Aula by Edicions Clariana

SUPLEMENT D’EDUCACIÓ DIMARTS 13 DE JUNY 2017

Graus i màsters

+INTERNACIONALS +DIGITALS

AULA

SUMARI

NOVETATS CURS 2017-2018

Màster o postgrau Estudiar un o altre depèn del temps de què es disposa i de la inversió que es vol realitzar

Digitalització Les universitats són conscients que cal dotar els alumnes de competències digitals

Entrevista Oriol Pujol Vila, vicerector de Transformació Digital de la UB

Professions del futur Tres de cada quatre dels graus actuals podrien quedar desfasats en pocs anys

Inserció laboral Un estudi de l’AQU destaca la importància dels màsters

Formar-se en aptituds Flexibilitat, tolerància i gestió de l’estrès, claus per assolir l’èxit professional EDITA: LA VANGUARDIA EDICIONES SL DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA TEL: 93 481 22 00 WWW.LAVANGUARDIA.ES PREIMPRESSIÓ: LA VANGUARDIA PUBLICITAT: PUBLIPRESS MEDIA DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA TEL: 93 344 30 00 - 902 178 585 WWW.PUBLIPRESSMEDIA.COM PRODUCCIÓ: EDICIONS CLARIANA, SL VIA AUGUSTA 48-52, ENT. 1 (08006) BARCELONA - TEL: 93 237 46 88 WWW.CLARIANA.CAT DIRECCIÓ: EUGENI MADUEÑO COORDINACIÓ: GEMMA MARTÍ REDACCIÓ: NÉSTOR BOGAJO, NOELIA CONRADO, ESTHER ESCOLÁN, ALBA HUERGA DISSENY I MAQUETACIÓ: MARTA SAGARRA

Universitat Ramon Llull - IQS Aquest nou grau prepara els futurs líders del màrqueting i la comunicació empresarial en les competències clau que els permetin desenvolupar la seva carrera professional en un entorn canviant, on el pes del digital és rellevant i la globalització és fonamental. El programa, de tres anys de durada, permet obtenir una doble titulació internacional a aquells estudiants que realitzin l’últim curs en una universitat del Regne Unit, Suècia, França o Alemanya.

s am exte

Opinió L’advocat Talmac Bel considera que estudiar a l’estranger és una experiència ineludible

NOUS MÀSTERS

MÀRQUETING INTERNACIONAL

Entrevista Francesc Xavier Grau, de la Xarxa Vives d’Universitats

NOUS GRAUS

Universitat de Barcelona Durant dos anys, els estudiants adquiriran les habilitats per examinar l’estructura empresarial de llocs (clústers, ciutats i regions) i els actors locals (empresaris, empreses i polítics) per generar competitivitat local i a escala mundial. A més, podran aproﬁtar els recursos i les xarxes de quatre universitats internacionals: Universitat de Barcelona, Glasgow (Regne Unit), Rotterdam (Països Baixos) i Göttingen (Alemanya).

Les universitats catalanes oferiran 28 nous graus i 46 màsters orientats a la internacionalització CANDELA RIUS

l sistema universitari català és el millor de l’Estat espanyol, segons el rànquing que publica la Fundación CYD. Un dels paràmetres que mesura aquesta classiﬁcació és la internacionalització de l’oferta, variable on la majoria d’universitats catalanes obtenen bona puntuació, i és que les titulacions que s’ofereixen, tant de graus com de màsters, cada vegada assoleixen una visió més global.

MOLTS DEL NOUS GRAUS S’IMPARTIRAN COMPLETAMENT O PARCIALMENT EN ANGLÈS El pròxim curs els campus catalans seguiran aquesta línia i ampliaran l’oferta formativa amb 28 nous graus i 46 màsters, molts d’ells orientats a la internacionalització, amb una creixent oferta de continguts en altres idiomes. Concretament, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha programat 28 graus, 11 dels quals seran de tres anys (180 crèdits), que se sumaran als quatre que s’han començat a impartir aquest curs. Els graus de tres anys seran programes nous, que no existien al sistema universitari, i molts d’ells s’impartiran com-

pletament o parcialment en anglès, com el grau Global Business, de la Universitat Abat Oliba CEU, o el de Màrqueting internacional en una economia digital, de la Universitat Ramon Llull, el centre que oferirà més graus de 180 crèdits (quatre en total).

RELACIONS INTERNACIONALS

Universitat Oberta de Catalunya En un món cada vegada més complex i interdependent, resulta clau la presència de professionals que sàpiguen no solament comprendre i analitzar la societat internacional, sinó també ajudar a orientar les decisions i les estratègies dels diferents actors internacionals, tant d’organitzacions del sector públic com privades.

MÉS MÀSTERS

En els darrers cinc anys l’oferta de màsters ha crescut substancialment. El curs 2011-2012 a Catalunya hi havia 457 màsters universitaris mentre que enguany n’hi ha 551, gairebé cent més segons dades facilitades per la secretaria d’Universitats i Recerca. Un dels principals motius és “el creixement de la demanda després de la implantació i consolidació de l’Espai Europeu d’Educació Superior que substituïa les antigues llicenciatures per una estructura de graus i màsters”, destaca Josep Pallarès, director general d’Universitats. També ha inﬂuït que hi ha més estudiants graduats, més de 30.000 l’últim curs davant dels 23.000 del curs 2012-13. Per a Pallarès, la renovació de

ENGINYERIA EN ENERGIA I SOSTENIBILITAT

l’oferta de màsters també té com un dels eixos principals la internacionalització dels estudis. Fruit d’això, el 68% d’aquestes titulacions s’imparteix en una tercera llengua, principalment en anglès, tot i que també s’ofereixen assignatures en francès i alemany, entre altres. A més, el 40% de les titulacions interuniversitàries s’imparteix en coordinació amb algun centre estranger. Destaca el programa Erasmus Mundus, que el curs vinent amplia l’oferta ﬁns a 30 màsters que els centres cata-

Sectors amb més demanda Pel que fa als àmbits professionals molts nous graus i màsters es focalitzen al voltant dels negocis o les noves tecnologies, com ara els màsters de drons i big data de la UPC. No obstant això, altres campus com la UAB actualitzen la seva oferta “i alguns màsters substitueixen

GLOBAL MARKETS, LOCAL CREATIVITIES (ERASMUS MUNDUS)

a anteriors”, matisa Josep Ros, rector de programació acadèmica i qualitat de la UAB, qui afegeix que també amplien l’oferta en àrees amb molta demanda, com la ﬁsioteràpia: “Un sector en expansió i que requereix una constant formació, per això oferim tres nous màsters”.

El 18% dels màsters universitaris que s’imparteixin a Catalunya són en anglès

Un grup d’estudiants sortint de les aules a la Universitat Autònoma de Barcelona

lans ofereixen en col·laboració, com a mínim, amb dues universitats estrangeres. “Els Erasmus Mundus s’han convertit en una oportunitat excepcional per a l’estudiant, ja que pot fer una mobilitat entre diferents universitats d’excellència, adquirir experiència i fer networking de cara al seu

Universitat de Lleida El desenvolupament de les economies emergents i l’augment de la població plantegen un gran repte en sectors com ara l’energia. És per això que aquesta titulació, de quatre anys, pretén formar professionals en l’àmbit de les energies renovables i eﬁciència energètica, amb l’objectiu que aquests disposin d’un coneixement integral de tot el sector energètic i que, a la vegada, siguin capaços de trobar les solucions òptimes aplicant criteris de sostenibilitat.

Universitat Politècnica de Catalunya Impartit en anglès, aquest programa ofereix una formació especialitzada en aplicacions dels drons, incloent-hi tant els aspectes tècnics com els legals i econòmics. L’alumne posarà en pràctica tot allò que ha après treballant en una empresa o grup de recerca, on durà a terme un projecte que ocuparà el 75% de la càrrega de treball del màster.

FRANCÈS LLENGUA ESTRANGERA I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Universitat Autònoma de Barcelona Aborda les problemàtiques de l’ensenyamentaprenentatge del francès com a llengua estrangera, el contacte de llengües i els processos de mediació lingüística, àmbits en què el Departament de Filologia Francesa i Romànica de la UAB té un reconegut prestigi, no només en l’àmbit nacional sinó també internacional.

LES

UNIVERSITATS CATALANES OFERIRAN 30 PROGRAMES D’ERASMUS MUNDUS EL CURS VINENT futur acadèmic i professional”, destaca Dolors Sánchez, vicerectora d’Ordenació acadèmica de la UB, centre que el curs vinent oferirà nou Erasmus Mundus. Com a novetats, especiﬁca Sánchez, se n’ha programat un de Física nuclear i un de Mercats globals i creativitats locals (economia).

ENGINYERIA DE SISTEMES AERIS NO TRIPULATS (DRONS)

GLOBAL BUSINESS

GESTIÓ D’EMPRESES TECNOLÒGIQUES

Universitat Abat Oliba CEU La visió internacional és la clau d’aquest programa –el primer de 180 crèdits que ofereix la UOA CEU–, que respon a la constatació que el món de l’economia i l’empresa d’avui no es pot estudiar si no és des d’unes coordenades globals. El màster inculca una visió internacional dels negocis i permet un coneixement general de les característiques dels diferents espais econòmics del món.

Universitat Rovira i Virgili Product manager, responsable de logística o màrqueting, innovation manager, project manager o supervisor tècnic són algunes de les sortides professionals d’aquest màster, d’un any de durada i impartit en anglès. El seu objectiu és complementar la formació en l’àmbit de l’enginyeria amb competències necessàries per a la gestió, organització i direcció de persones i projectes.

3 GRAUS I MÀSTERS

AULA GRAUS I MÀSTERS

Blanquerna-URL ofereix nous graus i mà t r n l d f t r La universitat crea un grau en Gestió Esportiva, l’únic que s’imparteix a Catalunya

lanquerna-Universitat Ramon Llull ofereix pel curs vinent 15 graus i 18 màsters universitaris –a més dels títols propis de la URL– totalment pensats amb clau de futur, no només per a tenir una metodologia pròpia a l’hora de formar els futurs professionals sinó per a la innovació en els plans d’estudis, que s’adapten a allò que necessiten els diferents sector professionals. A Blanquerna, una institució amb 70 anys d’història i un dels membres fundadors de la Universitat Ramon Llull, l’estudiant se situa al centre de l’activitat educativa. La personalització de l’ensenyament es tradueix en els seminaris, una activitat en petits grups amb tutor, on es treballa en equip la professió, es reﬂexiona i es connecta teoria i praxi. L’avaluació

L’avaluació és continuada i es basa en la resolució de reptes és continuada i es basa en la resolució de reptes molt propers als quals caldrà encarar en l’escenari professional. Tots els estudiants fan pràctiques obligatòries, garantides, tutoritzades i avaluades a les principals empreses i institucions de cadascun dels sectors. Blanquerna té 2.697 convenis de pràctiques amb institucions i empreses. PEDAGOGIA I GESTIÓ ESPORTIVA La Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport BlanquernaURL posa en marxa per al curs 20172018 els nous Graus en Pedagogia i en Gestió Esportiva (Sport Management), aquest últim, l’únic que s’imparteix a Catalunya. El Grau en Pedagogia proporciona una formació que capacita els estudiants per dissenyar, implementar i

avaluar programes educatius, treballar en la creació i assessorament de material educatiu, analitzar entorns tecnològics i comunicatius en el camp de l’educació, orientar en processos formatius al llarg de la vida i liderar processos d’innovació. El grau presenta una àmplia oferta de períodes de pràctiques per als estudiants. El Grau en Gestió Esportiva (Sport Management) capacita els estudiants per a la gestió d’organitzacions, d’equipaments i de projectes en sectors com ara l’esport competitiu, l’esport recreatiu, l’esport salut, l’esport educatiu, el turisme esportiu o l’esport espectacle, a partir d’una

A BLANQUERNAUNIVERSITAT RAMON LLULL, L’ESTUDIANT SE SITUA EN EL CENTRE DE L’ACTIVITAT EDUCATIVA. URL

EL NOU GRAU EN GESTIÓ ESPORTIVA COMBINA LA FORMACIÓ TEÒRICA AMB LA PRÀCTICA EN EMPRESES O INSTITUCIONS. URL

URL, una universitat valorada La Universitat Ramon Llull es troba entre les 100 millors universitats del món que imparteixen una titulació en l’àmbit de Social Sciences & Management (Ciències Socials i Gestió), segons la nova edició dels QS World University Rankings by Subject 2017 i entre les millors d’Espanya per estudiar Educació Infantil i Publicitat, segons el rànquing anual d’El Mundo. El rànquing que elabora Times Higher Education (THE), referent internacional en el sector universitari, la inclou entre en el top 100 de l’ocupabilitat i posiciona la URL

com l’única universitat catalana i la tercera espanyola entre les 150 millors universitats del món més ben valorades per les grans empreses a l’hora de contractar els seus graduats. Finalment, el Ranking CYD la situa entre les deu universitats amb un major rendiment de l’Estat espanyol. Aquests excel·lents resultats coincideixen amb els aconseguits fa un mes al rànquing global U-Multirank –promogut per la Comissió Europa–, en què la URL es va situar com la 3a millor universitat espanyola i la 38a a Europa

formació sòlida i professionalitzadora, amb vocació internacional, i que recull l’experiència formativa de Blanquerna en l’àmbit de l’esport. ENTORN PROPICI La iniciativa s’ha pres a partir de la creixent importància de l’esport, un sector que a Catalunya suposa el 2,1% del PIB, que ocupa 90.000 persones i que compta amb 18.000 entitats esportives registrades. El binomi esport-Barcelona s’evidencia en diverses xifres: el sector esportiu d’aquesta ciutat mou més de 2.000 milions d’euros l’any, dóna feina a prop de 28.000 persones i facilita que, per exemple, 785.000 barcelonins practiquin esport, d’acord amb l’“Estudi sobre l’impacte de l’esport a Barcelona: indicadors econòmics, laborals i socials”. A més, Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats millor posicionades a nivell esportiu. INTERNACIONALITZACIÓ Es tracta d’un grau dissenyat amb un alt nivell d’internacionalització, de manera que comptarà amb la presència de professorat i alumnat estranger i es fomentarà la mobilitat dels estudiants a través dels programes existents i els convenis signats amb centres universitaris internacionals.

´ EL M N T’ESPERA Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals

GRAUS

• Comunicació Audiovisual • Periodisme i Comunicació Corporativa • Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting • Relacions Internacionals

Conferència informativa:

Dijous 29 de juny, a les 19 h

c. Valldonzella 12. 08001 Barcelona 93 253 31 42 | 93 253 31 08 infofcc@blanquerna.edu

MÀSTERS UNIVERSITARIS Direcció d’Art en Publicitat Periodisme Avançat. Reporterisme Estratègia i Creativitat Publicitàries Ficció en Cinema i Televisió. Producció, Guió i Realització • Comunicació Política i Social • Producció i Comunicació Cultural • • • •

DOCTORATS • Comunicació

Facultat de Ciències de la Salut GRAUS • • • •

Infermeria Fisioteràpia Nutrició Humana i Dietètica Farmàcia

Conferència informativa:

Dissabte 1 de juliol, a les 10.30 h

MÀSTERS UNIVERSITARIS • Activitat Física Terapèutica per a Persones

amb Patologia Crònica, Envelliment o Discapacitat

DOCTORATS • Ciències de l’Educació i l’Esport (amb la

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés)

c. Padilla, 326. 08025 Barcelona 93 253 31 27 bsalutsioeinfor@blanquerna.edu

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport GRAUS • • • • • • •

Psicologia Logopèdia Educació Infantil Educació Primària Pedagogia Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport Gestió Esportiva

Conferència informativa:

Dijous 29 de juny, a les 19 h c. Císter, 34. 08022 Barcelona 93 253 30 06 sioefpcee@blanquerna.edu

bonfutur.com

MÀSTERS UNIVERSITARIS • Psicologia General Sanitària • Psicologia del Treball, Organitzacions i • • • • • • • • •

Recursos Humans Psicopedagogia Psicologia de l’Educació Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva Formació del Professorat d’ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius Ensenyament i Aprenentatge de l’Anglès a l’Educació Infantil i l’Educació Primària Gestió d’Organitzacions i Projectes Esportius (Sports Management) Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge

DOCTORATS Consulta tota l’oferta de cursos de postgrau al web:

www.blanquerna.edu

• Ciències de l’Educació i de l’Esport • Psicologia • International Ph.D. Programme in Applied Psychology (NOU) • Psicologia de l’Educació

AULA

6 GRAUS I MÀSTERS

ENTREVISTA A FRANCESC XAVIER GRAU Vicepresident primer de la Xarxa Vives d’Universitats

A la universitat li cal més autonomia i un nou model de ﬁnançament GEMMA MARTÍ

rancesc Xavier Grau, vicepresident primer de la Xarxa Vives d Universitats, defineix la situació de les universitats dels territoris de parla catalana com de prou bona . Què entén per “prou bona”?

Si ens comparem amb sistemes europeus de dimensions similars, podem dir que els nostres resultats acadèmics són bons, però en recerca podrien ser millors. Així i tot, són molt bons si tenim en compte els recursos que hi esmercem. Cal una major inversió?

Sí, la inversió pública actual és la meitat que la què pertoca a les universitats per la feina que fan. Això incideix en els projectes de recerca i en els resultats. I no incideix en la formació de l’alumnat?

No, perquè la dimensió del nostre sistema universitari està presa segons les necessitats docents, i està en consonància, mentre que en el sistema de finançament no hi ha coberta la funció investigadora. Cap a on hauria d’avançar el sistema universitari?

Cap a una major autonomia. L Administració hauria de donar més autonomia a les universitats i el seu paper hauria de ser el de garantir que s ofereixi un servei públic de qualitat. El que cal és un nou model de finançament. I si no es porta a terme?

Predrem en competitivitat i competència global. Tot avança molt ràpid i no val a badar. Les universitats estan per la transformació digital?

Estem al capdavant. Som les que vam començar la trans-

Francesc Xavier Grau és doctor per la Universitat de Barcelona, i catedràtic de Mecànica de Fluids de la Universitat Rovira i Virgili, de la qual va ser rector entre els anys 2006 i 2014

formació digital, i el big data, els Mooc s... han sorgit de les universitats i han passat a la societat i a les empreses. L’oferta de graus s’adequa al mercat laboral?

S ha confós el concepte de professionalització . La formació és l adquisició de competències el treball en equip, l exposició pública, etc. per exercir qualsevol professió i s ha de treballar en tots els graus , i no l adquisició d unes competències per a una professió determinada. Aquesta relació és la que ha de donar el màster?

Sí, l especialització arriba amb el màster, i la competitivitat de les empreses viu d aquesta especialització. Com valora que els estudiants realitzin pràctiques en empreses?

Les pràctiques són una activitat docent que es fa entre l empresa i la universitat. Darrerament s han generalitzat,

i em sembla positiu perquè permeten desenvolupar competències i preparar els estudiants per al posterior accés al mercat laboral. I hi ha un benefici per a tothom: per a la universitat, que millora la seva tasca; per a l estudiant, que adquireix una millor formació, i per a l empresa, que millora internament i que capta talent. A qué atribueix que hi hagi tants màsters i postgraus?

A una normalització. Venim d un sistema molt pobre i uniforme, i hem viscut una explosió, però és normal, no desmesurada. Avui, a la UE, el nombre de graus i màsters per habitant és superior al d aquí. En què cal ﬁxar-se a l’hora d’escollir un grau?

En el que un vol ser. En aspectes vocacionals, en pensar en què et pots sentir més satisfet. El nombre de professions és molt més gran que el de titulacions. Acabem treballant allà on et porta la vida o t agrada.

I en triar un màster?

Les pràctiques són una activitat docent que beneﬁcien a alumne i empresa

Aquí sí que es perfila més quina feina vull fer, i en funció d aquesta veure quin màster es posiciona millor. El grau aporta una formació universitària bàsica en grans àmbits de coneixement, i el màster es concentra més en el detall, en l especialització. El gènere condiciona l’elecció d’estudis?

El grau aporta la formació universitària bàsica, el màster va més al detall i especialitza

L estadística diu que sí, i en alguns estudis de manera marcada, tant en un sentit com en un altre. Hi ha titulacions, com les d atenció a les persones, que estan molt feminitzades, mentre que les que tenen un alt component tècnic o tecnològic estan molt masculinitzades. Canviar-ho és difícil...

En les darreres dècades hem vist canvis, però cal insistir en tot el que són polítiques d igualtat per trencar estereotips de gènere, com també de classe i aconseguir així que es produeixi efectivament una major equitat en l accés a la universitat.

AULA

7 GRAUS I MÀSTERS

El Màster Executive en Tecnologia i Gestió de l’Aigua et prepara per a liderar el canvi en el sector del aigua i el medi ambient.

EL TREBALL EN EQUIP ÉS UN DELS PILARS METODOLÒGICS DE L’ESCOLA DE L’AIGUA. AGBAR

Com formar-se en gestió i tecnologia de l’aigua

l sector de l’aigua compta amb un referent de formació, l’Escola de l’Aigua, institució creada per Suez que es proposa com a objectiu principal transferir coneixement en matèria d’aigua i medi ambient, i ho fa mitjançant tres línies fonamentals d’activitat: formació superior, formació professional (FP) i educació i sensibilització. En aquest segon trimestre del 2017, pel que a la formació superior fa referència, l’Escola de l’Aigua compta amb diferents novetats formatives; entre elles, el llançament de la 8a edició del Màster Executive en Tecnologia i Gestió de l’Aigua.

UNA APROXIMACIÓ HOLÍSTICA L’Escola de l’Aigua i la Universitat Politècnica de Catalunya imparteixen des de l’any 2011 aquest programa de màster punter en tecnologia i gestió de l’aigua, una aposta per formar els millors professionals experts en la gestió del cicle integral de l’aigua, amb un sòlid component tecnològic que els permet contribuir

a la gestió dels recursos hídrics i als serveis amb el millor coneixement avançat i la millor capacitació. L’aspecte fonamental d’aquest programa de màster és una aproximació holística a la gestió de l’aigua, incloent-hi aspectes tècnics (producció d’aigua, distribució, drenatge i depu-

l’Escola de l’Aigua es completa aquest semestre amb la creació dels mòduls de postgrau, una píndola formativa que en el seu format on line recull els quatre principals aspectes del cicle urbà de l’aigua: captació, xarxes de distribució, drenatge i depuració; els crèdits formen part dels diferents itineraris que condueixen a l’obtenció del Màster en Tecnologia i Gestió de l’Aigua On line, una titulació acreditada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). MOOC TUTORITZAT I per últim, però no menys important i ﬁdel a realitzar aportacions formatives al sector de l’aigua, l’Es-

El màster combina la metodologia on line amb classes presencials

L’Escola de l’Aigua d’Agbar ofereix MOOC’s tutoritzats

ració) així com aspectes vinculats a la gestió empresarial (innovació i project management, desenvolupament de negoci i estratègies de vendes, gestió economicoﬁnancera...). També holístic en el fet que combina la metodologia on line i presencial. I ﬁnalment, les classes presencials que es realitzen un cap de setmana de cada mes a Madrid i Barcelona, amb la visita a les millors instal·lacions nacionals de tractament i gestió de l’aigua. La 8a edició d’aquest programa in-

cola de l’Aigua va un pas més enllà oferint MOOC (Massive Open Online Courses) tutoritzats, és a dir, amb un acompanyament expert i un tutor dinamitzador que guien als participants a través dels continguts formatius, seguint un calendari pautat que marca els reptes d’aprenentatge a assolir. Tot i ser totalment gratuïts, s’aplica al 100% el model pedagògic on line de l’Escola de l’Aigua en un format intensiu de dues setmanes de durada.

EL MÀSTER OFEREIX UNA APROXIMACIÓ HOLÍSTICA A LA GESTIÓ DE L’AIGUA. AGBAR

clou novetats i aborda les últimes tendències del sector, incorporant noves tecnologies i continguts relacionats amb les oportunitats estratègiques actuals (Big Data, empreses 4.0.). A més, s’ofereix la possibilitat de realitzar un study trip internacional d’una setmana intensiva a Santiago

de Xile, on es visiten les instal·lacions d’Aguas Andinas i es coneix de prop com aquesta gestora dona servei a més de 6 milions de persones. PÍNDOLA FORMATIVA També com a novetat, l’itinerari formatiu on line i modular que ofereix

AULA GRAUS I MÀSTERS

FORMACIÓ

DE SEGON CICLE

Màster o postgrau? Depèn del temps, i dels diners Una diferència signiﬁcativa entre els estudis de segon cicle és l’abast acadèmic: els màsters duren el doble que els postgraus JÚLIA MARTÍNEZ

n dels dubtes més habituals que tenen els estudiants universitaris o acabats de graduar és quina diferència hi ha entre fer un màster i/o fer un postgrau, i quina és l’opció –entre els estudis de segon cicle– que millor encaixa amb les seves preferències o necessitats. Cal apuntar que la diferència principal és l’abast acadèmic. Els màsters són programes d’entre 60 i 120 crèdits ECTS –Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits–, el que equival a entre un i dos anys acadèmics, mentre que les diplomatures de postgrau acostumen a tenir entre 30 i 60 crèdits i els cursos d’especialització ofereixen formació a partir d’1 crèdit. La durada dels estudis de segon cicle inﬂueix en el preu ﬁnal que paga l’estudiant. ELS MÀSTERS

Els màsters poden ser oﬁcials o propis. En canvi, no hi ha postgraus oﬁcials: tots (diplomatures de postgrau, cursos d’especialització...) són sempre propis. Per accedir a un màster cal estar en disposició d’un títol de grau o equiparable. En canvi, per accedir a un postgrau la coordinació del programa pot permetre l’admissió d’estudiants sense títol de grau, però amb experiència professional en l’àmbit.

Consells a l’hora de triar

DOCTORAT 3 ANYS

MÀSTER OFICIAL 60-120 ECTS 1 o 2 ANYS

Realitzar un màster o un postgrau implica una dedicació en hores de treball i una inversió econòmica important. Valorar abans:

MÀSTER PROPI 60-120 ECTS 1 o 2 ANYS

Reﬂexionar sobre quin és l’objectiu de realitzar el màster o postgrau

GRAU 240 ECTS 4 ANYS

EXERCICI PROFESSIONAL DIPLOMATURA DE POSTGRAU Aprox. 30-60 ECTS

Informar-se de l’oferta acadèmica existent, aquí i fora, i valorar quina s’adapta millor a les expectatives de l’estudiant Informar-se del prestigi i reconeixement del màster o postgrau i del centre que l’imparteix

CURS D’ESPECIALITZACIÓ > 1 ECTS

Els estudis de màster estan pensats perquè l’estudiant adquireixi una formació avançada, sigui especialitzada o multidisciplinar, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a la recerca.

ECTS: SISTEMA EUROPEO DE TRANSFERÈNCIA I ACUMULACIÓ DE CRÈDITS FONT: UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

PER

ACCEDIR A UN MÀSTER CAL TENIR UN TÍTOL DE GRAU O EQUIVALENT

Els màsters requereixen de 60 a 120 crèdits, cursats normalment en un o dos anys acadèmics, juntament amb la presentació d’un treball ﬁnal de màster. S’hi accedeix amb una titulació de grau o equivalent. ELS POSTGRAUS

DIFERÈNCIES ENTRE TÍTOLS OFICIALS I PROPIS Els títols oﬁcials (grau, màster, doctorat) compten amb l’aval de la universitat que els atorga i amb el reconeixement de l’Estat. Aquests estudis són sotmesos a un complet procés d’avaluació que garanteix la seva qualitat que permet la seva inclusió en el Registre d’Universitats, Centres i Titulacions (RUCT). Els màsters oﬁcials i propis poden tenir el mateix prestigi i poden ser reconeguts en igual mesura en el mercat laboral, ja que el que es té en compte és el

prestigi del programa, si incorpora professorat de referència o com el valoren els estudiants que l’han cursat. La diferència més significativa entre els màsters oficials i els propis és que només els oficials donen accés al doctorat. Alhora, els màsters oficials tenen finançament públic i privat; és a dir, l’Estat subvenciona una part de la matrícula i l’estudiant ha de realitzar el pagament de la resta. Els títols propis, en canvi, es financen bàsicament amb la matrícula dels estudiants

Una diplomatura de postgrau es distingeix per oferir un elevat grau d’especialització i/o actualització en una disciplina o àmbit més concret que un màster, normalment amb una clara orientació professionalitzadora. La càrrega lectiva és menor que la dels màsters, generalment d’entre 30 i 60 crèdits. Poden permetre l’accés a estudiants sense títol de grau universitari a condició, però, que si superen el programa no podran optar a un títol de diploma de postgrau sinó a un certiﬁcat d’aproﬁtament signat pel rector. L’ESPECIALITZACIÓ

A més, els estudiants també tenen l’opció de fer cursos d’es-

Conèixer els continguts i la metodologia del curs i contrastar-ho amb els de diferents centres Informar-se del professorat que impartirà el curs Visitar les instal·lacions i els mitjans tècnics del centre Informar-se de les perspectives professionals de la formació, i si el centre té una borsa efectiva de treball Conèixer la possibilitat de fer pràctiques en empreses Informar-se del perﬁl de l’alumnat matriculat; permetrà millorar la xarxa de contactes professionals

pecialització, els quals estan pensats per oferir una formació encara més especíﬁca i especialitzada sobre una matèria molt concreta. Es tracta, majoritàriament, de programes de curta durada amb una càrrega formativa que pot anar des d’1 crèdit ECTS en endavant. Habitualment no requereixen titulació universitària per a l’accés.

Estudiantes de IQS: de izquierda a derecha, Tianhou Zhou, Anna López, Anna Beteta y Gerard Torné.

Soy Decidido

Soy Innovadora

Soy Internacional

Soy Creativo

Soy IQS. Somos IQS. GRADOS

DOBLES GRADOS

MÁSTERES

• Química

• Química y ADE

• Química Analítica

• Ingeniería Química

• Ingeniería Química y ADE

• Química Farmacéutica

• Ingeniería en Tecnologías Industriales

• Química e Ingeniería Química

• Ciencia e Ingeniería de Materiales

• Biotecnología

• Ingeniería en Tecnologías Industriales y ADE

• Ingeniería Química

• Farmacia

• Biotecnología y ADE

• Ingeniería Industrial

• Administración y Dirección de Empresas (gradual castellano-inglés o íntegramente en inglés) • Marketing Internacional* ¡NUEVO! (con dobles titulaciones internacionales en Alemania, Francia, Reino Unido y Suecia)

• Marketing Internacional y Bachelor in International Business

• Bioingeniería

• Marketing Internacional y Bachelor in Business Administration

• International Marketing in a Digital Environment / International Marketing & Sales Management

• Marketing Internacional y Bachelor in Marketing Management • Marketing Internacional e International Bachelor in Management

• Global Entrepreneurial Management

• Auditoría y Control de Gestión • Gestión Patrimonial y Financiera • Gestión de Empresas Industriales

/// SESIONES INFORMATIVAS GRADOS: 27 DE JUNIO a las 19.00 h MÁSTERES: 21 DE JUNIO a las 18.30 h LUGAR: Sala Multimedia IQS · Vía Augusta, 390 · 08017 Barcelona Se ruega confirmar asistencia en: comunicacioniqs@iqs.edu / T. 932 672 020 * Actualmente, el Grado en Marketing Internacional sigue el proceso de verificación de acuerdo con el Real Decreto 1393/2007 de 29 de Octubre de 2007, modificado por el Real Decreto 861/2010 de 2 de Julio de 2010.

IQS - Vía Augusta, 390 08017 Barcelona ı T 932 672 020 ı www.iqs.edu

AULA

10 GRAUS I MÀSTERS

Catalunya lidera la darrera classiﬁcació de les universitats espanyoles elaborada per la Fundación CYD nen una major puntuació, com ara investigació o orientació internacional. UN SISTEMA REFERENT

Estudiants al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. ARXIU

RÀNQUING CYD 2017

La UAB i la UPF, centres líders en rendiment CANDELA RIUS

es universitats catalanes gaudeixen de bona salut. Ho diu el darrer rànquing elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) que situa la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) com els campus espanyols amb més rendiment. A més, entre les sis primeres posicions, cinc centres són catalans, a banda del privat de Navarra. El millor sistema universitari espanyol és el català, segons la quarta edició del rànquing, que analitza 17 àmbits de coneixement i 1.741 titulacions, i hi participen 50 centres públics i 32 privats. Els investigadors mesuren el rendiment dels campus en cinc variables: ensenyament i aprenentatge,

recerca, transferència de coneixement, orientació internacional i contribució al desenvolupament regional. De cada àrea es revisen aspectes com els estudiants internacionals i d’altres comunitats autònomes, les pràctiques en empreses, les

ENTRE

LES PRIMERES POSICIONS DEL RÀNQUING HI HA SIS UNIVERSITATS CATALANES

publicacions de cada docent, les assignatures en altres idiomes o el nombre de docents estrangers. No obstant això, els resultats no corresponen a una millor qualitat del centre, sinó que mostren en quines àrees obte-

Per comunitats autònomes, Catalunya, Navarra, Madrid, Aragó i País Basc, són les cinc amb uns sistemes universitaris amb un major rendiment. A la cua se situen La Rioja, Extremadura i Andalusia. Segons Martí Parellada, catedràtic de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona: “El sistema universitari català és el que té major rendiment, sobretot en recerca i en transferència de coneixement”. Un bon resultat en el qual ha pogut inﬂuir una “política universitària molt constant”, així com el desenvolupament de diversos programes de captació de talent i de creació de centres de recerca “molt potents”. En aquesta última edició “hi ha pocs canvis respecte a l’any passat però en termes absoluts la universitat avança i augmenta la diversitat i la capacitat d’adaptació”, assenyala Francesc Solé, vicepresident de la Fundación CYD, qui destaca que el treball mostra un sistema “cada vegada més ric i plural “i que algunes universitats “s’han posat les piles” en els darrers anys.

[CLASSIFICACIÓ DE LES UNIVERSITATS AL RÀNQUING CYD] MÉS RENDIMENT

MENYS RENDIMENT

Universitat Autònoma de Barcelona

Universidad Carlos III de Madrid

Internacional de la Rioja

Universidad de León

Universidad Politécnica de Cartagena

Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Pompeu Fabra

Universidad Autónoma de Madrid

Cardenal Herrera-CEU

Universidad de Navarra Universitat de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya

Universidad San Jorge (Saragossa)

Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir

Universitat Rovira i Virgili

Universitat de Girona

U. de Vic-Central de Catalunya

Universitat Ramon Llull

València - Estudi general

Universidad de Deusto

U. Santiago de Compostela

Universidad a Distancia de Madrid (Udima)

Mondragon Unibertsitatea

Universidad de Vigo

Europea Miguel de Cervantes

Universidad Europea de Madrid

Universidad de Extremadura Universidad de Las Palmas de Gran Canaria Rey Juan Carlos I Universidad de Málaga

MADRID BARCELONA VALENCIA SEVILLA ZARAGOZA MÁLAGA PAMPLONA GRANADA

EMPRESA MARKETING COMUNICACIÓN/PUBLICIDAD + RRPP INTERNATIONAL BUSINESS DIGITAL BUSINESS

TÍTULOS UNIVERSITARIOS

EMPLEO

93%

TASA MEDIA DE

EMPLEO

INTERNACIONAL

+120 ACUERDOS +40 PAÍSES

CON UNIVERSIDADES DE

RECONOCIMIENTO

TOP 30

de los mejores centros universitarios del mundo y

3º en España* en Business StudieS

*Según Ranking U-Multirank de la Unión Europea 2017.

GRADO OFICIAL EN MARKETING TÍTULO SUPERIOR EN DIRECCIÓN DE MARKETING Y GESTIÓN COMERCIAL

TITULACIÓN INTERNACIONAL Bachelor en

EE.UU.,

Francia o

Alemania ESIC centro adscrito a

ESTAMOS ABIERTOS EN JULIO Y AGOSTO Campus Universitario ESIC Barcelona 93 414 44 44 | info@ismarketing.com Passeig Santa Eulàlia, 2

www.esic.edu/grado

#GeneraciónESIC

Impulsamos tus desafíos.

AULA

OPINIÓ TALMAC BEL GERONÉS

GRAUS I MÀSTERS

Soci responsable del departament laboral de Jausas

L’escala de mà de Wittgenstein

l’inici de cada curs universitari, comparec davant dels meus alumnes sabent que quan tinguin la meva edat, de la meva assignatura de dret no en recordaran res de res. Quan comparteixo amb ells aquest pensament, em miren atònits i llavors els dic solemnement que és ben normal que així sigui i que en cap cas això ha de considerar-se un fracàs. La formació acadèmica és com l’escala de mà de la qual parla Wittgenstein en el seu Tractatus logico-philosophicus: “Els meus enunciats són aclaridors, en tant que el qui m’entén, ﬁnalment s’adona que no tenen sentit quan s’ha enﬁlat per ells, en ells i per damunt d’ells. (Per dir-ho així, ha de llençar l’escala de

“La universitat ha de dotar de capacitats, més que de coneixements” mà després d’haver-hi pujat). Primer ha de superar els enunciats i llavors veu el món correctament”. Aquesta imatge del filòsof austríac és precisament de les poquíssimes coses que recordo de l’assignatura de Filosofia del Llenguatge que vaig cursar a la universitat. Els estudis universitaris són doncs una escala de mà que ha de permetre a l’alumne accedir a un altre estadi, però els coneixements que hi adquireix són un estri pesat que abandonarà com una rampoina un cop s’hagi enfilat a la teulada de la vida professional. Vet aquí al meu entendre la missió principal de l’educació universitària, fer l’escaleta a l’alumne dotant-lo d’un seguit de capacitats que el permetin

desenvolupar-se amb èxit en el món professional. Els continguts acadèmics són com els enunciats de Wittgenstein, a través dels quals l’alumne haurà de grimpar clavant colzes. Però d’aquest exercici quasi gimnàstic consistent en prendre apunts, memoritzar manuals i aprovar exàmens, un cop acabada l’etapa universitària en quedaran principalment les capacitats que l’alumne haurà forjat tot superant la gimcana acadèmica. Per contra, els continguts formatius assolits s’esvairan ràpidament, donada la seva habitual irrellevància i la seva desconnexió amb el món professional. El títol acadèmic és important, ja que determinarà en gran mesura les sortides professionals de l’alumne, però sobretot ho és que els estudis serveixin per adquirir i exer-

Avui es tendeix a prioritzar més actituds com la ﬂexibilitat o el treball en equip que els coneixements adquirits a l’aula. J. BALMES

citar aquelles capacitats que el convertiran en un bon professional un cop acabada l’etapa universitària. I per aconseguir-ho no puc pensar en res més necessari que en estudiar a l’estranger, la qual cosa en deﬁnitiva no deixa de ser una forma privilegiada de conèixer mon. Els estudis a l’estranger, sovint percebuts com una pèrdua de temps i una innecessària i ociosa perllongació de l’etapa acadèmica, són una experiència transformadora que resulta fonamental pel desenvolupament intel·lectual

i personal de qualsevol estudiant. La miopia i la impaciència connaturals a la joventut fan que els alumnes a voltes no siguin capaços de copsar la importància cabdal d’aquesta experiència, que s’ha convertit en ineludible per afrontar el futur professional amb garanties. D’altra banda, la mitiﬁcació de les beques Erasmus ha fet que estudiar a l’estranger s’associï a la disbauxa i a una certa laxitud acadèmica. I potser és cert que en alguns casos, com en el poema de Jaime Gil de Biedma, l’ampliació d’estudis es converteix “en los meses últimos / en mi vida de joven sin trabajo / y con algun dinero”, però les habilitats socials i intel·lectuals que exercita el jove alumne lluny de la llar familiar en un món desconegut i nou, en el que s’ha de fer valer en un idioma

“Estudiar a l’estranger és una experiència ineludible i transformadora” que no domina, compensen vastament qualsevol dèficit curricular que pugui causar la benevolència amb què els professors, entre els que m’incloc, solem tractar als alumnes d’intercanvi. Així doncs, la superació d’aquest ritus iniciàtic dels nostres dies és la millor de les assignatures en la que qualsevol alumne podria matricular-se, fins al punt que, parafrasejant Wittgenstein, no és exagerat afirmar que l’alumne primer ha d’estudiar a l’estranger, i llavors veu el món correctament.

AULA

El grau en Màrqueting s’imparteix tant en espanyol com en modalitat bilingüe espanyol/anglès

AE Business School iniciarà, aquest mes de setembre, un grau en Màrqueting i Comunicació Digital. Es tracta del segon grau que ofereix, després de la implantació el 2009, del grau en Administració i Direcció d’Empreses. El programa, de 240 crèdits ECTS i quatre anys de durada, s’impartirà tant en espanyol com en modalitat bilingüe espanyol/anglès, i el seu valor diferencial resideix en el seu component digital, coherent i necessari donada la implantació de les TIC en la societat i l’empresa. El seu claustre docent combina professors amb una llarga trajectòria

EAE presenta el ‘North American Exchange Program’, dirigida a la internacionalització dels seus alumnes docent i investigadora, amb professionals que ocupen llocs directius en els àmbits del màrqueting i la comunicació digital. “L’adaptació a un context en continu canvi, especialment en el camp de la digitalització, i l’impacte d’internet en tots els àmbits, genera una demanda de professionals, tècnics i comandaments intermedis en l’especialitat del màrqueting i la comunicació digital. El grau en Màrqueting i Comunicació Digital ofereix una formació acadèmica sòlida, orientada a la pràctica professional, i estretament vinculada al món de l’empresa, necessària per donar resposta a les exigències de

CERIMÒNIA DE GRADUACIÓ DE L’EAE BUSINESS SCHOOL, CAMPUS BARCELONA. EAE

les noves generacions de consumidors, compradors, usuaris i clients”, comenta el Dr. Josep Maria Galí, Associate Dean for Undergraduate Studies del Centre Universitari d’EAE Business School INTERNACIONALITZACIÓ Com a gran novetat, el Centre Universitari EAE presenta el ‘North American Exchange Program’, un programa d’intercanvi amb institucions educatives d’Amèrica del Nord. Així, manté acords especíﬁcs i preferencials amb diverses universitats nord-americanes a Nova York, Nova Jersey, Virgínia i Quebec, a través dels quals els alumnes de grau d’EAE, en modalitat bilingüe, poden realitzar estades temporals d’un quadrimestre en aquestes institucions. Aquestes estades internacionals no tenen cost de matrícula per a l’alumne, però sí un cost addicional en concepte d’allotjament i manutenció. Això s’afegeix a altres temes que potencien la internacionalitat dels alumnes d’EAE, com ara: Graus en modalitat bilingüe espanyol/anglès, o en modalitat 100% anglès en el cas del grau en ADE. Els prop de 70 convenis de collaboració amb universitats de tot el món. Més de 45 alumnes del grau en ADE d’EAE van participar el 2016 en

el Programa Erasmus d’intercanvi amb universitats europees. Fomentem el networking amb alumnes arribats de més de 65 països de tot món. El 2016, ens van visitar més de 220 alumnes del Programa Erasmus i Study Abroad. OCUPABILITAT DELS ALUMNES En el curs acadèmic vinent, EAE redobla la seva aposta per l’ocupabilitat dels seus alumnes de grau. Per aquest motiu, el Servei de Carreres Professionals ofereix als estudiants de grau d’EAE contacte amb més de 3.500 empreses col·laboradores de la seva borsa d’ocupació, les quals publiquen més de 5.500 ofertes de feina i pràctiques durant l’any. A més, EAE ofereix formació permanent a

EAE Business School és un centre universitari d’àmbit internacional i formació específica en management que s’adscriu a la Universitat Politècnica de Catalunya. A més d’oferir els esmentats graus en ADE i en Màrqueting i Comunicació Digital, homologats a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), també imparteix màsters oficials i propis en aquesta branca de coneixement. El 2017, EAE ofereix cinc itineraris acadèmics de grau: grau en Administració i Direcció d’Empreses, en espanyol, en bilingüe espanyol/anglès i en anglès 100%; i grau en Màrqueting i Comunicació Digital, en espanyol i en bilingüe espanyol/anglès. EAE Business School és un centre de formació superior d’àmbit internacional fundat el 1958 i especialitzat en management. Al llarg dels seus 59 anys d’història han confiat en EAE més de 73.000 directius i professionals de més de 100 nacionalitats dels cinc continents. EAE Business School es troba entre les 15 millors escoles de negocis del món segons el Rànquing Amèrica Economia 2016, és la segona escola de negocis més prestigiosa d’Espanya segons el rànquing MERCO 2016, té tres màsters entre els millors del món segons Eduniversal, i sis programes d’EAE estan entre els millors d’Espanya segons el rànquing de El Mundo 2016. A més, l’MBA d’EAE ha estat reconegut entre els 80 millors d’Europa i 250 del món (QS Global 250 escoles de negocis Report 2017), i l’escola ha estat destacada entre les millors escoles de negocis del món segons Expansión Mèxic.

través d’eines que busquen millorar la seva ocupabilitat com la Talent Week, els Webinar de Desenvolupament del Talent o el Fòrum d’Ocupació. L’any 2016, el 100% dels alumnes del grau en ADE d’EAE que van sol·licitar realitzar pràctiques han accedit a elles. Apple, Inditex, Coca Cola, Banco Santander, Henkel o Danone són algunes de les empreses a les quals s’han incorporat alumnes de l’esmentat grau. D’altra banda, EAE reforça els tres serveis especíﬁcs d’ocupabilitat llançats en 2015: els Itineraris Professionals, perquè l’alumne seleccioni el que més s’adeqüi a les seves

WELCOME WEEK DELS ALUMNES DEL GRAU. EAE

necessitats; els Company Meetings, presentacions d’empreses perquè l’estudiant conegui, de primera mà, la realitat empresarial; i els Employment Workshops, tallers formatius de carrera professional on es desenvolupen habilitats professionals clau.

www.eae.es / 93 400 50 25

13 GRAUS I MÀSTERS

EAE Business School llança un nou grau en Màrqueting

Centre Universitari d’EAE, adscrit a la UPC

AULA

Cada dia, al Wi-Fi de la Universitat Autònoma de Barcelona es connecten més de 50.000 aparells electrònics diferents. JORDI PARETO

GRAUS I MÀSTERS

DIGITALITZACIÓ

TIC i universitats, un binomi necessari La competència digital és una demanda clau del mercat laboral, i implica repensar els processos que es realitzen a les universitats ESTHER ESCOLÁN

a progressiva digitalització del món és un fet inqüestionable que ha provocat que tots hàgim hagut de desenvolupar un seguit de competències necessàries per aconseguir un determinat objectiu: des d’obrir un compte en una xarxa social a comprar a través d’una botiga on line, per exemple. Un learning by doing que no impedeix que els principals experts en gestió del talent hagin triat la competència digital com una de les que més fermament cal entrenar des de petits, durant l’etapa escolar, i ﬁns a la vida adulta, quan l’aprenentatge continu és un dels requisits que cada cop més empreses demanden a l’hora de contractar. No en va, ja el 2006,

la Comissió Europea citava la competència digital com una de les vuit competències que qualsevol jove hauria d’haver desenvolupat en ﬁnalitzar l’ensenyament obligatori, un repte que ens ateny com a país. Com inﬂueix aquesta progres-

“NO PODEM CAURE EN EL PARANY DE NOMÉS CANVIAR EL FORMAT I NO REPENSAR EL PROCÉS” siva digitalització del món, en general, i de les aules, en particular, en la vida universitària? SOBRE EL TERRENY

A la xarxa Wi-Fi de la Universitat Autònoma de Barcelona es connecten diàriament 50.000

aparells diferents entre mòbils i portàtils i tots s’actualitzen amb backup. Això dona una ràtio d’1,7 aparells per alumne. A la UAB, en paraules de Jordi Hernández, comissionat de la Rectora per a les TIC, avui dia és “impensable” que les TIC deixin de funcionar ni un sol dia. “Hem concentrat tots els

treballs de manteniment informàtic en un únic període anual perquè l’ús de les TIC d’alumnes, personal docent i investigador sigui ininterromput tot l’any”, prossegueix Hernández. El Dipòsit Digital de Documents de recerca (DDD) de la UAB és el primer en el ràn-

quing espanyol, 6è europeu i 18è del món. El 25% dels llibres adquirits per les biblioteques són en format digital. El 86% de les publicacions periòdiques subscrites són en format digital. “Per al curs vinent, està previst fer tot el procediment de gestió de les tesis doctorals en format digital, des de la recepció i gestió administrativa fins a la lectura i qualificació”, apunta Hernández. Quins són els principals frens d’aquesta transformació? “No poder-la fer amb els recursos econòmics suficients”, apunta el comissionat de la Rectora per a les TIC de la UAB, qui també alerta que “no hem de caure en el parany de només canviar el format i no repensar també el procés, la veritable digitalització a la qual ens enfrontem”.

Humanitats digitals Durant els darrers anys, les universitats han desenvolupat plans especíﬁcs de formació en competències digitals d’acord al marc treballat per la Comissió Europea. Una cursa que en el cas de la UPF ha derivat en un pla de formació que revisa els coneixements dels alumnes de grau, màster i doctorat en acabar els seus estudis. S’ha procedit tanmateix a la digitalització de recursos i a la implementació d’unes dinàmiques de treball que basen l’adquisició de coneixement en les possibilitats que ofereix la tecnologia, tot incorporant metodologies de recuperació, anàlisi i interpretació

de dades, producció digital, etc. “A la UPF, ﬁns i tot les Humanitats Digitals tenen un paper destacat i en vies d’expansió”, aﬁrma Manel Jiménez, director del Centre per la Innovació en Aprenentatge i Coneixement (CLIK) de la UPF. La universitat promou la incorporació de la tecnologia en els projectes dels seus alumnes. En un aprenentatge que potencia el model de learning by doing, s’incentiva l’ús de les eines digitals i es posen recursos tecnològics a l’abast d’un estudiant que, ara, en paraules de Jiménez, “se situa al centre de l’aprenentatge i esdevé desenvolupador de continguts”. La digitalització de les aules, per tant,

també ha transformat la manera d’aprendre dels universitaris, “que ara poden consultar múltiples fonts, contrastar-les, generar els seus propis continguts, etc.”, i la manera d’ensenyar del docent, “que ja no és aquell que impartia la classe de forma magistral, sinó qui guia l’estudiant a través d’aquesta navegació entre recursos i en aquest procés de producció de coneixement”, quelcom que, entre altres, ha donat com a resultat les ﬂipped classroom, o sessions en les quals es porta a la pràctica, amb l’assessorament del professor i els companys, tota aquella informació adquirida prèviament a casa a un nivell més teòric

AULA

16 GRAUS I MÀSTERS

ENTREVISTA A ORIOL PUJOL VILA Vicerector de Transformació Digital de la Universitat de Barcelona

Els estudiants de totes les carreres han d’entendre el valor de les dades valor de les dades; unes dades que, sovint, ja no es troben en els llibres físics, sinó en continguts digitals. Dades a les quals cal poder accedir, treballar-hi, manipular-les. I a les quals, a més, se’ls pot treure valor.

NÉSTOR BOGAJO

i ha qui diu que les dades són el nou cru. Al seu voltant proliferen nous negocis, i calen noves eines que ajudin a reﬁnar-les. Una tasca per a la qual es necessitaran experts en tecnologia, però també gent de lletres o de ciències socials. “Economistes, politòlegs, lingüistes capaços de crear nous productes, basats en les dades i que donin respostes per a cada àmbit de coneixement”, explica Pujol.

Cal incloure continguts tecnològics en els temaris de les carreres de lletres?

Cal analitzar cap a on va la societat; cap a quin escenari van els negocis i les empreses. I estem anant cap a una progressiva digitalització i valorització de les dades. Per tant, totes les carreres han d’entendre aquest valor. La data literacy –el fet d’entendre què són les dades i com aquestes afecten cadascun dels àmbits de coneixement– hauria de ser una competència transversal. Perquè això pot tenir valor en la Filologia, la Filosofia, el Periodisme... Els nous mercats, els nous negocis i els nous llocs de treball es basaran, cada cop més, en les dades. Només cal veure la transformació digital que duen a terme les empreses, que cada vegada les tenen més presents. Hi ha qui diu que, en el futur, els llicenciats en Filosoﬁa sortiran de la facultat sabent programar una intel·ligència artiﬁcial.

Segurament no estaríem parlant de la programació tal com l’entenem ara. Fa poc, Peter Norvig, chief data oﬃcer de Google i tot un referent en intel·ligència artificial, expli-

Pel postgrau de Data Science i Big Data, impartit per la Universitat de Barcelona, ja han passat perﬁls d’estudiants molt heterogenis: periodistes, economistes, politòlegs, biòlegs..., a banda d’enginyers informàtics

cava com seran els llenguatges de programació a mitjà termini. Parlava dels llenguatges declaratius, en què tu, a l’ordinador, no li donaràs les instruccions de programació a les quals estem acostumats en l’actualitat, sinó les funcionalitats que en vols obtenir. I, automàticament, es crearà el codi associat. Això democratitzarà la programació. Això succeirà. Perquè nosaltres volem treballar amb dades i, per treballar amb dades, necessitem eines que treballin amb dades, i això només es pot aconseguir fent programes. La intel·ligència artificial ens acompanyarà en aquest camí cap a la programació declarativa i els programes que actuen sobre les dades i que responen al que volem. La UB és la primera universitat catalana amb un vicerectorat dedicat a la transformació digital.

Aquest tema no formava part de les agendes dels rectors. I el vicerectorat posa sobre la taula aquestes noves necessitats. I la manera d’instrumentar-ho. Però caldrà fer canvis en els plans d’estudis, per a la qual cosa serà també necessària la validació de l’Agència Nacional d’Acreditació, pel ministeri

Posi un exemple.

Un filòleg pot utilitzar-les per saber si un manuscrit signat per una persona va ser escrit, en realitat, per una altra. Podríem comparar una obra anònima amb altres textos de l’època, i saber qui la va escriure.

Podríem saber si és del mateix autor. O si és d’algú de la mateixa escola. O, en comptes de fer una anàlisi manual –de

El llenguatge declaratiu democratitzarà la programació

La ‘data literacy’ hauria de ser una competència transversal central. Empenyem, però, en aquesta direcció. Fer canvis petits, com ara introduir una competència nova, no té per què suposar un daltabaix. Cal, tanmateix, que l’organització s’alineï i vegi el valor: de fet, és també un canvi de cultura. Les universitats han d’entendre què és el que es demana

i què s’espera d’elles. (Cada cop més, apareixen, des del sector privat, universitats que ofereixen formació per cobrir una demanda del mercat que les universitats de sempre no cobreixen, per exemple en data science). L’exemple a seguir és Berkeley, que ha decidit que l’assignatura de data literacy sigui transversal a totes les carreres. Aquest és el camí que totes les universitats hem d’acabar recorrent. Els estudiants de lletres són conscients de la seva importància en l’àmbit tecnològic?

Cal transmetre als alumnes el

lectura, paper i bolígraf–, podem fer-nos preguntes més complexes. Jo no espero d’una persona que fa Filologia que acabi programant amb línies de codi, una rere l’altre –això segurament ho seguirà fent un tècnic–; però sí que sigui capaç de dir-li a l’ordinador que necessita comparar un document nou amb una base de documents del romanticisme per extreure un grau de similitud o una agrupació per temàtiques. Planteges un repte i la intel·ligència artificial respon. Això no vol dir que sàpiga programar, però implica dominar un llenguatge de descripció que, segurament, s’assembla al de programació, des del punt de vista dels requeriments.

AULA

Converteix-te en el que sempre has desitjat amb la nova oferta de màsters oﬁcials i graus universitaris de la UOC

igui quin sigui el moment vital en el qual et trobes, fes un pas endavant de la mà de la UOC, la Universitat amb més de vint anys d’expertesa en l’ensenyament on line. Ara tens a la teva disposició la nova oferta formativa del curs 20172018, amb nous graus i màsters oﬁcials que s’adapten a les exigències del mercat laboral i als requeriments de les professions del futur. La UOC es diferencia de la resta d’universitats per disposar d’una metodologia d’estudi innovadora que et permet optimitzar un dels béns més preuats: el temps. Ser eﬁcients en la docència repercuteix en el temps que

destinen els estudiants a aprendre. La solvència formativa de la UOC en l’oferta d’estudis oﬁcials universitaris on line es basa també en la innovació, en la formació, en l’agilitat a l’hora d’accedir als continguts i en la ﬂexibilitat de què gaudeix l’estudiant, amb l’ajuda d’un tutor al qual pot recórrer sempre que ho necessiti. Aquesta proximitat i retroacció entre alumne i professor és una de les claus de l’èxit de la UOC. ESTUDIAR PER VOCACIÓ L’oferta formativa de la UOC respon cada any a les demandes professionals del futur més imminent actualitzant el seu contingut formatiu. I és

Sigues #eltuquevolsser

MÀSTERS I GRAUS Per a aquest setembre la UOC oferta seixanta-nou graus i màsters oﬁcials, dels quals tretze són propostes noves, com els graus d’Arts, Logopèdia i Relacions Internacionals. Enguany, dels quaranta-quatre màsters, deu són nous i una bona part estan vinculats directament o indirectament a l’entorn digital. Els nous màsters són Psicologia Infantil i Juvenil i Estratègies d’Intervenció; Ciència de Dades (Data Science); Enginyeria de Telecomunicació; Ciutat i Urbanisme; Periodisme i Comunicació Digital; Social Media: Gestió i Estratègia; Màrqueting Digital; Direcció i Gestió de Recursos Humans; Psicopedagogia, i Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior. A la UOC pots estudiar on line, amb graus i màsters adaptats a l’espai europeu d’educació superior (EEES). Aquí l’estudiant marca el ritme i la UOC hi posa la resta. Aprèn, creix i amplia la teva agenda de contactes sumant-te a la nostra xarxa de relacions, en la qual interconnectem persones, empreses i institucions amb els mateixos interessos.

Matricula’t a la UOC en un dels nostres graus online GRAUS

8% DTE. MATRÍCULA ANTICIPADA*

Administració i Direcció d’Empreses Arts Ciències Socials Comunicació Criminologia Disseny i Creació Digitals Dret Economia Educació Social Enginyeria Informàtica Gestió i Administració Pública (UOC, UB) Història, Geograﬁa i Història de l’Art (UOC, UdL) Humanitats Llengua i Literatura Catalanes Logopèdia (UOC, UVic-UCC,) Màrqueting i Investigació de Mercats Multimèdia Psicologia Relacions Internacionals Relacions Laborals i Ocupació Tecnologies de Telecomunicació Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC) Turisme

Matrícula oberta! Informa’t de tota la nostra oferta formativa de màsters i postgraus a estudis.uoc.edu.

*Descompte en graus i màsters universitaris ﬁns al 30/06/2017.

17 GRAUS I MÀSTERS

Adapta’t a les necessitats del mercat laboral amb la UOC

gràcies a aquest treball d’actualització i aprenentatge constant que disposa del reconeixement professional de les empreses.

AULA

OPINIÓ LOURDES SUGRAÑES

GRAUS I MÀSTERS

Directora d’Orientació i Formació de Barcelona Activa

“Per treballar en una societat digital cal formar-se en ‘soft skill 2.0’” Sense perdre l’essència, cal tenir la capacitat d’afrontarse a noves situacions des de perspectives diferents J. BALMES

neixement tècnic o disposar de més coneixent, sinó ser capaç de crear en els equips desenvolupament de contingut. És el cas clar del personal docent que passa de la persona que atresora tot el coneixement a la que dona les eines per a que l’alumnat vagi més enllà del seu propi coneixement. El mateix passa amb el networking en el món 2.0 ja que el valor deixa de ser tenir contactes (hi ha aplicacions especíﬁques per a això) i es converteix en tenir expertesa 2.0, és a dir, treballar la imatge o marca professional a les xarxes i, per suposat, que sigui consistent amb els codis de la comunicació digital actual.

e què es treballarà d’aquí a 10 o 20 anys? Quines competències tècniques seran necessàries per fer aquestes feines? Són dues preguntes que no estem en disposició de contestar pels continu, profunds i ràpids canvis que es produeixen en les professions actualment. De fet, segons el Fòrum Econòmic Mundial, desconeixem de què treballaran la major part dels nens i nenes que tenen ara entre 6 i 9 anys. Així doncs, es converteix en un repte, per a qui es dedica a l’orientació, assessorar a les persones que estan en procés de recerca de feina o en el moment de presa de decisió de cap a on continuar els seus estudis. Per tot això, és el moment de canviar i anar un pas més enllà dels sectors econòmics i dels àmbits professionals. Podem avançar cap a un assessora-

Sempre serà necessari “saber fer” quelcom, malgrat que caducarà o es transformarà i caldrà actualitzar-se ment basat en competències tècniques i les competències transversals. Perquè sempre serà necessari “saber fer” quelcom, malgrat aquest “saber fer” caducarà o es transformarà de seguida i caldrà actualitzar-se. Ja sigui fent un curs, però també estant en xarxa de coneixement, participant en fòrums de professionals similars o, per exemple, en contacte amb youtubers. Els experts anuncien que les habili-

tats STEM (ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques) seran les més requerides en el futur. Així mateix, potser per compensar tantes feines tecnòcrates, els camps social, de les arts i l’artesania agafaran un paper rellevant. En canvi, si podem fer una projecció del que es necessitarà en un futur per exercir la nostra feina en una societat digital: les competències transversals 2.0 (soft skill 2.0). Són característiques personals relacionades de forma causal amb el desenvolupament d’un lloc de treball amb èxit i, per tant, es poden aprendre i millorar. En aquest moment, fruit de la societat líquida en què vivim (modernitat líquida deﬁnida per Bauman el 1999), tenim un repte: desenvolupar-les en un món tecnològic i canviant. Per exemple, com exercir sobre l’autocontrol i la comunicació

davant la pluja de tuïts sobre un tema, decidir què comunicar i que no o com fer-ho? Però, pel que fa a la creativitat, també cal aprendre a deduir quines informacions podem extreure d’un anàlisis de big data sobre les ventes en un eix comercial, posem per cas. O, l’orientació al client: com podem adaptar la nostra organització a les necessitats canviats del nostre públic o consumidor que, ara ja, utilitza el mòbil contínuament. I, com exercir la direcció de persones que treballen en punts o ubicacions diferents de la mateixa ciutat o inclús d’arreu del món, com gestionar equips utilitzant eines de missatgeria instantània o com compartir informació al núvol. Així el perﬁl es transforma passant de la direcció al lideratge i buscant espais cooperatius davant de situacions directives. Perquè la base ja no és el co-

El repte actual és desenvolupar competències transversals, com la gestió del canvi o la ﬂexibilitat Davant d’aquests canvis de paradigmes, la competència de ﬂexibilitat i gestió del canvi serà clau –si no ho és ja–. Sense perdre l’essència i basant-nos en el coneixement professional, hem de tenir la capacitat d’afrontar-nos a noves situacions des de perspectives diferents, de continuar endavant malgrat viure situacions desestabilitzadores, de reinventar-nos quan faci falta per... continuar!

Grau de Disseny Màsters i Postgraus Cursos d’especialització Programes d’estiu Projecta el teu futur a EINA GRAU UNIVERSITARI

DE DISSENY

Disseny d’interiors Disseny gràﬁc Disseny de producte industrial Creació visual Cultura del disseny

Sessió informativa del Grau de Disseny 16 de juny a les 17h Curs d’estiu per a estudiants de batxillerat El disseny en joc. Introducció a l’àmbit del disseny

MÀSTER UNIVERSITARI Recerca en art i disseny MÀSTERS Disseny gràﬁc Disseny i edició de producte Disseny d’interiors Tipograﬁa avançada

POSTGRAUS Disseny d’elements gràfics Disseny web Fotografia i disseny editorial Tipografia Il·lustració creativa

CURSOS Tipograﬁa: disseny de la lletra Tècniques de lettering Desenvolupament de fonts Editatge de text Il·lustració infantil i juvenil

CURSOS AL JULIOL

Disseny d’espai i producte Creació de motlles de silicona Experimentacióambmaterials com a procés de disseny Tall làser Impressió 3D Gràﬁca aplicada a espais

Disseny gràfic Tipografia experimental Cal·ligrafia xinesa Editatge de text Imprimir és dissenyar

Creació visual Vídeo online Serigrafia De la fotografia a l’estampa gràfica Gràfica urbana Gravat calcogràfic

www.eina.cat

ons i c p i r Insc rtes obe

Tècniques d’estampació manual Reportatge fotogràﬁc

AULA GRAUS I MÀSTERS

EXPOSICIÓ A LA UPC

EXCEL·LÈNCIA

De l’àbac al PC

El Serra Húnter es renova ﬁns al 2020

La Facultat d Informàtica de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, celebra enguany el seu 40è aniversari com a centre docent i ho fa entre altres activitats- amb l exposició històrica La computació, de l àbac al PC . Aquesta es podrà veure fins al 29 de juny a la a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté del Campus Nord. L exposició mostra un extens i variat conjunt de màquines, instruments i objectes relacionats amb la computació, des el mil·lenari àbac fins els primers ordinadors personals.

La mostra es pot veure ﬁns al 29 de juny al Campus Nord. UPC

NOU GRAU A LA UVIC-UCC

Medicina, també a Vic

Entrada principal de la Universitat de Vic. UVic-UCC

A partir del curs 2017-2018, la Universitat de VicUniversitat Central de Catalunya impartirà el grau de Medicina amb un màxim de 80 alumnes. Tot i que la nova facultat s inscriu a la UVic-UCC, els estudis seran privats i tindran un cost aproximat de 13.000 euros per curs. La dualitat entre Vic i Manresa també es farà present a la Facultat de Medicina. Els dos primers cursos s impartiran a la seu que s ubicarà a l antiga fàbrica Can Baumann de Vic, mentre que tercer curs disposarà d una unitat docent a Manresa.

El Govern ha aprovat la tercera edició del Pla Serra Húnter (PSH) de contractació de personal docent investigador altament qualificat i amb mèrits d excel·lència internacional a les universitats públiques catalanes fins a l any 2020. El Pla Serra Húnter és una de les vies de contractació del personal docent i investigador a les universitats públiques catalanes que, des del seu desplegament l any 2003 ha significat una de cada quatre incorporacions. En la primera fase del pla, del 2003 al 2011, va comportar la incorporació de 546 professor agregats i 31 catedràtics contractats. Els anys posteriors, fins al 2016, el pes ha estat per a les posicions d agregat (149) i de professor lector tenuretrack (75), i en menor mesura catedràtics (5).

BIB@PROP

L’aplicació permet consiltar més de 400 biblioteques i sales d’estudi

Les biblioteques a la butxaca Bib@prop és una nova aplicació gratuïta creada per les biblioteques públiques i universitàries de Catalunya que informa en temps real de la ubicació i horaris d obertura de més de 400 biblioteques i sales d estudi de tot el país, permetent localitzar la més propera a la ubicació de cada usuari. L app està disponible per a dispositius Android (via Play Store) i aviat al mercat per a dispositius amb iOS.

ENTREVISTA A MIQUEL FARRÉ, MARKETING MANAGER OBS BUSINESS SCHOOL

“Apostem per un aprenentatge actiu”

BS Business School adapta l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral, i llança el màster en Neuromarketing i Investigació de Mercats.

les enquestes d’ocupació que posem periòdicament a disposició dels més de 20.000 professionals de la xarxa d’Alumni de l’escola i de les més de 2.300 empreses amb les que collaborem professionalment.

Com deﬁniria el model d’aprenentatge que ofereix OBS Business School? La metodologia d’aprenentatge d’OBS s’adapta a les necessitats de cada alumne, tant personals com professionals, perquè no és senzill compaginar ambdues realitats en l’entorn laboral actual, cada cop més complex i competitiu, i que requereix de major adaptació als reptes que comporta la globalització dels mercats. Per aquest motiu, l’escola aposta per una metodologia ﬂexible, on l’aprenentatge és actiu, col·laboratiu, d’aplicació pràctica immediata, i de qualitat, tot fent ús d’una plataforma que dota a l’alumne d’una àmplia visió internacional, i que fa possible que convisquin al mateix programa acadèmic de for-

Quins són els darrers màsters que han desenvolupat? En la darrera convocatòria hem llançat un nou màster en Neuromarketing i Investigació de Mercats que capacita als alumnes per comprendre d’una forma molt més precisa quines són les necessitats dels clients, reduint la distància entre el que aquests pensen i el que realment manifesten, des de la perspectiva objectiva de la neurociència i a través d’eines de mesura biomèdica. Una nova manera de comprendre als clients que permet oferir solucions molt més acurades i capaces de satisfer aquestes necessitats.

ma simultània alumnes i docents de més de 56 nacionalitats diferents. Com adapten l’oferta formativa a les necessitats del mercat? Una de les característiques singulars d’OBS és l’agilitat en l’adaptació de l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral, de forma que a cada

convocatòria s’actualitza el portfoli acadèmic amb programes i competències que donen resposta a la demanda dels nous perﬁls professionals que requereix el món empresarial. Per a dur a terme aquest exercici, es posa en comú l’anàlisi de l’evolució de la demanda, tant a nivell nacional com internacional, amb l’anàlisi de

Com fomenten la col·laboració amb les empreses? L’ocupació, el networking i la proximi-

tat al món empresarial, són pilars essencials a OBS, i és per aquest motiu que hem desenvolupat mecanismes que els potencien, com són el Foro de Empleo Virtual i la Borsa de Treball. En què consisteixen? En el primer cas, es tracta d’una fira on line que mitjançant la mateixa plataforma que els alumnes utilitzen per a comunicar-se en els seus respectius programes, els posem en contacte amb empreses tant nacionals com de la resta del món que ofereixen ofertes de treball exclusives. Una fira que té molt bona acceptació en el món empresarial ja que representa una gran oportunitat perquè aquestes empreses puguin incorporar a les seves plantilles professionals altament qualificats, amb la facilitat de poder realitzar tota la selecció des de la mateixa interfície. Respecte a la Borsa de Treball, un dels serveis més valorats del nostre alumnat, cal destacar que l’any passat va oferir més de 3.500 posicions a cobrir en empreses de 39 països diferents.

AULA GRAUS I MÀSTERS

PROFESSIONALS

DEL FUTUR

La tecnologia condicionarà el mercat laboral i les empreses hauran de buscar nous perﬁls BLANCA HERNÁNDEZ

n trenta anys, professions com la de caixer de banc o maquinista ja no existiran. La tecnologia anirà guanyant espai i destruirà, crearà i transformarà les ocupacions , destaca Iria Vázquez Palacios, directora de servei i qualitat d Adecco, consultora de recursos humans. Les feines que corren més perill no són les de baixa qualificació, sinó aquelles que són més repetitives. És difícil que la tecnologia substitueixi un cambrer de pis d un hotel, però sí que és factible que ho faci amb un caixer d un peatge o d un supermercat , destaca Palacios. En canvi, aquelles professions que estiguin vinculades amb la tecnologia tindran més demanda. El 18% de les vacants que tenim a Adecco ja són tecnològiques i

filials d una mateixa organització haurà de ser més fluida en un món globalitzat. El broker ha de ser capaç de veure en temps real publicacions realitzades a les xarxes socials per treure-li més partit als seus pressupostos en comunicació sense necessitat d incrementar despeses de producció. CIENTÍFIC DE DADES

La tecnologia fa possible recopilar milions de dades sobre cada persona, ja sigui a través del mòbil, d internet o dels dispositius connectats, però serà necessari que hi hagi científics capaços de donar valor a la informació que proporcionin les màquines. PROTECTORS

El pròxim mes de maig del 2018 entra en vigor el nou reglament europeu de protecció de dades. Amb l objectiu d harmonitzar el marc normatiu, les empre-

s que existeix creixen un 40% respecte d anys anteriors , puntualitza Palacios Segons el Fòrum Econòmic Mundial (WEF), el 75% de les professions del futur encara no existeixen. És a dir, tres de cada quatre carreres que s estudien a les universitats podrien quedar desfasades en qüestió d anys. Tot i que és difícil dibuixar el mercat laboral d aquí tres dècades, els experts coincideixen en destacar el paper clau que jugarà la tecnologia i com apareixeran noves professions vinculades amb ella. El WEF en destaca algunes. ‘BROKER’ DIGITAL

La comunicació entre equips creatius de diferents països o

ses haurien de comptar amb un especialista que sigui capaç d implantar i controlar que tota la legislació es compleix. CIBERASSESSOR

Els bancs estan emprenent la transformació digital i cada vegada és més complicat trobar a un assessor en una entitat física, però els negocis i les inversions segueixen sent necessàries. VIGILANT ON LINE

El ciberatac que van patir el passat més de maig empreses com Telefònica o Iberdrola amb el virus WannaCry va posar de manifest que les empreses necessiten polítiques de seguretat en el negoci digital.

TRES DE

CADA QUATRE CARRERES QUE ARA S’ESTUDIEN PODRIEN QUEDAR AVIAT DESFASADES

La seguretat és un desafiament cada vegada més important per a les empreses, els governs i els usuaris de tot el món i la figura del vigilant on line serà elemental per evitar robatoris d informació, atacs de denegació de servei o segrestos dels actius empresarials. CAP DE CONEIXEMENT

Les empreses cada vegada més treballen en un món globalitzat on les fusions, compres i unions de societats pertanyents a diferents sectors, procedències o indústries, seran més habituals.

El director de coneixement serà l encarregat d aconseguir una cultura corporativa comuna i d integrar equips heterogenis. AGREGAT D’EXPORTACIÓ

Ha de servir per conèixer l entorn local dels països en què vol fer negoci i adaptar així els productes a cada necessitat local. ELECTROMETGES

Gràcies a l electromedicina es poden treballar camps tan específics com la ventilació mecànica o la seguretat del pacient vinculada a la tecnologia.

AULA

a UPF Barcelona School of Management no és una escola de negocis tradicional. Imparteix entorn d’un centenar de màsters i postgraus, universitaris i propis, en vuit àrees de coneixement diferents. Des des disciplines més clàssiques, com Administració i Direcció d’Empreses, Comptabilitat i Finances o Màrqueting i Comunicació, a altres menys comuns com Edició, Gestió Pública, Ciències de la Salut, Videojocs, Animació o Creació Literària. Una oferta de programes que sorprèn per ser tan àmplia i diversa però que la UPF Barcelona School of Management ha convertit en el seu valor diferencial. “Avui en dia, el mercat demanda perﬁls professionals més polivalents i multidisciplinars, amb capacitat de ser resolutius, pensament crític, creativitat i una visió més transversal. Tot això ja no es pot aconseguir només amb la transmissió de coneixements dins d’una aula. Són neces-

Formació diferent, aules diferents L’ediﬁci Balmes de la UPF Barcelona School of Management ha estrenat aquest curs acadèmic les primeres aules del seu projecte de reforma docent aplicat als espais. Aquestes noves aules han estat concebudes com a grans espais polivalents que permeten treballar a l’aula en múltiples formats, pensats i dissenyats expressament per respondre a les formes de relacionarse i d’aprendre que requereix el nou model docent de l’escola.

sàries noves eines, l’exposició a nous contextos i espais de treball per a estimular i transformar els estudiants, per garantir aprenentatges efectius i rellevants més enllà d’uns bons continguts”, explica Daniel Serra, degà de l’escola. La UPF Barcelona School of Management defensa la transdisciplinarietat com el context idoni per generar entre els estudiants competències de creativitat, innovació, disrupció i exploració que els converteixi en professionals amb capacitat per afrontar els reptes de futur. Amb aquest objectiu, l’escola ha començat a implementar un nou model de formació i a impartir matèries de manera transversal als seus estudiants, sigui quin sigui el màster o postgrau que hagin escollit. Els estudiants de les diferents disciplines comparteixen així assignatures com Anàlisi de dades i gestió basada en evidències, Comunicació i Storytelling, Project Management i Ètica i Sostenibilitat.

FORMACIÓ PERSONALITZADA Conscients d’estar vivint un temps de canvis profunds i de noves tendències educatives, econòmiques i socials, la UPF Barcelona School of Management ha començat a treballar amb una nova proposta de formació basada en el projecte individual, el mentoring i la personalització de l’aprenentatge, adaptable a les necessitats de cada estudiant. En aquest model, els estudiants es converteixen des de l’inici de curs en subjectes actius de l’aprenentatge: trien un repte professional que converteixen en el seu projecte individual i, sota la supervisió d’un mentor acadèmic, aquest projecte es converteix en l’eix vertebrador que articula les necessitats formatives i els coneixements clau que ha d’adquirir durant el curs. Aquest model defensa el learning by doing (aprendre fent) com a mètode que permet a l’alumne acabar el programa no només amb majors aptituds i coneixements sinó amb l’experiència d’haver gestionat i realitzat un projecte real de principi a ﬁ.

¿Hasta dónde quieres llevar tu proyecto? » Administración y Dirección de Empresas » Contabilidad y Finanzas » Economía, Gestión y Ciencias de la Salud » Creatividad y Tecnología » Comunicación y Periodismo » Derecho, Política y Gestión Pública » Marketing y Branding » Recursos Humanos » Master of Science

Tel. +34 93 547 81 82 info@bsm.upf.edu

áreas de conocimiento y 7 Masters of Science Balmes 132-134 08008 Barcelona

www.barcelonaschoolofmanagement.upf.edu

23 GRAUS I MÀSTERS

La transformació educativa de la form ió d t rau

“Fomentem la interacció entre estudiants de diferents programes i al mateix temps creem un ADN comú com a escola”, afegeix Serra.

AULA GRAUS I MÀSTERS

OPINIÓ GINA ARAN

URV

Directora de la consultoria Inginium. Professora col·laboradora de la UOC i d’Esade. Treballa en el desenvolupament de talent amb les aportacions de la neurociència

Més beques per estudiar un màster

Neurociència i universitat recursos personals. En efecte, l’educació universitària ha de vetllar per l’adquisició de capacitats d’avaluació crítica del coneixement transmès, per qüestionar-lo, ampliar-lo o redefinir-lo. La clau d’un bon sistema educatiu, i m’atreviria a dir d’un bon sistema social i empresarial, rau en la capacitat d’aprendre con-

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha obert una convocatòria de beques dirigida a aquelles persones que vulguin cursar un màster universitari durant el curs 2017-18. La crida, que romandrà oberta fins el 20 de juny, premiarà els 74 estudiants amb millor expedient acadèmic que no hauran de pagar la matrícula per al proper curs. UPF

Les escoles de negoci apliquen la neurociència en programes de lideratge

a societat actual, instaurada en el canvi ràpid i constant, ens requereix habilitat en innovar, resoldre problemes i prendre decisions, així com competències relacionals. Mentre la informació al nostre voltant és infinita, milers de milions de neurones es connecten al nostre cervell per discriminar el que és útil per al seu aprenentatge i supervivència. En el context educatiu, doncs, cal conèixer com integrem i processem la informació que es transformarà en coneixement. Els avenços en neurociència permeten avui establir no només com aprenem, sinó també com desaprendre, reaprenem i com funciona la nostra memòria, el substrat de l’aprenentatge. Se sap que el cervell canvia constantment les seves sinapsis neuronals (connexions entre neurones) i que només una part de la nostra potencialitat cognitiva està determinada per la genètica, ja que el que majorment influeix és la interacció amb l’entorn, entre

altres raons per la càrrega emocional que subjau. Les emocions tenen un paper fonamental perquè generen l’experiència subjectiva que permet “construir” la realitat que ens envolta. A més, intervenen en la memòria, en el raonament i en la presa de decisions. Per tant, el context educatiu necessita plantejaments pedagògics relacionats amb la generació d’emocions. Amb l’aprenentatge es modifiquen les sinapsis, canvia l’estructura del cervell, i amb ella canvia la nostra manera de percebre la realitat. Podríem dir llavors que l’ambient educatiu afecta tant a l’estructura del cervell com a la seva funcionalitat. El context determina l’aprenentatge i en els estudis universitaris, siguin de l’índole

Cal apostar per metodologies que incorporin la sorpresa i la innovació

Un bon sistema educatiu ha de primar els processos cognitius per sobre dels continguts J. BALMES

que siguin, als mètodes racionals haurien de sumar-se’ls tècniques que generin emocions associades. Al nostre cervell li estimula la novetat, la mateixa curiositat que generi un entorn canviant produirà aprenentatge gairebé de manera automàtica. Les metodologies han d’apostar llavors per incorporar innovació i creativitat, expectativa i sorpresa. Proposar tasques desafiants, interessants, útils, que tinguin sentit en el pla d’estudis escollit per l’alumne, no només aportarà coneixements, sinó que reforçarà connexions neuronals per a l’adquisició d’altres nous. Així mateix, s’ha de fomentar la participació, de manera que l’estudiant se senti part activa de la construcció del seu coneixement, sent conscient dels seus processos cognitius i

tínuament, d’“aprendre a aprendre”, és a dir primar els processos cognitius per sobre dels continguts, i de fer-ho col·laborativament. La universitat ha de fomentar el desenvolupament del pensament analític que ens permet analitzar, avaluar, contrastar; el creatiu, que ens impulsa a descobrir, crear, imaginar, hipotetitzar; i el pràctic, que ens porta a l’aplicació i posada en marxa. Emulant la carismàtica neuròloga centenària, guanyadora d’un Nobel, Rita Levi-Montalcini, el cervell ha de romandre actiu i il·lusionat, cal mantenir la curiositat, realitzar activitats i tenir passions. Les universitats han d’assumir el repte d’incorporar la neurociència als seus programes formatius. No es tracta d’oferir estudis de neurociències sinó d’aplicar-les a tots els estudis. Escoles de negocis estan incorporant la neurociència en els seus programes de lideratge perquè els líders han de moure equips humans cap a noves formes de treball mantenint un alt rendiment. Les universitats no poden perdre el compàs dels temps.

Premi Jove Innovador 2017 La UPF acollirà la fase classificatòria del Falling Walls Lab, que tindrà lloc al campus del Poblenou el 12 de setembre. Les candidatures per guanyar el premi a “Jove innovador de l’any” es poden presentar fins al 15 de juliol. El guanyador serà un dels cent candidats que disputaran la final a Berlín el 8 de novembre. S’hi poden presentar estudiants de grau, màster, doctorat i postdoctorat, i joves emprenedors. UNED

Superdotats en matemàtiques? La UNED posa en marxa el projecte Becoma (Bateria d’Avaluació de la Competència Matemàtica), un curs de 30 hores i un test que permetran a famílies, professors i escoles detectar les capacitats matemàtiques dels estudiants de 5è de Primària. La prova permet conèixer la competència del nen o nena en matemàtiques, detectar possibles superdotats i que el professor personalitzi l’aprenentatge.

AULA

a Salle-URL posa en marxa els seus dos primers graus de 3 anys especialitzats en l’àrea tecnològica, concretament en Informàtica i Videojocs: el Grau en Tècniques d’Aplicacions Digitals i Interactives i el Grau en Tècniques d’Aplicacions de Software. Amb aquestes titulacions es formarà a professionals tècnics molt demandats al mercat professional i es preveu que continuï sent una tendència a l’alça. Són graus molt pràctics que formen a professionals multidisciplinars que saben resoldre problemes, que poden treballar de forma immediata i amb altes capacitats tècniques. La metodologia és més oberta; l’alumne participa de forma molt més activa a les classes i es treballa en equip resolent casos reals, per a empreses reals (Learning by Challenge). Les sortides professionals principals en Informàtica són la creació i manteniment d’eines interactives; la preproducció, produc-

ció i postproducció d’audiovisuals; i la creació i animació de dissenys 2D i 3D. En el cas del Grau en Aplicacions Digitals i Interactives, una vegada ﬁnalitzats els estudis es poden orientar a la creació de pàgines web i dispositius mòbils, consultoria d’experiència d’usuari, creació d’instal·lacions interactives i audiovisuals.

La Salle, amb un Campus Internacional, posa en marxa el grau en Enginyeria Informàtica Internacional, 100% en anglès, que se suma als d’Animació, Direcció d’empreses i Arquitectura

GRAUS EN ANGLÈS La Salle posa en marxa el curs 201718 el nou Grau en Enginyeria Informàtica Internacional 100% en anglès (International Computer Enginneering). Aquest Grau serà l’únic programa a Barcelona que respon a la necessitat del sector per treballar any where, any place, any time i prepara per a l’àmbit internacional i per a una economia global. Inclourà dos stages internacionals per apropar l’experiència real de la cultura i els negocis internacionals. La Salle ofereix així la possibilitat de cursar els estudis en anglès en to-

tes les seves àrees de coneixement, ja que aquesta enginyeria s’afegeix als graus ja existents en anglès en Arquitectura, Animació & VFX i Direcció d’Empreses Tecnològiques. L’altra novetat per al curs vinent és la doble titulació en anglès que combinarà l’Enginyeria Informàtica

Es tracta de perfils amb una alta demanda al mercat professional internacional amb el Grau en Direcció d’Empreses Tecnològiques que permetrà en 5,5 anys obtenir les dues titulacions oficials i tenir una formació global en dos dels àmbits de major projecció de creixement. L’objectiu és formar persones amb un perfil professional singular que faciliti la seva ràpida incorporació al món laboral.

GRAUS I MÀSTERS

La Salle-URL llança dos graus tecnològics en Informàtica i Videojocs

AULA GRAUS I MÀSTERS

INSERCIÓ LABORAL

Les empreses prefereixen contractar recent graduats Competències més valorades: responsabilitat a la feina, capacitat d’aprendre i treball en equip JÚLIA MARTÍNEZ

algrat el context de crisi econòmica dels últims anys, el 60% de les empreses ha contractat graduats recents en els darrers cinc anys, segons es desprèn de l’estudi Ocupadors, impulsat per AQU Catalunya i realitzat pel Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi busca conèixer l’opinió dels ocupadores –tant d’empreses privades com de l’administració pública– sobre la contractació, les competències i la formació de les persones recent graduades. Els acabats de graduar més valorats pel mercat laboral són els que provenen d’Economia,

ADE i Empresarials (34%), Enginyeries de la Producció (31%) i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (28%). Són titulacions que es caracteritzen per produir un alt volum de graduats, a la vegada que presenten una transversalitat elevada en termes d’ocupació. Alhora, tenir un títol obtingut a l’estranger, haver realitzat pràctiques en empreses, les estades internacionals i el prestigi de la universitat on s’han realitzat els estudis són, per aquest ordre, factors de contractació que tenen en compta els empresaris a l’hora de contractar un graduat.

CONTRACTACIÓ SEGONS EL TIPUS DE TITULACIÓ Grau o equivalent

Màster

Doctorat

100%

97%

96%

90%

87%

FONT: ESTUDI ‘OCUPADORS’. UAB I AQU CATALUNYA

91%

80%

60%

56% 45%

40%

34%

28%

25% 20%

17% 8%

QUI CONTRACTA

L’estudi Ocupadors també destaca que són les grans empreses i institucions –on el 60% de la plantilla té estudis universitaris- les que contracten un major nombre de graduats, juntament amb les innovadores en productes, serveis i processos. És important remarcar que el 91% dels participants de la mostra –de 1.325 empreses amb activitat productiva a Catalunya– considera la titulació de grau universitari com un factor important de contractació, mentre que les titulacions de màster (34%) i doctorat (8%) són menys rellevants. La responsabilitat a la feina

Microempresa

Petita empresa

Formació a l’empresa 74%

de les organitzacions que han contractat graduats recents els donen formació

79%

imparteix formació especíﬁca del sector Les organitzacions més innovadores, més grans i més ﬂexibles són les que realitzen més formació

Mitjana empresa

Gran empresa

Total

(amb un 8,9 sobre 10), la capacitat d’aprendre (8,4) i el treball en equip són les competències que els ocupadors consideren que són les més importants que han de tenir els graduats. Les que valoren com a menys rellevants són les habilitats de negociació i el lideratge. Alhora, les competències on existeix un major grau de satisfacció per part de qui dona feina són: el maneig d’eines informàtiques, la responsabilitat, el treball en equip, la formació teòrica i la capacitat d’aprendre. El nivell d’importància i de sa-

tisfacció amb les competències dels graduats no varia de manera destacable segons la branca d’activitat i la dimensió de l’empresa o institució, excepte en idiomes, on les grans empreses són les que més valoren dominar una llengua estrangera. Les competències on hi ha més diferències entre la importància que els hi donen els ocupadors i la satisfacció d’aquests són la resolució de problemes, la formació pràctica i la capacitat de generar noves idees. Per tant, es considera que en aquestes hi ha marge de millora.

logia de la UAB i coordinador del projecte. “Especialment durant la crisi aquest ús està associat a les formes més irregulars d’ocupació. Això mostra que, davant la falta d’altres mecanismes formals d’accés al mercat laboral, com pot ser la contractació pública, les xarxes de contactes, per les seves característiques d’informalitat i rapidesa, s’han convertit en un bon mitjà per a gestionar la pròpia precarietat laboral entre els joves”, continua.

L’ORIGEN SOCIAL MARCA

ACCÉS AL MERCAT DE TREBALL

La xarxa de contactes és clau per trobar feina entre els joves El 95% dels joves d’entre 20 i 34 anys de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha buscat feina per mitjà dels seus contactes, i el 60% de les ocupacions al llarg de la seva trajectòria laboral s’ha obtingut per aquesta via, segons un estudi de la Univer-

L’ORIGEN SOCIAL INFLUEIX A L’HORA DE FER SERVIR ELS CONTACTES PER TROBAR FEINA

sitat Autònoma de Barcelona. “L’ús de contactes per accedir a una feina ha estat molt important abans i durant el període de crisi econòmica, fins i tot per llocs de treball qualificats”, explica Joan Miquel Verd, professor de Socio-

Amics, parents i coneguts donen suport als joves al llarg de la seva trajectòria laboral, però aquest ajut és diferent segons l’origen social de cada jove. Els d’origen social més elevat tenen accés a una xarxa de contactes que els facilita poder obtenir una feina de qualitat. En canvi, la xarxa de contactes dels joves de famílies treballadores és menys extensa i els ajuda a accedir a ocupacions menys qualificades.

LCI

Barcelona

TÍTOLS SUPERIORS OFICIALS

→ Disseny de moda → Disseny d´interiors → Disseny de producte → Disseny gràﬁc

MÀSTERS OFICIALS

→ Màster Oficial en Disseny de Producte Tecnològic* → Màster Oficial en Creació i Desenvolupament de Projectes Digitals* → Màster Oficial en Disseny d’Interiors Experiencial* *Accés a doctorat.

MÀSTERS PROPIS

→ Màster en Gestió i Direcció d’Empreses de Moda Cotitulat amb la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i amb la participació del Clúster Tèxtil Moda de Catalunya.

→ Màster en Màrqueting, Comunicació i Organització d’Esdeveniments de Moda → Màster en Estilisme de Moda, Publicitat i Mitjans Audiovisuals → Màster en Complements i Accessoris de Moda → Màster en Disseny de Moda

POSTGRAUS PROPIS

→ Postgrau en Màrqueting i Comunicació de Moda → Postgrau en Organització d’Esdeveniments de Moda → Postgrau en Disseny de Calçat → Postgrau en Disseny i Construcció de Bosses i Petita Marroquineria → Postgrau en Estilisme en Moda i Publicitat → Postgrau en Estilisme en Mitjans Audiovisuals → Postgrau en Coolhunting & Trend Forecasting → Postgrau d’Il•lustració Creativa en Moda Cotitulat amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

ESCOL A SUPERIOR OFICIAL DE DISSENY MODA

INTERIORS

PRODUCTE

Felicidad Duce

Escola de Moda de LCI Barcelona

Informació i Matrícules www.lcibarcelona.com 93 237 27 40

Centre Autoritzat pel Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

GRÀFIC

AULA

FORMACIÓ

la innovació, ja que “es pot innovar de moltes formes, des de dissenyar un millor producte ﬁns a ampliar nous mercats”. Emprendre, segons Pilar Marquès, és una actitud, “però cal tenir coneixements i eines per adquirir seguretat i saber tirar endavant un projecte”. Amb aquest objectiu Enric Sánchez, llicenciat en ADE per la Universitat de Girona, ha decidit cursar el programa: “Quan vaig ﬁnalitzar els estudis vaig crear la meva empresa, però ara vull conèixer altres emprenedors i adquirir noves habilitats per ser competitiu”.

e NOELIA CONRADO

ai li ha passat pel cap la idea de muntar una empresa? Al 56% dels estudiants catalans sí, segons una enquesta de GAD3, Fundación AXA i Educa2020 realitzada a 12.000 alumnes de l’Estat espanyol. Molts d’ells tenen al cap referents com Amancio Ortega, Steve Jobs o Bill Gates, i ja no contemplen la idea de ser funcionaris, una opció que ﬁns fa una

“CAL TENIR

CONEIXEMENTS, EINES I SEGURETAT PER TIRAR ENDAVANT UN PROJECTE”

dècada tenia molts seguidors; avui els estudiants volen treballar en multinacionals o dirigir les seves companyies. Molts joves tenen bones idees, però no saben com desenvolupar-les o com aconseguir ﬁnançament per transformar-les en negocis. Aquesta és una de les raons per la qual durant els

Les universitats catalanes amplien l’oferta de graus i màsters en emprenedoria últims cinc anys ha aparegut a Catalunya una oferta, sense precedents, de graus i màsters en emprenedoria. DE LA IDEA AL NEGOCI

Devicare és una companyia especialitzada en el desenvolupament de solucions innovadores per a la cura del pacient crònic amb tecnologia d’avantguarda que ha rebut ja més d’un milió d’euros de finançament. Biwel implementa programes integrals de promoció i prevenció de la salut en les organitzacions, i ja treballa amb clients com Inditex o Henkel. I NetRivals és una eina que monitoritza en temps real els canvis de preus que es produeixen als ecommerce de qualsevol mercat. Tots tres projectes han sortit del màster en Emprenedoria

COM TENIR EXPERIÈNCIA AMB NOMÉS 21 ANYS “L’emprenedor no neix, l’emprenedor aprèn”. Xavier Ferràs, degà de la facultat d’Empresa i comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), ho té clar. “A Silicon Valley no emprenen més perquè els professionals tinguin una predisposició genètica diferent de la dels catalans, però sí que tenen una cultura emprenedora més avançada que ara comença aquí”. Patim una revolució tecnològica sense precedents i els continguts teòrics de seguida queden obsolets. “Fa vint anys no sabíem què era internet i tampoc hauríem

imaginat iniciatives com Facebook, Airbnb o Uber, una empresa que ara mateix val més en borsa que General Motors”. És per això que la formació s’ha de basar en competències “que capacitin a l’alumne a dirigir diferents projectes”. Segons Ferràs l’emprenedor és aquell que és capaç de treure valor de situacions de canvi i ara, assegura, estem en un entorn que es va transformant. “Abans una persona treballava tota la vida en una mateixa companyia i actualment això ja no es concep, un professional treballarà com a mínim en sis o set projectes”.

i innovació que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) imparteix des del 2010. “Els estudiants arriben amb una idea al cap i després d’un any tutoritzats se senten capaços de transformar-la en un producte comercial”, explica Giovanni Giusti, doctor en Economia i Empresa per la UPF i director acadèmic del màster. Un tribunal examina la idea i analitza els pros i contres del projecte, i si té llum verd “l’alumne comptarà amb un equip de professionals a la seva disposició que l’ajudaran a tirar-lo endavant”, afegeix Giusti, qui compara la tutorització “amb tenir un consultor al teu costat durant un any”. COM INNOVAR

“Fa cinc anys la crisi va portar a moltes persones a empren-

FER ‘NETWORKING’

Emprenedors de projectes d’empresa amb capacitat per créixer, gestors de vivers d’empreses i projectes d’innovació o assessors d’R+D+I. Aquestes són algunes de les sortides professionals del màster en Emprenedoria i innovació de

Estudiants del màster en Emprenedoria i innovació impartit al Parc TecnoCampus UPF

La UVic-UCC impartirà el primer grau en Emprenedoria en l’economia digital de Catalunya

dre a la mateixa empresa, el que es coneix com a intraemprenedoria, o en nous negocis; llavors ens vam adonar que calia donar tot un seguir d’eines per fer-ho bé”, destaca Pilar Marquès, responsable del màster en Emprenedoria i desenvolupament empresarial de la Universitat de Girona (UdG). Durant un any, els estudiants aprenen a validar idees, pensar en el client i gestionar

Sota aquestes premisses han dissenyat el primer grau en Emprenedoria i economia digital que començarà el curs vinent. “Volem que quan l’alumne s’hagi graduat amb 21 anys ja hagi experimentat la creació d’empreses”, matisa Ferràs, qui afegeix que en aquesta titulació, de tres anys, que utilitza la metodologia ABP (aprenentatge basat en problemes), la part pràctica guanya a la teòrica. “L’estudiant ja té moltes fonts d’informació, però cal que les apliqui a casos reals i ho farà amb el seu projecte. A més, també aprendrà les competències bàsiques per incorporar-se a una empresa consolidada que vol reorientar el seu negoci en un vessant més digital”.

la Universitat Rovira i Virgili, que el curs vinent impartirà la quarta edició. “Hi ha estudiants que arriben amb una idea molt clara de negoci i d’altres que acaben de donar-li forma, però tots dos aprenen a què el projecte sigui viable”, comenta Laia Pié, coordinadora acadèmica de la titulació. Els alumnes tenen la possibilitat de visitar vivers d’empreses, grans companyies i centres tecnològics. “Conèixer com

treballen i fer networking és una de les parts del programa que més valoren els alumnes”. A més, afegeix Pié, poden complementar la seva formació amb una estada a qualsevol dels 91 centres de tot el món amb els quals la facultat té convenis de col·laboració. Tauler d’adhesius que utilitzen al màster de la Universitat de Girona UdG

29 GRAUS I MÀSTERS

AULA GRAUS I MÀSTERS

AULA

30 GRAUS I MÀSTERS

El grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials té una forta vinculació amb l’empresa

DURANT EL CURS ELS ALUMNES COMPAGINEN LA DOCÈNCIA A L’AULA AMB PRÀCTIQUES ALS DIFERENTS LABORATORIS. IQS

IQS genera el talent necessari per a la innovació industrial

mb el focus posat en atendre les necessitats de les empreses i els sectors industrials, IQS es caracteritza per intensificar l’orientació aplicada dels seus estudis d’Enginyeria en Tecnologies Industrials (grau i màster). Aquesta aposta per l’enfoc pràctic es concreta en diferents activitats a disposició de tots els estudiants del grau. Per una banda, l’obligatorietat que tenen tots els alumnes de realitzar com a mínim un semestre de pràctiques en empreses de l’àmbit nacional o internacional, o l’oportunitat de realitzar intercanvis internacionals per estudiar un semestre en universitats estrangeres d’Estats Units, de Dinamarca, Anglaterra o França i d’altres països europeus. I finalment, l’opció de realitzar el Treball Final de Grau, de forma vinculada amb empreses, desenvolupant un projecte real del seu interès. D’altra banda, i com a element clau en el procés formatiu dels estudiants, el fort component pràctic rebut durant la docència que es concreta en l’elevat nombre d’hores en laboratoris i tallers que estan planificades durant tot el grau. En el transcurs dels quatre anys de dura-

ció del grau, l’alumne compagina la docència rebuda a l’aula amb tres hores diàries de pràctiques personals en laboratoris de les assignatures pròpies dels estudis i que es desenvolupen en els diversos laboratoris d’Electrotècnia, Automàtica, Electrònica, Materials, Enginyeria de Productes Industrials, la Planta Pilot

Els alumnes tenen l’obligació de realitzar com a mínim un semestre de pràctiques

IQS o el Laboratori d’Automoció SEAT-IQS, a més de altres pràctiques en laboratoris d’assignatures aﬁns, com les dutes a terme en els laboratoris de Química i d’Enginyeria Química del Centre. Cal ressaltar també un altre element fortament diferenciador dels estudis d’Enginyeria en Tecnologies Industrials oferts per IQS, com és la utilització de nombroses aplicacions informàtiques especialitzades que els permet tenir un domini i un coneixement profund d’aquestes aplicacions que són les emprades quotidianament per els departaments tècnics d’empreses i d’enginyeries. Els estudiants d’IQS utilitzant durant els seus estudis diverses aplicacions informàtiques com són Solidworks, Catia, ESI-PamCrash, Solidcam, Cype Educacional, Ansys, Roland, Axon, Insight, Pspice, Matlab, Simulink, Somachine-Schneider o Unity ProSchneider, que els permet conèixer i familiaritzar-se amb softwares de disseny en 2D o 3D, amb programes

UNA DE LES SINGULARITATS DE L’IQSD ÉS QUE DURANT LA DOCÈNCIA ELS ALUMNES REBEN UN ALT COMPONENT PRÀCTIC

de modelatge i de simulació de vibracions, de resistència, o de càlculs de peces de geometria complexa. El domini d’aquests programes reverteix en una major eﬁciència en la futura activitat professional dels alumnes doncs coneixen les eines informàtiques que disposa la industria, tant si es tracta d’empreses d’automoció, d’aeronàutica, o molts altres sectors com són les d’equipament i de projectes industrials.

L’IQS facilita a l’alumne conèixer aplicacions punteres La formació en Enginyeria Industrial a IQS es pot complementar també amb l’opció que s’ofereix de cursar el Doble itinerari de Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials (GETI) i en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), que facilita una formació multidisciplinària –altament buscada per les empreses– on es combina l’adquisició d’una sòlida base tecnològica amb els coneixements i habilitats pròpies de les diferents àrees de gestió empresarial.

GRAU EN FARMÀCIA IQS · BLANQUERNA A IQS i Blanquerna, centres universitaris de la Universitat Ramon Llull, sumem experiència, capacitat d’innovació i una extensa xarxa d’empreses i institucions de referència al sector de la química i de la salut per crear l’únic Grau en Farmàcia impartit per una universitat privada a Catalunya. El nostre objectiu és formar-te com a expert en tots els aspectes relacionats amb la professió farmacèutica, alhora que t’oferim una titulació amb una clara orientació humanístico-científica. Amb aquest objectiu, combinem una metodologia basada en el contacte directe amb el món professional, el rigor científic i el compromís d’oferir una formació ètica i integral.

• Formació personalitzada • Beques als millors expedients i altres ajuts econòmics • Borsa de Treball • Pràctiques tutelades obligatòries a Oficines de Farmàcia, Farmàcia Hospitalària i Indústria Farmacèutica o Alimentària

• 4 mencions: · Alimentació i Nutrició · Farmàcia Assistencial · Disseny i Producció de Fàrmacs · Gestió i Màrqueting Farmacèutic • Elevada dedicació pràctica: més de 1.000 hores en el laboratori i simulació

VINE A LES SESSIONS INFORMATIVES:

IQS: 27 de juny a les 19.00 h BLANQUERNA: 1 de juliol a les 10.30 h Consulta les properes sessions informatives a www.farmacia.url.edu

IQS Via Augusta, 390 · 08017 Barcelona Tel. (+34) 93 267 20 20 · www.iqs.edu BLANQUERNA Carrer Padilla, 326-332 · 08025 Barcelona Tel. (+34) 93 253 31 27 www.blanquerna.edu

AULA GRAUS I MÀSTERS

L’IED Barcelona Escola Superior de Disseny ofereix una variada oferta formativa que aposta per la sostenibilitat, la tecnologia i el pensament del disseny

El disseny resp n a les necessita a del mercat lab r

l disseny ha demostrat en els darrers anys ser un motor essencial per a la innovació. Per tal de desenvolupar noves idees, productes o serveis, el pensament del disseny (design thinking) s’ha convertit en una eina molt eﬁcaç que permet integrar els models de negoci amb l’actualitat social y proposar solucions innovadores a problemàtiques reals. L’IED Barcelona Escola Superior de Disseny ofereix una formació centrada en el disseny com a eina de canvi social. Treballa amb el teixit empresarial de la ciutat per detectar quines son les necessitats reals de la societat i així formar

L’IED treballa amb els empresaris per detectar i satisfer necessitats reals a professionals amb els coneixements necessaris per a impulsar, desenvolupar i gestionar projectes innovadors. Ubicada en el concurrent barri de Gràcia, en els últims quinze anys s’ha convertit en un referent en formació del disseny pel seu caràcter multidisciplinari i internacional. Cada any, l’IED acull més de mil estudiants dels quals un 65% són internacionals. Aquesta riquesa cultural i cosmopolita que ofereix l’escola contribueix en què els estudiants siguin capaços de desenvolupar projectes rics i innovadors que conten una perspectiva global i integradora. Amb Barcelona com a escenari d’actuació, una ciutat en què la tecnologia i la sostenibilitat van agafades de la mà, l’IED aposta per una formació activa que investiga i detecta quines son les necessitats de

les ciutats en l’actualitat. El disseny, en aquest context, és una eina imprescindible per continuar deﬁnint el funcionament de les anomenades smart cities. Investigar els nous sistemes de mobilitat pel 2035, transformar els actuals espais de treball o idear estratègies de màrqueting i comunicació creatives, són alguns dels reptes que els alumnes han d’afrontar durant els seus estudis. A més, l’IED Barcelona participa activament en importants esdeveniments de la ciutat per donar a conèixer les investigacions que els alumnes realitzen a l’escola. En el darrer any, s’han presentat projectes a esdeveniments internacionals com el Mobile World

ELS ALUMNES UTILITZEN LES ÚLTIMES TECNOLOGIES EN EL DESENVOLUPAMENT DELS SEUS PROJECTES, COM ARA LA IMPRESSIÓ DIGITAL IED

L’ESCOLA ESTÀ SITUADA AL COR DEL BARRI DE GRÀCIA IED

L’IE B rcelona Escol Superior e Disseny Des de 1966 l’Istituto Europeo di Design opera en la formació de les disciplines del Disseny, la Moda, les Arts Visuals i el Management a les seves 11 seus de Milà, Roma, Florència, Torí, Venècia, Cagliari, Como, Madrid, Barcelona, São Paulo i Rio de Janeiro. Més de 130.000 alumnes s’han diplomat des dels seus inicis i cada any compta amb 10.000 estudiants de tot el món. L’IED aposta per iniciatives didàctiques i pràctiques relacionades amb la realitat corporativa i suma més de 1.000 acords empresarials durant els 50 anys d’experiència. La seu de l’IED Barcelona, situada al barri de Gràcia, s’ha consolidat des de 2002 com un dels centres de formació

de referència en disseny i compta amb el reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a Escola Superior de Disseny. La seva oferta formativa està composta pels títols superiors en Disseny de Producte, Interiors, Moda i Gràﬁc, a més dels Bachelors of Arts (Honours) atorgats per la Universitat de Westminster, els Diplomes IED, els màsters, els postgraus i els cursos de formació contínua i d’estiu. L’escola de Barcelona es diferencia pel seu caràcter multicultural i interdisciplinari i atrau cada any 1.000 alumnes de més de 100 nacionalitats diferents.

iedbarcelona.es

Congress amb una desﬁlada de fashion wearables sostenibles, productes que promouen l’economia circular a la Barcelona Design Week o aplicacions interactives al Market Lab del festival Sónar +D. Especialitzat en les disciplines del Disseny, la Moda, la Comunicació Visual i el Management per a Empreses Creatives, l’IED Barcelona ofereix Títols Superiors en Disseny de Producte, Interiors, Moda i Gràﬁc, a més dels Bachelors of Arts (Honours) atorgats per la Universitat de Westminster (impartits en anglès), diplomes IED, màsters, postgraus, cursos de formació continua (CSP) i cursos d’estiu.

AULA

CONSELL INTERUNIVERSITARI

Petits tresors de la biblioteca de Lleida

Tots iguals

Petits tresors de la Biblioteca de Lletres és el títol de l exposició que es pot veure fins al 2 d octubre a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida. La mostra inclou una selecció d obres molt variada que va des d autors del segle XVII, com Petrarca o Vasari, a obres més contemporànies com les d Emilia Pardo Bazán o estudis sobre la Guerra de Cuba de M. de Pradt , de 1898 o sobre la civilització megalítica catalana de Pericot, de 1925. També s hi poden veure altres obres curioses com The World of Ornament de Recivet que conté una compilació de dissenys ornamentals clàssics, principalment teixits, egipcis, grecs, romans, etruscs, asiàtics, d Orient Mitjà i europeus que comprenen des de l època medieval al segle XX.

Nou protocol universitari per a la no discriminació. J. BALMES

El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha aprovat un protocol pioner a l Estat espanyol per a la no discriminació de persones transgènere, intersexuals i transsexual. El protocol vetllarà perquè les persones que formen part d aquests col·lectius puguin ser anomenades amb el nom corresponent al gènere amb el qual s identifiquen (nom d ús comú o nom sentit). Aquest dret es garantirà, principalment, en els procediments d accés i de matrícula a les universitats del sistema català.

Claustre de l’ediﬁci de Lletres de la seu històrica de la Universitat de Barcelona

La UB, la més innovadora

EINES ANTI-PLAGI

Com avaluar en línia Assegurar-se que s està avaluant al candidat qui diu que és, i no a una altra persona que ocupa el seu lloc, és el que pretén el projecte TeSLA. Aquest utilitza el reconeixement facial i de veu, l anàlisi del ritme d escriptura sobre el teclat, l anàlisi de l estil d escriptura i les eines anti-plagi per permetre assegurar que la persona que s està avaluant en línia és l alumne mattriculat. El consorci TeSLA està format per 18 organitzacions que són expertes en diferents àrees de coneixement i de recerca, i està coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya.

RÀNQUING

Noves eines anti-plagi per a avaluacions virtuals

33 GRAUS I MÀSTERS

EXPOSICIÓ

La Universitat de Barcelona torna a ser, per segon any consecutiu, la universitat més innovadora d Espanya. Així es desprèn de la nova edició del rànquing Reuters Top 100: Europe s Most Innovative Universities. A més, la UB també ha millorat dues posicions a escala europea, i ara se situa en el lloc 63. La UAB i la UPC són els altres centres catalans que es classifiquen en el top 100 d innovació.

AULA GRAUS I MÀSTERS

UIC

UOC

Joves i xarxes

Aules per a estudiants del segle XXI

“Adolescents digitals: prevenció, detecció i reacció davant les noves formes de victimització a les xarxes socials i internet” és el títol de la jornada que organitza la Universitat Internacional de Catalunya el 3 de juliol, a les 16 hores a l’aula Magna del Campus de Barcelona. La jornada s’organitza en el marc del Màster en Ciberdelinqüència, i es tractaran situacions com el sexting, el bullying, el discurs d’odi, la inducció al suïcidi, l’anorèxia i altres formes d’autodestrucció, entre altres temes.

Les xarxes socials poden portar a l’aïllament dels joves. J.B.

SEMINARI UNIVERSITAT DE GIRONA

Repensar el patrimoni

La Serra de Tramuntana, a Mallorca. J.BALMES

La Universitat de Girona organitza demà, 14 de juny, el seminari “Repensant el patrimoni. Natura, cultura i paisatge”. Durant la jornada es debatrà i reﬂexionarà entorn al tema del patrimoni des d’una perspectiva global i integradora, que consideri al mateix nivell tant els elements patrimonials de caràcter natural com els de caràcter cultural. A la tarda, després de les reﬂexions conceptuals i metodològiques dels experts, es donaran a conèixer diferents casos d’estudi i bones pràctiques com el de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

La UOC lidera una investigació per adaptar les aules dels centres educatius a les noves metodologies i necessitats de professors i alumnes. El projecte Smart Classroom es planteja davant l’evidència que les aules de bona part de les escoles estan desfasades i responen a un model educatiu tradicional i industrialitzat de l’educació. Els espais d’aprenentatge han de ser dissenyats per a impulsar l’aprenentatge col·laboratiu, creatiu, social i obert, destaca Guillermo Bautista, investigador de l’eLearn Center de la UOC i coordinador del projecte. Les bases conceptuals i teòriques de la recerca giren entorn de conceptes com aula intel·ligent, espai d’aprenentatge i entorns d’aprenentatge innovador (Smart Classroom, Learning Space i Innovative Learning Environments).

ESHOB adapta la Direc Hotelera al segle XX X I

l turisme és un sector que està apostant fort per la innovació i gràcies a això s’intueix que serà un dels primers motors de l’economia. El sector canvia ràpidament, tant els models de gestió com els perﬁls professionals i de clients. És per això que l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona, fundada fa més de 30 anys pel Gremi d’Hotels i el Gremi de Restauració de Barcelona, ha apostat per noves línies formatives focalitzades en aquest nou context. Concretament, el graduat en Direcció Hotelera és un programa de 4 anys focalitzat en la formació dels nous líders directius en el sector. Aquest programa prepara als alumnes en coneixements i aptituds professionals i personals, primordials per gestionar qualsevol departament o equip dins d’un hotel. Conscients de la importància de la part pràctica i del valor afegit

que els suposa, els alumnes des del primer curs realitzen un mínim de quatre mesos de pràctiques en hotels de la ciutat. Durant el darrer curs, realitzen el practicum en hotels a l’estranger, oferint-los nous reptes, desaﬁaments i una visió internacional. El resultat, alumnes amb gran perspectiva professional. Dins la mateixa línia i seguint les noves necessitats del segle XXI, l’ESHOB

ha creat juntament amb Hotel·lo i el Gremi d’Hotels, el postgrau en Revenue Management. Aquest nou perﬁl professional, cada cop més demandat per les empreses hoteleres, compta amb una formació única, de nou mesos en la que hi col·laboren experts de la matèria, revenue managers professionals, empreses de programari especíﬁcs i un simulador on posar en pràctica els coneixements adquirits.

93 453 29 04 www.eshob.com

JOSÉ IGNACIO GOROSTIAGA, DIRECTOR DE L’ESHOB I EXALUMNE

RECERCA I INNOVACIÓ

Les candidatures es poden presentar ﬁns al 29 de sembre. J.B.

Premis a la recerca Govern i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) convoquen una nova edició dels Premis Nacionals de Recerca. La presentació de candidatures per a les cinc categories dels premis cal formalitzar-la, ﬁns al 29 de setembre, mitjançant el web www.fundaciorecerca.cat/premi, on ﬁgura tota la informació necessària i les bases.

MÀSTERS I POSTGRAUS GRÀFIC I COMUNICACIÓ Universitari en Disseny i Comunicació Fotografia i Disseny I!ustració i Còmic Disseny Gràfic Disseny Editorial Disseny de Packaging Disseny Publicitari i Comunicació Disseny i Direcció d’Art Disseny d’Informació Disseny Gràfic aplicat a Espais

DISSENY D’INTERACCIÓ Disseny i Direcció de Projectes per a Internet

Disseny i Creativitat Audiovisual

ESPAI I ARQUITECTURA Disseny de l’Espai Interior Disseny Escenogràﬁc Disseny d’Interiors per a Hotels, Bars i Restaurants

DISSENY DE PRODUCTE Enginyeria de Disseny Industrial

Disseny i Desenvolupament de Producte Disseny de Mobiliari Modelatge 3D per a Automoció i Producte

ESTRATÈGIA I MANAGEMENT Branding

Investigació per al Disseny i la Innovació Disseny de l’Espai Comercial: Retail Design

PROGRAMES EN ANGLÈS Creative Process

Design through New Materials Photography and Design Graphic Design Editorial Design Packaging Design Advanced Design and Digital Architecture Interior Design Temporary Space Design: Exhibition, Event, Pop-Up Retail Space: Retail Design Research for Design and Innovation Advanced Design Management, Strategy and Entrepreneurship

AULA GRAUS I MÀSTERS

INSERCIÓ LABORAL

Els màsters, un ca cap a l’ocupació GEMMA MARTÍ

reix el nombre de màsters que ofereixen les universitats i centres formatius catalans, i els alumnes matriculats. I és que, ben aviat, cursar un màster serà el més habitual. Les xifres ho corroboren: del 2006 al 2014, l’increment del volum de màsters ha estat del 80% i el d’alumnes matriculats del 81%. En concret, si el 2006 l’oferta era de 136 màsters i 4.152 alumnes matriculats, el 2014 la xifra de màsters va ser de 675 amb 26.166 alumnes matriculats,

L’EXPERIÈNCIA LABORAL ÉS MOLT BEN VALORADA A L’HORA DE BUSCAR FEINA DESPRÉS D’UN MÀSTER amb una mitjana de 35 estudiants en cada màster, segons dades de l’informe “La inserció laboral dels titulats de màster”, elaborat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). LES MOTIVACIONS

Pel que fa a les motivacions per cursar un màster, l’estudi –que analitza la inserció laboral de 7.647 persones, d’un total de 16.218 que es van titular els cursos 2009-2010 i 2010-2011, xifra que representa el 47% de la població titulada– en destaca tres com a fonamentals: progressar en la trajectòria professional, aprofundir en la formació i augmentar les oportunitats de treball; la quarta motivació és iniciar el doctorat. En el cas d’Humanitats, l’ordre s’inverteix, i aprofundir en la formació és l’element determinant en cursar els màsters d’aquesta àrea. Cal apuntar que, pel que fa a l’àmbit, el 45% dels

Un estudi de l’AQU sobre la inserció dels titulars de màster destaca la importància de l’experiència en el mercat laboral titulats universitaris opten per un màster en Ciències Socials. SITUACIÓ LABORAL

Les dades indiquen que les oportunitats laborals s’incrementen després de cursar un màster. “És clar que a mesura que augmenta la formació, les oportunitats de tenir una millor feina també augmenten. Així, per exemple el 86% dels estudiants amb un màster universitari treballen al cap de 3 anys, més del doble dels que només tenen formació primària”, apunta Martí Casadesús, director d’AQU Catalunya. Per àrees, hi ha una major inserció en Salut i una menor en Humanitats. De les variables disponibles, la que té més impacte en la probabilitat d’estar ocupat és la interacció entre l’edat i la trajectòria laboral: les persones de més de 40 anys i que han treballat a temps complet abans de fer el màster tenen 2,4 vegades més probabilitats d’estar ocupades que les que no. Alhora, amb independència de

l’edat i de la trajectòria laboral, les persones que fan un màster en l’àmbit d’Enginyeria (excloses Arquitectura i Enginyeria Civil) tenen 2,2 vegades més probabilitats d’estar ocupades. Fer el màster en l’àmbit Economicojurídic implica incrementar 1,8 vegades les probabilitats d’estar ocupat, i 1,7 vegades en el cas de Ciències de la Salut.

MOTIVACIONS PER FER UN MÀSTER: MILLORAR LA FORMACIÓ I LA TRAJECTÒRIA LABORAL Haver estudiat en una universitat de fora de Catalunya també té un impacte, tot i que més baix. Una possible hipòtesi és que les persones que canvien de residència per anar a estudiar probablement disposen d’unes soft skills més elevades. En canvi, “el percentatge d’estudiants de màster que va a tre-

SATISFACCIÓ AMB LA REALITZACIÓ D’UN MÀSTER, SEGONS ÀMBITS FONT: “LA INSERCIÓ LABORAL DELS TITULATS DE MÀSTER”. AQU CATALUNYA

5,40

Humanitats

6,16

Ciències Socials

5,90

C. Experimentals

6,55

Ciències de la Salut

6,42

Eng. i Arquitectura

6,09

Total general 0

JORDI PARETO

ballar a l’estranger és el doble que en el cas dels graus, un 8% respecte a un 4%. Aquest fet té, evidentment, múltiples lectures”, afegeix Casadesús. També cal destacar que el sexe, el nivell d’estudis dels pares o la nacionalitat dels estudiants no són predictors de la probabilitat d’estar ocupat. Una dada que no sorprèn és que, a més nivell formatiu, major és el percentatge de titulats que desenvolupen funcions de nivell universitari. Les xifres indiquen que, 9 de cada 10 graduats porten a terme funcions de nivell universitari, i el percentatge és del cent per cent en el cas de Ciències de la salut. A més, un de cada dos titulats desenvolupa funcions pròpies del màster, sense gaires diferències per àmbit. “El 90% dels titulats de màster treballen, al cap de tres anys, fent el que podríem qualiﬁcar com a ‘funcions universitàries’. És una bona notícia, si ho comparem amb el 78% en el cas dels graus. Però és evident que hi ha marge de millora”, remarca Martí Casadesús. El 45% dels titulats que han cursat un màster té contracte ﬁx, 3 punts percentuals menys que en comparació amb els graduats; dels que treballen,

el 77% ho fa a temps complet. Una de les dades signiﬁcatives de l’informe de l’AQU és que no augmenten el nombre de contractes temporals, sinó el de becaris. Les àrees on hi ha més autònoms són Humanitats (16%), Enginyeria i Arquitectura i Ciències Socials (14% ). Pel que fa al nivell d’ingressos, hi ha una associació entre aquests i el nivell de titulació,

ENGINYERIA, ARQUITECTURA I CIÈNCIES DE LA SALUT SÓN LES MÉS BEN REMUNERADES però caldria tenir en compte altres factors com, per exemple, l’edat. La meitat dels titulats de màster ocupats a temps complet guanyen més de 24.000 euros anuals bruts (51%) i 18% perceben ingressos inferiors a 15.000 euros anuals bruts. Per àrees, Enginyeria, Arquitectura i Ciències de la Salut són les més ben remunerades, seguides de Ciències Socials. Ciències Experimentals i Humanitats són les àrees amb la remuneració més baixa.

AULA

ques de Tercera Generació. En aquest últim és clau la innovació, tant de continguts com de metodologia en línia, mix que ha permès a la VIU ser la primera universitat en línia en oferir un màster oﬁcial centrat en teràpies de tercera generació.

RAÚL SALES Director de Comunicació de la Universitat Internacional de València (VIU)

orgeixen noves necessitats i inquietuds per part de la societat i, amb elles, noves propostes educatives, nous models metodològics i una nova oferta formativa universitària que respongui a les necessitats professionals que organismes i empreses requereixen en l’actualitat. Entre el més demandat per part dels alumnes, com és habitual, totes aquelles titulacions relacionades amb Ciències de la Salut, on trobem les més tradicionals relacionada amb especialitzacions en Medicina, Infermeria, Fisioteràpia o Psicologia i, d’altra banda, les més noves o disruptives com Biotecnologia. En analitzar la relació directa que té l’àrea de Cièn-

cies de la Salut amb el creixement en l’ocupabilitat a Espanya, veiem que aquesta àrea ha estat la que ha experimentat un major creixement en taxa d’aﬁliació a la Seguretat Social en els últims quatre anys. Per exem-

ple, a la Universitat Internacional de València (VIU), entre els màsters amb una major demanda per part dels alumnes trobem el màster oﬁcial en Psicologia General Sanitària o el màster universitari en Teràpies Psicològi-

CIÈNCIA I TECNOLOGIA Una altra àrea referent que experimenta un creixement és la de Ciència i Tecnologia. La demanda creixent en qualsevol especialització relacionada amb les noves tecnologies, esdeveniments com l’últim ciberatac a escala mundial i la necessitat per part d’organismes públics i institucions de formar professionals amb àmplies competències en aquest àmbit, fa que sigui una de les àrees que més creixement està experimentant. La VIU ha incrementat un 128% els alumnes matriculats en l’últim mes en el màster en Seguretat Informàti-

37 GRAUS I MÀSTERS

Màsters de sempre, màsters d’ara i sortides professionals

ca, el que conﬁrma la demanda de professionals especialitats i la necessitat de més universitats que ofereixi oferta formativa en aquest àmbit. En aquesta branca de coneixement també trobem títols tradicionals amb gran demanda com són els relacionats amb l’Enginyeria Informàtica, i títols d’especialització com Robotització Industrial. Entre les innovacions de la Universitat Internacional de València en aquest àmbit (el 2017 ha estat l’àrea de coneixement que més ha crescut), destaquen programes com màster en Big Data i Data Science, màster en Disseny i Desenvolupament de Videojocs, màster en Operació i Manteniment de Drons, tots cursats amb metodologia en línia. Segons paraules de Raúl Sales, director de Comunicació de la Universitat Internacional de València, “la tendència creixent en la demanda de màsters té, com a principal característica, l’especialització i, d’altra banda, el mix entre àrees de coneixement, especialment de salut i tecnologia. Es tracta de treure el rendiment més alt a les oportunitats que ens ofereix la innovació i els desenvolupaments tecnològics, per posar-los al servei d’altres àrees, per millorar la qualitat de vida de les persones i augmentar la productivitat del teixit empresarial”.

AULA

38 GRAUS I MÀSTERS

Les pràctiques universitàries són clau a l’hora de provar si la tria de futur feta anys enrere ha estat més o menys encertada

Cada any, més de 600 estudiants del Grau d’Infermeria de la UVic, fan pràctiques en hospitals o centres sanitaris. UVic-UCC

PRÀCTIQUES

EN EMPRESES

Una primera aproximació al món professional ESTHER ESCOLÁN

més de posar en pràctica la teoria adquirida durant el grau, provar i entrenar les habilitats, fer currículum i teixir una xarxa de contactes, potenciar la taxa d ocupació i que, molts cops, aquestes pràctiques solen ser remunerades, la directora del Servei de Carreres Professionals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Imma Casaramona, cita un darrer avantatge de realitzar unes pràctiques universitàries: L oportunitat d endinsar-se en la situació real del lloc de treball al qual pot optar en el futur, però sense l exigència que l entitat acollidora podria demanar a un treballador, donat que sap que s està formant . Amb l entrada a l Espai Europeu d Educació Superior, la UVic-UCCva introduir almenys

una assignatura obligatòria de pràctiques a tots els graus. Així ens asseguràvem que tots els nostres estudiants tinguessin una experiència en un entorn laboral real abans d acabar els seus estudis , apunta Casaramona. També s incentiva que els estudiants, de forma volun-

tària, realitzin pràctiques extracurriculars per ampliar la seva experiència mentre estudien. Quins requisits solen demanar les empreses quan acuden al Servei de Carreres Professionals? Sobretot una bona actitud global per part de l estudiant: ganes d aprendre, acti-

VALOR AFEGIT

PRÀCTIQUES A L’ESTRANGER Dur a terme les pràctiques universitàries a l’estranger revalora clarament l’estudiant, en tant que li permeten desenvolupar altres competències com les interculturals, la iniciativa i capacitat per a resoldre problemes o situacions estressants, competències lingüístiques, etc. “Diversos estudis tanmateix demostren la correlació positiva que hi ha

entre mobilitat internacional i ocupabilitat”, apunta Sergi Martínez−Rigol, director de l’Àrea d’Internacional i Serveis a l’Estudiant de la UB. A l’hora de cursar unes pràctiques universitàries a l’estranger, els joves poden optar per unes beques Argo, si volen fer-les als EUA, Canadà o Àsia. Les beques Faro permeten realitzar-les a gairebé tots els països europeus i a Oceania

tud responsable i implicació , un llistat que Assumpta Rivera, directora del Servei d Atenció a l Estudiant de la Universitat de Barcelona s encarrega de completar amb competències com l especialització dels alumnes i competències transversals no directament relacionades amb els estudis, com ara la capacitat de treball en equip, de resolució de problemes, d organització i planificació, o la proactivitat .

Al seu torn, a la UB els graus amb més pràctiques, principalment a causa del volum d estudiants que hi ha matriculats, són els de l àmbit de les ciències socials i jurídiques, en especial els relacionats amb l economia i l empresa, seguits dels ensenyaments científics i les enginyeries , puntualitza Rivera. La UB promociona les pràctiques entre els estudiants a partir de sessions informatives. Una promoció que, tal com assenyala Rivera, també comporta apropar-se a les ins-

MAJOR RÀTIO

ELS BECARIS HAN DE DEMOSTRAR COMPETÈNCIES COM EL TREBALL EN EQUIP O LA PROACTIVITAT

A la UVic-UCC, els graus on hi ha més pràctiques externes s engloben dins de l àmbit de la salut i l educació (infermeria, fisioteràpia, psicologia, educació social, educació infantil/ primària, etc.), tot i que un dels sectors on actualment hi ha més sol·licituds per acollir estudiants en pràctiques és en l àmbit de les enginyeries, on més ens funcionen les Beques Sí-Sí: Estudio i Treballo , matisa Casaramona.

titucions externes, ja que sovint hi ha cert desconeixement mutu entre el món laboral i l universitari . En aquest sentit, la Universitat de Barcelona impulsa fires d empreses i presentacions i visites a aquestes. A més, també es duen a terme accions informatives cap a les empreses respecte a les pràctiques i les competències que es donen en cadascun dels graus , conclou Rivera.

Crea el teu

futURV

Màsters i títols de postgrau 2017-2018 Aprèn de forma pràctica i propera

T’oferim més de 200 beques Forma’t amb docents de primer nivell

Augmenta les teves oportunitats laborals

Estudia en una universitat de qualitat reconeguda a nivell internacional

Gaudeix de l'entorn del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

Tria entre més de 80 màsters i postgraus Antropologia

Dret i administració pública

Enologia

Química

Arqueologia

Economia i empresa

Història i Geograﬁa

Salut

Comunicació

Educació

Llengües

Tecnologies de la informació

Cultura i societat

Enginyeria

Psicologia

Turisme

El teu futURV comença a:

urv.cat/masters

AULA

FORMACIĂ&#x201C;

EN APTITUDS

Alumnes i profess s mĂŠs resistents a l

Un de cada dos alumnes espanyols sent tensiĂł quan estudia. FREEPIK

Â&#x201C;avui dia la gestiĂł de lÂ&#x2019;ambigĂźitat ĂŠs una habilitat bĂ sica que ha de tenir un treballador, ja que ha de saber enfrontar-se a una situaciĂł amb equitat i tranquillitat, sense que impacti sobre la resta de lÂ&#x2019;equipÂ&#x201D;.

Valors, des de lâ&#x20AC;&#x2122;escola

COM ES TREBALLA?

Conscients de la importĂ ncia que tĂŠ aquesta aptitud en els

UAO CEU I LA UB IMPARTEIXEN TALLERS PER POTENCIAR LA RESISTĂ&#x2C6;NCIA A LA FRUSTRACIĂ&#x201C;

NOELIA CONRADO

ls alumnes espanyols sĂłn feliĂ§os, perĂ˛ estan estressats. AixĂ ho posa de manifestat el darrer informe de lÂ&#x2019;OCDE, Â&#x201C;El bienestar de los estudiantesÂ&#x201D;. GairebĂŠ un de cada dos (48%) sent tensiĂł quan estudia i el 67% pateix ansietat. Quan arriben a la universitat aquesta situaciĂł continua i llavors Â&#x201C;ens trobem joves que no dormen, ni mengen i que fins i tot passen per episodis aguts dÂ&#x2019;ansietat i depressiĂłÂ&#x201D;, explica Olga Lasaga, directora del servei

futurs treballadors algunes universitats ja han comenĂ§at a treballar amb els seus alumnes perquĂ¨ desenvolupin la seva resistĂ¨ncia a lÂ&#x2019;estrĂ¨s i aconsegueixin aixĂ ser capaĂ§os dÂ&#x2019;actuar amb eficĂ cia en situacions de pressiĂł de temps, desacord o oposiciĂł Una dÂ&#x2019;elles ĂŠs la UAO CEU, que ha incorporat als seus graus tallers per potenciar la resistĂ¨ncia a lÂ&#x2019;estrĂ¨s i la frus-

traciĂł. Â&#x201C;Treballem tĂ¨cniques de relaxaciĂł, de meditaciĂł, mindfulness i respiraciĂł perquĂ¨ els estudiants controlin les seves emocionsÂ&#x201D;, assenyala Lasaga, qui imparteix aquests seminaris. LÂ&#x2019;objectiu ĂŠs donar-los Â&#x201C;eines per relaxar-se, perĂ˛ tambĂŠ perquĂ¨ aprenguin a detectar que els estressa i perquĂ¨ siguin conscients que a vegades cal aturar-se, ja que sense ansietat seran mĂŠs pro-

Els estudiants aprenen a la universitat a ser eďŹ caĂ§os en situacions adverses. FREEPIK

ductius, mĂŠs creatius i mĂŠs comunicatiusÂ&#x201D;. Lasaga, que tambĂŠ imparteix aquests tallers a la Universitat de Barcelona, destaca que lÂ&#x2019;estrĂ¨s no es pot evitar, sobretot en determinats cĂ rrecs directius, perĂ˛ sĂ que es pot ense-

â&#x20AC;&#x2DC;LES EMPRESES VOLEN PERFILS DE PERSONES QUE SĂ&#x20AC;PIGUEN TREBALLAR EN ENTORNS DE PRESSIĂ&#x201C;â&#x20AC;&#x2122; de prĂ ctiques i ocupaciĂł de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU). Un cop al mercat laboral, a molts dÂ&#x2019;aquests estudiants els hi costa gestionar les situacions adverses, Â&#x201C;perĂ˛ hi han dÂ&#x2019;aprendre perquĂ¨ aquesta ĂŠs una de

les competĂ¨ncies que mĂŠs valoren les empresesÂ&#x201D;, aclareix Lasaga. Â&#x201C;Volen professionals que tinguin capacitat per treballar en entorns de pressiĂł i que sĂ piguen gestionar les situacions diĂ ries bĂŠ i rĂ pid, perĂ˛ els hem

Les universitats formen als estudiants en competĂ¨ncies com la tolerĂ ncia a la pressiĂł o la ďŹ&#x201A;exibilitat

format per aconseguir-ho tot i ja; els videojocs, per exemple, sĂłn una bona mostra dÂ&#x2019;acciĂłrecompensa rĂ pida, i les conseqĂźĂ¨ncies moltes vegades no sĂłn immediates, cal pensar a mitjĂ termini, sobretot a la feinaÂ&#x201D;. COMPETĂ&#x2C6;NCIA CLAU

Flexibilitat i adaptabilitat Ser resistent a lâ&#x20AC;&#x2122;estrĂ¨s i a la frustraciĂł que pot generar un projecte tambĂŠ implica ser ďŹ&#x201A;exible i saber adaptar-se a lâ&#x20AC;&#x2122;entorn. I a la universitat tambĂŠ es practica. â&#x20AC;&#x153;A Esade tenim programes en els quals entre el 60% i el 95% dels alumnes sĂłn estrangers i aixĂ˛ vol dir que quan treballen en equip han de fer ďŹ&#x201A;exibles, han de comprendre diferents estils

dâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatges i de culturesâ&#x20AC;?, destaca SerlavĂłs. Per Lasaga, ďŹ&#x201A;exibilitat i adaptabilitat sĂłn mĂŠs que mai necessĂ ries en un context on les empreses sâ&#x20AC;&#x2122;han globalitzat i estan immerses en un procĂŠs de transformaciĂł digital. â&#x20AC;&#x153;Els nous professionals han de ser conscients que sortiran a un mercat multicultural i intergeneracional i han de saber encaixar-hiâ&#x20AC;?

Esther Casademont, headhunter dÂ&#x2019;Hunivers People Hub, ratifica lÂ&#x2019;opiniĂł de Lasaga i apunta que posseir la capacitat per acomodar-se als canvis, sense que aixĂ˛ suposi una reducciĂł dÂ&#x2019;eficĂ cia, ĂŠs vital. Casademont, que ha participat en estudi de la UOC sobre quines es consideren les competĂ¨ncies laborals clau per al professional, puntualitza que

Dos estudiants dâ&#x20AC;&#x2122;Esade preparen un treball en una de les aules del centre

EDUCACIĂ&#x201C;

SALUT

ENGINYERIES

+ 6 + " + 7 ! ! + 8 + + "

/ 0 + 1 * " ! 2 '

! ) ( * ! ) + $ ! ) , * - .

EMPRESA

COMUNICACIĂ&#x201C;

BIOCIĂ&#x2C6;NCIES

+ +

! 3 + ! : $

3 + " " # 5 "&#

( ! ( !

ESPORT

LLENGĂ&#x153;ES I TRADUCCIĂ&#x201C;

3 * /4

2 + + 7 !9

! " # $ "

% & '

*Pendent dâ&#x20AC;&#x2122;aprovaciĂł

â&#x20AC;&#x153;El sistema universitari forma a lâ&#x20AC;&#x2122;alumnat molt bĂŠ en continguts i coneixements, perĂ˛ tĂŠ una assignatura pendent: la formaciĂł en aptituds, en valors i en intraemprenedoriaâ&#x20AC;?, assegura Esther Casademont. Juan Torras, headhunter dâ&#x20AC;&#x2122;Egon Zehnder Internacional, empresa dedicada a la recerca dâ&#x20AC;&#x2122;executius, tambĂŠ assenyala que â&#x20AC;&#x153;les universitats han de despertar la importĂ ncia de les aptituds en el desenvolupament de la persona i sâ&#x20AC;&#x2122;han de convertir en el laboratori on posar-les en prĂ cticaâ&#x20AC;?. Entre les competĂ¨ncies que millor es poden treballar al sistema educatiu, tant a lâ&#x20AC;&#x2122;escola com a la universitat, Torras destaca la capacitat de treball en equip, amb tasques colÂˇlaboratives, o la capacitat dâ&#x20AC;&#x2122;inďŹ&#x201A;uĂ¨ncia que tĂŠ una persona en un grup

nyar a controlar-ho i prendre consciĂ¨ncia de la situaciĂł. OpiniĂł que comparteix Ricard SerlavĂłs, professor del departament de direcciĂł de persones i organitzaciĂł dÂ&#x2019;Esade, qui posa de manifest que ĂŠs essencial que lÂ&#x2019;alumne sÂ&#x2019;enfronti a la pressiĂł perquĂ¨ al mercat laboral nÂ&#x2019;hi ha: Â&#x201C;He vist molts directius que cinc minuts abans dÂ&#x2019;una conferĂ¨ncia han hagut de beure una infusiĂł per relaxar-seÂ&#x201D;. LÂ&#x2019;etapa universitĂ ria ĂŠs un bon entrenament abans de sortir al mercat laboral. A Esade ho saben i la resistĂ¨ncia a lÂ&#x2019;estrĂ¨s ĂŠs una competĂ¨ncia que treballen de forma transversal en moltes activitats. Â&#x201C;Hi ha situacions que als estudiants els angoixen molt Â&#x2013;parlar en pĂşblic, entregar un treball a curt termini, les entrevistes de feinaÂ&#x2013; i els hi donem eines, com ara ensenyar-los a planificar-se bĂŠ o gestionar millor el temps, per enfrontar-se amb seguretatÂ&#x201D;, aclareix SerlavĂłs. A mĂŠs, tambĂŠ plantegen als alumnes situacions reals que es donen dins dÂ&#x2019;una empresa perquĂ¨ es familiaritzin amb lÂ&#x2019;entorn dÂ&#x2019;una companyia.

41 GRAUS I MĂ&#x20AC;STERS

AULA GRAUS I MĂ&#x20AC;STERS

AULA

ESTEREOTIPS

LA TENDÈNCIA SEXISTA A L’HORA DE TRIAR

La diferència entre homes i dones a l’hora d’escollir estudis perpetua la desigualtat de gènere al món laboral ALBA HUERGA

es dones prefereixen carreres de l àmbit de la salut o les humanitats i els homes, de l àmbit de les tecnologies i les enginyeries; tot això s acaba traduint en futures desigualtats de gènere al món laboral. Les últimes dades del Sistema Universitari Espanyol del 2014-2015, mostren que només hi ha un 25,8% de dones que es decanten per estudiar una carrera de l àmbit de les enginyeries i l arquitectura, enfront un 74,2% d homes que escullen aquesta opció. D altra banda la diferencia es reverteix en l àmbit de les ciències de la salut (70%) i les arts i les humanitats (61%), on les dones són majoria davant els homes. Milagros Sainz, investigadora de l àrea de psicologia de la UOC, assegura que aquestes diferenciacions segons el gènere tenen a veure amb els

LES NOIES ES PERCEBEN MENYS COMPETENTS EN MATÈRIES ASSIGNADES ALS ROLS MASCULINS estereotips i rols de gènere que s adopten i estan presents durant l adolescència. En el seu estudi Reptes de la persistència de rols i estereotips de gènere en l elecció d estudis superiors , ha pogut comprovar com les noies, tot i tenir notes equiparables o superiors a les dels seus companys masculins, es perceben menys competents en matèries que tradicionalment s han atribuït als rols de gènere masculins , com les matemàtiques, la tecnologia o la física. Sainz assegura que la creença de què els homes són millors en aquest tipus de matèries i les dones en matèries relacionades amb la llengua, són internalitzades

ESTUDIS COMPORTARÀ DESIGUALTATS DE GÈNERE A LA FEINA Un dels problemes més greus enfront aquesta tendència en l elecció d estudis és que la societat no reconeix els mecanismes reproductors dels estereotips de gènere. Carrillo reclama que no ens hem de deixar enganyar pels discursos que ens volen fer creure que les realitats que vivim estan determinades i no es poden canviar . Per aconseguir-ho, el més important és que l Estat, les universitats i la docència visibilitzin aquesta tendència sexista a l hora d escollir estudis superiors, tenint en compte que in uirà en la reproducció de les desigualtats de gènere en el món laboral.

pels adolescents. De cara a l elecció d estudis és molt més important com de competent et sents que si les teves quali cacions són bones o dolentes, i aquestes creences populars desmotiven a les noies , declara la investigadora. La incidència d aquests estereotips es tradueix en el fet que a les àrees d enginyeria o ciències les dones es veuen infrarepresentades. Encara que tinguin bona nota en aquests àmbits acaben escollint àmbits de ciències de la salut, perquè són pro ofeessio onss que tot i tenir

Dels estudiants de Ciències de la Salut, gairebé el 70% són dones.

nere enca un gran valor social són congruents amb el rol de gènere tradicionalment assignat a les dones: el de la cura . A més, en una època on els joves estan desenvolupant la seva identitat de gènere, els mitjans de comunicació poden jugar un paper negatiu en les seves expectatives professionals i de futur.

NOMÉS UNA DE CADA QUATRE DONES TRIA ESTUDIS D’ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Si mirem les sèries de televisió, per exemple, les dones fan papers secundaris en els quals es posa en dubte la seva intelligència, cosa que no es fa amb la seva bellesa . Amb mecanismes com aquests, es refermen les creences del que se suposa que ha de ser el comportament d un home o una dona.

QUÈ ESTUDIEN NOIS I NOIES Dones

Homes

25,8% 74,2%

Enginyeria i Arquitectura

GRAUS I MÀSTERS

69,4% 30,6%

Ciències de la Salut

61,1% 38,9%

Arts i humanitats

EL COMPONENT BIOLÒGIC Malgrat que molta gent pensa, diu i creu que els homes són de ciències i les dones de lletres, avui en dia no hi ha encara cap estudi cientíﬁc de l’àmbit cerebral que avali aquest “saber popular”. A més, segons Milagros Sainz: “El cervell no deixa de ser un múscul que, com més l’exercites, més es desenvolupa”. Mentre que el dimorﬁsme sexual entre homes i dones és demostrable

en moltes parts del cos, no succeeix el mateix amb el cervell. Daphna Joel i Zahar Berman de la Universitat de Tel Aviv, van elaborar el 2015 un revelador estudi desmitiﬁcant la infravaloració vers el cervell de les dones. A “El sexe darrere els genitals: el mosaic del cervell humà” investiguen més de 1.400 cervells i arriben a la conclusió que no hi ha diferències entre el cervell d’un home i el d’una dona

FUNDACIÓ BCN FP

10 RAONS

A tots aquests rols i estereotips de gènere se suma la manca de referents femenins en àmbits laborals tradicionalment masculins.

PER ESTUDIAR A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA Universitat de prestigi a la teva mida 46 graus i 45 màsters al teu servei

MANCA DE REFERENTS

Segons Isabel Carrillo, experta en teoria pedagògica, és necessària la inclusió de referències bibliogrà ques de les aportacions històriques de dones en assignatures de caràcter general . La professora de la Universitat de Vic i autora de l assaig Desfer la teranyina del gènere des de l educació, critica l absència d assignatures i continguts sobre la igualtat de gènere que qüestionin el gènere normatiu. Això ajudaria al fet que hi ha moltes dones que han tingut contribucions en l àmbit de la ciència i la tecnologia i són invisibilitzades per la història: els seus noms no són divulgats. A més, hi ha una naturalització de la feminització de determinats o cis com, per exemple, el de mestra o infermera , a rmaCarrillo.

4a universitat espanyola en docència i 7a en recerca (ISSUE 2015) Tots els alumnes fan pràctiques en empreses 340 convenis amb universitats de 28 països Ampli programa propi de beques i ajuts Campus d’Excel·lència Internacional de la Vall de l’Ebre Institut de Llengües / Centre de Formació Contínua Escola de Doctorat Ciutat amb una alta qualitat de vida

46 GRAUS Més informació: Tel. 973 003 588 info@udl.cat www.udl.cat f universitatdelleida t @UdL_info

Àmbits de coneixement: ARTS I HUMANITATS CIÈNCIES CIÈNCIES DE LA SALUT CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES ENGINYERIA I ARQUITECTURA

AULA

44 GRAUS I MÀSTERS

treballar en xarxa, amb cultures diferents i en llocs relacionats amb la creativitat i la innovació. Pel que fa a l ocupació, aquesta generació no aspira a convertir-se en cap, sinó a viure experiències professionals que els satisfacin. El bon ambient laboral, la conciliació i la possibilitat de desenvolupar-se professionalment també són aspectes molt valorats, amb entre 3,5 i 3,7 en una escala de 4.

ELS

JOVES Z VALOREN EL BON AMBIENT LABORAL, LA FLEXIBILITAT I LA CREATIVITAT

NOVES

PROMOCIONS

La Generació Z vol nous models d’aprenentatge Els joves nascuts entre 1994 i 2009 demanen una educació més en consonància amb la realitat del món laboral JÚLIA MARTÍNEZ

ls primers membres de la denominada Generació Z, la nascuda entre els anys 1994 i 2009, comencen a sortir de les aules per incorporar-se al mercat laboral. És la primera generació, integrada per 7,5 milions de joves, que s ha criat amb internet, i té per la mà l ús d eines digitals, alhora que s ha vist amb la necessitat de crear les seves pròpies start-up per resoldre problemes de l entorn immediat. Un altre dels trets que la defineixen, segons l estudi Generació Z, el darrer salt generacional elaborat per Deusto Business School i Atrevia , és que desconfia del sistema educatiu tradicional, i

opta per nous models d aprenentatge més centrats en el vocacional i en les experiències. Per exemple, Sara Izquierdo, Premi Nacional de Batxillerat 2015, aposta per continguts més pràctics en l educació i defensa la tecnologia com element accelerador de l esforç dels estudiants. Per la seva part, Luis Iván Cuende, hacker i emprenedor en sèrie, destaca: El sistema educatiu està anquilosat en les inquietuds d una generació passada, que ja no té res a veure amb el món actual en el qual vivim . Així i tot, el 64% dels 300 espanyols d entre 14 i 22 anys enquestats sosté que invertir en educació és la principal prioritat per al desenvolupament del país. Alguns experts consideren que, a causa de la generalització dels missatges curts i que

els dispositius digitals s han convertit en el mitjà de relació social per excel·lència, les noves promocions d estudiants tenen més dificultats per parlar en públic i redactar textos complexos, i per estar concentrats durant un període més o menys llarg de temps. Almudena Moreno, responsable de Millennials Makers Open Future (Telefónica) subratlla que

ara l assignatura pendent de l educació és dotar els alumnes de les habilitats necessàries per hibridar processos neuronals i processos electrònics . TREBALL EN XARXA

L informe també destaca la necessitat de preparar els joves que formen la Generació Z per a una realitat laboral que dependrà de la seva capacitat de

L estabilitat laboral i el salari figuren en un lloc secundari. Els autors de l informe comenten, a més, que segurament la Z sigui la primera generació que, més enllà de no aspirar a tenir la mateixa feina per sempre, viu el canvi com una cosa inherent a la seva vida . INNOVACIÓ I FEINA

Com s apunta a l informe, als Joves Z els preocupa no trobar una feina que encaixi amb la seva personalitat, no tenir oportunitats de creixement professional i no assolir les fites que es marquin al llarg de la carrera. Alhora, prefereixen entorns flexibles que facilitin la conciliació de la vida professional i personal, així com que afavoreixin la seva creativitat. Molts d ells optaran per l autoocupació, tot creant la gig economy, o sigui, una gran xarxa de treballadors autònoms que, enllaçats en cadena, generen un gran projecte.

QUÈ MARCA CADA GENERACIÓ Generació Z (2013) Dispositius populars

Smartphone, tauleta, WhatsApp

Millenials (2000)

Generació X (1992)

Telefonia 2G, PC portàtil, Walkman, PC sobretaula, SMS Game Boy

Desenvolupament d’internet

672 milions de pàgines web

17 milions de pàgines web

10 pàgines web

Taxa d’atur juvenil

55,1%

26%

34,4%

Política

Manca de legitimació dels grans partits. Partits emergents

Estabilitat. Bipartidisme

Població estrangera

5.023.487 habitants

923.879 habitants

393.100 habitants

FONT: ESTUDI “GENERACIÓ Z, EL DARRER SALT GENERACIONAL”. DEUSTO BUSINESS SCHOOL I ATREVIA

AULA

OPINIÓ ESTEBAN HERNÁNDEZ

GRAUS I MÀSTERS

Autor de ‘Los límites del deseo. El capitalismo del siglo XXI’

La formació i la meritocràcia

enir una formació adequada, en un context molt complicat, com és el que vivim, no és necessari, és imprescindible. Aquesta és una idea molt estesa en la nostra societat, i més quan es repeteix amb insistència que aquesta és l era del talent i de la innovació, i que les regles que havien servit fins ara es tornen inútils en un món complex i canviant. Tothom sembla estar d acord amb aquesta visió, de manera que comptar amb els coneixements acadèmics adequats és un requisit indispensable per a situar-se amb èxit en aquest nou context. Això inclou la formació rebuda a l inici de

qualificat i especialitzat es torna encara més important, és evident que els qui comptin amb més recursos de partida tindran moltes més opcions per situar-se amb èxit en el mercat laboral. Si les titulacions acadèmiques augmenten, la diferència no hi serà en la disciplina estudiada, sinó en la institució en què s hagi cursat. Un màster de Harvard no val el mateix que un altre realitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i qui tingui les possibilitats materials de formar-se als centres de més prestigi tindrà molt avantatge a l hora de poder treballar. La contracció del món laboral

Estudiar en centres de prestigi obre portes en el mercat laboral

El 75% dels llocs de treball s’aconsegueixen a través del “mercat ocult” la trajectòria laboral, i també la necessària reactualització del saber adquirit o la reformulació de la carrera professional mitjançant l adquisició de nous coneixements quan calgui. Però aquesta idea, a la qual no se li pot negar certa validesa, ha de ser matisada. Segons un informe de Lee Hecht Harrison, el 75% dels llocs de treball s aconsegueixen a través del que es diu mercat ocult , les ofertes de treball que mai es fan publiques. Aquest percentatge augmenta com més amunt es puja en l escala laboral, una cosa que en l alta direcció pot justificarse per tradició i per prudència. L essencial d aquesta dada és subratllar com els contactes i les recomanacions obren més portes a un nou lloc de treball, molt més que el currículum,

de manera que una persona àmpliament qualificada pot perdre moltíssimes opcions només per no comptar amb una xarxa de relacions. Aquest és un problema que anirà a més en el futur. La major part de les previsions de futur assenyalen que hi haurà menys llocs de treball i que el mercat laboral es repartirà entre els llocs d alta qualificació, que comptaran amb elevades retribucions i prestigi social i els lligats al sector serveis, que requeriran menys qualificació i els salaris seran baixos. Els processos d automatització, sistematització i robotització

Lluny de la família, el jove adquireix noves habilitats socials i intel·lectuals que l’ajudaran en la posterior inserció en el mercat laboral J. BALMES

de la feina portaran al fet que el nombre de llocs disminueixi, també en el treball qualificat, la qual cosa significarà també un canvi substancial en la formació. En un context com l actual, on la majoria de la gent té un o diversos títols universitaris, el pes del currículum és ja menor, perquè les acreditacions

acadèmiques són generalitzades, de manera que es tendeix a prioritzar més que els coneixements, les actituds (predisposició, flexibilitat, capacitat de treball en equip, etc.). En un futur proper, quan les persones formades siguin encara més i el nombre de llocs de treball menys, la qualificació acadèmica baixarà encara més en valor, la qual cosa implicarà que aquesta xarxa de relacions que apropa a les opcions laborals tindrà molt més pes. Però també es donarà un problema afegit, el de la desigualtat. Si el coneixement

obliga a tenir una formació molt més extensa, més precisa i, sobretot que sigui impartida per aquells centres que realment obren les portes. Una escola de negoci prestigiosa a nivell global oferirà moltíssimes més opcions que una local, per molt que aquesta compti amb una educació de qualitat. Aquest és el problema de fons. Si la formació acaba sent al final una qüestió de recursos i l ocupació s aconsegueix a través de contactes, els qui posseeixin el capital econòmic i relacional precisos seran els qui millor se situïn. En aquest context desigual, el coneixement real, per desgràcia, tindrà molt menys pes. I la meritocràcia, que crèiem íntimament lligada a la formació, patirà tant com en els vells temps.

AULA

a Salle-URL posa en marxa a partir del curs vinent nous màsters per respondre a les necessitats del mercat en àmbits específics. Les novetats més importants se centren en l’àrea del Big Data i l’anàlisi de dades i l’arquitectura de software. Per una banda, el llançament del nou màster universitari en Data Science. Els grans volums de dades que es generen exigeixen l’aparició d’un nou perfil professional que pugui gestionar tota la gran producció de dades que generen les empreses, una d’elles és la professió de Científic de Dades (Data Scientist), una de les demandades actualment. Però perquè volem experts en Data Science a les empreses? Les funcions principals d’aquests experts són les d’analitzar, estructurar, filtrar, visualitzar i posar en valor tota la producció de dades generades, millorant així el funcionament, no úni-

a l’emmagatzematge i processat eﬁcient de grans quantitats de dades. Aquest màster forma tant des del punt de vista tecnològic com analític i capacita per fer disseny d’infraestructures escalables per a centre de dades (data-centers), anàlisi d’aplicacions i emmagatzematge i extracció d’informació.

cament econòmic, de les empreses. I en aquest mateix àmbit de les dades, La Salle-URL també ofereix el màster en Big Data, on el professional aprofundeix en mètodes per

AUGMENTA LA DEMANDA DE CIENTÍFICS DE DADES I ANALISTES DE SOFTWARE. LA SALLE-URL

ÀMBIT INFORMÀTIC Destaca la posada en marxa del màster en Desenvolupament i Arquitectura de Software. Per ser un bon desenvolupador de projectes informàtics es necessiten més competències que la programació. Per aquest motiu, les empreses busquen als anomenats arquitectes de software: un perfil professional que domina totes les fases del cicle de desenvolupament del producte i que és capaç de definir una estructura de software que funcioni de manera fiable i eficient. Un perfil que tingui també

la capacitat d’escollir la tecnologia que millor s’adapti als projectes presents i futurs de l’empresa. Aquests professionals lideraran projectes tècnics que inclouen el disseny òptim de solucions, tècniques i mètodes de desenvolupament, eines de validació i estàndards de qualitat. Es tracta de perﬁls molt demandats, ja que el 31% de les empreses emergents preveu tenir als seus equips desenvolupadors i arquitectes de software, i segons la revista Forbes està entre les 10 professions tech millor pagades. A més d’aquests dos nous programes, a partir del mes de febrer del 2018 també es posaran en marxa dos programes executius, el Programa Executiu en Transformació Digital i el Programa Executiu en Direcció de Projectes. Tots dos estan dirigits a empresaris, directius i emprenedors per formar als líders que gestionen aquests processos en empreses i organitzacions.

GRAUS I MÀSTERS

La Salle-URL crea els màsters en Data Science i Arquitectura de Software