EL DOBLET MÉS ESPERAT DE L’AGOST

TEXT: JÚLIA MARTÍ I MARIA XIMENIS · FOTO: M.NEUS BAENa

Aquelles papallones que sentíem quan pujàvem el carrer Major direcció les Cols feia tot just una setmana, tornaven a estar ben presents. El marc, però, era ben diferent. La petita plaça del Catllar es feia gran per unes hores, quan els castellers i les castelleres de les tres grans colles la ocupaven per allò que millor sabien fer. A diferència dels últims anys, no entrem amb pilar caminant; tot i així, totes les camises liles estaven a lloc i concentrades.

A pocs minuts de començar la diada sabem que la mà innocent de l’Aleix Bordas ens fa sortir primers! Així doncs amb la puntualitat que ja ens caracteritza sonen gralles i pugen quarts del nostre 9d8. La primera ronda segueix amb un treballat 3d9fa dels verds. Llibreta en mà i atenció en els detalls d’aquest grandiós castell! Seguim amb una esplèndida Vella que descarrega una de les seves millors cartes -i quina carta- 4d9fp! Castell d’execució ràpida i un pilar molt ben defensat per tots els seus integrants.

Mai no ha deixat de ser nostre

A segona ronda tenim clar que va el 5d9f, així que tots intentem arribar a lloc, que no és una feina fàcil… Pugem, el Pere està còmode i miro còmplice a la Júlia! Sonen gralles. Estem bé, molt bé, però de sobte sentim que el castell baixa, encara no havíem ni començat a treballar! Els rumors corren però tots ho teníem clar. Hi tornarem! Desprès del 80è 2d9fm dels de Vilafranca, tornem a tancar pinya del 5d9f! Estem igual de còmodes, és nostre! Tot i que una mica més treballat que Sant Magí, segon 5d9f a la butxaca! Somric a la Júlia i en Pere ens fa un petó a cadascuna! Gran Pere! Toco el cap al papa que m’aguanta a sota i cap avall, quina gran pinya! El celebrem! El gaudim! És nostre! Mai no ha deixat de ser nostre! Comentant la jugada, la plaça en va plena, la canalla de la Jove és massa! Tanca ronda la Vella amb un 5d9f al més pur estil vallenc, d’aquells que creen afició! Un castell patit a terços i quarts que ens demostra la gran dificultat d’aquest castell.

I ja ens torna a tocar! Tot i els rumors de plaça, tanquem amb un còmode 4d9f. A nivell de folre potser el millor de tota la temporada! Verds i Vella tanquen ronda amb un 4d9f i un 3d9f respectivament, amb la intenció clara de pujar-lo un pis més: Sant Fèlix està a tocar!

Ronda de pilars. Tot i que molta gent esperava el nostre espadat de 8, acabem la diada amb un gran pd7f de mèrit. Després de carregarlo per Sant Magí, el pròxim cop que tirem el p8fm l’anem a descarregar! Verds i Vella també executen un bon pd8fm.

Tot i la gran diada, cap fred! Demà anem a l’Arboç i sortim de 5!

Diades

L’Arboç. Les 13h del migdia, però (aparentment) sense fer tanta calor com els últims anys. L’equip de pinyes ja estem al mig de la plaça (o carrer?) fent rodonetes mentre van entrant els diferents pilars caminant. El nostre, per variar, amb una rapidesa i impecabilitat insultant arriba al nostre lloc de la plaça.

Després d’un 3d9f insultant de la Vella, un lent 3d7 dels amfitrions i un 2d9fm dels verds (que fan que sembli fàcil i tot fer aquest castell…), ens toca a naltros. El Biel va tancant la pinya, poc a poc perquè no es desmanegui de bon començament i, de sobte, els segons ja són a dalt. Ep! Això ja va de debò! Amb tots els peus bruts de la resta de pólvora que han deixat els diables al terra de la plaça, el folre va pujant. Amb el nucli ja lligat, miro a la Maria i al Pere. En menys de 24h ens tornem a trobar al mateix lloc, igual de còmodes i segurs del que estem a punt de fer. La canalla ja torna a ser a dalt de tot, les gralles ens anuncien que l’hem tornat a carregar i, de sobte ja torna a ser nostre! La Maria i jo tornem a omplir de petons al Pere i, amb les cames tremolant de l’emoció vaig baixant de la pinya per celebrar-ho amb la resta de camises liles.

El primer 5d9f que veu l’Arboç és de color lila! I com ja havíem demostrat al Catllar, aquest castell continua sent nostre (i és que mai havia deixat de ser-ho). I avui ho hem demostrat, sent ambiciosos i sortint a primera ronda amb la súpercatedral, la dissetena que la Jove descarrega (i és que, fins aleshores, mai cap colla no n’havia descarregat tantes!).

Segona ronda. La Vella ens torna a mostrar la confiança que tenen amb el 4d9fa i el descarreguen sense gaires maldecaps. La canalla dels amfitrions es fa enrere abans de poder coronar el 5d7, i sense problemes el baixen i Vilafranca comença a preparar el castell més alt que veuria l’Arboç avui. La pinya estava tancada, el folre i les manilles comencen a pujar ordenadament. Alguna cosa no està bé, els membres del tronc no semblen massa segurs, però continuen pujant. Un cop sonen gralles, però, decideixen desmuntar-lo.

Amb això arriba el nostre torn, ens toca tornar a encarar el 9d8. Encara que ho sembli, no és un castell fàcil i hem de tenir tots els sentits desperts i apretar més que mai. Però tal com vam demostrar ahir, l’hem descarregat amb una solvència insultant.

A partir d’aquí, els amfitrions van descarregar el castell que abans només havia quedat en intent, el 5d7 i, seguidament, els verds van fer el mateix, però amb el 3d10fm, fent així de l’Arboç la setena plaça de 10 de Catalunya. La Vella i els verds van tancar amb un 4d9f les seves respectives terceres rondes (pensant en pujar-lo un pis més la setmana que ve?). Per la seva banda, els amfitrions també van acabar la diada amb un 4d7, una mica treballat al pis de terços, però descarregat satisfactòriament. Per tancar la tercera ronda, naltros ens vam decidir pel 4d9f. Teníem ja la pinya preparada i la colla predisposada, malgrat el bat de sol que queia vora les 16 h de la tarda… Pinya tancada, segons a sobre la pinya. Ens toca pujar, crosses preparades, crosses dins! Sense moure els segons del seu lloc, creuem les mirades per donar-nos seguretat. La Maria continuava anant amb el nostre segon, el Pere, però jo aquest cop els mirava des del davant. Ho sabíem fer, però era l’últim castell i havíem d’estar més atents que mai perquè no ens jugués una mala passada. Després de dos peus desmuntats, és l’hora de tirar amunt sí o sí. Les gralles sonen i la canalla va enfilant l’estructura. El castell està carregat, però alço la mirada i veig el Pep. La seva cara em diu que la cosa no va massa bé, però el defensem com sabem i aconseguim descarregar-lo.

Després que un speaker anònim felicités les diferents colles pels seus reptes aconseguits, oblidant-se una de les colles… toca la ronda de pilars. Verds amb el seu pd8fm marca de la casa, naltros amb el segon pd7f del cap de setmana, la Vella renuncia al seu pilar de mèrit, i tanca l’actuació amb dos pd5, i els amfitrions han deixat en carregat el seu pd5.

Cap de setmana on hem #sentitjunts i hem #suatlacamisa, però Jove, això no ha fet més que començar!•