Esperidió 111 by Colla Jove Xiquets de Tarragona

setembre del 2013 n.111

Colla Jove Xiquets de Tarragona â&#x20AC;&#x201D; www.collajove.cat

ÍNDEX Editorial · El Repàs · Vilallonga i Vilanova · Sant Magí · El Catllar · La Canalla · L’entrevista · L’hora de la fe · Què hi dius? · Les nostres fotos · Cuina de festa major

3 4 6 8 10 12 14 17 18 20 22

Equip de redacció Angel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Adrià Calvet, Arnau Curto, Jordina Estopà, Anna Guasch i Martu Fotografies Miquel Seró Fotografia de portada 5d9f al Catllar, de Dani Seró Col·laboradors Chantal Bertran Maquetació Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona. C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 - www.collajove.cat L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència. Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

Mai ningú podrà arribar a posar en dubte el paper que la ciutat de Tarragona ha jugat al llarg dels anys en la història del fet casteller. Des dels més remots orígens s’hi han vist castells i tradicionalment les colles s’hi presentaven amb les seves principals construccions, perquè sabien que es tractava d’una plaça que n’entenia, que sabia valorar els castells en la seva justa mesura. Així ho sabien les colles que any rere any eren convidades per les festes majors.

No n’hi ha prou en organitzar cada dos anys un concurs de castells modèlic que ha esdevingut patró i referència del món casteller. Això està molt bé i n’hem d’estar orgullosos, però no és suficient. No és donar la millor imatge trigar tot un any en el pagament d’una actuació a algunes colles i més si es tracta d’una colla convidada. No és donar suport als castells que el balcó de l’Ajuntament es trobi tancat quan al seu davant s’hi estan celebrant grans diades. És una falta de sensibilitat no estar al balcó de l’Ajuntament de Vilafranca per Sant Fèlix, junt amb els representants dels consistoris de les altres poblacions, quan una colla de Tarragona hi participa. I no n’hi ha prou per fomentar el fet casteller en organitzar diades o actes de cara al turisme, evidentment de pagament. Aquesta darrera iniciativa amb força punts positius, perd tota mena de validesa quan no va acompanyada d’un suport al fet casteller i un interès i sensibilitat envers les necessitats de les colles.

Ens hauríem de remuntar al primer terç del segle XIX per trobar colles pròpies de la ciutat i és des de llavors que en les seves festes majors els castells no tan sols hi han participat de forma ininterrompuda sinó que han passat a ser-ne una part fonamental. Així doncs, castells, festa i Tarragona són tres conceptes difícils de separar. Poc a poc i al llarg dels anys, la Ciutat ha fet dels castells un dels seus elements característics i els castells han passat a formar part de la seva vida quotidiana.

Els castellers de Tarragona, en molts moments podem arribar a sentir la trista sensació de ser molt estimats per la ciutat, però potser no tant pels seus representants. Per la ciutat ho seguirem donant tot i lluitant perquè Tarragona segueixi estant el més amunt possible, però al llegir aquell cartell de “Tarragona Ciutat de Castells” potser algú s’ho mirarà amb una certa recança.

Però els temps canvien i canvia en molts casos la forma d’entendre i de viure les tradicions. En l’actualitat, el nivell casteller de Tarragona està com mai abans havia estat i les seves grans diades formen part de les principals actuacions que es duen a terme al llarg de la temporada castellera i són de seguiment obligat pels bons aficionats. Tots aquests elements, que conformen un paisatge que podria semblar quasi idíl·lic, no impliquen en cap cas que no hi hagi força perills que el sobrevolin ni moltes coses a millorar. Un cas paradigmàtic podria ser la Diada de Sant Magí d’enguany on s’ha donat un fet sense precedents, molt difícil d’entendre en una gran diada castellera i que de cap de les maneres pot tornar-se a repetir. No és aquest el lloc ni el moment de valorar responsabilitats però si d’exigir que mai més no es torni a repetir, al temps que cal reivindicar als qui estan al capdavant de la ciutat la seriositat i el rigor necessari per tal de mantenir Tarragona al lloc que es mereix dins del món casteller.

Arnau Curto

Preparant un Sant Magí històric Després de la tripleta de Torredembarra la colla sabia que era el moment de donar els passos definitius cap un agost de rècord. Abans, però, havíem de complir certs objectius que havíem anat deixant enrere. Així doncs, la primera parada va ser a Vilallonga del Camp, on hi vam repetir el 3de9f i hi vam descarregar, per primer cop a la temporada, el 4de8a i el 2de8f de la temporada. Per acabar hi vam dur el pilar de 6. Una setmana més tard vam arribar a Vilanova i la Geltrú amb la intenció de deixar en ridícul l’actuació que hi vam fer l’any passat. Vam obrir plaça amb el 3de9f, i vam acompanyar-lo amb el 4de9f i el 4de8a. Vam concloure la que llavors va ser la millor actuació de la nostra campanya amb el pilar de 6. Ambdues actuacions us les narrarà l’Álvaro Beltran a la crònica. A Llorenç del Penedès vam suar de valent. No va caure cap castell lila, però la manera de treballar el 3de9f i el 4de8a va ensenyar a la colla que els castells, a vegades, s’han de lluitar. Suposo que els castellers encara estàvem pensant que el 5de8 que vam descarregar en primera ronda era la catedral lila descarregada número 100.

Com fer 4 castells de GE en una setmana La plaça de les Cols és un indret meravellós per fer castells. La Genoveva us farà cinc cèntims del que va ser l’actuació de Sant Magí en la seva crònica. Jo només em limitaré a dir que, malgrat haver-se de suspendre l’actuació per errors que a Tarragona, ciutat de castells no haurien de succeir, vam descarregar el 3de9f i hi vam plantar un senyor 9de8, que elevava la mítica plaça de les Cols a la categoria de gamma extra. Eufòria lila, i orgull tarragoní.

Poc després, a la Canonja, vam disminuir un parell o tres de marxes, i vam descarregar el 3de8, el 4de8, el 9de7 i el pilar de 6. Dos dies abans, però, vam actuar al Cós del Bou. Al nostre carrer hi vam descarregar el 5de8, el 9de7 i el pilar de 6 però, malauradament, només vam poder carregar el 2de8f. Aquesta caiguda, lluny de fer mal a la colla, va aixecar comentaris entre els veterans liles de l’estil de “l’any que caiem al Cós del Bou, per Sant Magí triomfem”. Dit i fet.

No contents amb això, i amb el ressò de 5de9f que se sentia entre els castellers i per cert balcó de la plaça, al

Catllar vam fer història. No només vam dur el tempo de la diada aconseguint fer suar tots uns castellers de Vilafranca que van haver d’apostar per un monstre com el 3de9fa sinó que, a més, hi vam descarregar el desè 3de9f d’aquesta temporada, el 9de8 i el 5de9f. Felicitat, llàgrimes i potencial casteller en mig d’una plaça que cridava “Jove, Jove, Jove!”. A la ronda de pilars vam encarar el pilar de 7 folrat, però, per una errada puntual quan tothom ja el veia descarregat, igualant així la millor actuació de la nostra història, l’espadat va quedar només carregat. La resta us ho explicarà el Gregori a la seva crònica d’aquesta gran diada.

La colla no en tenia prou, així que l’endemà vam descarregar un cop més el 3de9f i el 9de8. Tot i que, malauradament, només vam poder carregar el 4de9f, sense comptar els de la temporada passada, ha hagut de ser el catorzè castell de 9 de l’any el que ens caigués: una estadística brutal. Per acabar vam redimir l’errada del dia anterior i vam descarregar, aquest cop sí, el pilar de 7 amb folre. Celebració, alegria per tots costats i tota la colla amb els cinc sentits posats en les diades de les festes de Santa Tecla. I és que aquesta Jove s’està fent gran (un cop més). Salut i ambulàncies!

VILALLONGA I VILANOVA Després d’una setmana de descans, encaràvem un tram important de la temporada: la sortida d’un gran mes de juliol i l’entrada al mes d’agost, un mes que prometia grans moments i que l’encetàvem amb una diada especial, en un poble especial i en una plaça especial: a Vilallonga. Molts dels castellers de la Jove són alhora vilallonguins, cosa que fa que la diada s’encari amb bones sensacions des del punt en que s’arriba a plaça. Ens tocava actuar primers, abans que la Vella de Valls, l’altra colla que ens acompanyava. El 4d8a va ser el castell escollit, una construcció que teníem ganes de descarregar i que es va mostrar ferm i parat durant tota la seva execució. La Vella, per la seva banda, descarregava el 3d9f, mostrant així el complet domini que li tenen a aquest castell. Inici de la segona ronda, quarts a punt i les gralles que ja sonaven. Per cinquena vegada a la temporada demostràvem que els liles també tenim a l’abast els castells de 9 descarregant novament el 3d9f que va ser aplaudit per la gran consolidació reflectida en l’estructura. La resposta dels rosats va ser el 2d8f, castell escollit per nosaltres a la tercera ronda. Es va mostrar molt inquiet i amb un treball excessiu pel que fa al pis de terços i de quarts. Finalment, suant molt i després de les nombroses vegades que vam girar la pinya per trobar la posició correcta, aconseguíem completar-lo amb èxit. Per acabar les rondes de castells, els vallencs completaven el 4d8a, obrint així les portes a la ronda de pilars. Totes dues colles acabàvem les nostres respectives actuacions descarregant un pilar de sis i un vano de cinc cadascuna. Mentre sonava l’Amparito Roca i la canalla s’ho passava d’allò més bé, la resta extrèiem conclusions de la diada: actuació un pèl estranya tenint en compte que les dues colles acabàvem amb els mateixos castells, una tarda plena d’emocions pel que fa al significat d’aquella plaça i amb moltes ganes de continuar treballant per afrontar el següent cap de setmana a Vilanova, una altra de les actuacions claus del calendari lila. Abans, calia descansar o, com vam fer molts, quedar-nos a Vilallonga a passar-hi la nit però no pas per dormir...

va. Allà ens esperaven els Castellers de Vilafranca i els amfitrions, els Bordegassos de Vilanova. Aquesta diada agrada molt a les colles que hi participen, sobretot per les grans dimensions de la plaça i perquè, el fet que comenci a les 6, fa que la calor no sigui tant intensa i tot sigui més còmode a l’hora d’aixecar construccions. Tots esperàvem amb neguit quins serien els castells escollits per la tècnica i, finalment, vam completar amb èxit l’anomenada tripleta vilafranquina, formada pel 3d9f, el 4d9f i el 4d8a. Totes

Passada una setmana escassa de la gran actuació a Vilallonga, tocava arrencar els autobusos direcció Vilano-

les estructures i en especial la del tres van mostrar unes mides més que correctes i una enorme mostra de treball en el que portàvem de temporada. A la plaça ja se sentia un petit murmuri que reflectia la solvència amb la que completàvem els castells que presentàvem, fet que provocava somriures a les cares dels castellers i esperances en poder assolir la gamma extra ben aviat. Per acabar la nostra actuació, completàvem un nou pilar de sis que ja demanava un pis mes abans d’acabar el mes d’agost. Per altra banda, els Castellers de Vilafranca començaven descarregant el 3d9f, seguit d’un gran 2d9fm, el segon de la temporada en el seu compte i tancant la ronda de castells amb el 4d9f. Finalment, acabaven la seva particular actuació amb el p8fm, el primer també dels verds. Pel que fa als vilanovins, encetaven la diada amb el 7d7, prèviament desmuntat per la inseguretat de la canalla. En segona ronda encaraven el seu

repte personal, el 4d8. Per sorpresa de molts, va acabar descarregat millor del que s’esperava a nivell general, demostrant així que no són pas una colla petita i que volen fer-se un lloc entre les grans. Per acabar, completaven el 2d7, castell que ja tenen més que assolit. A nivell global, els Liles sortíem molt satisfets per la feina feta, a l’igual que els Verds pels dos gammes extra i que els Bordegassos pel fantàstic castell de vuit. Amb la ronda de pilars conjunta rematàvem un cap de setmana intens però satisfactori, encarant així un segon tram d’estiu prometedor i en el que ens hi deixaríem la pell per tornar a fer història, aquest cop més aviat. Álvaro Beltran

SANT MAGÍ

Foto: Neus Baena.

En realitat el nostre Sant Magí va començar el dijous anterior, quan a mig matí la brigada municipal va desmuntar el fanal de sobre de la farmàcia, cantonada c. Major- plaça les Cols. Era la colla qui ho havia demanat per encabir-hi els nostres castells sense entrebancs. El fet que l’ajuntament accedís a la nostra demanda era reconfortant.

Jo el castell no el veig mai. Vaig de crossa a la rengla amb el Bayarri. Però el sento. I tant com el sento!.I sento la meva neta Abril com corona un dels tres poms de dalt. Ho havia de dir! El 9/8 es una estrella que apunta al cel amb els tres poms coronats a l’hora. Ja sé que els de Vilafranca ho fan amb un enxaneta, en una demostració de resistència. Però per mi i per altra gent més entesa que jo, és més estètic amb 3 enxanetes. També demana més equilibri, perquè els tres poms que pugen a l’hora no desestabilitzin el castell. I quan es corona és un crit exultant d’eufòria. Això portarà controvèrsia, com a mínim contrast d’opinions. Però tothom pot dir-hi la seva. La meva opinió és personal, no representa a la meva colla.

Va continuar a la nit quan, després de l’actuació castellera del Cós del Bou, la colla es va desplaçar a la plaça de les Cols per fer l’assaig especial de gama extra. Les escales plenes a vessar! Col·loquem quints al 9 de 8 i sisens al 5/9f. El públic aplaudint a tot gas i nosaltres exultants. L’èxit assegurat! El dia de Sant Magí amb els ànims “a tope” enfilem el c. Major. És un dels anys en que anem més tranquils, amb la confiança de la feina ben feta. El nostre cap de colla ja ens ha advertit que serà una “diada llarga, farragosa i complicada”. Bingo!

El 9/8 és un castell potent. On es demostra l’envergadura de la colla. Tothom hi era un lloc o altre. Fins i tot es van cridar a mares de la canalla perquè anessin a donar suport a la canalla que quedava a la plaça de Dames i Vells i tots els monitors poguessin integrar-se al castell. No es això una demostració de colla gran, integrada i cohesionada?

Sortim de 3/9f, ordres del Jordi Sentís. Un 3/9f que la primera vegada que volíem plantar-lo a les Cols (i d´això ja fa tants anys que quasi ni me’n recordo) moltes veus enteses d’altres colles deien que no era possible pels desnivells de la plaça. Doncs nosaltres l’hi fem! (Podeu consultar l’estudi de desnivells del “Super”, alias Albert Gómez, de 1994).

Després d´això ens van fer petar el globus. La caiguda del 5/7 del Serrallo va col·lapsar les ambulàncies. No és la meva feina dilucidar si fa falta un hospital de campanya com per Sta. Tecla, un protocol més àgil per les ambulàncies, no tantes retallades o una mica més d’efectivitat per part de tots i tot plegat, incloses les pròpies colles. Jo només sé que la diada es va suspendre a la ciutat que vol ser la capital dels castells, en una plaça plena d’il·lusions, esperances i treball de molts assajos, l’un darrere l’altre,

El que van fer les altres colles ho teniu a tots els diaris i als rànquings castellers dels diversos mitjans de comunicació. Nosaltres, en 2a ronda PLANTEM el 9/8. El primer GAMA EXTRA a la plaça de les Cols des del mític 4/9 de l´Espiridió.

que no vam fer gaire bon paper, com a ciutat, davant de l’afició tarragonina i els components de totes les colles del món casteller que eren presents a plaça. Als nostres pilaners no els faltaran ocasions per demostrar tota la feina feta. Per cert, els pilars de comiat es van fer amb o sense ambulàncies? Però el més important de tot, que us quedi gravat al front: SOM UNA COLLA GRAN. La 1ª de Tarragona des de fa molts anys, i entre les 5 primeres del món casteller, que en té més de 60. I encara que no ho fóssim, que no és el cas, és la NOSTRA COLLA, la que ens estimem, amb la que suem la camisa. I com ja sabeu tots: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”. Genoveva Zaragoza Gras

FRASES CÈLEBRES i d’altres perles castelleres: No apreteu de panxa!

Caps acotxats a la pinya!

Hauries d’anar 2 centímetres a la teva esquerra.

Deixeu-me venir endavant!

EL CATLLAR

TRENTA ANYS DE RECORDS I CASTELLS Dissabte 24 d’agost, les 10.30 del matí i de camí cap al comiat d’un amic, un bon amic, a qui amb tota seguretat li encantaria acompanyar-nos a la nostra segona, tercera, Plaça. Tinc el convenciment que em trobaré amb uns quants que avui, que aquesta tarda, també hi seran i que fa just trenta anys també hi varen ser, amb ell i amb mi, suant la camisa i fent la millor actuació fora de Tarragona d’aquella llunyana temporada del 1983. Aquell 28 d’agost, quan encara es feien els Castells a la una del migdia a quasi bé totes les places de les nostres comarques, en Lluís Zamora, fins sempre amic, i uns quants dels que en una estona li estarem donant l’adéu definitiu, vàrem encetar una relació estreta, molt estreta, fins i tot d’amor i odi en alguns moments, amb una Plaça que ho ha estat tot, o quasi bé tot, per a la nostra Colla. Després de 31 temporades podem ben dir que El Catllar ha estat un lloc clau en el nostre camí evolotiu. Hem passat de ser un grup de joves novells en el món dels Castells (aquella del 83 era la nostra quarta temporada i la sortida va ser precisament la millor feta fora de Tarragona aquell any: un quatre amb l’agulla i un tres de set per

sota van ser el nostre màxim aquell dia) a transformarnos en aquests dos, tres, últims anys en una de les colles que domina la galàxia castellera i que comença a posar nerviosos, una miqueta i segons a quins llocs, a aquells que l’han dominat fins el moment, i dominen encara. Acabat el comiat i després d’una llarga estona de conversa amb els amics de records sentits i passats i de sensacions que arribaran a la tarda, és el moment de dinar i descansar una estona. Segur que la Plaça ens exigirà el màxim i s’ha d’arribar en perfecte estat si es vol donar-ho tot. Encara que la despesa física actual, per part meva, ja no sigui aquella que se’m va exigir durant molts anys, el lloc i l’atmosfera, i per descomptat els Castells que segur que farem, bé s’ho valdran. I no anava errat. Final d’una jornada enorme per a la Colla. Hem comentat amb en Olivé (que està exultant des de ja fa estona, inquiet des del principi, pujant i baixant del balcó de l’Ajuntament a plaça i a l’inrevés, ha viscut la tarda més excitant i fabulosa dels seus llargs anys com a organitzador, com a alma mater, d’aquesta jornada de Castells) com la Colla ha donat el màxim avui, com ens hem fet de madurs al llarg dels anys i com podrem

La Plaça ha esclatat amb eufòria davant del segon intent i de l’espectacle de confiança, força i treball que els hi hem ofert. Un bon regal per tots aquells que ens han vingut a veure. I hem seguit fent sentir els aplaudiments a la plaça quan els cinc segons han aparegut per damunt de la massa de la pinya, enorme, extensa, una pinya de Gamma Extra com cal, amb camises nostres, sense que calgui anar agafant els braços dels que miren i espitjar-los cap a ella. Val la pena escoltar com aquells que han a donar-nos suport disfruten satisfets al veure que seguim un programa i que la gent que puja demostren que ho fan amb seguretat, que creuen en les seves possibilitats. I de nou, quin Castellàs!!!, la Catedral de Catedrals, bastida pedra a pedra, amb seguretat, amb ritme, com poques vegades abans s’ha vist en les places on s’ha alçat. Realment hem demostrat com estem de convençuts de les nostres forces, de la nostra seguretat i del nostre treball d’equip perquè aquest Castellàs, aquesta Catedral de Catedrals ha estat això, des de la primera persona a l’última que hi ha participat: un exemple de confiança col·lectiva, de suport moral i físic d’uns als altres, de Gran Colla!!!.

Les colònies

Cal remarcar també que feia temps que no escoltàvem un esclat de joia, de suport, com quan s’ha fet la segona aleta. M’ha recordat aquell d’ara fa 20 anys a la Plaça de la Font quan vàrem bastir el nostre primer 4 de 9 amb folre i el nostre primer 5 de 8…segur que molts que aquell dia varen cridar com a bojos a la nostra Plaça també hi eren avui a aquesta que també és nostra, segur.

arribar a més amb tota seguretat. Encara queden uns pilars de comiat en honor d’en Josep Maria Gavaldà, l’alcalde que sembla que ho deixa aviat, i a qui també hem d’agraïr, encara que en alguns moments se’m faci difícil de fer-ho…, que durant aquests 30 anys s’hagi mantingut fidel, amb alguns buits, a la nostra presència al Catllar. I quins Castells han precedit aquells tres pilars de cinc de comiat!!!...fabulosos, de Colla Gran, Molt Gran (permeteu-me que sigui totalment esbiaixat en el meu comentari però és que la Vella i els vilafranquins ja tindran d’altres que els pugin als altars, segur), de Colla que ha arribat, o poc li falta, a aquella maduresa en que uns quants, no masses perquè erem pocs, hi crèiem aquell llunyà 1983. No es pot parlar de cap altra manera si s’ha començat la tarda a l’hora en punt i amb un Castellàs: 57 castellers implicats directament a l’estructura, més la munió de gent al seu voltant, un 9/8 que queda en intent per un petit entrebanc que sempre pot aparèixer en una colla. Els nens s’ho mereixen tot, passi el que passi, però que s’ha desmuntat amb senyoriu, sense nervis, i que en menys de 10 minuts s’ha tornat a aixecar, amb orgull, amb força, amb valentia, com sols saben fer-ho, com sols saben recuperar-se, aquells que dominen aquest art d’aixecar Castells de la màxima envergadura, i que ademés se’ls creuen i els disfruten. Reacció de Colla Gran, Molt Gran.

I què més? doncs un segur i magnífic novè 3 de 9 amb folre. Cada vegada dominem més aquesta estructura, la fem amb seguretat i confiança, fins i tot quan apareixen alguns petits problemes…podrem començar a somniar en quelcom més agafant com a base aquest Castell?...ben aviat?...ni dubte que pel Magí de més d’una d’aquella pinya hi corren ja alguns somnis, no gens bojos… I per acabar d’arrodonir la jornada, un magnífic pilar de set amb folre. Ara gens d’aplaudiments, silencis i llum nocturna per acompanyar el pilar, la pujada de les i els equilibristes, genial, amb seguretat i amb un chapeau per a la Júlia. Del 4 amb l’agulla punjant pel castell i baixant per l’agulla a pujar i baixar per l’esquena dels pilaners, però dels pilaners de set, sense el pas del de sis, que es diu aviat; un sol adjectiu la defineix: VALENTA. Malgrat l’entrebanc final, els peus del Jordi no s’han aixecat mai del seu lloc…què diuen les bases tant famoses?...ho hauríem de llegir i discutir, com saben fer les Grans Colles. Els triomfs també es juguen sobre el paper. Doncs si, teníem raó ara fa 30 anys, aquell 28 d’agost a les 13:00 del migdia, quan vàrem apostar per una Plaça propera a la Ciutat, per una Plaça que hem acabat fent ben nostra. Molts ens varen dir que erem uns il·luminats, que erem uns…oblidem-ho, però mira, ha passat el temps i resulta que no ens vàrem equivocar gens, que estem en l’esgraó superior dels Castells i que hi estem amb força i convenciment per anar més lluny, encara més lluny… Gregori

lacanalla QUÈ FEM LA CANALLA PER SANT MAGÍ?

És Sant Magí, per nosaltres (Abril i Laura) el cinquè Sant Magí des de que vam entrar a la colla. Una diada que destaca d’entre totes. Encara que no és la més important, hem de donar el màxim. Arribem al local a les 11h, i com cada any anem a saludar al “senyor president” l’Albert Grau. Anem cap al racó de la canalla i fem apostes dels castells d’avui amb una monitora que també és com una amiga, la Sara Gimenez. A poc a poc el local s’omple de gent, tanta gent que potser més de la meitat no l’has vist mai pel local, només es posen la camisa per aquestes grans actuacions. El cap de colla puja al balcó, i ens fa una petita xerrada sobre l’actuació d’avui. Nosaltres, la canalla, ens enfaixem i els monitors ens fan anar darrera de les gralles. Fem un petit recorregut cap a la Plaça de les Cols. Escoltem el so de les gralles i fins i tot de vegades ballem. Quan arribem a plaça els més petits de la colla anem obrint pas entre la gent fins arribar a la Plaça del Ball de Dames i Vells, un lloc molt agradable per la canalla però complicat per veure els castells. Quan som allà, ens porten ampolles d’aigua (tot i que algunes vegades tarden bastant en portar-les). I cal dir que les nostres ampolles d’aigua, les de la canalla, són de la canalla. L’Isma i el Carmel ens fan fer una rotllana on hi fem estiraments i quan hem acabat, la canalla s’instal·la: treuen aigües, menjar, jocs... ens espera una diada llarga. Obrim la diada amb un 3d9f, som tercers. Estona abans del castell, el Xavier agafa a la canalla que li toca pujar i se’ns emporta a un lloc tranquil i solitari, en aquest cas, al portal de casa seva. Allà ens fa seure i tancar els ulls, i ens explica com anirà el 3d9f d’una manera positiva (moltes vegades es deixa alguna cosa, però avui no s’ha deixat res) d’això li diem visualització. Quan hem acabat, anem amb la canalla, i quan ens toca, ens agafa el monitor que ens porta al castell, i ens puja a coll (als dosos majoritàriament no, però a la Laura la segueixen pujant). Passem pel carreró de Sant Magí, i quan arribem al lloc on hem de fer el castell, ens esperem que muntin la pinya i el folre. Pugen terços i quarts i diuen que el castell està bé. Comencen a pujar quints i sonen gralles del 3d9f tal i com

ha dit el Xavier. Avui pugem quatre nens de la canalla: El Lluís i la Laura de dosos, el Magí d’acotxador i la Maria d’enxaneta, la que avui farà l’aleta al 3d9f. En un tres i no res ja som dalt. La Maria també és dalt, posa un peu darrere del genoll, un peu a la faixa, puja el peu a l’ombro, passa la cama per sobre l’acotxador sense quasi ni tocar-lo i fa l’aleta. A poc a poc descarreguem el castell.

Foto: Neus Baena.

Tornem amb la canalla, que ens esperen per comentar el castell.

donat comte de que els Xiquets del Serrallo han caigut i se’ls ha emportat l’ambulància.

Aviat comencem una altra ronda, on intentarem el 9d8, el primer gamma extra de la temporada. Hi puja molta gent. S’estrena la Júlia March d’acotxadora, el Magí d’enxaneta, i el Guifré i la Laura de dosos. I molta més gent al tronc i a la pinya. Com hi puja tanta canalla, no hi ha prous monitors i hem hagut d’agafar germans i cosins d’algun membre de la canalla.

És hora de dinar, i com és el sant del Magí, ens ha portat una coca.

A l’acabar la visualització, tornem cap a plaça però aquest cop no tots passem pel carreró sinó que anem pel carrer Major. Familiars, amics, desconeguts, i fins i tot gent d’altres colles ens dona ànims. Sonen gralles, tota la plaça fa silenci. Pugem tots alhora i amb ritme. Quan les enxanetes estem a sobre dels quints, ens mirem, i fem les tres passes. Fem l’aleta i tothom aplaudeix. Castell carregat. Al baixar tothom està content, i quan arribem al racó de la canalla, ens fan un passadís de gent, per on hi passem els que ens hem estrenat. Estem tan eufòrics que pocs s’han

A la tercera ronda, tenim previst fer el 4d9f, així que anem a fer la visualització. Ja portem cascos i faixes. Després d’una hora d’espera, ens diuen que s’ha suspès el que queda d’actuació per falta d’ambulàncies. Les quatre colles acorden que acabarem l’actuació amb un pilar de cinc. Anem cap al local i en arribar-hi pugem al balcó i esperem que pugi el Sentís. Quan arriba, hi fa un petit discurs, on hi diu que al Catllar farem el 5d9f. Està tot ple de camises liles, menys una ratllada, la germana del Magí, la Núria i la Sara, que els espera per anar a dinar. En acabar anem cap a casa a dinar i a descansar que a la tarda hi ha processó! Abril i Laura

L’ENTREVISTA A...

Quan vas entrar a la colla? Al 84, porto 30 temporades. Sempre m’havien atret els castells com afeccionat. Jo era del ball de bastons de l’esbart Santa Tecla, abans que sortís la colla, aleshores coincidíem sovint amb els xiquets. Després, al nàixer la Jove, vaig anar seguint-la, començant a anar a alguns assajos al 83, fins a estrenar camisa el mateix dia que la colla estrenava el 4 de 8, a La Bisbal l’any 84. El mateix any vaig començar a pujar: el primer castell, un 3 de 7 a terços, amb dues vaques sagrades de l’època, el Burillo i l’Arcadi.El darrer, un 5 de 8 a terços, al concurs del 2000, carregat pels pèls a les tantes de la tarda per evitar que els matalassers quedessin davant nostre. Però quines posicions has ocupat? En aquella època es feien bàsicament castells de 7. I jo anava a terços. Després vaig anar a quarts. Recordo especialment el primer 3 de 8 de la Colla, l’any 90. Érem sis o set que podíem anar a quarts: el Joan Prats, el Quim Burjalés, el Tomás Jordà, el Magaroles, el Cent putes i jo. El vam fer aquets tres últims. Per mi va ser l’evolució de pisos al revés, passar de terços de set a quarts de vuit...com costava enfilar-se allà dalt...de pujar només unes espatlles a fer

aquest pis entremig. Llavors allò de les columnes crec que no es feia tant. I el Ringo em va dir: “si vols pujar al tres has de millorar, busca’t la vida”. I vam anar al taller de mon pare a practicar aquella enfilada amb el Jesús Tortajada i el Tomàs Jordà. I va sortir prou bé, no? A part del tema personal, crec que ha estat un dels castells més importants de la Colla: descarregar aquell tres va canviar el lideratge casteller de la ciutat. I vas continuar de quarts? Hi vaig anar als següents tresos, per Santa Tecla que el vam tornar a descarregar, on la Colla va estrenar el 2 de 8f. Al concurs, ens va caure dues vegades. A mitja temporada següent en aquell lloc hi va anar l’Albert Pla, ... començaven a baixar de dalt. En algún que altre 4 de 8, tornant a baixar a terços. També força 5 de 8 a terços. El primer de la Colla no el vaig fer perquè hi anava de titular el Xavier Sabaté, però ell treballava a torns i no va poder estar a la Diada del Mercadal, on vam fer el segon 5 de la colla, i el vaig continuar fent aquella època prèvia a l’intent de 5 de 9f. Ho recordes molt bé. Oh i tant… va coincidir que la Núria estava embarassada.

Tomàs Sampietro Anna Guasch i Àngel Altès

I hi havia la conya amb els amics que què passaria si coincidís sortida de castells amb el part. I bé, li tocava nàixer al desembre al Xavier, tots salvats. I va arribar el moment que la prova del 5 de 9f es va endarrerir un mes, fins al 13 de novembre que no és normal, volíem ser la primera colla en fer-lo. I es va adelantar un mes el Xavier. I va coincidir el mateix dia. Havies fet el pilar de cinc? No, el vaig fer l’altre dia a La Canonja. Jo he anat sempre de “parxe” o del Janot o ara del Carles. Com veus el moment actual de la colla? La colla està en el seu millor moment. Els resultats ens han acompanyat a base de molt de treball. Hem aconseguit el desitjat 5 de 9f, l’any passat el 9 de 8, i encara tenim reptes com les manilles o el 4 amb folre i agulla. Els darrers anys ha entrat molta gent nova a la colla. Està claríssim que cadascú en la seva posició té un recorregut per millo-

rar, pel que penso que el millor encara està per arribar. A millorar? Penso que als assajos quan acabem proves noves com les actuals de manilles, seria bo que hi hagués l’hàbit de comentar amb més calma amb gent de l’equip de pinyes els problemes que s’hi han donat. Normalment els pinyerus ja estan liats amb la següent prova i esperar al final de l’assaig no ho veig tan fructífer. Ja sé que és difícil i més amb la quantitat de proves que es fan ara als assajos. Podríem guanyar temps, per exemple, quan comencen els assajos amb molta gent, amb projeccions de la pinya a una pantalla. Alguna colla ja ho fa, crec haver-ho vist al diada.cat. Deixarem per més endavant altres sistemes més electrònics. I a plaça jo crec que la colla ha de millorar en el control de celebracions a plaça. Després d’un èxit les emocions són... incontrolables??? Però hauríem d’evitar que durin més del compte. Penso que és una falta de respecte cap a la colla que prepara el següent castell. I a millorar en el món casteller en general? Hi ha diades, potser més agreujat a les del migdia, en que la durada se’ns gira contra nosaltres mateixos. Per mi els castells són, d’entrada, per disfrutar-los la gent del poble, i a vegades abans dels pilars només hem quedat a la plaça els castellers. Quan ens ha convingut hem fet tot el que hem pogut i més per acabar aviat. Queda clar que peus desmuntats i imprevistos sempre es poden presentar. Quin castell és el que més t’agrada dels que fem i t’agradaria pujar? Home, el 5 de 9f. Si hagués d’escollir algun, seria aquest, suposo que per haver-ho intentat a la primera època. I castell que t’agradaria que a la Colla féssim? Avui per avui, un amb folre i manilles. Significa una experiència nova per la Colla. Però el castell que m’agradaria més veure, fos de qui fos, és el 3 de 9 sense folre. Tot i provar-se no s’ha vist encara. Moments o temporades que més recordis? Ha estat molt maca l’època aquesta que amb el Jordi Crespo de cap de colla tornàvem a agafar confiança als

castells de nou. Va ser l’inici del moment brillant que ara disfrutem. Respecte de la teva colla éreu...? Nosaltres érem quatre parelles, dels quals set portàvem camisa. Ara, venint tot l’any, només quedo jo. Això és així, entres a la Colla amb un grup de gent, i pel que sigui, amb el temps potser en queden un o dos. Després dins la Colla doncs trobes nous cercles. I el tema del pilar de 8 com el veus? Ja comença a pintar bé. Hem de polir tècnicament el folre i manilles, potser allò que he dit abans de parlar amb calma els problemes detectats just en acabar la prova i si convé repetir-la dins del mateix assaig. Quina plaça t’agrada més de totes les que tenim?

un dels llocs on vam començar a plantar cara a les colles grans. Vam fer que es mullessin. A més per arribar-hi o tornar-hi ens ho hem hagut de guanyar. El Catllar és especial amb i per naltros. Han confiat molt en la Jove. Fins i tot en temporades no tant bones. Potser per això no l’he viscut tant com a plaça objectiu. Quina colla del món casteller et crida més l’atenció? Home! .A part de la nostra, per nivell, Vilafranca, està clar. Abans hi havia aquella sintonia Joves Valls, Jove Tarragona... però amb els anys l’he traslladat cap a la Vella. Què diries dels castells, cultura o esport? D’entrada cultura, però ara amb la planificació dels calendaris, els rankings, i la preparació física dels castellers, cada cop amb més xip d’esport. Haurem d’esforçar-nos en mantenir al màxim els elements de tradicionalitat.

Com a plaça, la plaça de les Cols. És complicada, però sí. I fora de Tarragona? A mi m’agrada fer castells a l’Arboç. Sempre l’he tingut com una plaça tradicional on hi han anat colles bones. És

El transport de la Colla Jove!

LA JOVE DES DE LA BARRERA L’hora de la fe

Foto: Neus Baena.

Les converses sobre castells a Tarragona amb gent poc avessada al món casteller són cada cop més habituals, com a mínim en el meu entorn. I una de les frases més pronunciades entre aquells qui no pateixen la malaltia crònica anomenada ‘frikisme casteller’ és, sens dubte: “Ostres

Fe en les possibilitats d’una colla que s’ha guanyat poder mirar a la cara a qualsevol la Jove, van molt forts, no?”. Una sensació que ha arribat fins i tot a aquells qui no veuen els assajos, a aquells que realment només veuen castells per Sant Magí i Santa Tecla i algun dia que altre a la tele fent zàping. Un cop passats aquests raonaments pel filtre de veure molts assajos de la colla i gairebé totes les actuacions del curs, la sensació que em queda és que és el moment de creure-s’ho, de que aquesta colla, el cada cop més gran col·lectiu que s’aplega cada dimarts i divendres al Cós

del Bou, tingui per segur que amb la feina feta fins ara, la Jove és per mèrtis propis una de les millors colles del món casteller, i ho ha de demostrar sense complexos cap a ningú. És per això que crec que ha arribat l’hora de la fe. Fe en el treball fet fins ara i del que s’ha de continuar fent. Fe en la gent que ha decidit continuar aquesta temporada al capdavant del projecte i fe en la que ho farà a partir del proper any. Però, sobretot fe en les possibilitats d’una colla que s’ha guanyat poder mirar a la cara a qualsevol, i dic qualsevol altra colla a qualsevol plaça, sense mals d’alçada de cap tipus. Si amb aquesta fe s’aconsegueix que es marqui el futur de la Jove, els èxtis, encara superiors als assolits fins ara, i que potser alguns encara no encerten ni a imaginar, estic convençut que arribaran. Però per això cal, primer de tot, creure-s’ho, tant des dels que estan davant de la colla en qualsevol àmbit fins l’últim casteller del darrer cordó. Per acabar la temporada de la millor manera possible i, sobretot, perquè no s’aturi la progressió, és l’hora de la fe. Àlex Alonso

Quins reco David Martorell Manel Burillo

Jo el que realment recordo aquell dia és descarregar el 5d8, perquè la gent que pujava als castells el que de veritat tenia ganes era de fer el 5d8 que és un senyor castell i molt valorat, que va ser el gran repte i la gran consecució d’aquell dia.

Joan Garriga

Jordi Grau

Me’n recordo molt dels assajos previs, del formatget que anava i la gent que tenia al costat, les sabíem de memòria. L’emoció va ser bestial al carregar un castell de 9 en aquella època però el que crec que va arrodonir i fer que allò fos una gran diada va ser descarregar el 5d8.

Isabel Mora Va ser un dia especial, molt maco i emocionant. Però jo recordo que aquell dia va ser més emocionant el 5d8 que el 4d9f.

Paco Gil

Són molts records i molts de sentiments, però el record va ser d’una gran diada, perquè veníem d’una Sta. Tecla que es va suspendre per la pluja i perquè actuàvem naltros sols. Per mi particularment va ser molt ja que em vaig estrenar de crossa al folre.

Genoveva Zaragoza Va ser una alegria molt gran de fer-lo, va ser el que esperes tot i que jo de quin tinc més record va ser del 3d9f que vam fer l’any després.

Ferran Ventura Aquell dia va ser el millor de la colla fins aquell moment, vam fer el primer castell de 9 carregat però el més important d’aquell dia va ser fer el 5d8 en tercera ronda i descarregat. Tothom diu 4d9f però l’important d’aquell dia a banda del 4d9f carregat va ser poder descarregar el 5d8.

Per la gent va ser més important el 4, però per mi ho va ser més el 5d8, és el castell que m’agrada més de tots. Amb els castells de 8 ets una persona, amb els de 9 ets un número.

ords tens d’aquell 26 de setembre del 2013? Montse Masdeu

Doncs per mi és un dels dies mes feliç de la meva vida, va ser espectacular per la quantitat de gent que vam arribar a moure, la plaça estava absolutament plena fins al Calvet, i perquè vam aconseguir una fita increïble al descarregar el 5d8 a la primera i ser la primera colla que ho aconseguia. Va ser el començament.

Joan Francesc Vendrell “Juco”

Faust de la Osa

Sergi Cornadó “Cigro”

Doncs aquell dia va ser un dia molt especial, a més per Sta. Tecla no ho vam poder fer i ho vam haver d’aplaçar al diumenge. Va ser trencar amb el que era el fet de la colla i vam demostrar el potencial que teníem al carregar el 4d9f i descarregar el 5d8.

La sensació va ser extraordinària, la primera cosa carregar un 4d9f que va caure pels nervis del moment i després fer el primer 5d8 que el meu fill anava d’aixecador. La festa va ser molt gran.

Aquell dia encara era un jovenet. Anàvem a fer una gran actuació. Jo llavors encara no tenia “lloc concret” a la pinya. Vam sortir de 4 i va ser una llàstima que caigués. Recordo que per tranquil·litzar a la gent vam fer el 2d8f. La sensació va ser molt especial ja que no era el dia de Sta. Tecla i vam trobar la plaça plena.

FRASES CÈLEBRES i d’altres perles castelleres: Apreteu que això té vida! (un de la pinya mirant els moviments del folre)

Les nostres

fotos

cuina de festa major Marta Calvet ESTOFAT DE SÍPIA (4 persones) Tallem la sípia a daus mitjans i la posem dins d’una cassola amb un raig d’oli. La deixem uns 10 minuts que tregui l’aigua i hi afegim la ceba tallada en juliana. Ho deixem que cogui fins que la ceba comenci a quedar transparent, llavors hi tirem el raig de conyac i ho flamegem. A banda, escalivem els alls i els tomàquets, els pelem i fem una picada juntament amb les ametlles i avellanes i la polpa de la nyora que haurem remullat amb aigua calenta per tal de poder treure’n només la polpa. Ho passem ben fi per la batedora amb una mica de vi blanc i sal. Tallem les patates a daus mitjans també i les afegim a la cassola, juntament amb aigua just que no arribi a cobrir. Si cal després n’hi podrem afegir més. Ho deixem a foc mig i quan la patata està a mitja cocció, hi afegim la picada i ho provem de sal. Després ja hi podem agefir la branca de canyella i deixem que acabi de coure fins que la patata i la sípia estiguin cuites. Sempre està més bo si ho deixem fet unes hores abans!

1 sípia grossa 3 patates 1 ceba uns 100g d’ametlles i avellanes. 3 grans d’all 3 tomàquets branca 1 nyora Un trocet de branca de canyella Un raig de conyac Oli i sal

Foto: Emilio Barruz. Guanyador del I Concurs de Fotografia Instagram #StaTeclaCastellera en la categoria “Colla Jove”.