ÍNDEX Editorial
2
Equip de redacció Angel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Joan Gasol ”Bolo”, Anna Guasch, Arnau Curto, Mar Vileu, Carme Badia
JOVE TARRAGONA · Editorial · Puigmal - Quico Sempere · El Repas - Arnau Curto · Vilanova i la Gertrú - Carles Enfedaque · El Catllar · L’arboç - Adrià Pallejà · Entrevista a...Ataualpa - Montse Blanch i Joan Gasol · La columna - Bea de la Osa · Naltrus la Jove - Angel Altes · La canalla · Que hi dius? - Carme Badia · Les nostres fotos
3 4 6 8 10 11 13
Col·laboradors Chantal Bertran, i Miquel Seró
16 17 18 20 22
Maquetació Rafa Rivas
Colla Jove Xiquets de Tarragona. C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 - www.jovetarragona.com L’Esperidió és una publicació oberta a tota aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència. Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85
2
car un camí, aprenent molt dels altres però adaptant-ho a la teva mida i sobretot treballant molt, molt i molt, engrescant a tothom qui vulgui compartir el projecte i molt sacrifici. Enguany no guanyarem el concurs, no és pas la nostra intenció, però la Colla Jove que s’hi veurà es mostrarà a ulls de tothom com la Colla Jove que sap d’on ve, amb les idees ben clares, amb tot un futur al davant i tota una ciutat i una comarca al seu darrera. Aquest serà el millor altaveu per avisar a qui encara no ha sàpiga que enguany no és la nostra intenció guanyar però que se n’oblidi tothom de la Colla Jove com la colla amb un nivell acceptable d’actuacions, amb bones sortides i magnífica acompanyant de les colles punteres. Enguany tothom veurà que aquí, hi ha alguna cosa més.
Enguany és any parell? Doncs enguany toca concurs. No cal donar-li més voltes. I com cada any de concurs començaran a sorgir les veus a favor, les veus en contra, les veus que diuen que hi ha coses a millorar i les que pateixen perquè no ens el prenguin. Sorgiran com cada dos anys els que diran que simplement és una sortida més en el calendari i els que defensaran que en un any de concurs cal anar a per totes. Trobarem opinions per a tots els gustos sobre cartells, eslògans, puntuacions, bases i colles convidades, opinions totes respectables (bé, quasi totes) però que en definitiva no fan més que fer bullir l’olla, que se’n parli, no fan més que demostrar que el concurs és una cosa viva, gran, en definitiva, l’espectacle més gran del món casteller. I allí, les colles hi aniran a oferir el millor de si mateixes, a viure la gran festa que és i també a mostrar-se en el gran aparador que representa la Plaça de Braus (perdó, la TAP). És un dia en que no val fingir, tampoc valen disfresses perquè ningú no enganyaria a ningú i la sorra de la plaça esdevé una veritable màquina de la veritat. Allí es veurà qui en sap més, qui va a guanyar, qui va a lluitar i qui simplement hi és. En quines colles preval la tècnica i quines fan de la força la seva tècnica. Les que juguen amb l’estratègia i les que van a la seva, les que lluiten i les que juguen a fer castells. Fins i tot es veu quina colla no hi va. Un gran espectacle i una immillorable ocasió per comprovar que cada colla és diferent a l’altra perquè fa, entén i viu els castells de manera diferent. Molt possiblement, en podríem treure també conclusions de la forma de ser i d’actuar de cada poble i ciutat allí representats. A Tarragona sempre s’hi han fet castells. Si els nostres avis deien que els seus avis ja n’hi veien és que sempre se n’hi han fet, així de fàcil. Però malgrat això, Tarragona no ha aconseguit mai tenir una colla al capdamunt del rànquing (ni tan sols abans que els rànquings existissin) ni evidentment que guanyés un concurs. La Jove va estar a punt, va faltar un no-res en un moment donat però no va poder ser i la cosa va quedar allí. Aquest any ens presentarem a la Plaça sense embolcalls, mostrant-nos tal com som perquè enguany no ens valen excuses. Enguany mostrarem a tothom que Tarragona ja fa molt temps que ha deixat endarrere la ciutat esmorteïda de militars, funcionaris i capellans, que ha sabut despertar, posar-se al dia i obrir-se al territori. Que Tarragona té en nosaltres una colla que algun any no llunyà lluitarà per guanyar el concurs i ho farà, senzillament perquè ja fa anys que s’ho ha proposat i que ha vist que per fer-ho no es pot anar a remolc ni copiant el que fan els altres. Que el que cal és saber qui ets i on ets per poder-te mar-
3
Entre altres temes, a la reunió de l’Associació d’Amics de la CJXT es va tocar el del tancament del XXX aniversari de la Colla. Pel X varem recordar que havíem fet la Pica d’Estats. En dos intents, per culpa d’una intensa calamarsada durant l’atac final. Quan érem a la tartera, vam haver de fer marxa enrere i repetir l’intent unes setmanes mes tard. I es va fer el cim. La proposta la va fer el Ferran i al President li va semblar bé. Els que liderem les entitats sempre hem de procurar que les propostes dels associats -vulgo del poble- es tirin endavant. Sempre que a nosaltres ens semblin raonables, és clar. La democràcia és així. Acceptar propostes d’en Ferran té garantia d’èxit. I el Puigmal era una gran idea. Sobretot perquè és el lloc on es va redactar l’Estatut de Catalunya després de morir el dictador, i estàvem a l’espera que els senyorassos diguessin la seva retallant el segon intent d’aconseguir augmentar l’autogovern del nostre país. Vaja, que la proposta feia patxoca. Es va comentar amb la Colla que també li semblà bé i a treballar de valent, sobretot en Ferran. Com s’ha pogut constatar donat el nombre d’assistents a la trobada, la gent de la Colla va agafar la proposta amb ganes. La cosa prometia i ens varem anar embolicant, fent reserves i preparant curosament la sortida. Fer un pilar al cim del Puigmal és una bona sortida, sobretot és engrescador. Jo vaig pensar que no m’ho havia de perdre. I no m’ho vaig perdre. Bé, em vaig perdre fer el cim, però això és tan irrellevant que no paga la pena ni comentar-ho. No ha passat rés. Però era tant engrescadora la sortida, que en la preparació vaig tornar a treure la Penya Colesterol. Aquesta Penya –fundada a La Pica d’Estats- feia un temps que estava adormida perquè el President, que sóc jo, no estava per la feina. Els presidents som així. Coses del sistema. En Ferran Ventura s’ocupà de les coses intranscendents com contractar places per a dormir al refugi, els dinars i sopars, el transport i l’acampada de la primera nit. Jo en canvi, amb l’ajut dels companys Garriga, Alfons i Yuco, vaig preparar la paella. Bé, el sofregit el va preparar la meva dona que, tot i que no vindria, deu n’hi do de les viandes que em va posar a la motxilla. Seria doncs una paella de “senyoret”, amb les gambes i musclos pelats i la sípia força trocejada. Un fogonet de gas faria la resta. Poc contàvem que l’altura faria la seva a l’hora de cuinar donada la merma d’oxigen i la paella es va cuinar força lentament, diuen. ¿Com cuinaria Sant Gil?. Això és el que m’han explicat i el que he vist a les fotos perquè, com ja he dit, no vaig pujar al cim. El peu em feia la guitza i no estic segur que hagués fet el cim i tornat a baixar. En Garriga que eren les meves sabates (de xarol de la comunió) que portava. Jo crec que és diferent caminar
4
a peu pla que en pujada. Intercanvi d’estris entre Joan i jo, ell per a continuar paella amunt i jo i la meva prudència avall. En Yuco, bon company em va acompanyar de retorn. De baixada es contempla millor l’indret, amb el lloc d’acampada i el primer sopar a la vora del riu mare m’he deixat les espardenyes. El primer sopar a la llum de quatre llànties de piles i compartint allò que portàvem tots plegats, regats amb bon vi negre i bona fruita dels Nicolau va estar força engrescat i amè. La nit diu que va ser també engrescada tot i que l’endemà s’havia de matinar. Jo dormia a l’hotel, doncs he de tenir cura de les cervicals. I l’edat. En ser baix, prop del llac artificial, una bona cervesa ens va fer oblidar el petit fracàs. Son les coses de les activitats de risc. En Cadiach també ha hagut de fer-se enrere alguna vegada, l’alta muntanya es així. Varem fer una volta pels paratge mentre esperàvem l’hora de dinar i anàvem mirant la muntanya que també apuntava a turmenta (com així va ser). En passar pel costat de la boca del túnel del cremallera vaig recordar la impressió que em va fer la tarda abans en arribar. L’impacte visual es fortíssim. No hi ha gairebé res integrat en el paisatge. Els indrets on hi ha l’església pel mig ja passa. Un aerogenerador causa impacte visual i un hotel blanc no. El nostre dinar a l’hotel va ser abundant. Pensàvem en la paella que finalment sembla que els va sortir prou bona. La gent que va fer el cim. Expliquen que alguns van patir una mica per pujar, d’altres no. Jo els havia vist pujar amb els fills petits a la motxilla. Fa patxoca veure el jovent com s’estima la muntanya. Es va fer el pilar i la bona veu de la Remei Tell va delectar els assistents. Però la pluja va fastiguejar una mica la baixada i la gent no obstant van anar arribant sans i estalvis. De la resta, la pujada al refugi, el sopar (en Yuco i jo provàrem la paella) ben harmoniosa i animada, així com m’han dit la dormida. L’endemà al matí, visita a les instal·lacions del Santuari i l’ermita de Sant Gil. Fotos de rigor i passejada per el Niu de l’Àliga i preparació del vermut amb totes les viandes sobrants. Després del darrer dinar comunitari, marxem cap al cremallera, això si després d’un pilar davant del Santuari. Tots sans i estalvis cap a casa. Bona temporada castellera. Pit i amunt.
5
Arnau Curto I ja hi som de nou! (I mai millor dit!) Aquest tram de la tempo-
ens començava a fer entrar la gana de pujar un piset més el
rada ha estat el tram de les estrenes dels castells de la gamma
3d8 i el 4d8.
alta de 8 i els de 9.
El diumenge següent, a La Canonja vam actuar amb el cap
Després de Sant Pere i Sant Pau vam agafar els busos i vam tirar
pensant en Sant Magí, cosa que no vol dir que ens haguéssim
cap a Torredembarra tot contents per a celebrar la diada del
de relaxar! Vam fer un 3d8 i un 4d8, acabant amb un 5d7. Per a
Quadre de Santa Rosalia i per estrenar el nostre primer 5d8 de
finalitzar l’actuació vam fer un pilar de 5 i cinc pilars de 4 davant
l’any! Un 5d8 en el que es van veure els nervis típics de l’estrena
de l’Alcalde de Tarragona i el President de Catalunya. Oh! Quin
d’un castell però que es va descarregar força bé. L’actuació va
honor! Parar un pilar davant d’ells! Ja ningú em podrà dir que
continuar amb normalitat, a banda de el calor que fotia i el
no he fet alguna cosa útil per Catalunya.
ràpid que es va ‘’evaporar’’ l’aigua de les ampolles. A banda del
La següent diada, la del Cos del Bou, es va dur a terme amb
5 també vam fer el 3d8 i el 4d8 i un pilar de 5.
el carrer ple a vessar. Vam començar la diada amb un 5d8 que
Una setmana més tard vam actuar a Sant Jaume dels Domenys
només vam poder carregar per a sorpresa de molts i disgust
per la seva festa major. Allí vam fer un 3d8, un 4d8 i un 2d7, tots
d’altres. Vam seguir amb un 3d8 i un 4d8 seguits de dos pilars
tres força macos. També vam fer un Pd5 i… un Pd4 per a veure
de 5. Al finalitzar la actuació alguns vam entrar al local capcots,
si podríem ‘’colar’’ a la Virgínia com a actriu principal en una peli
alguns per culpa de la caiguda i d’altres per que potser espera-
del director Ridley Scott.
ven alguna cosa més de l’actuació, però una xerrada del Crespo
Mentre esperàvem la estrena del seu curtmetratge personal, la
(i una prova magnífica de 4d9f fins a sisens) ens va fer pujar la
Jove tenia ganes d’un altre tipus d’estrena, així que a Vilallonga
moral a tots i vam sortir del local amb ganes de menjar-nos Sant
vam fer un altre 5d8, un 4d8 i vam estrenar un 2d8f treballat
Magí… Tot i que al final ens va menjar ell a nosaltres.
que reeditaríem d’una manera més segura i parada la setmana següent a Llorenç del Penedès en el marc d’una ‘’trileta’’ que
6
S’esvaeix l’espera d’estrena del Castell de 9…
DIADA A DIADA
La diada de Sant Magí va començar amb el dubte de si plouria o el temps aguantaria i ens donaria treva fins a la tarda… No, no
Torredembarra. Diada de Festa Major. 18 de juliol Colla Jove Xiquets de Tarragona: P4c, 3d8, 5d8, 4d8, 2P5, 2P4 Castellets de Vilafranca: P4c, 3d9, 3d8a, 4d9, P7 Nois de la Torre: P4c, 4d7, 3d7, 2d6, P5
va aguantar. Només vam poder fer dues rondes de castells, la primera on vam realitzar un treballat 5d8 i la segona on malauradament només vam poder carregar un 3d9f en el dia de la seva estrena. Estava a punt de començar la tercera ronda quan
Sant Jaume dels Domenys. Diada de Festa Major. 24 de juliol Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 3d8, 2d7, P5, 2P4 Nens del Vendrell: 5d7, 4d7a, 4d7, P5 Vilanova i la Geltrú. Diada de Festa Major. 31 de juliol Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 5d8, 2d8, 2P5 Bordegassos de Vilanova: 4d8c, 4d7ac, 5d7, P5 Colla Vella dels Xiquets de Valls: 2d8, 3d9, 4d8, 2P5
de sobte va caure un aiguat que va fer suspendre la diada. Però allò van ser dues gotetes comparades amb el diluvi universal que va caure durant el seguici de Sant Magí… Visca la festa de l’aigua! … i arriba l’esperada gloria (Capítol 1) El Catllar, 21 d’agost. Un bon grapat de camises desplaçades
Vilallonga del Camp. Diada de Festa Major. 1 d’agost Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 2d8f, 4d8, 2P5, 4P4 Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4d8, 2d8, 3d8, 2P5, 2P4 Xiquets del Serrallo: 3d7, 4d7, 2d6, P5, P4
amb un únic objectiu: Descarregar el 3d9f fora de Tarragona. Vam començar amb un 5d8 de postal. Vam continuar descarregant el 3d9f i per acabar vam fer el 2d8f. Gran diada! I si no m’allargo més simplement és perquè l’endemà faríem història
Llorenç del Penedès. Diada de Festa Major. 8 d’agost Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 2d8, 4d8, 2P5 Colla Joves Xiquets de Valls: 3d8, 4d8, 2d7, P5 Nens del Vendrell: 5d7, 4d8, 2d8id, 2d7, 2P5
descarregant la ‘’tripleta màgica’’ a l’Arboç. 5d8, 3d9f i 4d9f. Tres castells que un cop es va obrir la pinya de l’últim van fer saltar i cridar –i demanar l’Amparito Roca- a tota una colla que obre
Tarragona. Festes de Sant Roc al Cós del Bou. 15 d’agost Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8c, 4d8, 3d8, 2P5 Colla Jove de Castellers de Sitges: 3d7, 4d7, 2d6, 2P4 Tarragona. Festa Major de Sant Magí. 19 d’agost Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d9c Xiquets de Tarragona: 3d9c, 4d8 Xiquets del Serrallo: 4d7, 4d7a Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d7, 4d7a El Catllar. Festa Major. 21 d’agost Colla Jove Xiquets de Tarragona: P4, 5d8, 3d9id, 3d9, 2d8, 2P5 Castellers de Vilafranca: P4, 3d9, 2d9, 4d9, P8 Colla Vella dels Xiquets de Valls: P4, 2d8, 3d9, 4d8a, P6
la llauna dels somnis de cara al concurs. Nois, tots junts som un. VISCA LA JOVE!
L’Arboç del Penedès. Festa Major, 22 d’agost Colla Jove Xiquets de Tarragona: P4, 5d8, 3d9, 4d9, 2P5 Colla Joves Xiquets de Valls: P4, 5d8, 4d9id, 3d8, 2d8, P5 Colla Vella dels Xiquets de Valls: P4, 4d8a, 4d9c, 2d8, P6 Minyons de l’Arboç: P4, 5d7, 3d7, 4d7, P5, 2P4
7
Vilanova 18:30; com cada any per aquestes dates toca castells. Un any més, tot i que el passat no hi varem actuar, ens trobem per festa major amb la Vella de Valls i Bordegassos. Venim a Vilanova amb totes les ganes del món. Arriba un tram important de la temporada, el mes d’agost. Vilanova, Vilallonga, Llorenç, Canonja, Cos del Bou, Sant Magí, el Catllar i Arboç (poca cosa, no? jejeje). La gent no falla i vam ser moltes les camises a plaça. No cal dir que, potser el rumor de poder alçar el primer castell de nou de l’any, va animar a la gent a mobilitzar-se. Bé, de fet, van ser només rumors, la manca d’alguna peça més que significativa del folre i que potser encara li faltava algun assaig més, va fer que el castell de nou el deséssim a la butxaca per a una
8
Va pujar nerviós, el folre es va mantenir a lloc tota l’estona, i només en la baixada els quarts i terços van patir les conseqüències del primer dos folrat de l’any. Feina enllestida. Bé, no penseu que m’oblidava que no actuàvem sols. La Vella de Valls va fer el dos folrat, el tres de nou i quatre de vuit. I Bordegassos carregava el carro gros, el quatre de set amb el pilar i descarregava el cinc de set. altra ocasió.
Una molt bona actuació, la millor de la temporada fins el
No portar a plaça el castell de nou no significava renun-
moment. La gent està contenta per la diada i per com han
ciar a res, ni molt menys. Sortirem de tres de vuit. Brutal!
anat els castells. Segurament, és la millor manera d’encarar
Ràpid, àgil i amb molt bones maneres….això en pocs dies
aquest tram de temporada.
demanava un pis més.
Després pilars, cerveseta i cap a casa. Demà més, a Vi-
Segona ronda, després de dues setmanes tornàrem a
lallonga!!!.
portar a plaça el cinc de vuit. El castell es va mostrar molt Carles Enfedaque i Novell
segur en tot moment. Potser, a la sortida de la canalla es va notar alguna revincada, però res, catedral descarregada amb tota seguretat. Molts aplaudiments a plaça, va ser un bonic castell. I per a la tercera ronda, ens plantejàvem el primer folre de la temporada. El dos de vuit. Els darrers assajos ja van donar símptomes evidents de que era el moment de fer-lo.
9
Ja som a Sant Magí, després d’una nova varietat de pilar que vam estrenar per l’arribada de l’aigua i d’una revetlla remullada frustrada (perquè el Roc, es va adormir abans que comencés) em desperto amb els nervis preliminars a una actuació important. Per Rac1 diuen que ve aigua però esperem que la pluja ens respecti la Diada… ui ui ui! Ai ai ai!... Amb l’estomac fent rau rau vaig al local on ens reunim tota la colla i allí ens trobem al Fibra i li demanem per la panxa de la Isa, quan ens confirma que tot està al seu lloc, busquem un ”momento zen” per concentrar-nos i escoltar el discurs del gran gurú... ja ja ja! Encarrilem carrer Major amunt mirant de reüll al cel, seguint el so de les gralles i per fi arribem a plaça!!! Iniciada l’actuació, els Xiquets ens conviden a la guerra carregant un treballadíssim 3 de 9, fet que nosaltres els responem amb un nerviós 5 de 8 (per Cos del Bou, varem caure). Amb l’alegria continguda d’haver tornat a descarregar-lo i amb el treball i concentració necessaris per enfrontar-nos amb el 3, finalitza la primera ronda. Tornem a mirar al cel i res de res, els matalasers descarreguen el 4 de 8 i nosaltres anem “a por ello”… a pel 3 de 9!! Ens col·loquem al mig de la plaça, concentrats i tots a la feina! Pinya, segons, puja el folre, terços, quarts,quints, sisens, canalla i tachan!!!! 3 de 9 carregat!!! Encarant la descarregada, el castell va cedir, llàstima!! però això ens esperona per tornar-ho a intentar. Mirant al cel, clank! Una gota em cau a l’ull, i després una altra, i una altra… Els deus no ens van escoltar perquè l’aiguat va començar, semblava que no hagués plogut en segles! Evidentment l’actuació es va donar per finalitzada i tots cametes ajudeu-me vam baixar al local per resguardar-nos de la pluja. Un cop que el diluvi torrencial es va convertir en un simple diluvi vam decidir anar a fer el dinar de Festa Major a l’insigne Won de Fu, assecar-nos, menjar!!! i esperar a engaltar la processó. Per la processó va parar de ploure, vam realitzar els nostres pilars, els nostres chartreussets, i tot just anant pel carrer Granada… tornem-hi!!! Un altre diluvi!!! La processó acaba de cop!! Corrents carrer amunt ens vam haver de refugiar-nos a Can Quilez a esperar què pares de ploure… VIVA LA VEGAS!!! Miki
10
Enfrontant-nos a la primera prova de foc de la diada, tocava descarregar el 3 de 9 amb folre altra vegada, començar a dominar aquest castell que tant ansiosament desitjàvem. Immaculat fins a la carregada, ens va tocar treballar-lo tots plegats a la descarregada fins al final, i sospiràvem altra vegada, amb la felicitat de que ja tornàvem a fer-lo nostre, a mostrar-hi seguretat, a poder veure que tota la feina que portàvem fins a aquell dia estava donant els seus fruits a plaça. Merescuda celebració per part de la colla, que es tornava a il·lusionar altra vegada, brotant mirades de confiança entre les camises, mirades que transmetien tota la força d’una colla que volia menjar-se el món. Entre rialles i abraçades però, a poc a poc tornava a sorgir el dubte que va sorgir també el dia anterior, si afrontaríem el 4 de 9 amb folre o decidirem optar per un altre castell. Tocava esperar amb paciència. Diumenge, quin gran dia esperat. Arribàvem a plaça, una mica
Segona ronda de castells de 9. Marcant nosaltres el ritme de la
tard pel meu gust, entrant conjuntament amb el pilar caminant
diada, a les colles de Valls se'ls hi va resistir el castell de 9. Per
de la Vella, i sense gaire preàmbuls, ràpid en direcció a on es
part de la Joves primer, un 4 de 9 amb folre que va pujar tremo-
trobava la nostra colla, tot a punt per començar.
lós, i degut al dubte de la canalla van decidir tirar-lo avall i optar
Amb certes presses tocava enfaixar-se, sortíem primers aquesta
per un 3 de 8 amb canvis a tronc. Sant Fèlix serà una prova difícil
vegada per sorpresa d'alguns, amb un 5 de 8 com és de costum,
per a una colla que no passa pel seu millor moment.
castell per agafar confiança i rodatge en una diada que prometia ser llarga, i sobretot, molt emocionant.
Per part de la Vella, 4 de 9 amb folre carregat, on sisens es van despistar en la baixada fins acabar caient, tot i que el castell ja
Un cop descarregat el castell amb absoluta solvència, moment
presentava molts problemes a nivell de folre i tronc. La Vella
de reflexió després de totes les presses i salutacions a corre-cuita.
també haurà de fer un gran treball per consolidar els castells
Ens trobàvem a l'Arboç, plaça i diada amb una llarga història dins
de 9 que enguany sembla que no tenen el bon aspecte d'altres
el món casteller, plaça on veníem a deixar una forta empremta,
anys.
a superar-nos altra vegada, a tornar a tocar el nostre propi cel. Tot això just el dia després d’actuar al Catllar, diada amb notes
Per part dels Minyons de l'Arboç, he de dir que degut a la ba-
molt positives, on havíem descarregat el primer 3 de 9 amb folre
rreja d'emocions dels castells descarregats i de la idea que
d'aquest any, marcant una actuació molt important per la colla
necessitàvem volum de gent d'altres colles per a fer els nostres
i un gran pas endavant aquesta temporada. Tot i això, cal dir-ho,
castells, no vaig fer massa cabal de la seva actuació. Tot i això,
un petit gust amarg d'esperar alguna cosa més d'aquella diada,
5de7, 3de7 i 4de7, bona actuació per festa major tot i que de
potser un pas més gran del que n’estàvem totalment convençuts.
ben segur aspiren a millors castells enguany.
Calia esperar, però per satisfacció nostra, no gaire. Continua la primera ronda. Era torn dels Minyons de l'Arboç. En
Començant la tercera ronda, arribava l'altre moment esperat del
el seu cas plantaven un 5de7 a plaça, el primer de l'any, descarre-
dia, i aquest si del tot decisiu. Resolen els dubtes que corrien per
gat amb gran esforç i treball però ben merescut. Seguidament,
la pinya, al final decidíem aquest cop si afrontar el 4 de 9 amb
la Colla Joves Xiquets de Valls plantava un 5de8 que presentava
folre, no va ser estrany doncs les cares de satisfacció, i sobretot
grans mides, una de les poques cartes de seguretat que tenen
d'il·lusió en la gent de la colla: anàvem a demostrar tot allò del
enguany. Per tancar ronda, la Colla Vella Xiquets de Valls portava
que érem capaços.
a plaça un 4 de 8 amb agulla descarregat, que mostrava certes
Després de dos peus desmuntats, afrontàvem el tercer amb un
mancances a nivell de tronc però que va denotar un pilar que
cert neguiteig per l'estona d'espera, però del tot conscients de
es va consolidant a mesura que avança la temporada.
que aquell peu seria el que acabaria tirant amunt. Un cop tots
I arribava el nostre moment altra vegada.
col·locats al seu lloc, les gralles comencen a sonar. Semblava
11
que el castell es trobava prou sòlid, i així es va mantenir altra
ens pugui frenar, que ens pugui aturar d’allò que tan desitgem
vegada fins a l'aleta, on va augmentar amb força el volum de la
fer: tocar el nostre propi cel per uns instants.
gent de plaça. Entre crits de celebració, d'esforç, de silenci i de
I ara, després de tots aquests moments de felicitat i eufòria,
ràbia, vam treballar el castell fins al final, sense ser conscients del
què ens toca?? Ara a continuar treballant i somiant plegats, a
que havíem assolit: 4 de 9 amb folre descarregat, primer de l'any
continuar fent honor del nostre esforç, consolidar tot allò que
2010, tripleta màgica altra vegada descarregada, i tantes coses
sabem fer, i tenir la mirada ben amunt, perquè en el nostre
més que em deixo...un reguitzell d'emocions, sentiments que
propi cel encara ens queden racons per descobrir, racons que
es van resoldre amb abraçades, somriures, i sobretot llàgrimes,
tenen ganes de dibuixar-nos un somriure ben aviat. Sempre
llàgrimes de felicitat per tot allò que havíem aconseguit fer, per
amb treball i concentració.
tot allò que portàvem tant de temps anhelant i que enguany tan ens mereixíem. Una llarga celebració amb les millors maneres de la Jove: Amparito Roca a les gralles i tothom saltant, cridant i assaborint aquells moments tan dolços.
A partir d'aquell moment, les cares de felicitat entre la gent van romandre la resta de la diada, on tothom comentava com havia viscut aquells moments, segurament sense acabar-nos de creure què significava tot allò que havíem fet tan sols uns instants abans. Entre comentaris, un cop de mà a la resta de colles per acabar la diada. Per part de les colles de Valls un 2de8f descarregat, el de la Joves força més treballat. Ja en ronda de pilars, un pilar de 6 de la Vella que feia la mateixa bona pinta que el del 4de8 amb agulla i 2 pilars de 5 per part nostra per acabar la jornada acompanyats dels pilars de la Joves de Valls i els Minyons de l’Arboç.
Dos quarts de cinc a plaça, i a uns trenta-cinc graus de temperatura aproximadament. En els núvols no hi ha horaris, i amb prou feines sense sentir la xafogor a sobre i els brams de l’estómac, vam anar tots plegats cap al restaurant a dinar i a continuar celebrant la gesta. Tots a dins del menjador cantant, reclamant el discurs del cap de colla, i a les acaballes del dinar una espectacular guerra de pa on participaven amb la mateixa eufòria grans i petits. En acabar de menjar i fer les copes de sobretaula, ens van dir que a les 8 passaven els vídeos de la diada al local, així que tocaria agafar el cotxe i cap a Tarragona que faltava gent.
En el meu cas no vaig assistir a la següent part de la festa, però com una tripleta màgica es mereix, una altra processó recordant a la del dia de Festa Major de l’any passat fins a l’ajuntament, tot i que aquest cop no van poder rememorar el moment de sortida al balcó de l’ajuntament. Per continuar la vesprada, festa al local, discursos apropiats, gent a la dutxa i unes quantes hores més per allí compartint els moments posteriors a un dia que segurament recordarem durant molt de temps. Dia on ens va quedar clara una cosa: quan la Jove s’esforça al màxim, no hi ha pas res que
12
Adrià Pallejà
Com vau conèixer la colla i els castells ? Pels tallers que es realitzen a les escoles. En teoria va guanyar
Quan vam entrar i vaig veure el que era, jo que coneixia a la
un concurs de dibuix, però crec que va ser algú amb molt bon
meva filla o creia que la coneixia, vaig pensar que ella mai puja-
ull clínic !! I ens van dir que havíem d’anar un dissabte a la colla,
ria ni a un pilar de quatre, estava tranquil, però quan vaig veure
que es feia una exposició i com que coneixíem poca gent, vam
que començava a pujar i jo estava a baix parat...em posava molt
decidir anar-hi. En aquells moments jo parlava poc castellà, però
nerviós. Així que vaig pensar que si participava no m’hi posaria
elles no el parlaven i, a més, la Lais era molt tímida. Aleshores
tant. De fet vam arribar a Tarragona el dia 8 de febrer i la primera
ho vam veure com una oportunitat de conèixer gent.
setmana d’abril ja estàvem a la colla assajant. Per Sant Jordi, ja
13
estàvem a la plaça amb samarreta !!!
estaria bé fer-ne un altre abans de marxar. Al despatx ja tinc pensades les fotografies que hi aniran, el primer pilar que vaig
Ara que vius els castells des de dins, quina sensació tens
fer amb la Lais i els tres castells més importants.
quan puja la Lais? M’ha ajudat molt el fer de baix, perquè ara em preocupo més del
Quin castell t’agradaria parar abans de tornar a Bra-
meu, del que he de fer jo i no puc pensar tant amb altres coses.
sil?
Ara, el castell per mi, és més ràpid i la sensació quan passa la
Mai he parat el 3d9f, he parat el 4d9f, els 5d8, els 2d8f. Per tenir
canalla és fantàstica, no és broma, se sent de veritat.
la tripleta m’agradaria parar el 3d9f, però hi ha tants baixos
El primer cop que vam descarregar un castell de 9, al 2008, per
experimentats i capaços que ho veig difícil. Després hi ha el
la Lais va ser el millor dia de la seva vida perquè es va treure un
5d9f que seria mot bonic per tots, però ja estic content amb
pes del damunt, ella sap que té molta responsabilitat i ho viu
tot el que he fet.
molt. La foto que està ella i el Sandro amb els braços aixecats ho
Havíem vingut per quedar-nos un any, màxim dos ... i ja fa cinc
diu tot, sempre que la veig m’emociono, els dos mirant-se .
anys que estem aquí, i marxem perquè havíem de prendre la decisió o quedar-nos per sempre o tornar al Brasil, i per quedar-
Què diuen els familiars quan veuen les fotografies i els
nos per sempre no hi estem preparats, deixar el teu país per
vídeos ? Ho han vist en directe ?
sempre és molt difícil !!!
El meu germà i el meu cosí venen ara per Sant Magí a Tarragona! Serà la primera vegada que ho veuen en directe. Al principi
Trobaràs a faltar els dimarts, divendres .... els dies
quan els vam dir que havíem entrat en una colla de castells
d’assaigs, els castells, les diades ?
ens preguntaven si havia xarxes a baix i naltros els hi dèiem
És complicat, els castells omplen molt ... no m’agrada pensar
que tranquils, que hi ha gent, que hi ha la pinya. Ells creien que
en l’any que ve, sinó amb el que ha de venir aquest any, Sant
havíem entrat en un circ o alguna cosa així !!!
Magí, l’ansietat de saber quins castells farem ... ho trobaré a
Nosaltres els hi parlàvem de la colla. La colla per naltros ha estat
faltar molt.
molt important, a part del meu jefe, que ha estat com un cosí, la colla ha estat com una família per nosaltres. Ens ha ajudat molt
I la Lais que hi diu?
a integrar-nos. A més nosaltres com molta altra gent, vivim a la
Ella no en vol parlar massa. L’any passat li va anar bé que anés-
part alta i això és com un poble, pots sortir a prendre un cafè i
sim a passar uns dies a Brasil perquè va veure que tenia molta
sempre trobaràs algú.
família. Ella va venir amb cinc anys i ara en farà onze, la seva
A més gràcies a la colla hem conegut molts pobles de Catalunya
major part de la vida ha estat aquí, no s’enrecordava de gaires
i no sols catalans !!! I a més hem tingut l’oportunitat d’anar a
coses, però ara sap que té família i també té ganes d’anar-hi. A
Luxemburg, Algemesí, Manacor...
més, allà la van tractar com una princeseta.
Com esteu vivint aquest darrer any casteller ?
On aneu a viure?
L’estem vivint com que cada lloc on anem serà l’última vegada,
Anem a viure a una ciutat que té aproximadament un milió
cada sortida és l’última. Per exemple a Vilanova va ser el primer
d’habitants, a Campinas que és on vaig fer la tesis. Per Brasil
castell de 8 de la Lais, el 2d8f, diria que va ser el més lent de tota
no és una ciutat tan gran comparat amb São Paulo que té 14 ó
la història de la colla, el que més he patit, va fer d’acotxadora.
15 milions d’habitants ... Per mi Tarragona és la ciutat ideal, és
Els castellers de tronc es posaven mocadors a les cames per
capital, pots anar caminant a tot arreu, no necessites cotxe, i hi
ajudar-la a pujar. I ara en aquests moments a Vilanova segura-
pots trobar més o menys tot el que necessites.
ment ja no hi tornarem.
Allà ho tindrem tot lluny, haurem d’agafar molt el cotxe, ... Abans
Jo pensava que no pujaria mai perquè al Brasil tenia por a les
de venir vivíem a la zona de la mateixa universitat. La Lais va
altures, però Joan Prats i tot l'equip de canalla ho va aconseguir
néixer mentres estudiàvem, però ara tornem com “adultets”.
i la veritat que ha sigut una experiència molt bonica.
Ja tenim pensada la decoració de les carpetes, de l’habitació
I ara ja vas comptant els castells que et queden?
de la Lais, tot sobre castells, quan hi vam anar ja vam portar
Si, si, si, Sant Magí, Santa Tecla, El Vendrell, l’Esperidió ... serà
pòsters, fotos ...
l’última actuació. El primer any vaig fer un pilar amb la Lais,
A São Paulo hi ha una colla de castells, però està en un barri
14
una mica perillós. Va ser apadrinada per Vilafranca, em caurà una mica lluny d’on viuré. Els vaig conèixer perquè alguns van venir aquí a Torredembarra i me’ls van presentar. El que si algun dia sobren diners a la universitat i jo tinc alguna
Colla?
influència, el primer que faré serà portar a la colla. Es gasten
La Jove
tants diners en altres coses inútils ... Una Plaça? I alguna que ens vulguis explicar?
Plaça de les Cols, és molt bonica i difícil pels baixos.
Vull agrair a la colla tot el que han fet per nosaltres. Sols nosaltres sabem el què ens ha ajudat ! Estar tan lluny de la família és fa
Un castell?
molt difícil, encara més havent tingut situacions burocràtiques
El quatre de nou, és el primer i únic que he fet de nou i ha estat
tant complicades. La colla ens ha acollit com una família. Vull
la coronació de la tripleta.
que la colla sàpiga que tan jo com la meva família estem molt agraïts i que sempre tindran una casa a Brasil ... però, si us plau,
Una sortida?
no vingueu tots a la vegada !!
Sant Magí, és la primera que hem poso molt nerviós.
Te’n portes molts amics?
Una posició?
Sí molts, per tota la colla i de totes las edats, ara en especial tinc
Baix.
molt carinyo amb els baixos ... m’han ensenyat a posicionar-me i m’han corregit algunes coses que m’ha anat molt bé.
Un cap de Colla?
Ah, per cert, l’última cosa: tornarem ... no sé si dintre de 3 ó 4
Ocaña, ha estat molt important per naltros.
anys però tornarem per algunes festes i amb la camisa per fer castells, és clar!
Dalt o baix ? A baix. Montse Blanch i Joan Gasol
Brasil o Catalunya ? Un brasiler català
15
Si companys, ja arribat l’hora de demostrar què volem ser, quin lloc volem ocupar, quina colla volem ser. Volem ser una colla de tantes altres que hi ha pel món o volem ser una colla gran?
tenim una canalla que no s’arruga per res i que ningú els hi fa
Això només ho podem decidir nosaltres, ningú de fóra ens ha
ombra.
de dir quin lloc ens pertany o al costat de qui ens hem de po-
Amb tot això que acabo de dir, algú creu que ens manca alguna
sar. Nosaltres i només nosaltres ens posarem allà on vulguem
cosa per arribar allà on ens proposem? Sí, ens manca una cosa,
i perquè volem.
que deixem a casa aquesta “cosa” que realment no sé què és,
Fa anys que intentem treure el nas al cim casteller, però sempre
però que sempre surt els dies de grans castells.
s’ha quedat amb això, en un petit intent de treure el nas. Sem-
A partir d’avui sortim de casa amb el convenciment d’una colla
pre ens hem lamentat que si hem tingut mala sort o que si els
que està treballant bé, de forma seriosa, amb intensitat i sobre-
que manen no ho han fet prou bé, que ara això no tocava, etc.
tot amb realisme, perquè tot el que s’està treballant a l’assaig
Les lamentacions són una excusa barata que fa massa temps
és possible, no hi ha res que s’estigui fent sense seny ni per allò
que utilitzem, i amb lamentacions no aconseguirem mai el què
de “per si sona la flauta”.
volem.
Per tant, després de tot això, només puc dir una cosa; SI SEN-
En aquests últims tres anys, hem aconseguit la sort de tenir
YORS, HA ARRIBAT L’HORA!!!!!
una gent davant nostre que no solament saben el què volen, sinó que també saben el què volem. Saben com adreçar un assaig quan veuen que es torça perquè ens despistem o no ens acostem a les proves netes o es trenca el ritme d’assaig, etc. i sobretot, saben recordar-nos que si volem sortir triomfadors i volem que el nostre esforç sigui reconegut, s’ha de treballar molt dur i sense permetre’ns el luxe d’una petita distracció. Senyors, ho tenim tot, tornem a ser una gran taca lila a les places, tenim gent molt bona tan a pinyes i folres com a tronc, tenim una tècnica que ens porta per molt bon camí, i sobretot
16
Bea de la Osa
Entre els dies 15 i 17 d’agost l’activitat social de la colla va ser intensa. El 15, després de l’actuació del Cós del Bou, va haver-hi festa jove amb el grup Bomba Reggaeskaria, Dijeila i Djkuru. El 16 varem gaudir de les explicacions alliçonadores del metge Rafael Llàtzer i del company Rafa Olivier referent a la seva reeixida participació en la “Titan Desert”. Ens van transmetre la idea de que res és fàcil, la idea de persistir en la lluita, la idea de tenir complicitat amb els companys, la idea de tenir l’objectiu clar i la idea de tenir la seguretat de que ho farem, de que pots lluitar per a qualsevol objectiu, perquè el pots aconseguir. En la “Titan Desert”, sols el fet d’acabar-la, ja és un èxit. Acabar la Titan Desert és conèixer-te a tu mateix i no tenir por de res. El 17 d’agost (un dimarts després de l’assaig) la Colla va col·laborar a les festes de Sant Magí amb sessió del conegut DJ Miqui Puig.
17
En darrer lloc, recordar les sortides que, en acabar, hem tingut l’oportunitat de picar alguna cosa. La primera la de la Canonja, que sota l’atenta mirada del president de la Generalitat (el Montilla), els alcaldes (el de Tarragona i el de la Canonja) i resta d’autoritats (delegat del Govern, regidors,...) vam poder gaudir de refrescs i cervesetes acompanyats de patates xips, olives i similars. Per cert, aquest cop en horari de tarda. I el cap de setmana del Catllar i l’Arboç (21 i 22 d’agost). Després del Catllar vam tenir el ja tradicional pica pica amb la resta de colles participants. I després de l’Arboç, amb eufòria desfermada, vam poder gaudir d’un dinar a Santa Margarida i els Monjos.
Àngel Altès
L’equip de canalla com activitat de lúdica vam decidir fer una
Aquest quatre de nou va ser el castell de nou numero 13 que
coseta tranqui-la ja que fa molta calorrrr. El dia 5 d’agost vam
fa la Lais.
anar al cinema, a veure Toy Story III, pels nens i nenes de la canalla la continuació de tot un clàssic. Vam fer la sessió de cinema
Després d’aquestes grans diades em preguntat a la canalla
i després geladet de premi per a tothom a la plaça la Font i au
que en pensen i com han viscut aquesta tripleta.
amb la panxa plena cap a l’assaig de dimarts! Un petit premi per encarar les diades que havíem d’afrontar. Diades importants
Marta: El castell que més em va marcar va ser el 3 de 9 de Sant Magí, per una banda molt xulo perquè m’agrada molt
per la colla i per la canalla molt.
pujar al folre i era el primer de la temporada i per altra banda El dia de Sant Magí els nervis i les ganes es respiraven entre els
una mica rollo perquè vam caure, menys mal que ningú es
nens i nenes i l’equip de la canalla amb ganes de compartir i es-
va fer mal!
tar amb els petits més que mai aquest dies importants. Per Sant Magí fem el 5 de 8 i perfecte tots els nens ja sabien que faríem el tres de nou. Una monitora de l’equip de canalla portant a una
Lais: he disfrutat molt amb la tripleta! m’encanta fer castells de nou!
nena al castell, al tres de nou, explica que entre nervis i rialles la Jesús: El que més me va agradar va ser el 4 de 9 de l’Arboç,
va intentar distreure i mira van acabar parlant d’ascensors!
el meu primer castell de nou a dosos. A dalt del castell no El dia de Sant Magí la Ilse va fer el seu primer tres de nou a
vaig notar el moviment, després el vaig veure per la tele i es
dosos. Al Catllar el Laxman i la Marta es van estrenar de dosos
movia més. El que més m’ha agradat ha estat descarregar la
al 3 de 9 descarregat. Diumenge 22 a l’arboç l’Abril repetia el
tripleta!
4 de nou i el Jesús s’estrenava de dosos en un castell de nou.
18
Carmen: Vaig veure com els meus dos germans pujaven al 4
Eva: estic molt contenta perquè la meva germana va pujar al 4
de 9, ho van fer molt bé, ells i tots! Em va agradar més la diada
de 9, és un somni i hi ha molta gent que no ho pot fer. El castell
de l’Arboç, la canalla estàvem més tranquils.
que a mi m’agradaria fer és el 3 de 9 però mentre pugi en algun jo ja estic contenta! Del 4 de 9 de l’Arboç només vaig veure el
Laura: La plaça que més em va agradar la de les Cols, millor cas-
pom de dalt perquè el Pau m’estava pujant a sobre per poder-lo
tell el 5 de 8, jo no estava gaire nerviosa. Al tres de nou tampoc
veure ell també. A casa ho vam celebrar tots junts fent un sopar,
estava gaire nerviosa, ja he fet castells de nou i sé que són més
l’Abril està molt contenta i el Pau encara està emocionat pel pilar
importants. Em va agradar molt veure el 4 de 9 amb la resta de
de la Canonja que el van pujar amb la faixa a l’ajuntament i el
la canalla, ja vaig veure que el descarregaríem!
va agafar el Montilla! Marina: al principi estava una mica nerviosa només de veure
Magí: El castell que he vist aquests dies que més m’ha agradat
el castell, el 4 de 9, però quan vaig veure que baixaven sisens
ha sigut el pilar de vuit de Vilafranca. De la nostra colla els vaig
ja veia que el descarregàvem i em vaig emocionar, la tripleta! i
veure tots i em van agradar molt, m’agradaria fer un castell de
aquest any més aviat. Vaig disfrutar dels castells estant amb la
9. Vaig riure molt amb la celebració dels castells!
resta de canalla perquè així pots anar comentant el castell.
Núria: Vaig fer el meu primer pilar caminant al Catllar però em
Gina: El que més m’ha agradat ha estat descarregar la tripleta
va agradar més el de l’Arboç perquè era més llarg! El que més
fora de Tarragona. El 5 de vuit va anar molt bé i el tres de 9 tam-
m’agradava era caminar ui mirar baix a la pinya i pensava que
bé. El 4 de 9 es va treballar molt però el vam fer! En aquestes
segur que no cauria i al final tothom em va aplaudir. El Magí i
diades importants es respiren més nervis, hi ha més ganes de
tots els de casa em van felicitar. El Magí quan vam arribar a casa
fer castells grans. Crec que és molt important que la canalla es
es va enfadar una miqueta perquè deia que ell també vol fer
distregui en aquestes diades abans de fer el castell.
pilars caminant. Tinc moltes ganes de fer un castell. Des de l’equip de canalla volem felicitar a tots els castellers i Adrian: El que més m’ha agradat ha estat el 4 de nou perquè
castelleres de la colla, però sobretot a la canalla per tirar amunt,
és més alt i hi ha molt amés gent. Em va agradar més la plaça
sempre amunt!! I Jove i jove I Jove! Visca la Canalla!!!
del Catllar ja que hi havia les colles més fortes.
19
Leonardo Piñana
Araceli Segú
Sí, perquè es fan més castells:
Jo crec que sí, perquè tothom
es va més per feina. L’any passat
va a fer castells grans, i nosaltres
anàvem més a poc a poc, i en
també ho volem fer bé! L’any de
canvi aquest any anem a un altre
concurs sempre s’intenta que el
ritme. Les bases ja estan posa-
castell no caigui però mirant de
des, i enguany s’han d’aprofitar
fer una mica més.
els bons resultats de l’any passat. Teòricament el castell pujarà sol, tot i els canvis que hi han hagut.
Cris Adell
Bea de la Osa
Sí, aspirem a més si hi ha con-
Crec que no hauria de condicio-
curs. A Santa Tecla ho donem
nar la temporada, o almenys al
tot, però havent-hi concurs assa-
nivell nostre. La colla ha de tre-
jarem alguna cosa més forta per
ballar el que té al programa i si
fer un bon paper.
les coses van sortint i el dia del concurs pot fer una mica més, perfecte.
Ferran Ventura
Jordi Alomà
Tothom diu que sí, però jo sóc
No, s’allarga una setmana més
dels que pensa que no. No cal
l’esprint final de temporada i el
que sigui concurs perquè una
donar el màxim per actuar igual
colla es fixi una meta i uns objec-
que per Santa Tecla o un pèl més.
tius. No pots dir “vull intentar el
L’any passat ja vam demostrar
dos de nou”: tu has de fer la teva
tirant un castell de nou al Ven-
feina de mica en mica, pas a pas.
drell que si volem allargar una
El concurs condicionaria si fos al
mica més la temporada i donar
juny, però a final de temporada,
una miqueta més de part nostra
no. El que no tinguis preparat
per portar castells de nou fins a
per Santa Tecla és somiar truites!
l’octubre ho podem fer. I, quin
Quan arribem a concurs ja sa-
lloc millor que el concurs de cas-
brem si anirà bé o malament.
tells?
20
Marta Montolio
Jonathan Montero
Una mica sí, es treballa més per
No, com a mínim per mi, perquè
anar més forts a concurs i fer
hem de treballar igual. La feina
bons castells.
s’ha de fer per Santa Tecla; després, ja és un premi.
Isabel Mora
Antonio Sallago
Sí. La gent pensa “enguany hi ha
Una mica sí, perquè has de fer
concurs, hem de mirar d’estar en
fites més importants. Si volem
els primers llocs i superar-nos”.
aconseguir alguna cosa hem de
Ara bé, hem de tocar de peus a
fer alguna cosa de més, sobretot
terra, i primer hem de complir els
tenint en compte les tempora-
objectius que ens hem marcat, i
des que ja portem amb castells
si en el concurs podem fer una
de nou. Hem de fer algun castell
mica més… De moment aquesta
de gamma extra, com un dos de
temporada anem molt bé!
nou! No per classificació ni per quedar primers, que ja sabem que no serem primers ni segons,
Jordi Crespo
sinó per nosaltres mateixos.
No ens condiciona el ritme de la temporada perquè anem per objectius. I el concurs ni els accelera ni els tira enrere. Sí que condiciona, però, en el sentit que saps que tindràs una diada forta més, que tindràs molta pinya i que t’exigeix uns màxims.
Jordi Oliván No, simplement és una diada més. No fem més o menys per ser concurs. Un any que no fos de concurs també tiraríem. La colla el primer any que va fer un castell de nou no hi havia concurs. El concurs és una segona oportunitat de fer grans castells després del diumenge de la Festa Major.
21
22
23
24