Esperidió 132

Equip de redacció

Adrià Calvet

Clàudia Raya

Francesc Mínguez

Jan Magaroles

Jordina Estopà

Judit Romeo

Pere Domènech

Xavier Altès

Yasmina Armesto

Foto de portada

Jordi Granero

Foto contra port.

Júlia Santapau

Maquetació

Kiko Méndez

Colla Jove Xiquets de Tarragona.

C.Cós del Bou, 23

43003 Tarragona

Apartat de correus 463

43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www.jovedetarragona.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert

C. Cartagena, 12

43004 Tarragona

DL: T.765.85

EDITORIAL

Ens deien que res tornaria a ser igual i la van encertar. I també l’haurien encertat si això mateix ho haguessin dit fa deu anys o d’aquí a uns mesos perquè mai les coses tornen a ser igual a com eren, encara que poques vegades els canvis siguin tan radicals com alguns gurus pregonen.

No li està sent fàcil passar pàgina al món casteller, però el que sí que és cert és que a hores d’ara, les cinc colles del capdamunt són les mateixes que fa un parell d’anys, que tornem a gaudir fent castells i assajant-los. Tarragona segueix comptant amb una colla referent, unes diades veritablement envejables i amb una entitat, la Colla Jove, sense la qual ens seria molt difícil interpretar la vida associativa i festiva de la ciutat. Hem tornat, han tornat les rialles, les abraçades i els crits de Jove! Jove! Jove! Potser és que les coses, tant i tant, no han canviat.

El més complicat, que era tornar a posar la maquinària en marxa, ja està fet, però lluny de caure en triomfalismes hem de ser conscients que ens queda encara molt camí per recórrer. Ens cal reforçar l’estructura organitza- tiva de la Colla, ens calen assajos encara més rendibles i multitudinaris i ens cal també, entre altres coses, acabar d’enterrar algun fantasma del passat. Cada problema té la seva solució, però totes elles passen pel mateix lloc, per les persones.

Hem tornat, han tornat les rialles...

Ens cal una en- gruna més de compromís per part de tots i ens cal també ser ca- paços de dur més gent als assajos i pinyes, coses que per nosaltres mai no han representat cap mena de sacrifici. És veri- tat que som de les colles que més camises arrosse- ga, però és veritat, també, que el nostre tarannà ens ho demana. Ens coneixem, tenim les claus per créixer i sabem què és el que volem i amb aquestes premisses res ens ha d’impedir seguir avançant sense perdre la nostra peculiar manera de ser, d’entendre els castells i d’entendre què ha de ser una colla.

Tenim davant nostre una oportunitat immillorable de posicionar-nos tant o més amunt del que mai hem estat, en un moment realment interessant pel món casteller i tenim, sobretot, tots els elements per tal que la nostra ciutat s’enorgulleixi novament de la seva Colla Jove. Si abans de l’actuació de la nostra festa major la resposta al crit del cap de colla de “Visca la Colla Jove!” fa tremolar els fonaments del nostre local, segur que ho aconseguim.

LA JUNTA

Text: Sergi Crespo. president

Després d’un llarg hivern, a poc a poc anem despertant. Primer ho férem a un ritme mandrós, com no podia ser de cap altra manera. De la mateixa manera com ho fan les plantes cada any, durant un gèlid episodi, vam haver d’aprendre a sobreviure sense la calor i l’energia que ens omple de vitalitat. A la fi, però, va arribar una primavera plena d’esperança. Amb tot, aquest deixondir també va venir acompanyat d’incerteses i inseguretats. Encara que poguéssim creure que tornàvem a la normalitat, ja res tornaria a ser com abans de l’abrupta aturada que vam patir l’any 2020. Ni la societat, ni nosaltres com a persones o la Colla com a col·lectiu tornaríem a ser els mateixos. I és a partir de l’anomenada “represa” que se’ns va obrir al davant un nou escenari en el qual tot i els contratemps que sorgien havia de comportar l’assumpció d’oportunitats. Davant aquest escenari la paraula “junts” va recobrar més importància i significat que mai. Perquè si no arriba a ser aportant cadascú el seu esforç, ben segur que la Colla s’hagués acabat pansint. Des de la Junta ha estat enormement plaent veure com des de les possibilitats i les aptituds de cadascú, moltes persones han aportat el millor que tenen dins seu per a tornar a fer moure la gran maquinària que representa la Colla Jove. Ja sigui en l’àmbit social com en l’àmbit casteller, totes juntes hem hagut de treballar i sacrificar-nos per a, fins i

tot, superar moltes de les nostres pròpies expectatives. I d’aquesta manera hem tornat a sentir la màgia, ja no de reeixir, sinó de fer-ho plegats. Ara, amb tot el dret del món, ens podem preguntar: “I a partir d’aquí, què?”. La resposta des d’aquesta Junta no pot ser una altra: a partir d’aquí hem de seguir treballant, persistint cada dia per a vèncer tots els reptes que ens vulguem plantejar. No podem caure en la complaença i creure que ja està tot fet. Totes les persones que integrem la Colla hem de treure el punt d’inconformisme i rebel·lia que tant ens ha caracteritzat. Però a més, a partir d’ara hem de gaudir, rescabalar-nos d’aquests dos anys que ens han pres. Així doncs, gaudim plegats d’aquests dies que tenim al davant! Adelitem-nos de la companyia a cada assaig, a cada pinya i a cada actuació. Fruïm de col·laborar a l’hora d’organitzar tots aquests actes que ens fa ser un col·lectiu que deixa una empremta tan enorme a la ciutat de Tarragona. Atresorem cada sentiment que experimentem en les actuacions, les revetlles, els actes o als tiberis de germanor.

Perquè res és comparable a viure la Colla de forma col·lectiva.

Foto: Jordi Granero

EL REPÀS

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de8, 4de8, 7de7, 4de7a, 2 pde5, pde5 (id), 4 pde4.

Xiquets del Serrallo: 3de6, 4de6, 3de6a, 4de6a, 2 pde4.

Hem arribat al 13 de juliol havent descarregat el 3de8 i el 4de8 per separat, però encara sense haver-los pogut ajuntar. Finalment, optem per fer-los junts a la Diada del Turisme, una jornada que normalment utilitzem per realitzar castells ja assolits, però que curiosament es converteix en la millor diada del que portem de temporada.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: pde4cam, 3de8, 2de7, 4de8, pde5, 4 pde4.

Colla Joves Xiquets de Valls: pde4cam, 5de8, 3de9f (id), 2de8f (id), 4de8, 3de8, pde6, pde4.

Nois de la Torre: pde4cam, 3de7a, 4de7 (id), 3de7, 4de7, pde5.

La prudència i el fet d’anar pas a pas han estat la tònica habitual de l’inici de temporada, i per això optem per fer la primera clàssica des de l’agost del 2018. Ajuntem, per tant, el 3 i el 4 de 8 amb el 2de7, el qual no fèiem des de Sant Joan. Ara sí: posem el focus en objectius superiors!

Colla Jove Xiquets de Tarragona: pde4cam, 3de7, 4de8, 7de7, 2 pde5, 2 pde4.

Diada exprés en la qual fem el 4de8 com a castell més destacat per, a continuació, realitzar un assaig curt al local.

Diada de les Neus a Vilanova i la Geltrú (30/07)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: pde4cam, 7de8, 4de9f, 3de8, pde5, 4 pde4.

Castellers de Vilafranca: pde4cam, 3de9f, 2de9fm (c), 4de9f, pde8fm, 10 pde4.

Colla Joves Xiquets de Valls: pde4cam, 5de8, 3de9f, 2de8f, pde6, pde5.

Bordegassos de Vilanova: pde4cam, 5de7, 2de7 (i), 4de7a, 3de7, pde5, 2 pde4.

Text: Pere domènech

Tarragona Ciutat de Castells (13/07)

Diada del Quadre de Santa Rosalia (17/07)

Tarragona Ciutat de Castells (27/07)

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto:Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Després de tres anys, per fi tornen els grans castells! L’escenari escollit és la plaça de la Vila de Vilanova, en la qual no ens cau cap castell des d’un llunyà 1996…

A primera ronda hi descarreguem el 7de8, el primer castell de la gamma alta de vuit que fem des de la represa, i a segona ronda hi descarreguem, al tercer peu, el 4de9f. És el nostre primer castell de nou des de la diada de Santa Teresa del 2019! El castell, tot i l’estrena, mostra unes mides molt bones que permeten defensar-lo amb comoditat per, tot seguit, desfermar una eufòria que feia temps que conteníem. Completem les rondes amb el 3de8, el qual encara mostra alguna debilitat per pujar-lo damunt d’un folre. Tenim dies per millorar-ho!

Diada de Festa Major de Vilallonga del Camp (31/07)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2de7, 3de8, 4de8, 2pde5, 6 pde4.

Colla Joves Xiquets de Valls: 5de8, 2de8f (c), 4de8, pde6, pde5, 2 pde4.

Nens del Vendrell: 4de7a, 2de7 (c), 3de7, pde5, 5 pde4.

Un any més, tornem a actuar a la festa major de Llorenç del Penedès. Descarreguem la clàssica de vuit sota un sol de justícia en una diada on decidim ser prudents.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 7de8, 3de8, 4de8, pde5, 6 pde4.

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3de9f, 5de8, 4de8, pde6, 4 pde5.

Després de tres anys, tornem a Vilallonga del Camp amb la intenció de repetir-hi el 7de8, un castell estrenat tot just unes hores abans. L’acompanyem dels dos bàsics de vuit, demostrant que en poques setmanes hem pujat molt el llistó.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de8, 4de8, 5de7, 2 pde5, 4 pde4.

Xiquets del Serrallo: 3de7, 4de7, 4de7a, pde5, 2 pde4.

Diada de rodatge pocs dies abans de la festa major petita de la nostra ciutat. Aprofitem l’avinentesa per continuar rodant el 5de7, castell que feia més d’un mes que no dúiem a plaça.

Festes de Sant Roc (15/08)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de8, 7de8, 4de8, 2 pde5, 2 pde4.

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau: 2de7, 3de8, 3de7a, pde6, 3 pde4.

Tornem a portar el 7de8 a plaça per la festa major del nostre barri. Poc després, anem a la plaça de les Cols a realitzar-hi l’assaig previ a Sant Magí juntament amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. El nostre patró ens espera!

Festa Major de Llorenç del Penedès (07/08)

Festa Major de la Canonja (14/08)

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: M. Neus Baena

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 7de8, 4de9f, 3de9f, 3 pde5, 2 pde4.

Xiquets de Tarragona: 2de8f, 5de8, 3de8, 2 pde5.

Colla Castellera de Sant Pere i Sant

Pau: 2de7, 3de8, 4de8, pde6.

Xiquets del Serrallo: 4de7a, 5de7, 3de7a, pde5, 2 pde4.

Grandíssima diada de Sant Magí, on un cop més portem tot el que tenim.

A primera ronda optem pel 7de8, un castell que, a priori, havia de ser el més fàcil de la diada, però que se’ns complica per les dificultats d’una acotxadora per remuntar el pis de quints. Tot i la lentitud, la confiança ens permet defensar el castell i descarregar-lo gairebé al límit.

A segona ronda optem pel 4de9f, el qual es mostra molt segur en tot moment i que descarreguem entre crits de “Jove, Jove, Jove!”. Feta la feina, ara toca gaudir…

A tercera ronda arriba l’estrena del dia: el 3de9f. Els diversos canvis han provocat que no hàgim pogut estrenar l’estructura fins avui, però l’escenari i la confiança adquirida a les rondes prèvies ens empenyen a fer un nou pas endavant. El castell es mostra segur fins a la carregada, però comença a deformar-se amb la sortida del pom de dalt i es descarrega al límit, de forma èpica. Alegria, celebració i més crits de “Jove, Jove, Jove!”.

Festa Major del Catllar (27/08)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: pde4cam, 4de9f, 3de9f, 2de8f (id), 2de8f, 4 pde5, 4 pde4.

Castellers de Vilafranca: pde4cam, 3de9f, 4de9fa (i), 4de8a, 4de9f, 3 pde5, 2pde4.

Colla Vella Xiquets de Valls: pde4cam, 3de9f, 4de9f, 5de8, pde7f, 2pde5. Minyons de l’Arboç: pde4cam, 3de7 (c), 3de6, 4de6, 2pde4.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4de9f, 3de9f, 2de8f, 4 pde5.

Castellers de Vilafranca: 3de9f, 5de9f, 4de9f, pde6, 6 pde4.

Colla Vella Xiquets de Valls: 3de9f, 2de9fm (c), 4de9f, pde7f, 3 pde5.

Retornem al Catllar amb ganes de fer-hi grans castells! A primera ronda hi completem un treballadíssim 4de9f, el qual s’ha hagut de defensar fins al final després que l’enxaneta tingués dificultats per remuntar el pis de sisens; tot i això, la decisió de la canalla i la determinació de la Colla han permès descarregar el tercer 4de9f de la temporada.

Després de l’ensurt, a segona ronda hi completem el segon 3de9f de l’any, molt millor que el que vam estrenar a Sant Magí.

Finalment, completem les rondes de castells amb l’estrena del dia: el 2de8f, un castell que teníem ganes de portar a plaça i que mostra unes mides excel·lents que permeten descarregar-lo sense dificultats.

Festa Major de l’Arboç (28/08)

Encarem la diada de l’Arboç amb l’ambició de repetir-hi l’actuació del dia anterior. Obrim plaça amb el 4de9f, que es mostra molt millor que el de feia unes hores; a continuació hi tornem a portar el 3de9f, més treballat que el del Catllar però més segur que el de Sant Magí.

Finalment, repetim l’aposta pel 2de8f, el qual completem sense massa dificultats després d’un intent desmuntat (a un dels quarts se li afluixa la faixa abans de la carregada). Completem així un magnífic cap de setmana on hem complert tots els nostres objectius.

Acabem l’agost sense caigudes i amb un bagatge de set castells de nou (100% d’efectivitat) i sis castells de la gamma alta de vuit. Bona feina, Colla!

Diada de Sant Magí (19/08)

Foto: Christian Muñoz

Foto: Christian Muñoz

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

VILANOVA I VILALLONGA

Text: Coque

Juliol: sinònim de calor, vacances i per fi i de nou, CASTELLS.

Juliol especialment calorós el d’aquest any. Podríem dir, el del primer any on podem tornar a gaudir del treball a assaig i a plaça amb normalitat. A poc a poc hem anat deixant enrere aquests anys de pandèmia i no deixem de treballar per donar el millor de nosaltres mateixos. Sumant esforços tornarem a formar aquella marea lila imparable que inundava totes aquelles places on anava.

Ens convoquen de tarda al Casino per agafar el bus, aquell bus que ja fa temps ha substituït el cotxe per a anar a les diades, aquella estona amb autobús que et demostra que ja no només estem a la Colla per fer castells.

Entrem a plaça amb pilar caminant. Encara no m’he acostumat a anar d’esquena mirant el pilar, ajudant en tot el que pugui el baix, tot i això, durant els primers que hem anat fent sembla que l’Isma m’ha ajudat més a mi que jo a ell.

Fet el primer pas, encarem el 7de8. Aquell castell que,

Foto: Coque

amb sinceritat, no agrada a tothom, però que ens ha ajudat a treballar i continuar creixent com a colla aquest any. Abans de tancar pinya parlo uns minuts amb el Gata, el segon que porto. Intercanviem quatre idees, xoquem les mans i ja no el tornaré a sentir fins al seu afectuós “Hola, guapos”. Com en moltes ocasions a sota, el castell se’ns fa menys llarg i pesat que als assajos.

A segona ronda l’encarem amb el 4de9f, castell de doble importància, ja que no només és el nostre primer castell de 9 després de la pandèmia, sinó que és la reivindicació de la tornada de la Jove als llocs capdavanters del món casteller. Els típics nervis de l’estrena fan efecte, i ens obliguen a desmuntar dos peus abans de trobar la mida idònia per a poder-lo descarregar sense problemes. Després? Només recordo salts, abraçades i crits de Jove! Jove! Jove! Especial il·lusió em fa l’abraçada amb el Pol en baixar. La feina, l’esforç i tots els sacrificis d’aquestes últimes setmanes han valgut la pena.

A última ronda acabem amb un sòlid 3de8 per continuar consolidant l’estructura de cara a propers reptes.

Finalment, acabem la diada amb la ronda de pilars, moment sempre graciós on més d’un es dedica a imitar les cares que poso fent pilars. Sí, vosaltres ja sabeu qui sou!

Per si la diada de les Neus de dissabte no fos prou important, el diumenge ens emplacem a Vilallonga del Camp, plaça especial per a un servidor i un bon grapat de castellers de la jove. Poble que ens ha vist néixer, créixer i que sempre ha estat una mina de bons castellers per a la colla. També acostuma a ser una plaça especial pel retrobament amb gent del poble que fa temps que no veus, que com diu la cançó d’Els Pets “…que el dia que els trobes promets de trucar-los demà…”.

Els últims anys la plaça de la vila sempre ha estat un aparador on confirmar la positiva evolució de la colla, per a ajudar a encarar un mes d’agost farcit de reptes rellevants. En aquest sentit, repetim entrada a plaça amb el 7de8, per deixar pas al 4de8 i 3de8 que descarreguem sense excessius problemes, tret de la forta calor que a poc a poc va decreixent acompanyada de la caiguda del sol.

Acabem la diada amb la ronda de pilars. Tot i que quan m’ho pregunten em faig l’indiferent, he d’admetre la gran il·lusió que fa fer un pilar a la plaça del teu poble. És en aquest moment abans de pujar, que recordo parlar i fer

broma amb la Laia i Núria Sanahuja dient que l’any que ve farem un pilar amb la Laia o jo d’enxaneta. Pel bé de la colla ja podem començar a assajar per si un dia aquesta esbojarrada idea arriba a plaça.

Acabem la diada amb la foto de germanor que cada any ens fem tots els castellers de Vilallonga davant l’ajuntament, on gratament sorprèn que tot i passar els anys, el nombre de camises i somriures cada cop són més abundants.

Perquè tots els esforços, al final, tenen recompensa.

Visca la Jove!

Foto: M. Neus Baena

Foto: M. Neus Baena

SANT MAGÍ

Text: Montse Prats

M’han donat la llibertat d’escriure la crònica de Sant Mad’estar allà mateix, vivint el castell i sense poder fer res.

Abans de res, m’agradaria parlar del vídeo motivador previ a la diada, ai! L’Evan, aquell nen de sang lila se’ns ha fet gran i, qui millor per recordar-nos el que representa posar-se la camisa de la colla en una diada com la de Sant Magí. “Ara toca ser-hi tots i totes”.

Sí, tots i totes, també aquelles persones que fa anys que no es posen la camisa, però que tant l’han suada, els que se la posen quan poden, els que encara tenen l’escut lleig de tan nou que està i, per descomptat, els que no es perden cap assaig.

I després de dos anys sense actuar a les Cols (allò de l’any passat va ser un numeret), entrem a plaça. Inspiro profundament, perquè és un d’aquells moments que s’han de sentir i guardar ben endins per sempre. Em trobo amb el meu pare a qui saludo i li ensenyo com se’m posa la pell de gallina. Com ho trobava a faltar!

Encetem el nostre Sant Magí amb el 7 de 8. No m’agrada que el fem. Però quan encara no tens ni el 2de8f, ni el 5de8, ni el 4de8a, alguna cosa has de fer per acompanyar

el 3 i el 4 que no sigui un castell de 7. Podríem dir que només me n’alegro que el fem perquè puja gent de tronc que no té aquesta oportunitat en altres castells. Però, seriosament, ja està, no cal tornar-lo a fer, seria un bon senyal. M’agradaria poder fer alguna altra estructura que saps que et fa somiar amb un pis més.

El castell puja una mica tremoladís, i, a mesura que van passant els segons es complica, i l’acotxadora del 4, s’encalla gairebé a tots els pisos. Es tracta d’una prova de resistència, això no ens ho esperàvem eh! El castell de sortida, el que ens hauria de donar tranquil·litat, em comença a posar taquicàrdica a mesura que avança i la meva mirada se centra en la pujada de l’acotxadora que sembla que no hagi d’arribar mai. Però entre els crits de la plaça i els mil passos, arriba, el carreguem, i amb més esforços del que ens hagués agradat, el descarreguem. I és quan penso: “Si hem descarregat això, avui ho fem tot!”

Segona ronda, 4de9f. Ara me’l miro des del carrer Major. Des d’allà, no se t’impregna tant el neguit de la plaça, però la perspectiva i la baixada fan que el castell imposi més. Com es nota que és el castell de confiança d’aquest any, no em fa patir en cap moment, molt bé colla! Qui ens hagués dit després del primer 4de8 a Gràcia, que faríem aquests dos 4de9f tan macos. Aquest castell s’ha d’es-

Foto: M. Neus Baena

prémer i portar-lo tant a plaça com puguem!

Per acabar, arriba el tres folrat, l’estrena. Fins ara, havíem fet alguns 3de8 que havien resultat incòmodes de quarts i quints. El castell puja bé, podríem dir que millor que alguns de 8, els problemes sorgeixen de baix, els terços demanen a les mans, em miro la cara de l’Aleix que sembla que pateixi, però en realitat sé que aguantaria això i molt més. Quina descarregada!

I em fa pensar quan jo pujava i sentia comentaris que aquell castell no el teníem, arribàvem a plaça i el descarregàvem. Perquè a vegades el coco fa més que tot. Estar allí de cap, no marxar i saber que per tu aquell castell no caurà. “Perquè si ningú es deix el castell no cau”, alguna cosa així recordo que em deia el Siscu fa anys i sempre ho he tingut present.

I allí ve l’esclat… Que bonic veure tots els braços aixecats i tornar a sentir els crits de celebració! Felicito a qui veig per allí i em salta alguna llagrimeta. Que diferent aquest Sant Magí! Però que maco a la vegada! En aquell moment penses que sí, que hi som tots i totes. També els que no es posaran mai més la camisa, però sempre els portarem amb nosaltres.

Fem pilars de comiat, i acabem una diada més ràpida que mai, sense cap repetició i amb totes les colles contentes.

I si l’entrada a plaça és màgica, la baixada pel carrer Major, amb tot descarregat, ja és l’hòstia. La canalla a les espatlles i a celebrar-ho al local. Visca la Colla Jove!

Foto: M. Neus Baena

Foto: M. Neus Baena

EL CATLLAR I L’ARBOÇ

Text: Arcadi Cornadó

LA NOVA TRIPLETA LILA PORTA FOLRE

Quatre, tres i dos. Quatre, tres i dos… Ostres! Per un moment penso si no hem fet un salt de vint anys enrere i tornem a estar a l’era de la tripleta… Però no! Que el tres i el quatre portaven folre!

Amb prou feines una setmana després d’un Sant Magí pletòric, encarem aquell cap de setmana de l’any en què gairebé no ens traiem la camisa per encarar dues de les diades fora de casa més potents i estimades del calendari. El Catllar i l’Arboç. Els objectius són clars, més que mai, ja que arribem a plaça amb castells i ordre anunciats i penjats a l’app. Res de castell a castell, aquest cop. Volem repetir el doblet de castells de nou i estrenar el 2d8f d’una vegada, després d’haver-lo assajat i assajat. I fer-ho dos cops en menys de vint-i-quatre hores.

Dissabte, en una plaça plena, però menys asfixiant que en altres ocasions, m’entretinc mirant les plaques de la paret de l’ajuntament amb parts d’orgull i de certa enveja, mentre esperem el nostre torn. Primera arrencada

amb castell de nou aquest any, i es nota, amb un quatre lent i més remenat que els anteriors. A segona ronda, el tres mostra millors formes que a Sant Magí i gaudim de valent d’haver repetit el doblet de castells de nou tot just abans d’estrenar aquell castell que ha estat massa maleït últimament. Un dos de vuit amb folre tranquil i serè per agafar confiança i acabar a crits d’un pis més (calma, calma que tot just és el primer! Però per ganes que no sigui!). Acabem amb quatre pilars de cinc, amb estrenes i amb aquella sensació d’ocupar la major part de la plaça que ens sentim tan nostra com les de Tarragona.

L’endemà a l’Arboç, amb unes desenes de camises menys i en hores més intempestives, volem repetir actuació fil per randa. El més difícil és el quatre de sortida. Sembla

Foto: F. Virgili

Foto: F. Virgili

que a les darreres diades ens costa treure’ns la son de les orelles… A segona ronda el tres de nou amb folre va mostrant evolució i sobretot confiança. Quatre castells de nou en vint-i-quatre hores, i sis en vuit dies… L’any que

havia de ser el de la represa, d’anar rodant castells de vuit i estrenant castellers sense pressió! I per acabar, una faixa poc apretada ens fa desmuntar per primer cop un castell aquesta temporada. Unes quantes mirades d’incomprensió evolucionant cap a fotetes, una autoesbroncada —suposem— del cap de colla, i tornem-hi que no ha estat res! 2de8f descarregat i feina feta! Altre cop els quatre pilars de cinc, que a falta de pilar de mèrit, omplen, i tanda de pilars de quatre perquè la canalla menys habitual tingui el seu moment.

Això rutlla i els objectius a plaça es van complint. El cap de colla ho deixa clar: continuem anant a assajar i seguirem avançant! La nova tripleta lila porta folre i té ganes de mirar més amunt!

Foto: Júlia Santapau

Foto: F. Virgili (3).jpgcoque

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

EN RECORD D’EN PAU

Text: David Folch

apareixia a l’altra punta del planeta per donar un cop de mà a les seves construccions.

Crec que el fet d’endur-se tota l’equipació de la Jove a la maleta, cap a la peripècia asiàtica, demostra clarament el vincle que sentia en Pau per la colla i per Tarragona.

Quan vaig agrair al president, en Sergi Crespo, la ràpida predisposició de la colla per aixecar el pilar de comiat al bon amic Pau Torres Mas, en Sergi em va fer veure com ha canviat la Jove aquests darrers vint anys, tot parlant del necessari relleu generacional i que algunes d’aquestes noves camises, que mai van coincidir a la pinya amb el Pau, no van dubtar en venir a acomiadar un dels nostres.

Així doncs, per a les noves fornades, explicaré que en Pau va entrar, com molts d’ells, en la seva joventut a la Colla Jove. Era un noi implicat en la ciutat, directament relacionat amb el món de l’esplai i amb la cultura popular, que en aquell moment agafava força volada. Tant era així que va voler ser casteller de la Jove i del Ball d’en Serrallonga, on arribà a tenir l’honor d’ocupar la plaça del bandoler de les Guilleries al ball tarragoní.

Recordo molt vivament quan els matins de Santa Tecla, després de la tornada d’ofici i de ballar davant la façana de l’ajuntament, pujàvem a correcuita cap al local del Ball, al carrer de Santes Creus, per desar els trabucs a l’armer, canviar-nos a contrarellotge i sortir del petit local, uns set o vuit serrallongues, transformats en castellers de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona per arribar al Cós del Bou i buscar el nostre nom en els fulls, que la gent de pinyes imprimien, amb les posicions. Sí, llavors no hi havia mòbils 5G ni aplicacions i a la Jove havíem de recórrer a la impressora.

Uns anys després, el camí de la vida el va dur, per raons laborals, a la llunyana Xina, on des de la distància seguia, com podia, el món dels castells i, evidentment, la seva colla. Tant fou així que quan la Vella dels Xiquets de Valls va fer cap, el 2010, a Xangai, en Pau es va presentar a l’actuació, amb la camisa de la Jove, pantalons blancs, faixa i mocador, per afegir-se a la pinya de la gent de l’Alt Camp que, val a dir, van quedar ben astorats de veure que un home, abillat amb la indumentària d’una altra colla,

La vida a la Xina li va regalar conèixer la que seria la seva muller, la Gina i, finalment, uns anys després tornà cap a Catalunya, amb la seva dona, els dos fills i una cruel malaltia que el marcaria per sempre més. De la malaltia i aquests darrers anys de supervivència no en parlaré aquí. Poc o molt us en podeu fer el càrrec. El que sí que us voldria dir són un parell de coses.

La primera, que tot i els impediments que el dia a dia li anava infringint l’ELA, vull recordar que és coautor, juntament amb l’il·lustrador Eric Martínez, del número 7 dels Contes del Seguici, Serrallonga Déu vos guard!, que publica puntualment, cada Santa Tecla, l’Associació d’Amics de la Jove. Una mostra més de la seva relació amb la nostra entitat.

Finalment, també us volia transmetre la seva darrera voluntat. Poc abans de deixar-nos, encara es va veure amb cor de dir-me la darrera paraula que no és altra que records. Sí, RECORDS. En aquests records, evidentment, tenia al cap la meva família, però amb la mirada que em va fer i sabent com era en Pau, aquest prec va més enllà del meu nucli familiar. Eren uns records per a la gent que va conèixer i va compartir estones amb ell, i, per tant, des de les planes de L’Esperidió, us faig extensible aquest darrer pensament seu. Així doncs, a tota la gent de la Colla Jove, records del vostre company casteller Pau.

Una abraçada a tota la Colla i gràcies.

LA CANALLA

Text: Jordina, Laia, Laura, Maria

Nosaltres som les més grans de la canalla i en som només una petita part!

Abans que res ens agradaria presentar-nos!

“Soc la Jordina i voldria donar les gràcies a tots per aquesta experiència i tots els moments i castells viscuts”.

”Em dic Maria i vull dir a tota la colla, però en especial a l’equip de monitors i a la canalla, gràcies! Hem viscut plegades grans moments inoblidables”.

Ara ja sí, després de les presentacions i els nostres moments nyonyos comencem!

Portem mooolts anys a la colla i encara recordem aquell primer dia, quan vam decidir entrar al local, com si fos ahir.

cions de tota la canalla.

O quan saps que s’apropen els 5 millors dies per la canalla i marxem de colònies… No sabeu el que us perdeu colla! Hi fem tantes activitats estranyes que ningú se les podria imaginar o entendre, com la famosa guerra marrana o la rutina d’exercici matinera amb l’Edu. Però ja ho sabeu… Ens encanten!

Aquesta temporada ha sigut la primera postcovid i ens ha costat a tots tornar a agafar el ritme de la rutina castellera i hem hagut de fer un esforç extra per arribar a assolir els castells que abans fèiem amb facilitat. Per això, hem de dir, que estem molt orgulloses de tot el que la colla ha aconseguit fins ara.

“Jo soc la Laia. Gràcies per totes les oportunitats i rialles que m’heu tret cada un de vosaltres. Som els millors, visca la JOVE!”.

Aquest és el nostre últim any com a canalla i ens fa una mica de pena haver de deixar de formar-hi part després de tant de temps, perquè sou una supercanalla!!

També trobarem a faltar tantes hores aguantant als monitors (hehehehe! En realitat us estimem). Però això no vol dir que ens perdeu de vista, eh! Aquí seguirem al peu del canó!

La canalla i sobretot la colla ens ha regalat grans moments plens d’emoció. Us ens direm uns quants!

Els esperats assajos de canalla, després d’un dia dur de col·legi, quan et trobes amb totes les amigues i amics i pots desconnectar.

Volem agrair eternament la dedicació i esforç que dediquen tots i cada un dels monitors i monitores, que ens ensenyen, ens ajuden i ens recolzen i donen suport en qualsevol cosa que puguem necessitar, sigui un tema casteller o personal.

I a vosaltres, Isma i Carmelo, caps de canalla, només dir-vos que heu sigut com els nostres pares castellers: consells, abraçades, petons i la màxima confiança.

Tots aquests anys no haurien sigut igual sense vosaltres monitors, us estimem!

I per acabar, un missatge per a tots els que us quedeu: aprofiteu i gaudiu de cada moment perquè és una experiència única i inigualable que recordareu per tota la vida. Ah! I que sapigueu que passa rapidíssim.

I per acabar, el nostre lema canalla:

“Em dic Laura i vull agrair a tots els monitors, monitores i canalla totes les coses que he pogut aprendre aquests anys, totes les oportunitats per fer grans castells i tots els moments viscuts! Sempre ho tindré present!”.

Quan portem a plaça algun castell, que tanta dedicació i il·lusió hi hem posat.

El passadís que ens espera després d’una estrena, ple d’hòsties i felicita-

A TRIOMFAR I A DISFRUTAR!

UH ULA UH COLLA JOVE UH AH UH!

Us estimem!

ASSOCIACIÓ D’AMICS

Que arribi l’agost i que no marxi mai més

La pandèmia ens havia pres l’agost. Dos anys, dos estius, sense agost. Sense Sant Roc, ni Sant Magí. Sense assaig a les Cols, i sense veure la nostra marea lila pujant el carrer Major per gaudir de la diada més bonica de l’any (amb perdó de Santa Tecla).

Però també, i no menys important, sense l’agost ens faltava la vidilla o més ben dit, la jarana al Cós del Bou. Jo i molts més enyoràvem les revetlles d’estiu al nostre carrer preferit, en aquest petit racó, tant bonic de dia, com atapeït a la nit.

I per fi, enguany, després d’una llarga espera, hem pogut tornar a brindar vora el nostre local fins ben entrada la matinada. Amics, família i algun turista afortunat, han pogut xalar de la represa social del nostre barri.

Els organitzadors de les festes de Sant Roc, van complir amb escreix amb la seva escomesa, fins i tot esquivant la crisi del gel. I els qui hi vam assistir i els que van estar darrere les barres, pencant de valent, van donar-ho tot sense importar la terrible onada de calor d’aquells dies. Tots, sense excepció, vam xalar com mai sense importar si hi havia orquestra, xaranga, ball de gralles o sessió de dj. Èxit d’assistència a tots els actes que van començar abans del dia 15, per les festes de Sant Roc i que van acabar la nit de Sant Magí, amb la Revetlla Lila.

La Revetlla Lila, buf! Si hi vau ser, ja sabeu de què parlo. Perquè precisament enguany, coincidint amb l’any de la represa, Sant Magí, el dia 19, ha caigut en dissabte. I és clar, l’equip que està al capdavant de l’Associació d’Amics de la Colla Jove, no ho va voler desaprofitar; calia celebrar-ho com es mereixia i ja hi podeu comptar que ho vam

fer. Més encara tenint en compte la magnífica diada que havíem segellat unes hores abans.

L’Associació, amb una força i una empenta que recorda als millors moments socials de la Colla, van desplegar un equip de voluntaris i voluntàries, castellers i castelleres, que van aconseguir gestionar una de les revetlles més multitudinàries que recordo al Cós del Bou.

Ells i elles eren una mena d’exèrcit perfectament uniformat, cantant, suant, ballant i treballant de valent, entre combinats i cerveses, donant-ho tot perquè la Revetlla Lila fos l’esclat que va confirmar que sí, que l’agost havia tornat. Quina feinada que vau fer els que hi vau ser a peu de canó: va estar genial; enhorabona!

L’ambient era bèstia. Calculo que hi hauria més de 3.000 persones. I no, us ho juro que no exagero. Baixada Peixateria, plaça de l’Esperidió i Cós del Bou: tot estava a petar. Adjunto fotos, perquè vist des del gimnàs de la Colla, era brutal. I a més, tant els PD Peting com en Dj Rayo van servir un menú musical amb el qual ningú va poder parar de ballar. Van sonar els hits de sempre barrejats amb alguns dels que han acaparat les llistes d’èxits d’aquest d’estiu. Però ni la Rosalía, ni el Bud Bunny, ni el Quevedo van poder destronar el hit més nostrat del Cós del Bou: l’Amparito Roca, que va sonar unes quantes vegades a tot drap i que tothom va cantar a pit com si s’hagués d’acabar el món.

Passar per davant de l’escenari era missió impossible: un grup de 300 adolescents, nois i noies que no paraven de ballar, deixaven anar les ganes acumulades dels estius que els havien robat. Descamisats, suant i amb les

Text: yasmina armesto

hormones revolucionades vaig pensar en com m’hagués afectat a mi o a qualsevol de nosaltres, una pandèmia com aquesta; i llavors ho vaig entendre tot. O no recordes com eres tu amb quinze anys?

Però penso que no eren els únics que ho estaven donant tot. Tothom estava contagiat per l’alegria i el ritme frenètic de la nit. La temperatura era alta i continuava pujant i miressis on miressis, davant de l’antiga Fusteria, al voltant del Fer-Vi, a la porta gran del local o a la cua del lavabo, l’eufòria es feia notar.

Quan es va acabar la música, molts ens resistíem a marxar i ens vam ancorar una estoneta més a fer petar la xerrada, entre debats alegres i converses de matinada.

EL TOUR DE SANT MAGÍ

Una de les activitats tradicionals de la nostra Colla per Sant Magí és la pujada en bicicleta fins al santuari de la Brufaganya. De fet, aquesta ha estat una de les poques activitats socials que, tot i la pandèmia, es va mantenir amb les mesures pertinents.

Però enguany ha tingut un caire social molt especial, ja que s’ha fet de manera conjunta amb dues colles més de la ciutat: els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets de Tarragona.

I l’endemà, quan vaig veure les fotos que havia fet d’aquella nit, des de la planta de dalt del local, vaig pensar allò que ja sabia, però que feia temps que no veia: el Cós del Bou i la Jove és un binomi espectacular.

Si bé Els Pets cantaven allò de “Que arribi l’agost…”, puc afirmar amb total convicció que, l’agost, a la Colla Jove ha tornat per la porta gran; i no volem que torni a marxar. I ara? Ara que es prepari setembre, que venim amb força.

I com a reflexió: tenim un enorme potencial social, un entorn immillorable i una ciutat que ens estava esperant. Aprofitem-ho Colla, posem-hi ganes, impliquem-nos-hi entre tots, i gaudim dels resultats dins i fora el Local!

A les 8.30 del matí els participants es trobaven a la plaça de la Font de Tarragona per emprendre un recorregut de 125 km que tenia per objectiu arribar a Sant Magí de la Brufaganya i tornar a Tarragona. També es va habilitar un recorregut alternatiu de 65 km amb punt de retorn a Santes Creus que va ajudar a ampliar la participació a ciclistes de tots els nivells. Com si 65 km, fos poca cosa!

Aquesta ha estat la pujada més multitudinària de les que es recorden i també la més completa. Fins i tot hi ha hagut un grup de suport format per castellers de totes les colles que, amb els seus vehicles han organitzat punts d’avituallament a Santes Creus i a Sant Magí de la Brufaganya per tal que els participants poguessin re-

LES GRALLES I TIMBALS S’APUNTEN A LA FESTA

Per Sant Roc, concretament la nit del 15 d’agost, les gralles i timbals de la Colla van sorprendre fent acte de presència a l’escenari per acompanyar el grup La Virolla en la seva

Les gralles i timbals de la Colla Jove Xiquets de Tarragona han tingut més de feina de l’habitual durant aquest mes d’agost. Més enllà de les cites castelleres, i les matinades de Sant Magí, el nostre grup de músics ha estat coprotagonista a les festes majors de dos indrets estretament vinculats a la Colla: el Cós del Bou i el Catllar.

actuació durant les festes del Cós del Bou. El ball de gralles en el qual

cuperar forces: begudes, fruita i llaminadures de sucre per contrarestar el desgast del tradicional recorregut que van fer en plena onada de calor. Admiració per a tots ells i elles i enhorabona als organitzadors per la iniciativa conjunta. El vermut a l’arribada a Tarragona va ser el millor premi per a tots. També per a aquells que van patir alguna punxada a la tornada i que van haver de ser recollits pels vehicles del grup de suport a darrera hora. Veient la proesa, tot fos això!

van participar, era una de les novetats d’enguany i l’estrena va ser tot un èxit.

Uns dies més tard, en plena festa major del Catllar, la formació musical lila va participar d’un dels actes més destacats de la vila: la despertada de gegants, que anava precedida del pregó a càrrec de la Colla de Gegants i Grallers del Catllar. El concert graller a la plaça de la Vila és ja una tradició per a les nostres gralles i timbals i és una mostra més de l’estreta vinculació entre el municipi i la Jove de Tarragona.

ENTREVISTA A ORIOL CAROD COMAS

Quedem just el dia abans de Sant Magí per a fer l’entrevista. L’Adrià a Cornudella amb l’Oriol i la Jordina a Tarragona. Després d’un bon dinar fem la sobretaula per videotrucada per a parlar del que tant ens agrada: els castells i la Jove.

Com arribes a la Colla?

Va ser l’any 89, quan tenia set anys. Jo anava al Centre Excursionista i ens van enredar per anar al local un dissabte al matí i ja vam entrar a la Colla mon germà Pol i jo. De fet, al cap de no res ja pujava als castells! Abans la necessitat era la que era! (riu)

Recordes el teu primer castell a plaça?

Sí, el 3de7ps. Jo vaig entrar a la colla i al cap de poc estava allà enxufat al 3 per sota. Jo encara no sabia pujar massa bé, i em van posar d’acotxador. Allí damunt dels dosos que no havia de fer massa cosa, només baixar. Aquell dia no recordo si el vam descarregar, però sí que ens va caure moltes vegades i em vaig fer un fart

de fotre’m hòsties.

Qui hi havia a Canalla en aquell moment?

Jo me’n recordo que hi havia en aquell moment el Plàstic i el Ferranet a dosos, que eren els meus referents. L’enxaneta no ho recordo ara mateix. El Titànic, tot i que potser era una mica més gran, el Sisquet, l’Enric, el Marià. És que voldria que quedés per escrit que aquesta entrevista m’hagués agradat fer-la amb el Meu, el Pere Audí, aquest home és l’enciclopèdia de la Colla!

Ens han dit que et preguntem per una anècdota amb una caiguda de 4de8.

(riu) Bé, em vaig partir el colze. Jo

anava a dosos amb la Ganxeta i després de caure em feia un mal que t’hi cagues. Va venir a mirar-me un de la colla que en sabia d’aquests temes i em va dir que res, que només era un esquinç. I a mi em feia mooolt de mal, mons pares estaven fora, i el Ringo em va portar a l’hospital. Hi vaig anar caminant! I sí, sí, em vaig partir el colze per la meitat! Em van operar la mateixa nit i l’altre dient que només era un esquinç, el cabró! (riu)

Recordes el pas als castells de nou?

Això sí que ho recordo! Quan vaig entrar a la colla van ser aquells anys de fer el 3de8 i, amb l’entrada del millor cap de colla, el Ferran Ventura, que va representar el pas a creure’ns que podíem anar-hi. Recordo aquell pri-

Text: Jordina Estopà Masdeu i Adrià Calvet

mer castell de nou el 93. Havia plogut per Santa Tecla i vam muntar-nos una diada pocs dies després. També hi vam fer el 5de8. Jo recordo que no el teníem tan assajat, diria que no havíem fet ni el 5de7 net a l’assaig, però el vam descarregar perquè just abans havíem carregat el 4de9f. Aquest sí que el portàvem assajat! Igualment, res a veure amb la intensitat d’assajos d’avui dia.

Ja no hi feies d’acotxador. On anaves en aquests castells?

Jo, en aquell 4de9f carregat, anava a sisens amb la Ganxeta, l’Anna Enfedaque i la Raquel. I en el 5de8 anava de quint a la buida amb la Ganxeta a la plena i el Raimon a la rengla. Jo anava damunt del Titànic!

Aleshores, vas participar en el primer intent de 5de9f?

No, el vaig estar assajant i em van treure els fills de puta. Però bé, allí jo ja vaig començar a desviar-me una miqueta, fumava molts porros allà al Trinquet Nou i va començar una mica el meu declivi casteller, ja que al cap de pocs anys ho vaig deixar. Així i tot, encara vaig assajar el 4de9 net i vaig pujar en l’intent del 98! En aquell intent només tenia setze anys i anava a quarts. Ara potser es veu més, però en aquell moment era una flipada. Vaig créixer molt ràpidament i de fer de quint a castells de vuit vaig passar a fer de terç, compartint pis al tronc amb l’Albert Grau, el Plàstic i el Ferranet.

Quin perill!

Allò era…! Aquí hi ha coses que no podràs posar (riu). Jo en aquell moment començava a sortir i encara em controlava, però ells eren més grans i ja se sap.

Tu que t’has fet gran a la colla, i a part dels castells, has viscut moltes experiències i sabem que hi ha anècdotes divertides durant algun viatge de la Jove a l’estranger…

(riu) El d’Amsterdam! Era el 97, i em vaig trobar allí amb 14 o 15 anys amb l’Albert, el Ferranet, el Plàstic… A mi em semblaven molt grans, però l’Al-

bert només en tenia 27! I res, estaven ells fent birres (i nosaltres d’amagat) i algú va dir “vinga un sinpa” i vam arrencar a córrer.

L’Albert Grau em va dir que tu vas ser l’instigador.

Jooooo? (riu) Jo no ho sé, vols dir? Bé, no ens van pillar. Però em vaig deixar la bossa amb tota la roba de castells i la meva cartera amb el DNI. I allà no vaig tornar-hi. Va ser trist, però divertit també. Potser ha prescrit, eh! Bé, i la Mònica també es va deixar la bossa, eh!

nar un cop de mà quan van tornar a constituir-se com a colla.

Bé, jo en aquell moment em vaig trobar amb la situació que acabava d’agafar el bar, la Fusteria. Aleshores els Brivalls em van venir a veure per si els podia donar un cop de mà i bé, ho tenia a dos segons de casa i ràpidament em tenien liat. Els vaig ajudar un any i poc. El fanatisme pels castells jo l’havia perdut, però aquí el vaig recuperar. I això em va fer tornar a la Jove.

De fet, amb la Colla vam actuar durant alguns anys a Cornudella amb els Brivalls. Una diada que acabava amb uns fideus rossejats gentilesa de la Fusteria…

Tortura i assassina. I reparteix alegria de nit i de dia! (riu). Ho vam fer tres anys i va ser un èxit total. Va ser molt divertit… MOLT DIVERTIT! Mola veure la colla en ebullició tots barrejats on ja no ets tronqueti o de pinya. És una altra cosa que tenen els castells.

Fins a quin any vas venir de manera regular a la Colla?

Fins al 1999. Jo sincerament, vaig deixar els castells perquè n’estava fins als collons d’haver d’anar a dormir aviat. Tothom sortia i jo no podia, tot i que bé, l’Albert i aquests sí que sortien! Però jo em vaig comportar molt, eh! Les coses com siguin. Però volia tenir una mica de llibertat per poder fer el que volgués, perquè si pujaves havies d’estar-hi. I res, al cap de mig any de deixar la Colla vaig conèixer la Sònia, la mare dels meus fills.

I te’n vas a viure a Cornudella de Montsant.

Vaig estar vivint encara un any a Sant Pere i Sant Pau amb la Sònia i després vam pujar cap aquí al poble. Aleshores ja sí que vaig desaparèixer del tot de la Colla. Em va saber greu, però la vida són cicles.

Parlem de la teva relació amb els Brivalls de Cornudella. Els vas do-

Com vas viure aquest retorn?

Uah! ESPECTACULAR! Van ajuntar-se diverses coses: tornar a la Colla de nou seriosament i al cap de res em va sortir l’oportunitat de posar la Fusteria al costat del local. I ho vam petar. A més que castellerament ens anava genial, així que xampany i galetes! Al 3de10fm carregat del Concurs del 2014 ja vaig baixar a fer pinya i el 2015 ja vaig tornar definitivament, fins

Viatge a Orleans 1995

que em van detectar el càncer. I vas experimentar què és estar a la pinya.

Jo quan vaig tornar encara em van posar al tronc del 9, però res, dos assajos i fora. No em devien veure bé (riu). I em van posar a les catacumbes i allí és on he après jo què són els castells. N’estic superorgullós perquè jo mai a la vida havia conegut què era això d’estar a baix a la pinya. He vist què és pujar i ser casteller de tronc i després què és estar allà a baix. Allí he après a patir. He après que estar a la pinya és molt més difícil que pujar. Pujar és fàcil. Estar a la pinya és com estar a l’obra i fer formigó durant nou hores. És així; és no tenir aire, mal a l’esquena, gent que es plega… Jo he vist de tot allí! Vaig xalar molt, però també vaig patir. Vaig poder conèixer com eren els castells per dins i per fora i això és una fantasia.

Quines posicions vas ocupar?

He fet d’agulla de castells de 9, de primer lateral al 3de10fm (que entres el primer i surts l’últim, que és una bogeria!), he fet un 3de9f de baix, DE BAIX! Però jo, tot aquell 2018 ja no em trobava bé, em feia mal l’esquena i pensava que era del pes, però que va, era del tumor.

Quan et van detectar el càncer?

PIM! PAM! PUM!

El 2019, quan comença la temporada, jo estava molt malament, no podia agafar pes. Aleshores jo ja no vinc a la Colla aquell any. Crec que era a l’abril que ja no podia més i em van trobar el tumor. I vaig estar dos anys i mig amb aquesta merda. I clar, em van fer una colostomia i no puc rebre pressió a la panxa. Em van matar perquè no puc fer castells. Si visqués a Tarragona faria com el Burillo, de venir a mirar! Però bé, estic a Cornudella i no baixaré per no poder portar pes a sobre.

Ens han dit que des de petit que dius que tu series cap de colla. Enguany s’acaba mandat…

(riu) De fet, jo vaig presentar una candidatura una vegada. Era una pallassada perquè em vaig presentar jo sol i no tenia res i només em va votar l’Aregio que era el cap de colla sortint (riu). Tenia nou anys. Res, seriosament, a mi m’agrada manar, el problema és que et facin cas. És una cosa que em molaria moltíssim, però ara no tinc potestat.

Ens has parlat del Paco, de quan fèieu entremaliadures de canalla, encara hi tens contacte?

Doncs el vaig veure l’altre dia!

Una plaça… Les Cols

Una diada… Sant Magí

Un castell… el 5 de 9f

Una celebració… la del 4de9f carregat del 93

Un llibre… Revolució o reforma: el canvi en el model de colla castellera a Tarragona d’en Guille Soler

Un pel·li… Días de fútbol

Un cap de colla… Ferran Ventura

Un element del Seguici… El Drac de sant Roc

Quan guanyem el Concurs de Castells prometo que… em llegiré tres llibres! (no direm de quantes pàgines!)

Vaig baixar a Campclar a veure’l. Volia parlar d’ell perquè crec que tant ell com son germà, el Jose, van ser els primers gitanos que hem tingut a la Colla. Els dos van estar pujant molt de temps i el Paco de tant en tant encara es passa pel local. I em va presentar a son fill! I ara és el pastor de la parròquia! Vam estar parlant molta estona de la Colla i em deia que la Jove li havia donat molt.

Com veus a la Jove ara?

Per la tele (riu). A veure, jo estic informat perquè ho necessito. Realment abans del 4 a Vilanova la cosa semblava fotuda i mira! Però evidentment, la COVID-19 ens ha afectat, com a totes les colles. Amb tot, la colla està en auge, però ens toca creure’ns-ho. I malgrat tot, quan toca, la gent hi és.

Quin és el moment casteller que et posa la pell de gallina?

Passar a ser colla de nou. Aquell 4de9f carregat del 26 de setembre del 1993. Aquest va ser el punt d’inflexió. Cap colla tarragonina ho havia fet. I després encara vam descarregar el 5de8. Crec que és el dia que més m’ha marcat com a casteller.

Vols afegir alguna cosa més?

Que la Sota no va complir la promesa de veure’ns després de descarregar el 2de9fm.

LA JOVE OPINA

A causa de les altes temperatures, estaries a favor de canviar l’horari de les diades?

jo no canviaria els horaris, abans continuaria estudiant la manera d’agilitzar les diades. Que estrany seria un Sant Magí o una Santa Tecla a la tarda, oi? No m’agradaria gens!

Roser

Des del meu punt de vista depèn molt de la diada… Per exemple, si hi ha seguici abans o només és diada de castells com la de Llorenç. En casos com aquest crec que seria interessant avançar les diades per la calor…

Maria Ximenis

Crec que qualsevol activitat física a altes temperatures té el seu risc, però

Isabel Gregorio

Més que a favor, hauria de ser un canvi necessari que ni ens hauríem de plantejar. Fer castells a ple sol no és sostenible. S’hauria de pensar en noves maneres més àgils i flexibles per poder continuar gaudint dels grans castells.

Marjorie Rojas

Cal tenir en compte que la calor és més sufocant que abans. Si es canvia l’horari de les diades hi guanyarem tots, ja que vindria més gent d’espectadora i nosaltres estaríem més còmodes fent castells. La calor t’aixafa molt.

Lian

Personalment, m’agraden i m’he acostumat als horaris tradicionals de diades i hi ha aquell punt romàntic.

Ara, és cert que ja hem viscut diades en plenes onades de calor on fer castells es torna insostenible, ja sigui pel públic com per les dificultats per aixecar els castells. Tenint en compte que les temperatures no tendiran a millorar, estic a favor de qüestionar-nos els canvis d’horaris, sempre que sigui per afavorir els resultats generals!

Per diades fora de context de festa major pot ser una bona opció, però les que estan lligades a dies concrets i encaixades entre actes, crec que estan bé on estan. Per mi potser és més important ser puntual i ràpid a l’hora de fer els castells que no l’horari en si.

Aquest any la calor ens ha fet suar (més encara) la camisa. Si bé és cert que hem de preparar-nos per rendir amb aquestes condicions, crec que caldria establir una temperatura límit a partir de la qual no s’aconselli la realització de diades. No només per evitar exposar els castellers i castelleres, sinó també pel públic, ja que pot deixar de veure atractives les diades pel risc de patir cops de calor com els que ja hem viscut aquest any.

demanar que ens donin aigua freda a totes les actuacions!

Sí, avançaria les del migdia i així poder acabar a una hora raonable. I més si són fora de Tarragona.

La calor extrema no és bona per la salut dels castellers i del públic de les diades castelleres. Mentre no s’aconsegueixin revertir els efectes del canvi climàtic, s’hauria de canviar l’horari d’algunes diades. I també hauríem de

Pitu Rovira

Aquest és un debat que més tard que d’hora s’haurà de posar sobre la taula, i més tenint en compte el més que evident canvi climàtic. Penso que un argument per començar és que caldrà tenir en compte les diades que es fan després de la passada d’un seguici (per qüestions de seqüència històrica) de les diades “inventades” (diades del local, d’inici de temporada, etc.) que podrien fer-se perfectament a la tarda. Com acostuma a passar, aquest debat l’acabaran liderant les quatre o cinc colles grans.

Andreu Piñol

Carlos Moran

Dídac Bru

Enric Rovira

LES NOSTRES FOTOS

Foto: F. Virgili

Foto: Christian Muñoz

Foto: Albert Cuadras

Foto: Mireua Cruz Bosa

Foto: Mireia Cruz

Foto: Christian Muñoz

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Judit Murcia

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Arthur Phtos

Foto: Christian Muñoz