AMICS i AMIGUES DEL FONDO - Santa Coloma de Gramenet. MAIG 2017 - núm. 8
Joana Imbernón
El Fondo vibra con Sant Jordi
E
l barrio del Fondo ha estado muy animado en este día de Sant Jordi, se veían a las personas contentas y disfrutando de un día soleado, las paradas de la plaza del Reloj eran visitadas por todos los que paseaban, la de las bibliotecas de Can Peixauet y del Fondo han tenido la gran idea de regalar libros a todos los que se acercaban, contestando amablemente a las preguntas sobre los libros que escogían. Todos se iban contentos con sus libros para regalar a los nietos, hijos y amigos. Los niños cogían los libros no sin antes mirarlos detenidamente, esperando el momento de llegar a casa y de poder leerlos. En el centro de la plaza ya empezaban los Castellers de San Adrià, colla invitada, y els Laietans, la colla de nuestro barrio para montar los castillos con gran éxito bajo la mirada de todo el público que llenaba la plaza con expectación, las personas los miraban viendo como subían aquellos jóvenes y niños con agilidad y seguridad, todos callados hasta ver como se culminaba el castillo al coronar la enxaneta, acabando con un fuerte aplauso de todos los presentes, todo esto acompañado por las grallas que tocaban y animaban a las collas con su música tradicional. Un gran día y un gran éxito en la diada de Sant Jordi en la plaza del Reloj. / Joana Imbernón 1
història i personatges del barri d’ahir Josefa Lanchardo “Josita” Josita es alegre y vivaracha, cuando habla no para quieta, mueve las manos y su cara —enormemente expresiva— da vida, con gestos, a cuanto explica. Tiene una lechería en la calle Beethoven, muy cerca del Centro Amigos del Fondo. Una tienda pequeña pero muy concurrida, son muchos los vecinos –sobretodo amas de casa que acuden a la tienda a por la pequeña compra de cada día, la leche matinal o alguna pasta. Son ya dieciocho años que Josita vive en el Fondo y que está al pie del negocio. La calle es concurrida y Josita siempre recibe a los clientes con alegría. En la tienda se han criado sus tres hijos y por allí ha tenido eco más de una actividad del barrio. Josita lo reconoce aunque con modestia.
cas escuelas y todas de pago, con una sola del Gobierno, que además es peque ña y mala. Yo me apunté a la Asociación de Padres del colegio. — Por qué tipo de escuela luchas? — Soy partidaria de la escuela gratuita y pública, y que en ella se enseñe a los niños la lengua catalana.
— Me llamo Josefa Lanchardo pero todo el mundo me conoce por Josita. Nací en un pueblo de Badajoz (Ahillones) y vine a Santa Coloma después de casarme. Mi marido es valenciano y había emigrado antes que yo.
— ¿Y que se enseñe la religión o no? — No, pienso que el aspecto religioso es cosa de los padres, son ellos quienes tienen que decidir si enseñan la religión a sus hijos o no. Y si piensan que sí para enseñar la religión ya están las parroquias.
— ¿Y a dieciocho en la tienda? — Cuando vinimos al barrio, el Fondo tenía con quien dice solo cuatro casas. Al principio me puse a trabajar cogiendo puntos de media, pero la lechería la cogimos más tarde."
Mientras charlamos con Josita no paran de entrar mujeres, y más de una niña o un niño. Sonriente, interrumpe la entrevista, atiende a la señora, les despacha la leche con una pasta y responde a las preguntas que le hacen. No deja de sonreir. Nos habla del Centro. Y alaba el trabajo que hacen los jóvenes y la Asociación del barrio.
Josita es del Centro "Amigos del Fondo" desde primera hora, fue de las primeras personas en apuntarse. Además hay que decir que la tienda ha sido y aún es una especie de portería del centro, de secretaría. Ella guarda la llave, recibe los recados, distribuye a la cientela las hojas de propaganda y echa una mano en todo lo que puede.
— Me gustaría que la gente se incorporase a la Asociación de Vecinos pero creo que aún hay mucho miedo a dar la cara y demasiada comodidad. Con unas cuantas Jositas más la Asociación de Vecinos y el Centro Amigos del Fondo ya habrían cambiado el barrio.
— Una de tus principales preocupacions es la enseñanza... — Me preocupan mucho los niños, los veo andar por la calle en vez de estar en la escuela y oigo cada día las quejas de las madres, porque en el barrio hay po-
Entrevista publicada en el boletín Fondo, de la Asociación de Vecinos del barrio, 1977 2
editorial
Josep A.Quintillá
Ruta pel Fondo amb estudiants de l’Heura
A
mics i Amigues del Fondo estem satisfets de la sortida que vam fer amb la trentena d’alumnes del Centre de Normalització Lingüística l’Heura, per conèixer el barri del Fondo. Els van acompanyar dos professors del Centre, la Noemí i en Jordi Rovira. En una aula del Centre Cívic del carrer Wagner vam explicar-los com era l’espai que avui ocupa el barri, quan començaren a aparèixer les primeres casetes, que s’instal·laren en el que avui és la plaça del Rellotge i el carrer Rellotge, denominació que ve de la Cooperativa Barcelonina El Reloj, que venia solars en aquest indret perquè la gent senzilla s’hi fes la seva residència: la caseta i l’hortet. Amb el suport de fotos adients, els vam explicar les diferents etapes per les que ha passat el barri i els vam donar a conèixer la ruta que vam emprendre tot seguit, pel cor del barri del Fondo. Al carrer Wagner, on avui hi ha el Centre Cívic, es trobava la seu de l’antiga societat El Porvenir del Fondo. L’escola Beethoven es troba on els veïns van reivindicar el solar. Ja entrant a la plaça del Rellotge, hi ha l’escultura de la senyora tombada, erigida ja en plena democràcia. Vénen, tot seguit, els principals equipaments del Fondo: el mercat, la parròquia, la biblioteca i el CAP. Elements que l’Associació de Veïns i Amigos del Fondo van incloure en la reivindicació que es conegué amb el nom de via Cívica. Tota l’explicació es va fer en català. En aquest aspecte, vam valorar la tasca que fa l‘Heura i vam agrair als alumnes del Centre el seu interès per aprendre-la. Els promotors d’Amics i Amigues del Fondo ens sentim contents de participar en aquesta tasca. / JPS 3
reportatge
Jaume P-Sayrach en un moment de la xerrada sobre la història del Fondo
Ruta pel Fondo amb estudiants de l’Heura Una visita als racons més emblemàtics del barri
E
l passat 6 d’abril vam compartir amb alguns estudiants de l’Heura una petita part de la història del barri del Fondo. El “mestre de cerimònies” i guia excels de la jornada matinal va ser segurament una de les persones que coneixen més abastament la història del barri dels últims 50 anys: Jaume P. Sayrach.
racions d’homes i dones –mai del tot reconegudes i distingides com cal– que van fer possible el barri com el veiem en l’actualitat. Des dels inicis, quan el barri era una suma de parcel·les, més semblant a una era rural, on potser podries trobar algunes casetes amb el seu hortet i res més, fins arribar als temps més recents caracteritzats per una desbocada i desenfrenada especulació urbanística que va transformar el barri de la nit al dia.
La sessió es va iniciar amb una xerrada sobre la formació del barri des de principi del segle passat fins arribar als temps actuals —tal com es pot veure a la imatge de dalt— i fent constar amb un cert sentiment d’orgull la evolució en tots els sentits: urbanística, social, econòmica i cultural. En aquest sentit, sens dubte cal destacar l’ingent treball i esforç dut a terme per diferentes gene-
En tot cas, sempre hi ha hagut un esperit ben intencionat de corretgir aquests desequilibris amb els recursos que hom disposava en cada moment. La mostra de tot això ens ho il·lustren les imatges que es veiem a continuació. 4
En aquesta imatge veiem al grup d’estudiants atenent les explicacions de Jaume davant del bust de la dona nua a la plaça del Rellotge. Aquesta obra artística simbolitza la dona acollidora i serveix alhora com a eina de distracció dels més menuts. Aquests pujen i baixen sense adonar-se del seu significat. Es la inocència i la desimboltura propis d’aquesta edat.
Aquí el grup baixant per les escales que ens porten de la part trassera de la biblioteca al carrer Massenet fins a la plaça del Fondo. La Biblioteca del Fondo, construïda al 2014, és sens dubte una eina molt important per a donar aixopluc educatiu i cultural a tot el veïnatge i garantir una millor coexistència entre les diferents culturals que hi conviuen.
Aquí veiem al grup d’alumnes de català de l’Heura, just davant del nou mercat. Aquest, construït al mateix temps que la biblioteca ha tornat a donar vida a tot el seu entorn, després d’un trasllat provisional al final de la Rambla del Fondo. Just a l’altra costat de la plaça està situada la ferretería Pascual, que dona nom a un dels botiguers més antics del barri. Text d’Albert Folqué Fotos de Josep A. Quintillá 5
plaça del rellotge Santa Coloma Degusta El passat 13 de maig va tenir lloc una demostració gastronòmica amb Víctor Quintillá. Aquesta activitat, enmarcada dins del projecte “Santa Coloma gastronòmica” està organitzada per la Biblioteca del Fondo i la col·laboració del Departament d’Acció Territorial de l’Ajuntament de Santa Coloma. / A. F
CENTRE DE SALUT DEL BARRI En la actualitat en el Centre de Salut del Fondo, per a que et visiti el metge de família, hi ha una llista d'espera de mes de 15 dies. La solució que et donen es que t'atengui el metge d'urgències. I amb aquesta solució s'està perdent el sentit del paper del metge de família, que com a professional proper, et coneix i et segueix al llarg de la teva vida, i no tan sols et guareix quan emmalalteixes, també intervé per aconsellar-te i poder fer canvis en la teva manera de fer per portar una vida més saludable . La realitat es que al llarg dels últims anys, els professionals que han marxat per jubilació o per canvi de centre, no han sigut reemplaçats i aquesta manca de personal ha fet que hagin d'atendre molts més malalts per cap, repercutint en la qualitat assistencial. Recentment la Conselleria de Salut ha anunciat que invertirà 64.000 €. Esperem que la situació millori però la pregunta es serà suficient per tornar a la situació anterior? / M. D
Barri a Escena Dins del cicle de representacions teatrals organitzat per Germina, el divendres 12 de maig a les 18h a la plaça del Rellotge, la companyia “De Parranda” va organitzar l’espectacle d’animació “Batibull de festa major” dedicat al públic infantil (text proporcionat per Germina)
Reforç escolar i Aprenem cantant, mates i anglès La Biblioteca del Fondo organitza aquestes dues activitats per aquest mateix mes: La primera es durà a terme els dijous de 18:30 a 19:00 h. La segona els dimecres 10 i 24 a 17:30 h Atreveix-te a llegir! / A. F 6
plaça del rellotge
Josep A. Quintillá
Visita a la Santa Coloma vella El passat dijous 27 d’abril vam fer una ruta amb els alumnes per descobrir la Santa Coloma antiga.
sionista Puig Castellar. Els alumnes del nivell Inicial de la Montse Pijuan i els del nivell Bàsic 3 de l’Anna Esteve, de nacionalitats molt diverses, van descobrir una Santa Coloma diferent! (text de l’Heura)
Vam visitar la masia de Can Selva al carrer major, Can Roig i Torres, antiga torre d’estiueig del cònsol llatinoamericà que dona nom a l’edifici, els Safaretjos a la plaça Montserrat Roig, i fins i tot vam pujar al campanar de l’Església Major per veure una esplèndida vista panoràmica del Barcelonès. La ruta la va organitzar l’Associació Amics i Amigues del Fondo i va anar a càrrec d’Albert Noguera, actual president del Centre Excur-
Albert Folqué
7
agenda MES DE MAIG 17, dimecres: Inauguració centre d’interés LGTBI (lesbianes, gays, transexuals, bisexuals i intersexuals). Biblioteca del Fondo. Organitzat per la bilblioteca en col·laboració amb la regidoría de cultura de l’ajuntament. 23, dimarts: Cuina i tradicions religioses. El Ramadà.Aprendrem a fer un plat dolç típic del Ramadà. Organitza Biblioteca del Fondo.
MES DE JUNY 15, dijous: berenar organitzat per l’Asociació Amics i Amigues del Fondo. Biblioteca del Fondo. 19 h.
Club de lectura a la Biblioteca del Fondo El llibre d'aquest mes és Como agua para chocolate de Laura Esquivel. La novel-la, està situada en el temps de la Revolució mexicana. La filla petita Tita, té un pretendent, però la mare es nega a donar el vist-i-plau al festeig i quan Pedro, el pretendent va a demanar la mà de la noia, es troba amb la negativa de la mare però es mostra disposada a concedir-li la mà de la seva filla gran. Perquè la mare la vol al seu servei fins que es mori, tot seguint la tradició que la filla petita es qui cuida a la mare. Pedro accepta casar-se amb la filla gran per estar prop de Tita.
SOS amigues i amics Ens dirigim a tots vosaltres amb el prec que si teniu algun exemplar del Butlletí FONDO, que es publicava al barri i editava Amigos del Fondo i l’Associació de Veïns, ens ho comuniqueu perquè puguem fer fotocòpia dels exemplars que ens falten per completar la col·lecció. Ajudeu-nos a salvaguardar la memòria històrica del nostre barri! Truqueu a Jose A. Quintillá 610 20 15 89
A cada capítol hi ha una recepta de cuina, es a través dels seus guisats que demostra el seu amor cap a Pedro, i no serà fins a la mort de la mare, 23 anys després que podran lliurar-se l'un a l'altre. T'agrada llegir? Apunta't al Club, vine a la tertúlia literària el proper dia 16 de maig a les 19 h. / M. D
Escrits i fotos: Marga Dordella, Josep A. Quintillá i Albert Folqué 9
entrevista
Anita Cardenal, de l’Olla de Plata El barri en el record i en els àlbums de fotos
L
’Anita Cardenal va néixer a Sant Andreu. De molt joveneta ja coneixia Santa Coloma perquè hi venien a veure la senyora Laura, una amiga que, acabada la guerra, s’havia comprat una caseta al costat de l’església de Dalt (la parròquia Major). Als 23 anys es va casar amb Manuel Cartró, que vivia a Badalona on els pares tenien dues botigues de llegums cuits, i van ajudar als nous esposos a muntar la del Fondo, a la que van posar el mateix nom, L’Olla de Plata”.
José A. Quintillá L’Anita Cardenal, a casa seva, a la plaça del Rellotge hindús, magrebins. i gent “llatina”. I veïns de sempre. Això (es refereix a la plaça del Rellotge) havia de ser una gran plaça. Els terrenys eren de la família Trias. Per evitar que es fes la plaça van vendre les dues puntes del terreny, una a nosaltres i l’altra als Mulero, condicionant la posterior urbanització.
L’Anita ens rep a casa seva. En la visita m’acompanya el Jaume, que ja la coneixia des que va fundar la parròquia del barri. L’Anita actualment viu sola, molt a prop de la seva filla i del seu gendre. La primera impressió és que estic davant d’una dona plena d’energia que sap molt bé què passa al seu voltant. Als 82 anys fa goig, parla molt animada i amb desimboltura. Quan l’enfoco per fer-li una foto s’hi oposa i fa com que no vol que la fotografiem. ¿Així, sense arreglar-me? Insistim. Abans sí que era guapa --ens diu, i d’una revolada agafa un àlbum de fotos i ens mostra una fotografia de quan era jove. “Almenys –afegeix– deixa que em tregui la bata”. Seiem al menjador, al voltant de la taula. Per la finestra entra força llum i la vista és privilegiada.
La senyora Anita té una memòria extraordinària, recorda perfectament aquells primers anys. Des de casa seva es veuen les primeres cases: la drogueria Alegría, la ferreteria Correoso, la casa dels Romero (on van fer un bar i després la llibreria)... – Ens ho passàvem molt bé. Fèiem unes revetlles de Sant Joan molt animades al terrat de la senyora Alegria, al terrat dels Correoso...
– Si no fos per aquest arbre, que dóna molta vida a la plaça però és tan frondós que ens ho tapa tot! He parlat amb l’Ajuntament perquè li tallin alguna branca, però em diuen que no pot ser.
– Al terrat? – Sí, primer feien la botiga i la família vivia a dins mentre anaven construint el pis de dalt. La festa també es feia en una torre molt maca del carrer Rellotge, que tenia unes palmeres molt altes, o al jardí que hi havia on ara hi ha la Rambla del
La plaça és plena de gent. Molts xinesos. També gent de pell més fosca, paquistanís, 10
Anita Cardenal – Jo recordo molt bé el senyor Mulero, el pare. Era tot un senyor. Sortia a passejar amb una cabra, no sé d’on devia venir, es veu que al seu poble tenien aquest costum.
Jaume P. Sayrach A dalt: l‘Olla de Plata, anys 50, quan la plaça del rellotge encara estava per urbanitzar. L’edifici allargassat que es veu al seu darrera era el mercat
La casa la van fer en l’extrem oposat de la nostra. Els propietaris del solar d’aquesta manera obligaven l’Ajuntament a continuar la urbanització del solar, en lloc de fer la gran plaça que s’havia projectat.
El senyor Moll va fer la seva torreta en el que ara és el carrer Massenet, però quan ell va comprar el solar, la façana estava previst que donés a la plaça. Al veure’ns tan interessats a conèixer el barri ens ensenya un munt de fotografies.
Fondo...Eren uns temps molt bonics, ens coneixíem tots i tots ens ajudàvem. – Abans ens has parlat dels Mulero, l’amo de la botiga de roba que ocupava la cantonada oposada a la de la teva casa... 11
de llegums cuits, coneguda amb el nom de l’Olla de Plata
Anita Cardenal Plaça del Rellotge en procés de remodelació, quan s’hi instal·là el rellotge. En l’angle esquerra de la foto es veu la casa de la senyora Anita Cardenal, on hi havia la botiga – Aquí tinc tota l’història del Fondo i de Santa Coloma, jo anava sempre amb la càmera a la mà i ho fotografiava tot, l’enderroc d’un edifici, la construcció d’un de nou, les obres en els carrers... – I aquestes fotos aèrees? – Les va encarregar el fill del matrimoni Hernández, de la casa de pernils que hi ha tocant a la plaça del Rellotge. Són fetes des de una avioneta. Mireu: aquí van fer l’església, aquest es el primer rellotge, aquí el mercat... – Parla’ns de l’Olla de Plata – Ja he dit que la vam posar (l’any 1958) perquè era del que feien el meu marit i els seus pares. Jo em passava el dia despatxant-hi. Teníem tota mena de llegums, mongetes, cigrons, besses, llenties.. I gra per als ocells, canaris, caderneres, periquitos, cotorres. En aquell temps tothom tenia animals a casa, gallines, conills, ànecs... – Amb els pocs veïns que éreu, podíeu subsistir?
– Al Fondo érem pocs veïns, però venia gent de Badalona... Carrer Rellotge amunt era ple de barraques i casetes. Més endavant es van començar a construir pisos, fer clavegueres ben fetes, el barri s’omplí de veïns. I tanta història viscuda! I des de casa, veient sempre la plaça on ja només li queden els records. L’Anita passa llista: fa dos o tres mesos que va morir la senyora Alegria, uns dies abans, l’Antonio, a la setmana de la mort de la seva esposa. – Amb l’Alegria havíem passat tants bons moments juntes! Ara surto molt poc, no en tinc ganes. I ja no porto el cotxe, els meus fills no volen que l’agafi. La actitud de la senyora Anita no és de desànim, els seus ulls, la veu, els gestos són d’una persona molt animosa. Li parlem d’Amics i Amigues del Fondo, dels berenars que hem organitzat a la biblioteca. L’afegirem a la llista de gent amiga i la convidarem a les trobades que organitzem. Jose. A Quintillá i Jaume-P. Sayrach 11
finestra oberta
Jaume P. Sayrach Mesquita Mariam, carrer Liszt (vorera de Badalona)
La llengua, eina de comunicació
V
aig estar caminant pel Fondo Alt. En acabar la ruta em vaig asseure en un banc que hi ha al carrer Liszt, al peu del col·legi Miguel de Unamuno, en la vorera que pertany a Badalona. Em cridà l’atenció la corrua de magrebins, homes i joves, alguna dona i alguns nens i nenes. Em vaig adonar que entraven a un local, amb el rètol que l’identificava com a mesquita. Aquests devots de l’Islam pujaven carrer Beethoven a munt. O venien pel carrer Liszt, del cantó colomenc. Em va fer gràcia que fossin de Santa Coloma. Una nena, en veure que feia fotos em va preguntar per a on eren. Li vaig dir que eren per a una revisteta que fem al barri. La nena baixava de Fondo Alt, va entrar a la mesquita i de seguida va sortir. Va acostar-se’m i em preguntà si jo hi anava. Li vaig dir que no, que sóc cristià, però que m’agrada llegir el Coran. Es va sorprendre. “Saps àrab?”, em va preguntar. Li vaig explicar que tinc una traducció catalana del llibre. Em semblà que no ho comprenia. I va maxar enriolada, saltironant, carrer Liszt enllà. ¡Que bonic seria –em vaig dir– que a Santa Coloma tots els fidels de qualsevol religió tinguessin un lloc de culte, i que els veïns i veïnes de la ciutat no solament ho trobessin bé, sinó que se’n sentissin orgullosos i contents. / JPS 12