Esperidió 114

Editorial 3

El repàs 4

diades

Sant Magí 6

El Catllar i L’Arboç 8

Sant Fèlix 10

PER EMMARCAR

Il·lustració d’Edu Polo, inspirada en “El quart estat”, de Giuseppe Pellizza.

ÍNDEX

35 anys al meu cor 12

Els actes de l’Associació per ST 14

La Canalla 15

L’entrevista a A. Guiral i M. Leon 16

Premsa lila 19

La Jove des de la barrera 20

El sondeig 21

Les nostres fotos 22

FE D’ERRATES

En l’anterior número de l’ESPERIDIÓ la fotografia que apareix en ‘El repàs’ del 2de8f (pàgina 5, foto 3) no és el de la Colla Jove, sinó el dels Minyons de Terrassa en la mateixa actuacio de Cornellà (tant de lila...).

Equip de redacció

Montse Blanch

Adrià Calvet

Jordi Castro

Arnau Curto

Jordina Estopà

Carlos Teixeira

Laura Pasano

Martu

Fotografies Miquel Seró

Maria Neus Baena

Xavi March

Col·laboradors

Sergi Cornadó

Núria Jacas

Edu Polo

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona. C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona Apartat de correus

463 - 43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www.collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ales alçades de temporada en què ens trobem i amb el calendari al damunt la taula, l’exigència i el compromís són dos mots que sembla que vagin agafats del bracet i ens acompanyin a cada assaig i actuació. De fet, l’evolució castellera de les últimes temporades no ha fet més que evidenciar aquests dos conceptes com a pilars pel creixement d’una colla.

La visió romàntica i tradicional en que la temporada castellera començava per Sant Joan ha quedat completament desfaçada i obsoleta. Si els assajos del mes d’abril ja són importants i deixen entreveure cap a on vol arribar la colla, i si fins al mes d’octubre ja no s’aixeca el peu de l’accelerador, això fan 7 mesos d’intensitat castellera in crescendo i non stop. Alhora, el calendari casteller i el creixement de moltes colles fa que el nivell hagi pujat en moltes places i al mes de maig i juny ja es perfilin els castells de 9.

El concepte compromís el podem plantejar des d’una vessant més personal, com aquella vinculació que volem establir cadascú de nosaltres amb la colla i que sumat de forma col·lectiva és una de les claus que porta cap a l’èxit casteller. Fins on estem disposats a donar?

El compromís amb fer castells i amb la Colla Jove ens ha de venir donat per una voluntat personal de lligar-nos amb un col·lectiu i una activitat. De fet, aquest compromís individual amb el col·lectiu és un dels punts forts i un dels valors més destacats del fet casteller

L’exigència la podem abordar des d’una vessant col·lectiva. Aquesta ens la fixem com a colla.

Els castells que volem assajar i portar a plaça ens demanaran esforç i tots i totes hi hem de posar el granet de sorra. L’exigència dependrà de diferents factors que et poden condicionar en moments determinats. Les ganes i la il·lusió en l’assaig, els bons o mals resultats a plaça, la rivalitat en una diada... diferents ingredients que ens poden condicionar els objectius castellers.

Fa un grapat d’anys que no parem de créixer, d’avançar objectius i de fer castells més grans. I un dels pilars fonamentals d’aquest fenòmen ha estat el compromís innegociable d’assajar com ningú. L’exigència a vegades ens ha vingut donada pel context i en d’altres ocasions ens l’hem autoimposat. Però sembla que un cop has fixat el llistó és complicat d’afluixar i tota temptativa de rebaixar el ritme s’ha d’explicar bé per no ser interpretada com una feblesa de la colla.

Es pot aturar aquest ritme d’alguna manera? De moment les colles aposten per fer-se un calendari propi i marcant els pics màxims de la temporada. Però no hi ha dubte que en algunes diades on tradicionalment hi havia més marge, actualment l’exigència d’un nivell casteller determinat important ha augmentat. Potser el més paradoxal és que les pròpies colles, i els castellers i castelleres que en formen part, ens hem posat en aquesta profunda espiral d’assajos i actuacions.

C. Cartagena, 12 Tarragona DL: T.765.85

Altruisme pur i dur. Més enllà dels resultats, el vincle personal amb la colla ens farà patir i disfrutar, sentir-nos part important del castell quan anem de quart lateral, de terç a la rengla o de primer dau. En l’èxit, el compromís et fa disfrutar amb tothom que el comparteix; en la llenya, el compromís amb el col·lectiu fa aixecar-te més ràpid.

Pensant en clau de futur, ens podem plantejar si amb l’exigència hi podem jugar en funció de les circumstàncies i els condicionants que ens poden afectar. En el compromís, no. Aquest ha de ser innegociable per poder assaborir al màxim tot el que ens donen els castells.•

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

De l’exigència i el compromís

EL REPÀS

JORDI CASTRO i arnau curto

1. 3de9f a Llorenç del Penedès.

Foto: Miquel Seró.

2. 5de8 a Vilallonga del Camp.

Foto: M. Neus Baena.

3. Pinya de 3de9f a Llorenç.

Foto: Miquel Seró.

4. Pilar de 7 amb folre a Vilanova.

Foto: M. Neus Baena.

5. 9de8 a Vilanova, primer gamma extra de la temporada.

Foto: M. Neus Baena.

Estrenant la gamma extra a principis d’agost

Després de la diada a Torredembarra la colla va tenir uns dies de descans, però el següent cap de setmana vam visitar dues places. El dissabte vam actuar al barri de Maria Cristina, a Tarragona, amb els Nois de la Torre. Allà hi vam fer el 3 i el 4d8 i el 9d7, acompanyats d’un bon pilar de sis. L’endemà vam anar fins a Vilallonga del Camp, on hi vam descarregar la tripleta màgica al costat de la Colla Vella. El pilar de 6, però, va quedar només carregat. Però això no ens va aturar. El primer cap de setmana d’agost vam plantar-nos a Vilanova i la Geltrú en motiu de la seva Festa Major. Allà, amb els Castellers de Vilafranca i la colla amfitriona, els Bordegassos, hi vam estrenar la gamma extra. Repeteixo: a dia 2 d’agost estrenem la gamma extra. Oi que les coses

anaven ràpid? El castell triat per a l’ocasió va ser el 9d8, que va anar acompanyat d’un 3d9f a primera ronda i un 4d9f a tercera. Tot això guarnit amb un altre magnífic pilar de 7 amb folre.

La següent parada ens va dur fins a Llorenç del Penedès. Era torn de recuperar dos castells de cara a pujar-los un pis: el dos de vuit amb folre i el cinc de vuit. Els va acompanyar un 3de9f, però el punt negatiu de la jornada el va marcar el 2d8f, que va fer llenya després de coronar-lo. Vam embolicar la diada amb un prudent pilar de 6. Les dues últimes cai-

6. 2de8f a Llorenç del Penedès.

Foto: M. Neus Baena.

gudes van servir per fer-nos tocar de peus a terra. S’acostaven diades importants.

Abans de trepitjar la mítica Plaça de les Cols calia passar pel Cós del Bou, on al costat dels Xiquets de Reus hi vam plantar un altre 3d9f acompanyat d’un 4 i un 5d8 i un pilar de 6. I per la Canonja, on vam compartir plaça amb Sant Pere i Sant Pau, vam descarregarhi el 3 i el 4d8 i el 9d7. Però després va venir

@xavierbrotons · 24 agost 2014 #castellers: m’agrada el 7de7: vull dir els 7 5de9 descarregats consecutivament per la @JoveDeTarragona.

@albertmercade 5

· 23 agost 2014 Per què fas castells? - Pels últims 10 dies d’agost. 6

Sant Magí. I allò, senyores i senyors, va ser llegendari. Us ho explica l’Arnau Curto, que un servidor va haver de viure aquell diada i les següents via Twitter.

La diada i el castell somiat, en una plaça de somni.

Pel Sant Magí més ambiciós de la nostra història actuàvem quarts. Amb la convicció que res podia sortir malament, vam sortir de 9d8, amb tanta mala sort que a causa de dos despenjaments de la canalla just després que es fessin les tres aletes, el castell va quedar carregat. O més ben dit: desca-carregat, ja

que la colla, tot i els entrebancs, va saber defensar l’estructura que es va desmuntar amb seguretat.

A segona ronda, després de veure el 9d8 carregat i de com els del carrer Santa Anna ens plantaven un 2d9fm davant dels nassos, vam descarregar amb total confiança el primer 5d9f de l’any. Segon gamma extra lila de la diada en unes condicions no precisament òptimes, demostrant convenciment i potència de colla (i póster de la nostra supercatedral davant de la catedral de Tarragona que ja estem esperant amb ganes). Tancàvem l’actuació amb un 3d9f, i amb un pilar de 6 balsàmic de cara al que haurà de venir.

A la nostra “segona casa”, El Catllar, vam seguir la filosofia lila de portar-hi sempre el millor que tenim en cartera. I si el millor que podíem fer en aquell moment era el nostre dotzè 3d9f, el segon 5d9f, el cinquè 4d9f i el quart pd7f, doncs mira, que així sigui.

SANT MAGÍ 2014

Dilluns al vespre, vigília de Sant Magí, hi havia programada la presentació del documental sobre el primer tres de nou descarregat per la colla ara ja fa 20 anys. Perdoneu que comenci l’escrit per aquí, però em sembla important no oblidar el que va significar aquella diada tant per a la colla com per a la ciutat de Tarragona i per reviure, per què no, les emocions dels que vam gaudir d’aquella actuació.

Perquè cada cop que penso en l’actuació que volem fer aquest any, tinc una mica les mateixes sensacions que per aquell Sant Magí. Està clar que portar per primera vegada un gama extra a aquesta diada no és un pas tan gran com el d’ara fa vint anys, però hi ha coses, no sabria dir per què, que m’hi fan pensar.

Així doncs, jo i els meus pensaments, anem a esmorzar unes galtes de porc al Casal.

Sortim de nou de vuit. Al sorteig ens va tocar ser quarts, i això per Sant Magí vol dir que no hi ha gaire marge per l’estratègia.

Toca començar forts. A l’igual que a Vilanova, el nou de vuit puja ferm, ràpid i compassat. Des de fora, dóna la sensació que al tres s’està treballant una mica més que l’altre cop, però en cap moment es veu perillar l’estructura, no fa patir, però per desgràcia just després que els tres enxanetes fessin l’aleta, un dels poms de dalt pateix una revinclada i es despengen l’acotxador i l’enxaneta. El castell està molt bé, i no se’n ressent, el que sí que canvien són les cares dels castellers de tronc, que a mig castell veuen la caiguda de la canalla. Les cares de concentració i satisfacció d’estar descarregant el castell és transformen per moments en gestos de preocupació.

M’agradaria destacar el paper de la gent de l’equip mèdic de la colla, que en un moment ja s’han fet càrrec de la Maria i de l’Ona.

Un cop acabat el castell, la gent es comença a preguntar si el castell amb dos membres del tronc despenjats és carregat o descarregat, que si les bases noves del Concurs, que si

segons les antigues es podria considerar descarregat... Jo crec que no val la pena tant de debat, el castell es dóna per carregat i el proper ja el descarregarem.

@GorkaBertran · 19 agost 2014 El d’avui ha estat, de tros, el 5/9f més complicat k ha fet la @JoveDeTarragona I baixar del folre ha estat ... APUSTUFLANT!!!!

A segona ronda toca el coet gros, la traca sencera, digueu-li com vulgueu.. a segona ronda toca el CINC DE NOU. Des del primer dia que la colla es va plantejar aquest castell, qui més qui menys l’ha somiat amb

TEXT: MARTÍ SOLÉ · FOTOS: m. NEUS BAENA

“Des del primer dia que la colla es va plantejar aquest castell, qui més qui menys l’ha somiat amb la catedral de fons”.

la catedral de fons, i avui pot ser el dia en que això es faci realitat.

Després de passar-me mitja temporada sense poder fer res per culpa d’una lesió de genoll, l’últim dia d’assaig em demanen si puc anar a la pinya de primer lateral de la banda del dos.S’ha d’aixecar una crossa i es veu que li haig de “prendre” el lloc al Grec. Així que aquest cop no us explicaré com es veu el castell des de fora, com a molt us puc explicar com es veia la cama del Sergi Martí (segon de la banda del dos) i es veia bé, molt bé, en cap moment vaig tenir la sensació que patís, tan sols alguna rectificació de peus al final de la descarregada però si l’Olivan (el seu baix) no li té en compte, jo encara menys. Castell fantàstic i ja en portem sis consecutius de descarregats. Tothom ha estat increïble, en el moment que la colla havia de donar un cop d’autoritat, ho ha fet i de quina manera.

Per a que ens fem una idea del que significa descarregar-ne sis consecutius, si no vaig errat, abans de descarregar nosaltres el primer, tan sols el 23% dels cincs de nou que es portaven a plaça es descarregaven. Nosaltres portem des d’octubre de 2012 amb un 100% d’efectivitat, i per aconseguir això es necessita molta feina a l’assaig, i encara molta més feina per mantenir-ho, tinguem-ho present.

A tercera ronda anem a pel tres de nou, onzè de la temporada. Fa uns anys era l’objectiu per Sant Magí, i fa uns quants més (no tants) fèiem el primer tres de vuit al Cós del Bou. Castell sense història, una estructura més que consolidada, però que això no ens faci perdre el respecte a aquest castell ni treure-li mèrits. El que s’està fent és increïble i ens hi estem acostumant.

Per acabar, la tècnica decideix que avui fem pilar de sis. Avui sí que ha sortit com tothom espera. Si volem fer-lo el més alt possible, quanta menys èpica li posem al pilar de sis millor per tots.

Coses a extreure d’aquesta diada: destacar l’increïble moment casteller que està vivint Tarragona. Actualment les diades tarragonines amb la participació de les colles locals s’estan convertint en cites ineludibles pel món casteller. Tan sols a Valls es poden veure actuacions amb tants castells de nou i games extra executats per les colles de la ciutat. I no oblidar les dues colles “petites” que estan aconseguint uns registres espectaculars (amb el quatre de vuit del Serrallo de finals de la temporada passada, i amb el dos de set, tres de vuit i pilar de sis de Sant Pere i Sant Pau).

Per últim també m’agradaria fer notar un fet que crec que és significatiu. Per la diada de Sant Magí 2014 tots els castells es van tirar amunt al primer peu, i excepte el tres de vuit carregat i l’intent de pilar de sis de Sant Pere i Sant Pau, tots els castells es van descarregar.

Per cert, m’oblidava d’un altre detall que a mi m’ha fet certa il·lusió. Ara fa vint anys, en el primer tres de nou de la colla, la sisens de la rengla era la Nuria del Rio (la Ganxeta). Avui, també!•

@afortc · 19 agost 2014

Amb una diada com la d’avui a Tgna es confirma l’encertada decisió d’un grapat de joves d’ara fa 35 anys!!!

EL CATLLAR I L’ARBOÇ

Torno a escriure la crònica del Catllar, i aquest cop el tàndem Catllar-Arboç, que encara fa més mandra..! El Catllar es preveia per segon any consecutiu una de les actuacions més potents i que al meu parer havia de servir per mesurar forces sobretot pels de Vilafranca, que enguany en el primer tram de temporada havien ensopegat més del que és habitual.

En comptes de nervis pels grans castells que estem a punt de presenciar estic neguitosa perquè vaig taaard,tardíssim!! i em truca una companya de feina per veure’ns abans de la diada, a plaça m’esperen també els de quarts de 9.. i encara he de vestir la nena, li vull donar de menjar abans de sortir de casa… sort de l’ajuda de ma cosina! En resum, arribo a plaça a les 18.20 amb un atabalament considerable. Encara sort dels pilars caminant que endarrereixen un pèl l’inici de la diada.

Anem a pels castells!

Sorprenentment som primers.. Yuhu! Sortim de 3/9f tant maco com els fem habitualment, i a segona ronda toca la tralla: segon 5/9f de la temporada i setè consecutiu descarregat. Puja una mica més remenat que el de Sant Magí però amb tot dalt s’assenta i la baixada és molt plàcida tractant-se d’un castell de la magnitud d’un 5de9f. Sí que el fem fàcil! Fins aquest punt de l’actuació tenia clar com aniria el tema, ara arriba el moment interessant: 3de9f amb el pilar dels verds. Suen de valent la descarregada però el resolen amb categoria... quina ràbia! Esvaeixen doncs els possibles dubtes que algú tingués sobre el seu estat de forma. Seguidament el “pepinu” de la Vella. Sobta una mica la decisió que prenen de jugar-se les castanyes al Catllar en la situació en la que arriben i tant a prop de St.Fèlix. L’intent queda força lluny, a mi m’ha donat la impressió que els quarts de la banda del 3 no se’l creien gens des d’un principi. M’ha sobtat i emprenyat el poc reconeixement de la plaça per l’intent, sembla que amb la pujada de nivell de les colles s’està perdent consciència de la dificultat de certs castells i del mèrit que suposa el sol fet de dur-los a plaça. En ronda de repetició farien el 4de8 amb el pilar. Per tancar nosaltres fem un 4 de 9f que no puja amb les millors mides però que descarreguem còmodament.

Verds acaben amb el 3 de 9f i la Vella amb un meritori 4de9f després d’un intent desmuntat. En ronda de pilars plantem el tercer pilar de 7 del l’any i potser el més treballat fins al moment. Vilafranca i la Vella també s’anoten un pilar de 7 més, els vallencs recuperant-lo després d’un temps.

@Baranerisme · 22 agost 2014

A petició dels @verds, s’ha sortejat el lloc a l’actuació del Catllar. Tornen a estar #entrelaJoveilaparet #castellers

Sembla mentida però gairebé hem convertit l’Arboç en diada “de tràmit”, amb castells grans, però aprofitant per a fer estrenes i sense gaire pressió. De sortida l’Isma s’estrena com a terç de 9 en un 4 que es va

TEXT: OLGA ESTEBAN · FOTOs: miquel seró i CINTA OLIVAN

“Sembla que s’està perdent consciència de la dificultat de certs castells i del mèrit que suposa el sol fet de durlos a plaça”.

xafant una mica però que no perilla en cap moment. En segona ronda l’Evan fa el seu primer 3de9f i en tercera amb el 5de8 provo de fer-li un reportatge fotogràfic al Lluís. Reconec que no sóc gaire artista amb la càmera... Tanquem amb el pilar de 7 que de lluny com el vaig veure em va agradar més que el del dia anterior, i penso que de prop també es va veure millor. Els companys de plaça també rebaixen objectius respecte el dia anterior. A Minyons de l’Arboç se’ls creua el 7de 7 i finalitzen amb 3 i 4 de 7 mentre que els Verds s’anoten la tripleta vilafranquina i el pilar de 8. La Vella ens calca l’actuació amb la tripleta tradicional més pilar de 7.

Em sap greu fer aquesta reflexió perquè m’agrada l’Arboç i és una de les grans actuacions de la zona tradicional i on vaig descarregar el meu primer castell de 9 (a dosos). Amb un calendari com el d’enguany amb el Catllar i Sant Fèlix, l’Arboç es converteix al meu parer en una actuació prescindible. De fet, la colla no ha estat convidada amb la mateixa continuïtat que en altres places i.. que ens perdem la nit de festa major del Catllar, què cony! Tantes coses a celebrar i tant poc temps per a fer-ho!•

@AlbertGrauValls · 22 agost 2014

Plaça reduïda, Organitzador que sedueix, Colles competitives, Festa Major i molta Història. El Catllar: Diada per a sibarites! #castellers

SANT FÈLIX 2014

Per tercera vegada la Colla Jove ha estat convidada a la Diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès. I per primera vegada la nostra presència no ha despertat un debat intens com en les dues anteriors els anys 1996 i 2012. Sens dubte, això ajuda a forjar aquella relació de complicitat que es genera entre les colles amb determinades places.

Aquella sensació de que se t’acull i se’t valora l’esforç. Aquella sensació de voler-hi ser sempre que t’hi vulguin. Perquè la importància cabdal en la història castellera de la Plaça de la Vila de Vilafranca ni l’hem discutit ni és discutible. És un d’aquells escenaris mítics de la història dels castells, que ha estat a les dures i a les madures i on actuar-hi per Sant Fèlix és un honor sense reserves.

Per molt que s’hagi intentat tergiversar, la Colla Jove sempre ha mostrat gran respecte per aquesta diada i aquesta plaça, portant el màxim que podíem oferir les dues ocasions qui hi havíem actuat. El 1996 carregant el 3 i 4de9f i descarregant el 2de8f en un any que va ser difícil per la colla i on no ens vam arrugar ni davant la pluja, quan altres volien plegar veles. I el 2012 portant una tripleta màgica després d’un agost molt irregular amb caigudes i intents desmuntats i amb una pressió mediàtica més aviat contrària a la nostra presència a aquella diada que van fer que actuar-hi no fos precisament còmode.

Però crec que des de l’actuació d’enguany tots els castellers de la Colla Jove sentirem decepció l’any que no ens tornin a convidar. Hem gaudit amb la diada i tot el que l’envolta, ens hem sentit ara sí correspostos i valorats, i hem quedat impregnats del que és Sant Fèlix.

d’entrada a ofici, els esmorzars de germanor posteriors, els pilars d’homenatge al monument casteller, l’entrada a plaça pel carrer de Santa Maria, tota l’actuació que es viu amb intensitat i passió, el dinar... i s’allarga fins que es vol, aprofitant les possibilitats que ofereix la Festa Major.

Enguany ens ha tocat obrir plaça i trencar el gel. La plaça plena a vessar. Ha costat molt l’entrada de les colles. Hem portat molta gent. Molta. A les 13h hem pogut iniciar el nostre primer castell. Sortim de 3de9f. Elecció lògica per agafar el to després de 13 descarregats aquesta temporada i tenint en compte que la resta de castells en cartera previsiblement ens havien d’exigir més. El castell es comporta com era d’esperar, el fem gairebé de memòria.

@fetatarragona · 31 agost 2014 Sobradament preparats per afrontar nous reptes @JoveDeTarragona després millor actuació de la seva història

Perquè Sant Fèlix no comença a les 12:30h a la Plaça de la Vila (i no ho dic per la puntualitat...), sinó que Sant Fèlix comença a les 8 del matí quan surts de Tarragona i segueix amb els pilars

A la segona ronda ja ens toca apostar fort. Muntem pinya amb diligència i minimitzant el temps d’espera entre castells. Sempre he defensat que això és més important del que es podria pensar, per imatge de colla disciplinada i per respecte als que ens han vingut a veure actuar. Tots els nostres peus s’han muntat ràpid i han tirat amunt a la primera. El 5de9f de la segona ronda ha estat més treballat que els dos anteriors d’aquesta temporada, però s’ha tornat a descarregar i en van 8 consecutius. Sabem que arribarà un dia que el 5de9f ens caurà i lo important serà viure-ho amb naturalitat i saber afrontar el següent per tornar-lo a descarregar. Es pot pensar que el 5de9f és exactament

TEXT: Jordi Sentís Masllorens · FOTOS: m. neus baena i xavi march

el mateix de l’any passat, però hi ha hagut retocs, rejoveniment en algunes posicions. La colla evoluciona i madura en castells d’aquest nivell. El que no ha canviat és la convicció amb què l’afrontem. Tots sabem que és el “nostre” castell. La gent de la pinya sap patir i apretar en silenci, el folre sap treballar amb veterania i el tronc sap mantenir la posició perquè la canalla

valenta i ràpida s’encarregui de la passada i descarregada fent que sembli fàcil el que no ho és.

A la tercera ronda s’ha optat pel 9de8, un castell que exigeix molt d’assaig i compromís, que és difícil perquè implica a molta gent en posicions complicades del tronc i la pinya, i particularment perquè porta 3 poms sencers de castell de 8: 6 dosos, 3 acotxadors i 3 enxanetes amb tot el que això implica. Per Sant Magí se’ns havia despenjat per dalt i això va obligar a reestructurar els poms i donar-li un temps més d’assaig. I el dia de Sant Fèlix l’hem pogut tornar a portar a plaça. I ha anat molt bé. De la resta de colles, destacar la facilitat amb què Vilafranca executa el 4de9fa, castell que a hores d’ara només fan ells, sense oblidar la sortida valenta de la Colla Vella amb un 2de9fm treballat amb ofici. Està clar que a tercera ronda ha brillat amb llum pròpia el 4de9sf carregat de la Colla Joves. Un castell que sempre que el veig em meravella. Però al final tot arriba. En aquest cas la ronda dels 4 pilars de 8. Ens ha tocat ser els primers i novament hem muntat pinya, folre i manilles de manera metòdica, ràpida i ordenada i crec que hem mostrat que en aquesta estructura hi ha molt d’assaig al darrere. De fet crec que podem dir que a aquests primers nivells li hem trobat el què. En canvi a nivell del tronc del pilar no ens hi hem trobat, l’hem perdut massa ràpid i ens tocarà persistir. 9 p6 descarregats a plaça i altres tants a l’assaig, 5 p7f descarregats enguany i no n’hi ha prou. Seguirem. Corregirem el que calgui i hi tornarem quan pensem que n’hem après prou. Per sort, som tossuts.

Aquí s’ha acabat l’actuació, però ha seguit Sant Fèlix: el dinar, les converses amb castellers d’altres colles rememorant el que hem viscut, els vídeos, el Twitter, les cròniques... I la impressió és que se’ns ha valorat la feina i l’esforç. Per Sant Fèlix 2014 hem fet la millor actuació de la nostra història. Esperem poder-hi tornar. Però passem pàgina. Ara mateix les nostres mirades i objectius apunten cap a Santa Tecla, la nostra Festa Major.•

BREU RECORREGUT PER L’ESCUT DE

TEXT: LAURA PASANO I TORRENS foto: miquel seró

Allarg del temps tots hem llegit algun cop alguna història de la colla, la de com es va fundar, la dels primers castells de vuit, els primers de nou... però poc o res del nostre escut. L’escut d’una colla és molt més que un símbol. El nostre escut sabem com és, el portem al cor, i juntament amb el color de la camisa, ens identifica de la resta de colles. Però aquest escut també té la seva història...

Una colla important com la nostra havia de néixer amb un escut que la representaria al llarg dels temps. Fer el disseny de l’escut per una nova colla no és tasca fàcil; allò que dibuixis en un paper serà el que s’identificarà amb el col·lectiu al llarg dels temps. Tot i que la colla es va fundar a partir de la iniciativa d’un grup d’amics, aquests en el seu moment no varen voler deixar en mans de qualsevol una tasca tant important

Però remuntem-nos a la primavera del 1980. És aquí quan comença la idea del primer disseny. Com passa moltes vegades, la primera idea sempre és la millor i en aquest cas no va ser diferent. El disseny va agradar des del principi i la idea inicial va ser acceptada de bon començament. I així doncs, el primer prototip es va fer d’escai.

La Conxiteta broda 450 escuts!

Al voltant de l’any 1984, en Joan Maixé va demanar-li a la seva germana Concepció, més coneguda per ‘Conxiteta’, que fés una mostra brodada i si podia ser, que aquesta no es doblegués al rentar-la.

Ella va proposar una petita modificació a la part de dalt de l’escut: que el cap anés una mica més separat de la sanefa i que els escuts per la cara posterior anessin folrats. Amb això es donava consistència a l’escut i s’aconseguia el fet desitjat, que no es doblegués.

La nova proposta de canvi va agradar a la Junta i a cosir. Es va fer una plantilla amb paper i aquesta plantilla damunt de la roba taronja servia de guia per la màquina de cosir, que anava fent tots els escuts un a un de manera individual.

La Conxiteta tardava una hora per tenir un escut brodat i en va fer 450! Tots aquells que en teniu un de ben segur que el tracteu amb el carinyo que es mereix (escut 4).

El disseny del logo el varen encarregar a un dissenyador gràfic tarragoní molt conegut en aquell moment.

Aprofitant l’amistat amb el Maurici Preciado, aquest li va demanar al Vidal Blas, més conegut per ‘Guigui’, que prengués la responsabilitat de dissenyar allò que tots veuríem, tots respectaríem i tots portaríem al nostre cor.

En Guigui va fer el disseny del nostre escut de manera altruista (fotografia del disseny original: escut 1), i penseu que aquest dissenyador va fer logos molt coneguts tals com la “A” de les autopistes Acesa, el del Club Nàutic, o el cartell del concurs de Castells del 1986. Tan gran va ser la seva trajectòria professional i tant es va estimar Tarragona, que la ciutat el va reconèixer posant-li el seu nom a un carrer (on per cert la colla hi va fer un pilar el dia de la seva inauguració).

Més tard, aquest escai va passar a escut de roba brodat (escut 2 a la pàgina següent), i les noves camises del moment van passar a portar-lo cosit. L’escut brodat tenia un petit inconvenient tecnològic: quan es rentava, es doblegava tot! (escut 3).

Després d’aquest es va passar a un de feltre, com a més ataronjat amb les lletres negres, (escut 5), i posteriorment es va fer un brodat diferent on es perdia lleugerament el taronja inicial i es passava a un “color siena brillant” (escut 6). I finalment, el que tenim a l’actualitat el que els castellers més recents teniu cosit a la camisa (escut 7). Aquests 3 darrers ja es fan mecanitzats un a un.

Gràcies!

La història de l’escut denota molta feina darrere. Crear-lo en va portar molta, però realitzar-lo també. El que he pogut descobrir realitzant aquest article és que hi hagut molta feina feta amb el cor, sense ànim de lucre, només per ser una part d’aquesta colla, per simbolitzar un gran col·lectiu mereixedor d’un gran símbol que el representés.

Quan es va crear la colla, aquesta era modesta i jove, però va néixer amb l’esperit de fer-se gran, de fer realitat els seus somnis i de ben segur que el gran disseny del nostre escut ha estat un puntal cabdal per la transformació de la colla. És un d’aquells elements dels quals no en som conscients, però que hi són.

@jordisendra · 18 agost 2014

Felicitats a @ArnauCurto i l’equip que ha fet el documental sobre el primer 3d9f fet a #Tarragona x @JoveDeTarragona

Així que gràcies escut per ajudarnos a tots a fer-nos més grans.

“El gran disseny del nostre escut ha estat un puntal cabdal per la transformació de la colla”.

El logo d’en Guigui

LA COLLA. “35 ANYS AL MEU COR”

Finalment no voldria acabar l’article sense donar les gràcies explícitament a l’Alfred Fort, a la Conxiteta Maixé, a la Mercè Salla i a tots els castellers que m’heu confessat les confidències de la vostra primera camisa i m’heu permès disposar de la fotografia del vostre primer ESCUT. •

Els escuts de la colla

6.

@CARLESTECLA · 26 agost 2014 Qui té una @JoveDeTarragona , té un tresor!!! #castellers #tarragona #seguim

4.

5.

3.

1.

2.

7.

Els actes de l’Associació d’Amics a Santa Tecla

ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA COLLA JOVE

L’estiu és la millor època de l’any per celebrar la festa major. I a Tarragona ho fem per partida doble! si fa uns dies celebràvem Sant Magí, molts de nosaltres ja tenim el cap pensant en Santa Tecla.

També presentarem la Targeta d’Associat en un acte que tindrà lloc al balcó del Mediterrani. I el dissabte 20 celebrarem la tradicional Paella Popular, la d’enguany serà la 16ena edició i esperem tornar a omplir el carrer Cós del Bou!

Enguany també oferirem un refresc als membres del Seguici petit el dia 19 i el còctel del Seguici als membres del Seguici popular el dia 22. El 24 de setembre, l’últim dia de les festes, a les 19:30h gaudirem com cada any amb el concert de la coral Els Rossinyols.

El segon volum dels Contes del Seguici

Continuant amb la iniciativa impulsada per l’Associació i Insitu Comunicació SL l’any passat, durant aquestes festes també presentarem el segon volum de la col·lecció “Els Contes del Seguici de Tarragona”.

La tercera edició del torneig d’estirada de corda “Amics de la Colla Jove”, celebrada el passat 17 d’agost, va tornar a ser un èxit tant per l’àmplia representació d’entitats de la ciutat com pel ja habitual volum d’assistents, que es van aplegar al llarg del carrer Cós del Bou, per animar els equips participants.

Enguany, “Els Voltors” del Club de Rugby Tarragona van revalidar el títol aconseguit l’any anterior. Per la seva banda “Els Mulassers” van quedar en segon lloc mentre que “Los Terneros”, un dels equips format per membres de Xiquets del Serrallo, van rebre el premi especial com a millor semifinalista.

Volem agrair la participació al Ball de Pastorets, a la Mulassa de Tarragona, als Xiquets del Serrallo, al Casal Sageta de Foc, al Club de Rugby Tarragona i a tots els membres de la colla i simpatitzants que van formar un equip i/o van apropar-se a animar l’acte!

Actes de Santa Tecla

Des de l’Associació d’Amics col·laborem activament amb la Festa Major organitzant diversos actes de caire molt divers. Durant tots els dies de festes, celebrarem la III edició del concurs de fotografia Instagram on hi podreu participar etiquetant les vostres fotografies fent ús del hashtag #StaTeclaCastellera.

@JoveDeTarragona · 17 agost 2014

Per segon any consecutiu, el vermut electrònic de la Colla Jove ho peta! #castellers #santmagí

Aquest any el conte es titula L’Àliga de Tarragona, ha estat escrit per Bienve Moya i il·lustrat per la Marta Contreras. El llibre sortirà a la venda el dia 15 i el podreu comprar a la botiga els dies d’assaig a un preu de 10€. Agafeu forces per gaudir de tots els actes que hem preparat per aquestes festes!

Visca Santa Tecla!•

Ja has començat la col·lecció dels contes del Seguici?. Els trobaràs a les llibreries de Tarragona i a la botiga de la Jove.

LA CANALLA

Després de l’actuació a Vilanova i la Geltrú

TEXT: Abril, Laura, Natalia, Carla i Judith · FOTOS: EQUIP DE CANALLA

Vam arribar de Vilanova i ens vam instal·lar al local. Allà vam menjar pizza i croquetes per sopar, després vam fer uns balls que n’ havíem preparat. Les mes petites van fer un ball disfressades de “Minions” i nosaltres, les més grans, vam interpretar un ball de High School Musical. El Maiol va voler intervenir i va interpretar una cançó de la Miley Cyrus, que va ser molt apreciat pel públic. Es va pintar els llavis amb retolador “rojo putón”, es va posar dues samarretes als pits, per semblar que portés tetas i es va arromangar els pantalons, massa i tot!

A l’acabar ens van posar la pel·lícula de “Gruz”. Mentre miràvem la pel·lícula, menjàvem crispetes, olives i tot tipus de llaminadures!

Com que després ja no podíem dormir, ens vam posar a fer tonteries i van castigar al Maiol, posant-lo a dormir a dalt al balcó. Com que seguíem sense dormir, els monitors ens van fer sortir a fora, un per un, als que quedàvem desperts i ens van fer un joc.

Finalment a les 6h sí que ens vam adormir, però poc després a les 8h ja ens vam despertar, vam esmorzar, vam recollir les coses i vam escombrar el que havíem embrutat per la nit.

Mentre preparàvem la gimcana també vam estar jugant a futbol, i quan van arribar els pares ens vam separar en grups, vam fer escalfaments i vam començar el joc.

La majoria de les proves eren d’embrutarse o mullar-se. Per exemple en una prova, havíem d’ agafar amb la boca un caramel que estava amagat entre la farina. En una altre havíem de posar la mà en una capsa de cartró i endevinar què hi havia dintre. Quan tots els grups van acabar, vam fer una cadena de roba a la plaça de la Font, per decidir qui guanyava la gimcana.

Per acabar vam anar al dinar al local i vam cantar pares, nens i monitors al karaoke. Els pares feien moltes tonteries i els guiris que passaven pel local se’ls quedaven mirant. També vam ballar i al final de tot ens vam fer una foto de família!•

L’ENTREVISTA A...

Arriben a la cita per separat, tot i que sempre les veureu juntes: a la plaça, a l’assaig (amb una cadira observant l’assaig i parlant de prova en prova! durant les proves no parlen! Són l’Anna Guiral i la Montse Leon, per molta gent conegudes com les mares de l’Andreuet, el Michael, la Rosalia, l’Anna i l’Andreu. Però tot i no ser castelleres són un gran actiu de la colla, doncs n’han vist l’evolució amb la seva pròpia experiència, la dels seus fi lls i la dels seus marits. Han assistit a gairebé tots els assajos des que van començar els nens!

Com vau arribar a la colla?

Anna: El Rafel va arribar a la colla pels Garau, la Bet i el Marcel, l’any 81. El pare dels dos és amic d’ell i li va comentar que passés! Va arribar un moment que l’Andreuet va dir que veure castells era molt avorrit i que ell volia pujar, era l’any 91. La Rosalia va néixer a la colla i va fer el primer pilar aixecat per sota quant tenia 3 anys.

Montse: Van fer un dia un concurs de dibuix de castells al César August, al cole del Michael, i un dissabte ens van convocar perquè feien l’exposició dels dibuixos, i a partir

d’aquí vam seguir venint assíduament. Era el març del 90 i per Sant Jordi va fer un pilar i aquell any va fer el pilar caminant de Sant Magí i Santa Tecla. L’Anna i l’Andreu tot i que van viure els castells des de ben petits, ha estat en els últims anys quant s’han enganxat.

Us agrada mirar els castells?

Montse: A plaça no he mirat mai un castell! no puc! Quant arribava a casa els mirava per la tele perquè ja sabia el que passaria! Estant a plaça sempre he buscat algú entès de la

colla, i li miro la cara i així sé com va el castell! Ara començo a mirar de reüll! però molt ràpid. No puc! encara que no pugi mon fill...

Anna: Nosaltres amb el Rafel sempre havíem anat a mirar castells i fins fa poc dèiem que durant anys havíem vist tots els castells de 9. Ara això és impensable! Normalment estem a peu de pinya, els castells s’han de veure de prop i s’han de viure des de plaça. Recordo una vegada quant estava embarassada de la Rosalia, no vaig anar a l’actuació i la vaig seguir per la ràdio. L‘Andreu va pujar en un castell que va fer llenya i va ser un mo-

TEXT: Montse Blanch i Jordina Estopà

Anna Guiral i Montse Leon

FOTOS: MIQUEL SERÓ

ment difícil perquè no sabia com estava...i allà vaig decidir que jo havia de ser a plaça!

I d’on ve la vostra amistat?

Les dues: de la colla! Som les mares de Zipi i Zape! Els nens és van fer molt amics i vam començar a fer coses junts . Encara ara són molt amics! L’Andreu ahir va estar ajudant a muntar les potes de l’armari de l’Èlia! Van viure 3 anys junts. I gràcies a ells neix la nostra amistat!

Però us considereu castelleres?

Les dues: No! ens considerem de la colla, però castelleres, no! Som part de la colla, de la colla sí que ho som, perquè ho hem patit molt, es allò de: esmorzar, dinar i sopar i tornar de l’assaig i tornar a parlar de castells, gestionar les emocions quan els nens són petits, de si ara pujo o no, ara no sé què, ara no sé quantos... al principi és difícil de gestionar. Però ho hem gaudit des del primer moment! És tota una vida aquí!

Una colla.

Les dues: no tenim preferències per altres colles, potser les de Valls, però som de la Jove!

Un cap de colla.

Anna: Voldria recordar Carles

Xavier Gomez i Ferran Ventura. Allí va començar tot.

Montse: Tots ho fan el millor que saben, però tinc un record especial pel Carlos Xavier Gómez, que va ser el primer que va tenir el Michael i el Jordi Sentís per motius familiars i perquè va anar al Pax com jo.

Un cap de canalla?

Anna: Més que un cap, un equip en l’època de Joan Prats. I com a cap de canalla, l’Andreu. Per alguna cosa sóc sa mare...

Montse: Sens dubte l’equip de l’Asun, l’Àngel Altès, l’Albert Andreu, la Mercè Salla...

Una diada?

Anna: Sant Magí, per la Plaça de les Cols.

Montse: Sant Magí i/o Santa Tecla.

Heu demanat mai la camisa?

Montse: A mi me l’han ofert un parell de vegades, però considero que una camisa va amb deures, implica deures.

Jo no em puc posar a la pinya per problemes físics, però veure un castell de la colla amb gent amb camisa que no s’hi posa i que l’està mirant, em posa ...

Anna: Quan els nens eren petits jo els volia veure pujar. Per mi estar a sota i no veure el castell era una situació que no hagués aguantat! I a part, per estar fora mirant no necessito tenir la camisa.

Ho tenim molt clar les dues: tenir una camisa comporta una responsabilitat.

Què es porta millor: ser mare de casteller o dona de casteller?

Les dues: DONES DE CASTELLER!!!

Què heu fet o heu deixat de fer per anar a castells?

Les dues: a casa nostra els castells van per davant de tot, de qualsevol altre activitat! I qualsevol conversa a casa acaba derivant als castells! Montse: deixes de fer tot el que fas! el Michael ho deixaria tot pels castells, és igual que estigui malalt o no es trobi bé...

Anna: abans anàvem a la muntanya. Pel sant de l’àvia sempre arribàvem als postres! Els nens tenen febre de castells i son pare déu n’hi do!

Pit o cuixa?

Anna: A casa tothom vol cuixa i a mi sempre em toca el pit.

Montse: Des de la meva posició tant em fa una cosa que l’altra!

Pim! pam! pum!

“Nosaltres no som castelleres, som de la colla!”

Un record d’algun dia especial?

Les dues: El primer 5 de 9 carregat! Havien passat massa anys! Des del primer intent que hi pujaven els dos... L’Andreu els va pujar tots i el Michael també! Van passar d’acotxador a quarts! El Michael a la rengla i l’Andreu a la banda del dos amb la Rosalia a sobre.

Montse: Quant al 95 vam tenir la caiguda jo treballava amb el Coco (Vicenç Palmero). Quan ens trobàvem ens queien les llàgrimes, no calia dir-nos res. I llavors són tots aquests anys amb aquesta tensió dins. Jo ploro en alguns castells, però com en aquell, cap!

Anna: Quant el vam carregar teníem el Jordi allí al costat! Jo vaig estar aquella tarda amb el Jordi i l’Andreuet a Santa Tecla! Ara estem molt mal acostumats! hem passat èpoques de moltes caigudes en què sinó et queia el tres, ho feia el quatre i sinó el dos... Per

això quant aquest castell és va carregar per molta gent antiga de la colla, va ser com un punt d’inflexió; com una espina que per fi et treus, que porta molt de temps allà clavada...•

El transport de la Colla Jove!

“Jo ploro en alguns castells, però com en aquell, cap!”

PREMSA LILA

@JordinaEM · 14 agost 2014 Assaig a banda... avui és un dia memorable: li han tornat la camisa al Castillero Loko! Felicitats Juan Carlos!

La Jove La diada d’El Catllar en primera persona DES DE LA BARRERA

La colla m’ha demanat col·laborar amb la revista L’ESPERIDIÓ des del punt de vista de l’organitzador de la diada castellera del Catllar i, com no podia ser d’altre manera, la resposta ha estat afirmativa.

El Catllar és una plaça de les anomenades històriques. Fa uns 250 anys ja es feien i es veien castells. Al segle XIX s’hi van fer grans construccions, com el primer 4d9 net carergat de la historia. Durant el segle XX vam estar molts anys sense actuacions castelleres, fins que a la segona meitat del segle les vam recuperar. Ja al principi d’aquest nova etapa, l’alcalde, coneixedor de la meva afició, em va proposar d’organitzar la diada; d’això ja fa una pila d’anys! Començàvem, com aquell qui diu, de zero, convidant a colles de les anomenades petites.

Tan punt la colla Jove es crea, m’interesso, i molt, per aquesta nova formació i de primeres ja la convidem per la nostra Festa Major. El primer contacte amb la colla ja em sento molt còmode, pel tracte obert i cordial, deixant les condicions econòmiques sempre en un segon terme (per cert, això avui encara continua). La colla i la plaça, des d’aleshores, sempre han tingut un feeling especial.

Durant tots aquests anys com a organitzador, una de les valoracions més positives és la gran quantitat de gent que he tingut ocasió de conèixer i la diversitat de colles, totes elles amb les seves particularitats... És una feina que m’agrada, sobretot els preliminars: parlar amb les colles, ajustar preus, condicions, comentar per allà on pot anar l’actuació, etc. Tot i que haig de dir i confessar que per la diada tinc unes sensacions estranyes, entre expectació, il·lusió, nervis... sobretot nervis! Darrerament, els mitjans de comunicació m’han preguntat molt sovint què oferim a les colles perquè la plaça del Catllar

sigui una de les referents últimament dins del món casteller. Contesto que res d’especial, simplement ser una plaça seriosa, que les colles se sentin apreciades i a gust, que el tracte sigui afable i que sigui un dels actes centrals de la nostra Festa Major.

A mesura que arriben les colles a plaça, dono la benvinguda als respectius caps de colla i presidents. I abans de l’inici de l’actuació, comprovo que les ambulàncies i l’hospital de campanya estigui a punt i que l’aigua estigui fresca per les colles. Per tal que l’actuació comenci puntual, fem el sorteig d’ordre de sortida amb suficient antelació.

Un cop finalitzada l’actuació, els dirigents de les colles i jo mateix pugem dalt de l’ajuntament, fem el clàssic comentari de com ha anat la diada, un brindis per l’actuació i entrem al despatx de l’alcalde per fer efectiu el pagament; fins aquest punt no em relaxo i no puc gaudir realment de l’actuació.

Enguany la diada va ser retransmesa en directe a tot Catalunya per la Xarxa de Comunicació Local i vam comptar amb la presència del Sr. Ballesteros, alcalde de Tarragona, i de la regidora Sra. Floria. La colla ha estat fantàstica amb el 3d9f, 5d9f, 4d9f i pd7f tot descarregat amb autoritat i bones maneres. Ha compartit plaça amb la colla Vella de Valls (3d9f, i5d9f, 4d8a, 4d9f i pd7f) i els Castellers de Vilafranca (9d8, 3d9fa, 3d9f i pd7f).

L’actitud de la colla, molt especialment en les dues últimes temporades, ha estat grandiosa, marcant ritme i estratègia a la plaça... i fins i tot al ball de nit, on una colla de “joves” va improvisar un “Amparito” a peu d’escenari, “obligant” a la banda que actuava a afegir-s’hi i contagiant tota la pista... un final de diada fantàstic!•

JOAN OLIVÉ - organitzador de la diada del CATLLAR

“La colla i la plaça sempre han tingut un feeling especial”

QUÈ HI DIUS?

DAVID MARTORELL

I tu, què has fet per venir a una diada de la colla?

FERRAN VENTURA

Doncs jo he fet un viatge de 1.000 km per venir a una diada de la colla amb unes quantes combinacions diferents: tren, autocar, autostop… Era quan jo estava a Canàries fent el servei militar. Vaig agafar avió fins a Sevilla, tren fins a Madrid, autocar cap a Saragossa i fins aquí amb autostop!

ALFONS DOMINGO

Doncs fer festa a la feina, per això uns quants cops i sobretot quan treballes a torns et busques la vida i tens la sort que algú t’ho canvia. Tots els que treballem a torns tenim el mateix problema!

MONTSE MASDEU

Doncs de la mateixa manera que esteu veient el Fibra i l’Isa que van amb els seus fills amunt i avall, i ara estant amb la nena i encara sort de que el gran ja és una mica més gran. Doncs jo em vaig trobar igual!

YASMINA ARMESTO

La meva cosina es casa enguany i el comiat de soltera es va proposar el mateix dia de la diada de Sant Fèlix, així que vaig fer que ho canviessin de dia i així pogués anar a Sant Fèlix.

SABRINA PIZÀ

Ser padrina d’un bateig, i tot just acabar el bateig marxar a fer castells i a l’acabar la diada tornar cap al convit.

ADRIÀ CASTELLVÍ

Bueno, jo he arribat a baixar de campaments 7 dies a la muntanya amb nens i decidir en aquell moment que anava a la diada de St. Cugat. Vaig haver d’agafar un tren alternatiu i trucar a mon pare que em portés la camisa, pantalons i faixa...

Les nostres FOTOS

MIQUEL SERÓ I M. NEUS BAENA