COM QUI NO VOL LA COSA

TEXT: CARLES RIBAS · FOTO: M.NEUS BAENa

En un obrir i tancar d’ulls, ja som al cap de setmana W: Vilanova i Vilallonga, doblet ja tradicional al nostre calendari. Tinc la sensació que la temporada passa volant quan ets un soldat ras, això i possiblement trobar a faltar alguna sortida barcelonina com Sant Cugat o Cornellà, aquelles que anàvem lluny amb castells de nou. Però el fet és que el temps passa, i ja estem entrant a la plaça de la Vila de Vilanova amb la típica i tradicional pregunta de: hi ha pilar caminant? Per si de cas, faixa posada i entrada com “antes”.

Comencem amb un 3d9f ferm, sòlid, molt diferent a aquells tresos tremolosos i de desgast que havíem fet; un tres que, tot i ser aviat, augura bones maneres i promet bon futur. A la segona ronda, el 9, un castell criticat per molts, però fet per pocs… un castell de volum, de colla, de ser molts i bons en molts llocs. Un castell on l’assaig és primordial per buscar aquella sincronització de la canalla, la gràcia del castell. Tres aletes ben llargues i ben fetes carreguen l’estructura mastodòntica, la descarregada és bona i controlada, tranquil·la i plàcida. Un any més, el 9d8 al sac. Demostració de rejoveniment constant i orgull de colla.

Amb el 4d9f tanquem la diada, un altre quatre que sumem fet amb destresa i treball. Potser la noticia més destacada és que la Maria Ximenis em dóna l’oportunitat de tornar al folre, a veure si ho faig bé... gràcies Mariaxi!

Amb una diada de bon control mental i físic, ronda a ronda i castell a castell, ens plantem als pilars amb l’estat perfecte per encara el pilar gros. Tots els que algun cop o altre hem estat dins d’un equip tècnic, sempre hem comentat que si tinguéssim un bon pilar, la plaça de Vilanova seria molt bona per dur-lo a terme... doncs el nostre moment ha arribat. Tanquem la pinya justa, per no dir insuficient (toc d’atenció a tot casteller amb camisa lila a casa!), un bon cop de mà de vilafranquins i vilanovins ens l’arrodoneixen en quantitat i qualitat i el pilar tira amunt, i pilar de vuit amb folre i manilles descarregat... i som a finals de juliol.

L’altra V, Vilallonga, és una sortida teòricament més tranquil·la, però no de menor mèrit. Sortim de 3d9f, calcat al dia anterior: els canvis funcionen, i funcionen bé, la serenor en l’execució no és casualitat: és bo. El 4d9f de la segona ronda ja ens costa més, no agafa l’estabilitat que volem i brandem excessivament. Tot i això, treballat i descarregat. A la tercera, el 5d8, fet tal com s’ha de fer si en poc l’hem de pujar un pis més i recomençar la ratxa. I tanquem amb el pilar de 7 amb folre, possiblement el castell més complicat del cap de setmana, ho sabem. Tanquem pinya i folre sabent que no serà fàcil, tronc atent, i descarregat...

I com qui no vol la cosa... millor diada feta mai abans de Sant Magí a Vilanova, i millor actuació feta a Vilallonga, i ara SEGUIM.•