AMICS i AMIGUES DEL FONDO - Sta Coloma de Gramenet. FEBRER 2017 - núm. 6
Jaume-P. Sayrach
H
¿Qué quiere decir Casa Nostra Casa Vostra?.
ay personas que después de leer este eslogan se asustan y comentan “es que yo no quiero tener a nadie en mi casa”; y no es por no acogerlo. No saben si será para mucho tiempo o para poco. Cuando pase un tiempo, ¿qué se hará con estas personas?. El problema se puede eternizar y esto no es lo que se quiere. Se está exigiendo a los gobiernos que se impliquen en ayudar a los refugiados y que se cumplan los acuerdos en los que se ha comprometido la Unión Europea. Estas personas están pasando frío, hambre, falta de higiene y de sanidad y además no hay escuelas para los niños. Habitan en unos campamentos que no reunen condiciones dignas para vivir. Cuando pase un tiempo habrán estado más tiempo en campamentos de refugiados que en su propia tierra. ¿Qué valores tendrán? ¿Qué formación escolar tendrán? Esto no se puede permitir y por eso miles de personas se manifestaron en Barcelona el pasado sábado 11 de febrero. La manifestación fue un éxito y reunió a políticos de diferentes partidos. Es hora de que los gobiernos hagan todo lo posible para que estas personas sean tratadas como lo que son, personas con unas grandes necesidades. Esperemos que estas grandes movilizaciones sensibilicen a los gobiernos de todos los países. / Joana Imbernón 1
història i personatges del barri d’ahir Don José M. Palanques Don José M. Palanques Monzón, vecino del Fondo allá por los años 30, fue el primer maestro el Centro "El Porvenir 'del Fondo". Actualmente [el escrito apareció en la revista GRAMA] ejerce su profesicón en un pueblecito de la provincia de Teruel. En el escrito evocaba sus recuerdos del barrio. La Asociación de Vecinos de loa años 6070 publicó el escrito en el boletín que se pubicaba con el título “Fondo”
LLEGADA AL BARRIO Tras ocho días de paregrínación con un carro desde la provincia de Castellón llegué al Fondo, donde mi padre había adquirido un solar muy cerca del actual templo de Sant Joan Baptista; yo debía contar 10 años. Pronto me encontré de mozo en un bar de San Adrián. El Fondo entonces estaba constituído por un conjunto de casas diseminadas que los trabajadores se construían a ratos perdidos. Dominaban los campos, los caminos y las rieras al descubierto. Mi casa, frente a la plaza del Reloj. La calle del Reloj tenía delante campos de trigo, en los que mi padre había trabajado. Resulta dificil en la actualidad imaginarse así nuestro barrio.
JOSÉ M. PALANQUES
entre ellos mi padre que era analfabeto, aunque había personas de bastante formación. Por mis estudios me ofrecí para secretario. Recuerdo que pronuncié dos conferencias: una con el título "El niño antes de ir a la escuela". También pronunció una un compañero mio. Pero la que me dejó mejor sabor y buen recuerdo fuá la pronunciada por el entonces joven doctor Vilaseca, que versó sobre las vacunas. También dibujé el emblema de la Sociedad para bordarlo en la bandera. Ah, y pusimos teléfono en el local y los postes pertinentes; es posible que fuera el primero del barrio.
FUNDACIÓN DEL CENTRO A raíz de la segunda República el ambiente liberal y domocrático arribó también al Fondo y los mayores sintieron la necesidad de agruparse para constituir una Sociedad. Y digo los mayores porque entonces la juventud no estaba tan desarrollada como hoy. Aquellos vecinos dispersos y heterogéneos sintieron la necesidad de agruparse en una entidad y, con mucho entusiasmo, con mucho tesón, la crearon, y se sintieron felices. Compraron un terreno (en la calle Wagner), donde construyeron el edificio. Consiguieron un maestro municipal, que hacía clase los días de cada día. Los dias de fiesta los vecinos se reunían en el local para tomar café y bailar. Recuerdo que yo fui el que llevó al Gobierno Civil los Estatutos de la Sociedad Cultural "El Porvenir del Fondo", para su legalización.
TIEMPOS FELICES! Sin duda alguna aquelia época fue de felicidad para el barrio. Época, además, que se confunde con mis años juveniles, que me traen nostalgia y emoción. A mi hermana menor (fallecida en la Guerra Civil a los l9 años) la nombraron una vez miss del Fondo. ¡Años felices y de concordia! José M. Palanques ¿Era així, l’anagrama de la Societat “El Porvenir del Fondo”? ------------------
SECRETARiO DE LA SOCIEDAD Viviendo en el Fondo me fui dando cuenta del atraso cultural que el barrio padecía. La Sociedad estaba formada por personas mayores,
(*) L’escrit el copiem del butlletí de l’AV del Fondo, núm. 5, any 1976 2
editorial
Marzo de 1967. Barrio del Fondo: en primer término a la izquierda hay la parroquia apenas terminada de construir. La foto está tomada en el cruce de las calles Dalmau con Milà i Fontanals. La primera casa de la derecha era la Pensión Bello. Al fondo sobresale la casa conocida como“El rascacielo”, a la que se entraba por la calle Mas Marí, quedando dos plantas bajo tierra.
El templo parroquial del Fondo cumple cincuenta años La parroquia del Fondo fue creada el mes de septiembre de 1965. Poco más de un año después, el sábado 16 de marzo de 1967, era inaugurado el sencillo complejo parroquial que constaba de la capilla, el despacho y la vivienda del párroco. Del terreno adquirido por el arzobispado se destinaba una porción para construir el Centro de Cultura Popular del Fondo, que quedaría separado de la iglesia por un patio ajardinado. La apertura de la parroquia atrajo fieles inmigrantes de comunidades cristianas de toda España, mayoritariamente del sur, con muchos niños y niñas. Y por el carácter que la parroquia adoptó de apertura al barrio y de preocupación por el estado suburbial del mismo, el movimiento juvenil de la JOC arraigó enseguida con un buen número de jóvenes, al que se juntaron en la acción social y cultural otros jóvenes del barrio, preocupados por la concienciación social de los vecinos. Éste es un aspecto que caracterizó no sólo a la parroquia del Fondo sino a las parroquias de Singuerlín, Les Oliveres, Rio, Santa Rosa, Raval y Santa María, las cuales, participando con el movimiento popular de Santa Coloma jugaron un importante papel en la transformación de la ciudad. Es de esperar que se aproveche el 50 aniversario no solo para recordar el papel que desempeñó la parroquia en el barrio del Fondo sino, sobretodo, para sacar las conclusiones pertinentes de cara al tiempo presente. Amics i Amigues del Fondo invita a los antiguos vecinos y vecinas del barrio, especialmente a los que trabajaron en torno a la parroquia, que aporten ideas para conmemorar esta efeméride. / Jaume-P. Sayrach 3
reportatge
Marga Dordella
Situació de la gent gran a la nostra ciutat Som la ciutat amb la renda fami-
Ningú volem deixar casa nostra. Totes les persones volem acabar la vida en el nostre entorn, però això, no sempre és possible, ja que es va perdent l’autonomia personal, i quan això passa, s’ha de poder comptar amb algun tipus de suport d’ajuda a la llar, a banda del familiar. Però quan la situació s’agreuja són imprescindibles altres recursos com centres de dia o residències.
liar més baixa de tota Catalunya 2 de cada 10 persones tenen
més de 65 anys Tenim gairebé 22.000 persones
més grans de 65 anys 2.450 més grans de 85 anys No més hi ha 165 places públi-
El problema que pateixen moltes famílies de la nostra ciutat, que tenen al seu càrrec gent gran, és que no poden atendre’ls tal com es mereixen, o la situació d’aquelles persones que viuen soles. Han de recórrer a centres residencials, però es troben en una situació angoixant, ja que a
ques de residència 0 places públiques de centre de
dia La llista d'espera per residència
pública és de 4 anys. 4
Santa Coloma no hi ha suficients places. La llista d'espera per tenir lloc a l’única residència pública, Ramón Berenguer, és de més de 3 anys, i no totes les famílies es poden permetre pagar una residència privada. Si ens atenem a les places disponibles entre públiques i privades, també resulten insuficients. Així que si la necessitat és urgent han de marxar de Santa Coloma, amb el que representa de desarrelament de l'entorn i de la família.
Després de la visita al Parlament de Catalunya la plataforma ha aconseguit el compromís de incloure en els pressupostos la posada en funcionament de la totalitat de places de la Ramón Berenguer i una visita tècnica per estudiar la possibilitat de obrir places de Centre de Dia. Respecte a la construcció de una nova residència, el govern de la Generalitat, no hi veu la necessitat.
Davant aquesta greu situació, s'ha creat una plataforma a la nostra ciutat, “SOS Gent Gran”, integrada per entitats, partits polítics i persones a títol individual, que reclama pisos tutelats, un centre de dia, que s'obrin totes les places de la Residència Ramón Berenguer (porten més de 3 anys amb obres acabades i llits buits) i la construcció d’una nova residència, per fer front a les necessitats existents.
Per la seva part l'Ajuntament s'ha compromès a la construcció de pisos tutelats.
Pensem que no es pot esperar més, que és d’extrema urgència posar tots els mitjans que siguin necessaris per resoldre aquesta greu situació. La nostra gent gran es mereix estar atesa com cal. És una realitat social. No podem carregar aquesta responsabilitat nomès a les famílies, que fonamentalment recau sobre les dones. Entre tots ho hem de resoldre i ha de ser aviat.
Haurem d'estar atents per que els compromisos es compleixin, i seguir reivindicar la construcció de una nova residència per fer front a les necessitats de la ciutat. Es per això que el proper dia 7 a les 16,30 h. de març hi ha convocada una concentració a la Pça. de la Vila, coincidint amb la visita de la conselleria a la Ramon Berenguer. / Marga Dordella 5
plaça del rellotge La Biblioteca treballa amb el CSM Torribera La Biblioteca acull cada dimecres i divendres durant una hora i mitja a dos grups de Torribera que fan ús de dues sales. Assisteixen a dos tallers: un d’informàtica i un altre de creació literària. Amb aquestes activitats es pretén, per una banda, donar oportunitats d’aprenentatge i de foment de la lectura i per l’altre, i aquesta és la més important, donar suport en el procés de rehabilitació psicosocial recuperant o adquirint les habilitats necessàries per al desenvolupament d’una vida en comunitat de la manera més autònoma i digna. Dit d’una manera més planera, podríem
dir que el fet que aquestes persones puguin venir a la biblioteca els ajuda a relacionar-se en espais normalitzats, a formar part de la comunitat i a fer visible la seva presència en espais públics, com és en aquest cas la biblioteca. Aquests tallers els van començar a impartir monitors del mateix centre de salut, però ara són els mateixos usuaris del Centre els que imparteixen les classes als seus companys. Tot i que el canvi sembla a priori no tenir cap importància, per als professionals de la salut és un canvi substancial en l’actitud d’aquestes persones, que passen de tenir una actitud passiva a ser ells els que poden oferir a la comunitat els seus coneixements. / M. M
Eleccions a l’Equador L'Equador haurà d'escollir nou president el pròxim 2 d'abril. Lenin Moreno, del partit Aliança País (Aliança Pàtria Altiva i Soberana) ha guanyat les eleccions de l'Equador amb un 39,1% dels vots, menys d'un punt per sota del 40% que necessitava per proclamar-se líder en la primera volta. Tot i el caràcter obligatori de la votació la participació ha sigut d'un 82% i s'ha registrat un 7% de vots nuls i un 2,7% de vots en blanc. A Santa Coloma un dels col·lectius mes importants d’emigrants son els equatorians. La majoria han pogut votar a Barcelona. J.A.Q
J. A. Quintillà
Lluites Compartides al Rosselló Pòrcel Òmnium Cultural impulsa la campanya “Lluites compartides” per fer un reconeixement a totes aquelles persones que han lluitat per la cultura catalana. Aquí a Santa Coloma es va fer la primera escola d’immersió lingüística amb l’escola pública Rosselló Pòrcel. El curs 1983-84 van començar amb tres aules. El 17 de febrer es va celebrar un acte de reconeixement a l’escola. / J.A.Q 6
plaça del rellotge
Neus Nogué en un moment de la conferència
Neus Nogué presenta la nova “Gramàtica de la llengua catalana” Dimecres 22 de febrer, Neus Nogué, doctora en Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, va presentar les principals novetats ortogràfiques i gramaticals que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha aprovat recentment. Nogué va fer una explicació clara i estructurada. Va utilitzar exemples senzills i entenedors per a un públic molt divers. A la conferència hi van assistir més d’un centenar de persones: professionals d’ensenyament del CNL L’Heura i d’altres centres, alumnes del CNL L’Heura i del Centre de Formació d’Adults Fondo, participants al programa del Voluntariat per la llengua i públic en general. Al final de la xerrada, Nogué va mostrar el seu agraïment cap un públic atent i que li va adreçar moltes preguntes al final de la seva intervenció. (Foto i text cedit per l’Heura)
Club de lectura a la Biblioteca El llibre d'aquest mes es QUAN EN DÈIEM XAMPANY de Rafael Nadal. L'autor a través del jove Francesc Oller de Cassa de la Selva, crea una saga familiar que construeix una potent industria de taps de suro que va de Cassà de la Selva fins a Reims. Està situada durant els anys més convulsos d'Europa des de la primera Guerra Mundial fins la postguerra. En la seva novel-la hi trobem amor, odi, traïcions, èxits i fracassos. T'agrada llegir? Apunta't al Club, vine a la tertúlia literària el proper dia 21 de març a les 19 h. / M. D 7
plaça del rellotge
Containers de brossa de rebuig (color gris) i de restes orgàniques (color marrón)
A quin dels dos containers de la foto llences la brossa orgànica? Perdoneu per si us sembla ingènua la pregunta, però passejant pel nostre barri - i això intueixo que és extrapolable a la resta de la ciutat - m’en adono que no tothom fa servir adequadament contenidors com els de la foto de dalt.
nats a la brossa orgànica. Per exemple, a escasos metres de la cantonada de Milà i Fontanals amb Beethoven es troba a faltar un d’aquests últims al costat dels dos de rebuig que sí que hi són presents. S’haurien de posar els mitjans a l’abast de la gent si es vol que determinades polítiques - de tipus mediambientals - siguin assimilades i assumides per la ciutadania.
Penso que potser és perquè malgrat s’indiqui en l’exterior quin tipus de restes admeten cada un d’ells, hi ha persones que per una qüestió simple d’hàbit adquirit continuen dipositant la brossa orgànica en el contenidor de color gris, l’ús del qual està destinat a divers material de rebuig i altres perquè, i això és un fet, no es veuen a tot arreu de contenidors de color marró desti-
En tot cas seguirem fent una tasca que no ens desagrada pas gens: observar i fer públic allò que creiem té recorregut per a assolir l’excel-lència. Això sí, sense caure en falses crítiques apriorístiques. / A. F
Rellotge XXI i el Carnestoltes Un grup de nois i noies del Centre de RecursosInfantil i Juvenil Rellotge XXI no te por al mal temps i surt a celebrar el Carnestoltes per la Plaça del Rellotge. El centre, situat al barri de Fondo, ofereix recursos i activitats per a nens, joves i adults. També organitza activitats de dinamització del barri, i participa en diverses festes de la ciutat. El centre es gestionat per Transit Projectes. / J.I
J.A. Quintillà 8
plaça del rellotge/agenda MES DE MARÇ 7, dimarts: estrena d’un nou nom de carrer. L’antic passatge de la Victòria es dirà a partir d’ara carrer de Julia Romera Yáñez. 7/3 - 6/4: exposció “La deportació republicana”. Biblioteca del Fondo. J. A. Quintillà
8, dimecres: amb motiu del dia de la Dona, a la nostra ciutat es desenvoluparan diferents activitats que tenen com a objectiu sensibilitzar i fer evident les desigualtats que pateixen les dones a la nostra societat.
El passat 25 de febrer es va celebrar un any més la festa del Carnestoltes. Més de quaranta comparses van desfilar pels carrers Mossén Cinto Verdaguer i Av. Generalitat fins arribar a la Pça de la Vila. El públic aplegat en tot el recorregut va poder disfrutar d’aquesta festa prou senyalada en el calendari festiu de la nostra ciutat.
26, diumenge: celebració 50 anniversari de l’inauguració de la Parròquia del Fondo.
Una de les comparses participants va ser la colla castellera Laietans de Gramenet que en aquesta ocasió es va disfressar de llauna de la beguda Seven Up. L’elecció manifestava una intenció molt clara: assolir aquest any un castell de set pisos. / J. A. Q
SOS amigues i amics Ens dirigim a tots vosaltres amb el prec que si teniu algun exemplar del Butlletí FONDO, que es publicava al barri i editava Amigos del Fondo i l’Associació de Veïns, ens ho comuniqueu perquè puguem fer fotocòpia dels exemplars que ens falten per completar la col·lecció.
JJoana Imbernón
Ajudeu-nos a fa salvaguardar la memòria històrica del nostre barri! Truqueu a Jose A. Quintillá 610 20 15 89
El passat 11 de febrer va concloure la celebració del Nou Any Xinès amb un cercavila ple de colorit i força. Bona part dels espectadors pertanyien a la comunitat xinesa, molt present al barri del Fondo. L’acte va comptar amb la colla castellera Laietans de Gramenet que va obsequiar al públic assistent amb un pilar per a rebre el cercavila a la Pça del Rellotge. / A. F
Escrits: Joana Imbernón, Marga Dordella, Muntsa Minyana, J.A.Quintillà i Albert Folqué 9
entrevista
Equip del CNL L’Heura
Amb Pilar López, directora de l’Heura “Més de 30 anys ensenyant i promoven el català”
L
a Pilar López va estudiar Geografia i Història i posteriorment Mestre de Català. Des del 1989 al 1997 va treballar al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona com a delegada del centre de Sant Andreu de Barcelona. Del 1997 al 2004 va ser directora del centre l’Heura. Amb posterioritat, de 2004 al 2011 es va fer càrrec de la gerencia del Consorci. Es aquest últim any quan retorna a l’Heura, en aquest cas per a agafar el càrrec de directora del centre. L’Heura compte amb quinze persones: la directora, una administrativa, un conserje i dotze tècnics de normalització lingüística encarregats de tots els projectes tècnics del Consorci. Fan tasques d’ensenyament, de dinamització, assessorament, voluntariat per la llengua, etc.
al carrer Anselm Clavé. Amb el temps hi ha hagut diversos canvis d’ubicació. Primer al carrer Sant Carles, després a Rafael Casanovas i posteriorment al carrer Irlanda on vam compartir espai amb l’Escola d’Adults. En l’edifici actual som des del 2012. ¿Quin tipus de cursos doneu aquí? Fem cursos presencials, semipresencials, en línea, cursos de diverses durades. Cursos de nivell inicial per a persones que acaben d’arribar i no l’entenen fins al nivell superior. També fem un curs inicial per a persones xineses per a la dificultat que pot haver entre les dos llengües, cursos de conversa, cursos de lectura en veu alta, com fer exposicions orals, de comunicació administrativa, escriptura eficaç en redacció de cartes.
¿Quan temps porta funcionant el centre l’Heura a Santa Coloma? L’Heura, dins de l’estructura del Consorci per a la Normalització Lingüística, porta des del 1989. Al principi del seu funcionament, les dependències estaven situades
¿Teniu en perspectiva nous projectes? Cada dia es presenten reptes perquè la realitat és molt canviant. Els cursos que s’estan fent ara, de tipologia, de durada, la manera d’inscriure a la gent, d’informar, de 10
planificar, va canviant per a atendre les necessitats que hi ha en aquest moment. Així, el centre impulsa projectes locals sempre que veiem l’oportunitat de fer-los amb la societat colomenca. Hem participat amb Fondo Comerç en el projecte “Sabors del Món”, en la dinamització del del l’ús del català en el àmbit del comerç. També col·laborem en el foment de la lectura en col·laboració amb les biblioteques. I ara endegarem un que és sobre la recuperació del joc tradicional des del punt de vista de creació d’espai d’ús lúdic del català.
J.A. Quintillà
Pilar López
¿Compteu amb tots els recursos necessaris per a arribar a assolir els objectius fixats cada any? Has de treballar amb els recursos que tens. Ara mateix atenem una mitjana de 1700 inscripcions l’any. D’aquests el 66% de les persones inscrites són d’altres països.
manen haver fet un curs de català de com a mínim de 45 hores. El model d’immersió lingüística és un dels pilars del sistema educatiu. ¿Creus que els resultats obtinguts dins de les aules s’ha traslladat al carrer? Sense aquest model d’immersió el panorama no tindiria res a veure amb el que tenim ara. Es una cosa a defensar per tots com un element de cohesió i d’integració. Ara bé, hi ha un repte per als nanos a les escoles i per als adults en altres àmbits que són els usos socials. Com podem augmentar els usos socials en àmbits com el comerç, aspectes lúdics, etc. Aquest és el gran repte que tenim tots, l’escola i nosaltres. Com a aportació nostre tenim el Voluntariat per a la Llengua. Aquest és un element d’aprenentatge però també és una socialització de la llengua. Els nostres estudiants fan pràctiques lingüístiques als establiments col·laboradors. Hi ha una xarxa d’establiments i entitats on els estudiants quan entrin i parlin en català els responguin en català. El que hem fet en aquest cas és crear un espai d’ús social que abans no existia. El gran repte per a tothom és crear aquests espais d’ús social. I en el cas dels nanos aprofitar també les activitats extra-escolars que són espais on es crean aquestes relacions ¿Quina és la clau mágica? No la sabem. Hi ha molts factors de divers tipus i els sociòlegs són els que saben més d’aquests aspectes.
¿Creus que Santa Coloma disposa dels centres i recursos neccearis per a respondre a la demanda actual? Hauríem de parlar d’atendre totes les necessitats de’ensenyament, d’acollida. Es un camp que puc intuir però que no conec amb profunditat. A més dels recursos necessaris per a fer-ho és molt important que hi hagi la convicció i la necessitat d’aprendre català, és a dir, què el català és una llengua necessària per a viure aquí. ¿Quin perfil d’estudiant teniu aquí? Es molt divers. Tenim persones amb un perfil acadèmic baix i alhora altres amb estudis universitaris. Hi ha gent sobretot del Marroc, Xina, Equador, Pakistán i Bangla-Desh. Ara bé, tots els alumnes del centre arriben a parlar 37 llengües diferents. Independentment de la procedència els alumnes fan els cursos segons el nivell que tenen de la llengua. ¿Perquè volen aprendre català? Perquè volen aprendre una altra llengua, perquè pensen que tindran més oportunitats, per a ajudar als fills que estudien en català. També hi ha un percentatge important que venen perquè per als procesos de regularització de la seva residència els de-
Albert Folqué 11
finestra oberta
El proteccionismo de Trump En su primer mes como presidente de los Estados Unidos, Donald Trump ha dejado claro el giro proteccionista en su propuesta política. Entre las primeras medidas para favorecer el crecimiento y la seguridad del país figuran el impulso de la industria estadounidense y el control de la inmigración.
Washington rechazó el veto del presidente una semana después de su entrada en vigor, lo que volvió ha habilitar a los nacionales de los países afectados el ingreso temporal al país hasta la toma de una decisión definitiva, a lo que Trump respondió que en los próximos días presentará una nueva orden ejecutiva para reestablecer el veto, además de iniciar a la mayor brevedad la construcción del muro entre Estados Unidos y México.
Para lograr el nuevo impulso de la industria local, Trump se ha mostrado en contra de la globalización de los mercados al considerarlo negativo para el país. En su primera semana como presidente firmó un decreto para retirar a los Estados Unidos del TPP, un acuerdo con once países de la cuenca del Pacífico, y ha prometido renegociar los TLCs (Tratado Libre Comercio) con México y Canadá.
Cabe mencionar que Estados Unidos ya cuenta con laboriosos programas de admisión para personas que deseen viajar al país provenientes de países que las autoridades de seguridad consideran problemáticos. Por esta razón, Estados Unidos ha acogido tan pocos refugiados en comparación con otros países. En esta línea, la decisión de Trump puede considerarse innecesaria e incorrecta. Para muchos musulmanes del mundo entero el mensaje de Trump es claro: que ellos y su religión no son bienvenidos en Estados Unidos, lo que aviva la división y la enemistad mundial. / Joe Esteves
Por otro lado, Trump emitió un decreto el pasado 27 de enero que imposibilitaba a los refugiados e inmigrantes de siete países musulmanes el ingreso a los Estados Unidos y suspendía la acogida de refugiados durante 4 meses. Sin embargo, un juez federal de Seattle en el estado de 12