Esperidió 101 by Colla Jove Xiquets de Tarragona

juliol del 2010 n. 101

Colla Jove Xiquets de Tarragona â&#x20AC;&#x201D; www.collajove.com

ÍNDEX Editorial

JOVE TARRAGONA · El Repàs – Arnau Curto · Sant Joan 2010 – Bruno Mesa · La Colla, espai d’integració – Carlos Teixeira · La Canalla · El Futur es Jove 2010 – Albert Blay i Mercè Sunyer · L’entrevista a... Neus Baena – Montse Blanch · Què hi dius? – Carme Badía · Naltrus la Jove – Àngel Altès

4 6 8 10 12 13 16 18

MÓN CASTELLER · Reflexions Castelleres d’un barceloní – Miquel Botella

LES NOSTRES FOTOS

Equip de redacció Àngel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Joan Gasol ”Bolo”, Anna Guasch, Mar Vileu, Carme Badia

Col·laboradors Chantal Bertran i Miquel Seró Maquetació Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona. C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 - www.collajove.com L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència. Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

Ja hi som de ple. Ja n’hem encetat una altra i enguany tenim ja molta feina feta, encara que ens en quedi també molta per fer. Enguany, com tots els altres, ha de ser un any diferent. Tenim força canvis als troncs, un molt bon calendari, una base sòlida i sobretot, moltes moltes il·lusions. Tal com vam acabar la temporada passada, enguany s’espera molt de nosaltres i nosaltres esperem també molt de nosaltres mateixos encara que sabem que no serà fàcil i que seran moltes les dificultats que se’ns presentaran i els obstacles que haurem d’anar sortejant. I per què aquesta confiança en les nostres possibilitats? Doncs perquè els fruits del treball fet fins ara han d’arribar a la força, perquè estem farcits de confiança, tenim uns bons troncs, unes bones pinyes, una bona canalla, una llarga experiència a les nostres espatlles i, una cosa tremendament important a la que no ens volem acostumar tot i que comenci a ser habitual, i és força gent nova sobre la que dipositem moltes de les nostres esperances.

llà. Un nou casteller no es pot sentir plenament membre de la Colla fins que no estigui completament convençut que aquell 4de6 de l’any 80 o aquell 4de9 de l’any 93 també els va fer ell o que va ser a ell a qui li va caure aquell pilar de quatre de fa deu anys. Tanmateix, aquell que fa uns anys que per un o altre motiu no s’ha posat la camisa lila, té també tot el dret del món a considerar com a seu qualsevol dels grans castells que enguany hem de descarregar. Si entre tots plegats som capaços d’entendre que som el resultat dels nostres 30 anys d’història i de fer entendre als que acaben d’arribar el que representa el simple acte festiu de l’entrega de la camisa tindrem molt de guanyat.

Ja estem acostumats a entregar camises noves quatre o cinc cops cada any a una mitjana de deu o quinze camises i amb una simple operació aritmètica ens farien sortir fàcilment més d’una quarantena de nous castellers per temporada. O sigui que en quatre o cinc anys tindríem dos-cents castellers nous. Increïble! Aviat no hi cabrem! Però els números són freds i la realitat calenta i tots sabem que avui, a plaça, no serem dos-cents més que fa quatre anys. No és tan senzill. Molts es queden pel camí i no tots segueixen en el temps, però una cosa no la podem obviar, i és que tots ells formen part de la Colla Jove. D’una manera o d’una altra totes i cadascuna d’aquestes persones han fet la seva aportació a cadascun dels castells que actuació rera actuació anem aixecant. Dur la camisa comporta pertànyer a un col·lectiu en el que és molt més fàcil entrar que no pas sortir. Uns tindran un grau d’implicació i compromís més intens que altres, però tots i cadascun d’ells en formen part i tots i cadascun d’ells tenen tot el dret del món a gaudir dels seus èxits i d’empipar-se pels seus fracassos. Són precisament els qui viuen més accentuadament el dia a dia de la Colla, els qui tenen entre les seves responsabilitats la de fer sentir la Colla com a pròpia a tots aquells que no hi participen habitualment però que són totalment imprescindibles pels futurs èxits castellers i socials de la Colla. De la mateixa manera són també els més compromesos, els qui compten entre els seus deures el d’acollir amb els braços oberts als nouvinguts creant el clima apropiat i sobretot duent a terme molta didàctica. I no estem parlant únicament de qüestions tècniques, necessàries però no les úniques, sinó que la cosa va molt més en-

vam descarregar el pilar de 5 junt amb dos pilars de 4. Set dies després, l’1 de maig, Dia del Treballador, no vam voler descansar pas i ens vam plantar a Salomó per fer el 4 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla, junt amb un pilar de 5 i tres de 4.

Arnau Curto

Més tard vam anar a Perafort a plantar un 5 de 7, un 4 de 7 amb l’agulla i un 3 de 7 seguits d’un pilar de 5.

Et despertes, t’aixeques, vas al lavabo, obres l’aixeta, ajuntes les mans cap al raig d’aigua, les omples, et tires l’aigua a la cara i mentre t’asseques el rostre... Un ‘’ostres!’’ envaeix la teva expressió. Aquest ‘’ostres!’’ significa que has d’anar a l’armari, agafar la camisa lila, la faixa i els pantalons, perquè comença una nova temporada castellera. Després d’unes setmanes d’assajos tota la Colla té ganes d’actuar per veure a què aspirem, a on arribarem enguany.

Un punt d’inflexió I ja per fi, dues setmanes més tard, l’actuació a Nou Barris que va ser com el primer punt d’inflexió de la temporada. Vam estrenar el 3 de 8 després de dos pilars de 4 i d’un bon 5 de 7 i seguit d’un 4 de 7 amb l’agulla i un pilar de 5. Amb aquesta estrena moltes de les persones que son noves enguany a la colla van dibuixar un somriure a la seva cara que es va desdibuixar després d’alguna que altra bufetada d’estrena.

Així doncs vam començar l’11 d’abril a Gràcia amb la Diada de la Independència, amb un pilar de 4 d’entrada i el 3, el 4 i el 5 de 7. Per acabar, vam carregar el pilar de 5. Una caiguda que potser la gent no s’esperava, però que va ser un petit toc d’atenció a la colla. No ens hem d’adormir mai.

A la següent actuació, a la diada del local vam fer el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7, actuació que vam repetir a Valls, a la diada del pati, on a banda de la clàssica de 8 vam fer un vano de 5.

Una setmaneta i mitja més tard vam actuar a Tarragona, a la diada de Sant Jordi on vam tornar a fer el 3 de 7 i el 5 de 7 i on vam fer també el 4 de 7 amb l’agulla. Aquest cop, ara sí,

Després d’aquesta petita embranzida, portant de dos mesos

de feina, actuacions i creixement progressiu, era hora de relaxar-nos una mica a Port Aventura. I com es relaxa la Jove? Fent castells. Així que... Au! 4 de 7 amb l’agulla, 3 de 8 i 5 de 7 i Mèxic ja és oficialment una plaça de 8, perquè després diguin d’altres Colles!

Diada a diada Salou, Inauguració Campionats d’Espanya de karate. 20 de març Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d6an, 3d6n, P4 Gràcia (Barcelona), Diada de la Independència de Gràcia. 11 d’abril Colla Jove Xiquets de Tarragona: P4, 3d7, 5d7, 4d7, P5c Castellers de la Vila de Gràcia: P4, 5d7, 4d7a(c), 4d7, P5 Castellers de Terrassa: P4, 4d7, 4d7a, 3d7, P5

Uns dies més tard ens vam plantar a la Rambla Nova per organitzar la festa ‘’El Futur és Jove’’ amb imflables, jocs per la canalla i... sí, més castells. En aquest cas va ser una actuació on vam baixar el ritme per qüestions de camises, però tot i així vam fer un 3 de 7, un 4 de 7 i un 5 de 6 net.

Comencem una nova etapa

Tarragona, Sant Jordi. 23 d’abril Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d7, 5d7, 4d7a, P5, 2P4 Xiquets de Tarragona: 4d7a, 5d7, 3d7, P5, P5 Xiquets del Serrallo: 3d6, 4d6, 4d6a, P4, P4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 4d6, 3d6, 4d6a, P5

I ja per acabar aquesta etapa de la temporada vam anar a Sant Pere i Sant Pau, a la festa major del barri, per tirar una altra clàssica de 8. Després de la diada, per acabar bé el més de juny, vam menjar una miqueta al costat de la plaça amb la ‘’teca’’ que ens van preparar el veïns... o els castellers... És igual! Vam menjar, què caram! Des d’aquí els hi estem molt agraïts, què caram, que el menjar sempre s’agraeix.

Salomó, Diada de Festa Major. 1 de maig Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d7, 5d7, 4d7a, P5, 3P4 Perafort, Adhesió als Castells Patrimoni de la Humanitat. 9 de maig Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d7, 4d7a, 5d7, P5 Nens Vendrell: 3d7, 4d7(id), 4d7(id), 2d6, P4, P4

Ara, però, comencem una nova etapa. Una etapa decisiva que hem d’afrontar tots amb ganes si volem fer quelcom gros. Somhi tots i a treballar! Amunt Jove!

Nou Barris (Barcelona), Festa Major de Nou Barris. 23 de maig Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2P4, 5d7, 3d8, 4d7a, P5 Castellers de Barcelona: P4, P5, P4, 5d7, 4d8, 2d7, P5, P5 Tarragona, Diada del 29è aniversari del Local de la Colla Jove. 30 de maig Colla Jove Xiquets de Tarragona: P5, 3d8, 4d8, 2d7, 3P4 Colla Joves Xiquets de Valls: 4d8, 3d8, 5d7(id), 4d7a, P5 Nois de la Torre: 2d6, 3d6s, 4d6a, P4, P4 Valls, Diada del Pati, 28 Diada del Local de la Colla Joves. 6 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8 2d7, P5, 2P4 Colla Joves Xiquets de Valls: 4d8, 3d8, 2d7, P5, P4, P4, P4 Colla Jove de Castellers de Sitges: 3d7, 4d7, 2d6, P5 Port Aventura, Congrés Nacional de Asisa. 10 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d7a, 3d8, 5d7, 2P4 Tarragona, El Futur és Jove. 13 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d7, 4d7, 5d6n, 2P4 Tarragona, Sant Joan. 24 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: P4, 3d8, 4d8, 2d7, P5, 2P4 Xiquets de Tarragona: P4, 5d7, 4d8, 3d8, P5, P5 Xiquets del Serrallo: 4d6, 3d7(id), 2d6, 3d6n, P5, P4, P4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: P4, 3d6a, 4d6, 2d6, P4, P4 Sant Pere i Sant Pau (Tarragona), Festa Major de Sant Pere i Sant Pau. 26 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, 2d7, P5, 2P4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d7, 4d7, 3d6a(id), 2d6, P4, P4 Torraires de Montblanc: 3de6, 4de6, 3de6a, Pde4

SANT JOAN 24 de juny. O encara és 23? El meu cap no està del tot clar, el dia i la nit s’han unit com per art de màgia, i és que la nit de Sant Joan és així, una de les més màgiques de l’any. L’olor de pólvora, la música, el mam... i per a un ganxet com jo, també s’ajunta amb barraques de festa major. Total, una bona combinació per començar d’allò més bé l’estiu.

tors, o més ben dit, a intentar aguantar-nos desperts tot fent un cafè abans d’anar cap al local. Una estona abans dels castells, tots cap al local, que està força ple. Això fa molt bona pinta! Es reparteixen camises a nous membres de la colla (enhorabona a tots! I benvinguts!) i sortim del local. Refilen les gralles Cós del Bou avall, amb l’ajuntament davant. Creuem la plaça de la Font, escortats a banda i banda per la gentada que omple les terrasses, i ens col•loquem.

Però tota gran nit ve seguida d’un llarg dia que, sovint, es fa dur i pesat. Tot i així, avui no és el cas. I és que es presenta un dia de Sant Joan farcit de castells!

Anem últims i, per tant, tinc temps per anar xerrant amb la gent sobre les diferents opcions d’avui, escolto les opinions de la gent, les il·lusions, que si 2d8, que si 5... també hi ha qui diu que de clàssica no passarem... tot es veurà, de moment, anem veient de què surten les altres colles.

Al matí, cap a Valls i, una vegada més, la Plaça del Blat fa vibrar a tothom, demostrant que és la plaça més castellera, sense cap mena de dubte. Bon inici d’estiu de les colles vallenques! I a la tarda, primera tronada de la festa major de Reus... Ai no, perdoneu, que marxo del tema! Doncs això, a la tarda cap a Tarragona, que també hi ha castells, i segons el que se sentia per l’últim assaig, hi anem a estrenar alguna coseta...

Ens toca, i sortim de 3d8. Força bé, com sempre, marca de la casa, paradet i maco. En segona ronda i després de veure un 4d8 molt i molt treballat per part dels matalassers, naltros optem pel mateix castell, que enguany sembla que presenta més bones formes que el de la temporada passada. Ja veurem com va responent al llarg de la temporada, això promet! Ara sí,

Arribo tres quarts abans de l’actuació i per la plaça de la Font començo a veure les primeres cares conegudes, amb la seva corresponent camisa lila. Un bon grupet anem a escalfar mo-

2010

sembla que arriba el moment de la veritat. La majoria de gent amb la que em creuo parlen del mateix, especulen sobre el que vindrà. Fins que ens toca, i s’anuncia que anem de 2. Veig que algú li pregunta al Crespo: “Dos de vuit?”. La resposta: “No, no, de set!”. Així que cap a la tercera ronda sense estrena de castell i, perquè negar-ho, una mica decebut, i no crec que fos l’únic. De totes formes, sempre tenint al cap que encara no hem acabat, hem de fer el 2de7 i l’hem de fer concentrats, que no és qualsevol castell. Dos de set descarregat sense cap problema, parat, i demanant un pis més a crits. Tot arribarà. Per acabar l’actuació, els pilarets i cap al local, amb un regust un pèl amarg, amb la sensació de no haver fet el que veníem a fer, però per altra banda, havent descarregat la tercera clàssica de vuit de l’any, que no és pas poca cosa. Potser no era el dia indicat per donar un pas més, qui sap, el que és segur és que, tot i conservador, hem fet un bon inici de temporada, i ara al juliol toca apretar fort, assajar bé i molt i arribar a Torredembarra amb els ànims renovats. Aquest serà un gran any, jo n’estic segur! I vosaltres? Bruno Mesa

LA COLLA,

Un espai d’integració Una de les primeres coses que vaig fer en arribar a Tarragona va ser apuntar-me a la Colla Jove. Precisament una setmana després d’arribar, el 6 de març del 2009, vaig anar al primer assaig casteller de la meva vida i al primer assaig de la Colla aquell any. La història de per què vaig decidir entrar a fer castells és molt senzilla. Marina i jo havíem conegut els pares de la Lais alguns mesos abans i ells ens havien ensenyat alguns vídeos d’actuacions, que van ser les primeres imatges que vaig veure dels castells humans a la meva vida. Ens van explicar com funcionava, que ens podríem apuntar si volíem, etc.

escollir en quina colla no va ser gaire difícil... Ara, passat un any i mig del nostre primer assaig, quantes bones experiències hem tingut! Hem fet tota mena d’activitats amb la Colla i hem visitat molts llocs interessants, sobretot molts pobles de Catalunya on mai hi aniríem sols. A més, la Colla està sempre organitzant activitats diferents —una festa o un concert al local, una paella popular, excursions, una bicicletada per “buscar” l’aigua de Sant Magí, el sopar de cap d’any...

Alguns mesos després, quan vam venir finalment a viure a Tarragona, ja havíem decidit que ens apuntaríem a fer castells, i

fins i tot l’any passat vam tenir la sort de poder anar a una actuació internacional a Luxemburg!

treball de cap és tan important com el treball de cos: Treball i Concentració!

Però sobretot, la Colla ens va proporcionar una oportunitat única de conèixer molta gent, d’integrar-nos amb les persones locals, de començar a aprendre el català, d’estar en contacte amb la cultura i les idees de la gent que forma part de la Colla.

L’esperit d’equip i la unió que veig a la Colla contraresta l’onada general del individualisme, ja que ningú pot fer la seva feina sense tenir en consideració el tot. La gent que no coneix bé la tradició castellera veu la pinya com una “muntanya” de gent, però a mesura que ens apropem i ens familiaritzem amb la construcció d’un castell, ens adonem de la complexitat de les pinyes i de la seriositat amb la que tothom ha de treballar per aquell objectiu comú. Si algú falla, potser compromet tota l’estructura o amenaça la confiança i la seguretat de les persones que pugen al tronc, sobretot de la canalla.

hem fet molts amics, persones que ja formen part de les nostres vides i ho seguiran fet el dia que marxem

La Colla és també un espai democràtic, on els únics criteris de diferenciació entre les persones són l’altura, el pes, la força i l’experiència. Però és interessant observar com hi ha espai per a la gent de tot tipus, no importa el sexe, l’edat o la nacionalitat: hi haurà sempre un lloc i una funció per a tothom.

Més que una “massa” de gent coneguda, hem fet molts amics, persones individuals que ja formen part de les nostres vides i ho seguiran fent el dia que marxem. Amics per invitar a casa nostra, amics per viatjar junts, amics de veritat.

L’any passat va ser un any de grans èxits per a la Colla pel que fa a les estructures assolides, amb molts castells de nou pisos i la fenomenal tripleta màgica a Santa Tecla, després de molts anys. Estic molt orgullós de poder haver-hi aportat la meva modesta contribució i espero poder ajudar a portar a plaça estructures cada vegada més sòlides i més boniques. Ja em sento part de la Colla i de Tarragona, com si en fos de tota la vida!

De vegades pensava que fer castells era només un pretext per trobar aquestes persones, però és cert que l’experiència d’assajar i d’actuar també és molt agradable i enriquidora. He après que fer castells és més que fer força per aguantar una estructura. Fer castells és treballar plegats vers un objectiu comú. A més de superar-nos cada dia per assolir un castell més sòlid i potser més alt, aquest esforç simbolitza la superació dels obstacles que ens presenta la vida. He confirmat que el

Carlos Teixeira

Des de l’últim Esperidió la canalla no hem parat! Hem fet dues activitats i déu ni dó el bé que ens ho hem passat! Després de l’actuació de Nou Barris a Barcelona el dia 23 de maig, vam agafar l’autobús que ens va portar fins a l’Aquàrium. Allà vam dinar l’entrepà que ens havíem portat de casa, menys els monitors despistats que ens el vam comprar. Després de fer un gelat i jugar una estona per allà, vam entrar a l’Aquàrium. Dins vam seguir el recorregut marcat. Tant petits com grans vam al·lucinar amb la quantitat de peixos estranys i de taurons que vam veure! Era el primer dia

a organitzar-se les seves coses, preparant el seu sac, la màrfega, fent grupets per veure en quin racó del local dormirien... estaven explorant el local des d’una altra perspectiva. Vam sopar pizzes i vam veure la pel·lícula de Buscando a Nemo que, tot i que ja l’havíem vist, tothom estava súper atent! Quan va ser l’hora d’anar a dormir els més petits ho van fer de seguida però les més grans van fer petar la xerrada fins mooolt tard. Se sentia un rum rum de fons, que quan aixecaves el cap per veure qui xerrava s’acotxaven i es feien les adormides! L’endemà estava previst llevar-nos aviat, a les

A l’anar a dormir els més petits ho van fer de seguida però els més grans van fer petar la xerrada fins mooolt tard

que venien la Núria i el Magí a fer una activitat amb l’equip de la canalla i també el primer dia que anaven a l’Aquàrium! Enhorabona, valents! Després de seguir tot el recorregut vam estar força estona en una sala on hi ha un espai amb pingüins. Val a dir que els monitors ens vam quedar embadalits esperant que algun pingüí saltés a l’aigua però ens vam quedar amb les ganes... La tornada amb l’autobús va ser molt distreta, vam veure la pel·lícula de Toy Story 2 i tothom estava en silenci! Increïble!

8.30, però a les 7 ja es van començar a despertar alguns i a espiar i despertar als que encara dormien. Segur que un dia de cada dia d’anar a l’escola us costa més aixecar-vos, tremendos! Un cop estàvem tots i totes desperts vam esmorzar coca i jugar una estona fins que no començava la festa de la Rambla. Quan va ser l’hora els monitors i canalla vam baixar tots junts cap a la Rambla, donant imatge de colla! La festa de la canalla va agradar molt als nens de la nostra colla, ja que al ser dels primers van poder jugar a tot sense fer cua. Des de l’equip de la canalla tots els monitors vam estar participant dels diferents tallers, sempre pendents a possibles fixatges!

La festa de la canalla! L’equip de la canalla vam començar la festa el dia abans! Vam quedar a la tarda al parc del riu Francolí. Allà vam estar jugant a futbol, als gronxadors... Va ser una tarda entretinguda, ja que els nens i nenes van poder fer joc lliure que ja els toca també! Deixar-los un espai d’esbarjo amb l’equip de canalla per relaxar-se i jugar tranquil·lament. Després vam agafar l’autobús i vam anar cap a la colla. Bé, la Vanessa i el Jesús van venir més tard, ja que el Jesús s’havia descuidat el rellotge a la gespa i van anar a recuperar-lo, van tenir sort i el Jesús es recordava del lloc exacte on l’havia deixat! Un cop vam arribar a la colla, tots els nens i nenes van començar

Des de l’equip de la canalla ens agradaria fer esment que en l’anterior article ens vam descuidar d’afegir al grup de persones que han estat canalla i després han seguit vinculats a l’equip al Roger Guardiola. L’equip de canalla

Què pensa la CANALLA de? Aquesta vegada hem preguntat als nens i nenes quin càrrec els agradaria ocupar en el futur a la colla... hi ha respostes de tots colors! Virgínia: m’agradaria ser monitora perquè ens ho passem pipa!

Gina: jo vull ser cap de colla perquè així no faria pujar al Michael

Núria: monitora per estar amb els altres nens i nenes i fer activitats

Laura: monitora ja que m’agrada preparar superactivitats

Magí: m’agradaria ser cap de canalla perquè mana als nens i nenes

Marta: cap de colla, per ser la primera dona cap de colla de la nostra colla!

Olga: monitora. De gran m’agradaria ser monitora i perruquera . Carmen: tresorera, per organitzar els diners de la colla.

Jesús: m’agradaria ser segon cap de colla per repartir les camises

Àfrica: monitora per estar amb els nens i nenes

Laxman: jo vull ser cap de colla perquè així tindria més control i manaria un munt! Judith: vull ser monitora perquè m’agraden molt els nens

Mónica: m’agradaria ser monitora perquè així podria seguir anant a les colònies i activitats

Marina: cap de canalla perquè m’agraden molt els nens i nenes.

EL FUTUR ÉS JOVE 2010 E

Així, cap allà a dos quarts d’onze com a molt tard, ja estava tot preparat per a què la nostra canalla i també tots els nens i nenes que vulguessin es divertissin com mai! I és que es va pensar en tot: inflables, tallers de dibuix, de manualitats, tatuatges, espectacles, tirolina i rocòdrom, gelats, música i, fins i tot, una petita actuació castellera, entre d’altres activitats.

Els nens anaven d’una activitat a una altra sense parar de passar-s’ho bé. Ara els veies als inflables, ara als jocs amb la cara pintada, tot seguit els enxampaves pujant pel rocòdrom per tirar-se a la tirolina amb un tatuatge, i per últim els veies guardant un globus per poder pintar i construir un tres de nou o un capgròs casteller. La qüestió era passar-s’ho bé amb totes les activitats que va preparar la colla i van dur a terme els monitors i voluntaris.

l diumenge dia 13 de juny, la Colla celebrava la Festa de la Canalla, sota el nom “El futur és Jove”, com ja s’havia fet en anys anteriors. Uns quants voluntaris ens vam plantar a la Rambla Nova de Tarragona de bon matí per a preparar-ho tot.

Tots, des del més petit fins el més gran, ens ho vam passar molt bé, tot i la calor que feia! I és que va anar tot molt bé! Fins i tot vam millorar l’actuació de l’any passat, gràcies a què va venir més gent! Així doncs, casteller o no, el matí havia estat genial amb la Jove. A l’hora de dinar, tocava descansar una mica i, després d’haver menjat una miqueta, la colla tornava cap a la Rambla per seguir divertint-se, encara que uns quants vam fer cap al partit del Nàstic a fer un pilar per donar ànims al club en un partit decisiu. Albert Blay

ls que no vam anar al Nàstic, vam dinar i a tres de cinc ja érem a la Rambla per preparar-ho tot perquè a les cinc tornés a estar tot a punt per rebre tots els nens i nenes que tinguessin ganes de passar una tarda divertida amb la Jove.

A les set ho vam parar tot perquè la companyia “Sona que trona” pugués actuar, fent-nos ballar, saltar, cantar i riure amb tots els nens i els no tan nens que érem allà. A les vuit es va acabar l’espectacle, però encara quedava una sorpresa. Per recuperar forces, la Colla ens va donar una coca amb xocolata boníssima que va ser la cirereta d’aquell dia tan fantàstic! Gràcies a tots: a la Colla Jove, als monitors, als voluntaris, als pares i mares i, sobretot, als nens, que van ser els principals protagonistes d’aquell dia tan especial. Moltes gràcies a tots per fer-nos veure un cop més que el futur és JOVE! Mercè Sunyer

L’ENTREVISTA A...

neus baena maria

Montse Blanch i Joan Gasol

Com és que vas entrar a la colla? Jo de petita, ja veia castells, no de la Jove, que encara no hi era. Però m’agradaven molt. Es pot dir que jo vaig veure néixer la Jove quan eren quatre gats. Mon germà, el Quim, va estar al començament de tot de la colla, primer de simpatitzant i des-

prés el van anar estirant. De dones no n’hi havia. Crec que era pel desè aniversari de la colla que es va fer una colla de dones per fer uns castells per a la celebració. Vam fer castells de sis! Jo feia de primeres mans, era l’alta! I en aquell moment vam decidir la meva cunyada i jo, demanar la camisa, llavors érem poquetes. La meva germana també sempre ha estat vinculada

a la colla tot i que no ha tingut mai camisa. Quan jo la vaig tenir, ella va agafar la càmera per a fer fotos. El quatre de nou que hi ha a la colla és una foto feta per ella. Què signifiquen per a tu els castells? Un castell s’ha de notar, s’ha de sentir. Els crits, els gemecs, veure com regalima la suor per la cara dels castellers, veure com pateixen els que estan a dalt, al tronc. La sensació d’estar a dins de la pinya, de sentir... és un sentiment. Si un no està prop del castell, si no el notes ni el sents, no et pots enamorar d’ell. Encara que no ho sembli a mi em costa fer les fotos dels castells doncs m’agrada que surti tota l’estructura i t’has de posar a certa distància. I no saps el que em costa ser lluny i no poderlo notar ni sentir de prop! Quan es descarrega el castell surto corrents per poder celebrar-lo amb la resta dels castellers. Des de sempre que m’han agradat els castells. Des de joveneta per Santa Tecla preferia anar a veure castells que baixar a la platja amb mons pares. Quan vas deixar de venir assíduament als assajos? Vaig tenir un problema de salut i va ser quant vaig deixar de fer castells i més tard ja vaig quedar-me embarassada, i és clar, ja no podia fer pinya però vaig agafar de nou la càmera de fer fotos, això era cap a l’any 94. Ja tenint la nena petita vaig deixar d’anar als assajos, tot i que seguia anant a les sortides que podia. No em volia perdre veure els castells. Més tard ja va venir rodat, vaig començar a tenir problemes a l’esquena, l’operació ...

Quins records tens a la colla? Hi ha una anècdota que encara ara ens esborrona a mi i al meu marit que és la del primer dia que ell va anar a un assaig. Ell no feia castells, era sardanista, jo el vaig anar tivant perquè vingués i per fi el vaig convèncer, i el primer divendres que va venir a un assaig, va quedar enamorat de la primera imatge que va veure: un tres de set aixecat per sota amb el Pardalete dins i el Ferran Ventura, el Juco i companyia acotxats darrera per tal de pujar el tronc, el silenci que imperava... impressionant! També els anys 93, 94, 95... la colla era la Colla de la Ciutat, tothom volia ser de la Jove, penso que per això és va arribar a intentar el cinc de nou. Era impressionant la gentada que

Els castells són un sentiment. Si un no està prop del castell, si no el notes ni el sents, no et pots enamorar d’ell hi havia a la plaça de la Font. Veure aquell castell gairebé coronat i en aquella fracció de segon veure el que va passar! El dia que es faci (perquè es farà...) només veure’l assajar ja m’emociona! Imagina’t si el veig carregar i descarregar... També tinc un bon record dels primers 2 de 8 que jo estava a la pinya i hi havia gent que pujava al folre que eren fornits i si et tocaven peus, et tocaven i a aguantar. Recordo un 2 de 8 a Terrassa que se’m va fer etern. Un altre record que tinc és el del pilar caminant sota la pluja en

què anava el Manel Burillo de segons xorrejant. Devia ser dels primers anys de la colla, no ho sé ben bé. Aquesta imatge se m’ha quedat gravada, comença a arrencar el pilar i es posa a ploure molt i el pilar que tira avall, carrer Major avall... No recordo si va arribar però el que sí tinc clara és la imatge del Manel amb aquella barba que duia, tot moll. Quin és el motiu que us ha fet tornar a la Colla? Mai hem deixat d’anar a veure castells de la Jove. El que passa és que anàvem a les sortides que podíem, totes les de Tarragona, el Catllar... Però un dia de cop i volta la Xènia, la meva filla gran, ens va dir que volia fer castells. Jo li vaig dir que sempre que fos a la Jove! De fet ella ja havia decidit que seria de la Jove! Ella ho ha viscut des de sempre, a casa no tenim quadres, tenim fotos de castells! El fet que ella vulgués fer castells va fer que el meu marit tornés a agafar la camisa i ja ens tens, altra vegada! Què fas durant els assajos? Faig d’observadora, donat que no puc entrar a la pinya, que és el que m’agrada. Observar és molt interessant, jo xalo molt. Potser hi ha gent que no li agrada però per a mi és una cosa interessant. Potser quant la gent et veu allà als assajos et veu una mica com un “bitxo raro” però jo, perquè estic de baixa que si no! No acostumo a parlar gaire amb la gent, m’agrada més observar, mirar com està el tronc del castell, si els de la pinya és col·loquen bé, si un agafa no sé quina postura...

CONTRA GUSTOS NO HI HA RES ESCRIT... ELS PREFERITS DE LA M. NEUS Una colla? La Jove. Una Plaça? La plaça de les Cols. Fer un castell en aquest indret... és com si les figures de la catedral estiguessin mirant-lo. Un castell? El cinc de nou! També el cinc de vuit. Per a mi són castells amb una estètica molt maca. I a la plaça de les Cols, un cinc és un monument davant d’un altre. Una sortida? Santa Tecla. Una posició? Qualsevol de la pinya, no tinc preferències, el que m’agrada és ser-hi, tant se val a on! Un cap de Colla? El que tenim ara, el Jordi! Sap molt bé què ens ha de dir en molts moments. Castellera o mare de castellera ? Castellera, abans, ara i sempre Pit o cuixa? Pectorals Fer castells o mirar-los ? Mirar-los, ara per les circumstàncies. Però, per a mi ara, mirar-los és fer-los, perquè el sentiment que tinc és com formar part del castell.

Carme Badia

Els castells estan ben coberts Núria Díez

Judit Olivan No: per la importància i tradició que tenen hi ha poc ressò mediàtic, amb l’excepció de quatre diades comptades. A més, sempre hi ha informació de les mateixes dues o tres colles: les altres no interessen! Naltros si sortim és per reomplir.

Picu, Josep Giménez

A part de Quarts de nou a TV3 i un espai a TV Reus, que jo sàpiga, a la tele no fan res més. És poca informació. Quarts de nou és un programa setmanal molt curt, intenten encabir-hi les colles grans: Valls, Barcelona i Vilafranca. Però hi ha altres colles històriques importants dins del món casteller, i hi estan poc representades.

Carmel Plaza Falta una miqueta: podríem estar més ben informats a escala de Catalunya. Falta cobrir el dia a dia del món casteller, més enllà de les diades. Perquè la política cansa, i el futbol també. A més aquest any hi ha concurs: que es parli més de castells i menys de futbol!

Xavier Salvadó

A la ràdio està bé, a internet també, a la tele hi falta tècnica i a la premsa tens els dilluns un resum de les diades més grosses. Si vols estar una mica informat ja està bé. Dic que a la tele hi falta tècnica perquè al programa Quarts de nou s’hauria d’aprofundir més: ensenyar com es munta un folre, unes manilles… Veure un castell la majoria de persones ja sap com és, però com es forma aquest castell molta gent no ho sap. Són espectadors i no saben que hi ha crosses, homes del darrere, primeres mans… Això s’ha d’explicar.

A Catalunya està ben cobert. Fora de Catalunya no està gaire ben vist, per perillós, i en fan una propaganda no gaire bona. Aquí tenim un programa de castells a la tele, però trobo que miren molt a les colles molt grans, les mateixes de sempre, i les colles petites de set i més baixes ni les toquen.

Agustí del Diego

Els mitjans locals sí que en fan un seguiment més o menys encertat. I pel que fa als mitjans generalistes, poca cosa a part del Quarts de nou, que és quasi residual (vull dir molt específic per als castellers), i de cobrir grans diades com Sant Fèlix o Santa Úrsula. Tenim unes 50 colles castelleres, i el Pau Gasol és un de sol i al telenotícies li dediquen 30 segons cada setmana… Podrien fer el mateix amb els castells, i també un seguiment més ampli al 3/24.

als mitjans de comunicació? Elisabet Riba

Tomàs Sampietro

Es podria tractar més bé per ser una tradició catalana. Hi ha un programa a la tele però no és gaire conegut: jo no el vaig conèixer fins que no vaig entrar a la colla. El que sí que escolto són notícies de castells a la ràdio.

No ho sé, no hi estic gaire posat, en el seguiment que en fa la premsa. Jo per seguir l’actualitat castellera miro el Quarts de nou o qualsevol web, com per exemple la nostra o la de Món casteller. El recurs segur és internet! Per mi la revista Castells no és un referent, i a més és molt cara.

Jaume Castellví

Per mi sí. Als diaris no, però a la ràdio i a la televisió, sí. A la tele de Reus, per exemple, cobreixen tota la temporada de castells. A la tele de Tarragona, en canvi, donen molta política, però de castells res! Jo tinc l’afició de gravar, i a casa tinc moltes coses de castells gravades, totes a través de la televisió de Reus.

Sergi Sarlé

Francesc Olivé No se’n parla prou. A la tele es podrien fer més bons reportatges, que ensenyessin més els detalls tècnics dels castells. També hi trobo a faltar avanços de les actuacions de les colles més grans i de les diades més importants, perquè el fet casteller es conegui més arreu de Catalunya. I parlant de mitjans: per què es diu d’un castell molt ben fet que és “insultant” ? S’hauria de dir “exultant”, perquè els castells no insulten a ningú.

Rafa Fernández

Depèn de de quina colla siguis. Capgrossos i Vilafranca no es poden queixar, però de les colles que no són tan grans falta parlar-ne més. El nostre cas seria un entremig. Falta que ens cobreixin els grans mitjans, però en l’àmbit tarragoní estem ben coberts. Jo m’informo per ràdio i internet (Món casteller i Web casteller), que cobreixen quasi totes les actuacions excepte les més petites, les de castells de sis, sis i mig.

No. És una mancança històrica, de quan per població i classe social era un tema molt reduït, que no interessava perquè tampoc hi havia gaires actuacions. Quan les actuacions augmenten, els mitjans hi van entrant i el canvi més important dels últims anys són els periodistes especialitzats en castells. Els castellers tenim part de culpa que no hi hagi més informació: no tolerem que ningú parli malament del castell que estem fent. Tenim la pell molt fina.

Com ja sabem, els actes socials de la colla comencen l’any amb la invitació a SM els Reis d’Orient, que es presenten en el local el dia 6 de gener i reparteixen regals a la nostra canalla.

A la sortida de Nou Barris del 23 de maig, els que van voler i per tan sols 7 euros, van poder visitar la Fundació Antoni Tàpies.

Per continuar, no pot faltar l’esquiada jove, tradició ja consolidada. Els que hi van anar van gaudir d’un bon cap de setmana a GrandValira i a l’Hotel Panorama (com sempre).

El local continua sent lloc de trobada per a veure els èxits que va assolint el Barça. Vam tenir pantalla gegant per a la Final Four de Bàsquet i per a la darrera jornada de lliga de futbol.

La participació de la colla en el Carnaval va tornar a ser amb la festa per a la canalla que es munta el dissabte al matí. Com no podia ser d’altra manera, va resultar tot un èxit.

Per tercer any consecutiu, un dissabte de juny, a la Rambla, davant del Metropol es va celebrar la festa el futur és jove (jornada també consolidada definitivament). La canalla de la Jove i simpatitzants, van poder gaudir dels inflables, jocs, manualitats, gelats,... Com era d’esperar, un èxit.

La diada de Sant Jordi va acabar amb festa al local amb el nostre PD preferit. El PD Patxap. Com sempre, va ser un èxit. El dia 17 d’Abril a les 20 hores, al local vam poder gaudir de la música del Duo Berimbau, integrat per l’Anna Enfedaque al violí i la Virginia Gómez a la guitarra. Van oferir un variat repertori, amb música de la tradició clàssica dels segles XIX i XX, per una banda, i música provinent del folklore llatinoamericà, amb tangos, bossanoves i sambes, per una altra. Donant com a resultat un espectacle versàtil i atractiu per a tota mena de públic. El mes de maig de la jove s’ha presentat molt potent, culturalment parlant. El dissabte, dia 15 de maig, es va projectar al nostre local la pel•lícula Resacón en las Vegas. El títol parla per sí sol. Pel que es veu és una peli que es va quedar a mitges per als que van anar a l’esquiada, i la volien acabar de veure. Bé, aquest acte, massa cultural no ho és, però els dos que venen ara sí.

I ja tornem a tenir la samarreta de la jove on tour, edició 2010. Per sols 3 euros, podem anar tot el dia amb el calendari de sortides a l’esquena.

REFLEXIONS CASTELLERES

D’UN BARCELONÍ

Per raons d’amistat i de família, la meva referència castellera sempre havia estat Valls, i no va ser fins a mitjan la dècada dels noranta que vaig entrar en contacte amb el món casteller tarragoní. Però, a mesura que el fet casteller ha anat arrelant, i florint, a Barcelona, cada cop m’he interessat més pel que ha passat a Tarragona. És fàcil d’explicar: són les ciutats més grans on es fan castells i les úniques on es pot dir que les colles han proliferat. A Tarragona hi ha quatre colles i a Barcelona cinc, mentre la resta de poblacions castelleres en tenen, com a màxim, dues. A més, només a Tarragona i a Barcelona existeix el que coneixem com a colles de barri. Per tot això, és lògic que en la curta, però intensa, història plural barcelonina més d’un cop hàgim girat la vista cap a Tarragona per veure com s’havien resolt els reptes i les oportunitats que la cohabitació castellera comporta. Especialment aquests últims anys, a mesura que s’ha anat veient que les colles barcelonines gaudien de bona salut i enfrontaven el futur amb possibilitats reals de consolidar-se i créixer. Haig de dir també, però, que en aquestes mirades a Tarragona no hem perdut mai de vista que, castellerament parlant, les diferències entre una ciutat i l’altra són bastant més grans que les coincidències. Tarragona és una referència obligada en la història dels castells. Les colles tarragonines van catalitzar el ressorgiment dels castells a partir de la tercera dècada del segle XX i Tarragona és la ciutat seu del Concurs de Castells. Barcelona, en canvi, va ser terra erma per a les colles castelle-

res fins als anys setanta del segle passat, i la diversitat de colles és un fenomen relativament recent. Però va ser llegint el llibre de Guillermo Soler El canvi de model de colla castellera a Tarragona quan vaig acabar de fer-me càrrec del paper de les colles a la ciutat. Mirat amb ulls barcelonins, resulta entre sorprenent i incomprensible que l’any 1970 l’alcalde Olivé decidís, i aconseguís, forçar la unificació de les dues colles aleshores existents. O que la màxima autoritat eclesiàstica, l’arquebisbe Pont i Gol, en alguna ocasió hagués dit la seva sobre el que s’esdevenia en el pati casteller tarragoní. Pel mateix llibre, vaig saber que al Diario Español (l’actual Diari de Tarragona), va ser notícia destacada, amb foto de portada inclosa, la presentació, per Sant Magí del 1979, de

la Colla Jove Xiquets de Tarragona. I que el mateix diari ja s’havia fet prèviament ressò dels primers assajos i d’una actuació que la colla va fer abans de presentar-se oficialment. I no cal anar tan lluny, només cal recordar l’experiència castellera d’algunes primeres figures de la vida local tarragonina d’avui. D’això, pensem a Barcelona, se’n diu tenir pes a una ciutat. També haig d’afegir que, en ocasió d’alguna actuació dels Castellers de Sants a Tarragona, vaig tenir l’oportunitat de visitar els locals de la Colla Jove i dels Xiquets. Vaig quedar impressionat pel que veia i sorprès quan vaig saber que els locals eren de l’Ajuntament de Tarragona i estaven cedits en exclusiva a les colles. En contrast amb aquesta situació, ningú quedarà sobtat si dic que el prestigi i el relleu social de les colles castelleres a Barcelona continua sent baix. I això, malgrat la bona imatge que avui tenen els castells, la seva notorietat com a referent simbòlic i el bon moment que passen les colles de la capital catalana. I aquest és un fet que, per descomptat, preocupa a les colles barcelonines, però que crec que també hauria de preocupar el món casteller perquè, ens agradi o no, el que es pensa en determinats cercles de Barcelona acaba tenint importància per a tots. Per qüestions professionals, de fa anys he tingut l’oportunitat de parlar de castells amb periodistes, polítics i creadors d’opinió barcelonins i crec tenir alguna idea sobre el que pensen de nosaltres aquests influents grups d’opinió. Començant pels aspectes positius, haig de dir que a Barcelona, com arreu de Catalunya, els castells es veuen amb molta simpatia, i això val tant per a la població en general com per als creadors d’opinió. Amb relació a aquests darrers, la gran majoria no saben identificar els castells, ni valorar la seva dificultat; això sí, tots han après la cantarella de “amb folre i manilles”. També diuen que els castells els emocionen i els fan patir alhora; i pensen que una actuació castellera vesteix i dóna un toc de casa a la festa major. I aquí s’acaben els castells per a la majoria d’aquests personatges. Però, dintre d’aquest grup influent, algunes persones, per curiositat personal o per haver tingut contacte amb el nostre món, saben alguna cosa més de castells. I en aquests casos, he pogut comprovar que a la visió positiva apuntada en el paràgraf anterior, s’hi solen afegir algunes connotacions no tan positives per a nosaltres. I l’opinió d’aquest grup, que als ulls de la resta apareix com a més informada, és la que acaba sent decisiva en el procés de conformació de les opinions reals (no de les que s’expressen en públic) de molts creadors d’opinió de l’àmbit barceloní.

No crec equivocar-me de gaire dient que veuen els castellers com un grup bastant immobilista, autosatisfet i poc preocupat pels espectadors. També sospito que pensen que som més aviat primaris, que tenim una clara propensió a estar permanentment barallats i entreveuen desacords de fons sobre la motivació i el sentit de la nostra activitat. En síntesi, diria que tenen una imatge positiva dels castells, però no tan positiva dels castellers. Com passa sovint amb les opinions crítiques, en aquest cas hi ha una part de prejudici, però també una dosi de realitat. Les colles barcelonines fa temps que treballem en l’eradicació d’aquests prejudicis i aprofito per dir que l’àrea castellera tradicional, i la ciutat de Tarragona en particular, es més po-

veuen els castells com un grup bastant immobilista, autosatisfet i poc preocupat pels espectadors tent i influent a Barcelona del que de vegades es creu ella mateixa i que podria col·laborar més activament a ajudar a remoure aquests estereotips. Perquè, repeteixo, tenir els creadors d’opinió barcelonins de la nostra part és una assignatura pendent de tots els castellers. Més problemàtic d’eradicar és, però, allò que fa referència a la part de realitat que hi ha en aquestes crítiques. A l’àrea castellera tradicional els defectes estan descomptats i assumits per la història. Però, a Barcelona, d’història no n’hi ha i no serveix bandejar les crítiques amb allò de “ja es veu que no hi entenen de castells” o “de la premsa, quan més lluny millor”. Al contrari, aquestes actituds només els reafirmen en les seves opinions. La solució només pot venir per la via de la persuasió, demostrant que els castells cauen menys del que es pensen, que fem una bona feina de prevenció, que som transparents i no tenim res per amagar. Afirmant, sense complexos, que els castells sempre han estat una activitat competitiva..., però alhora allunyada del patró dels esports d’equip que alguns “experts” de Barcelona creuen traslladable al nostre món. Deixant clar que ningú guanya a les colles castelleres pel que fa a obertura i capacitat d’integració social. Demostrant que una activitat tradicional com els castells pot tenir un gran valor mediàtic i exhibint capacitat d’entesa entre les colles.

Per moltes raons, els castells a Barcelona no seran mai el que són a Tarragona, però, si ens apliquéssim amb rigor a fer aquests deures, estic segur que la millora de la imatge i la popularitat dels castells a la capital catalana seria molt més ràpida del que generalment es pensa. Miquel Botella

Les nostres

fotos