Esperidió 119

Editorial 3

El repàs 4

diades

Primera diada a Berga 6

Sant Joan 2016 7

2016: El Quadre de nou 8

póster|p7f

La Canalla 10

El Futur és Jove 15

L’entrevista a Adrià Calvet 16

articles

Refugiats en somriures 19

La plaça de l’espadat amagat 20

A les xarxes 22

Lamentem la pèrdua dels nostres castellers, pares i avis de castellers, Joan Josep Olivan Ramon (dalt), veterà incondicional de la colla i Casteller de l’Any 2009, i Manel Sanromà i Moncusí (baix), qui fou president de la colla els anys 1983-1984 i 1985-1988. Que descansin en pau.

PER EMMARCAR

Equip de redacció

Montse Blanch

Jordi Castro

Sergi Cornadó

Jordina Estopà

Ana Jambrina

David Martorell

Anna Rey

Maria del Mar Vileu

Foto de portada

Claustre Agramunt

Fotografies

Maria Neus Baena

Núria Estrem

Claustre Agramunt

Xavi March

Alba Estrem

Col·laboradors

L’equip de canalla

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www. collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament

opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

Sant Joan per Jordina Estopà i Edu Polo.

EDITORIAL

S’obre la porta gran

Iniciem de nou una nova temporada després d’una assemblea on hem escollit un nou cap de colla i un nou president, ambdós amb uns equips plens de castellers amb ganes de fer coses.

Als equips, tant el tècnic com la junta, hi ha antics i nous components de la colla amb ganes de tirar endavant un projecte, el nostre projecte, el de tots els components de la Jove. S’han creat comissions de treball per tal d’involucrar el màxim possible de persones, de totes les edats i totes les maneres de pensar.

Ja hem començat a veure la manera de treballar del nou equip tècnic, uns exemples són que deixen de cantar les pinyes (posant els mapes a l’abast de la gent per a que se’ls puguin mirar), excel amb canó anunciant les proves que es faran a l’assaig, per tal de poder agilitzar el màxim possible les proves, per tal de poder treballar més. Però hi ha coses, com el discurs del cap de colla un cop acabat l’assaig, l’entrega de camises... que no canvien i que perduren en el temps.

I amb això que hi ha coses que no canvien tenim un tema molt important: “A tots ens agrada parlar”. És una de les parts importants de la colla, ja que la interacció entre les persones fa colla, fa grup, fa equip. Però en determinats moments hem de deixar a banda la interacció de les persones per prioritzar el silenci.

Segons el diccionari, el silenci és: “Absència de tot so o soroll. Fet de no parlar, de callar”. Com a sinònims podem trobar: callar, no obrir boca, no badar boca, emmudir, no obrir els llavis, no dir ni piu.

Com a colla tenim moltes virtuts, però potser aquesta, la de saber fer silenci en un assaig, ens manca! És molt difícil poder estar concentrat en un castell si al voltant del mateix no hi ha silenci.

Sense silenci la concentració és molt més difícil, i si no estem concentrats no podem arribar a l’optimització dels nostres castells. Quan en un castell tots els integrants estan en silenci, s’aguditzen els sentits imprescindibles per fer grans construccions.

Una de les coses que més impressionen és en les grans diades on el murmuri de la gent és molt alt, però quan una de les colles comença a fer una construcció s’inicia el silenci només trencat pel so de les gralles. És un dels moments més importants: el silenci denota la importància del fet que s’iniciarà... un castell.

Qui no recorda el silenci a la plaça de braus, només estroncat pel crit d’ànim d’un casteller, i retorna el silenci que es trenca amb el clam de la plaça en carregar el castell. Són moments indescriptibles.•

EL REPÀS

RIUDECANYES|19.03

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de7, 4de7, 5de7, 4de7a, Pde5, Pde5, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4

Comença la temporada, traiem la camisa de l’armari i ho fem rodant castells de 7 bàsics i rodant estructures i canalla. Tot i la pluja, res ens va aturar a obrir el teló de la temporada lila.

ALTAFULLA|10.04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8, 2de7, 4de7a, Pde6, Pde4, Pde4, Pde4 Colla Vella dels Xiquets de Valls

2de7, 4de8, 3de8, Pde4, Pde5, Pde4 Castellers d’Altafulla

2de6, 3de7, 4de6a, Pde4, Pde4

Avancem terminis i estrenem el primer castell de vuit pisos de la temporada, el més matiner de la història, i el primer pilar de sis. A més, recuperem la confiança amb el dos de set portant-lo amb seguretat a plaça.

SANT JORDI|23.04

TEXT: ana rey· FOTOS: M.NEUS BAENa

diada de gràcia|15.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Pde5, Pde4cam, 5de8, 4de8a, 4de8, Pde6, Pde4, Pde4, Pde4

Castellers de la Vila de Gràcia

Pde5, Pde4cam, 2de8f, 5de8, 3de9f(id), 7de8, Pde6

Capgrossos de Mataró

Pde5, Pde4cam, 2de8f, 5de8(id), 5de8, 3de8, Pde6(id), Pde5 Nens del Vendrell

Pde5, Pde4cam, 3de8, 2de8f, 4de8

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Els nostres pronòstics es veien interromputs per la pluja que va acompanyar la tarda de Sant Jordi. Tot i així res va impedir que ens poguéssim reunir tots al local per gaudir d’un dia tan especial, rodejats de roses i llibres.

diada del local|08.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de8, 4de8a(c), 3de8, Pde6 Brivalls de Cornudella

4de6a(c), 2de6, 4de6, Pde5 Nois de la Torre

3de7, 2de6(id), 4de6a, 2de6, Pde4, Pde4

Fem un pas ferm endavant, recuperem el nostre castell insígnia, la catedral, i seguidament fem mèrits de colla gran, caient i aixecant-nos amb el cap ben alt. Amb aquesta diada ens demostrem a nosaltres mateixos del que som capaços i del que ens espera, un futur Jove i de la Jove.

cornudella de montsant |16.04

Colla Jove Xiquets de Tarragona

4de8, 3de8, 2de7, Pde5, Pde5, Pde4, Pde4, Pde4 Brivalls de Cornudella

3de6, 4de6, 3de6a, Pde4, Pde4

No només ens apuntem la primer clàssica de 8 de la temporada, sinó que ho fem introduint canvis en les nostres estructures. Tanta és la confiança amb el dos de set que estrenem un terç nou en aquest castell. Per celebrar-ho, després de la diada ens esperava un l’habitual dinar de germanor i una mica de gresca pels més atrevits.

No perdem el ritme i continuem amb les marxes posades. Ens traiem l’espineta amb el quatre de vuit amb l’agulla, repetim el cinc de vuit introduint canvis, el segon de l’any, i completem la feina amb el quatre de vuit i el tercer pilar de sis per tancar una diada rodona. espera, un futur Jove i de la Jove.

diada

dels quatre

fuets |21.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Pde4cam, 2de8f, 4de8a, 3de8, Pde6, Pde4, Pde4, Pde4

Castellers de la Vila de Gràcia

Pde4cam, 3de8, 2de8f, 4de8, Pde6

Castellers de Berga

Pde4cam, 4de7a, 5de7, 7de7, Pde5

Reconquerim el 2de8f, tot convertint-lo en el més matiner del nostre historial. Una bona dosi d’energia renovada per acabar la diada amb el tercer 4d8a, un 3d8 amb les vistes posades a pujar-lo un pis més, i el pilar de 6. Per acabar la visita a Berga de la millor forma possible, vam gaudir d’un sopar i festa de germanor.

diada del pallol|28.05

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de8, 3de9f(c), 4de8, Pde5, Pde5, Pde5, Pde5

Colla Vella dels Xiquets de Valls

4de8a, 5de8, 2de8f, Pde6, Pde5, Pde5(c)

Xiquets de Reus

4de8, 3de8, 2de7, Pde5, Pde5

Decidits i convençuts portem el primer 3d9 amb folre de la temporada. Malgrat quedar-se en carregat, sortim amb el cap ben alt de plaça i completem la diada amb un 5de8 de postal i un 4 de 8. Sensacions contrariades que ens faran aixecar-nos amb més força que mai.

DIADA DEL LOCAL DELS CAST. DE SPISP|05.06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

2de8f(i), 4de8, 3de8, 5de7, Pde4, Pde5, Pde4

Brivalls de Cornudella

3de6, 2de6, 4de6(id), Pde4s(c)

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

5de7, 2de7, 4de7a, Pde6, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4

Diada difícil, ensopeguem amb el 2d8f i tot i rebaixar les intencions previstes per aquesta diada, completem un 3 i un 4 de 8, tancat la diada amb un 5de7 aprofitant per estrenant canalla i rodar el tronc.

tortosa |11.06

Colla Jove de Tarragona

4de8, 5de7, 4de7a, vd5

Castellers de Tortosa

3de6a, 4de6a, 4de6, 2pd4

Xics Caleros

3de6, 4de6, 3de6a, pd5, pd4

Fiquem el fre momentàniament pels diferents esdeveniments succeïts durant les anteriors diades, però tot té el seu costat positiu ja que aprofitem la diada per estrenar nens i nenes del pom de dalt.

VILANOVA I LA GELTRÚ |19.06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

4d8a, 5de8, 3de8, pd6, 3pd4

Capgrossos de Mataró

3de9f, 5d8, 2de8f, pd5

Castellers de Sant Cugat

5de8, 3de8, 4de8, pd5

Bordegassos de Vilanova

2de7, 5de7, id4de8, i4de7a, 4de7a, pd5

Recuperem les bones sensacions amb els castells de vuit i mig. Recuperem la confiança i això ens dona força per afrontar una diada lila, diada on descarreguem un 5de8, un 4d8a i un 3d8 amb canvis sumant-hi el pilar de 6 que es troba en plena forma per pujar-lo un pis més.

SANT

JOAN |24.06

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

5de7, 2de7, 7de7, pd6

Xiquets de Tarragona

2de8f, 3de9f c, 4de8, pd6

Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

5de8, 4de9f, 4de8a, pd7f, 4pd4 Xiquets del Serrallo

3de7a, 4de7a, id 3de7, pd5, 2pd4

Satisfacció en aconseguir descarregar el primer castell de 9 de la temporada. Una diada on la feina d’assaig ha quedat plasmada a plaça. D’entrada hem descarregat un 5de8 de postal, seguidament el primer 4de9f de la temporada, a tercera ronda el cinquè 4d8a d’enguany i per finalitzar a la ronda de pilars, hem estrenat el pd7f. Diada que ens serveix per seguir endavant amb pas ferm i començar a encendre la traca!

DIADA DEL VENDRELL |02.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de8, 3de9f(id), 3de9f, 4de9f, Pde7f

Colla Joves Xiquets de Valls

3de9f, 5de8, 2de8f, Pde5

Castellers de Vilafranca

4de9f, 2de9fm, 3de9f, Pde7f

Nens del Vendrell

5de8, 3de9f(c), 4de8, Pde6

Fem la millor diada de la temporada, descarregant la nostra marca de la casa el 5d8 i seguidament, descarregant en 22 minuts el 3de9f, el 4de9f i el pilar de 7 amb folre. Diada d’ofici, on per sobre dels entrebancs hem demostrat de quina pasta estem fets els de la Jove!!! #gràciesvueling

diada de torredembarra |17.07

Nois de la Torre

Pde4, Pde4cam, 3de7a, 3de7, 4de7(id), 4de7, Pde4, Pde4 Colla Jove Xiquets de Tarragona

Pde4, Pde4cam, 3de9f, 4de9f, 4de8a, Pde7f, Pde4, Pde4, Pde4

Castellers de Vilafranca

Pde4, Pde4cam, 3de9f, 4de9f, 3de8a, Pde7f

No fallem a la cita i consolidem la intensitat que portàvem abans de vacances, descarreguem el tercer 3de9f de la temporada amb solvència, el sisè 4de9f i els hem acompanyat amb el 4de8a. Hem arrodonit la diada amb un pde7f.

Foto: @ ladykirschen

Foto: @ elenagavalda

PRIMERA DIADA A BERGA

TEXT: GERARD CAUS · FOTO: M.NEUS BAENa

Vaig aparèixer per primera vegada al local amb 13 anys, mig enredat per l’Uri i la Mònica (l’altre mig era cosa meva...) i l’assaig següent ja havia aconseguit enredar el meu pare perquè forméssim part de la colla. Hi vaig estar uns quatre anys però després per circumstàncies vaig deixar d’anar-hi. Durant aquest temps el meu pare m’anava posant al corrent del que succeïa i jo de manera esporàdica em posava la camisa per les grans diades. Ara fa dos anys que he tornat, moltes coses han canviat, però n’hi havia una que seguia igual... la Colla seguia sense haver anat a Berga, la qual juntament amb Tarragona m’han vist créixer. I qui m’ho hauria dit, que després d’un gran viatge, arribo a Tarragona i amb la Colla, anem a actuar a Berga, a les portes de Patum, això va ser enorme! Moltes cares conegudes, amics, família i la màgica plaça de Sant Pere; m’ho havia imaginat moltes vegades i per fi es feia realitat.

Actuem amb Vila de Gràcia i els amfitrions, els Castellers de Berga. Sortim amb el 2d8f un pèl remogut però salvat i descarregat, el primer de la temporada. Entre castell i castell abraçades i retrobaments amb la meva gent; feia sis mesos que no la veia i ajuntar-nos tots en aquella plaça.... va ser molt gran!

Continuem amb un 4d8a per segona ronda, a tercera el 3d8 i tot seguit un bon pilar de 6. Vam acabar amb la ronda de pilars en la qual la colla em va donar l’oportunitat de ser en un d’ells i així poder completar una de les diades més especials per mi des que tinc camisa.

Bon futur pels amics de Berga

D’altra banda, els castellers de Berga aixequen el 4d7a, 5d7, 7d7 i p5, amb gran seguretat en cada un d’ells, veient la fermesa dels castells que fan, costa de creure que la colla fos fundada al 2012. Bon futur pels amics de Berga! Finalment els de Gràcia arrenquen amb el 3d8, un maco 2d8f i un lluitat p6.

En acabar la diada, els Castellers de Berga havien preparat una gran paella per les colles amb una bona festa que vam acabar a altes hores de la matnada i com no? Amb porrons de barreja batejant a tots els presents.

La meva sensació final, és la d’una colla contenta per aquesta primera diada a Berga que espero que puguem repetir durant molts anys.

Per acabar, felicitar als castellers de Berga per la seva trajectòria i per la seva lluita constant, ja que formar una colla per aquestes terres no és gens fàcil i també agrair el fet que ens hagin convidat i donar-nos l’oportunitat de viure al seu costat la diada dels 4 fuets.

VISCA LA PATUM I VISCA LA COLLA JOVE!•

SANT JOAN 2016 Diades

La diada de Sant Joan sempre ha tingut una màgia especial per a mi. És una d’aquelles diades que espero amb moltes ganes.

A nivell de colla, enguany ens trobàvem en un tram de la temporada una mica accidentat i veníem d’haver afluixat marxes en els nostres objectius amb la intenció d’agafar amb més força que mai les diades que vindrien a continuació. Teníem molta feina per fer i sabíem que la podíem fer.

Eren les 18:30 d’un 24 de juny assolellat i al local tothom comentava la jugada del que possiblement faríem a plaça mentre esperàvem a poder sortir en cercavila cap a la plaça. Les cares de la gent mostraven una gran serenor i sobretot molta concentració en el que vindria a després. Poc a poc tothom es va enfaixant. Tots sabíem com d’important era per a la colla que tot sortís bé, que tot anés com havia d’anar i per això calia estar a punt des de bon principi.

Un cop va ser el moment, vam sortir en cercavila del local i vam entrar a la Plaça de la Font, aquella plaça que sempre em provoca papallonetes i que sempre em recorda la diada de Festa Major del 2009, una diada que em provoca un somriure especial.

Anàvem segons, i vam sortir de 5d8. Des de la meva posició a la pinya, 3r lateral, vaig notar un 5 amb gran serenor i tranquil·litat, i

vaig pensar: avui sí, avui és el dia, tot anirà sobre rodes (i és que les rodes, són el meu altre gran món).

Ens vam plantar a segona ronda on volíem estrenar el 4d9f, però (amb gran encert) vam haver de desmuntar un peu i vam fer un intent desmuntat. Malgrat aquest contratemps, ningú va abaixar la guàrdia, tot al contrari. Seguies veient la colla amb el cap ben ferm, sabent en tot moment què havíem de fer i sabent, que quan anem tots a una podem amb tot, i així vam encarar la tercera ronda, amb un 4d9f que potser de mides no era massa bonic, però que vam treballar plegats i que no ens va donar cap problema.

Un punt d’inflexió

Després del castell de nou, tocava seguir concentrats pel 4d8p i així va ser, un 4d8p ben maco que tancava les nostres rondes de castells.

La cirereta de la diada va venir de la mà d’un pd7f preciós, sobretot perquè ja li teníem ganes, i sobretot, perquè ens va acabar d’arrodonir la diada màgica de Sant Joan.

Sabia, intuïa i desitjava que aquest Sant Joan esdevindria un punt d’inflexió per a la Colla, i com sempre, la Jove va tornar a dibuixarme un somriure màgic.•

TEXT: MARIONA MARTÍN FOTO: m. neus baena

2016: EL QUADRE DE NOU

Mitjans de juliol, no tant caldós com els últims anys, però juliol, i això significa des de fa ja un grapat d’anys, unes quantes temporades, moltes, que hem d’agafar el bus, o el cotxe, i anar cap a una de les sortides més interessants i agradables del nostre calendari estiuenc. Una sortida a un poble íntimament lligat a la nostra història com a Colla, la Torre, Santa Rosalia i el Quadre... No cal dir gairebé res més.

Tarda de diumenge de juliol, amb caloreta, però suportable, fins i tot el sol que ens cau de ple al llarg de tota l’actuació. Sembla que l’elecció de lloc a plaça ara fa ja uns anys no va ser la més adient, parlant en termes visuals, però sí la més bona si parlem en termes castellers: els millors castells es continuen fent amb calor, suant i a ple sol. Deixem-nos d’invents moderns, res com una bona suada sota la llum i la calor de les terres de la Catalunya Nova.

Bones sensacions

Com tants d’altres diumenges de juliol passats, hi arribem amb expectatives de fer una bona actuació, cosa que potser pot ser així o que, com alguna altra vegada, es quedi a les portes. Però bé, enguany, i el passat, i ja fa uns quants, les sensacions són bones i es compleixen després, pel bé dels nostres ànims com a grup, i pel bé de la Colla i els seus futurs castells.

Som força puntuals, com gairebé sempre, hem arribat molt aviat i el ritual, cerveseta o cafè amb gel, amb l’Indiu, en del Rius i d’altres s’ha repetit com cada any. Arrenquen els pilars caminant, continuem semblant un Fórmula 1, i tres emotius pilars sense el so de la gralla en record a la caste-

TEXT: GREGORI LUENGO· FOTOS: M.NEUS BAENa

llera de la Torre que ens va deixar aquesta setmana passada. I són ells, els torrencs, els que s’anoten un primer 3 de 7 amb l’agulla que els omple de joia. Feia, si no m’equivoco, dues temporades que no l’aconseguien descarregar. Treballat, llarg, però un castell important per una colla com ells, amb molta gent nova i que pot significar un pas endavant, ànims i una gran tranquil·litat per enfocar la resta d’aquesta temporada de Concurs. Seguiran dos castells més, una mica marca de la casa, poc a poc aniran polint coses amb tota seguretat, un 3 de 7 i un 4 de 7 al segon intent degut a una tirada enrera de l’enxaneta en el primer.

La Torre competeix a meitat de juliol amb la diada d’Altafulla, que sembla és perfecta pels que vesteixen de verd, amb sparrings ratllats de vermell, per fer gammes extres que després es fan difícils de repetir el dia següent com els darrers anys. Els vilafranquis ens ofereixen un 3 i un 4 amb folre treballadets, sembla que menys que el dia anterior, però amb bones mides, i un 3 de 8 amb el pilar marca de la casa. No cal dires res més. Ah, sí, perdoneu, acaben amb un

pilar de 7; sempre cal posar una mica de frenada quan el dia abans hi ha problemes.

I nosaltres? Doncs una bona actuació de 9, tres i quatre bons, no excel·lents, però segurs i treballats quan s’ha de treballar. Castells, tots dos, que a aquells que ens agrada suar la camisa dins d’una pinya, o dalt del castell, ens deixen satisfets i amb ganes de tornar-hi el cap de setmana proper a intentar millorar-los o a intentar treballarlos fort de nou.

Tercera ronda excel·lent, el 4 amb el pilar maco i posant fonaments per anar més amunt, segur que aviat, potser, un 3 amb el pilar arribarà. Seria interessant veure’l de nou. Aquest pilar que es va convertir en un de 7 folrat com a acabament de la diada ens obrirà novament altres portes ja tastades en el passat i que creuarem amb triomf. Seguríssim.

Final de pilarets de 4 d’aquells que tothom s’escaqueja per no estar a la pinya però que són necessaris; els nens els necessiten, recordeuho i poseu-vos les piles per d’altres actuacions, la Colla la fem tots i “ells” molt especialment. I més en any de Concurs.

I per acabar el Quadre un parell de cervesetes amb els de sempre, satisfets, suats, un any més de la Torre passat amb nota i… preparats per afrontar el Dragon Khan de final de juliol, agost, setembre i concurs!... PIT I AMUNT JOVE!

“El pilar de set folrat ens obrirà novament altres portes ja tastades en el passat”

LA CANALLA

Canallots i canallotes

Estrenem temporada i amb ella un canvi important. Hem unit l’escoleta amb la canalla i amb les nombroses incorporacions ha provocat que el nostre grup de canallots i canallotes hagi augmentat. Com que nosaltres hem crescut, els monitors també. Hi ha monitors que repeteixen, monitors repescats i monitors novatos i amb tots ells ens ho passem molt bé!

Nosaltres vam ser els més matiners en posarnos a treballar, el mes de febrer ja estàvem en marxa, tant en assajos com en activitats. Els assajos continuen sent els mateixos, els dimarts i els divendres a l’hora de sempre i a més a més els monitors ens han posat un dia més d’assaig a partir del juliol. Però com que això és molt avorrit perquè s’ha de treballar, us explicarem la part divertida: LES ACTIVITATS.

Primera activitat: La Bolera

El mes d’abril, després de Sant Jordi, els monitors ens van portar a la bolera, vam fer diferents grups i vam fer la nostra classificació. Els monitors també van fer les seva partideta i competició personal. Quan vam ajuntar els resultats ens vam emportar una gran sorpresa...

No érem els últims!

Segona activitat: Skating, el que pels monitors seria... el palau del gel

Aquesta vegada aprofitant la diada a Gràcia i que estàvem pel barri, vam anar a patinar sobre

gel, bé... aquells que en sabien perquè els altres no van parar de caure al terra o els tiraven. Els més “professionals” ens vam inventar un ball, els que sobrevivíem jugàvem al pilla-pilla i els altres ens aguantàvem per les parets.

Tercera activitat: Càmping a Prades

De moment l’última que hem fet. El cap de setmana de 25 i 26 de juny, aprofitant que no teníem castells (molt raro), els monitors van programar una sortida al càmping de Prades (que amables ells per sacrificar un cap de setmana lliure per estar amb nosaltres). Van organitzar l’excursió anual a la Roca Foradada i pel camí ens van fer buscar quatre catxés (novetat de l’any), en aquesta activitat no podia faltar la piscina i els castells de la mini colla, llàstima de la socorrista que teníem que no ens va deixar fer gaire cosa, era d’una altra colla. El que sí ens va molar, va ser que el joc de nit no era de por! vam anar a la casera de Gamusinus, però el guàrdia no ens va deixar fer xivarri.

Novetat de la temporada: TENIM INSTAGRAM! El nostre perfil és el títol de l’article: canallotsicanallotescjxt. Aquí trobareu fotos de tots nosaltres, de les activitats i de les diades, així que si teniu instagram i encara no ens seguiu...ja no teniu excusa per no fer-ho. I els que no en teniu, us descarregueu l’aplicació i us creeu un perfil per poder-nos seguir.•

TEXT: LA CANALLA · FOTOS: XAVI MARCH I EQUIP DE CANALLA

EL FUTUR ÉS JOVE

Tot comença dies abans, quan unes quantes persones de la colla comencem a organitzar el que serà el Futur és Jove del 2016.

A les reunions sorgien moltes idees, però totes s’havien d’adaptar a la nova localització de l’activitat, ja que enguany es feia al Cós del Bou i voltants. Però bé, després d’aquestes reunions tot està a punt, i per fi va arribar el dia.

L’esperada jornada comença a les 9 del matí, quan els voluntaris de la colla preparen totes les activitats previstes per la canalla de Tarragona. Quan està tot llest, les mares de la nostra canalla obren les inscripcions a les nenes i els nens de Tarragona que vulguin gaudir de les activitats preparades.

Les novetats

Aquest any el Futur és Jove ha sigut diferent! Quan els nens i nenes s’inscrivien obtenien una cartolina amb totes les activitats. Si aconseguien els gomets de cada activitat obtenien un obsequi per part de la colla.

Per altra banda, també se li va donar un toc de distinció a aquest Futur és Jove, ja que vam gaudir de la presència d’elements del Clickània, un festival dedicat únicament i exclusiva als “clicks” de Playmobil, que vestien els colors de la colla. També vam gaudir d’un rocòdrom, que ens va portar aquella bola d’escalada que torna boja a qualsevol persona, i d’una tirolina!

Més de 200 nens i nenes Passades unes quantes hores va començar a ploure i algunes activitats com la gimcana o “sigues casteller per un dia” es van anul·lar. Quan vam veure que la pluja no parava vam tancar els rocòdroms. I aquí va ser el moment dels tallers de manualitats i pintar cares. Els pobres voluntaris no paraven! Se’ls agraeix la seva paciència. Més de 200 nens i nenes van passar pel Cós del Bou i voltants!

Però bé, per sort la pluja s’atura i totes les activitats comencen a funcionar de nou. Tot va realment bé fins que... arriba l’hora de tancar les activitats. El Futur és Jove s’ha acabat. Els voluntaris comencen a recollir i es preparen pel

dinar. Finalment, després d’aquest agradable dinar, amb bona companyia i grans riures, ens preparem per la diada que ens espera a la tarda a la Plaça del Rei, on juntament amb els Nois de la Torre i els Brivalls de Cornudella vam fer el 5d8, el 4d8a(c), el 3d8, i el pilar de sis, que va anar seguit de quatre pilars de quatre.

Per finalitzar, gràcies a totes les voluntàries i voluntaris que van fer possible aquest gran Futur és Jove 2016.•

Dibuix d’Hèctor Vidal, guanyador del Concurs El Futur és Jove 2016.

L’ENTREVISTA

Quedem un dilluns de maig al bar del Campus Catalunya a la URV. Arriba poc després de mi, saluda a coneguts i alumnes, començo a gravar, “ja sé com va això”, diu rient. Comencem.

L’Adrià treballa com a autònom i és professor associat a la URV en Dret Internacional Públic i Dret de

Com arribes a la Colla?

Començo a venir als assajos a finals de la temporada 97 i em donen la camisa el Sant Joan de 1998, 3d8, 2d8f, 5d8 (riu), però – i això ho sap molt poca gent – jo faig un primer intent d’entrar a la Colla com a canalla el 1989. Anava a l’esplai del Centre Excursionista de Tarragona i un dissabte ens van portar al local de la Colla Jove on el Joan Prats ens va fer una explicació a tots els nens i nenes i vam marxar tots amb un full d’inscripció i unes enganxines. I jo em vaig inscriure. El que passa és que tota la meva infantesa vaig ser un nen “fort”, com deien abans (riu) i clar, la meva etapa de canalla va ser molt curta. Però jo ja era fan de la Colla Jove. És amb els amics de l’institut, entre ells el Jon Tarafa, que m’hi acabo apuntant, com he dit, el 1997. Però a més sóc fill

la Unió Europea, a més també col·labora amb la Diputació de Barcelona fent diverses activitats divulgatives i educatives. Té dos fills, el Pep de sis anys i la Mariona de quatre, viu a Renau i li encanta fer esport –córrer, anar amb bici, juga a futbol sala amb el Casal Sageta de Foc, va jugar als Quatre Arreplegats–. Confessa que també li agrada molt llegir i viatjar.

del Calvet i clar, la relació amb el Cós del Bou ha estat molt propera des de sempre.

Molts estius te’ls passaves viatjant... Sí, de fet vaig marxar d’Erasmus un any a França. Una setmana després d’instal·lar-me a Toulouse vaig agafar un tren per tornar pel Concurs de Castells, això va ser el 2004. Volíem fer el 4d9f i el Jordi Crespo, que aleshores era el Cap de Pinyes, em va dir que vingués –perquè jo hi anava d’agulla– i vaig baixar. Però clar, aquella temporada ja no vaig tornar i no va ser fins al juny del 2005 que torno de Toulouse.

També vaig viure un any a Estrasburg, entre 2006 i 2007 i ho enllaço marxant a Brussel·les durant mig any. Clar, això són uns mesos que si venia potser no enganxava una etapa forta de temporada. A més a més, des dels divuit anys

els estius sempre he viatjat... i això volia dir estar un o dos mesos fora. Hi havia anys que juliol i agost estava fora... i em perdia Sant Magí, El Catllar, l’Arboç; aleshores era fins al juny sí, juliol i agost no i setembre altre cop sí. Era una intermitència. També era una altra manera de fer. El nivell d’exigència, el nivell casteller i d’assistència a assaig actual és altíssim. Abans marxava i quan tornava seguia tenint el meu lloc. Ara això és quasi impensable.

Quan vas començar a pujar als folres?

Vaig començar l’any 2000 fent de terceres mans al 2d8f. El Sergi de los Rios era Cap de Pinyes i em va venir en un assaig i em va temptejar a veure què em semblaria provarho. Després ja entro de primer lateral al 4d9f a l’Arboç del 2001. Diria que va ser l’únic castell

TEXT: Jordina Estopà

A... Adrià Calvet

de 9 descarregat aquell any i no en tornaríem a descarregar cap fins al 2004. Vam estar tres anys sense castell de nou... i això és dur. La travessia del desert que vam viure va ser molt dura. Volíem i no podíem.

Després d’aquestes intermitències acabes entrant a la revista l’Esperidió, què t’anima a formar-ne part?

De fet a l’Esperidió hi començo a col·laborar de forma espontània, perquè a mi m’agrada escriure i amb l’amistat amb Xavier Altés, que aleshores n’era el director, vaig comentar-li idees i vaig fer algun article. Passo a formar-ne part de manera més oficial cap el 2009/2010.

Què és per tu l’Esperidió?

Per mi és una eina de comunicació interna de la Colla –que a la vegada és externa– que cada tres o quatre mesos ens fa veure el que fem. El fet de tenir la teva pròpia revista on gent de la Colla s’hi pugui expressar és quelcom bàsic i important.

Enguany has deixat l’Esperidió sent-ne, aquests darrers anys, el director. Què te’n endús?

Crec que ha sigut una manera de conèixer molt millor el col·lectiu i les seves sensacions. Aprens com viu la gent de la Colla diverses situacions, diades. L’Esperidió et mostra perspectives diferents d’un mateix moment, i això és valuosíssim. Sempre m’ha fet gràcia llegir les cròniques de les diades. Llegir com viu algú allò que tu també has viscut, potser és xafarderia, però m’interessa com afronta o com ho viu cadascú.

A banda d’entrar a l’Esperidió poc després entres a la l’Equip Tècnic en l’últim any de Jordi Sentís (2013) i ara ho fas amb l’Aleix Bordas. Què és el que et mou a presentar-te?

Amb Sentís feia poc que havia tingut el meu segon fill, la Mariona, i ja vivia a Renau. Això ja són dos condicionants importants. Aquell és l’any en que fem dues assemblees i no es presenta ningú, Sentís no anava a continuar i jo no tenia pensat posar-me a la tècnica. Però un dia Sentís em truca i clar... ja m’ho oloro. Tenim

una amistat molt bona i fem un cafè i em proposa de formar equip amb ell. Això a casa comporta unes negociacions, no direm com (riu), però a mi em feia il·lusió pel grup que s’havia configurat. Ja tenia molta amistat amb Sentís, Crespo i Aleix... i ostres, això també influeix. Veig que és un moment bonic i penso que no sé si em tornarà a agafar el tren aquest, així que decideixo fer el pas. Entro a la tècnica amb l’Andreu Piñol però era més aviat l’aprenent. Enguany és diferent. Entro perquè ja tinc una experiència, els meus dos fills ja són més grans, tinc carnet de conduir, cosa que abans no (riu) i tinc una disposició diferent. És un plantejament que els darrers mesos em passa pel cap i crec que amb l’Aleix podem fer un bon equip. Ja havíem treballat junts i ens entenem. Parlem en aquest mateix bar on som ara i decidim fer un pas endavant presentant una candidatura. Els dos són moments molt diferents. Un no era esperat ni plantejat i el d’aquest any és plantejat i pensat.

Què és el més difícil d’estar a la tècnica?

Gestionar el col·lectiu, les diferents il·lusions de la gent. Tu et crees els teus equips –tronc, canalla, pinyes– i aquests van funcionant, però a vegades sorgeixen problemes i et trobes que has de saber i saps absolutament tot el que passa a la Colla. El meu mòbil no pot tenir whatsapp i era un món al que no volia entrar... però ara tinc un mòbil de la Colla amb whatsapp perquè utilitzem aquesta eina per comunicar-nos. Gestionar tot això crec que és el més complicat, el que et carrega més, perquè al cap i a la fi som persones i tenim nervis, tensions, il·lusions, moments bons, moments dolents; i quan ets responsable tu has d’estar com a xarxa de tot plegat. Això és quelcom que haurem de saber fer molt bé.

Els darrers anys la veu que cantava els castells era la de Jordi Crespo i enguany passes a substituir-lo, com ho afrontes?

És una de les responsabilitats més grans que em recau enguany. Substituir la veu de Crespo... jo crec que és insubstituïble. No aspiro a fer-ho, la seva veu ens ha fet molt bé i ens ha manat durant molts anys i ha sigut bestial.

Adri

nascut: 13.12.1981

entra a la colla: 1997

posició habitual: primer lateral, agulla

FOTOS: XAVI MARCH

“Has de saber i saps tot el que passa a la Colla”

També és veritat que potser era bo per tots i tothom marcar un final. No aspiro a tenir aquella veu, ni molt menys (riu), és impossible.

T’ha donat algun consell?

N’hem parlat algun cop, però crec que quan arribem als pics àlgids de la temporada en seguirem parlant.

Adoptaràs alguna expressió seva?

En té de molt bones, molt potents, que marquen molt bé el castell i que la gent espera. Si bé és cert que cadascú tenim el nostre estil i vocabulari, hi ha expressions que m’agraden i vull mantenir, com començar el castell amb el “concentrats i forts”. De forma natural m’acabarà sortint un estil propi, espero que tant bo com el seu (riu).

Venim d’una temporada on aconseguim la millor actuació de la història de la Colla però amb un final agredolç. Com s’aixeca tot això?

Crec que l’any passat acabem més tocats psicològicament que castellerament.

Al final de temporada, a nivell casteller la Colla dóna molt la cara, ho fa com a col·lectiu. Caure entra dins les travesses, però vaig veure una colla que, sota aquestes circumstàncies va acabar traient l’orgull, els recursos i la capacitat per tornar-se a aixecar. Això ens ha de fer ser optimistes del potencial de la Colla. No som conscients de tot el que podem arribar a fer. Si vam ser capaços de fer el que vam fer –Santa Teresa, Esperidió–sota aquelles circumstàncies, aquest any ens ho podem passar molt bé.

L’any passat amb Carles Ribas vam parlar de la necessitat de transformar el mètode dels darrers anys i a nivell d’assaig estem veient ja canvis. Cap a on voleu anar?

Són canvis naturals, com el pas de no cantar les pinyes. És una necessitat que tu veus, ja que l’exigència és una i vols arribar a uns objectius que et fan treballar i et fan canviar maneres per arribar a aquests objectius i al treball constant a l’assaig. Perquè nosaltres crec que treballem molt a l’assaig. Teníem molt clar que volíem agilitzar el ritme d’assaig i dinamitzar-lo, coresponsabilitzar tothom, cosa que a poc a poc anem aconseguint. Ja no és que pinyes i tècnica van darrera de tothom sinó que la gent sap què toca fer. Ho expliques, ho ensenyes i aleshores ja és cosa de totes i tots. Aquest potser és el canvi més interessant d’enguany, de moment.

Com t’agradaria veure’ns a l’agost?

Molt forts. Amb gamma sobretot, és una de

les coses que tinc molt al cap. Arribar-hi amb molta gamma de castells grans i poder gestionar les diades importants, havent generat expectativa a la pròpia Colla del que puguis portar a plaça, perquè tens on triar i tens la gent il·lusionada.

I al Concurs?

Pensant que estem a mes de maig... dir que anem a guanyar el Concurs no tindria molta base. Però sí que podríem parlar de potser fer un castell guanyador, com fa dos anys amb el 3d10fm. Si arribem en disposició de fer un castell d’aquest nivell, jo ja no dic guanyar el Concurs, perquè per guanyar-lo hauríem de fer tres castells guanyadors –nets, amb agulla, de 10– i això és una barbaritat.

En tant que col·lectiu gran que som, és complicat gestionar l’activitat a les xarxes –i les seves conseqüències– ?

És una de les feines que tenim més al cap. A la Colla tenim una massa social molt gran i a mi no m’ha agradat mai parlar de les coses que fem o assagem, crec que això ha de quedar a dins. A plaça ensenyes el que has treballat i són els altres que jutgen si ho estem fent molt bé o molt malament. De tot se’n aprèn. Els últims anys hem fet una progressió on tothom ens deia què anàvem a ser... jo crec que podem ser, però que no cal parlar-ho. Nosaltres assagem i fem castells i les expectatives es generen des de fora. Hem de fer feina de formigues i a les diades ensenyar allò que hem estat treballant.

Cap a on vols que vagi aquesta Colla Jove?

Jo tinc una visió a dos anys, el complicat és que entrem en any de Concurs... i això marca. Però bé, l’any que ve seguirem amb un calendari exigent i de diades molt fortes. A la Colla tenim el potencial per estar allà a dalt, però requereix molta exigència, molta implicació i molt d’esforç. En aquest sentit has de recompensar la Colla amb activitats extracastelleres ludicofestives per mantenir-nos enxufats. Ara estem construint la dinàmica a seguir i sóc molt optimista. Jordi Crespo fa una revolució interna molt necessària i, quan tornem a fer castells de nou, allò genera tota una dinàmica nova que ens fa estar quatre cinc anys arribant fins on arribem. Cert que l’any passat teníem un petit entrebanc, però ja vam ensenyar que el superàvem el mateix any al Vendrell i Esperidió.

I si enguany som capaços de generar aquesta nova dinàmica... és que ens hi fiquem de cap (riu).•

Una plaça.

La tríada les Cols, el Catllar, l’Arboç. Fer castells allà em posa molt i m’agraden les olors. Sents olor a castells, a suor, a cervesa.

Un cap de colla.

Jordi Crespo.

Un castell.

M’ha donat molta felicitat descarregar cincs de nou amb folre.

Una diada.

La Diada de Santa Tecla.

Una cançó.

Una cançó de Sigur Rós que es diu Hoppípolla.

Una pel·lícula. Una que he vist fa poc és Revolutionary Road. Espectacular.

Un llibre.

“El déu de les coses petites” d’Arundhati Roy.

Un element del Seguici Popular. La tríada del Drac, l’Àliga i la Mulassa.

Un record d’una celebració. Tripleta Màgica del 2009. A més, he de confessar ser part del baby boom de la tripleta. Vam ser cinc parelles... i fins i tot vam fer un berenar un cop va néixer la canalla (riu).

“No aspiro a tenir aquella veu, és impossible.”

REFUGIATS EN SOMRIURES

Viure en una societat col·lapsada per un bombardeig constant d’informació fa que els cors s’acabin entumint. Som de pedra, doncs, quan arribem al camp de Katsikas. I com tota pedra s’esquerda quan s’hi infiltra l’aigua de la vida, la que et mira fit a fit i et permet posar cares i noms a les notícies.

Subsistint en un descampat pedregós i sense cap més ombra que la que fan les tendes militars (cases, si és que se’n pot dir així, de 15m2), on s’hi emboteixen en una calma tensa els refugiats, i els seus conflictes d’origen, repartits segons l’ètnia de procedència. Malnodrits un cop al dia per un exèrcit que únicament es preocupa de facturar els euros que calguin per tal que la Unió Europea no tanqui l’aixeta, els refugiats continuen comprovant amb desencant com la seva dieta sembla pensada per animals.

Moguts per la bona voluntat i, per què no dir-ho, per un cert paternalisme, també hi ha les ONG’s. Les grans, mengen a part -suposarem que a més de passejar-se amb la seva gorreta identificativa, fan feina. Les petites fan el que poden per suavitzar els diferents punts de conflicte (distribució de roba, de menjar, organització de l’educació i del lleure....).

A nosaltres, els dies se’ns escolen ràpid i, alhora, hi ha tanta feina per fer que no s’acaben mai. Diria que no m’equivoco gaire si dic que ens hem

sentit útils i impotents a parts iguals, és tan difícil tot plegat. Impotents de veure com el nostre granet de sorra és diminutament petit; que qui hauria d’obrir les fronteres només mira per la seva butxaca; però, sobretot, impotents de veure que per molt que ens esmercem mai podrem entendre com pot ser que algú que va néixer després de tu tingui la fesomia i l’esperit de qui té el triple d’anys. No obstant això, també hem sigut útils fent traduccions, drenant aigües estancades, escoltant les seves queixes, acceptant oferiments de sopars a les haimes, o creant estones de cel fent-los tocar les estrelles amb els dits.

A la tornada, ja no duem les maletes plenes de cremes solars, ventalls o dels llibres en àrab que vam comprar amb les vostres donacions. Sinó que a la petita bossa de mà, ens costa d’encabir tot el que hem viscut, tot el que hem après. Hi ha llàgrimes de comiat i somriures de nens entremaliats, també alguna idea de quina societat volem construir: lluny de les necessitats supèrflues, de les invidualitats i dels diners com a única manera de ser feliços. Ingredients inherents en l’ADN casteller, donar el millor de nosaltres per tal d’aconseguir el bé comú.

Com diu el poema, ‘si tu fossis nat a la seva terra/ la tristesa d’ell podria ser teva’. A partir d’ara, intentarem eixamplar cors i remoure consciències, perquè quan arribin els rebem amb les mans ben obertes.•

TEXT i fotos: Clara Martin ‘Clara de Sants’ I Adrià Pallejà

LA PLAÇA DE L’ESPADAT AMAGAT

TEXT: SERGI CORNADÓ · Fotos: M. Neus Baena i xavi march

L’estrena del pilar de sis de la colla concideix en data amb la de la temporada castellera 2016. Minuts abans, els Minyons de Terrassa el descarregaven a la Diada de Can Jorba. En el nostre cas, va ser en la plaça del Pou d’Altafulla, sent el més matiner del nostre històric.

MATINERS DE LA COLLA FINS SANT JOAN

Encara que hi ha algun despistat que pregunta on es troba el monument a l’arribar a plaça, des de 1989 podem trobar el pilar de 8 a la cantonada de la façana de la casa coneguda com a “Hospital de Pelegrins”. L’obra, de l’autor local Martí Royo, fa memòria a la gran gesta que es va viure a la diada de Sant Martí de 1878, on la Colla Vella va alçar el pilar de vuit.

Aquell dia va pujar al pis de quarts un casteller local, en Mariano d’Altafulla, però quedà en intent fallit. Posteriorment en Mariano va ser substituït per l’Anton de Rabassó, i el resultat va ésser el mateix, i fou en el tercer intent quan s’assolí el pilar, aquesta vegada amb en Josep Serra i Miret, Pep d’en Janillo, parant-lo al pis de terços, acompanyat pels seus germans Joan, al pis de segons, i Miquel, al pis de quarts.

A la taula següent es recullen els pilars documentats del s.XIX. La del Pou fou una de les poques places que va contemplar aquesta construcció. En un temps on les pinyes i els folres eren molt més reduïts, el P de 8 requeria de molts castellers. Segons informacions publicades, hi van treballar per edificar-la més d’un centenar d’homes i a les manilles hi duien crosses.

(1) Els mitjans parlen de la possibilitat de portar a plaça l’inèdit pilar de vuit. En les cròniques posteriors no es menciona ni tan sols l’intent.

(2) Documentat que una colla el descarrega i una altra colla dies després a Alió. No està especificat quina colla ho fa a cada lloc.

(3) Documentat d’una entrevista a Pep de Juanillo publicada al 1936 per la revista Catalunya.

(4) No queda clar si es carregat o intent, es comenta d’una caiguda on el “pilar de 8 que no arribà a bon fi”.

L’ANY DE LA JOVE

No és fins a finals del segle XX que la plaça no torna a veure un pilar de vuit de la mà dels Castellers de Vilafranca, quedant aquest carregat. El resum d’aquella diada va ésser el següent:

14.11.1999. Diada de Sant Martí

@verds: 3de9f, 2de9fm, 4de8a, Pde8fm(c)

@collavella: 5de8(i), 3de8, 4de8, 4de8a, Pde6(c)

@calixart (C.Altafulla): 3de6(i), 3de6, 4de6a, 4de6, Pde4

Més recentment, els Castellers de Vilafranca tornen a posar data per descarregar el pilar a la plaça del Pou; també havia sonat amb força el rumor de la intenció de portar-lo a plaça per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, però una lesió d’un dels components del pilar va fer descartar-ho. Un altre cop torna a quedar carregat, éssent el resum de la diada el següent:

12.07.2014. Diada de les Cultures

@verds: Pde4cam, 4de9f, 3de9f, 4de8a, Pde8fm(c)

@xiquetstgn: Pde4cam, 3de9f, 4de9f, 2de8f, Pde4, Pde5, Pde4

@collavella: Pde4cam, 5de8, 4de9f, 2de8f, Pde5, Pde5, Pde5

@calixart: Pde4cam, 3de7, 4de7, 2de6, Pde5(c)

A finals del mateix any, els Xiquets de Tarragona, tancant una gran temporada, es plantegen estrenar el pilar de vuit en aquesta plaça històrica. Com a objectiu del dia l’ataquen dues vegades, quedant ambdós intents desmuntats. El resum de la diada fou el següent:

09.11.2014. Diada de Sant Martí

@xiquetstgn: 4de9f, Pde8fm(id), Pde8fm(id), 9de7, Pde4, Pde5, Pde4

@Xicots: 4de8(id), 5de7, 4de8, 2de7, Pde4, Pde5, Pde4

@calixart: 3de7, 4de7, 5de6, Pde5

El darrer assalt a l’espadat es va fer fa uns dies en La diada de les Cultures a mans dels Castellers de Vilafranca que acaba cedint a la baixada

16.07.2016. Diada de les Cultures

@verds: Pde4cam, 3de9f, 2de9fm, 4de9f, Pde8fm(c)

@collavella: Pde4cam, 3de9f, 4de9f, 5de8, Pde7f, Pde4, Pde4, Pde4

@xiquetstgn: Pde4cam, 3de8, 4de9f, 2de8f, Pde6(id)

@calixart: Pde4cam, 3de7, 4de7, 2de6, Pde5(c)

El cercle queda sense tancar amb el dessig d’una plaça que el vol veure descarregar.•

El nostre pilar de 6, vano de pilars de quatre i una imatge una imatge del pilar que dona nom a la plaça.

A LES XARXES

Nou pas endavant. Transparència de motius, intencions, visites, etc. #castellers Amb torn de preguntes. Interessant!

El 3d8 d’avui a #Altafulla és el nostre més matiner en temporada regular, només superat pel de les Decennals el gener de 2011 #castellers

Bon dia, bons castells i bona companyia!! Com m’agraden aquetes diades!

@cvg_cat @ nensdelvendrell @capgrossos

Diada de la Grallada [foto: @jtorrenyo]

selecció de núria jacas

@collajovetarragona 19.06

rtGrauVall

@AlbertGrauValls 18.03

Presentació d’un calendari d’actuacions engrescador per part del nostre Cap de Colla. Agafem aire i som-hi @ JoveDeTarragona

@CARLESTECLA 15.05 RLESTECLA

@JoveDeTarragona 10.04

eTarragona

Plou??? I què? Al local de la @ JoveDeTarragona ja no hi ha goteres. Tots a assaig

Molt més que un 4d9f, @ JoveDeTarragona. #hemencéslatraca #laferatefam #castellers

És divendres i això és sinònim d’assaig! [foto: @ albertblay93]

@collajovetarragona 22.04

@JordinaEM 24.06

ordiSentisM

@JordiSentisM 19.03

@dani_mil4 10.05

@d i il4