A... Bea de la Osa Masdeu

enfilar el Martí. Ens vam posar a jugar amb la canalla el corro de la patata i vaig dir: sembla mentida que d’aquí dos mesos en faci 17 i estigui jugant a això. Aleshores vam parar i el Martí, que estava sota meu, em diu: tu tens 16 anys? Li dic que sí i em pregunta quan els faig, i quan li dic que el 9 de novembre em fa: “doncs baixa que jo sóc més petit que tu” (riu). I res, com per edat i afinitat anàvem junts ens vam anar fent més... fins que per Santa Tecla va sorgir. I fins avui!

Com entres a l’Equip de Canalla? Entro l’any del Maurici com a Cap de Colla, el 2000. Primer vaig començar com a monitora de lúdica. En aquell moment el Cap de Canalla era el Xavi Tarafa i li vaig comentar d’entrar a l’equip perquè era una cosa que sempre m’havia agradat... i em va dir que sí. Vaig seguir a lúdica el primer any d’Albert Grau com a Cap de Colla. En aquell moment el Jordi Sentís era el Cap de Canalla però, si no recordo malament, en aquella època el Jordi estava estudiant pel MIR i tenia dificultats per assistir a l’assaig. Aleshores vaig passar a fer una mica de pont i quan ell no podia venir em van mig encarregar de portar una mica els assajos i l’any següent ja em van agafar per la banda tècnica. Vaig fer un descans durant els dos anys d’Ocaña i vaig tornar, ara ja com a Cap de Canalla, el 2007 amb Ramon Borràs.

Fins quan vas seguir pujant a castells?

Tampoc vaig pujar gaires anys. El 95 pujava a tot, el 96 vaig seguir pujant a tot però vaig tenir l’accident per Santa Tecla. Vam caure d’un 4d9f i vaig tenir la mala sort de prendre mal. L’any següent jo volia seguir pujant, però per decisions tècniques ja no pujava a tot. Feia el 5 a la banda del 2 i el 4d8a, que descarregàvem per primer cop. El 98 per estudis no podia venir tant a l’assaig, i ja és l’any 2000 que torno a pujar. A principis d’aquella temporada vam caure d’un 4d8, però ma mare patia molt i vaig pensar que jo ja havia fet el que havia de fer i vaig parar. I a partir d’aquí vaig estar uns anys a l’Equip de Pinyes, uns anys a Canalla i he anat fent. Després de la mort de ma mare vaig pensar que ja no la podria fer patir i vaig voler-ho tornar a intentar. En aquella època l’Aleix Bordas era el Cap de Canalla i un dia vaig venir a assaig i li vaig dir que m’ho havia estat pensant i que volia seguir assajant. Jo no li demanava res, només assajar. Això va ser el 2010 i el 2011 vaig tenir el súper regal de poder fer dos castells de 9. I fins aquí, perquè el 2012 ja va néixer el meu primer fill! (riu).

Recordo quan vas tornar a fer el 4d9f aquell 2011, va ser molt emocionant. Va ser molt bonic. A més, el meu primer 4d9f el vaig fer amb la Montse Prats d’enxaneta i pujava per la meva rengla. I el primer 4d9f després de més de 15 anys el vaig fer damunt de la Montse Prats i en la mateixa rengla per on havíem pujat el 95! En tinc un record molt especial d’aquell castell.

Des de fa uns quants anys has passat a ser una peça imprescindible de l’Escola de Castells. Com arribes a formarne part?

Pel Manel Burillo. Ell necessitava gent i, malgrat que és una feina poc lluïda, com que sempre m’ha agradat ensenyar i quan estava a Canalla m’ho havia passat molt bé ensenyant als nens, vaig pensar que seria una bona oportunitat de seguir lligada a la Colla però sense el compromís d’haver de venir cada dia a l’assaig. Jo m’ho passo molt bé i és la manera de conèixer molta gent nova.

Hem vist un gran canvi en els darrers anys en la manera de fer de l’Escola. Sí, abans quèiem molt (riu). Però el que és cert és que ara mateix hi tenim un bon nivell. No tothom podrà arribar a fer castells de 9, però hi ha gent que realment ho fa bé i aprofites això per poder fer unes proves de més qualitat.

Quin encaix té l’Escola dins de la Colla?

Jo crec que l’Escola pot fer una feina molt bona, però tenim el problema de ser una colla gran. Arribar al tronc d’una colla tant gran com som nosaltres és molt difícil; primer perquè ja tens molta gent de qualitat als troncs i arribar a fer-te un lloc entre aquests no és fàcil. Tampoc hi ha actuacions que et permetin baixar nascut: 09.11.1977 entra a la colla: 1993 posició habitual: quint, sisena, pinya el nivell per estrenar aquesta gent d’Escola. Enguany, però, vam aprofitar molt bé la diada de Tarragona Ciutat de Castells on, gent que potser mai hagués pogut fer res, va tenir la seva oportunitat i això motiva molt.

Amb tot, hi ha gent d’Escola que ha aconseguit fer-se un lloc als troncs.

L’Aleix Bordas mateix és un exemple. També el Martí, el Cigró, Sergi Crespo, la Sabrina, Pau Tell, Merca, Pere Escoda, Carles Fernàndez... Hi tenim gent molt bona ara a Escola com la Sònia Vidal, el Martí Ferré... però és complicat fer el pas. És una responsabilitat mútua de la persona i de la tècnica. De fet, a l’assaig abans de turisme molta gent titular de tronc es va sorprendre del nivell que hi ha a l’Escola.

Ens veus molt diferents de quan vas començar a la Colla?

Abans lo màxim, màxim, màxim era la Tripleta Màgica... i ara és lo mínim! Per les sensacions es podria equiparar a aquells anys 93, 94... però no és el mateix. El que estem vivint ara és molt fort, i fa molts anys que, entre cometes, dura. I veníem d’on veníem! Ara mateix hi ha poca gent que hagi viscut tota aquells travessia del desert per la que vam passar. Veníem d’un moment en que la Colla ho va petar, després vam estar un munt d’anys que fer un castell de 9 costava moltíssim, malgrat petits pics on ho vam aconseguir, com els 4d9f del 2004; i això d’ara és molt fort. Ara es treballa amb molta més serietat. Abans sí que ens ho preníem seriosament, però l’exigència que hi ha ara no hi era abans. I és una exigència per tots i a tots els nivells, des de l’enxaneta a l’últim cordó i això ens uneix molt més. Ara tothom és important i és un pas que ha costat molt de fer entendre, però crec que és el que ens ha ajudat a arribar on som i ens hi estiguem mantenint. Arribar és fàcil, ho vam veure el 94, però mantenir-ho és molt i molt difícil. Estem vivint un moment molt bonic, som ambiciosos, però sense deixar de tocar de peus a terra. La gent és conscient que el que fem és molt difícil i que s’ha de treballar molt dur per assolir el que ens proposem.•

Una plaça. La plaça de les Cols.

Un cap de colla.

L’Albert Grau.

Un castell. El 4d9f.

Una diada. Sant Magí.

Una cançó. ‘Beautiful day’ d’U2

Una pel·lícula. Moulin Rouge! de Baz Luhrmann

Un llibre.

‘El Senyor dels Anells’ de J.R.R. Tolkien

Un element del Seguici Popular. He portat el Drac... però sóc molt de l’Àliga.

Un record d’una celebració. Com em va rebre la canalla després del 4d9f descarregat de l’Esperidió del 2004. Hi penso i m’emociono.