Esperidió 127

L’E L’esperidió

DESEMBRE 2018 Colla Jove Xiquets de Tarragona www.jovedetarragona.cat

n.127

12

EN UN NÚVOL

21

17

08

10

14

16

18

22

L’EQUIP DE L’ESPERIDIÓ

Direcció

Jordi Castro

Pere

Jordi Castro

Pere Domènech

Imatgeria

Recursos gràfics

Lluís Jiménez

Recursos digitals

Agustí López

Disseny i maquetació Montse Pinel

Foto de portada

Francesc Virgili

Contraportada

Neus Baena

Col·laboradors

L’equip de canalla

LLUÍS JIMÉNEZ

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

Fotografies

Claustre Agramunt

Maria Neus Baena

Xavi March

Francesc Virgili

Alba Estrem

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 639 240 248 www.jovedetarragona.cat

Vam començar la temporada amb moltes ganes, però també amb molta incertesa. A mesura que avançàvem, els ulls se’ns obrien al mateix ritme: fèiem grans castells amb molts recanvis i poc a poc s’esvaïen els dubtes. Fins i tot després del toc d’atenció de Sant Magí la Colla es va saber alçar com ben poques colles saben fer-ho.

La feina al local feia molt bona pinta. Les ganes de grans castells es respiraven a cada assaig i cada diada. El mes de setembre arribava amb dues proves de foc: el primer diumenge de festes, on una nova caiguda inesperada de 5d9f va precedir el segon 4d9fa de la temporada i de la història de la Colla; i el dia de Santa Tecla, on després de carregar el 3d10fm vam voler tornar a posar l’agulla al 4d9f, sense tanta fortuna. És una nova mostra de l’ambició i l’afany que corre per les nostres venes.

Les de l’últim tram de temporada han sigut diades molt bones però que ens han deixat amb un regust agredolç. Hem tornat a coronar els deu pisos dos cops, hem repetit podi al Concurs per tercer any consecutiu i hem lluitat pels nostres objectius castell rere castell. No ens hem doblegat davant les adversitats, i és precisament això el que ens fa #mésJOVEquemai L’ambició, la il·lusió, les ganes. Els resultats no han acompanyat tant com voldríem, però no hem defallit.

Començarem la temporada 2019 amb l’orgull d’haver reafirmat el nostre potencial, amb la determinació d’acabar el que ha quedat a mig camí i amb les ganes de treure al carrer la feina que no ha vist la llum enguany i d’afrontar nous reptes. Ens hi acompanyes?

FOTO: Francesc Virgili

EL REPÀS

diada nacional de catalunya | 11.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 9d8, 3d9f, 5d8, pd7f, pd5, 4pd4

Xiquets de Tarragona:

3d8, 4d8, 5d7, pd5, 4pd4

Xiquets del Serrallo:

5d7, 2d7, 3d7 (id), 3d7, pd5, 2pd4

Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d8, 5d7, 4d7a, pd5, 5pd4

Ens prenem seriosament la diada i hi descarreguem per segona vegada el 9d8. L’acompanyem amb el 3d9f, el 5d8 i el pd7f, tres estructures que volem pujar un pis més per festa major.

LA MERCÈ | 24.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona:

3d8, 4d8, pd4cam

Xiquets de Tarragona: 4d8, 2d7, pd4cam

Xiquets del Serrallo: 3d7, 4d7, pd4cam

Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d8, 4d7a, pd4cam

TEXT: PERE DOMÈNECH · FOTOS: instagram @collajovetarragona

Primer diumenge de festes| 16.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona:

5d9f (c), 4d9fa, 3d9f, pd8fm, 2pd5, 4pd4 Colla Vella Xiquets de Valls: 4d9, 4d10fm (id), 4d10fm(id), 3d9f, 4d9f, pd7f Castellers de Vilafranca: 2d9fm, 3d9f, 4d9f, 2pd5, 6pd4 Xiquets de Tarragona: 5d8 (c), 4d8 (id), 4d8, 3d8, pd5

DIADA DE santa tecla |23.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d10fm (c), 4d9fa (id), 9d8, 4d9f (id), pd8fm (c), pd5

Xiquets de Tarragona: 5d8 (id), 5d8, 3d9f, 4d9f (id), 4d8, pd5

Xiquets del Serrallo: 5d7, 2d7 (i), 3d7, 4d7, pd5

Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d8, 2d7, 4d8, pd5

Diada d’autosuperació davant la caiguda inesperada del 5d9f en primera ronda. Havent de renunciar al castell de 10, volem mostrar a la nostra ciutat quina mena de colla som i, lluny d’afluixar, descarreguem el segon 4d9fa de la nostra història, acompanyat per un 3d9f de circumstàncies i un gran pd8fm. (Pàg.10)

concurs de castells |07.10

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d9f, 3d10fm (c), 9d8

Colla Vella Xiquets de Valls: 4d9, 2d8, 3d10fm (c)

Castellers de Vilafranca:

3d10fm, 2d8 (c), 4d10fm (i), 2d9fm

Foto: @francesc__virgili

Amb la ràbia al cos per no haver portat a plaça el 3d10fm a la diada anterior, afrontem el colós a la primera ronda. El castell queda en carregat, i l’ambició ens acaba condicionant la resta de la diada, marcada pels intents desmuntats i on fins i tot ens cau el primer pilar de mèrit de l’any. (Pàg.12)

Optem per portar castells bàsics de 8 per encarar amb tranquil·litat el pilar caminant, que per tercer any consecutiu i vuitè dels últims 9 arriba a l’ajuntament. (Pàg.13)

Capgrossos de Mataró: 3d9f, 2d9fm, 5d9f

Colla Joves Xiquets de Valls:

2d8 (c), 4d9 (id), 4d9 (id), 3d9f, 4d9f

Xiquets de Tarragona:

3d9f, 5d8, 4d9f

Castellers de Sants:

3d9f (c), 3d9f, 2d9fm (c), 4d8

Marrecs de Salt:

5d8, 3d9f (c), 2d8f (id), 2d8f

Castellers de Barcelona:

4d9f (id), 4d9f, 2d8f, 3d8 (id), 3d8

Castellers de Sabadell:

7d8, 3d9f (c), 4d9f (c), 4d8

Castellers de la Vila de Gràcia:

2d8f, 3d9f (i), 4d8, 3d8

Castellers de Sant Cugat:

5d8, 3d9f (c), 4d8

Foto: @albaestrem

Concurs amb regust agredolç. D’una banda, fem podi per tercera edició consecutiva, una fita mai aconseguida abans per la Colla. D’altra banda, la caiguda del 3d10fm ens fa renunciar a objectius superiors i tornem a acabar el Concurs amb el 9d8, un castell que en diades d’aquesta magnitud ja ens queda petit. (Pàg. 14)

Foto: @francesc__virgili

Foto: @francesc__virgili

Fira santa teresa del vendrell|14.10

Colla Jove Xiquets de Tarragona:

3d9f, 5d9f (id), 4d9f, 5d8, 2pd5

Colla Joves Xiquets de Valls:

3d9f, 4d9, 2d8 (c), pd6

Nens del Vendrell:

3d8, 7d8, 4d8, 5pd5

L’ambició ens fa portar el 5d9f a la plaça Vella del Vendrell, una plaça que ens estimem i que sempre ens valora. Malgrat tot, ens veiem obligats a desmuntarlo i acabem fent una tripleta màgica. (Pàg. 16)

l’ESPERIDIÓ|20.10

Colla Jove Xiquets de Tarragona:

5d8, 4d9f, 9d7, 2pd5+4pd4, 8pd4

Nens del Vendrell:

3d8, 9d7 (id), 5d7, 9d7, 2pd5

Bordegassos de Vilanova:

5d7, 4d7a, 3d8 (id), 3d7 (id), 3d7, pd5

Castellers de Sant Cugat:

2d7, 4d8, 7d7, pd5

Acabem la temporada amb un altre castell de 9 davant la catedral, i l’acompanyem d’uns 5d8 i 9d7 de tràmit. (Pàg. 17)

FOTO: NEUS BAENA

Foto: @francesc__virgili

EL FUTUR ÉS JOVE

Són les 8h del matí i el despertador sona: tothom cap al local! Després de retards i canvis, per fi ja ha arribat el Futur és Jove, i enguany es fa en un lloc especial: la Plaça Corsini. Amb la son encara visible a la cara, comencem a portar el material, carregar cadires i tanques, col·locar les taules, muntar les carpes, inflar globus... Que ràpid passa el temps! No ens n’hem adonat i només ens queden 5 minuts. Tothom preparat, que a les 11h tot comença!

Van arribant nens i nenes que es dirigeixen al punt d’informació per a descobrir les diferents activitats en les que podran participar. Els més valents i valentes ja fan cua al rocòdrom i a la tirolina per posarse durant uns segons a la pell de la nostra canalla i descobrir què se sent des de les alçades. Tampoc no els falten les ganes per pujar a tots els inflables i passar-se hores saltant i saltant. A més, avui hi ha una estrena molt important: el nou inflable de la Colla. A tot això se li suma la indecisió per escollir entre els tallers: el de pintar cares, el de titelles, el de polseres i trenes o fins i tot el del Nan Casteller pels amants de les construccions i els castells.

Les 12h ja són aquí: tot llest per començar la gimcana castellera per a la canalla. Aquesta és una gran oportunitat per donar a conèixer el món casteller a tots els nens i nenes de la ciutat. Després de tant córrer i jugar, canvi de ritme: comença la master class amb en Xavier de Masterchef Júnior 3, que ens ensenya a fer el millor sushi. En acabar, fem una petita parada fins les 17h per a poder dinar i recarregar piles per a tot el que ens espera. Durant tot el dia no han deixat de venir criatures plenes d’il·lusió i ganes de jugar, però també han aparegut cares conegudes que, tot i no tenir castells aquest cap de setmana, no es poden estar de participar en una de les activitats més típiques de la Colla.

Són les 18h i per megafonia diuen una gran notícia: es torna a repetir la gimcana castellera per a tothom qui no ha pogut participarhi al matí! Just després, l’escenari obre el teló per a donar lloc a l’espectacle teatral de cloenda a càrrec del Carrer de Mar – Cia Genovesa. Mirem el rellotge i les 8 del vespre ja han arribat. Ara queda començar a recollir-ho tot, però nosaltres ja tenim ganes que arribi l’any que ve! •

TEXT: Laia Canela · FOTOS: CJXT i Yasmina Armesto

LES AMÈRIQUES EN BARRETINA

TEXT: MARC ANTILLACH · FOTOS: MARC ANTILLACH

De Tarragona a Halifax (Canadà), creuar el país fins a Alaska (EUA) i, des d’allà, anar baixant. El Marc Antillach, la Serena i les seves dues filles Xènia i Jordina estan creuant el continent americà de l’Àrtic a l’Antàrtic en una furgoneta que han batejat com a Barretina. Des de Costa Rica, abans de posar rumb al Panamà, el Marc ens explica la seva aventura.

Anar de travessa sempre m’ha fascinat. Sortir d’un lloc i arribar a un altre (senzill però complicat alhora), caminant, corrent, amb esquís, en bicicleta, pels Alps, pel Montsant, pel Pirineu... Però les travesses que sempre m’han apassionat més són les àrtiques i antàrtiques dels antics exploradors que sense els mitjans actuals al segle XIX van fer coses increïbles: Amundsen, Scott, Peary, Cook... I doncs, què millor que anar de l’Àrtic a l’Antàrtic?

Els anys passen i la família creix. La rutina m’avorreix i volem gaudir d’una experiència plegats. Ho aguantarem? Planegem fer 65.000 km durant un any, travessar Amèrica des d’Alaska a la Patagònia, les 24 hores junts durant tot aquest temps. Deixar la família i els amics durant tant de temps no és fàcil, i què dir dels castells!

Camí de Nova York, la Serena em diu: “l’has feta grossa!” El cor em va a mil. Em sento un irresponsable: l’educació i l’aprenentatge de la Xènia i la Jordina seran a les nostres mans durant aquest temps. “Hem d’estar a l’alçada, no ho deixem a l’atzar!”, penso.

Ens interessen els paisatges i els parcs nacionals, la gent i les cultures dels llocs per on passem. Tenim alguns contactes al llarg de la ruta, però pocs! Mirem d’acostar-nos a la gent, ens empassem la vergonya, parem i xerrem, amb els quebequesos, amb els ianquis, amb els guatemaltecos, però també amb els inuits a l’Àrtic o amb els indígenes de Chiapas. Busquem qui ens aculli a cada país i, de moment, sempre hem tingut bons amfitrions.

Trobem gent viatgera arreu. Amb nens, no gaire, però compartim experiències i llocs visitats. Alguns tenen poc temps, com nosaltres, per altres és un estil de vida. Nosaltres anem al nostre ritme. Portem la casa a sobre. A la Barretina no hi falta res: aigua calenta, calefacció, dutxa, vàter... com a qualsevol casa, però aquí t’adones que realment no necessites gaire cosa més.

Hem dormit davant de geleres a -10ºC i en alguns dels llocs més calorosos del planeta a 39ºC de mínima. Hem dormit diluviant i hem vist postes de sol de somni, hem estat a platges desertes de sorra blanca i hem gaudit de volcans en erupció de gairebé 4000 metres. Això és el que ens enriqueix: la diversitat!

La nostra casa durant aquest temps no és la Barretina. És Amèrica i l’Amèrica que cada dia es desperta amb una cara diferent, des del cactus més punxegut del desert fins a les serralades més altes del continent.

•

Podeu seguir el dia a dia de la seva travessa per Facebook, Instagram o a Twitter amb el nom de campercat4x4.

BREUS

TEXTos: JOrdi castro · FOTOS: CJXT

Sis teclers d’honor el 2018

Anton Grau, Josep M. León, Peret de Fava, Javier Yago, Jordi Cañellas i Rubén Foguet van ser guardonats aquestes festes de Santa Tecla amb el reconeixement a Teclers d’Honor. Enhorabona i gràcies per la vostra dedicació a les Festes i a la Colla durant 25 anys, i per molts anys més!

Segons a l’intercasteller de bàsquet

El passat 1 de desembre, la Colla Vella de Valls va organitzar el 5è Torneig Intercasteller de Bàsquet. El nostre equip va lluitar fins al final i va aconseguir una meritòria segona posició contra els amfitrions per 37 a 25. Enhorabona, equip!

Josepa Saltó i la Penya Colesterol, reconeguts

Durant el Sopar de Final de Temporada, celebrat el passat 10 de novembre, la Colla va entregar el guardó a Castellera de l’Any a Josepa Saltó (Pepa), de qui en podeu llegir una entrevista al número 126. També van rebre el reconeixement la Penya Colesterol, pel seu suport i dedicació a totes les activitats de la Colla. Enhorabona a tothom!

Un cap de setmana intens

Paella passada per aigua

Com cada any, el Cós del Bou va tornar a omplir-se per celebrar la tradicional Paella Popular de Santa Tecla el 15 de setembre. Enguany, per si no n’havíem tingut prou durant l’any, la pluja també va fer acte de presència. Afortunadament, el xàfec gros va caure just en acabar la sobretaula, amenitzada pels ritmes de la Tutu’s Band.

El cap de setmana del 3 i 4 de novembre la Colla seguia a tota màquina. Dissabte al vespre, la canalla va poder gaudir una estona amb la versió reduïda del ja tradicional estibacaixes. Diumenge, al Pavelló Municipal del Serrallo, diversos castellers i castelleres van canviar la faixa per la pilota de bàsquet per participar a una nova edició del Torneig de bàsquet 3x3 de la Colla.

Gràcies,Catllar!

La Plaça de la Vila del Catllar sempre ha estat un lloc talismà per la Colla Jove. En aquell petit racó del Baix Gaià s’hi ha viscut actuacions històriques. L’Ajuntament ens va retre un petit homenatge a finals de novembre en honor a la trajectòria i la bona relació entre el poble i la nostra Colla. Gràcies per fer-nos sentir com a casa!

PRIMER DIUMENGE DE FESTES

TEXT: ORIOL PORTABELLA · FOTOS: francesc virgili i neus baena

Un d’aquells dies que esperes durant tot l’any. Arriben festes i, amb elles, ganes de treure del local tot allò que portes mesos treballant de manera altruista. Hores i hores de feina, de suor, llàgrimes i somriures que finalment veuran el sol a plaça.

El primer diumenge de Festes de Santa Tecla sempre és un d’aquells dies. Superada la primera part de la temporada et tornen aquelles cuques a la panxa, amb el neguit i la tensió que ja has de saber controlar. La gent esmorza amb els amics de la Colla, en petit comitè. I tu et quedes a casa, endreçant el neguit que portes dins, esperant l’hora de treure’l en forma de menjar-se el món i el cel.

Un d’aquells dies que camines cap al local i escoltes cançons de l’any anterior, amb el batec de voler descarregar la fera de 10 a casa nostra i el dia en què les festes tenen el tret de sortida. Arribes al local. Sents ambient de gran diada, nervis. “De què sortirem?”. La pregunta. En el fons, més fàcil del que pensem. Clar que voldríem el 3d10fm. Puja l’Aleix i ens anuncia que sortirem de 5d9f.

Som una gentada i es nota: el camí fins a plaça es fa lent, mirades entre castellers, abraçades, nervis de gran diada, riures absurds fruit del neguit i gent preparada per anar a per totes.

Tot comença. Pugem el 5d9f i sembla que trobem bona mida per anar amunt, la que hem buscat durant tot l’any. Una mica estranya, però ja ens n’hem sortit un cop, i dos, i tres. Avui tampoc no podem fallar. Arriben els primers de canalla sense problemes. Sentim la segona aleta, i un “oh”. Llisquem cap avall. El 5d9f carregat és un pes a les espatlles per tot el que ha de venir després. En Lluís se’ns ha fet mal i no sembla que sigui lleu. Les cares dels altres quints són un poema. Només calen els ulls per saber que estem en un moment complex i delicat.

Van passant els minuts. Les colles van fent els respectius castells. La majoria vénen a donar-ho tot, però avui no tinc gaire estona ni ànims per treure el cap per l’ajuntament i veure-ho, així que cada cop que entra algú els demano com ha anat i què han fet.

Per fi arriba la segona ronda. Just abans d’encetar-la arriba la notícia que farem el 4d9fa. Em tocarà pujar, després de l’accident del Lluís i la baixa de la Gina? Em venen a buscar i, altre cop, els ulls ja ho diuen tot. No cal convèncer-me a mi mateix perquè sempre tinc la decisió presa. Ara, a fer-se la idea del què toca fer malgrat no portar-ho assajat. Últimes instruccions de les meves companyes de pis i dels vicis d’uns i altres. Tot en qüestió de minuts. Quints amunt i sonen gralles, el castell va bé. Va bé fins que l’agulla comença a entrar: cada cop va pitjor i notes que els vicis que et deien avui són al revés. Només recordo les últimes paraules amb l’Evan, que també s’estrena sobre meu: passi el que passi, Evan, juguem amb el castell i a mort fins el final!

Ets allà. Res va com havia d’anar, però ets allà. Tot belluga i costa de creure en la seguretat d’abans. Pateixes, però de sobte sisens tenen espai per sortir i naltros no triguem gaire en seguir-los. Arribes a la pinya i no pots fer res més que mirar el pilar. “Que no caigui, que no caigui!”. Que bons que són aquests del pilar, redéu. Castell descarregat i piles carregades. Somriures i il·lusió i jo més content

que unes pasqües. Qui m’hauria dit al matí, caminant cap al local, que em tocaria batallar al 4d9fa.

Tercera ronda. S’esfuma el 3d10fm, per avui. Tenim una estrena amb un 3d9f. Avui dia del primer diumenge s’estrena el fill de l’home que vaig conèixer fa tants anys enrere i que sempre em va cuidar tan i tan bé. Avui en Vidalet fill s’estrena i per la porta gran: és el substitut del Lluís. Els del pis de sota, el nostre i els de sobre estem confiats. Se’n sortirà, ho porta a la sang. Castell descarregat i felicitacions per l’Arnau. Ha estat el dia del pas definitiu!

Què hi diuen a Twitter?

Cololla la Jovove de Tararraragogona na (@j@jovovededetetararraragogonana)

No podíem acabar d’una altra manera: encarem una vegada més el gran pd8fm. Gran, com tot l’any, i un més al sarró. Acabem una actuació amb moments complicats, moments d’alegria i moments de celebració i estrenes. La bèstia de 10 haurà d’esperar un any més per poder-la descarregar. Aquests són els deures que queden apuntats a l’agenda. Ens tornarem a veure les cares. • diumenge), segon la història, el 3d9f, el pd8fm i 2pd5+4pd4!

Av Avuiui, a la diaiada da de Fe Feststa Ma Majojor (p (pririmemer di diumumenengege), a #T #Tararraragogonana, he hem fe fet el 5d9d9f(f(c) c , el segegon on 4d9d9fa f de d històr ò ia, l f pdd8fm 2pd5d5+4pd4!

#mésJOVEquemai

#c #castell l errs #Sannta t Te Tecla2 a 018 #més é JO JOVE V quemai

SANTA TECLA I LA MERC

TEXT: Alícia Gran · FOTOS: Neus baena i claustre agramunt

Avui és 23 de setembre: Santa Tecla! La nostra patrona! No ha calgut despertador: hi ha nervis i sobretot moltes ganes! Són les 11. Em poso la camisa, la mateixa que ja duia amb 13 anys. Em ve un petit calfred. La sensació és la mateixa d’aquell 26 de setembre de 1993 quan, dalt del folre, sentia com carregàvem el nostre primer castell de 9 a la Plaça de la Font. Molts anys després hi torno, visc l’essència i m’envaeix la nostàlgia, i en tres segons em trasllado als assajos del dissabte al matí, a aquelles columnes grogues del local, a la “guindilla” del pastel, al meu primer 4d7 a terços i a un llarg etcètera ple de records.

Al local, les primeres converses frisen per un 3d10fm, però ningú no sap res. Hi ha desconcert, nervis, tensió, comentaris dins i fora. No hi ha gaires contradiccions entre nosaltres. La plaça ens espera i volem demostrar la feina feta. El cap de colla es recolza a la barana. Es crea el silenci i ho anuncia: sí! M’omplo d’orgull entre crits i aplaudiments tot pensant que avui, després de molts anys, també duc la camisa per reviure un castell, que aquest cop serà de deu! Qui m’ho hauria de dir a l’època...

El Cós del Bou és ple de camises liles. Entrem a plaça darrere les gralles. Som-hi, Colla, sortim de tres, tots sabem on tenim el nostre lloc! Ens preparem, pugen segons. La pinya, el folre i les manilles van agafant la seva forma. Aquest cop no estic a l’ombra: sóc a l’últim cordó. Estic nerviosa, sí, però m’agrada; he de mirar el castell i valorar. Sonen gralles. Sisens amunt! El tronc es va consolidant pis a pis, el pom de dalt es col·loca, l’enxaneta fa l’aleta, la plaça vibra, “apretem aquí!” -crido-... i castell carregat! Quina estructura! És extraordinari. És un 3d10fm, una construcció que fa anys la vèiem lluny i que avui ja podem lluitar i lluir a moltes places. La pinya, el folre i les manilles queden intactes. Vigilem el tronc, tothom està controlat! Se’m fa un petit nus a la gola. El volíem descarregar, és clar! Em ve al cap l’època en què ens feia respecte fer tres castells de vuit en la mateixa diada. Ara, però, toca seguir centrats: el balanç ja vindrà després.

Segona ronda: ara ve el 4d9fa, aquell magnífic castell que vam fer al Catllar per primera vegada a la nostra història, i per segona en el primer diumenge de festa major. Quines ganes de tornar-lo a viure! El castell es va enlairant. M’envaeix una petita dosi d’incertesa: hi ha alguna cosa que no va bé. Finalment el tirem avall. Això, malgrat tot, també forma part dels castells... Recuperem confiances amb el 9d8, un castell que, amb la quantitat de gent que requereix, he arribat a perdre el nord de les vegades que l’hem descarregat.

A continuació, un intent desmuntat de 4d9f. No és el resultat que voldríem, però seguim: volem fer el pd8fm i anem a per totes. A peu de plaça es crea el silenci, la pinya, el folre i les manilles semblen roca, l’espadat comença a pujar, moment motxilla i carregat! Des de l’últim cordó empenyem. El pilar cau. Llàstima! Però la pinya, el folre i les manilles queden intactes.

No ens agrada caure, però això no amaga una diada plena d’esforç. El que tocava era donar-ho tot a casa i això és un orgull. Tot i la feina feta en els darrers assajos, els castells poden ser imprevisibles. Em trec la faixa, em dirigeixo al local i, tot comentant la jugada amb una cervesa a la mà, faig un petit somriure d’orgull de colla en recordar anècdotes i vivències indescriptibles.

24 de setembre. La Mercè! Ens retrobem al local i ens dirigim a la Plaça de les Cols. Avui el plat fort és el pilar. Tothom els espera: les escales fa hores que són plenes. Com sempre, anem segons. Primer, un 3d8, i en segona ronda el “carro gros”, aquell castell que vam carregar per primera vegada al 1984...

Ha arribat l’hora dels pilars caminant. A les escales es fa un gran passadís. Preparem cordó amb les faixes i l’allarguem fins al carrer Major. El pilar és a punt. És una de les parts de la diada que més m’emociona. Comença, puja les escales i en girar per baixar-les em torna a venir una esgarrifança. No li traiem l’ull de sobre. Va molt bé! A mig camí m’emociona la imatge de la mare de l’enxaneta mirant el pilar agafada de dues amigues per poder caminar enrere sense perill i no perdre’s ni un segon la imatge del seu fill dalt del pilar. L’Ajuntament cada vegada és més a prop. Em poso darrere el pilar. Feia anys que no el vivia tant de prop. Se’m posa la pell de gallina, l’emoció de la gent en veure’l, les gralles, la concentració i la tensió... i arribem! L’enxaneta agafa fort la faixa, ja és al balcó! Un pilar més a la nostra història!

Què hi diuen a Twitter?

Em trec la faixa, miro la colla, la plaça, la gent, les camises... i mentre torno al local penso: quin orgull de colla i quin honor formar-ne part com a imprescindible, de les que es posen la camisa després de molts anys per tornar a viure els castells. Quin orgull tornar a ferme els botons de la camisa sobre uns pantalons blancs, una faixa i un mocador descolorit, els mateixos complements que havien estat dins, enmig i dalt d’un castell anys enrere. Per moments penso que torno a ser aquella nena que ara ja s’ha fet gran però que sempre seria més Jove que mai! I és que som una colla de deu!

Cololla la Jovove d de e Taarrrraaggoona na (@j@joovveeddetetararraragogonana)

A Av v i ui u , a la a #T #Tararraragogonana, he hem fe fet el 5d9d9f(f(c)c), el segegoon n 4d9d9fa fa de la i hi h st stòr òria ia, el 3d9d9ff, , el l pd pd88ffm i 2p 2pd5d5++44pdpd44! !

diiaada da de Fe Feststa Ma Majojor ( (ppririmemer d diiumumenengege), ),

# #ccaasstetelll l r er e s #S #SanantataTTeecclla2a200118 #m #mééssJOJOVEVEququeemmai ai

diumenge), segon 2pd5+4pd4! #mésJOVEquemai

EL CONCURS DE LES NOSTRES VIDES?

TEXT: DAVID VERDEJO · FOTO: NEUS BAENA

Sempre he pensat que cada diada en la que participem és diferent i té personalitat pròpia, quelcom que la fa única. Però les expectatives que genera el concurs no ho fa cap altra diada. Si és any de concurs, els castellers ens passarem tot l’any parlant del concurs. Si no és any de concurs, els castellers ens passarem tot l’any parlant del concurs de l’any que ve.

Després del tradicional esmorzar, vam anar a reunir-nos amb la resta de la colla al carrer Eivissa. Tothom tenia moltes ganes de començar, de demostrar tot el que s’havia estat suant durant tot l’any al nostre petit i calorós local. Al principi, quan vaig saber que sortíem de 5, em vaig sorprendre. Com és natural, ja portava tot un mes parlant amb la resta de companys sobre quin era l’ordre amb el que havíem de jugar les nostres cartes, i no havia escoltat cap opinió que contemplés aquest com a castell de sortida. Però la sorpresa no va durar ni un segon en transformar-se en motivació. A Tarragona, el 5 ens havia estat portant maldecaps durant tot l’any, i aquell era el dia de posar fi a la mala ratxa. Nerviós i treballat, però descarregat. Una cosa molt curiosa que tenen els castells és que com més lletjos i desquadrats es descarreguen, més els gaudim. I aquest era per gaudir-lo i celebrar-lo tant com volguéssim. Després d’intentar-ho per Sant Magí i Santa Tecla sense èxit, merescudament el descarregàvem a casa.

Aquesta dosi d’adrenalina ens feia mirar cap al següent objectiu amb optimisme i molta set. Més tard, però, vam comprovar que amb això no n’hi havia prou per descarregar un castell de 10. Vam caure. I per molt gran que sigui la fita de carregar un 3d10fm, jo no en tenia prou amb això. I la colla tampoc. Vam tancar la nostra actuació amb un 9d8, un castell que personalment desitjava no haver de fer aquell dia. Hi havia gent amb samarreta lila que deia que ja estava bé, que havíem fet una gran actuació. Crec que hi ha poques persones a la colla que pensessin això. Potser sí que havíem fet una gran actuació, però no havíem arribat ni de lluny a satisfer la nostra ambició.

Acabar la temporada sense haver tret del local allò que has estat preparant durant tot l’any fa molta ràbia. Volíem apostar per castells límit i potser vam tenir mala sort o potser no, el cas és que no va sortir. Però el que tinc claríssim és que l’ambició segueix intacta i que

al contrari del que diuen alguns, allò que ens havíem proposat de fer aquell dia no era una bogeria. El dia que tornem a plantejar-nos una actuació així, serem més forts. Jo tinc moltes ganes que ho tornem a intentar, i ja m’estic fregant les mans esperant el concurs del 2020! •

LA JOVEPORRA!

TEXT: PERE Domènech · GRAFISMES: LLUÍS JIménez

Un any més, l’equip de l’Esperidió ha creat la JovePorra, una porra oberta a tota la Colla en la qual us proposàvem un repte d’allò més complicat: encertar les posicions finals del XXVII Concurs de Castells. En aquesta ocasió, les posicions que s’havien d’encertar eren les cinc primeres, la dotzena i la trentena. Des de l’equip ens felicitem per haver doblat la participació respecte fa dos anys; ens hem ben guanyat un pin!

Semblava impossible, però el Jordi Grau no es va endur el premi, que enguany va anar a parar en mans del Juanma Rodríguez. Té molt de mèrit, ja que va haver-hi una alta participació (112 persones, 147 butlletes en total). A més, el 59% de les butlletes només van tenir un encert o directament cap. Destacar també que no va haver-hi cap butlleta que fes 6 encerts, però 18 van encertar el podi.

El positivisme d’aquesta edició va ser excepcional, ja que 47 persones van pronosticar que faríem el concurs de les nostres vides i en sortiríem vencedors. No està gens malament, sobretot perquè en l’edició anterior absolutament ningú va pronosticar-ho (i vam quedar millor que en aquesta...).

Hi ha hagut 3 morosos que no van pagar i que li deuen una birra al Juanma, i dues persones mereixen un premi per haver votat pels Minyons de Terrassa, que com tots sabem estimen molt fort el Concurs. El Premi Nobel d’invenció castellera és pels creadors dels Xiquets de Barcelona, els Minyons d’Igualada i els Castellers de Mataró. Enhorabona, més colles a la ZNT!

Esperem que els diners del premi hagin estat ben invertits, i que per la propera millorem una mica el percentatge d’encert. Fins d’aquí dos anys!

EL VENDRELL: EUFÒRIA I FRUSTRACIÓ

TEXT: ALBERTO SANTIAGO · FOTOs: CLAUSTRE AGRAMUNT I XAVI MARCH

El Vendrell. Aquella ciutat que podríem qualificar com el lloc on ens hem tret les espines que més mal ens han fet. Quan penso en aquesta plaça recordo un llunyà 2012 on veníem d’un concurs amb resultats que no esperàvem, un concurs on pensàvem que per fi domaríem un 5d9f que havíem buscat durant gairebé dues dècades.

I va ser a El Vendrell on la Colla Jove vencia el seu pitjor malson i el convertia en un dels millors somnis de tota la seva història.

I el 2016? Com oblidar-ho... Suposo que aquell any, la nostra visita a la plaça d’ El Vendrell va servir per destrossar qualsevol estadística castellera, sent la quarta colla del món que descarregava un castell de 10 pisos.

El 2018 també havia de ser així. Quan vaig pujar a l’autobús que ens portaria a plaça, intentava recordar tots aquests moments d’eufòria que ens ha regalat aquesta diada, però enguany m’envaïa un sentiment inaguantable. El sentiment que aquesta temporada l’espineta ja era massa gran. Somiàvem amb lluitar per la primera posició al concurs, somiàvem amb fer el 4d9 a casa nostra.

Somiàvem, somiàvem i somiàvem, però mai arribaven els premis que tant buscàvem als assajos. Arribem a la plaça i es mastega un

sentiment estrany. Tothom vol, però sabem que no tenim la força que havíem tingut els anys anteriors. I així comencem, amb un 3d9f que no dona la serenitat que hauria de donar. Les baixes en els diferents pisos de l’estructura fan que no tingui la solidesa que té un 3d9f propi d’una colla que fa el 3d10fm, però tot i així, la Jove continua lluitant com sempre ha fet. A segona ronda intentem el 5d9f, però des que pugen els segons fins que pugen els homes del darrera passa massa temps. Segueix pujant el folre, però a la pinya tornem a tenir el sentiment que les coses no van com haurien d’anar. Sonen les gralles i, abans del que pensàvem, tornen a estar en silenci. El 5d9f es desmunta abans que els sisens s’hagin pogut col·locar, i és en aquest moment quan sabem que la temporada ha finalitzat. Ningú esperava que sortíssim d’aquesta històrica plaça amb un 5d8.

Per mi ja només quedava acabar la temporada amb el cap ben alt. El cor lila de lluitadors i lluitadores que havíem sigut. Qui sap quan tornarem a tenir una temporada amb tantes oportunitats? Potser l’any 2019? No ho sé. L’únic que sé és que d’aquesta temporada 2018 tenim moltes coses per aprendre, i sobretot molts records. No tothom pot dir que altres castelleres i castellers de colles del nostre voltant havien apostat per la Jove de Tarragona per guanyar el Concurs de Castells 2018. •

L’ESPERIDIÓ

L’Esperidió, una diada amb dos significats per mi: era l’última actuació de la Jove i el meu últim dia a Catalunya. Veure a tothom una última vegada m’ha fet feliç, però quan des del formatget he sentit les gralles començant a tocar el 5d8 algunes llàgrimes han regalimat per la meva cara.

Durant la diada la tristesa m’ha anat desapareixent i m’he concentrat al màxim en fer els castells i ajudar les altres colles. Després del 5d8 inicial, hem fet el 4d9f, que ha anat al límit però que els castellers de tronc han salvat amb força mental lluitant contra els dolors. Estava contenta perquè m’agraden els castells de 9 per la bellesa i dificultat de l’estructura i per les etapes de construcció. Finalment, hem acabat amb el 9d7. La Jove ha acabat la temporada amb quatre pilars de 4 i dos de 5, i vuit pilars de 4 després. Felicitats a tota la canalla que ha pujat per primera vegada, sou el futur de la Colla!

De fet, la Jove m’ha aportat moltes coses: compartir la cultura catalana (els castells són una cosa inimaginable a Suïssa) i el caliu humà. Molts amics suïssos m’havien dit que els catalans són freds i que no fan cap esforç per parlar amb tu, i a la televisió francesa també mostren als catalans com una societat tancada. Quan vaig arribar vaig intentar ser neutral, aprendre el català i veure com són realment els catalans. Finalment he fet molts amics a Tarragona i sobretot a la Colla, on hi he trobat el meu amor (i on m’han posat el sobrenom de la “pirata de la Jove” per protegir-me el pírcing de la cara amb el mocador).

Com a estrangera castellera, em va anar molt bé trobar algú que parlés francès; va ser gràcies a fer de crossa del Guillem Grau, que em va dir: “Ah, tu parles français?”, i jo vaig pensar: “Halleluja!, Enfin un jeune qui parle français!”. Gràcies a això em va ensenyar a ferho millor. Gràcies per la teva amabilitat i per la confiança! També vull donar les gràcies al David (com no), el Pere, l’Edgar i l’Alberto.

Per acabar, gràcies a tothom per la càlida acollida! He hagut de tornar a Suïssa per fer el meu doctorat entre les muntanyes, però Catalunya romandrà com el meu segon país per tornar a fer castells amb la Jove qualsevol cap de setmana. Au revoir! •

Què hi diuen a Twitter?

Cololla la Jovove de Tararraragogona na (@j@jovovededetetararraragogonana)

TEXT: Yasmine Mekacher · FOTO: francesc virgili diumenge),

Av Avuiui, a la #TTararraragogonana, he hem fe 5d9d9f(f(c)c), segegon on 4d9d9fa fa # de la hi histstòròriaia, el e 3d9d9f, f el pd pd8f8fm i 2p 2 d5+4pd4!

diaada da de Fe Feststa Ma Majojor (p (pririmemer di diummenengege), ),

a #Tarragona, hem fet el 5d9f(c), el segon

#c #casastetellllerers #S # an antataTeTecl c a2018

2pd5+4pd4!

#mésJOVEquemai

L’ENTREVISTA A...

TEXT: PERE DOMÈNECH · FOTOs: Claustre agramunt, xavi march

Quedem un divendres de finals de tardor a Can Peret. L’Evan arriba acompanyat de la seva dona, demanem unes cerveses i unes patates i comencem! És una persona enèrgica, alegre i amb caràcter. Treballa d’impressor gràfic. Una de les seves passions és la música: enguany fa trenta anys que toca la bateria amb el seu grup; van començar dient-se Els Pirats i l’any 96 van renovar-se i es van passar a dir Los Glosters. Una altra de les seves passions és el futbol, especialment el Barça. És membre de la Penya Colesterol.

deia: “Esteu preparats?”, i responíem: “No!”, i ell deia: “amunt!”, i allò queia! (riu) Després he anat ocupant altres posicions: dau, primeres mans a la pinya, folre..., de tot menys de crossa. També destaco que sempre he pujat al folre la primera vegada que hem intentat un castell exceptuant aquest últim, el 4d9fa.

Igual que tu, la Colla va creixent...

La Jove sempre ha tingut un poder social gran. No érem una colla gran, però socialment tothom s’identificava amb nosaltres. Arran de descarregar el 4d8 per Santa Tecla del 88 es produeix un cert punt d’inflexió, tot i que el moment clau va ser quan vam descarregar el 3d8 el 90. Allà els vam dir: “Adiós, aquí os quedáis!”.

Com vas viure aquella primera època d’or?

Com vas entrar a la Colla?

Vaig entrar-hi juntament amb mon germà, el Carles i el Jaime. Oficialment va ser a l’octubre del 86, però portava dos anys anant a les sortides de Tarragona. Tots quatre pujàvem a castells de 6 a assaig, que és el que es feia en aquell moment. Al nostre barri hi havia molts matalassers, i un dia van venir al Centro Castellano-Leonés a fer una actuació i van caure a terra. Nosaltres vam dir: “Ens hem d’apuntar aquí?”, però teníem amics al carrer del Mar (els Plà i el Ramón Cuenca) que eren de la Colla Jove, i ens van convèncer per apuntar-nos.

Amb quin ambient et vas trobar quan vas entrar?

El d’una colla petita. La colla de la ciutat eren els Xiquets, que descarregaven “habitualment” el 4d8, el 2d7, el 3d7xs, el 5d7... Nosaltres havíem descarregat dos 4d8 al 84 i ja no els vam tornar a descarregar fins al 88! Era llet rere llet. L’únic que teníem era el 2d7, el 4d7a i el 5d7; de tant en tant carregàvem un 4d8 o un pd6 i allò era un festival! Hi havia 180 persones a la Colla; actualment en un assaig de divendres n’hi ha 300... Era un ambient més tancat, més familiar, amb molt bon caliu. El Pepito i el Florida, quins temps!

Quines posicions vas ocupar?

Jo als 14 anys feia de terç de castells de 7 amb el meu germà, el Jordi Pla, el Joan Prats... i de cop vam fer l’estirada i ens va acabar de pujar. Recordaré tota la vida que llavors va venir el Maurici i em va dir: “Tu seràs una bona agulla!”, i jo li vaig dir que no ho volia. (riu) Al començar la temporada va venir l’encarregat de les agulles (el pare del Martu), em va agafar i m’hi va fer posar: recordo el meu primer 2d7, el 4d8..., i sobretot el 3d7xs. Amb 15-16 anys jo aixecava el Manel Burillo i mon germà a l’Arcadi, l’Estevet Sesplugues

Veníem d’una època de baralles internes, fins que vam descarregar el 3, el 4 i el 2d8f. A partir d’aquí tot va ser molt ràpid; una darrere l’altra. Bona part de la culpa la va tenir el Ferran Ventura, primer com a Cap de Pinyes i després com a Cap de Colla. Va fer una revolució molt bèstia: va ensenyar a la gent a pujar al folre, i les pinyes tenien un ordre determinat: tothom era necessari, fins els últims cordons havien d’empènyer. Va aconseguir que tothom se sentís important.

Una progressió que va parar de cop...

Sí, a partir de la Diada de Santa Tecla del 95. Nosaltres érem un huracà, vam ser de les primeres colles en descarregar dos o tres tripletes seguides, i les colles de Valls i Vilafranca van veure que hi anàvem de debò. Al 94 estem a punt de guanyar el Concurs. Als assajos col·locàvem sisens al 5d9f i aguantàvem un minut sencer abans de baixar. Nosaltres dèiem: “Això ho descarreguem amb la punta de la titola!”, i cada cop que quèiem pensàvem que no podia ser, que era impossible... Quan al 95 ho teníem a tocar va passar el que va passar; la gent que portava tota la vida venint als castells ho van acabar assimilant, però molta gent que s’havia apuntat pel boom casteller que tenia la Colla es va fer enrere; de cop i volta, mitja colla desapareix del mapa i ens quedem la meitat.

Al principi vam mantenir els castells de 9, però mica en mica el tronc s’anava fent gran i no hi havia un canvi generacional. Es va fer evident a Sant Fèlix del 96, quan ens va costar carregar els castells de 9. Recordo una caiguda de 4d9f a Vilanova, en què la meva dona em va parar quan ja queia a terra des del folre...

Després et vas apartar de la Colla durant un temps, oi?

Sí. Recordo que l’any 2002 vaig pujar a l’ últim 4d9f a l’ Arboç, i

Evan Dedes

poc després em vaig trencar el braç jugant a futbol en pretemporada. Allà vaig començar a deixar d’anar a la Colla, i l’any següent em vaig tallar el nervi cubital a principis de temporada, impedint-me fer castells durant tot l’any. També va coincidir que els meus col·legues ja no hi anaven i durant 3 o 4 anys vaig aparèixer molt poc.

Quan decideixes tornar?

Quan la Colla va tocar fons. Vaig anar a veure la Diada de Sant Magí del 2008; els matalassers van descarregar el 3d9f, i a nosaltres ens va quedar en intent el 4d9f crec, i em va tocar molt els ous. Va ser llavors quan vaig decidir que fins aquí havíem arribat, i vaig tornar a assajar amb la Colla. Aquella Santa Tecla vam descarregar el 3d9f! Jo també estava a la Mulassa, i alguns companys també em van animar a venir. Després vam recuperar la tripleta, i finalment vam carregar el 5d9f. Aquell dia vaig notar com si ens traguéssim una llosa de sobre i caigués a terra, com dient: ja està, s’ha acabat; hem superat el mur.

Fins on creus que podem arribar?

Jo sempre he dit que la Colla té un potencial enorme que no ens acabem de creure. Per potencial de castellers, de massa social, de gent jove que ha entrat... Podríem fer el que volguéssim, però crec que ens falta ser més ambiciosos. Fem moltes proves per poder tenir èxit, i penso que hauríem de fer menys proves però més específiques per arribar al mateix punt. El primer 3d10fm el vam parir amb dos o tres assajos!

Amb tota aquesta experiència acumulada, què representa per tu la Colla?

És un sentiment, una passió que portes; des de ben petit sempre he vist castells, és quelcom intrínsec en mi. Ja des de ben petit li he intentat transmetre al meu fill: “Portes la camisa lila amb l’escut al cor (es colpeja el pit); quan estiguis allà dalt tingues orgull!”. I tots els valors que aprens: l’amistat, l’esforç...

Com vius la rivalitat amb els Xiquets?

Jo he sigut dels intensos! (riu) Quan anàvem a la platja d’adolescents nosaltres fèiem un pilar a una punta i ells a l’altra. La família de la meva dona eren tots matalassers, i els dinars eren entretinguts... A la meva boda van venir a fer-nos un pilar les dues colles, i va ser

just el dia abans del Concurs del 2000. Un membre de Xiquets va dir-me que no podia fer un pilar amb mi perquè sinó l’endemà no el deixarien entrar a plaça! (riu) Però jo sóc dels que viu la rivalitat a la plaça i després em prenc una cerveseta amb la gent que conec de tota la vida.

Hi ha gent que entra a la Jove i no sent la rivalitat amb els matalassers. Quan jo vaig començar passava de tot i més. Si no has viscut tot això és difícil d’entendre.

Què creus que és més dur: formar part de la pinya o del folre?

Com a treball tècnic el més complicat és estar al folre amb manilles a sobre: allà has de mantenir l’equilibri, aguantar al de dalt... Però on es pateix com un cabró és a baix. Jo estava acostumat a anar al folre, i el primer dia que vaig estar a la pinya en un castell emmanillat em vaig cagar: ”però com podeu aguantar això?”. (riu)

Quan decideixes apuntar al teu fill?

El meu fill s’apunta sol. S’hi volia apuntar des de molt petitet: encara no caminava que s’enfilava damunt meu, feia l’aleta i baixava. La seva àvia li deia (n’imita la veu): “Tu no subas a los castillos, que los castillos se caen y te vas a hacer daño; ¡que te mataràs!”. Un dia estàvem dinant amb el meu germà, i em va comentar que les seves filles s’havien apuntat als castells. Immediatament l’Evan es va girar i va dir: “¿¡Ellas sí y yo no?!” Vam decidir que aniríem un divendres a provar, i que si li agradava s’hi podia quedar i sinó no passava res. I fins avui! (riu)

Es pateix?

La meva dona no, ho porta molt bé. Jo sí que pateixo. Recordo que un dia li vaig dir al Dani Milà que jo no sabia si seria capaç d’estar sota un castell gros i que el nano estigués allà dalt; que sortiria i començaria a enfilarme! Ell em va dir que quan jo estigués baix el que havia de fer era intentar no pensar, fer la meva feina i en cas de caiguda agafar aire, respirar tranquil i calmar els nervis.

El primer cop que va pujar al 5d9f va ser també el primer que vam fer a les Cols (Sant Magi 14), on ell no hi havia de pujar. Jo anava de porta-crosses, un lloc on el notes bategar... vaig sentir: “Enxaneta, amunt!”, i vaig

nascut: 14.08.1972

entra a la colla: 1986

posició habitual: menys crossa, a tot arreu

començar a respirar fort... Quan es va carregar sentia que el cor em sortia per tot arreu, però quan el vam descarregar allò va ser la hòstia, un moment d’aquells que... Una mica el mateix que al primer 3d10fm. La setmana del Concurs portàvem a l’Oleguer i l’Evan pel carrer, i els senties parlar i es deien: “¿Te imaginas que pugem al 3d10?”, “Lo hacemos con dos cojones!”. Els sentia i pensava: “¿Pero sabéis qué monstruo es un 3d10?”.

Finalment va arribar el diumenge, i em vaig aixecar amb la sensació de que seria un gran dia. Anant cap a la plaça li vaig dir: “Si puges recorda tres coses: el cap fred, el teu escut al cor i los cojones como un toro, ¡tu amunt como una flecha, habrá mil tíos ahí abajo sufriendo para que tú levantes l’ aleta!”. Ell no havia de pujar, i jo vaig anar al meu lloc de primeres mans al folre. El carreguem, caiem i vaig a parar al costat del Tutu, que em diu que estem damunt d’un nen. Jo començo a treure gent d’allà, i de cop m’agafa i em fa: “Té, això és teu!”, i me’l veig allà damunt, plorant: “¡Papa, lo hemos cargado!”, i jo: “¿¡Pero qué haces aquí, tío?!”, i ell: “¡Pues que al final he subido yo!”. Això no t’ho treu ningú, aquell és el moment. Jo resumeixo 32 anys amb aquell instant.

L’any següent va començar a pujar al pilar... Quan em vaig apuntar a la Colla el màxim que havíem fet era un pd6 carregat. Ara es veuen pd8fm... En aquell moment allò era impossible, no existia. Que ho faci el fill... Tu mateix. Ho ha fet gairebé tot, només li

falta el 2d9fm! Ell diu: “Papa, algun dia!”. Guardem un racó a la paret per penjar-hi la foto, tard o d’hora caurà.

Anem fins l’actualitat. Quina valoració fas d’aquesta temporada?

Ara que ja han passat unes setmanes veig el got mig ple. Hem carregat dos 3d10fm, hem fet el 4d9fa, hem tornat a descarregar el pd8fm amb un altre pom de dalt, hem carregat el 2d9fm (l’espineta que tenim), 5d9f... Què podem demanar? Jo crec que hem d’estar exultants. Evidentment podem fer més coses, no hem pogut fer el 4d9, però cal tenir en compte que hem tingut molts lesionats, vam renovar tota la rengla del 3... No era fàcil i ho hem aconseguit, i tenim recorregut per molt de temps.

Quina valoració fas del nostre Concurs?

El que va passar és raonable. Com li vaig dir a l’Aleix: “Moltes gràcies per fer-me somiar una nit que podia guanyar el Concurs”, perquè jo vaig sortir de casa convençut de que guanyaríem. Si ens hagués sortit bé, podíem haver estat allà... Tothom havia de fallar amb el 2d8, quan vaig veure que la Vella el descarregava vaig tenir clar que allò ja s’havia acabat.

Com veus la temporada vinent, tenint en compte que hi haurà un canvi de junta?

Ja no som tant rucs de trencar amb el que ja s’ha fet. Abans, quan hi havia un canvi de cap de colla es trencava amb tot el que s’havia fet per adaptar-nos a la manera de fer del que acabava d’entrar. Des de fa molts anys portem una continuïtat; el que entra afegeix les seves tècniques, però amb un bagatge al darrere que no ens fa trencar amb el passat: aquest s’aprofita. Penso que un dels passos que ha de fer la Colla és que la gent nova no marxi, que se la facin seva; ells són el futur, poden aportar moltes coses. Amb la gran quantitat de gent jove que ha entrat, aquest any seria molt important donar-los peixet, que adquireixin responsabilitats al folre o sota el folre, però que vegin que es compta amb ells. També seria important imposar un tercer dia d’assaig: ho va fer Vilafranca i després la Vella, i els ha funcionat molt bé. Després està el tema del local, a veure si algun dia comença, això! (Riu)

I pel que fa a objectius castellers?

Jo crec que podem fer el que vulguem. Tenim castellers per donar i per vendre, assajant bé i en condicions no hi ha d’haver cap problema.

Quin castell no assolit per la Colla voldries fer al 2019?

M’agradaria descarregar el 4d9 perquè et dona grandesa com a colla. També un altre castell que jo creia que aquet any es podria haver fet o presentat de cara al Concurs, que és el 4d10fm. Crec que és un castell molt factible per nosaltres; és un castell que, com en el cas del 3d10fm, fa colla: necessites que tothom s’involucri, tota la pinya és necessària, les manilles, el folre... En un 4d9 sí que tothom és necessari, però potser a partir del cinquè cordó ja no senten el mateix...

El 9d9f és factible?

Sí. Crec que té massa mite; sé que com a castell involucra molta gent, que és molt bèstia, però passa el mateix que amb el 9d8: en el fons és com tres 5d8 enganxats i, amb tots els meus respectes, no crec que sigui de gamma extra, ni amb una ni amb tres enxanetes. El que passa és que se’l va inventar la Vella quan no tenia més gammes extres, i així se l’ha considerat. En el 9d9f passa el mateix: fa falta molta gent, però en el moment en què el folre s’aguanti jo penso que serà pim, pam, descarregat. Jo crec que quan trobem la clau serà més difícil el 5d9f que el 9d9f. El problema és tenir gent per assajar-lo; el mateix passava amb el pilar: abans no se’n feien perquè no s’assajaven bé, dos dies abans de portar-lo a plaça agafaven a l’Índiu i al Burillo i feien una prova amb uns tios de genolls amb el cap al cul. Això era el pilar!

Això ens porta a un dels grans debats de la temporada. Què és més difícil, un castell de 10 o un castell net?

Per mi són més difícils els castells de 10 perquè involucren a molta gent. Hi ha més possibilitats que el castell pugui fallar.

Ets partidari de pujar el nivell a diades “menors”?

No. Jo crec que aquest és l’error de moltes colles. Ens hem tornat una mica bojos: no pots estar fent 3d9f i 4d9f tots els dies a totes les places: arriba un moment on et cremes. Quin incentiu té fer aquests castells quan ja els has fet tantes vegades? Fer altres

castells també va bé per rodar canalla i agafar confiança, si sempre vas al màxim no pots fer canvis.

Quin és el teu millor record? El 3d10fm del Concurs del 2014.

I el pitjor?

Les dues lesions que hem tingut. Primer perquè els conec, i segon perquè no desitjo que ningú prengui mal.

Com t’agradaria que fos la Colla d’aquí 10 anys?

Signo que segueixi sent com ara. Aconseguint mantenir el nivell em dono per satisfet. Estaria bé créixer a nivell d’implicació amb la ciutat perquè la gent s’identifiqui amb els actes de la Colla, i tenir un local nou.

Una plaça. Les Cols.

Un cap de colla. Ferran Ventura.

Un castell. El 5d9f.

Una diada. Sant Magí.

Pim! pam! pum!

Un casteller/a que admiris. El meu fill i en Jordi Sentís.

Una pel·lícula. La vida és bella, de Roberto Benigni.

Un llibre. Bola y Cadena, de Ricky Gil (Brigthon 64), Ginea.

Un element del Seguici Popular. La Mulassa.

Un record d’una celebració. El concurs del 2014.

Una colla que no sigui la teva. La Colla Vella dels Xiquets de Valls.

QUAN LA CANALLA CREIX, QUAN LA CANALLA ES FA GRAN

TEXT: CANALLA · FOTOs: Claustre agramunt, xavi march

“Gràcies als monitors que han aguantat com en sóc de pesada, (només una mica, hehehe), i en especial a l’Oriol i a la Gina per ser sempre al meu costat, al Cisco per fabricar una pilanera, i a la Laura i l’Abril per ser sempre el meu exemple”. Maria Reseco.

Recordo perfectament el primer dia. Després de més d’un any demanant als meus pares fer castells, per fi em van dir que sí. Mesos abans ens vam trobar el Jordi Sentís (que llavors començava de cap de colla) i em va dir que anés a provarho algun dia. I allí estàvem els meus pares i jo, a finals de novembre, amb el local buit i sense ningú a qui preguntar. En aquell moment el Jordi va acabar una reunió i ens va veure. Ens va explicar que això dels castells només durava fins l’octubre, així que em vaig haver d’esperar els mesos més llargs de la meva vida. El primer dia em va agradar tant que en sortir del local vaig abraçar als meus pares i plorant els vaig demanar que tornéssim el dia següent. I així 8 anys ja.

Trobaré a faltar ser amb vosaltres, així que gaudiu cada moment com jo ho he fet!

Vaig entrar a la Colla amb 10 anys (ara en tinc 15), però gairebé des dels 3 que m’agraden els castells i em fixava en la “colla lila”. Un dia els meus pares em van deixar venir a provar i em vaig quedar! Em va costar molt aconseguir-ho, perquè a la meva família els feia por que pugés. Però aquí estic, amb la millor canalla i colla del món.

Un dels millors records que he viscut va ser el 3d10fm del 2016 al Vendrell. Va ser un moment únic per la Colla que mai oblidaré.

Gràcies a tots, però sobretot als monitors, que sense ells res seria possible. Ens han ajudat a poder demostrar del que som capaços. I als més petits però més valents dir-los que continuïn treballant com sempre i sobretot gaudint de tot allò que fan, perquè ells formen part de la millor CANALLA.

L’any 2010 va ser el meu primer any a la Colla i a la canalla. Tots aquests anys que hi he estat han sigut molt diferents, però sempre han sigut màgics. Ser canalla és “ser el mimat de la Colla’, i ara això ja s’acaba. El millor és poder estar envoltat de gent que estimes, com la resta de nens i nenes. Tampoc no poden faltar els intel·ligents dels monitors, que tot i que de vegades siguin molt pesats, sempre saps que hi són pel que necessitis.

Vull donar les gràcies a tota la Colla: pares, mares, canallots/es, grallers/es, etc., i sobretot al millor equip de canalla del món, perquè sense ells ni elles res d’això seria possible. També vull donar les gràcies a la Gina i a l’Aleix per ser com són i deixar-me fer el meu primer castell de 8 i gamma extra. Ah, i els que encara sou canalla aprofiteu, que això passa molt ràpid!

“Gràcies Maria, Carla i Núria, per tot el que heu fet per la canalla. Us enyorarem moltíssim!”

Maria Reseco

Carla Falguera

Núria Giménez

LA COLLA CREIX

COMISSIÓ PLA DE GÈNERE

La Colla Jove es va fundar l'any 1979, però no va ser fins el 1988 que les dones van poder formar-ne part. A la Diada de l'Esperidió d'aquell any van fer el primer castell de dones, fet que va generar un efecte crida. El 1989 es van donar les primeres camises a dones que no eren ni canalla ni gralleres.

Al llarg d'aquest temps, la dona ha anat lluitant per normalitzar la presència dins de la colla, però, igual que en la societat d'avui dia, queda molta feina per fer. I encara que moltes i molts no ens n'adonem, tenim normalitzades actituds i conductes que cal identificar i corregir. Perquè totes i tots ens puguem sentir bé dins la Colla i treballar per seguir endavant.

És per això que t'animem a formar part de la comissió de gènere. Cal seguir millorant les condicions de la dona dintre de la nostra Colla. Si t'hi animes contacte amb nosaltres! pinyes@jovedetarragona.cat

1989

1991

1997

2003

Primeres camises a dones, no gralles i no canalla

Primera dona a la junta

Primera i única cap de pinyes

Primera i única presidenta

Primera i única 2a cap de colla

Micromasclismes:

Mostra de violència a la vida quotidiana tan subtil que acostuma a passar inadvertida. Reflecteix i perpetua actituds masclistes i la desigualtat de les dones respecte als homes

I les seves conseqüències:

Ignorar

Control

Humiliar

Dones

Dones

Culpabilitzar

Humor sexista

Invisibilització

Desvaloritzar

Homes Homes

A LA JOVE DE TARRAGONA EL SEXISME NO ESTÀ CONVIDAT

Llenguatge sexista

cuina mediterrània - tapas - montaditos menú del dia de dimecres a dissabte al migdia

Entrega Santa Tecla i Esperidió (2018), respectivament.