Esperidió 128

L’ESPERIDIÓ L’E

06 Descomptes AACJ

09 Breus

11 Riudoms

14 Montjuïc

16 Entrevista a Roser Mascarell

20 Des del compromís, reflexions d’un adjunt

22 La colla creix!

Repàs 04

Autodiagnosi de gènere 08

Alverna 10

Temps de flors 12

El nostre estiu 15

La canalla a Girona 19

Sense camisa 21

Marxandatge 23

L’EQUIP DE L’ESPERIDIÓ

Direcció i correcció

Jordi Castro

Pere Domènech

Equip de redacció

Jordi Castro

Pere Domènech

Arnau Curto

Jan Magarolas

Foto de portada

Gerson Prieto

Contraportada

Claustre Agramunt

Col·laboradors

L’equip de canalla

Comissió de Gènere

LLUÍS JIMÉNEZ

L’ESPERIDIÓ és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals n’és responsable l’autor/a. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

Recursos gràfics

Lluís Jiménez

Montse Pinel

Disseny i maquetació

Montse Pinel

Fotografies

Claustre Agramunt

Marcel Martínez

Jordi Forn

Biel Roquet

Sílvia Fuster

Neus Baena

Roser Moix

Christian Muñoz

Eloisa Ruiz

Alba Estrem

Paula Ferràndiz

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 639 240 248 | cjxt@jovedetarragona.cat

www.jovedetarragona.cat

La d’enguany és una temporada nova en tots els sentits. S’han renovat la Junta, la tècnica i molts equips de treball i estructures. També visitem places on no hi hem actuat mai i tornem a places on no hi anem regularment.

Venim d’un any en què vam fer molta feina, però també en va quedar una part per fer. Queden castells per recuperar i nous reptes per afrontar. L’espineta de no haver pogut completar o intentar algunes estructures l’any anterior és un dels combustibles que ens mouen cada temporada, i aquest cop no és diferent.

L’inici ha sigut lent, però no només el nostre: el panorama casteller no s’ha enlairat tan aviat com altres anys, en què abans de l’estiu la majoria de colles grans ja havien tastat els 9 pisos i fins i tot s’havien fet diversos castells de gamma extra.

És una temporada amb equips nous, estructures renovades i diades diferents. Però el que no canviarà mai és la nostra ambició a superarnos any rere any, la nostra il·lusió cada cop que una prova surt brillant i la nostra capacitat de reacció vers les adversitats, que l’any passat es va demostrar exemplar. Tenim a les nostres mans arribar allà on volem, sent fidels sempre a la nostra fórmula: assaig, assaig i més assaig!

FOTO: MARCEL MARTÍNEZ

EL REPÀS

50È ANIVERSARI AEIG ALVERNA

30/03 - PÀG. 10

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pd4, 4d7, 5d7, 3d7, 4d7a, pd5, 2pd4

Castellers d’Altafulla:

3d6, 3d6a, 4d6, pd5

Iniciem la temporada amb una diada molt emotiva plena de simbolismes, commemorant un llunyà 4 de maig del 1980 on la Colla descarregà el seu primer castell en forma de 4d6. Es tractava d’una actuació en el marc de la Fira de Xauxa que organitzava l’AEIG Alverna, la qual ha mantingut una estreta relació amb la Colla que encara perdura.

DIADA D’INICI DE TEMPORADA CASTELLERS D’ALTAFULLA 07/04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3d7, 4d7a, 5d7, 2pd5, 4pd4

Colla Vella Xiquets de Valls

3d8, 4d8, 9d7, 3pd5, 4pd4

Castellers d’Altafulla

3d6a, 2d6, 4d6, pd5, 2pd4

Completem el doblet del cap de setmana a Altafulla, on hi seguim rodant castells de 7.

DIADA CASTELLERA TASTAVERD DE RIUDECANYES 13/04

Colla Jove Xiquet de Tarragona

4d7, 3d7, 5d7, id4d7a, 4d7a, pd5, 5pd4

Retornem a Riudecanyes, on actuem en solitari i seguim fent passos per preparar la temporada.

@antonigrauverdu

MEMORIAL DE JAUME MARÍ 06/04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3d7, 5d7, 4d7a, 2pd5, 2pd4

Bordegassos de Vilanova 3d7, 4d7, 4d7a, pd5, 2pd4

Castellers de Sant Pere i Sant Pau 5d7, 3d7a, 4d7a, pd5, 5pd4

Castellers de la Il·lusió 2d4, 3d4, pd4f (id)

Aprofitem el retorn 23 anys després a la Plaça Corsini per rodar castells de 7, amb la companyia excepcional dels Castellers de la il·lusió.

DIADA DE SANT JORDI A TARRAGONA 23/04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d7, 9d7, 4d7a, 4pd5, 2pd4

Xiquets de Tarragona

5d7, 4d7a, 3d8, pd5, 4pd4

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

3d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4

Xiquets del Serrallo

2d6, 3d7 (id), 3d7, 4d6a, pd5, 2pd4

Arriba la primera diada amb les quatre colles de la ciutat. Actuem a la Rambla en una diada festiva: és un dia on la ciutat és més viva que mai, i aprofitem per estrenar-hi el 9d7. Els castells de 8 no trigaran a arribar...

TEXT: PERE DOMÈNECH

DIADA DE SANT JORDI A RIUDOMS

28/04 - PÀG. 11

Colla Jove Xiquets de Tarragona 4d8, 3d8, 5d7, 3pd5, 5pd4

Colla Vella Xiquets de Valls 2d8f, 5d8, 4d8, 2pd5, 5pd4

Xiquets de Reus 2d7, 3d8, 4d7, pd5, 2pd4

Per primera vegada actuem a Riudoms, en el marc d’una nova diada de Sant Jordi. Hi estrenem dos castells de vuit, mostrant la bona feina feta a l’assaig. De mica en mica anem fent passos endavant i els anem consolidant.

DIADA A PORRERA 05/05

Colla Jove Xiquets de Tarragona 4d7a, 4d8 (id), 3d8 (id), 3d8, pd5

Brivalls de Cornudella 3d6, 2d6 (id), 3d6a, 2pd4

Tres anys després, tornem a actuar a la localitat del Priorat. Aquesta cop, però, no tindrem gaire fortuna, ja que la diada comença tard per falta d’ambulàncies i hi fem dos intents desmuntats de castells de 8. Tot plegat s’amenitzarà amb un dinar de germanor amb els nostres fillols/padrins.

TEMPS DE FLORS A GIRONA

19/05 - PÀG. 12

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 4d8, 3d8, 3pd5, 6pd4

Marrecs de Salt

4d8, 2d8f, 3d8, pd5, 5pd4

Sagals d’Osona:

4d7a, 2d7, 4d7, pd5, 2pd4

Xics de Granollers

5d7, 2d7, 7d7, pd5, 2pd4

En el marc excepcional del Temps de Flors estrenem la primera catedral de l’any davant l’església de Sant Feliu. Completem una molt bona diada fent tres castells de 8 per primera vegada aquesta temporada.

DIADA DEL LOCAL 25/05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3d8, 4d8, 5d8, 4pd5, 4pd4

Nois de la Torre

3d7, 4d7 (id), 3d6a, 2d6, pd5

Seguim rodant el 5d8, aquesta vegada a casa nostra. Tornem a acompanyar-lo dels dos castells bàsics de 8, buscant el màxim rodatge per encarar amb garanties els pròxims reptes.

5È ANIVERSARI DEL BATEIG DELS XIQUETS DE VILA-SECA 01/06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 4d8, 3d8, 2pd5, 4pd4

Colla Joves Xiquets de Valls

3d8, 2d8f, 3d8a, pd6, 2pd5, 2pd4

Xiquets de Vila-seca

2d6, 3d7 (id), 3d7, 4d6, pd5

Brivalls de Cornudella

3d6, 3d6a, 4d6, pd4

Actuem a Vila-seca, una població pròxima però infreqüent. Aconseguim tornar a descarregar tres castells de 8, mostrant a la plaça que no volem baixar el ritme i que tenim ganes de fer més passos endavant.

20È ANIVERSARI DELS

CASTELLERS DEL POBLE SEC

15/06 - PÀG. 14

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 3d9f, 4d8a, pd5, 2pd4

Castellers del Poble Sec

4d7, 5d7, 4d7a, pd5, 2pd4

Castellers de Sants

3d7, 4d8, 4d7a, pd5, 2pd4

Colla Castellera de Madrid

3d6, 2d6, 4d6a, 2pd4

Pas endavant a Montjuïc, on descarreguem els primers 3d9f i 4d8a de la temporada, a més del quart 5d8. La Colla mostra ambició i ganes de fer castells, i convertim el Castell de Montjuïc en plaça de 9! Ara sí que ens trobem allà on volíem ser, els passos fets fins al moment ens permeten encarar les properes cites amb objectius superiors. Que comenci l’espectacle!

@ljuank

@marcelmmasip

DESCOMPTES AACJ

LES GAVARRES

SANT SALVADOR

POLÍGON INDUSTRIAL RIU CLAR

LA CANONJA

EL CATLLAR

CTRA. DE VALÈNCIA

OCI

GASTRONOMIA

4.

SERVEIS

17. Autoescola Nico

18. Lockhart Academy

19. Campercat 4x4

20. Plana Fàbrega

21. Foto Alcoceba

22. Dades i Serveis

SALUT

13. Òptica Fullana

14. Farmàcia Alcoceba

15. Farmàcia Salazar

16. Clínica Curull

24. Podòloga Cristina Bonet

BOTIGUES

23. Wala

25. La Capona

26. Puntades

AUTODIAGNOSI DE GÈNERE

TEXT: COMISSIÓ DE GÈNERE

El món casteller en general i la Colla Jove en particular ens trobem immersos en una societat tradicionalment fonamentada en la superioritat de l’home sobre la dona. La incomoditat que aquesta circumstància genera va fer que fa un any i mig es creés una comissió per tal de poder lluitar contra qualsevol mena de desigualtat de gènere a la Colla.

La primera acció de la comissió va ser l’elaboració d’un informe durant l’any 2018 sobre l’estat actual per detectar situacions invisibilitzades o normalitzades, i articular les respostes adequades per corregir dinàmiques no desitjades. La primera anàlisi es va centrar en les desigualtats de gènere, però creiem que caldrà analitzar qualsevol altre comportament discriminatori. Aquests són els resultats de l’autodiagnosi.

El 2018 la proporció homes/dones era d’un 70/30, per bé que en els darrers anys el nombre de dones nouvingudes ha estat força superior i el nombre de noves camises és pràcticament el mateix entre homes i dones. L’edat mitjana és de 33,7 anys, però amb una notable diferència entre castellers homes (36,6) i castelleres dones (26,9).

També és interessant el grau de compromís. En el cas dels homes, disminueix lleugerament del 70%

d’assiduïtat entre els més joves al 60% entre els majors de 60 anys. L’evolució no és tan regular en el cas de les dones: els percentatges són similars o superiors als dels homes, però hi ha una davallada accentuada en les edats compreses entre els 20 i els 40 anys.

S’ha analitzat també la desproporció entre homes i dones en càrrecs al llarg de la història de la Colla. Fins el 2018, entre els 36 presidents i caps de colla només hi ha hagut una dona. De la mateixa manera, la seva participació de les assemblees és inferior al 10%; a més, de les 8 darreres assemblees, només en una n’ha estat moderadora una dona.

Als canals de comunicació de la Colla s’hi apreciava una voluntat de promoure l’ús del llenguatge inclusiu (web, Facebook, Twitter, Instagram, full informatiu, etc.), i sobretot pel que fa al material gràfic, tot i que també s’observava una lleugera tendència a mostrar les dones en certs àmbits estereotipats. A nivell de continguts s’evidenciava que encara queda camí per recórrer.

I finalment, creiem que caldria una revisió urgent dels Estatuts, que han quedat totalment obsolets i desfasats en l’evolució de la societat actual.

4 de cada 5 castellers/es coneixen la Comissió de Gènere.

8,1/10

44%

Mitjana de valoració

de les castelleres denuncien haver patit actituds masclistes en l’àmbit casteller.

29% 29%

de les castelleres denuncien haver patit actituds masclistes en l’àmbit social.

El suport disminueix entre la gent de més edat. Algú ha arribat a considerar que pot generar problemes on no n’hi ha.

1 de cada 4 castelleres ha rebut tocaments inadequats en alguna pinya.

60 60% considera que poden existir tractes discriminatoris...

… però només un 14 14% està disposat/da a assumir-ne la responsabilitat

NOU TIMÓ A LA COLLA JOVE

Després de tres anys amb l’Aleix Bordas al capdavant de la Colla, les urnes van parlar i van donar un ampli suport a Gorka Bertran com a nou cap de la tècnica. Dani Milà repeteix a la presidència de la Colla i Jordi Alasà es posa al capdavant de l’Associació d’Amics. Sort i encerts!

ABANS DE LA FAIXA, LA

Un any més, la Colla Jove va tenir representació al Torneig Casteller de Futbol Sala, que en aquesta 18a edició se celebrava a Berga els dies 23 i 24 de febrer. No vam poder millorar el resultat de l’any passat i vam quedar en 13a posició, però vam xalar com sempre! Enhorabona, equip!

Un dels actes més esperats del Carnaval a Tarragona és la Baixada del Pajaritu, que enguany arribava als 14 anys de tradició. Un cop més, les andròmines i les disfresses més agosarades ens van fer riure d’allò més, amb algun accident sense conseqüències. Per seguir la festa, vermut electrònic i i festa infantil entre màscares i colors.

El 8 de març és una data que tenim marcada amb lila al nostre calendari. Enguany, la Colla també es va adherir a la vaga feminista convocada pel dia de la dona i es va suspendre l’assaig. A la manifestació de la tarda, les castelleres de la Colla van participar als pilars femenins per reivindicar una societat igualitària i feminista. Al local ja tenim una bústia per fer arribar els vostres suggeriments i denúncies a la comissió de gènere!

L’AEiG Alverna va ser una de les primeres agrupacions en veure’ns actuar per primer cop, aquell llunyà 1980. Per celebrar els 50 anys de l’AEiG amb tots els alvernians que llueixen la camisa lila, la primera diada de l’any no podia ser una altra que amb la gent que ens va veure néixer. Una placa a la plaça de Sant Fructuós recorda l’efemèride. Per molts anys més junts, alvernians!

El tradicional Festival de Dixieland Tarragona celebra els 25 anys des de la seva creació, i la Colla Jove, com hem fet des de la primera edició, hi vam estar presents. El 30 d’abril, el nostre local es va omplir de música i de gent per rebre la banda polonesa Enerjazzer Jazz Band i la jam session per ballar al ritme de la música dixie fins a altes hores de la matinada.

TEXT: JAN MAGAROLAS

LA JOVE TORNA AMB L’ALVERNA

TEXT: JORDI OLIVAN

FOTOS: CLAUSTRE AGRAMUNT CJXT

Dissabte, 30 de març de 2019, actuem amb els castellers d’Altafulla amb motiu dels 50 anys de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna a la plaça de Sant Fructuós, on hi tenen el cau.

Per la memòria històrica de la Colla és un retrobament simbòlic: el 4 de maig de 1980, al pati dels Caputxins, amb motiu de la fira de Xauxa organitzada pel mateix AEiG Alverna, la Jove vam descarregar el nostre primer 4 de 6, encara sense camisa. El 4 de novembre anterior, a Cornudella, només vam assolir pilars de quatre. Per mi, s’entrellacen records vitals, fundacionals.

El 4 d’octubre de 1969, al soterrani de l’edifici dels Caputxins, vaig ser a la primera reunió de la primera unitat del naixent agrupament Alverna. El projecte d’aquell primer curs va ser pintar i fer mobles i llums pel que seria el nostre primer local. Vaig viure, inconscientment, la fundació d’una entitat d’educació en el lleure infantil i juvenil que enguany fa 50 anys i que té bona salut i futur per endavant.

L’octubre de 1978, frustrats els intents de renovar l’única colla castellera tarragonina de l’època, vaig secundar als que van gosar engegar una nova colla a la ciutat. Els 5 castellers inicials vam arreplegar jovent de diversos ambients, entre els quals un bon nombre d’escoltes de l’Alverna i del desaparegut Robert d’Aguiló.

No és casual que el primer castell de la Jove fos en una festa de l’Alverna, ja que uns quants érem de les dues entitats. El 1980 vaig ser un dels segons d’aquell primer 4 de 6. Enguany, en record d’aquella fita, m’han fet pujar a segons d’un 4 de 7 de commemoració abans de la diada.

Entremig, i des de diferents posicions de la pinya, el folre o el tronc, molts primers: el 4 de 7, el 1981; el 4 de 8, el 1984; el 2 de 8 amb folre, el 1990; el 4 de 9 amb folre, el 1993, l’intent de 5 de 9 amb folre, el 1994; l’intent de 4 de 9, el 1998. No esmento els d’aquest segle, perquè ja els deveu recordar.

Sovint celebrem i recordem el primer castell (com la primera comunió). Però allò realment important és persistir, tornar-hi, també quan caus o quan fa mandra; i créixer, cap amunt i en volum, acollint i engrescant noves fornades, també repescant camises velles; però, sobretot, cap endins, interioritzant valors.

Vull aprofitar aquest escrit per agrair públicament la iniciativa i l’esforç del Màrius Castellví, de convocar a membres i exmembres de l’Alverna i de la Jove a trobar-nos, amb la camisa de la Colla i el fulard de l’agrupament, per una fotografia històrica, de gent Jove que no envelleix mai.

Per molts anys, Alverna i Jove, puguem fer bones persones i grans castells.

RIUDOMS

FOTOS:

Últim diumenge d’abril. Em llevo aviat ja a Riudoms, no amb els nervis d’una diada gran, però sí amb les ganes d’actuar per primer cop amb la Colla Jove al meu poble. Esmorzem amb els germans i baixo a veure l’àvia. Espero que em digui que em vindrà a veure, però no: hi ha missa… Em veu amb la camisa sense planxar, com de costum, i es posa nerviosa i discutim, però la meva camisa no es planxa. On s’és vist!

S’apropa l’hora. Agafo la faixa, dic adéu a la família i camino cent metres, la distància que hi ha de casa a la plaça de l’Om. Tot i que encara hi ha poca gent, no esperava que Riudoms fos com el Catllar, però sí una mica més d’afluència. Abans de començar la diada, reparteixen cartells de “llibertat presos polítics” i tot seguit sonen Els Segadors.

Comencem estrenant el primer 4d8 de la temporada i tot pinta bé fins que pam!, sorpresa: al poble hi tenim speaker. Quina decepció… no es pot tenir tot. Descarreguem el castell i, en segona ronda, segona estrena: el 3d8, que també descarreguem. Però el millor encara ha d’arribar. Un record que per a molta gent serà una bajanada, però que va ser especial per mi i sobretot pel meu pare, que anys enrere va ser casteller dels Xiquets de Reus: en tercera ronda fem el 5d7, gràcies al qual vaig poder gaudir de fer un castell al meu poble, de segon a la rengla. El millor de tot va ser veure la cara del pare presumint davant la gent del poble. Als pobles ja sabeu com funciona, això de presumir.

Després que entre el meu pare i mon tiet em fessin mil fotos (els que em coneixeu ja sabeu de sobres que a mi les fotos als castells no m’agraden gens, de fet poques en trobareu) acabem la diada amb els pilars. Fem tres pilars de 5 i quatre de 4, a més d’un altre pilar al balcó de l’Ajuntament, que el faig jo. Abans, el segon del pilar dels Xiquets de Reus ha pujat al balcó enganxat a la faixa i els bojos de la meva colla volien que jo fes el mateix, però jo no hi confiava gaire, tot sigui dit.

Al final, una bona diada. Dos castells de 8 i un record que durarà per sempre: veure el somriure del pare i la mare. Òbviament no ho recordaré com un 3d10 ni un 3d9fa, però aquest 5d7 sempre el recordarem a casa.

Gràcies, Colla! Visca la JOVE!

TEXT: PERE ESCODA

CLAUSTRE AGRAMUNT JORDI FORN

JA TENIM ELS PANTALONS PER LA TEMPORADA

TEMPS DE FLORS

I DE PLUJA

Al febrer encara no havíem començat a assajar, però ja sabíem que al maig teníem sortida a Girona. La meva única experiència amb l’Associació havia sigut Algemesí, i va valer tant la pena que no m’ho vaig pensar dos cops: a Girona repetiria!

La nostra màxima aspiració dins la Colla era arribar a tenir una organització sublim com la que té la Penya Colesterol, així que ens vam posar a fer feina i vam fer llista de tots els amics que aniríem a Girona. Ho vam fer tan bé que a principis de març ja teníem lloc per dinar i per sopar reservat. Estic tan orgullosa d’això que m’ha semblat important remarcar-ho.

I, per fi, arriba el 18 de maig. El Joan i jo ens aixequem ben d’hora, pugem al cotxe i recollim la Clara i la Lorena. Aparquem i cap al bus. Seiem darrere de tot, i entre alguna tancada d’ulls i les tertúlies sobre el temps i Eurovisió arribem al nostre destí. Descarreguem maletes a l’hotel, es fa el repartiment d’algunes habitacions i cap a Girona a gaudir de les flors (si la climatologia ens ho permet).

Entre una cosa i l’altra, arribem a quarts d’una i teníem taula per dinar a les 13:30 (l’hora perfecta per tothom excepte per l’Alasà), així que no quedava gaire estona per veure res. Vam fer un petit tomb, justet per veure

BIEL ROQUET SILVIA FUSTER

les escales de la Catedral i fer quatre fotos. El Jordi no ho reconeixerà mai, però mireu si estàvem ben organitzats que entràvem al restaurant just en el moment en què començava a ploure més. Pizzes, pasta, cafès i dinosaures amb foc (això últim, cortesia del Macià) va ser el nostre menú. En sortir del restaurant seguia plovent molt. Vam mirar al nostre voltant i a 100 metres vam veure un bar. “Anem-hi una estona, fins que la pluja afluixi”, vam pensar. I entre gintònics, futbolins, cartes i un cambrer amb una ungla digna de rècord Guinness vam passar la primera part de la tarda.

Més tard vam veure que ja havia parat de ploure. Era la nostra oportunitat de veure alguna cosa més que no fossin bars. Ens havien recomanat que anéssim a veure la Catedral: per dalt, per baix, ala nord, ala sud... i mentre estàvem veient totes aquestes floretes ens vam trobar al Coque, que ens va dir: “Aneu a veure el número 40, val molt la pena!” Coque, t’he de confessar que durant una estona et vam maleir, perquè no trobàvem el coi de número 40! La cerca ens va servir per veure molts altres números i per gaudir de fotos i photocalls inventats per naltros. Però per fi, allà, en un carreronet petit i estret vam veure el tant preuat número 40. Hi entrem i... oh! Preciós! Quines olors i que bonic! I mira, pinyes i tot! Sort que ens va agradar!

TEXT: SÍLVIA FUSTER

FOTOS: MARCEL MARTÍNEZ

En sortir, estàvem una mica farts de caminar i el petit del grup, l’Arnau, demanava menjar, així que vam fer el gran sacrifici d’entrar a un bar a fer una parada tècnica. I, per coses de la vida, d’aquest bar vam sortir havent après a parlar un idioma més que ja forma part del nostre dia a dia: lis gallinis de lis potis curtis. Ja gairebé era l’hora de sopar i el restaurant estava a 20 minutets a peu, així que vam anar tirant. Després de sopar, una passejadeta nocturna i cap al bus que ens portava a l’hotel.

L’endemà, després de la dutxa i l’esmorzar, enfilàvem cap a Girona per fer castells. De fet, havíem vingut a això, no? Us he de reconèixer, però, que com que la pluja ens visitava de nou, em feia molt mandra enfaixar-me. Quan ja pensàvem que hauríem d’anar al pavelló perquè la pluja no volia marxar, poc a poc es va anar obrint el cel i miracle!

Va sortir un sol meravellós que ens va fer passar calor i tot. Sortim de 5 de 8. Jo anava d’últim cordó i, per tant, el vaig veure. Força bé per ser el primer de l’any. Després vam seguir amb un 4 de 8 i un 3 de 8 que no vaig veure perquè en un estava de crossa i en l’altre de falca, però les sensacions a baix van ser prou bones. Pilars i final de la diada.

Com que vam acabar aviat, abans d’anar a dinar vam tenir temps de fer un gelat a la geladeria Rocambolesc, la dels germans Roca, i tot just quan ens dirigíem al bus, la pluja tornava a visitar-nos. Vam anar a dinar a un bufet. Semblava que portéssim dies sense menjar! I que bo tot! I quines postres... encara somio amb la font de xocolata! I amb les panxes ben plenes (però plenes de veritat!) vam pujar al bus cap a Tarragona.

Un cap de setmana que, tot i que la pluja ens va acompanyar, va acabar sortint perfecte!

A BARCELONA DE NOU

Feia dos anys que no trepitjàvem Barcelona en diada convencional i enguany hi anàvem motivats per partida doble: era una diada relativament lluny de casa, que al principi de l’any se’ns presentava com una de les dues sortides extraordinàries de la temporada, i queia en un punt del calendari que tenia moltes possibilitats de ser significatiu, castellerament parlant.

I així va ser. La temporada va començar lenta però amb pas ferm, polint una quantitat ingent de detalls i rodant estructures i castellers, però no teníem cap pressa. Naltros a lo nostro, que diem sovint. Però no podem negar que a aquestes alçades de l’any les ganes de seguir creixent i fent passes endavant bategaven amb força dins de cadascú de nosaltres.

El moment va arribar a mitjans de juny al pati d’armes del Castell de Montjuïc, a Barcelona, la ciutat que em va veure néixer i créixer durant la meitat de la meva vida. Era el primer cop que s’hi feia una diada castellera. Ens convidaven els Castellers del Poble Sec en el marc del seu 20è aniversari, al costat dels Castellers de Sants i, per primer cop, de la Colla Castellera de Madrid.

El temps no era del tot esperançador. Estones de sol i estones de núvols, estones sense vent i estones amb vent. Comencem amb un 5d8, molt aplaudit pel públic de la diada. A segona ronda es confirma el que la majoria ja sabíem: estrenem el 3d9f. El primer i últim cop que vam portar aquest castell a Barcelona va ser l’any 2013, també acompanyats de Sants.

Sonen gralles i pugen quints. El públic no sembla acostumat al balanceig dels castells i quan es col·loquen acotxador i enxaneta la gent s’exclama. Falsa alarma: el castell (en minúscules) es descarrega amb relativa solvència i el Castell (amb majúscula) es converteix en plaça de nou. Ara ja ho podem dir ben alt: #TornaLaJove!

Però encara quedava la tercera ronda. No en teníem prou. Ara tocava la segona estrena de la jornada, el 4d8a. I dit i fet. El quatre puja i baixa amb tranquil·litat, el pilar es queda sol i la plaça torna a embogir, reacció corrent entre el públic no especialitzat quan veu un castell amb l’agulla, independentment dels pisos que tingui. Aquí és on arriba l’ensurt: una rebrincada fa perillar el pilar, però el Micki i el Jordi aconsegueixen salvar-lo i la diada acaba sense cap regust agredolç.

Després d’aquest petit ensurt, la tècnica decideix ajornar el que podria haver sigut la tercera estrena del dia, el pilar de 6, per més endavant. No tenim cap pressa: naltros a lo nostro!

TEXT: JORDI CASTRO FOTO: NEUS BAENA

Aquesta temporada hi ha més diades de rodatge, anem a llocs on no hi hem actuat mai i tornem a places enmig d’una gran divisió d’opinions. Mira tots els detalls del calendari a l’app! Aquí en tens un resum:

Diumenge 14 de juliol ––Torredembarra

L’any passat hi vam descarregar el primer 5de9f de la temporada. Enguany volem seguir-hi creixent. Guarda’t la tarda de diumenge! Ens hi acompanyes?

Dilluns 19 d’agost – Sant Magí Diada icònica entre les icòniques. Els assajos de l’agost són clau per arribar a Sant Magí en plena forma!

Dissabte 20 de juliol – Sant Cugat

L’agost s’acosta i cal seguir fent feina, fins i tot lluny de casa, per encarar un gran agost. Els Gausacs ens esperen!

Vilallonga al juliol i Vilanova amb parella nova! ATENCIÓ! Enguany actuarem a Vilallonga del Camp diumenge 28 de juliol i a Vilanova i la Geltrú dissabte 3 d’agost. L’endemà, diumenge 4, una de les novetats de la temporada: actuem als Pallaresos!

24 i 25 d’agost – El Catllar i l’Arboç i És el nostre cap de setmana. Dues oportunitats més de demostrar el que tenim al forn.

Divendres 30 d’agost – Sant Fèlix –

Tornem a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès! Els dos primers cops que hi vam anar hi vam fer la millor diada de la temporada, i fa 5 anys la que era la millor diada de la història. Demana festa a la feina, desconnecta dels exàmens un dia o simplement gaudeix d’una gran diada amb nosaltres!

A SANT FÈLIX PER QUART COP

Cinc anys després de la nostra darrera actuació a Sant Fèlix, tornem a la Plaça de la Vila de Vilafranca. És la quarta vegada que la Jove accepta la invitació dels administradors, però quin paper hem fet els tres altres cops?

1996: 3d9f (c), 4d9f (c), 2d8f, pd5. La Colla arribava a la diada sense cap castell de nou descarregat en tot l’any. La diada va perillar a causa d’un fort aiguat i alguns castellers van marxar, però quan va parar en Ferran Ventura (aleshores cap de Colla) va pressionar perquè es fes. Amb moltes camises xopes, la Jove carregar el 3 i el 4d9f i va completar el 2d8f. Malgrat tot, era la millor diada del que portàvem d’any.

2012: 3d9f, 4d9f, 5d8, 3pd5. Novament, els precedents d’aquell any no eren bons: veníem de diverses caigudes en castells de nou i el 4d9f encara no s’havia pogut descarregar. A Vilafranca hi completem la primera Tripleta Màgica de la temporada, tot un punt d’inflexió, ja que tornava a ser la millor diada de l’any fins al moment.

2014: 3d9f, 5d9f, 9d8, pd8fm (c), 3pd5. 3pd5. En un estat de forma pletòric i amb moltes camises, la Jove aconseguiria descarregar el seu primer gamma extra a la Plaça de la Vila i completar la millor diada de la història de la Colla fins al moment. Aquest és el darrer precedent: què ens depararà, enguany?

FOTOS: NEUS BAENA I ROSER MOIX

ENTREVISTA A ROSER MASCARELL

És dissabte, aquest cap de setmana no tenim diada i aprofitem per quedar. Anem a un bar, demanem dues cerveses i comencem! La Roser és arqueòloga, i actualment està estudiant un màster de gestió cultural. La cultura i el patrimoni són dos elements que la tenen fascinada. Fa moltes coses “d’abuelita”: li agrada cosir i fer ganxet, i té un projecte a les xarxes socials anomenat Embolics on mostra i ven els seus productes. Fa deguiaper Tarragona i s’hopassa d’allò més bé ensenyant la ciutat als visitants, especialment als nens. També ha tingut l’experiència de fer castells universitaris amb dues colles: els Ganàpies i els Pataquers.

P. Com vas entrar a la Colla?

R. Sempre venia per aquí perquè mon pare i mons tiets eren de la Colla des del principi, però mai m’hi havia apuntat. Tocava a la banda amb el Martí Caparrós i el Marc Anglès, i em van convèncer a fer-ho. Això va ser abans del concurs del 2014.

P. Impressiona?

R. Si entres sol jo crec que et sents més cohibit; jo coneixia molt poques persones, i veus que hi ha moltíssima gent, molts grups... En qüestió de mesos saps qui hi ha, quin grup t’interessa i vas fent les teves amistats. És cert que al principi fa respecte entrar a un lloc on hi ha tantíssima gent, però veus grups de gent gran amb gent jove, tothom relacionant-se... Hi ha molta varietat.

Quan vaig entrar anava una mica perduda, perquè tot i que des de petita mons pares m’havien ensenyat els castells, no hi entenia massa; el primer que vaig fer va ser entendre que hi havia castells amb folre, les posicions de la pinya..., i poc a poc vaig anar entrant més a la pinya fins al nucli, i del nucli vaig acabar pujant al folre. I a manilles! (riu)

P. Poc després et vas apuntar a Ganàpies.

R. M’hi vaig apuntar perquè coneixia persones que hi estaven involucrades que sempre em deien que m’hi apuntés, vaig veure que tenia temps per anar-hi i vaig anar a provar-ho. Al principi era una mica reticent a entrar-hi, ja que ho veia com un ambient de molta festa i alcohol; per a mi els castells són una cosa de molta cultura i tradició, i veia que les colles universitàries ho tacaven una mica. Però vaig provar-ho, i realment és molt diferent de la visió externa que se’n té.

P. I no conforme amb Ganàpies, també et vas apuntar a no Pataquers. Què n’extreus?

R. L’ambient és diferent, però al final tots fan el mateix: van allà perquè volen fer castells, i l’objectiu de les colles universitàries no deixa de ser el voler fer castells com més grans millor, com una colla convencional. He d’afegir que quan vaig acabar la carrera i sabia que no continuaria a Ganàpies vaig voler provar sort a Pataquers, i tenint en compte la imatge negativa que se’n té he de dir que hi he estat molt bé, m’han acollit de primera (m’atreviria a dir

TEXT: PERE DOMÈNECH

FOTOS: CHRISTIAN MUÑOZ ELOISA RUIZ

que millor que a Ganàpies, que és una super-colla); m’he sentit molt a gust amb la gent, i enguany la temporada a nivell de castells ha estat molt positiva. Pel que m’han dit, Pataquers porta dos anys de pujada: enguany s’han fet castells com el 5d6, el 3 i 4 de 6 amb l’agulla... castells bastant potents per ser Pataquers.

P. Veus similituds entre els castells universitaris i els convencionals?

R. Sí. Comparant-ho més amb Ganàpies (que a nivell universitari és una colla potent com la Jove) hi ha moltes similituds: el compromís amb l’assaig, assaig i assaig, cadascú amb les seves responsabilitats... I després les festes, que són semblants a les d’aquí però molt més bèsties per l’ambient universitari, on tothom és jove. També a nivell de tècnica hi ha moltes similituds: cada equip fa la seva feina, i el funcionament és molt semblant. També he de dir que a nivell universitari pots fer moltes més coses: he arribat a fer de terça, de quarta, de dosos... Són oportunitats que molen perquè no pots fer-les aquí, hi ha més limitacions: aquí no puc ser enxaneta, però allí sí. M’ha ajudat a progressar: de fet, el primer folre que vaig fer no va ser amb la Jove, va ser a Ganàpies. Això em va permetre venir aquí amb la lliçó apresa.

P. Creus que les colles convencionals poden aprofitar els castellers que venen del món universitari?

R. Crec que sí. Les colles universitàries són el bressol de molts castellers, perquè et formen des de zero i llavors quan vens ja tens part d’aquest coneixement adquirit. Potser aquí costa més, però et pot servir.

P. Creus que la Jove ho aprofita?

R. Hi ha aquesta mentalitat contrària a les colles universitàries. Jo al principi també la tenia, però vaig decidir apuntar-me i ho vaig veure diferent. Crec que aquesta mentalitat s’ha de canviar, la imatge que es dona de les colles universitàries és més aviat negativa (sobretot per la festa i l’alcohol), però deixant tot això a banda se celebren diades amb una vessant tradicional on s’hi fan castells, i penso que les colles ho haurien de veure de forma més positiva.

P. En els cinc anys que portes ja has estat a molts equips!

R. Sí! (riu) He estat a Comissió Social, a l’Equip de Pinyes, a Marxandatge i teòricament també estic ajudant a la Gina en temes de Canalla, però amb tota la feina que estic tenint l’estic abandonant una mica, a la pobra! (riu)

NASCUDA: 21/07/1996

ENTRA A LA COLLA: 2014

POSICIÓ HABITUAL: Crossa

P. De tots aquests, amb quin et quedaries?

R. M’està agradant molt la funció que estic fent a Pinyes. El Social també, però és un equip que té molt esforç al darrere, has de fer molt feina i després la gent no ho valora. La feina de Pinyes és més agraïda: veus que fas tot el nucli, que el castell va bé i al descarregar-se et sents més orgullosa.

La Clàudia i jo estem super bé, treballant juntes en un sub-equip dintre de l’Equip de Pinyes. Ara mateix només portem nuclis, i és molt divertit perquè són posicions que ja coneixem perquè abans les fèiem, i empatitzem molt amb la gent a l’hora de buscar solucions o moments d’estrès: són moments molt divertits per les dues! Has d’entendre els assajos i diades d’una manera diferent i des d’un altre punt de vista que quan no estàs a l’equip de pinyes: quan no en formes part vius més feliçment, i ara veus tota la feinada i l’estrès que comporta.

M’agrada com està estructurat: fins ara les crítiques que hem rebut han estat super bones, crec que està funcionant força bé i de moment no se’ns ha queixat ningú!

P. Tens un gran sentiment patrimonial de la ciutat. Creus que la Colla és un element patrimonial tarragoní?

R. Sí; crec que a nivell social i patrimonial la Colla Jove és bastant potent. He fet molts treballs d’això: al màster no he parat de fer-li preguntes al Dani i a l’Alasà! (riu) He fet tants treballs de la Colla perquè considero que s’implica moltíssim en molts aspectes de la ciutat, i crec que és bastant important destacar que és una entitat que aporta molt tant a nivell social com cultural. Un exemple és el Festival Internacional de Dixieland, que tot i no formar part de la Colla té el nostre local com a punt destacat; també és remarcable que es facin moltes activitats al llarg de l’any pels nens o que puguin venir tants turistes a veure l’assaig.

P. Creus que la Colla Jove és la colla de la ciutat que té colla la una major obligació a l’hora de projectar la imatge de Tarragona?

R. No sé com funcionen les altres, però ja que és la colla gran crec que tenim més oportunitats d’ajudar socialment a la ciutat. Les activitats que fem poden ser més grans o implicar molta més gent que no pas altres colles que al ser més petites tenen més limitacions.

P. Quin castell no assolit encara per la Colla t’agradaria fer enguany?

R. M’agradaria molt descarregar el 4d9. Pel que fa a castells que ja hem completat en el passat, voldria descarregar altra vegada el 2d9fm, però sobretot el 3d10fm. Després dels intents de l’any passat hi tinc l’espineta, fa ràbia perquè anàvem molt bé, el folre i les manilles no s’enfonsaven i és com... (Serra les dents amb ràbia) Després de tota la feina i com de bé estava anant tot... Ara mateix, el castell que més ganes tinc de descarregar és el 3d10fm.

P. Tenint en compte tots els canvis que hi ha hagut, com veus aquesta temporada?

R. Potser no estarem a l’alçada de les dues últimes temporades, que han sigut molt fortes, però de cara a l’any que ve jo crec que podem tornar a avançar-nos una mica més i mostrar un gran nivell. L’error que veig aquesta temporada és que no som tanta gent, però tot just estem a principis de temporada i encara es pot arreglar.

P. La nova junta ha posat èmfasi en ser sostenibles. Creus que ho estem sent?

R. Crec que ho estem sent, però de moment hi ha menys gent. Espero que ara que ve sant Joan tornem a estar a “tope”. També hi ha molta gent que estudia o treballa fora, i ara que ve l’estiu espero que tornin. Toquem fusta! (riem)

P. Canviaries alguna cosa del calendari per poder tenir més temps?

R. Ara amb Sant Fèlix tenim una setmana menys de vacances. Aquella setmana m’agradava molt! (riu) Però crec que sempre comencem la temporada dient: “Ostres, quina mandra, altre cop tots els divendres assajant...”, però quan portes dues o tres setmanes ja estàs altre cop amb la rutina i quan acaba la temporada ho trobes molt a faltar.

P. Com veus la Comissió de Gènere?

R. No hi estic posada, però ho trobo molt bé. Penso que en totes les colles, associacions i en qualsevol lloc són necessàries, i crec que aquí a la Jove s’està portant bastant bé. Tot el que he rebut d’ella fins al moment és positiu. Potser se li podria donar més visibilitat, però tampoc conec exactament els objectius que té.

P. Quin és el teu millor record? teu

R. Guardo un gran record del 3d10fm descarregat al Vendrell, però si m’hagués de quedar amb un sol moment crec que seria el 4d9fa de l’any passat al Catllar. Vaig passar-ho molt malament durant el castell, i per les sensacions pensava que ens en anàvem a terra. Al veure que es descarregava i sentir la gent cridar em vaig posar a plorar dins del castell, i vaig baixar plorant de l’emoció! Crec que és el castell que m’ha emocionat més.

A banda dels castells, altres bons moments són les amistats que fas aquí. Vas per la ciutat aturant-te, saludant a la gent. També conèixer al Xavi mateix, o compartir moments amb mon germà. Notes que crees una gran família, una mica com el que he dit abans: gent d’edats molt diverses, al final t’està igual de bé fer una cervesa amb un nen de 15 anys que amb un que en té 60. La varietat de les amistats és de les coses que més m’agraden de les colles, almenys de la Jove.

P. I el pitjor?

R. El 3d10fm del Primer Diumenge de Festes del 2015. Anava amb crosses perquè tenia el peu trencat, i venia a veure les diades. El fet de no poder fer res al veure com s’obria el castell m’ho va fer passar molt malament, encara ara quan hi penso és uff!! (Esbufega) Tot negativitat. A més, havia entrat tot just l’any anterior i estava molt motivada, trencar-me el peu va ser una putada, no m’agrada veure els castells des de fora, m’ho passava molt malament.

P. Com t’agradaria que fos la Colla d’aquí 10 anys?

R. Que continués com ara i que encara poguéssim créixer més. Que vingués molta gent i puguem ampliar el nombre de castellers, que crec que ara mateix és molt important. Cap al 2015-2016 hi havia un boom casteller, hi havia moltíssima gent, sobretot a la Jove, i ara a nivell de totes les colles crec que el nivell casteller ha baixat una mica. Espero que d’aquí 10 anys torni a créixer molt per seguir fent els grans castells que estem fent i aspirar a fer-ne de més grans!

P. Creus que venir a la Jove t’ha canviat?

R. I tant! M’ha canviat completament. Tinc la parella que tinc gràcies a la Jove; sí que conservo les meves amistats de tota la vida, però ara mateix amb qui em moc més és amb els amics de la Colla. A nivell familiar tots venim aquí, per tant tot ha canviat molt: cada setmana i cap de setmana ens venen dictats pel compromís amb la Colla.

A més, en tot aquest temps he tingut moltes anècdotes. L’Elsa i jo tenim una fotografia d’un pilar de quatre del Primer Diumenge de Festes de l’any passat on sortim les dues molt guapes i rient, però és perquè la vam liar bastant! (riu) Es veu que van dir: “Avall!”, i jo em vaig avançar i ella no se’n va adonar. Ens vam posar a riure i ens van enganxar en una foto. Sempre ho recordem, sempre fem els pilars juntes!

UNA PLAÇA. LA PLAÇA DE LA FONT. UN CAP DE COLLA. L’ALEIX BORDAS.

UN CASTELL. EL 5D9F.

UNA DIADA. EL PRIMER DIUMENGE DE FESTES.

UN/A CASTELLER/A QUE ADMIRIS. EL XAVI GATA.

UNA PEL·LÍCULA. AMÉLIE, DE JEAN-PIERRE JEUNET.

Pim! pam! pum!

UN LLIBRE. EL PETIT PRÍNCEP, D’ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY.

UN ELEMENT DEL SEGUICI POPULAR. L’ÀLIGA.

EL RECORD D’UNA CELEBRACIÓ. EL 3D10FM DEL VENDRELL 2016.

UNA COLLA QUE NO SIGUI LA TEVA. ELS CASTELLERS DE SANT PERE I SANT PAU.

LA CANALLA A GIRONA

Havíem quedat a les 10:30 al lloc de sempre (al Casino) i amb les condicions de sempre (no esperarem a ningú), però l’Isma es va adormir i vam sortir gairebé mitja hora més tard. Alguns ens esperàvem des de les 8:30 al local amb l’Aleix i la Laia: els nostres pares marxaven amb l’autocar de l’associació i així podien passejar per Girona tot el dia.

Ens esperava un dia de muntanya i circ al Montseny, però just en arribar va començar a ploure. Al principi queien poques gotes, i com que no ens molestaven vam seguir caminant.

La Gina ens guiava per Sant Esteve de Palautordera, i ja vau poder veure a les històries del nostre perfil d’Instagram: ens vam perdre una mica tot i tenint el GPS al mòbil. Un cop ubicats en el mapa vam trobar el camí correcte i vam haver de creuar tot el poble. Cada cop plovia més (sort que teníem els impermeables de canalla!) i encara no havíem arribat a lloc. Entre arbre i arbre ens aixoplugàvem una mica i fèiem temps perquè parés, però just quan vam arribar al circ va caure un gran diluvi. Vam córrer fins la carpa i ens hi vam estar tanta estona que vam veure aiguats, pedres, tempestes i fins i tot el sol durant 10 minuts.

L’espectacle ens va agradar molt! La majoria no sabíem qui era el Tortell Poltrona, però un pallasso sempre ens fa somriure. Els números eren molt divertits: petons al cap dels calbs, baralla amb el micròfon (que es va quedar “xupant cortina” tot l’espectacle), la puça ensinistrada, llançament d’ous... La Jordina va tenir la sort de sortir d’ajudant i aguantar la bomba d’aquell número. Bé, “sort”... Els que érem allí sabem què el va obligar a escollir-la: “QUE VULL SORTIR!”, li va cridar. Va acabar la funció tocant una cançó molt bonica amb un saxo i un acordió molt petits.

La resta del cap de setmana us el podeu imaginar. Vam arribar a Girona i vam descarregar maletes, sacs i màrfegues. Vam sopar on els nostres pares van voler, vam dormir al gimnàs de l’escola i l’endemà al matí a recollir-ho tot, que tenim actuació! L’endemà va ploure abans de començar, però quan la tècnica discutia si anul·làvem o anàvem al pavelló, va deixar de ploure i un sol molt bo i agraït ens va deixar fer el nostre primer 5d8 de la temporada.

En acabar vam dinar al local dels Marrecs de Salt. Bé, dinar dinar, no gaire, perquè el súper local que tenen, el gran racó de canalla i aquell rocòdrom amb espatlleres i barres que arribaven al sostre ens van tancar l’estomac i vam passar-nos tota l’estona allà. Ah! Amb els matalassos a terra i sense permís dels monitors (però sí amb la supervisió dels pares), la mini colla va poder fer un gran assaig!

La Canalla de la Jove!

FOTO: ALBA ESTREM

REFLEXIONS D’UN ADJUNT

TEXT: ADRIÀ CALVET

FOTO: PAULA FERRÀNDIZ

Durant les temporades 2016-2017-2018 he tingut el privilegi de trobar-me al rovell de l’ou de la Colla, tant a Junta com a tècnica. Vam decidir tirar endavant un projecte, i això suposava una implicació i dedicació gran cap a la Colla. En el meu cas, calia anomenar la figura que ocuparia, i no vam trobar res més original que aquest nom (que no fa la cosa): “adjunt al cap de Colla”. Al loro!

Recordo algunes paraules de compassió i copets a l’esquena quan vaig manifestar la idea de posar-me en una iniciativa com aquesta, però sobretot em quedo amb moltes encaixades de mans de les que et transmeten confiança per tirar endavant les propostes que tens al cap.

Si esteu llegint aquest article i us plantegeu algun dia assumir responsabilitats a la Colla, permeteu-me compartir algunes reflexions ara que torno a ser casteller ras i que ja no em toca prendre decisions. Durant els 3 anys n’hem passat moltes i són difícils de resumir, però m’agradaria apuntar-ne algunes que valen la pena de viure:

- La dimensió canalla. Són brutals i et fan emocionar com ningú.

- El vessant social de la Colla és enorme. En la societat individualista i consumista en què vivim, fer castells és contracultural! No paguem, no cobrem i ens entreguem en cos i ànima a un projecte col·lectiu. Implicar-s’hi és una escola de valors. I posar-se dins la maquinària t’obliga a donar molt, però us asseguro que el retorn és infinit i no té preu. En les mirades, en les cares de felicitat i en les emocions que generem simplement fent castells. M’he abraçat d’alegria, i en alguns casos de tristesa, amb gent que no m’hauria imaginat mai.

- A nivell emocional, ja fa temps que penso que la Colla és terapèutica, i estant a l’equip tècnic no me’n queda cap dubte!

- No té cost econòmic, però aconseguir l’èxit i felicitat col·lectiva requereix temps, ganes i il·lusió. I no tot és a les teves mans. Aquells petits detalls que no pots controlar determinen la jugada final!

- Portar les regnes suposa l’oportunitat de viure diferents perspectives de la Colla: gralles, equip de comunicació, equip de pinyes o Associació d’Amics són visions que val la pena tenir!

- Fer tota la feina en equip és bàsic.

Aquesta reflexió pretén, de forma humil, fer una defensa a favor del compromís amb el col·lectiu. Diuen que ens costa implicar-nos en activitats que requereixen de grans dosis de responsabilitat i implicació. A la Jove, després de 3 anys a la sala de màquines, veig un projecte que arrenca, i se’m dibuixa un somriure al pensar i imaginar totes les situacions i experiències que es trobaran.

I quan les coses surtin bé, ho celebrarem i serem els millors. I els dies que no, ens apretarem una mica més la faixa i ens en sortirem.

Perquè la pregunta és clara: fins on esteu disposats a arribar? I la resposta és diàfana: fins al final!

SENSE CAMISA

ElJorge hoaguanta tot a lapinya i ha formatpart del’Equip deBenvinguda,que ara està dirigitper la Laia. ElSergi va de lateral i va ser president de la Colla els anys 2014 i 2015. Però quan es treuen la camisa de la Jove, què fan?

JORGE PÉREZ

LAIA CANELA

P. I per amor a l’art?

P. A què et dediques?

R. Ara estic acabant la meva tesi doctoral a la URV sobre la història del doblatge al català dels clàssics de Walt Disney. Professionalment, faig visites teatralitzades al Celler Ronadelles, que fa la marca Cap de Ruc, a Cornudella de Montsant.

R. Sóc President de l’Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona, President de la companyia (H)istrionis Teatre, membre del Laboratori d’Antiga Lettere in Musica, membre del Ball de la Reina Maria Cristina i membre de la Colla La Bóta de Carnaval.

P. Com ho compagines amb la Colla?

R. La clau és que cada entitat té el seu clímax de compromís en mesos diferents; la Colla La Bóta per Carnaval, la Mostra de Teatre al maig, la Jove just després... Tot i així, enguany he prioritzat la tesi doctoral perquè ja estic a punt d’acabar-la.

P. Què té tot això en comú amb la Colla?

R. El més similar és el teatre: treballar durant tot l’any per portar un producte davant el teu públic més fidel és molt gratificant; un escenari i una plaça són llocs on es produeix màgia.

SERGI DE LOS RIOS

Teatre Comercial

P. A què et dediques?

R. Sempre he treballat en el comerç internacional. Després de deixar la política, ara soc “Export Area Manager” d’una empresa, SIPLAN, que fabrica components d’alumini per sistemes de protecció solar (tendals, pèrgoles, screens…). Gestiono mercats de l’Europa Occidental, Pròxim Orient i Nord Amèrica.

Màrqueting

P. A què et dediques?

R. Treballo al departament de Màrqueting i Comunicació de Wonderbox, empresa líder en caixes d’experiències. Coordino els promotors i els materials que tenim als punts de venda, faig anàlisis de vendes, gestiono les xarxes socials...

És una empresa francesa amb oficines a Barcelona, on hi visc entre setmana.

P. Com ho compagines amb la Colla? compagines

R. Les èpoques fortes de cada cosa no coincideixen. A Wonderbox la temporada alta és d’octubre a gener, que és quan més es factura perquè s’acosta Nadal. Durant la temporada castellera afortunadament em donen molta flexibilitat per anar a diades i assajos. Els dimarts baixo en cotxe amb altres membres de la Colla que també viuen a Barcelona i compartim el trajecte.

P. Què tenen en comú la teva feina i la Colla?

R. Comparteixen molt l’esperit i els valors de l’esforç i el treball en equip. Tant a la feina com a la Colla estic envoltada de gent increïble que em dona l’oportunitat d’aprendre dia a dia. A Wonderbox fem molta pinya entre tots i totes, i la Colla podria dir que és la meva segona família.

P. I fora de l’empresa privada? I

R. Durant 9 anys vaig ser Diputat al Parlament de Catalunya i Conseller Municipal a l’Ajuntament de Tarragona per Esquerra, on hi soc militant. També soc soci d’Òmnium Cultural, del Gimnàstic de Tarragona i de la Penya Casal Barcelonista de Tarragona.

P. Com ho compagines amb la Colla? compagines

R. La meva feina m’obliga a viatjar molt, això provoca que alguns dimarts no puc venir a l’assaig perquè estic de viatge. Moltes vegades arribo a l’assaig de divendres directament des de l’Aeroport de Barcelona acabat d’aterrar.

P. Què té tot això en comú amb la Colla?

R. La meva feina em dona l’oportunitat de tractar amb gent molt diferent (diferents cultures, diferents llengües, diferents mentalitats ...). La Colla també em dona l’oportunitat de tractar amb gent molt diferent, sobretot de diferents generacions.

TEXT: JORDI CASTRO FOTOS: JORGE PÉREZ LAIA CANELA SERGI DE LOS RIOS

Sofia Herrera, Clàudia Hernández, Alba Calanda, Albert Ramos (Rayo), Maria José Cerdà, Natàlia Cerdà, Xavier Guàrdia, Joan Ramón Guàrdia, Marc Toda, Joan Bilbao, Júlia Camprubí, Gemma Garcia, Maria Fons, Gabriel Herrera.

ELS CONTES DEL SEGUICI

El maig del 2013, l’Associació d’Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació signen un conveni per iniciar una col·lecció de contes infantils dins el marc de les Festes de Santa Tecla, amb els elements del Seguici Popular de Tarragona com a protagonistes.

Des de llavors, cada any s’edita un nou volum, que a més de presentar-se en societat durant la Festa Major de Tarragona, serveix com a epicentre d’un conjunt d’activitats de lleure infantil. Divulguen el patrimoni cultural i les tradicions de la ciutat, i intenten involucrar als més petits bons hàbits de lectura.

Podeu comprar-los als següents punts de venda, i a la nostra botiga!

Llibreria La Capona

Llibreria Adserà

Abacus

Patronat Municipal de Turisme de Tarragona

Tradillibreria

Botiga de la Festa Major (Teatre Tarragona per les festes de Santa Tecla)

Mira tot el que també pots trobar a la nostra botiga!

LA BOTIGA

ROBA ESPORT

ACCESSORIS