Athinon
FRANÇA 40. Cimetière du Père Lachaise
ROMANIA 31. Cimitirului Bellu POLÒNIA 32. Nowy Cmentarz Podgórski 32. Stary Cmentarz Podgórski
REGNE UNIT 41. West Norwood Cemetery 41. Brompton Cemetery 42. Ford Park Cemetery 43. Flaybrick Memorial Gardens
ÀUSTRIA 33. Zentralfriedhof
IRLANDA 44. Glasnevin Cemetery
Atenes
30 40. CIMETIÈRE DU PÈRE LACHAISE (PARÍS)
Obert l'any 1804, el cementiri parisenc és un dels recintes funeraris més populars del món. Entre els seus murs, descansen nombroses personalitats de diferents àmbits i èpoques, com per exemple el dramaturg Molière (1622-c.1673), el compositor polonès Fréderic-François Chopin (1810-1849), l'escriptor Marcel Proust (1871-1922) o el cantant Jim Morrison (1943-1971).
23. CIMITERO MONUMENTALE DI STAGLIENO (GÈNOVA) Inaugurat l'any 1851, combina la tradició dels cementiris arquitectònics neoclàssics típics del Mediterrani –que, en aquest cas i amb el pas del temps, ha donat lloc a una important galeria de monuments– amb l'estil naturista dels recintes funeraris característics del nord d'Europa.
6 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
365 dies al servei del ciutadà Sis oficines amb atenció personalitzada
nal i apropar-los la gestió dels cementiris i de tota l'activitat que es desenvolupa al seu voltant són els objectius prioritaris de Cementiris de Barcelona. En les sis oficines, els usuaris poden dur a terme tot tipus de gestions, des de contractar enterraments, incineracions o trasllats, fins a comprar tombes o adquirir elements decoratius per guarnir-les, passant pels canvis de nom o les renovacions dels lloguers de les sepultures, entre d'altres. L'assessorament personalitzat és un valor afegit que garanteix un servei de qualitat.
C. M
OFICINA DE LES CORTS Av. Joan XXIII, 3-5
Pg. Vall d'H ebr ón
C. Canigó
Ro nd
ad
ed
alt
OFICINA DE SANT ANDREU Garrofers, 35-47
layo
i Fr anq u ar tí
TELÈFON 93 484 19 99
HORARIS Dilluns a divendres: 8.30-14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h
or Ordó C. Escult
C. M
TELÈFON 93 484 19 99
III
ñez tal C. Horitzon
AUTOBUSOS (CADA DIA) 36 • Pg. Marítim - Can Dragó 73 • Maquinista - Pl. Kennedy 132 • Barri Porta - Barri Prosperitat
ofe arr
X Av. Joan X
Pg .V all da ura
C. G
AUTOBUSOS (DE DILLUNS A DISSABTES) B16 • Htal. Vall d'Hebron - Badalona B19 • Htal. Vall d'Hebron - Badalona
METRO Línia 3 • Estació de Maria Cristina (sortida Pl. Reina Maria Cristina)
CAMP NOU
rs
AUTOBUSOS (CADA DIA) 7 • Diagonal Mar - Zona Universitària 33 • Zona Universitària - Verneda 54 • Estació Nord - Campus Nord H6 • Zona Universitària - Fabra i Puig 113 • Av. Joan XXIII - Barri la Mercè L12 • Pl. Reina Maria Cristina - Cornellà de Llobregat L97 • Pl. Reina Maria Cristina - Castelldefels
nde z Pe
ès
HORARIS Dilluns a divendres: 8.30-14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h
ené
C. Scala Dei
Cementiris de Barcelona gestiona els nou cementiris que hi ha repartits per la capital catalana –Montjuïc, Poblenou, Sant Andreu, Les Corts, Collserola, Horta, Sants, Sarrià i Sant Gervasi–, així com els dos centres de cremació ubicats a Montjuïc i Collserola. Però l'empresa disposa també de sis oficines d'atenció al públic, distribuïdes per tota la ciutat i que permeten donar un millor servei als usuaris dels recintes funeraris. I és que atendre els ciutadans de manera perso-
a ort .H a r Ct
OFICINA DE LA RONDA DE DALT Scala Dei, 17 HORARIS Dilluns a divendres: 8.30- 14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h TELÈFON 93 484 18 14 AUTOBUSOS (CADA DIA) 45 • Passeig Marítim - Horta 60 • Pl. Glòries - Zona Universitària 73 • Maquinista - Pl. Kennedy 76 • Sant Genís - Ciutat Meridiana 102 • Pl. Eivissa - Cementiri de Collserola 185 • Vall d'Hebron - Horta/ M. Canyelles METRO Línia 3 • Estació Valldaura (sortida Pg. Valldaura)
C. R
METRO Línia 4 • Estació de Llucmajor (sortida Pl. Jardins d'Alfàbia)
io
J de
ane
iro
er idi an a
C. Alí Bei
Av .M
OFICINA DE MONTJUÏC Mare de Déu de Port, 56-58 C. Marina
TELÈFON 93 484 19 99
C. Joan d'Àustria
AUTOBÚS (CADA DIA) 21 • Av. Paral·lel - El Prat AUTOBÚS (NOMÉS FESTIUS) 107 • Interior cementiri
AUTOBUSOS (CADA DIA) 14 • Vil·la Olímpica - Pg. Bonanova 26 • Poblenou - Sant Andreu 36 • Pg. Marítim - Can Dragó 41 • Pl. Francesc Macià - Diagonal Mar METRO Línia 4 • Estació Llacuna (sortida c/ Ciutat de Granada)
C. Ciutat de Granada
C. Doctor Trueta C. Badajoz
de Port
HORARIS Dilluns a divendres: 8.30-14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h
HORARIS Dilluns a divendres: 8.00 a 17.30 h TELÈFON 93 484 19 99 AUTOBUSOS (CADA DIA) 6 • Pg. Manuel Girona - Poblenou V21 • Montbau - Pg. Marítim 92 • Pg. Marítim - Gràcia METRO Línia 1 • Estació Marina (sortida c/ Almogàvers) Línia 4 •Estació Bogatell (sortida c/ Pujades)
Av. Icària C. Jaume Vicens i Vives
de Déu
OFICINA DE POBLENOU Av. Icària, s/n
C. Àvila
C. Mare
OFICINA CENTRAL Joan d'Àustria, 130
TELÈFON: 93 484 19 99
otors
C. Almogàvers
C. Pallars
Mirador del Migdia
C. M
C. Sancho d'Àvila C. Zamora
HORARIS Dilluns a divendres: 8.30-14.00 h i 15.30-17.30 h Caps de setmana i festius: 8.30-14.00 h
C. Carmen Amaya
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
El nou web, en marxa
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
LA VANGUARDIA 7
Programa d’actes i serveis per Tots Sants CONCERT DE TOTS SANTS AL PALAU DE LA MÚSICA
Cementiris de Barcelona estrenarà en les pròximes setmanes un nou lloc web actualitzat en consonància amb les noves tendències d'Internet i amb una estructura més intuïtiva i fàcil de consultar. El web oferirà més informació sobre les rutes i les activitats culturals organitzades als cementiris, amb una agenda amb les novetats de cada mes. També s'ampliarà la secció dedicada al patrimoni dels recintes funeraris, com el de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres. Així mateix, també es podrà seguir consultant altre tipus d'informació –on i quan es fa l'enterrament d'un difunt, cercant per nom i cognoms; si hi ha panteons disponibles en les zones monumentals o quins espais per incinerar i dipositar les cendres hi ha a Barcelona. També es podrà demanar cita prèvia per tal de fer gestions sense esperar, un servei que l'empresa va habilitar recentment.
Dia i hora: 24 de novembre; 19 h Lloc: Palau de la Música Catalana
EL FOSSAR DE LA PEDRERA HA QUEDAT PETIT PER ACOLLIR ELS CONCERTS EN RECORD DELS DIFUNTS (CBSA)
Cada pel·lícula té la seva banda sonora, i cada generació, les seves pel·lícules. Amb motiu de la pròxima festivitat de Tots Sants, Cementiris de Barcelona oferirà en el Palau de la Música Catalana un recorregut per les cançons més emblemàtiques del cinema: es recordarà els éssers estimats a través de la música que va marcar cada època en la pantalla gran. És la primera vegada que Cementiris de Barcelona organitza un concert al Palau, i també és el primer concert que se celebra per Tots Sants en memòria dels difunts. L'entrada serà gratuïta, però cal fer la reserva de les places amb antelació.
TALLER PER A TOTHOM: MUNTA UN ALTAR MEXICÀ Dia i hora: 1 de novembre; 11-13 h PUNT DE RECÀRREGA INSTAL·LARAN ALS CEMENTIRIS
Aposta pel cotxe elèctric Cementiris de Barcelona ha inaugurat dies abans de la celebració de Tots Sants dos punts de càrrega per a vehicles elèctrics en dos dels recintes funeraris de la ciutat: el del Poblenou –on el punt s'ha ubicat a la plaça que hi ha al davant de l'entrada principal– i el de Sant Andreu –situat a la façana–. Els dos punts donaran servei als usuaris dels cementiris, als dos cotxes 100% elèctrics que adquirirà l'empresa en el futur i estaran també oberts, de forma gratuïta, a la ciutadania.
Lloc: Col·lecció de Carrosses Fúnebres, al Cementiri de Montjuïc Tot aprofitant els darrers dies de l'exposició dedicada a les catrines mexicanes, coorganitzada per Cementiris de Barcelona i l'associació Mexcat (veure pàgina 14), els visitants del recinte de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres del Cementiri de Montjuïc tenen l'oportunitat el matí de Tots Sants de muntar un altar –els tradicionals altares de muertos– igual que els que proliferen durant la celebració del Dia de Difunts al país asteca.
HORARI ESPECIAL DELS CEMENTIRIS
25 i 26 d'octubre i 1 i 2 de novembre, de 8 h a 18 h a tots els cementiris.
Tràmits
MÚSICA EN DIRECTE
Concessions de sepultures per 15, 30, 50 o 75 anys Canvi de nom del titular de la sepultura Gestió de les taxes de conservació i lloguer de les sepultures Tramitació del duplicat del títol de la sepultura Compensació de sepultures
ELS VISITANTS DE L'EXPOSICIÓ DE CATRINES PODRAN MUNTAR UN ALTAR COM AQUEST PER TOTS SANTS (CBSA)
ACTIVITAT PLÀSTICA DE TOTS SANTS 2013 (CBSA)
TALLER DE XAPES, AMB DIBUIXOS DE LES CARROSSES
Dia: 1 de novembre LLoc: Cementiri de Poblenou Horari: 11-13 h
Gestió de la documentació per a inhumacions, trasllats i obertures
L21 (Paral·lel-Prat): reforçament de la línia els dies 25 i 26 d'octubre i l'1 de novembre
MISSES
L107 (interior del cementiri): del 25 d'octubre al 2 de novembre
Sants: 11 h Les Corts: 12 h Sarrià: 12 h Poblenou: 13 h Sant Andreu: 13 h
Gestió de la documentació per a la cremació Adquisició o renovació d'elements decoratius
L961 (Pl. Espanya-Porta Sant Lluís del Cementiri de Montjuïc): llançadora especial l'1 de novembre CEMENTIRI DE COLLSEROLA L102 (Pl. Eivissa): reforçament el dia 18 octubre al 2 de novembre
TALLER INFANTIL: UN ÀNGEL HA PERDUT LES ALES: DIBUIXA-LES!
Dia: 1 de novembre LLoc: Cementiri de Poblenou Horari: 11-13 h L'àngel és una figura mitològica abundant en els cementiris de la ciutat. Amb aquesta activitat plàstica, els infants s'apropen de forma distesa i creativa als recintes funeraris amb el dibuix, els colors i la imaginació.
CEMENTIRI DE MONTJUÏC
Dia: 1 de novembre LLoc: Cementiris del Poblenou i les Corts Horari: 11-14 h
Actualització de dades dels usuaris Recerca de difunts inhumats als cementiris de Barcelona
SERVEIS ESPECIALS D’AUTOBÚS
L103 (Montcada i Reixac): reforçament del 26 octubre al 2 de novembre L104 (Fabra i Puig): reforçament del 25 octubre a l'1 de novembre MISSA DE TOTS SANTS AL CEMENTIRI (CBSA)
8 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
• CENDRES •
DESTINS PER A LES CENDRES JARDÍ D’ESPARGIMENT
Creat a Montjuïc perquè les famílies poguessin espargir les cendres de forma gratuïta, està format per un gran parterre de graves de colors, dotat de reg automàtic i petits parterres quadrats, alguns amb plantes autòctones.
JARDINS DEL REPÒS
Ubicats a Montjuïc i Collserola, compten amb una piràmide d'inhumació comunitària. També s'hi pot posar una placa en record del difunt.
JARDÍ DE LES AROMES
EL BOSC DE LES CENDRES ÉS UN ESPAI NATURAL DINS DEL CEMENTIRI DE COLLSEROLA QUE PERMET ESPARGIR LES CENDRES EN UN ENTORN DE PAU I TRANQUIL·LITAT (CBSA)
Forns més ecològics i espais per al record
Per inhumar urnes biodegradables, recipients que es descomponen amb el contacte amb la terra humida i no danyen el medi. Ubicat a la part alta de Montjuïc, està format per parterres on s'enterren les urnes, sobre les quals es planta espígol, sàlvia o romaní. Està envoltat d'arbres, sota els quals es poden inhumar les urnes. Arbres i plantes s'identifiquen amb el nom del difunt.
Barcelona dóna resposta a la demanda creixent de cremacions per la família. Cementiris de Barcelona ofereix la possibilitat de lliurar-les en un termini de només quatre hores, si la família ho demana.
EL CREMATORI DEL CEMENTIRI DE MONTJUÏC UTILITZA FORNS D'ÚLTIMA GENERACIÓ, MÉS ECOLÒGICS (CBSA)
Andreu Mas
E
ls costums de la societat canvien, també en l'àmbit funerari: les incineracions creixen en detriment de les tradicionals inhumacions. Cementiris de Barcelona va fer el 2013 fins a 7.194 cremacions, que representen quasi la meitat dels serveis, el 44'8%. Aquesta demanda creixent se satisfà a la ciutat mitjançant dos centres crematoris amb set forns, quatre a Montjuïc i tres a Collserola. L'empresa va ser pionera en l'ús de filtres de dioxi-
nes –que redueixen les emissions de pols, gasos contaminants i metalls pesats–, tot avançant-se a les mesures de respecte al medi ambient i assolint unes instal·lacions més ecològiques. UNA INCINERACIÓ MÉS RÀPIDA El procés de cremació es fa amb tècniques especialitzades i perfeccionades mercès als forns d'última generació adquirits el 2010, que permeten una incineració molt més ràpida que en una instal·lació convencional. Abans d'iniciar el procés, es diposita una pedra incombustible al taüt amb un codi identificatiu, que roman amb les cendres fins a dipositar-les a l'urna triada
UN SERVEI INTEGRAL El de Montjuïc és el principal centre crematori. Ofereix un servei integral: disposa d'una sala de cerimònies on fer el comiat, així com de noves zones per a l'espargiment de les cendres, com el Jardí de la Mediterrània o el Jardí de les Aromes. La sala de cerimònies és un espai que les famílies poden utilitzar per fer un comiat privat, sense necessitat de contractar una cerimònia. De teulada piramidal i llum zenital, està dissenyada per proporcionar el recolliment necessari. Des de l'inici del 2013 fins ara, n'han fet ús 160 famílies, que també disposen, si ho volen, d'un cerimonier que condueix el comiat de la manera i amb el material que la família vulgui. La cerimònia –laica i personalitzada– compta també amb dos músics que interpreten tres peces, a l'inici, al mig i al final de l'acte. LES CENDRES, AL CEMENTIRI Els cementiris són l'espai natural per dipositar les cendres: disposen de les instal·lacions necessàries per a aquesta finalitat, fet que també ajuda a conservar el record dels éssers estimats i a iniciar el procés de dol. L'augment de la demanda d'espais per espargir o inhumar cendres ha fet que Cementiris de Barcelona hagi habilitat a tots els seus recintes noves zones verdes per a tal fi i construït nous columbaris cineraris que permeten deixar l'urna en un espai visible, darrere un vidre que substitueix la tradicional llosa de pedra. Enguany s'han enterrat 1.986 cendres als recintes dels cementiris.
JARDÍ DE LA MEDITERRÀNIA
Construït en un balcó sobre el mar, ocupa un lloc privilegiat al cementiri de Montjuïc. S'hi poden inhumar les cendres acompanyades d'una planta o un arbre familiar, el qual permet dipositar fins a cinc urnes biodegradables.
BOSC DE LES CENDRES
Espai natural al cementiri de Collserola perquè els usuaris puguin espargir les cendres passejant per un entorn de pau i tranquil·litat. Per crear un lloc de referència en memòria de l'ésser estimat, disposa d'un mur per gravar el nom en una placa de bronze, que en col·locar-la forma un conjunt escultòric.
COLUMBARIS CINERARIS
Construccions on es poden dipositar urnes cineràries. N'hi ha al Jardí de la Mediterrània i en altres cementiris de la ciutat. Als jardins del Repòs, hi ha tombes cineràries, sepultures a terra.
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
M O N O G R À F I C
LA VANGUARDIA 9
E S P E C I A L
• ENTREVISTA A JOAN PUIGDOLLERS, PRESIDENT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE CEMENTIRIS DE BARCELONA •
“La prioritat és l’excel·lència en el servei” prestació dels serveis. I això, en el segle XXI, implica fer les coses el més fàcil possible, potenciant la proximitat entre la persona que requereix el servei i l'empresa que l'ofereix. El primer desafiament, per tant, és mantenir el nivell de qualitat del servei que prestem, i perquè això sigui possible cal mantenir el bon nivell dels professionals que treballen a Cementiris, als quals cal felicitar per la tasca que han fet el darrer any. A banda d'això, és cert que s'ha fet molta feina per millorar la gestió dels cementiris des del punt de vista cultural, mediambiental, de natura...
JOAN PUIGDOLLERS ÉS TAMBÉ REGIDOR DE MEDI AMBIENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (CBSA)
C
ementiris de Barcelona ha impulsat els darrers anys una sèrie d’iniciatives culturals, mediambientals i de gestió molt innovadores. Som un referent en l’àmbit europeu? La presència de Cementiris de Barcelona a Espanya i a Europa és molt important. I això ens serveix per aprendre dels altres, però també per traslladar coneixement i experiència. La nostra prioritat, però, és oferir a les famílies el millor servei possible el dia que el necessiten; l'excel·lència en la
Perquè són importants aquestes iniciatives culturals? Els concerts o les escenificacions de com vivia la gent que avui està enterrada en els nostres cementiris són, entre altres coses, un acte d'homenatge. Segurament el millor que pot passar-li a una persona que s'ha mort és que no l'oblidem, i una forma de no oblidar és que els conciutadans que estan vius tinguin l'ocasió de conèixer què van fer aquelles persones difuntes pel bé de la ciutat. Això és molt important, a part que està tenint un èxit increïble. Enguany s’han instal·lat noves plaques solars al Cementiri de les Corts. Com valora el regidor de Medi Ambient de Barcelona aquest tipus d’apostes per assolir uns cementiris més sostenibles?
Nosaltres, com a govern municipal de Barcelona, ens hem marcat tres prioritats: la lluita contra l'atur, donar resposta a les necessitats socials de la ciutat i que la ciutat funcioni. I per assolir aquest darrer punt és fonamental que siguem capaços de tenir una ciutat que tingui autosuficiència des del punt de vista energètic. Aquest és el gran repte. I això ho hem de fer des de casa, en l'àmbit de la mobilitat, però també en els equipaments municipals. Cementiris de Barcelona està provant si som capaços de fer que tota l'energia que necessita consumir
L’OPINIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ EN LA GESTIÓ
“Estem atents a qualsevol nou sistema de gestió. Si dóna millors resultats que el que havíem fet fins ara, el posem en marxa”
el cementiri la podem produir amb energia solar, i per tant no gastem energies d'origen fòssil pel seu funcionament. És una aposta molt innovadora i, en funció dels resultats, haurem de ser capaços d'estendre-la no només a la resta de cementiris de la ciutat, sinó a molts altres equipaments. Una altra mesura de sostenibilitat va ser la millora dels forns crematoris. Aquesta ciutat és una ciutat innovadora. Ens acaben de donar el premi d'innovació europeu. I ho som en tot. Per això estem molt atents a qualsevol nou sistema de gestió, per tal de provar-lo i, si considerem que dóna millors resultats que el que havíem fet tota la vida, posar-lo en marxa. En la mateixa línia, Cementiris de Barcelona instal·larà punts de recàrrega per a cotxes elèctrics. Cementiris de Barcelona vol col·laborar amb la ciutat en un altre gran desafiament. La instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics es fa mirant al futur, quan la mobilitat de la ciutat estigui molt lligada a la utilització de bicicletes, motos i cotxes elèctrics. El segle XXI serà el segle de la batalla de l'energia, tot entenent l'energia en un sentit global, no només com a electricitat. Les ciutats funcionaran les pròximes dècades en funció de la capacitat que tinguin de produir energia i d'utilitzar-la bé.
El Cementiri de les Corts, primer equipament energèticament autosuficient de la ciutat L'aposta de Cementiris de Barcelona per l'energia solar constitueix una iniciativa pionera en els recintes funeraris de l'Estat espanyol, i constata, una vegada més, que les renovables poden oferir bones solucions en els àmbits més diversos. Els primers 700 m2 de superfície de plaques solars es van collocar el 2011 en el Cementiri de Montjuïc, i ara és el de les Corts el que persegueix l'autosuficiència energètica amb la inauguració el setembre passat d'un nou parc de plaques. REDUCCIÓ DE LES NECESSITATS La nova instal·lació és, de fet, la continuació d'un ambiciós projecte d'aprofitament de les cobertes dels nínxols, les quals fins ara no tenien cap utilitat concreta. El nou parc solar de les Corts ha d'ajudar a complir un dels reptes marcats per al 2014: reduir el consum energètic de les instal·lacions de Cementiris de Barcelona, una empresa compromesa amb el medi ambient i que treballa perquè els seus recintes esdevinguin espais més sostenibles. Es preveu que el projecte de les Corts –elaborat amb l'Agència d'Energia de Barcelona– redueixi el 30% les necessitats energètiques actuals del recinte. La instal-
ALGUNES DE LES PLAQUES SOLARS INSTAL·LADES RECENTMENT DAMUNT
BATERIES COM AQUESTES S'ENCARREGUEN D'ACUMULAR L'ENERGIA
DELS NÍNXOLS DEL RECINTE FUNERARI (CBSA)
GENERADA MERCÈS A LA LLUM SOLAR (CBSA)
lació fotovoltaica proporciona el 90% de la demanda d'electricitat i funciona de manera autònoma de la xarxa elèctrica la major part del temps. En total, s'han installat 217 mòduls fotovoltaics sobre vuit de les cobertes dels diferents blocs de nínxols del cementiri i sobre la coberta de l'edifici de brigades –on dos captadors solars tèrmics, amb una superfície de 3,48 m2, serveixen per abastir la demana d'aigua calenta sanitària del cementiri, uns 2.120 kWh/any–. La planta, en total, produeix uns 74.500 kWh/ any i cobreix el consum elèctric previst, al voltant dels 69.000 kWh/any.
10 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
Cementiris de Barcelona en xifres GESTIONEM...
Poblenou
9
Les Corts
2
recintes funeraris
Sant Andreu
centres crematoris
MANTENIM...
2.425.581 337.288 sepultures
m2 de superfície de cementiris
Sant Gervasi
Sarrià
100.000 M2
Horta
Sants
COMPTEM AMB...
7
Montjuïc
Collserola
TENIM...
2.023
de les quals són de lloguer
cremacions
A MÉS A MÉS DE...
8.864
sepultures
100 CREMACIONS
L’ANY PASSAT VAM REALITZAR...
7.194
ADJUDIQUEM CADA ANY AL VOLTANT DE...
3.500
forns incineradors
10.000 SEPULTURES
inhumacions
98
691
10 SEPULTURES
trasllats
L’ANY 2013 VAM ATENDRE...
90.000 63.000
10 SEPULTURES DE LLOGUER
ciutadans a les nostres oficines
treballadors al servei de la ciutat
trucades d'usuaris
I VAM TENIR...
171.160 1.622 46.000 visites al web
ELS VISITANTS DE L’ANY PASSAT
1.900
a les rutes nocturnes del Poblenou i Montjuïc (dues a l'any, una a cada cementiri)
11.000
a les Rutes Culturals del Poblenou i Montjuïc
200.000
a la festivitat de Tots Sants, en tots els cementiris de Barcelona
4.990
a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Montjuïc
I DUEN A TERME...
seguidors a Facebook
operacions de cementiris cada any
ENGUANY INVERTIREM...
3.000.000
d'euros en rehabilitació i restauració dels recintes
10.000 EUROS
M O N O G R À F I C
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
E S P E C I A L
LA VANGUARDIA 11
• TECNOLOGIA •
El Cementiri del Poblenou, en una ‘app’
Una nova aplicació permet recórrer els punts d’interès històric, artístic i arquitectònic ‘EL PETÓ DE LA MORT’ Executada el 1930 pel marbrista Jaume Barba, representa la cruesa de la mort, que, sota la forma d'un esquelet alat, transfereix l'ànima d'un jove al més enllà mitjançant un simbòlic petó (FOTO: F. CAMALLONGA)
Meritxell Verdaguer
L
'èxit de les rutes culturals als cementiris de Barcelona constata que la gent comença a concebre aquests recintes com a part del patrimoni de la ciutat. Ara, les noves tecnologies esdevenen un bon aliat i permeten recorre'ls sense perdre's cap detall i quan el visitant ho desitgi: el Cementiri del Poblenou estrenarà per Tots Sants una aplicació amb la qual els usuaris poden descobrir el patrimoni històric i artístic del recinte, seguir-hi les petjades de la ciutat dels segles XIX i XX. L'aplicació, que s'executa des de dispositius mòbils, conté una audioguia en català, castellà o anglès, que du el visitant per 22 punts d'interès del cementiri poblenoví. La nova app explica les peculiaritats del primer cementiri construït fora de les muralles de Barcelona, en una època –el XIX– en què la ciutat vivia una gran transformació demogràfica, social i econòmica. El recorregut repassa episodis clau per a la història i la societat barcelonina: les epidèmies que van arrasar la ciutat, les divisions de classes socials, l'enriquiment de la burgesia mercès al comerç marítim i a la indústria, o els cultes populars.
ART I ARQUITECTURA Altres punts destacats de la ruta estan vinculats al món de l'art: escultures de marbre d'artistes italians o conjunts icònics com el d'El petó de la mort, l'obra més coneguda dels cementiris barcelonins d'ençà que el 1991 va aparèixer retratada en una important exposició fotogràfica de Berlín i va guanyar renom internacional. L'audioguia, a més, explica el significat dels símbols i les al·legories que vesteixen algunes obres i construccions del recinte com els àngels, les flors de la son eterna o l'ouroboros egipci de la façana de la capella.
ART ITALIÀ Esculpida cap al 1880 per l'artista genovès Fabiani, constitueix una mostra de l'art italià que es pot trobar al Cementiri de Poblenou, i un dels punts d'interès que destaca l'aplicació
HOMENATGE A ANTONI GAUDÍ
PIONERS EN L’ÚS DE NOVES TECNOLOGIES Cementiris de Barcelona ja va ser el 2012 pionera en l'Estat espanyol en la introducció dels codis QR. El recinte funerari del Poblenou, de fet, va ser el primer a incorporar aquest tipus de tecnologia en les seves instal·lacions per millorar la informació que ofereix al visitant que vulgui realitzar la ruta cultural. El codi proporciona a l'usuari una breu explicació sobre la història de cada monument funerari, així com dades sobre el seu escultor i l'estil arquitectònic al qual pertany. Aquests dispositius es poden trobar també a la ruta cultural del cementiri de Montjuïc
LA SERP QUE ES MOSSEGA LA CUA L'audioguia de l'aplicació conté nombroses referències a la simbologia present al cementiri, com l'ouroboros, la serp que es mossega la cua que hi ha a la coberta de la capella, emmarcada entre dues grans ales
I és que el Cementiri del Poblenou permet també apropar-se a l'arquitectura de l'època. En la zona monumental, sembrada de rics panteons construïts per la classe adinerada del XIX, han deixat empremta corrents arquitectòniques com el neogòtic o el modernisme, i hi ha construccions d'arquitectes coneguts per altres obres rellevants, com Josep Vilaseca, autor de l'Arc de Triomf, o Enric Sagnier, qui va dissenyar el Temple del Sagrat Cor del Tibidabo. La nova aplicació ha estat dissenyada perquè els ciutadans de totes les edats vegin el
Un dels punts d'interès de la ruta amb audioguia pel cementiri del Poblenou és un panteó del segle XIX que Cementiris de Barcelona dedicarà pròximament a l'arquitecte català Antoni Gaudí i a la seva família, que hi va ser enterrada. Construït el 1876, és obra de Francesc de Paula Villar Lozano, l'arquitecte del primer projecte de la Sagrada Família, abans que Gaudí n'agafés el relleu. El panteó constitueix un clar exponent del neomedievalisme, un moviment artístic que es va donar a Catalunya al segle XIX, i que va ser una important font d'inspiració per a Antoni Gaudí i pel modernisme en general. Cementiris de Barcelona ha posat ja en marxa el projecte de restauració del panteó, per tal de deixar-lo en estat òptim i poder retre-hi homenatge a la família de l'arquitecte català
cementiri com a bé cultural, una tasca en què Cementiris de Barcelona treballa des del 2008 amb la implementació de les rutes pels recintes funeraris, el canvi d'ubicació de la col·lecció de carrosses fúnebres, els concerts i les conferències, entre altres activitats.
12 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
• COMMEMORACIONS •
Homenatge a la Mancomunitat
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
CITES ANUALS
LA FESTA DE L’AMETLLER FLORIT
Cementiris de Barcelona celebra el segon diumenge de febrer la Festa de l'Ametller Florit en homenatge a Joan Maragall. Familiars, amics i seguidors del poeta es reuneixen davant la seva tomba, al Cementiri de Sant Gervasi, per escoltar música i poemes.
CARRASCO I FORMIGUERA
Afusellat el 9 d'abril de 1938 per les tropes franquistes, Manuel Carrasco i Formiguera va ser un polític democristià, republicà i nacionalista. Se'l recorda amb una ofrena floral a la seva sepultura de Montjuïc. AMB MÚSICA DE FONS, ELS ACTORS INTERPRETEN PERSONATGES DE LA VIDA SOCIAL, CULTURAL I POLÍTICA DE LA CATALUNYA DEL 1914 (CBSA)
La Mancomunitat de Catalunya –la institució que va representar el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714– celebra enguany el centenari de la seva creació, el 1914, i Cementiris de Barcelona s'ha sumat als actes de commemoració de l'efemèride amb un espectacle musical gratuït, que va tenir lloc el proppassat 9 de juliol a la sepultura del seu fundador, el polític i advocat Enric Prat de la Riba, ubicada al Cementiri de Montjuïc.
La institució i Prat de la Riba, recordats amb música i teatre L'acte de petit format teatral i musical va tenir com a base fragments dramatitzats d'escrits, discursos, converses i debats parlamentaris dels protagonistes polítics de l'època, com ara el rei Alfons XIII, els polítics Francesc Cambó, Salvador Seguí –El noi
ELS COMBATENTS FRANCESOS
del sucre– i Miguel Primo de Rivera; els escriptors Josep Maria de Sagarra, Josep Pla i Agustí Calvet –Gaziel–, i el mateix Prat de la Riba, que també va ser homenatjat.
El Monument dels Francesos del Cementiri de Montjuïc acull la commemoració de l'armistici de la Primera Guerra Mundial. Organitzat amb l'Associació d'Antics Combatents a Espanya, hi assisteixen representants dels consolats de França i el Senegal.
VIATGE A LA CATALUNYA DEL 1914 La música de cabaret i els cuplets del Parallel, tot acompanyats de cançons populars i de fragments teatrals d'obres de Santiago Rusiñol o Adrià Gual, van traslladar el públic assistent –unes 250 persones– a la vida cultural i social d'inicis del segle XX.
Jacint Verdaguer, sacerdot i un dels millors escriptors i poetes en llengua catalana, va ser el màxim exponent de la Renaixença. Cada any es recorda la seva mort a peu de sepultura, al Cementiri de Montjuïc, on va ser enterrat el 10 de juny del 1902.
OFRENA FLORAL A VERDAGUER
HOMENATGE A JOAN GAMPER
• CONCERTS • de Schubert, Verdi o Albinoni amb temes més recents de Jaume Sisa, Eric Clapton o Secret Garden. També es van interpretar peces amb una forta càrrega simbòlica, com Stabat Mater, un fragment d'una obra d'Emanuele d'Astorga del segle XVIII amb la qual es va recordar la desfeta austriacista del 1714. Un
Més de 1.200 persones van assistir al darrer ‘Concert per al Record’ al Fossar de la Pedrera JOAN FORTUNY (COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA) INTERPRETA UNA CANÇÓ PER AL SEU GERMÀ JOSEP AL FOSSAR (CBSA)
El Fossar i el Palau, escenaris per al record Més de 1.200 persones van assistir el passat mes de juny a la cinquena edició d'"Un Concert per al record", celebrat com és habitual en el Fossar de la Pedrera, l'espai memorial del Cementiri de Montjuïc. L'espectacle va combinar la interpretació de peces musicals amb la lectura de fragments literaris per part de
l'actor Jaume Madaula. L'èxit de convocatòria va obligar a Cementiris de Barcelona a cercar un emplaçament amb més aforament per al concert de Tots Sants, que se celebrarà el 24 de novembre al Palau de la Música Catalana. El repertori musical del darrer "Concert per al Record" va combinar melodies clàssiques
dels moments més emotius, però, va ser l'actuació de Joan Fortuny, membre de la Companyia Elèctrica Dharma, que va interpretar amb el seu saxo soprano el tema Cançó del Lladre/Adéu estrella del dia, dedicat al seu germà Josep Fortuny, que va morir el 2013. CONCERT DE TOTS SANTS El concert de Tots Sants al Palau de la Música Catalana retrà homenatge als difunts enterrats als cementiris de la ciutat i s'emmarcarà dins l'agenda d'actes que Cementiris de Barcelona ha confeccionat per commemorar la festivitat del dia dels difunts. L'orquestra de l'ESMUC amb músics de Nessun Dorma serà l'encarregada d'interpretar peces de bandes sonores de pel·lícules que han marcat una època en la pantalla gran, com ara El color púrpura, Essència de dona, Cinema Paradiso o Memòries d'Àfrica.
Cada estiu es realitza una ofrena floral a la sepultura de Joan Gamper, fundador i president del Futbol Club Barcelona, el qual va ser enterrat al Cementiri de Les Corts.
RECORD PELS REPATRIATS DE CUBA
Al setembre, es duu a terme al Cementiri de Montjuïc una ofrena floral en record dels repatriats catalans durant la Guerra de Cuba, entre els anys 1895 i 1898.
FLORS I POEMES A IGNASI IGLÉSIAS
A l'octubre s'organitza –juntament amb la Comissió Cívica Ignasi Iglésias– un acte en memòria del poeta i dramaturg. Es fan ofrenes florals i lectures de poemes davant la sepultura del Cementiri de Sant Andreu.
EN MEMÒRIA DE COMPANYS
L'ofrena floral i l'acte de memòria a Lluís Companys, president de la Generalitat durant la II República espanyola i afusellat pels franquistes el 1940, té lloc cada any a la seva sepultura, al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc.
HOMENATGE NADALENC A MACIÀ
Francesc Macià va ser president de la Generalitat i una figura molt estimada per la societat catalana. Cada 25 de desembre desenes de persones visiten la seva tomba al cementiri de Montjuïc per recordar-lo.
DIUMENGE, 26 OCTUBRE 2014
M O N O G R À F I C
LA VANGUARDIA 13
E S P E C I A L
• RUTES •
DUES DE LES ESCULTURES QUE ES PODEN CONTEMPLAR AL RECINTE FUNERARI DE SANT ANDREU (CBSA)
EL CEMENTIRI DE SANT ANDREU ACOLLIRÀ UNA VISITA GUIADA PER COMMEMORAR EL 180È ANIVERSARI DEL RECINTE FUNERARI (CBSA)
Noves rutes culturals pels cementiris de la ciutat Els recintes funeraris reflecteixen la història recent de Barcelona Pablo Calderón
C
ementiris de Barcelona organitza regularment i de forma gratuïta visites guiades als cementiris monumentals de la ciutat –els de Montjuïc i Poblenou–, un conjunt patrimonial representatiu de la història de Barcelona i de la seva evolució social i cultural. Els recintes funeraris són un gran mirall en el qual es reflecteix el passat recent de la capital catalana, i les rutes permeten als visitants fer un viatge en el temps. La visita al Cementiri de Montjuïc– que es fa el segon i el quart diumenge de cada mes– inclou punts d'interès de la Ruta Artística –que explora els mausoleus i les escultures de més valor fets pels millors artistes de l'època, com si fos un museu a l'aire lliure– i la Ruta Històrica –que passa per les sepultures de personalitats polítiques, socials i culturals de finals del segle XIX i del segle XX. La ruta comença a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres, que també acull cada dissabte a les 12 h una visita per aprofundir en un patrimoni únic a Europa: 22 peces originals que mostren l'evolució dels rituals funeraris. LA NOVA RUTA MODERNISTA La Ruta Modernista del Cementiri de Montjuïc és un nou projecte que mostra la riquesa d'un estil artístic que va tenir també el seu espai de rellevància en els cementiris de la ciutat. El recorregut permet contemplar com els
grans artistes impulsors d'aquest moviment característic de finals del segle XIX i principis del XX van desenvolupar i perfeccionar un estil amb caràcter propi i van omplir els recintes funeraris d'escultures i panteons modernistes dedicats a les personalitats de l'època. Al Cementiri de Poblenou –un altre cementiri monumental–, la visita guiada és el primer i el tercer diumenge de mes. El recor-
La Ruta Modernista se suma a les visites guiades als cementiris monumentals de Montjuïc i el Poblenou
LA CREU CELTA, DURANT UNA VISITA GUIADA AL CEMENTIRI MONUMENTAL DEL POBLENOU (CBSA)
regut –que s'inicia el 1775, quan el bisbe Josep Climent va fundar el cementiri, i conclou amb l'Exposició Universal de 1888– recorda la Barcelona del segle XIX mitjançant els panteons i els personatges que hi ha enterrats. VISITA ESPECIAL A SANT ANDREU Amb motiu del 180è aniversari del Cementiri de Sant Andreu, Cementiris de Barcelona organitza el pròxim 30 de novembre –el dia de l'apòstol i sant homònim– una ruta guiada especial feta per experts i estudiosos de la història i el patrimoni d'aquest recinte funerari, inaugurat el 1834 com a cementiri municipal del llavors poble independent, però
RUTA PEL FOSSAR DE LA PEDRERA L'itinerari, conduït per Nick Lloyd, guia especialitzat en memòria històrica, comenta els monuments que recorden els executats durant la Guerra Civil, com el president Companys, i a altres grups derrotats –jueus, brigadistes internacionals–. Les darreres dates per fer la visita enguany són: divendres 7 de novembre (16 h), diumenge 23 de novembre (11 h), i diumenge 14 de desembre (11 h)
que el 1886, per imposició governamental, ja funcionava com a reservori d'espai funerari per al Pla de Barcelona. En el Cementiri de Sant Andreu de Palomar es pot parlar de política, urbanisme, art, tensions i contradiccions de la societat industrial, així com dels llenguatges en què es va articulant el domini d'una classe social sobre les altres. La història del recinte i el seu creixement també permeten resseguir les conseqüències de l'agregació a Barcelona. La visita es fa per donar a conèixer el recinte, que és part del patrimoni històric i cultural dels andreuencs, i per reforçar l'esforç per salvaguardar-lo i mantenir-lo en la realitat social de Sant Andreu.
14 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
• COL·LECCIÓ DE CARROSSES •
Dues carrosses fúnebres, en la 10a Fira Modernista de l’Eixample Dos dels cotxes més emblemàtics de la Collecció de Carrosses Fúnebres del Cementiri de Montjuïc van abandonar per uns dies la seva ubicació habitual per participar en la 10a edició de la Fira Modernista de l'Eixample Dret, que va tenir lloc del 30 de maig a l'1 de juny. Cementiris de Barcelona va traslladar fins a la carpa de la fira –situada en la cruïlla dels carrers Girona i Mallorca– la carrossa anomenada l'Estufa –un cotxe de luxe utilitzat en els enterraments de grans personalitats dels anys vint i trenta del segle XX, com és el cas del polític Enric Prat de la Riba o el de l'artista Santiago Rusiñol– i un cotxe de respecte, conegut com el Cotxe de la Vídua –una carrossa que llogaven les famílies per tal de poder seguir la comitiva fúnebre i que era més o menys luxosa en funció dels guarniments. TALLERS FAMILIARS L'estand va acollir també activitats organitzades per a tota la família. Una estava relacionada amb el llibre Principis de botànica funerària, de Celestí Barallat, recentment reeditat amb la col·laboració de Cementiris de Barcelona: els visitants de l'estand –dirigits pels monitors– van enganxar més de 200 fulles amb missatges positius en un arbre mural que tenia la forma d'una alzina, espècie que simbolitza la força en la permanència a la vida, ja que, quan li cau una fulla, mai no queda nua del tot, sinó que dóna pas immediatament a una nova vegetació. Els més menuts, a més a més, van poder participar en un taller de xapes amb dibuixos de les carrosses fúnebres de la col·lecció.
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
ACTIVITATS
Exposició fotogràfica: ‘Cementiri és ciutat’
Cementiris de Barcelona va organitzar per la Mercè de 2013 la segona edició del concurs "Cementiri és ciutat", que convidava els ciutadans a retratar detalls culturals i arquitectònics dels cementiris de la ciutat. Un jurat va escollir entre més de 1.000 fotografies les 30 millors, i la selecció es va exposar a finals de l'any passat al Museu Diocesà de Barcelona, on es va celebrar l'entrega de premis. La mostra també s'ha pogut contemplar aquest estiu a la Biblioteca Funerària.
DALT, UNA DE LES CARROSSES EXPOSADES A LA FIRA; BAIX, ALGUNES DE LES ACTIVITATS FAMILIARS ORGANITZADES (CBSA)
‘Catrines mexicanes’ • FONS DOCUMENTAL •
La Biblioteca Funerària, més accessible al públic
LA BIBLIOTECA FUNERÀRIA CONTÉ MÉS DE 3.600 LLIBRES SOBRE RITUALS FUNERARIS D'ARREU DEL MÓN (CBSA)
Cementiris de Barcelona ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació per tal d'actualitzar la catalogació de la Biblioteca Funerària, ubicada des de 2013 en un espai de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres, al cementiri de Montjuïc. La iniciativa, a més a més, permetrà la integració de la biblioteca en el sistema de biblioteques i fons departamentals especialitzats de l'Ajuntament de Barcelona, un fet que permetrà donar una major difusió a la biblioteca, així com posar en valor el patrimoni cultural que representa per a la ciutat. UN CENTRE DE REFERÈNCIA La Biblioteca Funerària, que compta amb més de 3.600 exemplars de fons bibliogràfic –és, de fet, la més gran d'Espanya i la segona d'Europa–, permet als visitants accedir amb comoditat a unes publicacions que, en la gran majoria dels casos, se centren en els rituals funeraris de nombroses civilitzacions, des de la Prehistòria fins a l'actualitat, i amb una significativa aportació en egiptologia. Entre els llibres hi ha exemplars tan valuosos com els tres volums de The Temple of King Sethos I at Abydos, publicats el 1933. La Biblioteca Funerària, d'accés lliure, es pot visitar de dimecres a diumenge, de 10 h a 14 h.
Les catrines són unes nines que s'utilitzen el Dia dels Difunts a Mèxic. Fins al 2 de novembre, els visitants de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres en poden contemplar una selecció, juntament amb fotografies i un altar que s'hi instal·larà els dos darrers dies, tot coincidint amb Tots Sants. L'exposició –que forma part del Festival Vive México, organitzat per l'Associació Cultural Catalano Mexicana de Barcelona– permet al públic conèixer els rituals funeraris d'aquest país americà i comprendre el vincle que els seus habitants tenen amb la mort.
Història al cementiri Cementiris de Barcelona i la revista Sàpiens organitzen al Museu d'Història de Catalunya un cicle de conferències que s'endinsa en la història de la ciutat i del país a través de personatges enterrats en els recintes funeraris barcelonins. La del 15 d'octubre, per exemple, es titulava Vida i mort de Lluís Companys, president de Catalunya, i es feia amb motiu del 74è aniversari del seu afusellament. La propera, impartida el 16 de desembre per l'historiador Josep M. Soler i Sabaté, estarà dedicada a Francesc Macià, president de Catalunya.
EDITA: LA VANGUARDIA EDICIONES SL DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA - TEL: 93 481 22 00 - WWW.LAVANGUARDIA.ES ; PREIMPRESSIÓ: LA VANGUARDIA // PUBLICITAT: PUBLIPRESS MEDIA - DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA TEL: 93 344 30 00 - 902 178 585 - WWW.PUBLIPRESSMEDIA.COM // PRODUCCIÓ EDITORIAL: EDICIONS CLARIANA, SL - BALMES, 152 1º 4ª (08008) BARCELONA - TEL: 93 237 46 88 - WWW.CLARIANA.CAT - DIRECCIÓ: EUGENI MADUEÑO ; REDACCIÓ: NÉSTOR BOGAJO, PABLO CALDERÓN, MAR CLARAMONTE, ANDREU MAS, JACINTO PÉREZ, MERITXELL VERDAGUER ; FOTOGRAFIES: FREDERIC CAMALLONGA, CBSA ; DISSENY I MAQUETACIÓ: MARTA SAGARRA //
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
LA VANGUARDIA 15
• ENTREVISTA A JORDI VALMAÑA, DIRECTOR GENERAL DE CEMENTIRIS DE BARCELONA •
“Els cementiris formen part de la ciutat”
S
’ha celebrat a Barcelona la reunió de l’Associació de Cementiris Significatius Europeus (ASCE). Cap a on es mouen els cementiris d’Europa per obrir-se a la ciutadania? Avui dia no es pot entendre la visita a una ciutat si no es tenen en compte aquests museus a l'aire lliure que són els cementiris. Això a Europa, sobretot al centre i el nord d'Europa, ho tenen assumit des de fa anys. I gràcies a l'ASCE, aquesta cultura està prenent molta força també en els països del sud del continent. El canvi cultural dels darrers 10 anys ha estat molt important. L'ASCE és una eina imprescindible per potenciar el vessant cultural dels cementiris, per reivindicar els recintes en el conjunt de la ciutat. Estem molt satisfets de l'organització de la reunió a Barcelona, no només per la quantitat d'inscrits i de països representats, sinó per la qualitat de les ponències. La implicació dels ciutadans es fa palesa en activitats com els concerts al Fossar de la Pedrera, que ja s’ha quedat petit. Fa 10 anys –o fins i tot menys–, era impensable que s'organitzessin als cementiris de Barcelona tots els actes que s'estan fent ara, i que tinguessin l'afluència de visitants i d'espectadors que tenen. Els concerts, les rutes culturals, les representacions culturals –fa dos anys vam fer Don Juan Tenorio al Poblenou, tres dies seguits, i vam omplir–... Parlem de tot això i sembla que sigui una
sobre els fets de la Guerra Civil i la postguerra. La gent queda sorpresa del que s'hi explica. Molts recorden la història dels seus avantpassats, el que els explicaven els seus pares o els seus avis. La gent sovint explica la seva experiència i això fa que la visita sigui enriquidora. Molta gent ha descobert a les columnes on hi ha els noms de les persones enterrades al fossar el nom del seu familiar. Les nostres rutes solen barrejar la memòria amb la història, i s'aprofita per veure monuments arquitectònics i escultures funeràries, però la visita del Fossar es caracteritza per posar l'èmfasi en la memòria. JORDI VALMAÑA, DIRECTOR GENERAL DE CEMENTIRIS DE BARCELONA, DURANT LA REUNIÓ DE L'ASCE (CBSA)
cosa normal, però fa uns anys això era impensable. I ara que la gent comença a entrar als cementiris per descobrir-los, fem un pas més: volem que els cementiris surtin a la ciutat. Hem fet exposicions de fotos a la catedral, hem participat en la Fira Modernista de l'Eixample; participarem en l'Auto Retro, la fira de cotxes antics... I ara farem un acte que esperem que sigui multitudinari, el concert de Tots Sants al Palau de la Música. El Fossar, a banda dels concerts, ha acollit també una nova ruta cultural fixa. Des que es va iniciar, hi han participat 400 persones. És una ruta monotemàtica,
Quines novetats presenta l’oferta de rutes als cementiris per al 2015? A banda de les rutes habituals, com les del cementiri de Montjuïc o el del Poblenou, es farà la Ruta Modernista, que hem estrenat enguany. I l'any vinent volem fer-ne una al cementiri de Sant Andreu –més enllà de la visita que farem per commemorar el 180è aniversari del recinte– i potser al de les Corts, on no hem fet encara cap ruta, però que té un patrimoni immaterial important –és on hi ha enterrades moltes figures del barcelonisme–, a més a més d'escultures i obres d'art interessants, començant per l'edifici de l'antiga administració, un edifici modernista rehabilitat. Aquest any s’estrena una aplicació per poder visitar amb audioguia el Cementiri del Poblenou. Les noves tecnologies
són el millor aliat a l’hora d’apropar els recintes funeraris als ciutadans? És una de les novetats d'aquest Tots Sants. Mitjançant la geolocalització, et situa en un mapa del cementiri i t'explica el monument o el panteó que tens davant. S'ha aprofitat la informació que oferien els codis QR i s'ha reelaborat per consultar-la com a text o audioguia. En el futur ho volem implantar en la Col·lecció de Carrosses i potser a Montjuïc. Avui no es pot plantejar res que no tingui en compte les noves tecnologies. I és una inversió de futur. En el futur faran que la gent s'atansi als cementiris.
L’OPINIÓ SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES
“Avui no es pot plantejar res que no tingui en compte les noves tecnologies. En el futur, faran que la gent s’atansi als cementiris”
Un parell de novetats editorials Cementiris de Barcelona ha presentat els darrers mesos dues novetats editorials: el llibrecatàleg de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres i l'obra reeditada Principis de botànica funerària, escrita per Celestí Barallat a finals del XIX. El primer fa un repàs històric des de l'aparició del primer cementiri fora muralles, l'any 1775, moment en què es va fer imprescindible PORTADA DEL LLIBRE-CATÀLEG DE LA
Cementiris edita el llibre-catàleg de la Col·lecció de Carrosses i recupera una obra del S. XIX
COL·LECCIÓ DE CARROSSES FÚNEBRES
titud de recintes funeraris, i és encara una guia de molta utilitat per saber quins arbres, quins arbustos i quines plantes cal cultivar als cementiris per tal que aquests no s'associïn a espais depriments, lúgubres o tètrics, sinó que esdevinguin indrets que convidin a la pau i a la tranquil·litat.
la utilització de carrosses per a transportar-hi els difunts; fins a la seva desaparició, fruit de la progressiva imposició del cotxe de motor. La documentació gràfica del llibre ajuda a entendre el significat d'aquest nou ritual funerari per als barcelonins, i com les carrosses fúnebres –mostra del poder econòmic o polític del difunt– van esdevenir les grans protagonistes dels enterraments públics de l'època. LA PAU ROMAN EN LES PLANTES Principis de botànica funerària es va presentar el 2 de desembre a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. L'obra de Barallat ha servit d'inspiració per crear els espais verds de mul-
VISITA GUIADA PEL CEMENTIRI DEL POBLENOU, TOT SEGUINT LES 'PETJADES BOTÀNIQUES' DE BARALLAT (CBSA)
RERE LES PASSES DE BARALLAT Amb la finalitat de divulgar l'ideari del pensador entre els ciutadans, Cementiris de Barcelona va organitzar al passat mes de juny una ruta guiada pel recinte del Poblenou –en el qual descansa Barallat, en un nínxol sense nom–, conduïda per Adolf Beltran, el curador de l'obra. El recorregut va seguir algunes pistes relacionades amb la vida i la mort de l'autor del llibre, i va permetre els assistents observar algunes mostres de botànica funerària del recinte funerari, com ara xiprers, palmeres, teixos, rosers, malva, romaní, espígol..., tot coneixent quin simbolisme tenen aquestes i altres espècies segons els principis de Barallat.
16 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014
• REHABILITACIÓ •
Una rehabilitació permanent
Cementiris de Barcelona inverteix tres milions d’euros en arranjar els seus recintes Jacinto Pérez
C
ementiris de Barcelona aposta per la rehabilitació dels espais funeraris de la ciutat, no només per preservar-ne el valor patrimonial, sinó per millorar-ne l'ús i oferir als ciutadans un servei òptim. La inversió en rehabilitació dels recintes ascendeix enguany a tres milions d'euros. Una de les obres més importants ha estat la rehabilitació de la façana principal del Cementiri de Sants, dissenyada per Jaume Gustà i catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local pel municipi de l'Hospitalet de Llobregat. Al de Les Corts, hi destaquen la installació del sistema d'autosuficiència energètica –amb plaques solars–, la rehabilitació dels murs perimetrals exteriors del recinte i la construcció de 44 columbaris cineraris. Al de Collserola s'han fet 30 tombes de tipus americà i s'ha arranjat el camí del Bosc de les Cendres, entre altres actuacions. A Sant Andreu s'han rehabilitat les façanes dels nínxols del Departament Cinquè. Al Poblenou ha començat la rehabilitació de les façanes exteriors perimetrals. I al recinte funerari d'Horta s'han construït 96 columbaris més. El Cementiri de Montjuïc, el recinte funerari que dóna més serveis, és tanmateix on s'han engegat més actuacions de millora: s'han arranjat les façanes dels blocs de nínxols i la barana de la via de Sant Francesc, a l'Agrupació Novena, i s'ha pavimentat i adequat el clave-
El Cementiri de Montjuïc, el que dóna més serveis, és on s’han iniciat més actuacions de millora gueram de diverses zones del cementiri, per millorar l'accessibilitat i el drenatge de l'aigua. També s'han renovat les parets interiors dels forns crematoris i s'ha rehabilitat un recinte islàmic, el primer de Catalunya, a banda d'haver-se adequat els edificis de serveis i els tallers dels treballadors del cementiri. PANTEONS: MILLOR RESTAURAR Al Cementiri del Poblenou, a més a més, s'han restaurat cinc panteons del segle XIX. Tot i el seu gran valor –tant per la seva antiguitat i la seva història com pels materials amb què van ser construïts–, no tenien propietari i es trobaven en mal estat de conservació. Ara, un cop restaurats, s'han posat a la venda, i un ja ha estat comprat. La idea és preservar el patrimoni original del cementiri, tot prioritzant la rehabilitació dels panteons històrics en comptes de fer-ne de nous. En la restauració dels panteons s'han mantingut els elements funeraris originals. Per fer les peces noves, s'han emprat els mateixos materials. Una de les edificacions restaurades, la del comerciant Carles Torrents i Miralda –un dels principals contribuents de Barcelona, que va participar en expedicions a ultramar i va comerciar amb maquinària tèxtil– forma part del recorregut que es fa durant les visites guiades pel cementiri.
COM NOU El panteó 279, fet construir pel comerciant Torrents i Miralda el 1863, va ser destacat en les cròniques de Tots Sants de diaris de l'època com 'El Telégrafo' o 'Diari de Barcelona'
EXPOSICIÓ ‘CEMENTIRI ÉS PATRIMONI’
L'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya ha restaurat diverses peces escultòriques funeràries. Les obres s'exhibeixen en l'actualitat en l'antiga sala de juntes neoclàssica del Cementiri del Poblenou, que també ha estat reformada el darrer any. L'exposició –d'accés lliure– es pot visitar també durant la visita guiada al recinte funerari poblenoví
UN BÉ D’INTERÈS, ARRANJAT La façana del Cementiri de Sants, Bé Cultural d'Interès Local, llueix així després de la seva acurada restauració, l'actuació més important dels darrers mesos