Esperidió 131

Equip de redacció

Adrià Calvet

Clàudia Raya

Jan Magaroles

Jordina Estopà

Judit Romeo

Pere Domènech

Xavier Altès

Yasmina Armesto

Foto de portada

Júlia Santpau

Foto contraportada

Benji Sate

Maquetació

Kiko Méndez

Colla Jove Xiquets de Tarragona.

C. Cós del Bou, 23

43003 Tarragona

Apartat de correus 463

43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www.jovedetarragona.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions.

El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial.

L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor.

S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert

C. Cartagena, 12

43004 Tarragona

DL: T.765.85

EDITORIAL

Ja hi tornem a ser. Ja tornem a ser aquí desprès de massa temps d’absència obligada. Tornen els castells, torna l’Esperidió i torna la Jove. I ho fa amb la intenció de tornar a arribar al capdamunt de tot. Mai Tarragona havia comptat amb una Colla capdavantera al món casteller i amb la Colla Jove ho va aconseguir i així ha de tornar a ser. És un moment de tornar a créixer després d’una aturada que ens ha fet mal. I ho tornarem a fer tal i com ho vam fer en el seu dia, amb la complicitat de la ciutat, amb una massa social potent i engrescada i amb la voluntat de fer les coses ben fetes.

procés, cadascú de nosaltres aporti una miqueta més del que havia fet sempre. Si sumem sols un petit esforç suplementari de cadascú de ben segur que els resultats no poden trigar a arribar.

RETROBAR EL FIL CONDUCTOR

El fil casteller i social que ens unia s’ha trencat durant 2 anys i ara toca recosir-nos. Hem estat massa temps aturats, reclosos i confinats, i no podem més que estar agraïts a tots aquells membres de la resistència que malgrat tot, durant aquests mesos han estat mantenint viva l’espurna que ara ens ha de tornar a dur allà on ens mereixem.

No ha estat fàcil i no serà senzill ressituar-nos però ara més que mai cal que cadascun de nosaltres aporti el seu gra de sorra per dur la Jove al lloc on li correspon. És tasca de tothom i amb la força que sempre hem demostrat, de ben segur que ho aconseguirem. Caldrà però que en aquest

Des de l’equip de redacció de l’Esperidió, i esperonats pel suport rebut tant per la Junta de la Colla com per l’Associació d’Amics, volem tornar a engegar amb tota la responsabilitat i il·lusió del món aquest mitjà, conscients de la responsabilitat que representa tirar endavant una publicació que ha esdevingut un referent en el món casteller i un dels signes identitaris de la Colla Jove. Aquest esforç no tindria però cap sentit sense el vostre suport i la vostra col·laboració, però d’això sí que n’estem ben segurs.

Tornem a enganxar-nos a un fil conductor ple de castells, assajos i èxits.

LA TÈCNICA

Estimats companys, Després de molts mesos d’incertesa, per fi hem tornat a l’activitat de forma normalitzada i esperem que definitiva. Ha estat una etapa complicada, estranya i on no hem pogut fer allò que més ens agrada, però un cop superat, tenim nous i importants reptes.

Recuperar la massa social de l’entitat, un bon nivell casteller, donar forma als relleus i a les estructures, treballar en clau de present i també de futur…, no és poca la feina que tenim per davant. Per mi i per tot l’equip que encapçala la Colla en aquest moment, és una responsabilitat i orgull el treballar per aconseguir, junt amb tots vosaltres, retornar la Colla al camí de les alegries i èxits.

Cal tenir clar que no és un camí fàcil ni que tot arribarà d’avui per demà, però si alguna cosa ens caracteritza és la fam i les ganes de superar-nos, i estic segur que això la pandèmia no ho ha canviat. Pas a pas, sense presses

però sense pausa, consolidant els avanços que fem, assaig rere assaig i diada a diada.

Gaudim del camí fins arribar on volem, valorem cada castell i cada estrena, gaudim al tornar a trepitjar el local i les places que tant estimem, gaudim de trobar-nos amb els companys, gaudim de cada castell i gaudim de formar part de la Colla Jove.

Salut i castells!

Text: Jordi Alomà. Cap de Colla

ASSOCIEM-NOS!

La nova Associació d’Amics de la Colla Jove 2022

És un orgull molt gran poder escriure aquest article i presentar-nos davant totes les persones que llegiu l’Esperidió. Ens acabem de posar al davant de la Junta de l’Associació d’Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona amb moltes ganes de tirar endavant una de les eines més potents de les que disposa la Colla.

Fer castells és una activitat col·lectiva totalment transversal, i la millor imatge dels castells és precisament la pinya; en això, l’activitat social és fonamental per poder ser molts i disfrutar-ho tant a les diades, als assajos com en tot el que envolta la colla.

L’any 1985 va néixer l’Associació d’Amics com a entitat que aplegués tota la massa social que se sentia pròxima la Colla, que l’organitzés donant-li una única veu que li permetria un major contacte amb la Jove i unes possibilitats d’endegar activitats que enaltissin els castells, Tarragona i la Colla Jove.

L’Associació ha crescut i s’ha convertit en un dels instruments més potents, tant internament com a nivell de ciutat, per tal de portar a terme activitats que traspassen l’activitat purament castellera.

Està oberta a tothom, ja siguin castellers/es o simpatitzants, i té una voluntat de trascendir més enllà de la Colla i arribar a tota la ciutat.

Des de l’actual Junta portem moltíssimes idees a la motxil·la que volem tirar endavant i en les que hi estem treballant intensament: generar una agenda d’activitats en paral·lel a les diades castelleres, renovar la imatge corporativa o generar nous productes de merxandatge.

Ens faria molta il·lusió seguir creixent i arribar als 1000 associats, i per això us animem a associar-vos.

Volem una Associació d’amics participativa, oberta i dinàmica, i aprofitem per fer-vos una crida a col·laborar amb les activitats que s’organitzaran. Nosaltres estem molt motivats en tirar-ho endavant i sempre necessitarem gent disposada a donar un cop de mà.

Associem-nos, participeu i disfrutem de la Jove!

EL REPÀS

La pluja ens obliga a suspendre la diada tot just a la primera ronda; tot i això, hem tingut temps de descarregar un 3d7 passat per aigua per, posteriorment, realitzar un assaig amb camisa al local.

Diada d’Homenatge a Pau Casals a El Vendrell (08/05)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: pd4, 5d7, 3d7a, 4d7a, pd5, 4pd4.

Nens del Vendrell: pd4, 3d7a, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4.

Castellers de la Vila de Gràcia: 2pd4, 4d8, 5d7, 4d7a, pd5.

Hem aprofitat la visita a la capital del Baix Penedès per estrenar dues estructures: el 5d7 i el 3d7a.

2pd4.

Tres anys després, tornem a celebrar la diada del nostre local a la Plaça del Rei. Hi descarreguem castells de 7, rodant estructures pel futur. Mica en mica anem retrobant sensacions!

XXVè Aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia (22/05)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: pd4cam, pd4, 4d7a, 5d7, 4d8, pd5, 5pd4.

Castellers de la Vila de Gràcia: pd5, pd4cam, 2pd4, 2d7, 4d8, 7d7, 2pd5.

Capgrossos de Mataró: pd4cam, pd4, 4d8, 4d7a, 5d7, pd5, 2pd4.

Nens del Vendrell: pd4cam, pd4, 4d7, 4d7a, 3d7, pd5, 2pd4.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d7, 4d7a, 4d7, pd5, 6pd4.

Xiquets del Serrallo: 3d6, 3d6a, 4d6a, pd5 (c), 2pd4.

Per primer cop en tres anys podem iniciar la temporada amb certa normalitat. A la Plaça Verdaguer hi realitzem els tan desitjats primers castells de l’any: que això sigui l’inici d’una nova època!

Diada de Sant Jordi (23/04)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d7.

Xiquets de Tarragona: 4d7.

Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d7 (id).

Xiquets del Serrallo:

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d7, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 6pd4.

Nois de la Torre: 3d6a, 4d6a, 4d6,

Descarreguem a Gràcia el primer castell de vuit de la temporada! És tot just el segon castell de vuit que hem fet des de la represa. Poc a poc, la feina feta als assajos comença a veure’s a plaça.

Diada d’Inici de Temporada (03/04)

Diada del Bateig dels Xiquets de Vila-seca (04/06)

Diada del local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (15/05)

Foto: Neus Baena

Text: Pere domènech

Foto: Júlia Santapau

Foto: Júlia Santapau

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d7a, 5d7, 3d7, pd5, 3pd4.

Colla Joves Xiquets de Valls: 3d8, 4d8, 5d7, pd5, 2pd4.

Xiquets de Vila-seca: 4d6, 3d6, 3d6a, pd4.

Xiquets del Serrallo: 3d7, 4d7, 5d6, 2pd4.

Diada de rodatge a Vila-seca, on finalment decidim ser coherents i guardar-nos el castell de vuit per l’endemà.

Diada del local dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau (05/06)

Diada de La Grallada a Vilanova i la Geltrú (19/06)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d7, 9d7, 7d7, pd5, 5pd4.

Bordegassos de Vilanova: 5d7, 3d7, 4d7, pd5, 2pd4.

Moixiganguers d’Igualada: 2d8f (c), 7d8, 3d8, pd6 (c), 4pd4.

Castellers de Sant Cugat: 5d7, 2d7 (id), 4d7, 3d7, pd5.

Diada d’estrenes amb la mirada posada en Sant Joan: a la segona ronda descarreguem el primer 9d7 del món casteller des de la represa, i a tercera hi completem el primer 7d7 del nostre historial. Pròxima parada: Tarragona.

Diada de Sant Pere a Cambrils (02/07)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d7, 4d8, 4d7a, pd5, 5pd4.

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3d8, 2d8f, 4d8, 3pd5, 3pd4.

Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 2d7 (id), 5d7, 4d7a, 3d7a, pd5, 2pd4.

Bordegassos de Vilanova: 4d7, 3d7, 2d6, pd5, 2pd4.

Portem per segona vegada el 4d8 a plaça sota un sol de justícia. Completem la diada al barri cooperativista amb castells de la gamma alta de 7.

Diada de Sant Joan (24/06)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 9d7, 2d7, pd5, 6pd4.

Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, 2d7, pd5, 4pd4.

Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 5d7, 4d7a, 3d7, 2pd5, 3pd4.

Xiquets del Serrallo: 3d7, 5d6 (id), 4d6a, 3d6a.

Després del Sant Jordi passat per aigua, per fi les quatre colles de la ciutat podem completar una diada plegades. Als 4d8 i 9d7 (els dos millors castells que hem completat fins al moment) hi sumem l’estrena de la jornada: un nerviós però sòlid 2d7. Tot i això, la millor notícia del dia ha estat la quantitat de camises liles que han vingut!

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d7, 3d8, 4d7a, pd5, 5pd4.

Xiquets de Cambrils: 3d6 (id), 3d6, 4d6 (id), 4d6 (id), pd4ps.

El 3d8 enguany s’ha fet esperar, però finalment hem pogut portar a plaça el “pare dels castells”! Finalitza així el tram inicial de temporada, en el qual hem hagut de suar de valent per mostrar a plaça la feina del local però que ens permet somiar de cara al futur...

Foto: Neus Baena

Foto: Xavi March /Claustre Agramunt

ROSES, LLIBRES I CASTELLS

Roses, llibres i castells. Per fi havia d’arribar la normalitat a les nostres vides en un altre Sant Jordi com els “d’antes”, fora mascaretes, determinacions de temperatura i límits d’aforament. Però la normalitat també contempla que de tant en tant la meteorologia ens jugui una mala passada, i és que els mals auguris ja van començar al migdia quan els llibreters i associacions van haver de tancar paradeta abans d’hora.

Així i tot, com que a la tarda semblava que tot s’havia arreglat, encara que hi havia una obscuritat que venia des de l’horitzó, naltros vam anar en cercavila des del local fins al davant del teatre Tarragona.

En una temporada on sembla que el volum de gent ha disminuït considerablement i als assajos a vegades costa acabar de lligar les pinyes feia molt de goig veure tantes camises liles lluint pels carrers de la ciutat.

Com si es tractés d’una diada de Sant Fèlix, va ser començar a quadrar el castell que unes gotes van decidir començar a caure. A poc a poc la pluja es va anar animant però tot i les adversitats, i veient que altres colles ja esta-

ven fent el seu castell, vam decidir tirar un tres de set que va anar agafant mèrit conforme la pluja i sobretot el vent van agafar força. Finalment, el vam poder descarregar i ràpidament a córrer cap al local a aixoplugar-nos.

Un cop tots els efectius érem al Cós del Bou, vam muntar els castells que teníem al cap, el cinc de set, el quatre de set amb l’agulla i el quatre de set. Tot s’ha de dir que sense gralles els castells perden encant i que no es pot parlar de què fos una actuació completa, però en els temps que corren qualsevol oportunitat per fer castells i rodar no es pot desaprofitar així com així.

I un cop finalitzat tot, va quedar un bonic moment on compartir al local les sensacions d’aquesta diada gairebé normal i potser, també rememorar la Nit del Drac qui recordés d’alguna cosa.

Text: Adrià Castellví

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

SANT JOAN 2022

Text: Mònica Farreró Pujol

Aquest Sant Joan 2022 crec que ha estat especial per tothom. Després de dos anys molt durs on no hem pogut actuar amb normalitat, arriba l’esperada diada, que tanca aquest primer tram de temporada. Tarragona començava a fer olor de festa major amb plena normalitat.

Aquests últims anys, Sant Joan ens tenia acostumats a veure grans castells, a Tarragona, a Valls... i tot a finals de juny! Després d’unes temporades on crec que fer castells de nou s’havia desvaloritzat sobremanera, hem pogut apreciar la gran dificultat que tenen i no desmerèixer-la.

Hem arribat a 24 de juny amb uns registres que feia molts anys que no vèiem, però aquest any, serà un any de traspàs, on les bases que s’assegurin ara, marcaran de segur el futur de la colla en els pròxims anys.

Així doncs, arribàvem a Sant Joan amb dos 4d8 descarregats, amb el qual vam obrir la diada. Vam mostrar un 4d8 molt segur, cada vegada més solvent, cosa que et fa enorgullir i demostrar per fi la gran feina que fem a l’assaig.

A segona ronda, portàvem de nou a plaça el 9d7, estrenat la setmana anterior a Vilanova. Un castell amb molt de mèrit, tenint en compte la situació d’on venim, i que l’equip de canalla ha hagut de formar tota la canalla de nou, ja que molts nens i nenes estrenen posicions. Des d’aquí trasllado la meva felicitació a la gran feinada que estan fent i la gran evolució que hi ha hagut al llarg de la temporada.

A última ronda tocava estrena, el 2d7. El treball fet a assaig va fer que la defensa del castell fos treballada però sense perillar en extrem en cap moment. Els nervis van condicionar la carregada, i això en va fer treballar més la descarregada. Però el bagatge de l’assaig va permetre treballar-lo sense perill excessiu.

En definitiva, deixem un Sant Joan amb bon regust de boca. Tot i no fer la millor diada, ens enduem un 4d8 que ja comença a ser solvent per fer-lo un pis més, rodatge de molta canalla i una estrena important.

Foto: Gerson Prieto

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

ENTREVISTA AINA ARDÈVOL

Que et facin l’entrevista de l’Esperidió no és una cosa menor, i molta gent pagaria. Però la timidesa i humilitat de l’Aina ens ha fet suar tinta per aconseguir quedar amb ella un dimarts abans d’assaig i poder conversar-hi tranquilament a la Plaça de la Font. Tot i els nervis inicials, quan s’ha arrencat ha estat un plaer escoltar-la i que ens expliqui les seves vivències amb la Jove. Als seus 37 anys,amb la maternitat estrenada fa pocs mesos i amb 18 anys de trajectòria a la Jove, té moltes coses a dir.

Esperem que ho gaudiu tant com nosaltres.

Com arribes a la colla?

Arribo a la colla perquè jo era de Tirallongues (de Manresa), i allí el moment de la colla és de gairebé dissolució… Hi havia molt poca gent, intentàvem castells de 6 i quèiem, jo feia d’enxaneta…(bufa) i és finalment ma mare que em diu -Aina, fés un plantejament…-

Jo aquí a la Jove coneixia gent. Hi havia el Miki i l’Oriol (Portabella),que

també venien de Tirallongues. Tenia 18 anys i l’any següent em vaig matricular a estudiar aquí a Tarragona i tot va ser més fàcil.

És traumàtic el canvi?

Sí, no és fàcil. Jo portava des dels 9 anys a Tirallongues. Ells em van obrir el món: si no fos per ells, jo no faria castells. El moment de dir-ho allà va ser un moment dur. Es van enfadar… van entendre-ho… una mica amb re-

signació… I alhora és dur començar a una colla nova.

Com vius el creuament de sentiments entre Tirallongues de Manresa i Jove de Tarragona?

He mantingut el contacte amb gent d’allí i ara molt bé. Va ser el moment aquell… el de deixar-ho…

Quins records guardes de la teva arribada a la Jove de Tarragona?

Text: Jordina Estopà Masdeu i Adrià Calvet

Foto: Eloisa Ruiz

Socialment va ser fàcil. Jo aquí ja coneixia molta gent i llavors l’adaptació va ser fàcil. De seguida vaig pujar, i això sí que va ser xocant, ja que a Tirallongues jo pujava de dosos o anxaneta i aquí em posaven a quints! No ho havia fet mai, i el primer castell que vaig fer aquí va ser un 4 de 7 net! M’ho van dir i jo vaig dir: “sí, sí!”. No sé ni com ho vaig fer… jo crec que ho vaig fer molt malament (ella sempre pensa que ho fa malament), però buenu, en aquell moment no vaig pensar en què anava a fer i em van seguir posant! (riures)

Sota portava el Sentís, i jo ni sabia qui era en aquell moment.(riures)

Castellerament va ser com passar a algo professional, una cosa molt més seriosa. Era tot diferent: només el nivell de la colla ja canviava molt. Castells de 7 nets a assaig!

En aquell moment el cap de colla era l’Albert Grau (2004).Jo venia aquí i si pujava bé, i sinó també. I aquell any acabo fent el 5 de 8!! Fer un 5 de 8 era inimaginable per mi.Per mi ja ho havia fet tot!! jo no havia fet ni un 4 de 8…

Tens una relació molt bonica amb el pilar caminant. Quin és el primer que fas?

N’he fet 5. Crec que el primer al 2014 i no sé com vaig arribar-hi.. .a alguna de les diades que entrem a plaça amb el pilar caminant m’hi van posar, i lla-

vors ja vaig fer el de Sant Magí i no m’esperava fer el de la Mercè.

El primer són molts nervis. Tot el que significa el pilar caminant a Tarragona. fuà…

Quan t’hi trobes, t’hi trobes. És un subidón.

Explica’ns quins són els seus secrets?

La gent t’ajuda molt. Jo sempre recordo que algú em va dir: “Quan arribis a

mer tram del d’aquí. A més, aleshores també l’havia fet de terç i amb l’Oriol.

Tu que ja tens una llarga trajectòria a la colla, com has viscut el seu creixement casteller des del 2004 fins a l’actualitat?

Els anys després de la meva entrada vam tocar una mica fons. Les coses no sortien bé i costava moltíssim… moltes proves que no sortien…intents de 3de9f… (sospirs)

Crec que som uns supervivients! És una sort haver-ho viscut i arribar fins aquí i poder-ho valorar. Som uns supervivents d’haver transitat per tot el mar.

El canvi de mentalitat quan entra el Crespo (2008) ens ajuda. Veníem enquistats…

T’haguessis imaginat mai fer tot el que hem fet?

Nooo què va! L’any de Crespo fem un intent de 4de9f per Sant Magí i buf! jo no creia que després d’aquell intent arribaríem a descarregar el 3de9f per Santa Tecla. Descarregar el 3de9f va ser dir: vale, ho podem fer.

Canviar de mentalitat.Canvi d’assaig. Començar a creure.

la Plaça de la Font et queda un munt. Se’t farà molt llarg”. Però allà la gent t’anima molt. El pilar caminant el fa la gent. Va amb la inèrcia dels ànims.

I algun secret? jo sempre dic:1- Treballar tu sola. No puc molestar al segon.2- La gent. Quan tothom crida, la gent de la Colla t’anima molt i el públic et crida. Potser és bo encomanar-te de la gent. Fas una cosa que després tothom et felicita i la gent està molt feliç. Veus la gent tan contenta! Penso que el pilar l’hauria de fer cada any algú diferent.

I les diferències entre el pilar caminant de Manresa i el de Tarragona?

A Manresa hi ha un pilar caminant però només són escales: pujar i baixar… però buenu, és com el pri-

I després la tripleta màgica del 2009.. fuà!.. .aquell 4de9f. Recordo baixar del 4de9f… era el meu primer castell de 9. Sé que a sisens no estàvem còmodes, però ho havíem de fer. Tocar el folre va ser fuà! ens ho hem menjat tot!!

També estic molt agraïda d’haver fet el primer 5de9f del 2012. Després em vaig lesionar i vaig viure els següents des a baix, i és molt pitjor! Veient-los pateixes molt.

A nivell personal, i ara seré molt tronketi dient això (riures) el 2018 és un regal per mi. Fer el 5 de 9f del concurs a la rengla i pujar al 3de10fm és un regal. Allò no m’ho esperava.

T’ha canviat la perspectiva dels castells ara amb la maternitat?

Sí clar. Jo sempre dic: el Pol no vull

Foto: Anton Grau

Foto: Claustre Agramunt

que faci castells. Si ell ho demana, sí.. .(riures)

He passat de venir a tots els assajos i actuacions a no venir.

A la Colla tenim un problema greu que és que moltes castelleres quan són mares deixen de venir. Què creus que està fallant?

Ells ho tenen molt més fàcil… per la recuperació física del part. Jo vaig molt cansada. Venir a un assaig ara mateix em suposa molt d’esforç.Trobar-me dalt d’un castell ara em costa molt.La conciliació és molt difícil. Entenc que a les noies els hi costi més…trobar temps, fer exercici per recuperar-se físicament.

Jo no em desenganxaré de la Colla. Ara pateixo molt. Estic enganxada, necessito saber qui puja, cada prova, segueixo totes les actuacions… busco totes les fotos possibles dels nostres castells! (riures)

Que em donin un càrrec! jo vull anar a l’assaig, estar allí, veure la gent.. .vull saber-ho tot!

PIM! PAM! PUM!

Com porteu a casa el fet de que la teva parella sigui d’una altra colla de la ciutat?

El Pol encara no hi ha anat allà encara. Només a les nostres actuacions. (riures). Al principi jo ho portava fatal. M’ho vaig pensar molt… per mi era un problema! En actuacions conjuntes, féiem com si no ens coneguéssim… Em va ajudar que nosaltres castellerament estàvem molt millor. Al revés no ho hagués superat. A casa ara ho portem bé.

Hi ha quadres de castells a casa vostra? No (riures)

I teniu algun pacte?

Ara ja ens saludem, els primers anys era pitjor. Vam acordar que si caiem i un ha d’anar a l’hospital, l’altre és queda fins el final de l’actuació i quan s’acabi ja anirem on sigui. No volíem que ens condicionés. Aviam, si és vida o mort sí, però de normal, ens quedem a l’actuació de la nostra colla.

Una plaça… la Plaça de la Font

Una diada… Sant Magí

Un castell… el 5 de 8.

Una celebració… la tripleta màgica del 2009.

Un llibre… Si no puc volar, d’Estel Solé

Un peli … El faro del sur, d’Eduardo Mignona

Un element del Seguici… els diables

Quan guanyem el Concurs de castells prometo que… buf! no sé, em tenyeixo el cabell de color rosa. Jo mai m’he fet res al cabell!

Com veus el panorama casteller postcovid?

Em pensava que costaria en general, i veig que no està sent tant difícil. Que aniríem totes les colles a un mateix ritme… i no està sent així. A nosaltres ens està costant més, amb molts canvis, dinàmica social,... crec que ens toca apretar i buscar estratègies de tornar a enganxar-nos. Amb els que estàvem abans del covid i arribar a més gent.

Ja per acabar: un desig de futur per la colla?

Tornar a recuperar l’ambició. El “podem fer-ho tot”.

Foto: Claustre Agramunt

LA JOVE OPINA

Què és el que més has trobat a faltar de la colla durant la pandèmia?

Joan Francesc Vendrell “Jucu”

Sens dubte, el que més he trobat a faltar, ha estat el poder gaudir de la gent de la colla. Que per desgràcia alguns ja no els tornarem a veure i sobretot l’assaig on tant gaudim i patim, on tots som imprescindibles.

Albert Ramos “Rayo”

Tot i que sigui un tòpic, el que més he trobat a faltar realment és fer castells perquè els assajos de dimarts, divendres i la diada del cap de setmana per mi són el meu moment de desconnexió. Deixo enrere els malsdecap i les coses de la rutina diària, arribo allà, em concentro, m’ho passo molt bé, i com que només estic pensant en allò, i m’agraden molt els castells. L’ambient que tenim a la colla, és el que més he trobat a faltar realment.

Laia Sanahuja

He trobat a faltar l’emoció de portar a plaça el treball dels assajos, els nervis abans de grans diades, però sobretot sobretot veure la meva família castellera!

Alfred Bonache

Assaig i postassaig, per mi tenen quelcom terapèutic que em desconnecta de la feina, i les celebracions a plaça després d’un objectiu aconseguit.

Genoveva Zaragoza

He trobat a faltar la gent que coneixo, i compartir l’espai i el temps.

Crec que el que més vaig trobar a faltar va ser la sensació d’entrar a una pinya, la sensació aquesta que marxes cap a un costat, que demanes pit i que la gent demana a la pinya, aquesta complicitat amb els companys quan portes temps fent un castell, quan ja saps com has d’entrar. Quan només amb una mirada o amb un gest saps el que necessites. I també, perquè no dir-ho, la birra post assaig, el xerrar amb la gent, fas molta família.

El que he trobat a faltar és el contacte amb els companys, ja que amb ells es comparteixen tant els bons moments com els dolents i durant aquest període n’hi han hagut de molt dolents. De a colla en concret, sé que han fet tot el que els deixaven per seguir les recomanacions sanitaries. N’estic content i agraït del que han fet.

El que més he trobat a faltar de la colla durant la pandèmia és poder entrar al local i tenir la sensació d’estar a casa. Entrar per la porta gran i veure tothom allí: la canalla jugant abans de començar, els equips preparant-se per les primeres proves, gent parlant mentre s’enfaixen… El fet d’estar totes juntes i fer família.

El que més he trobat a faltar ha sigut poder tornar-nos a trobar, les festes de la colla, les cerveses post assaig i les ganes abans de les diades importants.

He trobat a faltar les bones i no tant bones sensacions de colla! Tant en assajos, en actuacions, activitats…

Mario Villares

Sònia Vidal

Joan Ramon Artero

Alba Estrem

Laia Canela

BREUS

Yasmina Armesto

La paradeta de Sant Jordi a la Rambla

Les gralles i timbals recuperen els assajos al local

La paradeta de la Colla i les nostres estimades Dolors i Pepa van tornar a la Rambla per Sant Jordi, malgrat que la pluja va fer acte de presència en diverses ocasions. Però això no va impedir que molts amics i tarragonines s’hi acostessin per comprar marxandatge o per endur-se algun dels Contes del Seguici que gairebé es van esgotar. Finalment, un fort aiguat va obligar a recollir abans d’hora i a fer els castells sota cobert, però una cosa és segura: Tarragona tenia moltes ganes de Sant Jordi.

Bufant espelmes a Vila de Gràcia

Si passeu pels voltants del Cós del Bou, un dilluns al vespre, segur que els sentireu: el so de les gralles i el repic dels timbals han tornat al nostre local! Durant la represa castellera, quan assajaven a la Casa de la Festa, els músics i especialment els instruments de vent, també van haver d’aplicar les pertinents mesures de precaució i distàncies. Per això, veure’ls a tots junts i sentir la música de nou, al local, és un altre dels indicadors positius d’enguany.

Tornar a brindar al Cós del Bou

Més enllà dels castells, una de les grans fites per al 2022 era recuperar les activitats socials multitudinàries vinculades. Per això, la festa del XXV aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia tenia una connotació especial. Després de la diada amb nens del Vendrell i Capgrossos, i amb l’hospitalitat habitual dels amfitrions, vam gaudir d’una tarda de concerts a Can Mussons. L’ambient i l’acollida van ser immillorables en una celebració emotiva i festiva a parts iguals. Felicitats per l’aniversari i gràcies per convidar-nos-hi amics!

Tots hem trobat a faltar els castells però també la màgia de les revetlles del Cós del Bou. Per això, quan els Amics de la Colla Jove van anunciar el primer sarau, dos anys després de la pandèmia, l’emoció era evident. Després de l’actuació de Sant Joan, la Colla va oferir coca i cava per tothom. Al vespre, les llumetes de la revetlla il·luminaven el sopar a la fresca; i en acabar, la Popurri Band va posar la música per ballar i tornar a brindar al carrer que tant ens estimem. Amb la il·lusió dels primers cops, tots junts al Cós del Bou, la ciutat i la Colla, vam recuperar aquella magnífica sensació que tant havíem enyorat: la nit és Jove.

Text:

LA CANALLA

Text: ALBERT RULL, CESC TELL, EDU TOMÀS, ARNAU VAQUÉ

Desconcertadament vam marxar del local per última vegada sense saber com ni quan tornaríem. No obstant, les ganes de tenyir de lila les places d’arreu eren immenses i d’alguna manera suavitzaven la situació. Tot i la incertesa del moment, comptàvem els dies i les hores que faltaven per tornar a assajar, i l’única manera de sanar l’absència de castells era mirant vídeos i més vídeos de les nostres estructures preferides. L’espera se’ns va fer eterna, però finalment, després de molts mesos posant a prova la nostra paciència, va arribar el dia de treure la faixa de l’armari. Anàvem amb mascaretes i tot plegat semblava l’escena d’una pel·lícula apocalíptica. Ens preguntàvem com serien els següents mesos, quanta gent seríem, quins castells faríem, com assajaríem... El cas és que el dia va arribar, les portes del local van tornar a obrir, i la canalla vam ser els primers en tornar a la feina amb la mateixa il·lusió d’un primer cop.

Un 2021 castellerament descafeïnat per les nombroses restriccions sanitàries no va servir de precedent del que

trobaríem enguany. Poc a poc vam anar tornant a la normalitat, i les rialles, les abraçades, i les “multituds” dels assajos cada vegada recordaven més als d’abans de la pandèmia. Paral·lelament, la canalla també gaudia d’aquest eixamplament d’efectius, i això va obligar a reforçar el nombre de monitors/es per poder treballar amb major comoditat. Vam anar tornant a la rutina a passes curtes i, com no podia ser d’altra manera, vam reprendre l’activitat castellera amb hores i més hores d’assaig. Van arribar les primeres actuacions i molts dels nostres canallots i canallotes van estrenar-se en diferents estructures. No hem parat ni un sol moment per intentar fer de la represa castellera, la normalitat absoluta.

Enguany vam començar la temporada amb un Sant Jordi aquàtic, vam seguir amb els tradicionals passadissos per felicitar col·lectivament les estrenes, vam continuar amb una nit ben divertida de frankfurts, crispetes i pel·lícula (...bé, només de frankfurts i crispetes, ja que per problemes tècnics vam haver de substituir

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

la pel·lícula per diversos jocs engrescats), i vam seguir amb l’esperat Futur És Jove en un dels dies més fresquets de l’any, on vam gaudir de la tirolina, l’inflable i el rocòdrom, entre moltes d’altres activitats. Actuacions, estrenes i més passadissos. I després d’un Sant Joan intens, hem començat el juliol amb unes colònies castelleres estiuenques de 10. En acabar l’actuació de Cambrils, i amb l’eufòria de descarregar el primer 3d8 de la temporada, vam enfilar cap al Càmping Platja Llarga per donar sortida a la nostra acampada lila. Jocs, riures, platja, castells, i fins i tot una PELI!! (aquest cop sí). Les colònies van ser inoblidables per tothom i va ser una oportunitat excel·lent per consolidar la gran família canallota. En definitiva, han estat uns mesos d’activitat frenètica on no hem parat pràcticament més que per dormir, i això que som de dormir poc, oi Aina i Asha?

“Àuria, baixa d’aquí”, “Pep, on tens el casc?”, “Joan Albert, somriu per la foto”, “Manuela, vinga enfaixa’t”... Ara sí, ja estem llestos per començar l’assaig. Fa dies que treballem per tenir la canalla més ràpida del món casteller i poc a poc ho estem aconseguint. La nostra entrada a l’equip de canalla es deu a les ganes que teníem guardades durant tants mesos per poder aportar el nostre granet de sorra en alguna branca de la Colla. De fet, quan ens ho van proposar a tot el grupet d’amics i amigues no ho vam dubtar gens, i és que la il·lusió de compartir assajos, activitats i riures amb els més petits i petites ens va portar a entrar a cegues, pràcticament. Aquesta experiència ens està fent gaudir la Colla d’una manera molt més activa i des d’una perspectiva diferent, i com que som joves i tenim l’energia i les piles carregades al 100%, pensem que l’amistat que ens uneix des de fa tants anys només podia jugar a favor d’aquest nou compromís. Hem de dir que ho estem vivint amb intensitat, dinamisme i passió, però també amb l’esperança de veure’ls menjar-se el món. Som conscients que el repte és gran perquè venim d’estar molt de temps aturats. No obstant, la valentia que demostren aquests petits grans castellers de la nostra Colla cada dia és major i en menys temps del que tots creiem estaran allà dalt posant la cirereta a

estructures impensables. Confiem plenament en tots ells i elles, i seguirem derramant llàgrimes de suor, de sang o d’emoció al seu costat, passi el que passi. Arribarà el dia que els veurem brillar de talent, i és que després de tantes hores d’esforç, sacrifici i dedicació, només queda gaudir dels èxits. Això sí, paciència. Tard o d’hora els fruits arribaran i des d’allà dalt faran vibrar a tothom. Mentrestant, però, gaudim plegats i pas a pas del camí. SEGUIM!!

Eduard Tomàs

Hola a tots/es, jo soc l’Edu, una de les noves incorporacions de l’equip de canalla 2022. Ja portem quasi mitja temporada i de moment totes les coses que us puc dir dels canallots i canallotes son positives. La forma de treballar als assajos, la intensitat amb la que ho fan i les ganes que hi posen, són brutals. Estic seguríssim que de cara al tram de temporada que queda ens sorprendran encara més. Aquests nens i nenes son el pilar fonamental de la nostra colla, aporten tot el potencial que necessitem. Personalment em sento molt afortunat de tenir aquesta canalla, cuidem-los.

Què dir dels meus canallots&canallotes?... Doncs que sou uns supermegacracks!! En qüestió de dies em vau donar la confiança necessària per entrar a les vostres “mini-vides” i gaudir plegats de fer allò que més ens agrada. Són moltes les hores d’esforç i constància, però la recompensa de veure’ls allà dalt coronant qualsevol estructura és impagable. Per mi és essencial i prioritari que les/els peques s’ho passin teta. Les ganes, l’energia (inesgotable) i l’actitud que tenen són el camí per veure’ls recollir els fruits quan toqui. Tenim una canalla envejable, que ningú ho dubti. Gaudim-la, cuidem-la i exprimim-la. #uhulahucollajoveuhahu

Albert Rull

Em dic Albert, però em coneixereu com “Rull”, que és el que surt a les pinyes. Soc nouvingut d’aquest any a la colla Jove i per tant, nou també en l’equip de canalla. Al principi anava una mica desorientat per la mà de canalla que hi havia: noms repetits, germans, mascaretes,

cascs i mocadors no em van ajudar gaire. Però gràcies a cada assaig, actuació, activitat i sobretot les colònies; ja em sento com un més i estic molt content de formar part d’aquesta petita gran família que és la canalla.

Soc el Francesc Tell, formo part de la colla des de l’any 2016 i aquest any m’he incorporat a l’equip de canalla. Al principi no tenia gaires coneixements sobre la tècnica de canalla i als assajos no hi podia aportar gaire, però poc a poc vaig aprenent tant dels petits com dels altres monitors i estic gaudint molt d’aquest aprenentatge. En els assajos que hem anat fent i també en les colònies he pogut veure el gran potencial de la canalla que tenim i com va progressant a passos gegants. Veure com els més petits de la colla fan pinya i s’ho passen pipa tots plegats, i poder formar part d’aquest gran grup, m’ha fet descobrir una nova manera de gaudir de la colla.

Cesc Tell

Arnau Vaqué

Gaudim plegats i pas a pas del camí

LES NOSTRES FOTOS

Foto: Sant Joan - Gerson Prieto

Foto: Grallada - Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Vila-seca - Arthur Sousa

Foto: Vila-seca Arthur Sousa

Foto: Diada Inici de Temporada - Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Diada del Local - Júlia Santapau