juny del 2010 n. 100
n_100.indd 1
Colla Jove Xiquets de Tarragona — www.collajove.com
0 0 1
10/06/10 18:36
ÍNDEX Editorial
3
JOVE TARRAGONA · Fermesa i constància - Josep Fèlix Ballesteros · La glòria del Cent - Olga Xirinacs · Passió i pinya · La canalla · Què pensa la canalla de la revista · La columna: Primers anys de L’Esperidió · L’entrevista a... Xavier Altès · Què hi dius?
4 4 5 10 12 14 14 18
MÓN CASTELLER · L’Esperidió, un mític casteller tarragoní
20
· Les nostres fotos
22
Equip de redacció Angel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Joan Gasol ”Bolo”, Anna Guasch, Eduard Vidal, Mar Vileu, Carme Badia
Col·laboradors Chantal Bertran i Miquel Seró Maquetació Cinta Olivan
Colla Jove Xiquets de Tarragona. C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 - www.collajove.com L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència. Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85
2 n_100.indd 2
10/06/10 18:36
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Cal seguir avançant, cal seguir innovant i un dels reptes que ara seÊns plantegen passen ineludiblement per la xarxa i pels formats digitals. No els hi podem pas donar lÊesquena i hem de ser capaços dÊaprendre a conviure-hi sense perdre per això la nostra pròpia identitat que és la que ens ha fet grans. És fàcil imaginar un final dÊassaig dÊaquí a trenta anys amb gent capficada fullejant les pàgines de LÊEsperidió pel carrer del Cós del Bou. També és fàcil imaginar que algú se les mirarà en alguna mena de pantalla avui encara per inventar. És fàcil també imaginar que dÊaquí a trenta anys, algú sÊapropi a una prestatgeria, agafi i fullegi aquest número 100. Costa més imaginar, però potser també algú ho farà baixant-se un pdf, entrant en alguna web o per algun mitjà encara per inventar. En aquest cas, els seus fulls no sÊhauran esgrogueït ni estaran polsosos i sens dubte, ja no serà el mateix, però LÊEsperidió de ben segur que seguirà fidel a ell mateix.
Als humans ens agrada obrir i tancar etapes marcantnos fites. Per fer-ho recorrem sovint a la simplicitat de fer agrupacions en nombres que ens siguin senzills de comptar com un, cinc, deu, vint-i-cinc o per exemple cent, que és precisament lÊexemplar de LÊEsperidió que teniu ara mateix entre les mans. Cent números de la tercera etapa! No podem negar que és ja un bagatge a tenir en compte tractant-se dÊuna publicació de les seves característiques. El número cent no té per què tancar una etapa, ni obrirne una de nova, però pot ser una bona ocasió per fernos algunes preguntes i de pas alguna reflexió. Moltes qüestions que podrien tombar pel cap dels qui fan lÊEsperidió, o sigui, de tots i cadascun dels membres que formen o que han format part de la Colla al llarg dels seus més de trenta anys dÊexistència. La seva vocació ha estat clara des dÊun principi i la voluntat ha estat sempre la mateixa: la de ser portaveu i reflex fidedigne de la Colla. Ja ho van tenir molt clar aquells que lÊany 1980 es van plantejar una publicació i van tenir lÊextraordinària clarividència dÊescollir-li un nom que és un dels seus principals encerts. Per què una revista que es digués LÊEsperidió? Per una banda sÊaconseguia que una colla castellera tingués una publicació impresa. Un fet tan normal i habitual avui en dia com singular lÊany 80, representava tota una declaració dÊintencions, i és que la Colla Jove apareixia amb la clara voluntat de sacsejar el panorama casteller tarragoní des de tots els fronts possibles. Fins llavors, una colla castellera el que havia de fer era castells i el demés.... collonades!!! DÊaltra banda, adoptant el nom del mític casteller tarragoní, la Colla deixava clar que es volia fer un lloc en el panorama casteller sense renunciar en cap cas a la tradició castellera de la seva ciutat. Es buscava aquí també i de forma conscient, o potser inconscient, aconseguir el difícil equilibri entre la rònega tradició i la inestable modernitat. I lÊEsperidió va tirar endavant, fent-se un lloc i reinventant-se cada quan calia, buscant quina havia de ser la seva identitat. I ho va fer gràcies als milers de persones que hi han anat colĉlaborant des de dins dels diferents equips de redacció, escrivint a les seves pàgines, aportant les seves fotografies, llegint els seus articles o simplement participant en la pinya dels castells de la Jove, esdevenint així els veritables protagonistes de LÊEsperidió. I aquest és i ha estat lÊúnic secret per arribar al 100. No cal donar-li més voltes, la clau és la voluntat i dÊaixò, ens en sobra.
3 n_100.indd 3
10/06/10 18:36
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37
FERMESA I CONSTÀNCIA el seny, amb força i valor, cal que fem pinya per Tarragona.
Fa trenta anys que naixia oficialment la Colla Jove Xiquets de Tarragona gràcies a un grup de joves ilĉlusionats que es trobaven al bar Motoclub. Mica a mica, la nova colla ă que en un principi provocaria suspicàciesva aixecar els primers castells sorprenent a lÊafició tarragonina molt positivament.
Des de lÊAjuntament tenim clar que hem dÊinvertir per generar condicions òptimes que garanteixin un bon nivell de cohesió social. DÊalguna manera el fenomen casteller és una gran eina per fer ciutat. En el decurs dels anys la Colla Jove ha esdevingut un clar motiu de pertinença, i la seva identitat ha estat, i és, integradora en el sí dÊun societat plural, diversa, catalana i tarragonina. Per això és dÊadmirar la tasca que desenvolupa a molts nivells i sempre de forma voluntària. En un món cada vegada més individualista i materialista, els castells tenen un clar sentit social irrenunciable i la revista LÊEsperidió que ara arriba el centenar de números, nÊés un clar exponent, de fermesa i de constància.
Ben aviat es va veure que la rivalitat amb lÊaltra colla local feia que la qualitat dels castells de Tarragona anés „in crescendo‰ i es veiés sensiblement millorada amb castells cada cop més reeixits. De la mateixa manera que sÊhan de planificar els castells, la nostra ciutat no es pot improvisar. Necessitem un nord, claredat dÊidees i acabar els projectes pendents. En definitiva, deixar de ser la ciutat dels projectes. I això ho hem de fer emprant els valors castellers com a metàfora de lluita colĉlectiva. Sense perdre Foto / Pilar Aymerich
Per tot això, amb motiu del número cent: Força i amunt! Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona
LA GLÒRIA DEL CENT
Una vegada era... una revista que va començar gràcies a lÊesforç i bona voluntat dÊuna colla de gent que miraven enlaire amb els peus a terra. És clar que dÊaquests nÊhi ha molts. Per exemple els pagesos quan prediuen el temps; els controladors aeris; els astrònoms i altres colĉlectius. Però ara em refereixo a una colla castellera, i el fet és dels més singulars, perquè sense necessitat dÊaparells de medició i de control, resulta que el cel que miren seÊl fan ells mateixos. Cosa meravellosa, per cert, i ambiciosa.
El sol corona la plaça i els mocadors són banderes. Les mans més amunt del cap, ales blanques i ales negres.
El cel dels castellers es toca amb les mans. I com més amunt sÊalcen aquestes mans, més possibilitats tenen de tocar la glòria. Tocar la glòria és aquell moment meravellós que es transmet des dels més petits, al capdamunt, fins a la base, a la pinya, al tronc més fort i més arrelat que hi pugui haver.
Cada casteller, una flama; cada castell, la foguera. Quan crema la sang als braços –sÊencén la Terra sencera!
Pugen, al sol de migdia, cúpules i catedrals: cada casteller, una pedra, cada castell, el més alt. Cada vegada que pugen els castells en lÊaire groc, se sent un bategar dÊales perquè el cel és més a prop.
Felicitats per cent números dÊuna revista, LÊEsperidió, a la qual heu dedicat el 100x100 dels vostres esforços, i que explica tot el vostre món, tal com jo el vaig voler explicar també en aquella Cantata. He treballat per a vosaltres i va ser bellíssim. Que la força i lÊalegria us acompanyin sempre.
En la meva Cantata dels Castells, „Cada castell una flama‰, que suposo que coneixeu bé perquè va ser dedicada als castellers en concurs a plaça, i que porta una fantàstica música de Jordi Molina, vaig dedicar un dels fragments a la glòria, „La glòria de migdia‰:
Olga Xirinacs
4 n_100.indd 4
10/06/10 18:36
38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54
PASSIÓ I PINYA Petita història de L’Esperidió
La Colla Jove va néixer amb una revista sota el braç: L’agost de 1980 es va fer la primera diada amb camisa i al desembre d’aquell mateix any es va publicar el primer número de L’Esperidió, nou fulls escrits a màquina, copiats amb vietnamita i agafats amb una grapa sense número en portada. El segon número, en arrencar la temporada del 81, tenia passatemps, un reportatge d’història castellera i una crida a la “màxima dedicació als assajos” perquè la “il·lusió, però també responsabilitat que tots tenim” permetés assolir l’objectiu de fer castells de set. ció interna i externa. Fer LÊEsperidió va sorgir de manera molt natural.
„La revista era una altra forma de fer quelcom que ningú més feia‰, explica Xavier Altès, que ha estat implicat en lÊequip de redacció en dues èpoques de LÊEsperidió (del 85 al 91 i des de 2005 fins ara). „Ara tothom ho dóna per fet, però llavors poques colles es plantejaven fer més coses a banda de castells‰. Màrius Castellví, també implicat des de mitjans dels 80, recorda que tot-hom a la Jove tenia molt clar que calia tenir un instrument de comunica-
El 1985 va ser lÊany de la consolidació del projecte. La nova junta va apostar perquè la revista tingués caràcter trimestral i un equip de redacció estable. LÊequip tenia autonomia per definir els continguts i Altès recorda que llavors van definir ja el criteri que avui segueix guiant la
5 n_100.indd 5
10/06/10 18:36
55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 6
feina de coordinació de cada número: „Que tothom de la colla pugui dir la seva. Mai sÊha censurat res‰. SÊhi han arribat a publicar articles crítics amb la tècnica quan algú volia expressar divergències. I es feien comentaris àcids sobre les actuacions dels matalassers. „Ens agradava crear polèmica‰, reconeix Xavier Altès. Us en recordeu dÊen Joan Galteres? Els més joves no el coneixereu, però era tota una institució a LÊEsperidió durant la segona meitat dels 80. Aquest era el pseudònim del misteriós columnista que escrivia els articles més pro-
durant tots aquests anys he guardat el secret de qui era Joan Galteres, però potser ara ja es pot dir, oi? vocadors en un moment de màxima ebullició de la rivalitat entre les colles locals. „Durant tots aquests anys he guardat el secret de qui era Joan Galteres‰, explica amb orgull hermètic en Màrius Castellví mentre esperem que es canti la primera pinya a la diada de Salomó. La seva mirada es creua amb la del coordinador de LÊEsperidió i conclou: „Però potser ara ja es pot dir, oi?‰. „Va ser una època convulsa‰, somriu sorneguer. De fet, LÊEsperidió ha servit moltes vegades de veu de la consciència de la colla, mirant dÊexpressar el sentiment colĉlectiu. Els editorials es pensen molt i han influït en decisions importants. „La identitat de la colla sÊestava conformant i la revista va contribuir a definir el caràcter de la colla‰, explica Màrius Castellví en recordar els inicis. LÊAndreu Ximenis recorda la „ilĉlusió‰ de lÊequip com el més important. Recorda que la gent que tirava endavant la revista es coneixien de moltes altres iniciatives culturals de la ciutat, estaven molt implicats en la vida social. LÊassumpció de noves responsabilitats a la colla i el naixement dels primers fills van obligar la primera generació dÊeditors de LÊEsperidió a deixar el projecte i van entrar noves cares.
Nous dissenys, el mateix esperit Anton Grau acabava dÊincorporar-se a la colla feia poc més dÊun any quan li van proposar formar part de lÊequip el 1989. Ho va veure com una bona manera dÊintegrarse més a la Jove i de seguir amb la seva passió pels mitjans després dÊun parell dÊanys colĉlaborant amb Ràdio Fòrum, lÊactual Tarragona Ràdio. „No recordo qui em va enredar, però em va agradar la idea de no venir només a fer castells‰. La Jove havia crescut i es consolidava com a colla de 8. „La revista sÊhavia quedat petita‰, explica
6 n_100.indd 6
10/06/10 18:36
8 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82
Grau. Aquell equip de redacció va apostar per posar color a la portada i centrar els continguts més en reflectir les inquietuds de la colla, deixant menys espai per als articles sobre el món casteller. „Ja no tocava explicar la història dels castells, sinó donar veu a la gent que entrava a la colla‰. El 1991 la canalla va començar a tenir una secció específica que encara avui perdura.
el groc va ser molt polèmic. Simbolitzava la voluntat d’obrirnos a la ciutat, d’acceptar que hi ha vida més ennllà del lila
Les millores en el disseny i la maqueta al llarg dels anys, la incorporació del color i de més fotos i de més qualitat (gràcies a lÊobjectiu incansable dÊen Miquel Seró), no han fet alterar lÊesperit inicial de la revista. És una revista que dóna veu a la colla, una revista per emmirallar-nos, per saber qui som, per mirar enrere a les actuacions fetes i endavant a les aspiracions que tenim. Les entrevistes a membres de la Jove, columnes de reflexió, enquestes dÊopinió, cròniques de diades i fotografies de dins i fora de la pinya sempre han estat el contingut principal. Però també és una revista connectada al món casteller, amb voluntat dÊarrelar la colla en la tradició a través dels reportatges històrics que expliquen dÊon ve la passió per fer pinya, i també propera a la ciutat a través dÊarticles sobre altres aspectes de la nostra cultura popular.
bant de segle. Sobretot ara que amb Internet tenim tots els resultats i vídeos de les diades de seguida. El valor que té va més enllà dels resultats, LÊEsperidió dóna fe de la passió que hi ha en tot el que fem. Per això avui dia hi ha més fotos de persones que de castells. Grau recorda que el color groc que van posar a les pàgines per donar més vida al contingut va ser molt polèmic. Ell ho defensa: „Simbolitzava la voluntat dÊobrir-nos a la ciutat, dÊacceptar que hi ha vida més enllà del lila‰.
Els reptes de fer una revista Les persones que al llarg dels anys sÊhan implicat a lÊequip de redacció de la revista tenen un perfil molt divers, però un tret comú: La inquietud cultural i la responsabilitat de tirar endavant un projecte important per a la colla. Quan seÊls pregunta per què sÊhi van implicar diuen que algú
„La revista no busca informar de lÊactualitat‰, explica Jordi Grau, que va participar en la renovació del tom-
7 n_100.indd 7
10/06/10 18:36
83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 9
dÊenguany mateix que combinen els textos i fotografies abans dÊenviar a imprimir el nou número. El 2005 lÊequip de redacció es va „desmelenar‰ --en paraules de Xavier Altès-- i va invertir uns quants euros en comprar una gravadora per fer les entrevistes. Fins llavors en Joan Borràs els va deixar la seva durant molts anys.
els ho van demanar, més que no pas que fer una revista fos el seu somni de tota la vida. La feina de lÊequip ha estat sempre de dinamització: buscar autors per als articles, animar la gent a participar. Les primeres reunions es feien al local de la colla. En els últims mesos el bar Piscolabis a la plaça de la font és el punt de trobada on es couen els temes del proper número.
La incorporació de la publicitat
el 2005 l’equip de redacció es va ‘desmelenar’ en comprar una gravadora per fer les entrevistes
El cost dels 900 exemplars de la revista (eren 750 fins el 1998) es cobreixen parcialment amb les subvencions dÊentitats i institucions a diverses activitats de la Jove. El 1997 la Genoveva Zaragoza va impulsar la captació de publicitat de petits negocis de la ciutat per finançar el 100% de la producció, que llavors pujava a un milió de pessetes a lÊany. Amb el seu esperit comercial, va convèncer gent de la colla i de fora de la colla per signar contractes per quatre números que suposaven requadres més o menys grans al peu de les pàgines de LÊEsperidió en funció de lÊaportació. Zaragoza recorda que en algun cas ella mateixa va dissenyar lÊanunci, dibuixant per exemple el vaixell per Peixos El Vaixell.
Fins el 2004 lÊimpremta sÊencarregava de maquetar la revista i calia anar a fer visites per veure com estava quedant, revisar galerades, polir faltes. Fins no fa gaire anys, els articles arribaven escrits a mà o a màquina dÊescriure. Tot el procés és molt més senzill ara, amb el correu electrònic i la colĉlaboració primer dÊuna maquetista, Cecilia Bofarull, després de lÊEdu Vidal i Cinta Olivan des
8 n_100.indd 8
10/06/10 18:36
6 97 98 99
101000 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Han passat per l’equip de redacció Abelló, Arcadi Altès, Àngel Altès, Xavier Àlvarez, Míriam Badia, Carme Barberà, Jordi Blanch, Montse Bofarull, Cecília Callao, Manuel Campabadal, Eva Carod-Rovira, Josep-LLuis Castellví, Màrius Cornadó, Sergi Dasca, Andreu Domingo, David Folch, David Garcia, Ricard Gasol, Joan Gras, Josep Lluís Grau, Anton Grau, Jordi Guasch, Anna Guinovart, Montserrat Luengo, Gregori Macías, Joan Ramon Maixé, Jordi Marsal, Josep Maria Martinez, Josep August Mas, Quim Miquel, Eduard Molina, Gabriel Montseny, Ramon Olivan, Cinta Prats, Joan Poll, Albert Ribera, Xavier Sabaté, Mónica Salvadó, Josep Maria Sempere, Quico Solà, Montse Solé, Sergi Solé, Xavi Vidal, Eduard Vileu, Mar Ximenis, Andreu Zaragoza, Genoveva
es repeteix la mateixa pregunta ‘quan surt?’ ningú pot esperar per veure qui surt retratat a la revista
El Gabriel Molina sÊencarregava dÊanar a cobrar els rebuts, malgrat que hi havia veus que desconfiaven del seu passat matalasser. La màgia de LÊEsperidió fa que cada any segueixin sortint quatre números. Mai ha faltat a la cita. Ara les dates de publicació són més flexibles, per adaptar-se al ritme de la temporada, però els castellers lÊesperen i si es retarda una mica lÊequip de redacció no para de rebre la mateixa pregunta: „Quan surt?‰. Un cop està al local, el ritual es repeteix: Ningú pot esperar a arribar a casa per veure qui surt retratat en les pàgines de la revista. David Domingo
9 n_100.indd 9
10/06/10 18:36
13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 2
la canalla
ESPERIDIÓ 100
100 esperidions són molts! Hi ha moltíssima canalla que ha passat per la colla i molta que surt reflectida a L’Esperidió, al llarg del temps, o bé de manera puntual. En els primers esperidions no hi havia un apartat de canalla, com el tenim ara, però sí s’hi explicaven quines activitats s’havien fet, qui eren els anxanetes i acotxadors i algunes fotos. Al principi de la nostra història, quan no hi havia una persona encarregada específicament de la canalla, tot funcionava amb un altre tarannà, tothom es feia càrrec de la canalla que tombava per allà. Els primers a fer-ho van ser Jaume Omella (Ringo) i Jaume Abelló (el Queridu), Garrofeta, després Joan Prats, Albert Gómez, Siscu Gómez (encara avui dia), Dani Serrano, Bea de la Osa, Andreu Piñol, Aleix Bordas.
Una evolució natural Actualment i evolucionant com a colla, ens hem organitzat molt en relació a la canalla, potser pel fet que ens hi hem abocat dÊuna manera natural, sense sentir-ho com una obligació. Ara hi ha un equip de canalla, monitors i monitores de tècnica i de lúdica. Cadascú té tasques diferents però que intenten assolir el mateix objectiu: ensenyar a fer castells. Per fer-ho també fem activitats diferents que no siguin castells per
10 n_100.indd 10
10/06/10 18:36
7 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41
Joc fet per la canalla per descriure L’Esperidió Equilibri, força, valor i seny Sensacional, mai saps de què parlarà o quins articles hi sortiran Personatge, casteller històric de la nostra colla Enhorabona, que en fem 100!!! Rigorós, informació contrastada Il·lusió de tots els equips i les persones que hi participen Diverteix, llegir-la Indispensable, per saber les coses que passen a la colla Orgull de tenir una revista pròpia
reforçar el grup, lÊequip de la canalla i el contacte amb els pares, i els resultats es noten. Per exemple la calçotada reglamentaria de cada temporada. A través de LÊEsperidió es pot fer visible la feina de lÊequip de canalla que sÊha fet, ara i abans, i ens permet reconèixer
amb L’Esperidió podem seguir el rastre d’aquells qui van ser canalla en algun moment
canalla i després, de grans, han estat vinculades a la canalla, ja sigui com a monitors o monitores o bé com a cap de canalla. Aquest és un fet curiós, al principi semblava que havien de ser poques persones però atents i atentes a la llista: Jordi, Xavier i Amèlia Sentís, Michael Schillaci, Andreu i Rosalia Piñol, Míriam Alvarez, Bea, Vanessa i Liz de la Osa, Montse Prats i Marta Renyer. També hi ha hagut molts monitors que quan van venir a la colla ja no tenien edat de canalla, potser són persones que els hagués agradat ser-ho, han estat vinculats a la canalla durant molt de temps, per exemple Toni Solé, Martí Solé, Montse Blanch, Mar Vileu...
i donar a conèixer la tasca dÊaquest grup de gent de la colla. Amb LÊEsperidió també podem seguir el rastre dÊaquells qui van ser canalla en algun moment i pel temps que fos. Hi ha persones que en el seu dia van ser canalla i van fer els seus castells i pilars, alguns més importants que altres, com tot a la vida. Algunes dÊaquestes persones quan han deixat de ser
Un valor que no té preu A lÊequip actual de la canalla hi ha persones, Siscu Gómez, Vanessa Serrano i Xavier Sentís, que havien estat monitors de nens i nenes, que ara ja no són canalla, sÊhan fet grans, ara són amics i són tots monitors. Aquest és el resultat de saber tractar la canalla, de saber estar al seu costat, tant en
11 n_100.indd 11
10/06/10 18:36
42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 5
aspectes tècnics com aquells que poden semblar banals, però que ens poden fer treure els nervis rient abans dÊun castell. Aquests fets tenen un valor que no té preu i aporten un saber fer amb la canalla que facilita la sintonia que sÊha vist i tenim a la nostra colla. Hi ha molta gent que sÊha fet càrrec de la canalla al llarg de la història a la nostra colla (caldria fer un recull més exhaustiu per no deixar-nos ningú), és per això que veiem important tenir en compte i recordar a totes aquelles persones que hem sigut canalla en algun moment, o bé monitors, colĉlaboradors o caps de canalla.
Què pe
Qui s’ho passa millor? Pels monitors i monitores especialment, la canalla a part de fer castells, són nens i nenes, i això porta el seu pes implícit en compartir temps amb ells, activitats i veureÊls créixer. Ens ho passem molt bé sent monitors, hi ha vegades que ens costa
m’agrada molt l’apartat d resum de les sortides, el llo quan i els castells que s’han
llegeixo els articles, et donen consells i explica la vida i el que han sentit els castellers.
És un orgull acompanar un nen al castell i sentir com la gent aplaudeix quan comenceu a pujar saber qui sÊho passa millor si els nens o nosaltres. Canalla, no cal ni dir que la vitalitat i energia positiva que ens doneu amb els vostres somriures i abraçades fa que ens animi a ser monitors. És un orgull acompanyar un nen al castell i sentir com la gent aplaudeix quan comenceu a pujar.
m’agraden les entrevistes, me les llegeixo totes
el que més m’agrada és l’apartat de la canalla
Des de lÊequip de la canalla agraïm a LÊEsperidió tenir aquest espai, això també significa que la canalla avui té el seu espai propi, remarcant cada dia més el seu reconeixement. LÊequip de canalla
m’encanta veure les fotos
m’agrada perquè surten fotos de familiars i em fa riure
m’agrada perquè podem explicar les nostres aventures castelleres, com les colònies
és la millor rev de castells
12 n_100.indd 12
10/06/10 18:36
6 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70
ensa la CANALLA de la revista at de el lloc, han fet
tes, s
Hem preguntat a la canalla què és el que més els agrada de L’Esperidió i la veritat ha estat sorprenent perquè se la llegeixen més del que ens pensem!
el que més m’agraden són les fotos
quan no tinc deures el llegeixo
otos e
or revista stells
me la llegeixo sempre, l’apartat que més m’agrada és el de la canalla
m’agrada perquè cadascú explica la seva història castellera
el que més m’agrada és que surten petits detalls de les actuacions que fan gràcia i fan que me’n recordi
me la llegeixo sempre que puc
m’agrada per les fotos de la canalla que surten
la revista la porta el papa abans a casa perquè la fa ell
és molt divertida!
13 n_100.indd 13
10/06/10 18:36
78 7
71 72 73 74 75 76 77
la columna PRIMERS ANYS DE
L’ESPERIDIÓ
Sempre he pensat que la nostra colla va néixer en un moment casteller molt especial. Un moment a cavall entre el món clàssic dels castells, amb els seus caps de colla plenipotenciaris i grups socials tancats, i uns temps moderns que van portar el treball en equip, lÊobertura social i la consciència de país a aquesta manifestació tant nostra. Si sÊhagués de posar una data en aquest canvi històric, jo aposto per la Santa Ðrsula del 1981, en que a Valls es descarregà el primer castell de nou del segle XX. Ja res va tornar a ser el mateix en el món casteller. En aquell context, la Colla Jove va créixer a partir dÊun grup de gent jove molt novella sobre els arrels dels castells en general, i de Tarragona en especial. Tret del nucli inicial, la majoria dels que hi érem amb prou feines havíem viscut alguna Santa Tecla o algun Concurs casteller. LÊEsperidió va fer una bona tasca en aquest sentit. La nostra revista amb els seus articles va contribuir a fonamentar un coneixement del context històric casteller a molts dels primers membres de la Jove. Vull fer un especial esment a les seves entrevistes. Recordo, entre dÊaltres, la de lÊEstevet „Pardalete‰, la del Jaume González „Coix del Morret‰ o la del Mariano Borrero „Gordito‰, gent fonamental de la castellística tarragonina que ens van regalar autèntiques „perles‰ de vivències i de saviesa castellera. Som el que som, fruit de la nova mentalitat oberta i moderna en que es va inspirar la nostra colla, però mÊagrada pensar que també vàrem saber créixer ben arrelats a la història castellera de la nostra ciutat. I LÊEsperidió hi va contribuir decididament. Màrius Castellví
Primer que res volem agrair a l’entrevistat que, malgrat que no acostumi a concedir entrevistes, hagi fet en aquest cas una excepció per tractar-se del número 100 de L’Esperidió. Quants anys portes a LÊEsperidió? Vaig entrar a la revista lÊany 1985, quan va començar a tenir el format de 4 números a lÊany. LÊany 1991 ho vaig deixar per desenvolupar altres càrrecs a la Colla. Vaig ser escollit president i vaig considerar que eren feines incompatibles. Més tard, cap a lÊany 2005, mÊho van tornar a oferir perquè hi havia un relleu de redactors. De fet, jo lÊúnic que vaig fer va ser recom-
14 n_100.indd 14
10/06/10 18:36
8 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95
L’ENTREVISTA A...
xavieraltés
Montse Blanch i Joan Gasol
posar lÊequip. Vaig estar 6 anys en una primera època i 5 anys que en porto ara.
Quins són els inicis de LÊEsperidió? LÊany 80 va aparèixer la revista però ho feia cada quan li semblava; dos, tres o quatre cops a lÊany ja amb el nom de LÊEsperidió. Estava fet a màquina dÊescriure i per fer còpies utilitzaven una „vietnamita‰. Alguna fotografia hi havia, però la qualitat era la que era, penseu que estem parlant de lÊany 80 i llavors era una cosa innovadora que una colla de castells fes una publicació. Un punt més en el que vam ser avançats en el nostre temps. Després, durant un parell o tres dÊanys, en
va sortir sol un número per any i lÊany 1985, quan vaig entrar a la Junta, una de les feines que seÊm van encarregar va ser que LÊEsperidió sortís quatre cops a lÊany amb una periodicitat més o menys trimestral. La numeració que en aquest exemplar celebrem com a número 100 es va iniciar lÊany 1985, tot i que nÊhi ha dÊanteriors. En aquell moment es va decidir començar una nova numeració i així la tercera època de la revista. Aquell mateix any també vaig ajudar a muntar lÊAssociació dÊAmics i és una de les coses de les que em sento molt orgullós.
Quin format tenia? El format era semblant al dÊara però la mida era més petita,
15 n_100.indd 15
10/06/10 18:36
96 97 98 99
100 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
junt amb el Màrius Castellví i el Joan Ramon Macías, vam ser els que vam engegar el projecte. A partir dÊaquí, lÊequip es va anar ampliant i renovant. Quan ho vaig tornar a agafar lÊany 2005 ja hi havia un equip però que calia renovar. Va haver-hi qui va continuar i es va haver de buscar gent que creguéssim que ho podien fer bé. I no ens vam equivocar.
Et fa ilĉlusió el número 100? Em fa molta ilĉlusió cada número que surt, quan el vaig a recollir a lÊimpremta i veig el resultat final del treball més o menys poc professional que hem fet entre tots! La veritat és que aquest no em fa una ilĉlusió especial. És un número una mica diferent, però no deixa de ser un número més, però el que sí que fa ilĉlusió és haver arribat a 100 .
LÊEsperidió és una revista per als de la colla o per als de fora de la Colla? LÊEsperidió és una revista de la Colla, feta per la Colla, per a la gent de la Colla. I a la Colla, quan les coses es fan, es fan ben fetes! És una revista que evidentment interessarà més a la gent de dins perquè parla de coses que passen dins del nostre colĉlectiu, però també té elements que poden interessar
és una revista de la Colla, feta per la Colla, per a la gent de la Colla. I a la Colla, quan les coses es fan, es fan ben fetes era més quadrat. Quan vam començar ja teníem molt clar les seccions que havia de tenir: la Colla, el món casteller i una altra secció extracastellera, que en un inici vam decantar més cap a Tarragona, la seva història i costums. Vam anar a buscar també colĉlaboracions de gent dÊun cert renom, com Català Roca, Joan Raventós, Josep M.Salvadó... de fet, ens feia molta ilĉlusió que gent de tant de renom fes unes ratlles per a la revista.
a la resta de persones que el puguin arribar a llegir, és una publicació molt „presentable‰. Crec que la nostra revista no ha nascut per ser de gran difusió. Actualment ja hi ha dÊaltres publicacions més professionals com la revista „Castells‰ amb una vocació totalment diferent a la nostra. A part de perquè ells son professionals i nosaltres no, també agafem un públic i objectius diferents, són històries diferents! La gent que escriu a LÊEsperidió és perquè li fa ilĉlusió que el llegeixin els seus companys!
Quant temps fa que ets el coordinador? Creus que el contingut de la revista reflexa la realitat de la Colla? A mi no mÊagrada que em diguin ni director ni coordinador ni menys jefe! jo potser sóc el qui estira més del carro però com ja sabeu els que esteu fent lÊentrevista, els redactors funcionem dÊuna manera quasi assembleària. Ja lÊany 85 quan vam endegar el projecte jo sols vaig acoblar un grup de persones i hi va haver molta gent que hi va treballar molt més que no pas jo que era el responsable de la Junta dins la redacció de LÊEsperidió. Per crear un equip vaig anar a buscar dues persones de la Colla que tenien experiència en publicacions en altres entitats que eren lÊAndreu Ximenis i el Josep Lluís Gras, que,
Jo crec que dÊalguna manera sí. El fet que escrigui gent força variada fa que hi estiguin reflectides les maneres de pensar o fer de tothom. És un fet que des de lÊequip de redacció sÊha potenciat des de sempre perquè tothom tingui la seva oportunitat dÊescriure. No només agafem els que poden estar més acostumats a escriure o que parlen més bé, sinó que intentem que tothom hi tingui cabuda. No recordo que mai sÊhagi refusat cap article ni que mai ningú hagi presentat un article que se saltés unes mínimes normes de convivència.
16 n_100.indd 16
10/06/10 18:36
2 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Llavors no sÊha vetat mai rés? Vetar, vetar, jo diria que no. Ara bé... hi va haver un temps que un senyor escrivia amb el sobrenom de Joan Galteres i feia uns comentaris de 5 o 6 línies que podien ser irònics i punyeteros. Era lÊèpoca de màxima efervescència de la rivalitat amb el Serrallo i el Matalàs i feia comentaris que van provocar agres discussions, notes de premsa i queixes per part dÊaltres colles
diguem que no es va vetar sinó que es va parlar amb el Sr. Galteres i es van posar d’acord en no publicar-ho cap a la Jove. Tot això va passar cap els anys 88-90. Un gran personatge „En Galteres‰. I en aquell cas sí que recordo que no es va arribar a publicar alguna cosa per una qüestió política que podia molestar a algú, i no precisament de dins la Colla. Bé, diguem que no és va vetar sinó que es va parlar amb el Sr. Galteres i es van posar dÊacord en no publicar-ho. La gent de la Colla no sabia qui era i va ser un dels secrets millor guardats! Amb el temps sÊha sabut però crec que ja no toca remenar-ho més. És tot un èxit en una colla en la que tots som amics o parents, aconseguir que durant 3 anys ningú no sabés qui sÊamagava darrera del Galteres amb el que se nÊarribava a parlar! De fet, només ho sabien els membres de la redacció. I això va ajudar a fer bullir lÊolla.
Creus interessant que a la revista hi hagi una entrevista a gent de la colla? Potser la del número 100 és de les menys interessants, nÊestic convençut! Jo trobo que sí, perquè vas coneixent a gent de la Colla, gent molt diferent i que hi entra per motius molt variats i que sÊhi implica de manera molt diferent però sempre vàlida. Recordo molt especialment lÊentrevista al Rialles que em va fer pensar molt, perquè és una persona tremendament vinculada a la Colla amb una gran implicació però que es pren les coses dÊuna manera molt diferent a la que se la pot prendre molta altra gent. Aquest és també un reflex del que és la Colla.
CONTRA GUSTOS NO HI HA RES ESCRIT... ELS PREFERITS DEL XAVIER Colla? La Jove. NÊhi ha dÊaltres? Una Plaça? Potser sonarà estrany però el Cós del Bou és especial. El temin al costat de casa i és nostre, és una actuació de nit i amb la gent i les cases a tocar. Té lÊaire de les actuacions de fa cent anys. Un castell? El tres és lÊestructura que estèticament més mÊagrada. Potser el 3 de 9. Una sortida? A part del Cós del Bou, la de Sant Magí té tota ella una litúrgia especial entrant i sortint del lloc dÊactuació, amb gent a les escales i és un lloc estèticament fantàstic que fa que agradi molt fer bons castells. Una posició? És que només sé fer de primeres mans!
Et va agradar la proposta de fer preguntes curtes a la gent? Jo crec que està molt bé, que és una de les troballes dels darrers números, perquè dones més possibilitat a la gent que surti la seva opinió i la seva fotografia. Una cosa que hem guanyat darrerament és que tenim fotografies abundants i de qualitat, mentre que durant molts anys no les teníem. El tema de la fotografia és molt important en aquesta revista, no tant la fotografia de castells sinó fotografies més socials, reflectir el que és la colla.
Dalt o baix? Dalt. I com més amunt millor! Pit o cuixa? Menjo de tot. Lecturas o 10 minutos? Caña y Sedal.
17 n_100.indd 17
10/06/10 18:36
28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 4
Carme Badia
Què representa per tu ‘L’Esperidió’? Rafel Piñol
Marta Cascón Comparat amb les revistes que conec de castells crec que ha millorat moltíssim i és força representativa del conjunt de la colla i de lÊactivitat que estem fent. Les revistes les guardo pràcticament totes des de fa molts anys, i inclús mÊha servit alguna vegada per repassar lÊevolució de la colla i fer comparatives amb altres colles.
Sílvia Avià
No sóc gaire antiga, i per mi és una manera dÊestar més informada de les sortides, del que la gent opina i de com viu les actuacions. És molt interessant, i trobo importantíssim que LÊEsperidió reculli lÊexperiència viscuda i lÊopinió de com més castellers millor, i dÊedat i antiguitat diferents.
Joan Carles Morán Jo el que nÊespero és que em doni informació nova. MÊagrada i sempre la llegeixo, però tampoc tot: el que mÊinteressa en aquell moment. Si em preguntes què hi trobo a faltar⁄ Més variabilitat en les fotos!
Montse Martí
És una manera dÊassabentarme de les coses que fa la colla, sobretot en temporades que vinc menys. La secció que mÊagrada és la dels castellers, perquè saps coses de la gent, anècdotes...
Faust de la Osa A casa en tenim de molt antics, de quan mon pare venia. Per mi són records i sentiments de la colla. La revista la llegeixo quasi tota, sobretot els escrits de la canalla i quan conec lÊautor de lÊarticle. El sondeig també em fa gràcia. Veus la foto i dius: „A veure què diu, aquest?‰. Quan no conec algú, mÊajuda el meu germà, el Sergi. Ell em guia: „Sí home, aquest és de tota la vida, o no‰. MÊagradaria que hi hagués un apartat de records, un „remember‰. Per exemple: „El primer 3d9 de la Jove‰.
És un full obert a les idees i la forma de pensar de la colla. Tothom sÊhi ha de poder expressar, a part que també sigui recordatori de fets. MÊagrada el resum de les diades, saber com ho ha viscut aquell casteller que ho escriu, i també les entrevistes. LÊEsperidió és un punt de referència per saber què es cou dins de la colla. Ah, i també el llegeixen els Matalassos! No sé com sÊho fan però arriben números, allà dalt!
18 n_100.indd 18
10/06/10 18:36
2 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56
Gerard Sarlé
Enric Gibert
LÊagafo i la llegeixo sempre! El que mÊagrada més és el que estàs fent tu ara, el sondeig, a veure si algú diu alguna cosa graciosa a partir dÊuna mateixa pregunta. A les actuacions ja hi sóc i ja sé més o menys què hi ha, i per això les llegeixo menys.
LÊEsperidió representa un sentiment, una manera de veure les coses dÊuna part de la societat de Tarragona. A mi el que mÊagrada més és lÊaspecte humà dels castellers, com quan parlen de les aficions que tenen a les entrevistes, perquè això ens ajuda a coneixeÊns.
Jordi Salvadó
Jordi Sentís
És un mitjà de comunicació que hi ha per a naltros. Així sabem què opina la gent de la colla! Els continguts mÊagraden i trobo que està ben muntat. I penso que és bo que es divulgui més enllà de la colla, perquè així també crees interès a la gent perquè vingui. És com amb les tonyinetes, que els tires lÊesquer i piquen. Doncs amb això pot ser igual.
És la revista que he vist tota la vida. Ha tingut diferents etapes. És una referència com a revista de colla perquè no sÊha deixat de publicar des de fa molts anys. Ha tingut etapes millors i pitjors, i ara diria que està en un punt intermedi. Però tots no deixem dÊesperar la sortida del proper número. MÊagraden les cròniques i que hi hagi bones fotos de castells.
Marta Renyer
Núria Grau És una revista on surten les actuacions i les opinions de la gent. LÊespero per veure qui hi escriu! Però la llegeixo tota en general. A casa tenim tots els números, i meÊls he mirat quasi tots. MÊagrada mirar les fotos, a veure qui hi surt i qui cone
Representa una eina molt útil per veure lÊevolució de la colla tant des del punt de vista casteller com social, perquè recull experiències de la gent, noves incorporacions, detallets que potser dÊaltra manera no se sabrien⁄ MÊagradaria que es fes un article sobre lÊevolució del paper de la dona a la colla, ha canviat molt i som una colla amb moltes dones. MÊofereixo per fer-lo jo, aquest article!
19 n_100.indd 19
10/06/10 18:36
57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 7
L’ESPERIDIÓ, UN MÍTIC
CASTELLER TARRAGONÍ Al llarg del tot el segle XIXè el casteller tarragoní més famós fou Jaume Tarragó Plana ănat el 28 dÊagost de 1857- , més conegut amb el renom de lÊEsperidió (també, dit popularment com a lÊEspiridió, lÊEspiridion o lÊHesperion, segons el lllibre o document que es consulti). Tal renom li prové del nom del seu pare, Espiridió Tarragó, el qual era una persona molt amatent a les diades festamajorenques, i com a membre de la pagesia tarragonina ajudava a la Vella dels Xiquets de Valls a la pinya quan venia a actuar, com feien altres pagesos, atès els vincles que mantenien amb aquells Xiquets de Valls, que també es dedicaven al conreu de la terra. A aquella època les persones eren més conegudes més que pel propi nom, com a fill de tal, pel nom de la casa pairal, o per la seva nissaga. Aquella influència familiar fou acollida amb gran entusiasme per Jaume Tarragó, el qual de ben jove, va formar part de la Colla Vella vallenca, i va arribar a ser un dels grans castellers, atesa la seva gran força física i el seu caràcter força agosarat . Així, consta documentat que quan tenia 19 anys va cobrar en representació de lÊexpressada colla vallenca la quantitat que li va abonar lÊAjuntament de Tarragona per actuar els dies de la festa major de Tarragona. Amb aquella colla castellera, assolí ser un dels castellers més valuosos durant la primera època dÊor castellera: aguantava tant el pilar de sis, com el pilar de set amb folre, era un dels segons titulars dels castells de nou amb folre, i sobretot ha passat a la història perquè fou un dels segons del primer quatre de nou sense folre bastit per la Colla Vella dels Xiquets de Valls
a les festes de la patrona de Tarragona de lÊany 1881. Jaume Tarragó aquella jornada tenia un pes dÊ111 quilos, i va pronunciar mentre aguantava aquell titànic castell una frase cèlebre: „Què us diré, nois, si això és pes, poseu-nos a sobre la Catedral.‰ Tal expressió ja acredita el tarannà audaç del casteller tarragoní. Pocs dies de fer aquella proesa, lÊEsperidió es va casar, concretament el 3 dÊoctubre de 1881, a la parròquia de la Seu catedralícia. Els castellers tarragonins dÊaquella època sÊaglutinaren com a agrupació local, sota la denominació colla de la Mercè, Xiquets de Tarragona, que alçaren construccions entre els anys 1885 a 1894, els quals assoliren com a fites màximes el dos de set, el quatre de vuit i el pilar de sis. LÊEsperidió fou un dÊells, però això no li impedí continuant ajudant a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i dÊençà lÊany 1898 va col.laborar amb la colla que creà Anton Fàbregas i Mialet „lÊAnton de lÊEscola‰ ăun altre dels segons del quatre de nou sense folre de lÊany 1881-, arran dÊuna escissió dins de la dita colla Vella. Una altra possible anècdota dÊaquest gran casteller fou a lÊentrada de Sant Fèlix a lÊacabament de la processó del dia 30 dÊagost de lÊany 1889 el pilar de cinc que va plantar la Colla Vella vallenca „lo paraba a segons un homa ben plantat ab patilles que deyen quÊera taverné de Tarragona‰ ăsegons un dietari dÊaquell any-, durant tota la llarga estona que transcorre entre el castell de focs i lÊentrada del sant dins de lÊesglésia. Les grans patilles de lÊEsperidió era un altre tret característic de la seva fesomia.
20 n_100.indd 20
10/06/10 18:36
0 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84
de cent quilos i un casteller sobre, i quan arriba a dalt llança un altre retre: „Jugem-nos-hi un altre doble de quatre que les tornaré a baixar.„ Però, ningú va acceptar el repte. Però aquella plenitud de vitalitat i robustesa es va acabar malauradament quan una crua malaltia li va anar desgastant totes les seves energies. Malgrat això, lÊany 1907 ja molt afeblit per la malaltia es va aixecar del llit i va volgué veure els castells per la festa major, i davant la circumstància que un castell va caure per una errada dÊun segon, es va oferir per pujar-hi, i al segon intent, lÊEsperidió, va aguantar el castell fins el moment que lÊenxaneta feu lÊaleta, millor dit fins que se lÊexhaurien les poques forces que li quedaven. Poc temps després, la malaltia que patia lÊinfatigable casteller va acabar amb les seves vivències el 4 de febrer de 1908, sense arribar a complir els cinquanta anys. Joan Ramon Macías i Solé
Bibliografia Català, Pere. Món Casteller. Volum I. Bargalló, Josep. La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat. Macías, Joan Ramon. Castellers de la primera èpo ca d’or. ‘L’Esperidió’, núm. 86. Mallorquí Plana, Llorenç. La festa major de Vila franca del 1889. ‘La Veu de la Colla Vella’. Edició digital núm. 90. LÊEsperidió fou un home dÊuna extraordinària força física atesa la seva gran corpulència, la qual exhibia amb diverses demostracions i juguesques entre els seus companys castellers. Una de les més destacades, fou quan a anava amb la colla de lÊEscolà, lÊEsperidió amb quaranta-un anys, va pujar les escales de la Catedral, portant sota de cada braç un sac de farina
Morant, Jordi. Història dels castells. Tarragona i les comarques castelleres. Morant, Jordi. L’Esperidió casteller. ‘L’Esperidió’ número 5.
21 n_100.indd 21
10/06/10 18:36
22 n_100.indd 22
10/06/10 18:36
23 n_100.indd 23
10/06/10 18:36
hem fet el cent!
24 n_100.indd 24
11/06/10 7:41