Esperidió 113

l’e l’esperidió juliol 2014

n.113

Colla Jove Xiquets de Tarragona www.collajove.cat

l’e 1

ÍNDEX Editorial 3

Premsa lila 11

El repàs 4

Sa Jove a sa Roqueta 12

diades

L’últim cordó 13 La Canalla 14

Sant Joan 6

L’entrevista a Albert Grau 16

Terrassa 8

La Jove des de la barrera 19

Torredembarra 9

Celebrem el 35è aniversari 20 El sondeig 21 Les nostres fotos 22

per emmarcar Encetem una nova secció a color a l’Esperidió per regalar-vos cartells, pósters, dibuixos, imatges... d’aquestes que ens penjaríem al suro de l’habitació.

La il·lustració inaugural la signa el dissenyador oficial de la colla, l’Edu Polo, amb una bonica reflexió.

2 l’e

editorial

Equip de redacció Montse Blanch, Adrià Calvet, Jordi Castro, Arnau Curto, Jordina Estopà, Carlos Teixeira, Laura Pasano i Martu.

Fotografies Miquel Seró i Maria Neus Baena Col·laboradors Sergi Cornadó, Núria Jacas i Edu Polo Disseny i Maquetació Cinta Olivan Colla Jove Xiquets de Tarragona.

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 www.collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

T

eniu a les mans el primer número de l’Esperidió 2014. Estrenem nova imatge i nou format amb ganes d’oferir una revista més visual i que deixi respirar els continguts. Paral·lelament a la nova maquetació, l’equip de redacció també es renova. Fer un pas al costat no sempre és fàcil, i saber-ho fer en el moment adequat pot ser una quimera, però en el cas que ens ocupa la veritat és que s’ha fet amb un alt grau de subtilesa i cotó fluix. Està clar que l’empremta que ens han deixat es destil.la de cada pàgina d’aquesta revista. Ara pertoca als que hi som d’assumir la responsabilitat que suposa tirar endavant l’Esperidió i donar llarga vida a un model de revista castellera que tot i tenir caràcter intern, ha sabut posicionar-se com un referent tant dins com fora de la colla.

camisa lila i enguany que la colla fa 35 anys, és bo tenir la perspectiva que ens dóna el temps per posar en valor el moment actual de la colla. N’hem patit de tots colors; no perdem de vista d’on venim i com fem les coses, i és precisament en moments com els d’ara que cal tenir el cap fred i gestionar molt bé el que es podria donar per suposat.

Una de les claus és que els de dalt creguin que el més important són els de baix, i a la vegada, que els de baix estiguin convençuts que tot passa pels de dalt. Aquest plantejament, que a nivell individual ens pot fer sentir més humils i prescindibles, multiplica la força del col·lectiu.

Temporada d’estrenes

En l’àmbit estrictament casteller, a aquestes alçades de temporada les novetats a la colla ja han estat digerides. Un nou equip tècnic i una nova Junta que s’han posat al davant d’una colla que no para de créixer. Queda el gros del calendari per venir, les grans diades estan a tocar, però ja hem suat la camisa al pati d’assaig i s’han fet passos endavant per tenir indicis del que volem portar a terme aquesta temporada.

Hem de ser conscients que tornem a tenir un dels focus principals del món casteller just damunt del cap. Tothom ho espera tot de nosaltres i haurem de ser intel·ligents i relativitzar aquesta exigència.

Seguim treballant la colla amb la mateixa il·lusió, tant a nivell casteller com social.

Els resultats a plaça no són més que la mostra del treball al local. Tot el que hem fet les últimes temporades no ens serveix de res si volem seguir creixent i ambicionant els reptes que tenim per davant.

El present és el que ens queda per fer, no el que ja hem fet.

El món casteller està creixent exponencialment i sembla que alguna cosa s’està movent en els eixos tradicionals que feien girar la roda castellera. I dins d’aquest escenari, els focus es dirigeixen des de fora i així ja ens ha d’estar bé. Tinguem molt clar que nosaltres hem de brillar amb llum pròpia.•

Si volem continuar en la línia ascendent de les últimes temporades ens cal no oblidar que no farem res que no haguem sofert al pati d’assaig. Moure’ns al nivell casteller que ens movem no és gens fàcil. Durant les últimes temporades són molts els que s’han vestit la

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA C. Cartagena, 12 Tarragona DL: T.765.85

l’e 3

el repàs JORDI CASTRO

Un inici potent

T

1

orna la Jove. Torna després de deixar el llistó molt alt durant la temporada passada, amb quatre 5 de 9 amb folre descarregats consecutius, quatre 9 de 8 i l’estrena d’un pilar de 8 amb folre i manilles, les primeres de la història de la Colla. L’any 2013 va tornar a ser el millor any per la Jove, però enguany les coses van encara més ràpid.

1. 2de7 a la Diada del Local Foto: M. Neus Baena.

2. Piilar de sis a Gràcia.

Foto: M. Neus Baena.

A mitjans de març comencen els assajos al Cós del Bou -és any de Concurs-, i de quina manera: l’arrencada porta tastets de castells ben grans al local.

3. Primer 2de8f de la temporada, a Cornellà.

Foto: M. Neus Baena.

Però cal posar els peus a terra, i l’estrena de la temporada es fa a Riudecanyes. Un mes més tard de començar els assajos portem al Baix Camp cinc rondes en solitari: 4d7, 4d7a, 5d7, 3d7a i 3d7, a més d’un pilar de cinc i dos de quatre.

La segona cita de la temporada la vàrem jugar a casa per Sant Jordi. Juntament amb un 5d7 i un 4d7a, a Tarragona hi estrenem els castells de vuit amb un 3d8 fantàstic.

L’actuació va ser la mateixa tres dies més tard a Cornudella de Montsant, on hi portem el primer castell de vuit de la història a la comarca del Priorat. Les coses van ràpid.

El 4d8 arriba a la Diada del Local, ja entrat el mes de maig, a la plaça del Rei de Tarragona, on la Colla també es treu l’espineta del 2d7, que l’any passat només va quedar en carregat. L’acompanya un altre 3d8. A Gràcia, a mitjans de maig, estrenem el 5d8 -el més matiner de la història de la Colla- i el

4 l’e

4. Primer 3de9f de la temporada, al Vendrell.

Foto: M. Neus Baena.

pilar de 6, i al Pallol de Reus hi descarreguem el primer 7d8 de la temporada. L’any passat, tant el 5 com el 7 els vàrem estrenar ja entrat el mes de juny. Les coses van ràpid.

Manacor de 8 i un 3d9f matiner

el dia abans de la diada al Vendrell, l’equip d’audiovisuals de la Colla em pregunta si visc en un edifici de nou o més pisos. Volien gravar un vídeo promocional per l’estrena dels castells de nou, que vist el ritme de la temporada, era ben clar que s’avançaria. El que ben poca gent s’esperava és que el primer 3d9f de la temporada arribés l’endemà 8 de juny. L’any passat l’estrenàvem per Sant

La sortida ‘grossa’ d’enguany queda més a prop que l’any passat. A finals de maig, més de 250 camises liles @CARLESTECLA · 13 juliol 2014 viatgem fins a Manacor i hi portem avui...la ROSITA de la satifacció!!! bon dos castells de vuit (el 3 i el 4) i primer tram, però no ens enceguem! un altre 2d7, al costat dels Casdescansem, bons assajos i tot al seu temps! @Jotellers de Mallorca i els amfitrions, veDeTarragona els Al·lots de Llevant. El 7 de juny,

4

@delCamp.cat · 28 maig 2014 VÍDEO | La Jove vol portar #Tarragona a Mallorca http://ow.ly/xkYiK #delCamp #castellers

2

Joan i ja va semblar una gesta memorable.

Les coses van ràpid.

3d9 f i el primer 2d8f a Cornellà Pel Futur és Jove alcem el peu de l’accelerador i descarreguem cinc castells: 3d7, 2d7, 4d7, 5d7 i 4d7p. La setmana següent la Colla es desplaça fins a Cornellà i hi porta un altre 3d9f i el primer 2d8f de la temporada, a més d’un bon 5d8. Sant Joan, a Tarragona, veu el tercer 3d9f de l’any, el primer 4d8p i un 5d8. L’actuació és la mateixa a Sant Cugat. Les coses van ràpid. Abans de continuar actuem amb els Xiquets del Serrallo en una

3

diada de tràmit, aquest cop en el marc de Tarragona Ciutat de Castells, i al Pla de la Seu fem 4d8, 2d7 i 9d7, amb dos pilars de 5 i quatre de quatre.

Però després va venir Terrassa. Ai, Terrassa.

Sis autocars es desplacen a la co-capital del Vallès Occidental i hi portem la tripleta més matinera de la història de la Colla, amb un 4d8a i l’estrena del primer 4d9f de la temporada amb una tranquil·litat de postal. I també va arribar el pilar de 7 amb folre, molt, molt abans que l’any passat. Les coses van ràpid.

La cirera del tram d’inici de temporada va arribar a Torredembarra, on el 3d9f i el 4d9f

-de postal els dos- van venir acompanyats del primer 3d8a de la història de la Colla, després del primer intent frustrat de l’any 2009, i un altre pilar de 7 amb folre.

Molt ràpid No ho dic perquè sí. Les coses van ràpid.

Van molt ràpid. Pel retrovisor veiem un any 2013 que quan va acabar tothom qualificava d’insuperable. Però tenim per endavant una temporada que s’albira històrica, i el ritme dels primers mesos de temporada així ho demostra. Aquest any l’hem de fer grossa.

Som-hi colla!•

l’e 5

Diades

SANT JOAN Sempre s’ha dit que la temporada de castells comença a Sant Joan. Aquí cadascú pot tenir la seva opinió, però el que queda clar és que és una diada on últimament es veuen grans castells i sempre hi ha alguna estrena. Enguany arribàvem havent descarregat un 2d8f, tres 5d8 i dos 3d9f, o sigui, amb molta feina feta però amb algun castell pendent d’estrenar.

TEXT: BOLO · FOTOS: m. NEUS BAENA

E

l dia de Sant Joan és un dia que m’agrada força. Encara que sembli mentida, hi ha força gent que recorda que també és Sant Bolo. La rutina dels últims anys és: despertar-se a l’hora que sona el despertador Júlia o Biel (habitualment Biel), dinar de celebració amb la família, intent de pair-lo, anar a casa a posar-se el tratge de “luces” i cap al local.

Els castells tothom sap més o menys per on es mouran, el que si que gairebé tothom descarta és el 4d9f (encara li falta algun dia més d’assaig i de treball). Quan és l’hora, comencen a sonar les gralles i enfilem el carrer Cós del Bou direcció a la plaça de la Font. Diria que en aquesta diada el sorteig de l’ordre d’actuació es fa en el mateix moment, així que de moment, ningú sap quan ens toca ni el castells que farem.

Ens comença a agradar sortir primers Ja a plaça pregunto i em diuen que sortim primers (penso que ens comença a agradar) i també em comenten que el castell triat per obrir l’actuació és el 5d8 (en principi no ens hauria de portar grans problemes). Efectivament és així i es completa amb comoditat. Vaig a veure la família i veig la ronda de les altres colles locals: els Xiquets fan un 2d8f que no els porta grans problemes, i tant el Serrallo com Sant Pere i Sant Pau s’anoten el 5d7.

Ens segona ronda toca castell de nou, el 3. En tot moment el noto controlat, també ràpid en execució. Vaja, a aquest tres se’l veu molt maco, l’estructura no pateix en cap moment i es descarrega amb seguretat. Sabíeu que l’aleta d’aquest 3d9f es la número 1000 de la història moderna del castells? Nosaltres hem contribuït amb un total de 70 tresos, dels quals 49 descarregats i 21 carregats. Si més no és una dada curiosa. Pel que fa les altres colles, els matalassers s’anoten el 3d9f (el més matiner de la seva història), el Serrallo el 4d7a i Sant Pere i Sant Pau fa intent desmuntat de 4d7a que després descarrega sense cap mena de problema.

En tercera ronda toca el 4d8a. L’any passat tan sols va quedar carregat, així que cal estar al 100% per no tenir cap sorpresa. Es munta un primer peu que no es veu clar i el desmuntem. El segon sembla el bo 6 l’e

i es tira amunt. L’estructura del quatre sembla una mica oberta de mides però tot i així va millor del que m’esperava. El pilar no porta cap problema remarcable i es descarrega còmodament. Pel que fa a les altres colles locals en terce@albertmercade · 24 juny 2014 ra ronda els Xiquets de Tarragona La @JoveDeTarragona descarrega el fan el 4d8, els Xiquets del Serrallo 3d9f número 1.000 de la història casel 4d7 i els Castellers de Sant Pere i tellera moderna #castellers Sant Pau el 3d7a.

És l’hora dels pilars, així que tanquem l’actuació amb un magnífic pilar de 6 (cal recordar que l’any passat tan sols es va carregar). S’anuncia que Sant Pere i Sant Pau també intentarà el pilar de sis. Finalment sols el poden carregar. És el segon pilar de sis de la seva història, tots dos carregats. Cal destacar que aquest ha estat, de moment, el millor Sant Joan de la història. Esperem l’any vinent poder-ho superar. Gran diada, colla!

Toca prémer i tenir seny Si mirem els números són molt bons, però ara més que mai es necessita treball, treball i treball per continuar amb aquesta línia i ser una de les colles punteres del país, i perquè no, començar a somniar amb castells que fa pocs anys els vèiem inabastables.

Tan sols cal veure quin gran calendari casteller tenim enguany, així que ara toca prémer i sobretot tenir seny.

Som-hi Jove.

Salut i carretilles!•

@JordiSentisM · 24 juny 2014 Diades com la d’avui a Valls fan que la Plaça del Blat sigui on més disfruto veient castells facin el que facin #essencia #castellers

l’e 7

Diades

TERRASSA El diumenge de la festa major de Terrassa ens vam llevar amb un cel enteranyinat. Era una cita important per la colla i una de les diades que jo esperava amb més ganes; actuar com a colla convidada a la ciutat que m’ha vist créixer i poder realitzar-hi una bona actuació era un bon repte a aquestes alçades de la temporada.

TEXT: Alba Pallisé · FOTO: M. NEUS BAENA

A

l Raval de Montserrat a més, feia tres anys, ens hi havíem estrenat amb el nostre “trosset de pinya” en els castells de 8, però aquest any, en les mateixes dates, anàvem uns passos més endavant i la planificació era més ambiciosa.

Les colles locals actuaven en primer i segon lloc, pel que després de veure un 7d7 dels castellers i un 2d9fm carregat de minyons, encetàvem la diada amb un 3d9f que descarregarem amb solvència. El 5è de la temporada fou ràpid i amb les mides ben preses, el que demostrava que era un castell que teníem per la mà, fruit del bon treball de les temporades anteriors i del bon i exigent inici del calendari actual.

La segona ronda començava amb un 4d8 treballat dels blau-turquesa, que era el seu repte de festa major, i un 9d8 dels malva, que suposava el seu segon descarregat després de la magnífica actuació que havien realitzat el dia anterior a vigília. Naltros en aquesta ronda, també afrontàvem el repte de tirar “Estava el primer 4d9f de la temporada i el més matiner de la nerviosa colla. Després de desmuntar un primer peu (com en el perquè no cas del 3), començà a pujar havia vist mai el castell. Estava nerviosa perquè no havia vist mai un un 4d9f de 4d9f de la jove des de fora la Jove des (en realitat cap castell des del meu inici amb camisa de fora”. lila) però les circumstàncies de la temporada em deien que em tocava ser espectadora tota la resta d’actuacions. Es va veure ben quadrat i amb les alçades i distàncies correctes a cada pis, pel que va semblar força senzilla la carregada, i al baixar, un xic nerviós que no va suposar cap patiment pel tronc. Fantàstic primer 4d9f descarregat amb una pinya lila força nombrosa (recordem que s’hi desplaçaren 6 busos) i a més de 100 km de casa.

El 2d7 fou l’escollit per iniciar la tercera ronda dels castellers, i els minyons tancaven la seva diada amb el 5d9f que només van poder carregar, tancant així la millor actuació de la història realitzada per la seva festa major. La jove, vam descarregar un bon 4d8p, que era el tercer de l’any i que demostrava la bona salut de la que gaudia el nostre pilar.

8 l’e

Precisament per això també vam estrenar el pd7f, tornant a avançar feina, i suposant una sorpresa per molts dels que ens trobàvem a plaça. Vam tancar pinya i folre amb eficàcia per començar a pujar l’espadat segur, ràpid i net. Desafiant la llei de la gravetat, es va carregar i descarregar en un tancar i obrir d’ulls.

Després de veure la fortalesa que ens mostrà el nostre pilar a Terrassa, podem estar segurs que ens donarà més alegries i moments per gaudir-ne més endavant.

I per acabar la jornada un dinaró al Milton i bons moments per disfrutar amb colla d’una diada que ens va deixar un bon gust de boca.•

TORREDEMBARRA La plaça de la Vila de Torredembarra (o plaça de la verdura, pels castellers més puristes), és una d’aquelles places on la Jove se sent més a gust i on és més ben rebuda. Podríem dir que aquest fet, segurament, també és a causa de la proximitat entre les dues poblacions: ens hi sentim com a casa.

TEXT: ENRIC GIBERT · FOTOS: M. neus baena I MIQUEL SERÓ

U

n altre cop ens tornem a trobar una diada del quadre de Santa Rosalia amb una plaça plena de gom a gom, i amb una calor que, a diferència d’altres anys, es podia suportar.

la seva línia habitual. Un altre castell de nou a la butxaca! En segona ronda seguim amb el guió establert i es construeix el 4d9f, el segon de la temporada. Tot i haver-lo de treballar una mica més pel tancament d’alguna rengla, especialment al pis de sisens, tampoc va donar sensació d’excessiu perill. Els espectadors deien a plaça que tenim un 4d9f molt maco.

Entrem a plaça amb un pilar caminant marca de la casa, que vista la velocitat que porta sempre, sembla que dins hi dugui un motor @McCagonlow · 13 juliol 2014 incorporat.

A primera ronda encarem el primer plat fort de la jornada: el 3d9f. Un tres que puja sense cap problema, en

Bé, @JoveDeTarragona, aquest 3d8a que no sembla gran cosa pot ser l’inici de l’apropament d’un futur llunyà. Gran diada! #castellers

Per afrontar la tercera ronda, els assajos donaven signes evidents que es podien portar dos castells, el 9d8 o el 3d8 amb l’agulla. Amb una colla amb ganes de 9d8, la tècnica va saber calmar els ànims i posar seny a la l’e 9

Diades

situació, i va decidir posposar el 9 i optar pel 3d8a. No l’havíem assolit mai, i l’últim intent va ser l’any 2009. La colla va explotar d’alegria després de descarregar-lo. Un castell més al sac.

El 9 queda aparcat per un futur immediat, que juntament amb el bagatge d’acumular fins a vuit castells de nou sense cap caiguda, ens posiciona per encarar el tram fort de la temporada en una situació gairebé immillorable.

A la ronda de pilars vam descarregar un pilar de set amb folre molt segur i dos pilars de cinc.

Les altres colles Evidentment no vam actuar sols. Els amfitrions, els Nois de la Torre, van signar una gran actuació de gamma alta de set amb el 4d7a, el 7d7 i el 3d7a. Aquest últim després de desmuntar un intent de 5d7.

L’altra colla, els Castellers de Vilafranca, van descarregar el 4d9f i el 3d9f. A tercera ronda van desmuntar un peu de 9d8, que posteriorment van tirar amunt, però que sols va poder carregarse. Els verds van tancar l’actuació com nosaltres: amb el pilar de set amb folre.

En fi! Una altra diada amb molt bon ambient i cap a prendre un refresc a les terrasses o, els aficionats al futbol, a veure la final del mundial. Fins l’any que ve a la plaça de la verdura!•

10 l’e

PREMSA LILA

l’e 11

naltrus la jove Sa Jove a sa Roqueta TEXT: Ferran Cascon · Foto: miquel seró

I

dò aquesta és la història: Una cridada (trucada) telefònica: Mamà (mama=teta en mallorquí), ja he conegut el claustre de mestres. Ah, sí? Sí. I què tal, fill? Bé, no entenc massa el què diuen, però bé, mamà, bé. Oh, bueno, ja t’acostumaràs.

Vés, quin remei, mamà, el què no sé és com ensenyaré en mallorquí. Que no s’assembla?

Uf, no sé què dir-te. Ah. Bé, fins demà, un petó. Adéu fill, cuida’t. Tranquil·la, mamà, tranquil·la.

Des d’aquella conversa han passat poc més de quatre anys. Ara diria que ja m’he avesat, per acostumat diria un beso enlloc d’un petó i m’acomiadaria dient “posa’t tranquil·la”, o bé amb un “fes bondat” que en llenguatge oral es diu febonda, tot seguit. I quatre anys en què la camisa de color lila, un lila si més no curiós, ha quedat oblidada en un calaix de Tarragona, perquè, ves, tot són etapes...

I vet aquí que algunes etapes no estan tancades. I reb (rebo) la notícia de la sortida que la Jove ve a Manacor... Així que, au idò (vinga doncs), la camisa del lila si més no curiós agafa un avió cap a sa Roqueta.

Trenta-un del cinc. Plaça de sa Bassa. Temps agradable. Alegria dissimulada. Una mitja hora abans de l’actuació, la germana, el cunyat i jo mateix seiem, impacients, en un bar, esperant a sentir el sons de les gralles. I sonen. Entra el pilar caminant. I començo a saludar. I don (dono) la benvinguda, com si s’illa fos meva, però, què us he de dir, que em fa gràcia rebre’ls. I arriba sa festa. I ses faixes. I començam.

“I don la benvinguda, com si s’illa fos meva”

I llegeixo. I cerco informació: Fires i festes de Manacor. 31 de maig.

A les cinc i mitja (no hi ha quarts de res en mallorquí) de s’horabaixa.

Amfitrions, Al·lots de Llevant. L’altra colla convidada, Castellers de Mallorca.

I quan veniu? Molts vindran divendres en barco. Ah. I quants? Dos-cents cinquanta. Quants? Dos-cents cinquanta. Lila, lila pertot...

I ja era primavera. I ja tothom tenia el seu bitllet. I qui més qui menys, el banyador a la maleta. Perquè això sí, la platja és la platja i a mi m’han dit que les cales de Mallorca...

Però Manacor no toca a mar. I imagino que es fa difícil de nedar (banyar-se) i, ni tan sols, de fer un capfico.

12 l’e

Faig castells a Mallorca. Au, idò. Els Al·lots (com m’agrada aquest nom) descarreguen 5d7, 2d7 i 4d7a, i fan un vano de cinc en la ronda de pilars. Castellers de Mallorca completen 3d7a, 5d7 i 4d7a i també acaben amb el vano de 5. La Jove descarrega, sobre el terra d’una illa, 3d8, 4d8, 2d7 i un altre vano de cinc.

I ses tres rondes i els pilars passen volant. S’horabaixa ja és capvespre. I quatre anys passen en no res. Se saluden els castellers.

Uep, com anam? Anem fent. Va bé? Sí, molt bé! Au, idò (és que ho repetim molt això), anam a fer un beure? Una cervessa (sí amb dues esses) o un parell? (un parell català són dos i un parell mallorquí moltes...) Ja manarà sa madona! (ja conduirà la dona...)

Uep, al·lot, jo també en vull d’engatar-me, ja manaràs tu!

De revel·la I comença la revetlla (en oral es pronuncia revel·la) i el capvespre es fa vespre, les llengües es mesclen i els Països Catalans s’esdevenen Països Catalans.

I en una maleta, la camisa lila-quasi-blava ha tornat en Ryanair. Quan vengui de vacances me la tornaré a posar. Això sí, allà, a casa, no xerraré en mallorquí, parlaré en català.•

@quartsdenou · 2 juliol 2014 Hem conegut la Genoveva i l’Abril!

Una àvia i una néta amb passions compartides: els castells i la @JoveDeTarragona

L’últim cordó ELI CIRERA

É

s un bon títol, sí senyor!!!! Gràcies Esperidió. Ja sabeu que la paraula no és el que millor se’m dóna. El que us vull explicar, ho expressaria molt millor ballant. Quan a la Colla tinguem tele potser...

Abans de l’actuació em poso instintivament el mocador al cap, suposo que m’amago d’una manera quasi supersticiosa. Esperant ordres per entrar a la plaça, el meu cos està tens, alerta, esperant que arribin la resta dels grallers: moviments de tronc, braços i cap accelerats. Fem sonar la música i m’avanço cap al punt de la plaça on hem de parar, mentre la resta pensen “nenaaa... afluixaaa!!!!”. Ja a lloc, estic alerta per quan el timbaler pararà de tocar l’Entrada a la plaça. Ens busquem la mirada, i quan el veus que no para de redoblar, tota jo ric, i em relaxo.

“Em poso bé la camisa amb un moviment d’espatlles quasi ritual”

Comença l’actuació: els peus i el cap em fan anar de pressa a buscar alguna cara encarregada de decidir el castell que farem; resposta positiva, respiració i cop al pit; resposta negativa, tensió a les espatlles. El cos alerta, quiet, vigilant, repetint. Muntem pinya i demano organització als músics, quasi sempre sabem on ens trobem bé a l’hora de tocar. Ballo moviments fluids i em concentro en la respiració. Queda un pis per començar a fer sonar els instruments, i els músculs estan alerta... com sonarà el sol-sol-sol??? Crido...

OJUUUUUU i això fa que els nervis es rebaixin amb alguna rialla dels altres... Aixeco els braços endavant i em poso bé la camisa amb un moviment d’espatlles, quasi ritual. Som-hi!!!!!!, i comencem a bufar.

El castell tira cap amunt, i el cos està vigilant (moviments mecànics), concentrat en el so de les gralles, en el ritme del timbal, de l’afinació,

de quarts, de quints, de sisens, dels dosos, amb compte... quin acotxador puja?? Amb compte... quin enxaneta?? –A veure, més ràpid, més lent... Un pas meu endavant (necessito moure’m), que m’ajuda a destensar-me i l’aletaaa!!!! I una altraaa aletaaa!!! (si s’escau). I ara respira. Sortida de l’aleta. Respira. Calma. El ritme entra per les oïdes i penetra per la resta de cos, tot i que creieu que no el sentiu, que no li doneu importància. Aleta calmada, i si la cosa va bé, continuem a bon ritme; si les coses van mal dades, ritme tranquil, pausat, intentant embolcallar el que tant trontolla: vaaaaa... vaaaaa... aguantaaaaa!!! Si no toquem la sortida, moviment de foc i cap a la pinya. Si toquem la sortida, moviments moolt lents, imperceptibles, silenciosos. Acabo i potser comento com ens ha anat.

I tornem a repetir, fins l’hora del vermut, on el meu cos expressa moviments fluids, lleugers, obrint els braços i aixecant el pit i el cap cap al cel, i poc a poc, em vaig recollint fins acabar en un terra càlid per adormir-me.

Part de la meva vida és la dansa. Si hagués de ballar un castell seria El bolero de Ravel, i... l’AMPARITO!!! Potser ara estareu d’acord amb l’Esperidió que les gralles, realment, som l’ÚLTIM CORDÓ!!!!!!!!!!!•

l’e 13

la canalla TEXT: Isma i Sara Giménez · FOTOS: EQUIP DE CANALLA

D

urant la primera part de temporada de la colla, nosaltres, la canalla, no sols hem fet castells. També ens ho hem passat molt bé fent altres activitats molt divertides que els monitors ens preparen cada mes.

Calçotada, paella i de càmping Vam anar de calçotada amb tots els pares i monitors a La Nou de Gaià. Sort que hi havia alguns pares que sabien fer calçots, perquè si fos pels monitors…

Per portar els calçots fins a les taules on dinàvem vam pujar tota la canalla a la furgoneta de l’Isma. Anàvem tots estrets i cridàvem perquè teníem por! L’Isma no sap conduir! Quan vam acabar de dinar, mentre la canalla jugava i preparava una actuació de castells, els pares i monitors xerraven i prenien cafè. El que ells no sabien és que apareixeríem més tard amb una caixa de taronges i llimones que vam agafar “prestades” d’una masia del costat. Al final vam tornar la 14 l’e

caixa buida al pagès. El que va passar amb la fruita sols nosaltres ho sabem!

Al mes d’abril, després de la gran paella que ens vam menjar tots junts per dinar, canalla i monitors vam marxar a passar el cap de setmana d’acampada al càmping de Siurana.

El primer que vam fer al arribar va ser muntar per grups les tendes de campanya Els nens, com són poquets, es van posar tots a una tenda petita, les nenes petites a una altra tenda i les nenes més grans ens vam posar a la tenda més gran. Els monitors com són molt llestos es van quedar a dormir al bungalow.

Quin morro que tenen!

No vam tenir gaire sort amb el temps i aquella nit va ploure moltíssim. Com que els monitors van muntar tan malament les tendes, a mitjanit la nostra tenda, la de les nenes grans, va sortir volant i a la de les nenes petites hi va entrar aigua. Se’ns va mullar tota la roba!

Vam començar totes a cridar i els monitors ens van venir a ajudar. Al final l’Isma i la Gina es van quedar a dormir amb nosaltres perquè teníem molta por.

El dia següent vam anar a fer una excursió i ens vam trobar a gent de la colla escalant les muntanyes. Ens van fer una masterclass d’escalada on tots vam estar molt atents a tots els passos. No cal dir que tornant cap a casa el bus va ser un lloc molt silenciós, ja que monitors i canalla ens vam quedar adormits.

Skating amb un ull lila!

Al mes de maig vam aprofitar que teníem actuació a Barcelona per a la tarda anar a l’Skating. Que bé que ens ho vam passar!

Va ser molt divertit quan tota la canalla vam començar a copiar la Sara ballant la música que posaven allà i patinant pel mig de la pista!

Vam fer el “pollo”, la “disco”...

La gent ens mirava molt raro... El Lluís va caure patinant i es va fer un nyanyo, se li va posar l’ull tot lila! Lluís, que el que portem lila és la camisa, no els ulls!

Aquest mes també vam anar a Mallorca amb tota la colla. Va ser molt divertit anar amb

vaixell, ja que molts de nosaltres no hi havíem anat mai!

La canalla dels Al·lots ens va preparar una gimcana i la vam fer tots junts. Ens vam embrutar tots de xocolata, vam fer “gordos” amb roba la Jordina i el Magí, vam fer curses de pilars... i al final ens van donar a tots una medalla i un gelat com a premi! A la nit ens vam quedar una estona a la disco amb els grans ballant. Crec que ballem millor nosaltres que tots vosaltres!

El dia següent vam anar amb els pares a veure tendes on hi havia serps, àligues i cavalls, i vam fer carreres de cotxes teledirigits.

Quan vam arribar de passejar els monitors encara estaven dormint, per això vam haver d’anar a despertar-los cridant i tirant-nos a sobre. Segur que van estar molt contents de veure’ns!

Al mes de juny va ser El Futur és Jove! La nostra festa! Aquell dia feia tanta calor que quan ens volíem tirar pels inflables ens cremàvem els peus! Vam fer la gimcana del rugbi, vam

jugar a les peces de castells, vam pintar un pilar, etc. No podem parar de pensar en els castells!

El dia de la diada de Cornellà després de dinar amb tots vam fer una guerra d’aigua amb els nens de les altres colles. Tota la canalla anàvem ben preparats amb els banyadors, però els monitors no, ja que ells no s’havien de mullar o això és el que ells creien...

Van acabar tots mullats de cap a peus! Què us pensàveu?

Com podeu veure nosaltres ens ho passem molt bé! D’aquí poc farem una gimcana amb els pares per Tarragona. Segur que els monitors ens fan fer proves que fan molta vergonya o perquè ens embrutem! Sou molt dolents, eh! Tenim

moltes ganes de fer la gimcana, de quedar-nos a dormir al local menjant crispetes i mirant pelis i sobretot d’anar de colònies!•

El transport de la Colla Jove!

l’e 15

L’ENTREVISTA TEXT: Montse Blanch i Jordina Estopà

E

ns trobem en una terrassa. Quan arribem, l’entrevistat ja s’ha acabat l’entrepà que havia demanat, que després tenim assaig i ha de pair-lo! Amb el somriure que el caracteritza ens desitja una bona tarda i ens diu que ja està preparat. Així doncs, comencem.

Com vas descobrir la passió pels castells?

Al Concurs de l’any 80, el primer Concurs en què participa la Colla, estant a les grades amb el meu pare i mon germà Jordi, davant la Jove, i veient el meu germà gran allí al mig, el Pere, que n’és un dels fundadors, vestit de lila. Veure com fan un pilar de 5 amb l’Índio, com ho celebren... Me n’adono que allò m’encanta! Aquella mateixa tardor començo a anar a assajos al Pati Jaume I, a l’Ajuntament. En aquell moment el Cap de Colla era l’Estevet. Li aixafo la guitarra al meu germà gran, que en aquell moment tenia 18 o 19 anys i a la Colla hi tenia els col·legues.

El pitjor que pots fer a un germà d’aquesta edat, és fer-li portar el germà petit d’onze allí on ell vagi!

16 l’e

Quan vas començar a pujar-hi?

Em va agafar un pobre Joan Aregio abnegat i vaig començar a pujar i baixar damunt d’ell unes deu vegades seguides, rectificant-me.

Vaig començar fent de dosos, però ràpidament vaig baixar de pis perquè era... robust (riu). L’any 82 aconsegueixo tenir una posició fixa a la plena del 5, de quarts, que era el nen més jove que pujava aleshores en aquell pis. Sempre havia estat el nen més jove... ara sóc el més vell (riu).

Passats uns anys amb un grup d’amics vau muntar un grup de música, els Mite’ls. Com es combinen els dos móns?

Bé, aleshores ja feia deu anys que estava a la Colla, em relaciono amb la gent d’Els Pets, festejo amb l’Annabel, descobreixo la músi-

ca, viatjo a Anglaterra, segueixo el corrent Mod, vaig a viure i a estudiar a Barcelona, vaig a concerts cada setmana, surto molt...

Amb el meu germà Jordi, el Berna Rios i posteriorment amb la meva cosina Nuri Plana... i muntem el grup. Comencem a tocar els dissabtes a les nits pertot Catalunya i l’endemà hi havia castells i era molt difícil... fins que vaig haver de fer un tall perquè els Mi-te’ls funcionaven!!

Què vas fer alehores?

Vaig veure que les dues coses no podien ser i vaig fer tres anys sabàtics de castells fins que l’any 1993 el meu germà Jordi, que mai va deixar de vindre, m’avisa que es volia assajar el castell de nou. I jo: no fotis! Jo havia entrat als tres primers intents de 3de8

A... Albert Grau i clar, això quedava molt lluny, semblava que no arribaríem mai a plantejar-nos els castells de nou. Havia estat l’any 81 a Valls per Santa Úrsula veient aquells castellassos i allò era una utopia per nosaltres. Durant molts anys vaig dir que el dia més feliç de la meva vida havia sigut aquell Santa Úrsula! Perquè em vaig emocionar molt amb el 5de8 de la Joves i el 4de9f de la Vella. Quan el Jordi em va dir el 93 que estàvem assajant això, vaig tornar i el grup va quedar en un segon terme.

FOTOS: MIQUEL SERÓ

que han sigut tant fantàstiques, després d’haver passat tant males èpoques... Jo recordo l’època de finals dels 90 i principis del 2000 on es patia molt. Paties per poder fer un folre d’un 2 un divendres! Ara expliques això i sembla de riure, quan poses sisens de castell de nou un dimarts. Poder gaudir d’aquest moment des de la màxima responsabilitat administrativa és tota una sort. En el fons hi ha moltes coses que t’omplen d’orgull. Anar a dalt a l’Ajuntament del Catllar, el Vendrell, Vilallonga, Alcover, l’Arboç... havent fet el que vam fer l’any passat i donar-li la mà a l’alcalde que et felicita per l’actuació que hi hem fet, no té preu.

En aquell moment ets el màxim representant de la Colla! Rebre l’enhorabona, que et diguin que l’any següent tornes a tenir lloc a la plaça i fer una copa de cava envoltat dels màxims representants d’aquelles Colles que veies tan GRANS.

“Paties per poder fer un folre d’un 2 un divendres!”

Què és el més gros que has fet per venir a una diada?

Això li hauríeu de preguntar a la meva dona, l’Anna! Tot el que ha hagut de deixar de fer ella perquè jo vagi a una diada! (riu) Això no és exclusiu meu, som molts que hem de fer equilibris per quadrar calendaris... és terrible. Baixar de Puigcerdà, assajar i marxar cap a la Cerdanya a passar el cap de setmana perquè no em podia perdre l’assaig, baixar corrent de vacances... com tothom, tots ho fem. Crec que els que fem castells i ho fem de forma seriosa, que som molts, fem molts sacrificis que algú altre titllaria de tarats.

Va, un exemple.

Potser una de les coses més exagerades que he fet va ser quan vam anar a Eivissa amb el Xavi Ollé, la Sònia i l’Anna, la meva dona; i a l’hora de tornar ens pensàvem que el nostre vol sortia al matí i resulta que sortia a la nit i aquella mateixa nit hi havia un dels últims assajos abans de Sant Magí, amb Jordi Crespo de Cap de Colla, i no em vaig esperar a la nit, vaig agafar un vol aquell mateix matí per anar a l’assaig. La meva dona em deia que estava sonat, però no em podia perdre un assaig abans de Sant Magí. No crec que sigui una exclusivitat, som molts que fem coses per l’estil.

Què és el que més il·lusió t’ha fet com a president de la Colla?

Ser president aquestes tres temporades

Saps quantes camises has entregat?

No en tinc ni idea. He entregat camises durant quatre anys com a Cap de Colla i tres com a President. Ara, jo estic convençut que en un any d’aquests tres últims n’he entregat més que en els quatre junts de Cap de Colla. (riu) És un orgull... però és meritori de tota la Colla.

L’Albert

nascut: 13.02.1968

entra a la colla: 1980

posició habitual: terç / quart

Aquest any la Colla fa 35 anys... Què feies tu als 35? (riu) Doncs era Cap de Colla! Assajàvem per poder tornar a fer castells de nou dins el 25è Aniversari de la Colla. Jo crec que va ser un any molt bo per tornar-nos a aferrar a les realitats. Pensem que veníem d’una època molt dolenta, però a pesar d’això seguíem sent la quarta o cinquena colla del món casteller.

En el fons no deixàvem de tindre un mínim nivell d’acord amb el que hi havia en aquell moment. Aquell 25è Aniversari, a part que es va treballar molt, es van fer moltes coses meritòries per fer un pas endavant, com la Diada de l’Esperidió que va acabar esdeven-

l’e 17

int l’actual Diada de Festa Major. Jo crec que és quelcom clau per la Colla, per Tarragona i pel món casteller. Tarragona torna a ser el centre del món casteller per les festes de Santa Tecla.

Quina altra colla t’agrada ara mateix?

M’agraden coses de moltes colles, però no d’una en concret. M’agraden determinades maneres de diverses colles i moltes són rivals. Per exemple, Castellers de Vilafranca: tot el que ens han transmès sobre el treball a tot el món casteller. Que s’ha de creure molt i que no hi ha res regalat en els castells i que tot el que aconsegueixen és a base de treball i no de casualitats, és una cosa que s’està extrapolant i realment si hom vol millorar només hi ha una manera de fer-ho que és treballar molt més, creure-s’ho i persistir.

I de Valls, és clar.

I tant! De la Vella de Valls m’agrada molt l’orgull que té. Com a entitat, el manteniment de la tradició, esdevenir singular dins el món casteller ara que hi ha tantes colles, preservant una cultura que neix al Camp de Tarragona amb la indumentària i les maneres de fer, amb les seriositat del que estem fent.

De la Joves de Valls m’agrada la seva rauxa i el punt aquest de que amb la creença de que poden fer el que es proposen, la ment arriba allà on no ho fa potser el treball. Jo crec que amb la Joves de Valls tens un exemple d’autoconvenciment i mentalitat guanyadora. És una colla que en una diada et pot destrossar sempre.

situat en un lloc on crec que som l’enveja del món casteller.

Hi ha res més que t’agradaria destacar?

Quan entres a la Colla entres per fer pinya, ets un més. Després entremig pots fer mil coses: ser un gran casteller de tronc, un gran enxaneta, pots ser Cap de Colla, pots ser President... però no pots perdre mai el nord, per ser un gran gran gran casteller has de tornar a estar a la pinya i ser un més entre tots, ajudant on sigui i ser disciplinat en la matèria. I la mostra de tot plegat és quan s’atorga el Premi del Casteller de l’Any, on el que es premia no és només l’exercici sinó la notorietat en l’anonimat.

Això és el que hem de transmetre, no tan sols de cara als veterans sinó cap a tota la fornada de gent nova.

Entre tots ens n’hem d’anar recordant, perquè hi ha hagut molts noms de molts grans castellers que ara són anònims i treballen moltíssim i és molt important que segueixin. Recordo de fa 15 anys castellers extraordinaris que ja no vénen a assaig i el motiu és que ja no pugen. Per a una colla això és terrible i crec que és important que es vagi recordant.•

“Un gran casteller ha de tornar a la pinya i ser un més”

Alguna altra?

Els Minyons de Terrassa són una colla que si haguessin nascut a la zona tradicional possiblement en ideologia seríem com dues gotes d’aigua, pel punt ideològic i de catalanitat que tenen els Minyons, neixen després de la transició, reivindicant la catalanitat de la nostra tradició. Són avantguardistes i sense por al canvi. Nosaltres tampoc, però intentant preservar la tradició. Aquestes són les colles en les que jo d’alguna manera m’emmirallo, però no en una, sinó en totes, i m’agradaria amb cada un d’aquests aspectes que he dit @AlbertGrauValls · 11 d’abril 2014 fer de la nostra colla una colla Ja plou! @JoveDeTarragona #casmillor, malgrat que nosaltres tellers som aquí, a Tarragona, avall (en referència a l’anunci del cartell de la diade la Baixada Peixateria, al da de Sant Fèlix 2014) Cós del Bou i en aquest local 18 l’e

Pim! pam! pum!

Una plaça?

La plaça de les Cols.

Un cap de colla.

El Jordi Crespo.

Un castell.

El 5 de 9 amb folre.

Una diada: La Diada de Festa Major de Santa Tecla.

Una cançó: El lloc on vaig néixer.

Una pel·lícula: Down by Law, de Jim Jarmusch.

Un llibre: Les veus del Pamano de Jaume Cabré.

Un element del Seguici Popular: L’Àliga.

Un record d’una celebració: El de la Diada de Festa Major de 2012, que després de l’actuació, on vam fer 3de9f, 9de8, 5de9f(c) i pilar de 6, i ens van portar a collibè a mi i al Jordi Sentis, tot agafant l’ampolla de Chartreuse que ens havien donat. Felicitat en estat pur!

La Jove

DES DE LA BARRERA Encara no hem vist a la millor Jove JOSEP TORREÑO - PERIODISTA CASTELLER Un cop superada la barrera del 5de9 amb folre i consolidar-la fins al punt que s’hagi convertit en un emblema de la Colla, el 2014 ha de ser l’any de la Jove. I ho serà.

Tocarà seguir l’estel de les darreres temporades, les que han portat a la colla a no només a ser una de les capdavanteres, sinó també oferint un potencial per ser candidata a liderar el món casteller en un futur molt proper.

trepitja. Això i haver formar un teixit social destacat a la ciutat, més enllà dels castells, són fites que han de sumar sí o sí, a més de despertar sana enveja en les colles del seu nivell.

“La colla desperta enveja sana en les colles del seu nivell”

Des de la barrera no són paraules gratuïtes. La Jove està portant a terme una gestió admirable, destacant tres episodis claus per entendre la transformació i evolució de l’entitat: les dues darreres participacions a la diada de Santa Teresa al Vendrell i la Festa Major del Catllar de la temporada passada.

En aquestes dues places la Jove ha demostrat moltes coses: al Vendrell que hi ha vida més enllà d’un calendari propi que semblava no aprofitar-se gaire passat Santa Tecla, punt àlgid per a la majoria de formacions. Al Catllar, posant a prova i marcant el ritme i l’intensitat a dues de les millors colles del panorama, quatre dies després de Sant Magí. El que es va viure a la plaça del Catllar és un dels millors records castellers que guardo, segurament molt compartit per l’espectador que va viure aquella jornada.

Els registres en aquestes dues places tampoc serien comprensibles sense una altra característica de la colla: desplaçar un gruix de camises important fora de casa, de ben segur la que més representació té en qualsevol plaça que

Tot això són alguns dels èxits que, ben gestionats, com fins ara, poden seguir donant més fruits, però no es pot oblidar el passat no gaire llunyà quan la Jove ja va assaborir una etapa brillant als anys 90, on va tenir molta projecció però potser no va resultar com l’esperada.

Sant Fèlix i Concurs

Aquells anys quan la dificultat era aixecar castells de 9 amb regularitat han de servir d’exemple sobretot per la nova generació de camises, la majoria gent jove, que ha vist el major triomf de la seva colla i que, combinat amb la veterania de molts dels seus membres, poden generar en aquesta línia ascendent altres triomfs més inabastables que els aconseguits fins avui.

El que queda de 2014 serà apassionant pel món casteller, que seguirà en especial atenció l’evolució d’una Jove de Tarragona que aspirarà a més. Particularment m’agradarà veure la millor versió de la Jove en dues diades importants: escombrant cap a casa, a Sant Fèlix, on estic convençut que els dos registres anteriors de la colla a la més castellera se superaran. I també al Concurs de Castells, on el vostre @AngryBaietes · 11 d’abril 2014 paper serà un dels grans al·licients per Anàvem a fer un tweet sobre que la la disputa del primer lloc.

@JoveDeTarragona Anem a Sant Fèlix, però ens reservem i ho farem a les 10 de la nit #Castellers

Estic convençut que encara no hem vist a la millor Jove de Tarragona!•

l’e 19

Celebrem el 35è aniversari de la Colla ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA COLLA JOVE

N

omés 6 anys després de la unió forçosa amb el nom de Xiquets de Tarragona, en Robert Andreu, un jove casteller ratllat, ja té clar que el futur passa per una colla nova, jove i socialment àmplia. Després de topar-se amb la crua realitat, en Manel Sanromà es convenç de la idea que en Robert li repetia contínuament. S’ha de fer una colla nova a la ciutat. Amb l’ajuda d’altres joves que provenen dels Xiquets, de l’Agrupament Escolta Alverna i del teixit associatiu de la ciutat, es comença a engendrar una nova colla castellera a la ciutat. Després de reunions fundacionals, on es baralla la possibilitat de vestir el color “terra mullada” i anomenar-se Colla Nova de Tarragona, l’1 de novembre de 1979 s’actua per primera vegada sense camisa a Cornudella de Montsant. Allí naixia la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

“Reserveuvos el 14 de setembre per la foto a les escales de la Catedral”

La Colla Jove fa enguany 35 anys i es troba en el millor moment de la seva història.

No només es va assolir la categoria de Gamma Extra amb aquell Cinc de nou carregat a la plaça de la Font l’any 2011, sinó que s’ha aconseguit consolidar-la descarregant-lo, alhora que s’ha ampliat el ventall a d’altres castells com el Nou de vuit o el Pilar de vuit amb folre i manilles.

Aquests èxits recents no s’entendrien sense el treball i l’esforç que tots, grans i petits, hem dedicat a la Colla Jove durant aquests 35 anys. Per aquest motiu, tant la Colla com l’Associació hem preparat una sèrie d’actes per rememorar les fites més importants que han portat a la Colla Jove fins on és ara.

Després de l’èxit assolit els passats dos anys, per les festes de Sant Magí tornem a organitzar el ja clàssic Torneig d’Estirada de corda per equips. Aquest any se celebrarà el proper diumenge 17 d’agost i comptarà, per primer cop,

20 l’e

amb una categoria per a la canalla. El 18 d’agost, com a preludi de la diada de Sant Magí, es realitzarà la projecció del documental sobre el primer castell de 9 del segle XX a la plaça de les Cols. A la mateixa plaça, i acompanyat de les valoracions i comentaris dels castellers de la Colla Jove, recordarem com es va viure aquesta fita.

El carnet de la Jove Coincidint amb les festes de Santa Tecla, presentarem l’exposició “La Ruta dels Aparadors”, una exposició d’elements característics de la Colla Jove que realitzarem en aparadors de comerços simpatitzants. En aquest àmbit, també aprofitarem per presentar el carnet d’Associat de la Colla Jove, una iniciativa en la que portem temps treballant i que té com a objectiu estendre, més encara, els vincles entre l’Associació, la Colla Jove i la ciutat de Tarragona.

També presentarem el segon volum de la col·lecció “Els Contes del Seguici de Tarragona”, una iniciativa impulsada l’any passat en col·laboració amb Insitu Comunicació S.L. Aquest any, el conte està dedicat a l’Àliga i sortirà a la venda durant les festes de Santa Tecla.

No ens oblidem de la foto de la Colla que, com cada 5 anys, realitzarem a les escales de la Catedral. Reserveu-vos la data, doncs aquest any la farem el 14 de setembre. No hi podeu faltar! El 21 de setembre, en plena ebullició Teclera, explicarem a la ciutat en un vermut a la Plaça de les Cols qui va impulsar l’himne de les festes Amparito Roca... la Colla Jove! I per acabar, la traca final: la Setmana de l’Esperidió. Entre la diada de final de temporada i el sopar, un seguit d’actes, conferències i la tornada de l’esperat Jovesport.

Aquest només és un recull de les activitats més destacades, que podeu trobar al full informatiu i als panells informatius del local. Des de l’Associació d’Amics de la Colla Jove us animem a participar en tots @JoveDeTarragona · 26 juny 2014 els actes previstos d’aquí a final de L’objectiu dels actes del 35è aniversari temporada.

és posar en valor la història de la colla, tant social com castellerament #castellers #laJoveenfa35

Per molts anys companys! Visca la Colla Jove!•

Què hi dius?

DAVID MARTORELL

Què recordes de quan et van donar la camisa?

PERE ESCODA Recordo la primera actuació que vaig anar, que va ser a l’Arboç, on vam aconseguir fer la tripleta. Em va impactar molt veure a gent gran i joves abraçant-se i plorant. Va ser un espectacle!

ROSER BURILLO

Àlex Morán

Em feia moltíssima il·lusió tenir-la perquè vaig ser de les primeres dones que vam intentar introduir-nos dintre de la colla, la qual cosa va ser una satisfacció molt bona perquè vam ser de les primeres.

AH, I ENGUANY JA FA 25 ANYS!

Doncs bé, recordo que la vaig rebre quan jo era canalla i tan sols tres persones hi havia.

I recordo que just després que entrés jo va entrar la Laís. També recordo que el màxim castell que havíem carregat era el tres de nou.

Òscar Hijosa Recordo un punt d’inflexió de la colla perquè va ser just l’any, ara en fa sis, que els Xiquets van estar per sobre a la diada de Sant Magí i a partir d’aquell moment la colla va començar, sobretot de manera mental, a canviar el xip.

NÚRIA GRAU

Daniel Reseco

Recordo que érem molt poca gent i que el castell màxim que podíem arribar a fer era el tres de nou per Santa Tecla, i amb prous feines.

I també recordo que no hi havia la meitat de gent que hi ha ara.

Doncs va ser un any fabulós, perquè justament la vaig aconseguir per Sant Magí i vam aconseguir fer una tripleta en aquella plaça que feia molt que no la fèiem.

Va ser especial.

A més a més, la vaig fer amb molts amics: l’Ángeles, el Jose Álvaro...

Hem fet una pinya!

SABINA INFANTE El meu record va ser molta emoció, sobretot perquè el moment en què et donen la camisa i que tothom t’aplaudeix, estàs rebent un regal a l’esforç a l’assaig i a la dedicació.•

l’e 21

Les nostres

fotos

MIQUEL SERÓ I M. NEUS BAENA

22 l’e

l’e 23

24 l’e

Foto: F. Virgili.