Esperidió 99

gener del 2010 n. 99

Colla Jove Xiquets de Tarragona — www.collajove.com

ÍNDEX Editorial

3

JOVE TARRAGONA · El Repàs · 20 de setembre · I per Santa Tecla... també! · Naltrus la Jove · Les colònies de la canalla 2009 · L’entrevista a... Òscar de los Rios · Casteller de l’any 2009 · Quadrant d’actuacions de la Colla Jove · Què hi dius · Les nostres fotos

4 6 8 10 11 12 14 17 18 20

MÓN CASTELLER · Tarragona 1802

Equip de redacció Angel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Joan Gasol ”Bolo”, Anna Guasch, Eduard Vidal, Mar Vileu, Carme Badia

Col·laboradors Chantal Bertran i Miquel Seró Maquetació Cinta Olivan

21

Colla Jove Xiquets de Tarragona.

C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 - www.collajove.com L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial.

L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

2

Com passa el temps! Trenta anys! Ja portem a les nostres esquenes trenta anys de Colla, trenta anys fent castells i, com no podia ser d’altra manera, ja n’hem vist de tots colors. Hem sortit de baix de tot, del no res, i hem crescut, hem avançat, hem caigut del més amunt que podíem caure i, sobretot, ens hem tornat a aixecar per caure altra vegada i poder-nos tornar a aixecar de nou.

No podem desaprofitar l’oportunitat perquè aquest és el moment de donar un nou salt endavant. Ara tenim tot el que ens cal i qui no n’estigui convençut que comenci a passar llista i veurà que res ens falta que no puguem aconseguir. Aprofitem l’oportunitat i no fem que més endavant ens n’haguem de penedir.

Ja ens queda molt lluny aquella colla adolescent, formada per gent adolescent d’un país també adolescent en què descobríem plegats tot un món que fins llavors ens havia estat amagat darrere d’una cortina. El vam descobrir i de seguida tots plegats vam veure les enormes oportunitats desconegudes que se’ns obrien davant dels nostres ulls. No tothom en va saber però nosaltres sí i vam aprofitar l’oportunitat de forma descarada, amb insolència, com tocava en aquell moment. Ens vam equivocar en trenta mil coses, com calia, però ens va ajudar a crear durant trenta anys el que avui en dia tenim, enfadant-nos únicament quan tornàvem a ensopegar allí on ja ho havíem fet abans.

El mèrit? De cada un dels milers de persones que d’una manera o d’una altra han passat per la història de la Colla i que tenen tot el dret del món a fer-se-la seva.

Som el que tota aquesta gent ha volgut que siguem i serem el que cadascun de nosaltres ens farà ser.

Hem creat un gegant amb peus reforçats i una gran part de la seva grandesa està en haver estat capaços d’obrir les portes cap a fora i cap endins. Tenim una Colla transversal formada per gent de tota mena i de tots els àmbits, castellers tots ells que, des del moment en què hi entren a formar part, adquireixen uns drets però sobretot uns compromisos i molt possiblement els principals siguin la perseverança i la implicació. Un casteller ha de ser tossut per naturalesa i per definició, i ser-ho comporta grans dosis de capacitat de treball, d’auto superació i de fortalesa mental.

Però el que realment necessita la Colla ara en aquests moments per seguir donant passes o salts endavant és encara més implicació. Si d’alguna cosa ens han de servir els trenta anys és per tenir clar el punt de partida i veure que aquest ha de ser el moment de fer-nos grans i, desenganyem-nos, per fer-ho cal molta gent compromesa. Hem de fer castells, grans castells, però hem de fer sobretot una Colla encara més gran en el sentit més ampli de la paraula i per aconseguir-ho ens cal que cadascú, guiat per les seves aficions, habilitats, característiques i disponibilitat, aporti una miqueta més d’implicació, un grau més de participació que vagi més enllà de l’assistència a assajos i sortides.

3

Guissona, Festa Major, 6 de setembre Actuem amb els Margeners (és curiós la capacitat que té el món casteller per ensenyar-nos paraules noves) i coincidim també novament amb els nostres amics de Lleida. La nostra actuació plantejava dubtes per la gran quantitat de castellers habituals als troncs que no s’hi van poder desplaçar, però tot i així, aquest no va ser problema per poder descarregar un quatre de vuit que, malgrat els nombrosos canvis, va presentar molt bon aspecte. Potser més anecdòtic, però un pas amb vistes al futur, va representar la consecució del nostre primer tres de set amb l’agulla. Sense problemes.

castells de sis i de set vam fer el nostre paper i els neurocientífics van marxar contents.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2d6, 3d7, 4d6, 2P4

Pel que fa a les altre colles cal destacar el primer set de set que ens van permetre contemplar els Margeners. La consecució per part dels Margeners del primer set de set i per altra banda, la mala sort dels de Lleida en els seus intents.

Alcanar, Festes Quinquennals, 11 d’octubre No hi ha res com tenir influència per anar pels llocs. Tot i que no s’ha pogut confirmar, hi ha qui diu que vam anar a Alcanar perquè coneixíem a algú de per allí. Sigui com sigui vam anar a mostrar el nostre art per unes terres en les que no sovintegen els castells i crec que els vam deixar un bon record per a una bona temporada, perquè fins a sis castells els vam fer (pilars a banda). A destacar el segon tres de set amb l’agulla i un tres de vuit que feia Alcanar plaça de vuit però, per sobre de tot, la gran quantitat de castellers que es van estrenar pujant o en posicions diferents a les que ocupen habitualment. I si volem destacar encara més alguna cosa, un indígena a segon de pilar de quatre que va defensar el castell amb dignitat però al qui, sincerament, no se li veu massa futur com a casteller de tronc.

I per acabar: paella. Molt bona organització i qualitat culinària molt més que acceptable van acabar d’arrodonir un bon diumenge.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de7a, 4d8, 5d7, 2P5, 2P4 Margeners de Guissona: 7d7, 3d7s, 5d7, P4 Castellers de Lleida: 4d8(i), 2d7, 4d8, 5d7(id), 3d7, P6(i), P5, 2P4 Tarragona, Diada Nacional, 11 de setembre Tornem a insistir en que la Rambla de Tarragona no és el millor lloc per a fer castells, però quan la patria ens ho demana no podem fallar i l’11 de setembre és l’11 de setembre. Així que com cada any ens presentem a plaça amb els dubtes de si assegurar, arriscar, fer provatures o què carai hem de fer a deu dies de la Festa Major? La resposta va ser que si a tot. Quatre de vuit per veure si li agafàvem les mesures d’una vegada per totes, un cinc de vuit que era el que feia set i un tres de vuit perquè no sigui dit, tres pilars de cinc, bandereta i cap al local que s’ha d’assajar. I així ho vam fer assajant un folre del quatre que ara sí que semblava que ens volia donar una mica d’auto convicció.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d7, 3d7, 2d7, 3d8, 5d7, 3d7a, P5, 3P4 El Vendrell, Fires de Santa Teresa, 18 d’octubre Un altre dels èxits assolits per la Colla en els darrers anys és el d’haver-se sabut fer un lloc a la diada de Santa Teresa al Vendrell. Una d’aquelles diades amb prestigi i tradició en una plaça de gran renom. I per fer-nos un lloc hi hem anat sempre a donar-ho tot. Enguany no va ser diferent i ens hi vam presentar amb les nostres millors gales malgrat que les coses no ens van anar del tot de cara. El tres de nou va quedar simplement en carregat demostrant-nos que si bé el tenim, un cop ens allunyem de casa o no estem parlant de la nostra festa major, se’ns fa molt difícil descarregar-lo. Falta de gent? De confiança? Se’ns dubte una qüestió que caldrà treballar a fons per la propera temporada.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 5d8, 3d8, 3P5 Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, 5d7, P5, 2P4 Xiquets del Serrallo: 3d7, 4d7a., 5d6, P5, 4P4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d6a, 4d6a, 5d6 (2id), 2P4 Tarragona, XIII Congrés de la Societat Espanyola de Neurociència, 17 de setembre

Però com que Santa Teresa és Santa Teresa, no vam abaixar el cap i després de descarregar un dos de vuit vam intentar el primer pilar de sis de l’any que va quedar també en carregat.

Un altre punt a treballar perquè si volem ser una colla de les del davant de tot, ens cal, entre d’altres coses, un pilar amb garanties.

Una sortida d’aquelles que s’han de fer. I les coses, si s’han de fer, es fan. El Passeig Arqueològic és un espai amb racons bonics i agradables però potser en podrien haver buscat un lloc una mica més planer. No va ser una gran actuació, però amb

4

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d9(c), 2d8, P6(c) Colla Joves Xiquets de Valls: 5d8, 3d9(c), 2d8, P5 Nens del Vendrell: 4d8 (i), 2d7, 5d7, 4d7a, 2P5

l’any i presentar alguna construcció inèdita per a nosaltres. Enguany la construcció a estrenar era el tres de vuit amb l’agulla, castell que havíem estat treballant durant força temps i que al final va donar la raó als menys optimistes, i és que es tracta d’un castell amb una enorme complexitat tècnica i que exigeix tenir molt bon pilar i molta convicció per a poder-lo descarregar. No havien anat malament els assajos però a plaça vam veure que tampoc havien anat tan bé com ens semblava. Llàstima que ens vam endur la cinquena llenya de la temporada i el fet que d’aquestes cinc, tres haguessin estat en una setmana ens va deixar un cert mal gust de boca que de cap manera podia aigualir els èxits de la temporada.

Tarragona, Diada de l’Esperidió, 24 d’octubre Molts anys portem intentant donar-li forma a la diada de l’Esperidió i sembla que finalment es va consolidant el model de diada de tarda a la Plaça del Rei que ens serveix per tancar

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d8a (i), 3d8, 9d7, 5P4 Castellers de Barcelona: 2d7 (2id), 5d7, 4d7a, P5 Xiquets de Reus: 5d7, 4d8 (id), 4d7a, 4d7, P5 La Canonja, Congrés EMT, 29 d’octubre Doncs enguany no tenia que ser l’última la de l’Esperidió. Enguany encara en quedava una per acabar l’any, faltava la torna. Així que un dijous del mes d’octubre a la Boella hi havia un congrés dels autobusos i nosaltres cap allí. I com? evidentment en un autobús de la EMT convenientment decorat amb motius castellers.

Castells de sis nets tots contents i cap a casa, que ara si que ja es podia tirar la faixa a la rentadora. Cal tenir-la en condicions que al 2010 tindrà molta feina.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2d6, 3d6, 4d6, 3P4

5

20

de

SETEMBRE El dia 20 de setembre, per fi, arribava un dels dies més importants de la temporada: la Diada de primer diumenge de festes, on comencen (castellerament parlant) les festes de Santa Tecla i on es veu a plaça la feina de tot l’any.

Des de bon inici de la temporada sabíem que el gran objectiu era la tripleta màgica, una actuació que no realitzàvem des de feia onze anys. Tot i que en algun moment poguessin aparèixer dubtes -sobretot pels quatres de vuit que portàvem fets-, aquell era El Dia. Amb això, estic segur que el diumenge no vaig ser l’únic que estava llevat abans que sonés el despertador. El matí era assolejat i al local s’anava reunint la gent a poc a poc, xerrant i pensant en allò que estàvem a punt de fer, esperant. El cap de colla, en el seu tradicional discurs, ens explica el què farem (o sigui que això va de veritat, que ja és l’hora). Sortim del local, les gralles endavant, després la canalla i finalment tota la Colla Jove surt cap a plaça, disposada a fer tremolar el misteri.

Obrim plaça i sortim de cinc de vuit. Em fico al meu lloc, els nervis s’esvaeixen tan bon punt es tanca la pinya, sonen gralles i abans d’adonar-nos–en el castell està descarregat. Quan penso en el que vam suar per fer el cinc de vuit l’any passat (i, per descomptat, els anteriors), em costa creure que aquest any en portem vuit, tots descarregats.

En segona ronda tirem el tres de nou, després de desmuntar un peu. Pujo darrere del Martí, em fico a lloc, col·loco els peus el millor que puc i comencen a sonar gralles. El castell puja molt bé, amb poc moviment i aviat els aplaudiments i les gralles em diuen que ja ha passat l’enxaneta. El defensem una mica a la baixada, sense la sensació que perillés en cap moment. Segon objectiu descarregat i, per primer cop des que estic a la colla, baixem del folre ràpid i sense massa celebracions. Estem contents, però encara hi ha feina per fer.

Ja a terra, la gent comenta com estava el castell, uns diuen que bé, altres que tremolava. Com que no tinc ni idea de castells i a més no l’he vist, no puc aportar gaire a la discussió. Jo l’únic castell que he fet al folre i no he hagut de treballar va ser l’intent de quatre de nou de l’any passat, per Sant Magí, i ja sabem com va acabar. Crec que el dia que descarreguem un tres de nou sense que el folre hagi treballat, ens haurem de plantejar fer el castell net.

En tercera ronda, per fi, arriba el gran objectiu del dia: el quatre de nou. Em va passar pel cap l’intent de l’any passat,

6

quan vaig descobrir com té l’esquena de dura el Paco Gil (per fer–se una idea http://es.wikipedia.org/wiki/Mo%C3%A1i) però aquest cop, per moltes raons, havia de ser diferent.

és brutal, però el quatre és convicció, és fe”. La propera vegada que hàgim d’afrontar un repte, recordem–ho. Que un cop vam descarregar un quatre que a qualsevol altra colla li hauria caigut, i que el vam descarregar perquè entre tots el vam defensar. Per fe, per convicció i perquè tots el volíem fer.

El castell puja al tercer peu i ben aviat es veu que aquest cop sí que haurem de treballar de valent. El Sergi de los Rios em demana pit, m’inclino cap al davant, sobre la seva esquena, apalanco bé els peus. No sé qui tinc a sota, però avui sembla que també li tocarà patir una estona. Després de l’aleta, tot es converteix en bogeria. Intentem mantenir els segons i terços a lloc, tot es belluga sense parar, ens anem desplaçant poc a poc fins que em sembla que estem més aviat darrere que a la dreta del nostre segon. La canalla ja està fora, baixen quints, aguantem una mica encara i, de sobte, tot cau i ens trobem estirats damunt la pinya. Crec que està descarregat, i les cares de la gent i els aplaudiments de la plaça ho confirmen.

Acabem amb un gran aplaudiment a la canalla, que s’ho mereix tot, i a celebrar, a xalar, que dimecres tenim una altra cita amb Santa Tecla a la mateixa plaça.

Xacobe Couso

Ara si, celebrem, cridem i riem damunt la pinya. Anem baixant al terra i allà tornem a celebrar amb Amparito inclòs. Gent corrent per tot arreu sense temps d’abraçar a tothom, altres llitats al terra sense alè per l’esforç. La família Masdeu repartint bofetades sense mirar a qui, l’Ataualpa saltant amb Lais cridant i Jove Jove Jove. Ho hem fet, hem tornat a descarregar la tripleta.

Després d’això, l’actuació es torna una mica avorrida per naltros. Esperem més d’una hora per fer els pilars de comiat, mentre les altres colles acaben les seves actuacions (sí, sí, es rumoreja que hi havia més colles a plaça). Ens acomiadem amb dos pilars de cinc i ens n’anem al local de la mateixa manera que vàrem arribar: la canalla darrere les gralles i darrere la Colla Jove, ara sense nervis, satisfets i feliços.

En arribar, una sorpresa, la banda Suc1Pa, que ja se n’havia encarregat el dia abans d’amenitzar la paella, ens esperava per celebrar la tripleta com l’ocasió mereix. Però abans un altre discurs del cap de colla: “si algú no sap on està la Colla Jove, que miri el vídeo del quatre de nou. Perquè tota l’actuació

7

I PER

SANTA

objectius, no se sap mai d’on bufarà el vent i cal tenir un pla B. Em busco per si ha canviat alguna cosa des de diumenge i tot està igual, al 3d9 passo ronda, no hi sóc, així que el 3d9 és la meva hora del pati! Veig l’equip de pinyes preparant fulls de ruta amb objectius més curts que els programats inicialment i els dic que és un treball inútil, que no és necessari, però són ordres, diuen. Homes de poca fe!

TECLA ... TAMBÉ

Escoltem els consells reglamentaris i, com si les gralles fossin del flautista d’Hamelí, arrenquem cap a plaça darrere seu disposats a tornar a triomfar. Atraquem al lloc habitual i ens anem preparant mentre esperem el nostre torn, el tercer. A babord, la flota rival ens ensenya les dents disposada a presentar batalla amb el 3d9 ja a primera ronda, però el pal major trontolla i allò pot acabar com el rosari de l’aurora. Pleguen veles abans que faci aigües.

Arriba el nostre torn i tota la tripulació es col·loca al seu lloc, és l’hora d’afrontar el primer objectiu: la novena catedral d’aquest any. A la sala de màquines res no grinyola, al meu lloc la pressió és màxima, renoi, en dono fe! i les calderes tenen reserva per si cal donar-ne més. Tot és a punt. El capità agafa el timó i ordena pujar veles. En un tres i no res tiren amunt, mentre el radiotransmissor de la sala de màquines ens va informant de la seva posició fins a acotxador, immediatament refilen les gralles per anunciar l’arribada a bon port. La baixada es fa sense cap problema. Bufar i fer ampolles!

Seguint el full de ruta ens toca el 3d9 en segona ronda. Mentre la tripulació es va posant al seu lloc algú diu: merda, molta merda!, conscient que el paper que anem a representar és una gran conquesta per a nosaltres. Em busco un foradet i m’hi poso. Com sempre, a partir d’ara és com si fos cega, he de seguir les gralles i el radiotransmissor, en aquesta ocasió el de l’exterior, que dóna voltes i a vegades el perdo. Escolto les ordres de pujar veles i les gralles fins a refilar. A partir d’aquí vénen les interferències i sento, per una banda: suaaauuu, suaaauuu…, per l’altra: avall, avall…, aguanta, aguanta…, crits, aplaudiments… Jo estic tranquil·la, perquè tenim unes veles a prova de temporal i la intuïció no em pot fallar ara. Noto moviment per damunt de la sala de màquines, però sento les gralles i això vol dir que tot va bé, ignoro les interferències i em concentro en les gralles fins que indiquen que totes les veles han baixat. Peix al cove! Alegria i celebració. És l’hora de la cervesa, em diuen, i l’accepto, perquè en aquells moments ja tenim el llorer de vencedors.

S’acosta la tercera batalla i no sabem quin serà l’objectiu escollit dels dos que queden al full de ruta. Tant se val l’escollit, tinc la seguretat que no ens portarà cap problema! Ho pregunto al capità i em diu que l’escollit és el 2d8.

Feia tres dies que definitivament havíem tret la pols al llibre d’or de la colla i hi havíem escrit una altra pàgina, Santa Tecla era un bon dia per escriure’n una altra! Les previsions meteorològiques eren bones, cap temporal a la vista i una cosa molt important, mar plana. Com cada any em vaig llevar d’hora per no perdre’m res de la jornada. Cap al carrer, que hi falta gent! Però aquest any era diferent, en seria una mica més protagonista, ja era oficialment de la colla, tenia camisa!

Ja ens toca. La sala de màquines va engolint tripulants cap a dins. Tot és a punt i es van repetint, una rere l’altra, les mateixes sensacions, les mateixes emocions. Tot funciona a la perfecció i una altra conquesta.

A la tanda de pilars, algú de la flota rival, que sempre està afamat, fa el seu ‘pica-pica’ particular i treu una botifarra, que acaba menjant-se ell i els seus companys. Fem els nostres pilars i abandonem el camp de batalla contents. Hem escrit una altra pàgina d’or al nostre llibre, calcada de la de Sant Magí!

A primera hora, anada a ofici i pilar corresponent. Després, de manera improvisada, em vaig afegir amb una amiga a l’esmorzar de la colla al carrer Merceria, un bon esmorzar i bona companyia carreguen piles! Després de veure Dames i Vells a la plaça del Fòrum vam anar al local, que ja s’estava omplint de gent eufòrica. Miro els fulls de ruta i hi veig quatre

Per molts anys, companys, el gegant s’ha despertat!

8

escorat a l’esquerra, però això forma part del tarannà de la colla i no cal alarmar-se gaire. Una mica abans del carrer de la Nau, la nau s’atura per fer els primers canvis, uns moments de perill i tornem a fer camí baixant una mica el ritme. A la baixada de Misericòrdia ja es nota el desgast físic, però amb treball i concentració es tira endavant, la lluita continua. Prop del Cós del Bou parem una vegada més per tornar a fer canvis, la batalla és dura però ningú no es rendeix, l’objectiu és cada vegada més a prop i la il·lusió per arribar-hi es manté ferma.

Parte de guerra: Espero que l’Ocaña no s’hagi equivocat perquè ara, sense el seu permís, vaig a fer un copi-pegui: Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d9, 2d8, 3pd5.

Xiquets de Tarragona: 3d9c, 4d8, 2d7, pd6c, pd5.

Xiquets del Serrallo: 4d7a, id5d7, 5d7c, 3d7, pd4.

Castellers de Sant Pere i Sant Pau: id4d7a, 4d7a, id3d7a, 3d7a, id4d7, pd5 I arriba el dia de la Mercè i, com mana la tradició, toca fer els pilars caminant, una tradició molt arrelada i exclusivament nostra dins el món casteller. En principi, una jornada de tràmit perquè el més important són els pilars i és un dia laborable, per tant, baixes importants a plaça.

Ara deixem el recorregut pels canals per entrar a mar obert, la plaça de la Font, i ja veiem el nord que perseguim: l’Ajuntament! Tornem a fer canvis i tornem a arrencar, però aquesta vegada tenim problemes per mantenir la línia de flotació; es lluita i, per un instant, s’aconsegueix la vertical, però el desgast és evident i l’espadat s’acaba enfonsant. Ja fora de combat, només ens queda fer costat als nàufrags perquè han lluitat fins al final, i el que és més important, el que de veritat compta, és el que cadascun d’ells ha aconseguit, en benefici de tot el col·lectiu, assaig rere assaig, plaça rere plaça, en els castells que han retornat la colla al lloc que mereix. En aquesta vida es pot tenir tot, però mai, mai, tot a la vegada, mai, mai tot alhora, i amb l’octubre encara per davant el que tenim ara ‘no es moco de pavo’.

A les 12 vaig al local, l’equip de pinyes ja està ‘passant llista’ per tal de veure què podrem fer i Déu n’hi do la gent que hi va arribant! Són tres quarts d’una i arrenquem darrere les gralles.

Arribem a plaça i, com sempre en aquesta diada, ens toca segons. El primer serà el 4d8, ens diuen. L’Eusebi canta la pinya, la quadrem bé i tiren amunt sense problemes. En segona ronda som suficients i plantem la catedral, la desena ja, amb la mateixa seguretat de sempre tot i haver fet canvis. Bona actuació! És l’hora del pilar. Una prova molt dura i amb molt de desgast físic per a tots els qui hi participen. Fem el cordó a les escales, a baix munten pinya, sonen gralles, aleta i… és l’hora de llevar àncores. Puja i baixa una mica encongit però amb treball se soluciona. Enfila carrer Major a bon ritme i una mica

Visca la Jove!

Carme Bertàn

9

Dins dels actes de les Festes de Santa Tecla, el dia 19 de setembre van gaudir de la ja tradicional paella. Aquesta ja ha estat l’onzena. Poques coses es poden dir d’aquest popular acte que no s’hagin dit ja. És la millor manera de dinar al Cós del Bou, en el millor ambient i en la millor companyia. La música a l’hora del cafè la va posar aquest cop el grup SUK1pà.

a l’espai del palau firal i de congressos, com ja comença a ser habitual. Com sempre va haver-hi discursos, parlaments, premis casteller/a de l’any i berbena posterior. Enguany l’obsequi de rigor va tractar-se d’un pen drive amb el logo de la colla, que conté arxius de fotos, vídeos i altra informació de la nostra memorable temporada.

Val a dir que, en aquestes dates (les de les festes de Santa Tecla), cada assaig que fèiem també va sortir al programa de festes com una acte festiu més.

El 21 de novembre, dissabte per la tarda, els de sempre es van aplegar al nostre local per al Bingo de cada any. I, en darrer lloc, vam tornar a celebrar l’arribada de l’any nou amb una berbena al nostre local social, com sempre amb preus populars i el millor ambient.

El 7 de novembre, vam celebrar el tradicional sopar de la colla

GinKo BiloBa

10

LES DE

COLÒNIES

LA CANALLA Fogars de la Selva, Parc Natural del Montnegre i Corredor.

4 de desembre. Autobús, pel·li d’UP, arribem, motxilles a l’habitació, sopar, jocs variats, castell i dormir.

5 de desembre. Ens aixequem, esmorzar, gimcana, taller de fer pa, dinar, una mica de descans, partit de futbol (canalla contra monitors), berenar, taller de boletes de coco, temps lliure, sopar (ens mengem el pa i les boletes de coco).

Joc de nit: Ambientat amb la pel·li d’UP.

6 de desembre. Ens aixequem, esmorzar, superexcursió preparada per l’Andreu (no ens vam perdre), mentres caminen joc de l’assassí, parada per descansar, recompte de morts, seguim caminant, joc de la cadena, recompte de morts, cada cop queda menys gent viva, caminem, arribem a la casa, tots morts menys dos, dinar, temps lliure, la canalla encara té ganes de jugar, alguns monitors també, partit de futbol, berenar, joc dels cercles, sopar, jocs variats: la mòmia, la moneda, parts d’un cavall, ensenyem a la canalla a lligar, festa, pica-pica, ball variat, dormir.

Es separen en grups , fabriquen cases amb cartró i globus que no poden tocar el terra, ajuden al nen gordo (Gerard) a buscar el Tamarru (Andreu), tots dos disfressats evidentment, passen unes proves bastant complicades, el Tamarru es deixa veure, reparteix ous a la canalla que s’han d’enganxar a l’esquena, joc de petar ous, l’home dolent (Michael) rapta el Tamarru, guerra d’ous per capturar el Tamarru, el salven, porten el Tamarru a la casa i a dormir.

7 de desembre. Ens aixequem, esmorzar, recollim totes les coses, agafem el bus, anem al Port Vell de Barcelona, mirem una pel·li (Dinosaurius alive 3D) dinem entrepans, agafem el bus i arribada a Tarragona.

11

L’ENTREVISTA A...

òscar de los rios La tradició dels castells és familiar?

Des de petit que el meu pare ens portava a veure castells. El dia de Santa Tecla anàvem a la peonada, ens canviàvem ràpid i anàvem a veure’ls. No ens havíem perdut cap concurs: arribàvem a les 9 i fins que s’acabava amb els pilars.

El meu germà, el Sergi, va entrar a la colla. I si ell ho feia, jo també! Vaig entrar a la colla després de l’actuació del Catllar de l’any 92. Al concurs d’aquell any hi vaig anar amb una samarreta de “casa meva”, perquè en aquells moments no et donaven res. Vaig iniciar l’any 93 anant als assajos, va arribar Sant Jordi, però la camisa no arribava! Anava darrera del Tomàs Sampietro i de no sé qui més perquè me la donessin i per fi per a l’actuació del Cós del Bou de l’any 93 vaig aconseguir-la. Però “Déu ni do” el que em va costar!

Has col·laborat en alguna tasca dins la colla?

Vaig a assajar sempre que puc, que ja és molt! Bé, oficialment vaig ocupar els càrrecs de Relacions Externes i Internes, quan els Presidents eren el Jordi Maixé i el Pau Ricomà, respectivament.

En una junta tu tens un càrrec amb nom i cognoms però en realitat acabes fent de tot: reparteixes Esperidions, organitzes festes, concerts, vens loteria, netejes el local, fas la festa de Cap d’any...

Els dos últims anys he estat organitzant el sopar de la colla de final de temporada. El primer any ens va costar molt, ja que el format que volíem havia de ser innovador. Tot va sorgir d’una idea de l’Albert Grau que em va passar un escrit de com ell creia que havia de ser i del paper vam passar als fets i es va anar adaptant a la nostra manera de ser. Vam canviar el lloc, ara es fa al Palau de Congressos; el menjar, que és amb càtering, el tema de les projeccions, convidats al sopar...

Va costar força el primer any, però gràcies a molta gent que va estar al darrere ho vam poder tirar endavant. Aquest any ja ha estat més fàcil, només vam retocar coses que no ens havien agradat de l’any anterior i espero que aquest format duri un temps, tot i que es pot anar innovant. Crec que ara tenim un sopar al nivell de la colla, és a dir, d’una de les colles importants del país.

12

Montse Blanch i Joan Gasol

Com veus el passat de la colla ?

Passat! passat de tots colors! des del 93... al principi tot era fantàstic, la famosa Santa Tecla suspesa per la pluja, naltros vam decidir actuar el diumenge següent i vam carregar el nostre primer castell de nou de la història, el 4 de 9, i descarregar el 5 de 8 (el primer que la colla intentava). Any 94 triomfant: a punt de guanyar el concurs, un any que tot va sortir rodó.

El 95: bo també, a partir d’aquell any va vindre la baixada...

Fins l’any 97 que vam recuperar el 4 de 9 i per primera vegada vam fer el 4 de 8 amb l’agulla i el pilar de 7. I el 98 que vam fer el que és fins ara la millor actuació de la colla encara ara, a l’Arboç del Penedès que vam fer la Tripleta amb el pilar de 6. A partir d’aquí vam començar el descens anant avall, avall, avall... i si ha durat! Ha durat un massa anys! Què dir de l’època gloriosa de les triletes, no hi havia colla al món casteller que les fes millor que naltros, ni tantes ni tan bones.

Asseguràvem un mínim!

I el present ?

Els dos últims anys, fantàstics. Hem recuperat totes aquelles vivències dels anys 93 i 94. La diferència de la tripleta d’aquest any amb la de l’any 98, és que la primera la vaig viure més eixelebradament. La d’aquest any, havent-les passat canutes uns anys, la celebres diferent però la gaudeixes molt més! La saborejes més, la celebres amb més tranquil·litat, malgrat que t’emociones, plores i t’abraces amb molta gent, també hi ha mirades de complicitat amb gent que portes molts anys al costat i saps el que ha costat tornar a estar aquí.

un cop comencem aquest any. I si volem el proper pas, necessitem fer més feina, molta més feina, més gent i mentalitat... així de fàcil: feina, més gent, més mentalitat, triomf segur !

CONTRA GUSTOS NO HI HA RES ESCRIT...

ELS PREFERITS DE L’ÒSCAR Colla?

La Jove Castell?

3 de 9 Cap de colla?

De quasi tots els que he tingut hi ha alguna cosa bona.

Casteller/-a?

Els de la Jove Diada?

Sant Magí.

Plaça?

La de les Cols .

Castells, esport o acte cultural?

Un 50 %.

Mocador i on?

Sí i sempre al cap.

Pit o cuixa?

Pit (però a mi m’agradava ensenyar el cul!).

I el futur ?

El futur, fantàstic. Cada any és com començar de zero però amb tot el bagatge de l’any anterior que t’ha de servir per fer la feina ben feta. No pot ser com ens va passar un any que veníem de fer 8 5 de 8 i el vam acabar perdent! No hem de tenir pressa però sí que hem d’aprofitar la feina feta i refrescar-la

13

Dalt o baix?

Dalt.

Esquerra o dreta?

Esquerra.

CASTELLER DE L’ANY

2009

Continuant amb el caire que des de l’any passat se li va donar a la distinció de casteller de l’any, enguany tornen a ser tres els castellers a qui se’ls ha entregat aquest preuat reconeixement.

2009 ens donava una oportunitat i la Colla Jove l’ha agafat i els èxits assolits enguany han estat realment impressionants.

Però a l’hora de seleccionar quins haurien de ser els tres companys distingits, no s’ha volgut caure en el parany del miratge que podrien representar els resultats assolits, si no que s’ha intentat mantenir la idea original de reconeixement a una trajectòria i sobretot, el reconeixement als valors aportats a l’engrandiment de la Colla en el seu sentit més ampli.

Passem doncs tot seguit a la presentació dels tres companys honorats enguany.

Del primer guardonat podem dir que ha format part pràcticament de totes les pinyes que hagi pogut muntar la Colla en els darrers trenta anys. Molt possiblement cap altra casteller de la Colla n’hagi estat en tantes; i tot i així, és una d’aquelles persones que pel seu tarannà difícilment captarà la nostra atenció per damunt de qualsevol altra. És un d’aquells castellers que mai ha pujat a un castell ni mai ha fet de baix, no és un lateral, ni primeres o segones mans, no és agulla ni graller ni crossa, però el que no se li pot negar és que és un d’aquells castellers amb majúscules que ha sabut llegir exactament quin hauria de ser el seu paper a la Colla i què és el que ell li pot aportar. Sap com ha de viure la Colla i en aquest sentit ha esdevingut un veritable exemple per a tots nosaltres del que hauria de representar formar part d’un col·lectiu com el nostre en el que detalls com l’edat de les persones no han d’esdevenir mai, cap mena d’impediment.

I no podem dir que la seva participació no sigui activa. A qui no li ha vingut pel costat i l’ha fet callar quan el que tocava era callar? A qui no li ha cridat l’atenció sense aixecar el to de veu per no apropar-se a una pinya quan el que tocava era apropar-s’hi? I sempre en el moment oportú, sempre quan calia i lamentablement per nosaltres, sempre tenint raó.

Hem de donar molt especialment les gràcies per servir-nos de model de conducta, de participació i de compromís, hem de donar molt especialment les gràcies per haver format part de tantes i tantes pinyes, i hem de pregar-li també que per molts anys ens segueixi demanat silenci i atenció a Joan Josep Olivan Ramon, Casteller de l’Any.

14

Hi ha qui diu del segon guardonat que quan Nostre Senyor va enviar un arcàngel a anunciar la creació de la Colla Jove, ell ja hi era. De fet, si mirem les fotografies quasi de color sèpia dels primers anys de la Colla ell ja hi apareix en moltes i resulta fàcilment distingible per la seva camisa a quadres i per la seva barba.

Des d’aquell moment va esdevenir una figura clau amb les seves aportacions al dia a dia de la Colla. Recordem a tall d’exemple la confecció dels famosos penons de la Colla o l’organització de festes com la de Carnaval que van arribar a sacsejar en el seu dia la Festa a la ciutat.

I en quant a la seva aportació castellera, potser dient que quasi tota la gamma de castells de sis, set, vuit i nou han comptat amb la seva presència i que fins i tot va arribar a l’Ajuntament com a segon del pilar caminant durant dotze anys més un, com a ell li agrada dir, ens pot donar una petita impressió de la seva aportació als nostres castells.

Però si haguéssim de destacar alguna de les seves qualitats potser ens quedaríem en que, tant des de dalt el castell com des de baix, ha estat qui millor ha sabut transmetre tots els seus coneixements a la resta de companys.

Ja fa anys també que ha convertit l’Escola de Castells en un fenomen difícilment explicable que omple de gent tots els dijous el nostre local i que ha esdevingut la millor pedrera de castellers amb la que podria comptar la Colla. Es tracta, sens dubte, de qui més ha arribat a fer per que els grans castellers amb els que comptem avui en dia siguin el que són.

Pels castells assolits, pel seu peculiar sentit del humor, per la seva enorme humanitat, per les seves inestimables aportacions a la Colla, pel que ens ha arribat a ensenyar i sobretot per ajudar-nos a construir de forma tan decisiva el que avui en dia és la Colla Jove, es concedeix el casteller de l’any al mestre Joan Manel Burillo Gómez.

15

I amb el tercer dels castellers de l’any 2009 canviem radicalment de registre donat que són prop de setanta els anys que separen la seva data de naixement de la del primer dels guardonats. Però tots sabem que a la nostra Colla, aquest és un detall sense gaire importància.

Algú potser podrà dir que cinc anys a la Colla no són gaires i que potser no són suficients per marcar una trajectòria, tot i que en aquest temps hagi aconseguit esdevenir l’enxaneta que més castells de 9 hagi mai realitzat a la Colla Jove.

Si a aquesta dada hi afegíssim la gran quantitat de castells de qualsevol gamma en els que ha fet l’aleta, els números que obtindríem podrien arribar a ser escandalosos, però sols amb números no n’hi ha prou.

El realment important és el què i el com. L’important és l’enorme maduresa mostrada malgrat la seva curta edat, fruit sens dubte d’un ambient familiar exemplar. L’important és que amb seriositat i discreció ha esdevingut un model i punt de referència

16

obligat per a tota la canalla de la Colla. L’important és que tant quan les coses han anat bé com quan no ha estat així, ella i la seva família no han afluixat gens de pit i han sabut mantenir intacte el seu compromís amb la Colla. L’important és que dia a dia ha aconseguit sense soroll però amb tossuda insistència despertar la nostra admiració i agraïment. L’important és que en ella, millor que en ningú es materialitza el treball dut a terme dia rera dia per tota la Colla en general i per la canalla en particular.

El veritablement important és que si algun dia és marquessin les 10 característiques que hagués de tenir l’enxaneta ideal de la Colla, ella en tindria com a mínim 9.

Pel que ha fet i pel que farà i per damunt de tots els seus èxits i de la seva imprescindible col·laboració en les darreres consecucions de la Colla Jove, s’atorga la distinció de casteller de l’any per tot el que ha estat capaç de transmetre i d’ensenyarnos a Laís Silva.

17 1

1 3

Festes Quinquenals a Alcanar

Fires de Santa Teresa (El Vendrell)

Diada de L'Esperidió

Congrès EMT

TOTAL

24-oct

29-oct

Diada de la Mercè

24-set

11-oct

Diada de Santa Tecla

23-set

18-oct

Diada de Festa Major

20-set

1 2

4

1

1

3

Diada Nacional (TGN)

Festa Major de Guissona

06-set

Congrès de Neurociència

Festa Major del Catllar

22-ago

11-set

Sant Magí

19-ago

17-set

2

Festa Major de La Canonja

44

1

3

2

1

3

2

3

1

1

16-ago

1

2

2

2

1

3

2

1

1

Festa Major Llorenç del Penedès

Aplec Internacional a Luxemburg

1/2-ago

1

Festes de Sant Roc

Festa de les Santes (Mataró)

26-jul

1

09-ago

Festa Major Vilallonga del Camp

25-jul

1

2

1

1

15-ago

Diada de Sant Pere (SPSP)

Diada de Sant Joan (TGN)

24-juny

Festa Major de Torredembarra

Festa Major de Reus

20-juny

27-juny

Diada del Pati (Valls)

14-juny

16-jul

Festa "El Futur és Jove"

13-juny

1

Diada del Local

Aniversari Nens del Vendrell

Diada del Castell (El Catllar)

17-mai

24-mai

Festa Major de Lleida

11-mai

07-juny

1

Inauguració façana Esglèsia de Constantí

26-abr

1

1

6

1

2

1

1

1

7

1

1

2

1

1

1

2

1

1

2d6 Pd5 4d7 3d7 3d7a

Diada de Sant Jordi (TGN)

3d6

23-abr

4d6

DIADA

Diada de la Independència Gràcia (BCN)

DATA

19-abr

5

1

1

1

1

1

12

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

1

1

1

5

1

1

1

1

14

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1c

1c

15

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

5

1

1

1

1

1

12

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1i

1i 1

1

4d7a 5d7 9d7 2d7 4d8 Pd6 3d8 2d8f 5d8 3d8a 4d9f

Actuacions COLLA JOVE 2009

3 + 3c

1c

1

1

1c

1

1c

3d9f

Carme Badia

Com omples el buit de no fer castell s a l’hivern?

Montse Prats

Manel Callao Quan s’acaba la temporada es necessita desconnectar una mica, però un pic fas el sopar i l’esquiada ja te’n tornen a venir ganes. Al gener la gent està histèrica per començar!

Tot i que tothom fa altres coses. Jo faig futbol, i justament començo quan s’acaben els castells. Avui han coincidit el primer partit de lliga i la diada de l’Esperidió.

Laxman Seró

A mi a l’hivern ja em va bé que hi hagi un descans perquè et quedes a casa i fas activitats que a l’estiu no fas tant perquè surts més al carrer. A mi m’agrada endreçar-me les coses de les aficions que tinc.

Aprofito per ordenar els gojos, les postals… i així vaig passant l’hivern fins que arriba la primavera i la cosa revifa.

Andreu Piñol Em quedo a casa, jugo… Però trobo a faltar els castells. Per mi hi podrien haver assajos tot l’any!

Eusebi Campdepadrós Els primers divendres és estrany, perquè tens tant l’hàbit fet d’anar cap al local, que ho trobes a faltar. Però vaja, se supleix perfectament. Com ho supleixo? Dedicant més temps a la família, a llegir i a sortir a la muntanya. És un període que ve bé per recarregar piles. No és pas que se’m faci un buit, i menys després de les dues temporades intenses que porto. De fet agraeixes descansar per tornar amb ganes l’any següent.

18

Per desgràcia visc amb el Michael (riu) i ens passem tot el dia parlant de castells, de què s’ha de fer l’any següent. Som uns malalts! Jo, quan no hi ha castells, parlo de castells. Al novembre encara hi ha la canalla, les colònies, després els Reis… Sempre hi ha castells, i si no, pensar què s’ha de fer l’any que ve!

Carles Rodríguez No sé pas què faré per suplirho! Entre assaig dimarts i divendres, escola dijous i les sortides hi dedico bastantes hores.

Amb uns companys volem llogar una pista de vòlei per fer una mica d’esport, però seran un parell d’horetes… Em falta, em falta! Serà com quan Johan Cruyff va deixar de fumar, que tenia els xupa-xups. Jo també m’hauré de buscar un vici substitutiu!

Carme Pujol

Rosalia Piñol Fent tot el que durant la temporada els castells no m’han deixat fer. Tinc canalla, i vinc a tots els assajos de canalla i de grans: tres dies a la setmana! Això vol dir que deixo de fer moltes altres coses que haig de fer o que m’agrada fer, com caminar per la platja.

Gabriel Molina Començant al desembre preparant els assajos del pas de Setmana Santa; portem la Soletat. I com que també sóc secretari del Centre Aragonès, ho aprofito per fer les meves tasques allà baix. O sigui que omplo bastant el buit!

Núria Sirera Tenint més temps a casa, més temps per a mi… Però igualment quedo amb la gent, perquè els meus amics són aquí dintre. Jo no desconnecto gaire! I a més tots els assajos de gralles continuen. Molts anys han continuat tot l’any. I pels llavis ja va bé, perquè és una gimnàstica, i si la deixes gaire a principi de temporada no dures tant com a final de temporada.

Josep Maria Altés Descansant! Els divendres miro la pel·lícula i sopo amb la família tranquil·lament. Els castells els trobo a faltar una mica, és clar, però també s’ha de descansar una temporada per després tornar a venir amb ganes.

19

Trobo a faltar els castells, però com que també faig bàsquet, a l’hivern em concentro més en el bàsquet. Trobo a faltar els castells en si, perquè m’agrada pujar i el que se sent dalt d’un castell, però també per les amistats que hi trobes. El Kubala, sobretot…

(Passa el Kubala, Joan Carles Sánchez, i aprofita per dir-hi la seva.)

Jo crec que si això ho preguntes a final de temporada la gent ja no té més ganes de castells i diu “que comencin com més tard millor”. Però si ho preguntes passat gener la gent et dirà “que comencin ja!”

Les nostres

fotos

20

TARRAGONA: 1802 UNA NOTÍCIA TRASCENDENTAL PER CONÈIXER

ELS

BALLS DE VALENCIANS

Ja avisàvem en un article que vam publicar al setmanari penedesenc “El 3 de Vuit” del 28 d’agost del 2009 que l’aparició de noticies inèdites a l’època dels inicis dels castells no estava tancada. Ho vam demostrar publicant dues informacions datades el 1807 i 1811. Tot i el seu caire anecdòtic vam destacar la importància de trobar dades situades en aquests anys per que, a banda que n’hi ha molt poques, es tracta d’un període clau de la historia castellera: és el moment en que es produeix el salt del Ball de Valencians als inicis de les colles castelleres vallenques.

Doncs bé, avui podem oferir al món casteller una nova notícia situada als inicis del segle XIX, concretament al 1802. Està situada a la ciutat de Tarragona i, aquest cop, pensem que la seva importància és majúscula per la quantitat i rellevància de les dades que s’exposen.

Curiosament la informació no l’he trobada enmig de cap pila de papers empolsinats, ni llibres d’època oblidats. La notícia va aparèixer publicada fa tan sols 14 anys en el llibre titulat “Puerto de Tarragona. Acontecimientos notables en su construcción (1802-1829)” escrit per José Sánchez Real, malagueny nascut el 1918 i mort l’abril del 2008, a València. Sánchez Real va venir a viure a Tarragona als anys 40 com a catedràtic del IES Martí Franquès i a on va quedar seduït pel patrimoni històric de la ciutat, que va convertir en una de les seves grans passions. La ciutat de Tarragona el va anomenar fill adoptiu per la seva implicació en la vida cultural de la ciutat.

El llibre en qüestió fou editat, com hem dit, el 1995 per l’Autoritat Portuària de Tarragona. Segurament que la divulgació en un llibre que res te a veure amb els castells ha motivat el desconeixement dins el nostre àmbit. Però també ha estat important saber les vicissituds del document principal de l’època fins que Sanchez Real el va transcriure al llibre esmentat.

El mateix autor, a la introducció, explica com el maig del 1962 el tarragoní Salvador Vilaseca Anguera el va ensenyar en una reunió de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV per tal de editar-lo. Se’l va tornar a endur per mecanografiarlo fins que, passats els anys, i davant la realitat que no es publicaria, el va cedir a Sánchez Real a finals del 1974. Aquest el va tenir totalment oblidat a les seves prestatgeries fins que l’Autoritat Portuària li va oferir la oportunitat de publicar un llibre sobre el port de Tarragona. Fou llavors quan el va retrobar i el va transcriure al seu llibre. Sánchez Real acaba l’explicació afirmant que, un cop editat, el document original el va entregar a l’esmentat Institut d’Estudis. Veient aquest periple és fàcil entendre per que ens ha estat desconegut fins ara.

Pel que fa al llibre de Sánchez Real, tal i com el seu títol in-

21

dica, a les seves pàgines es transcriuen i analitzen diferents dades referents a la construcció del port de Tarragona. A la pàgina 25 i següents es copia el document “perdut”, en el qual s’explica, amb tot luxe de detalls, les festes que la ciutat va organitzar del 11 al 15 de novembre del 1802 amb motiu de la visita dels llavors reis d’Espanya Carles IV i la seva esposa Mª Lluïsa amb els seus fills i altres familiars. Els monarques venien de Barcelona on havien assistit al casament del seu fill Ferran (el futur rei Ferran VII) el mes d’octubre.

La transcripció de Sánchez Real és fidel al document original, signat pel tarragoní Pau Domingo Arnau. D’ell sabem que va néixer el 1778, fou batxiller i llicenciat en Dret; el 1799 l’Arquebisbe l’anomena advocat fiscal Metropolità i defensor del vincle; el 1806 fou nomenat Canonge. Va morir molt jove –als 31 anys- el 14 de maig del 1809. Domingo tenia, doncs, 24 anys quan va redactar el document.

Tan extensa és la crònica que, fins i tot, el prevere hi dedica un apartat dedicat exclusivament a las “Danzas populares”.

En ell hi trobem una magnífica exposició d’allò que avui en diríem “cultura popular”. A més de citar, per ordre d’actuació, els diferents balls, en fa una descripció i una mica d’història de cadascun. Son aquests: El Gremi de Pescadors amb la “danza de los Titantes” El Gremi dels Forners amb la “danza de Damas y Caballeros” El Gremi dels Teixidors amb la “danza de San Miguel” El Gremi dels Pagesos amb la “danza llamada de los Cavallets” El Gremi dels Paletes amb “la festiva danza de las Gitanas” El Gremi dels Sabaters amb la “danza llamada de Cercolets” El Gremi dels Sastres amb la “danza de los Reyes ó de las doze tribus de Israel.”

El Gremi dels Hortolans amb “un jardin ambulante” El Gremi dels Soguers o Corders amb “su danza llamada los Prims”.

Hem volgut relacionar totes les danses participants bàsicament per tres motius: en primer lloc per divulgar la noticia a tots els interessats en l’estudi de qualsevol dels elements festius que hi apareixen; en segon lloc per comprovar que ni el gremi dels Pagesos ni el de Pescadors encara no hi tenien res a veure amb els castells el 1802 (el primer cop on apareixen vinculats aquests gremis tarragonins amb els castells es el 1827); i, en tercer lloc, per comprovar que el Ball de Valencians no se’n feia càrrec cap gremi tarragoní.

Després d’enumerar els balls, acte seguit apareix el paràgraf que ens interessa. El copiem íntegre i seguit. En acabar, el comentarem.

“Amás de todas estas quadrillas, se veían otras muchas de las que llaman danzas de Valencianos, que valieron brincando motu propio, et de plenitudine bonae voluntatis, como por via de superogación, y para sainete de las fiestas; ocupándose principalmente en la plaza de San Antonio en la dificil maniobra de las torres, que forman subiendo, y manteniéndose en pie con el mayor equilibrio unos hombres sobre otros hasta el número de siete, y a veces de más; representando la pretendida estatura gigantesca de los titanes, ó aquella hazaña portentosa de haber colocado un monte sobre otro, como otras tantas gradas para escalar el Cielo;

LLOC D’ACTUACIÓ.- El primer aspecte que cal destacar en aquest punt és que la ciutat Tarragona fou el punt de trobada de les colles. La ciutat te l’honor de documentar la primera noticia d’un Ball de Valencians el 1687. A partir d’aquí, les noticies d’aquest ball actuant a la Imperial Tarraco sovintegen i continuen mes enllà d’aquest 1802 fins els nostres dies. I

(...) y aunque la empresa es algo temeraria, y parece más a propósito para estrellarse contra el suelo; sin embargo, la robustez y fortaleza de los que se ocupan, qual otros Nembrods, en la fábrica de estas torres de Babél, su habilidad y destreza, y sobretodo el estar acostumbrados á mirarlo, hace que se considere como remotísimo el peligro; y si por desgracia sucede venirse á tierra este edificio de carne humana, lo más que se experimenta, y esto rara vez, es romperse alguno las piernas, brazos, ó muslos, que son los gages del oficio.”

I fins aquí el preuat text. És, sens cap dubte, un dels relats més complerts –i, per tant, més importants- en la descripció del Ball de Valencians; i amb una antigor que atorga a convertir-se en un dels documents de referència en l’estudi d’aquest ball i, per tant, en l’estudi dels mateixos castells.

Anem ara, doncs, a analitzar alguns dels aspectes més destacats.

LLIBERTAT D’ACTUACIÓ.- En primer lloc, ja ho hem dit, el fet que cap Ball de Valencians no estava sota l’advocació de cap gremi tarragoní. Segons els cronista actuaven lliurement –de motu propio- i per pròpia voluntat. Els anomena després de tots els altres balls, per tant, la seva participació no es deuria centrar exclusivament en uns actes protocol·laris si no que, a més, tenien llibertat per continuar actuant fora d’aquests actes.

La supererogació citada es, segons el diccionari, qualsevol acció executada a més dels termes de la obligació; és a dir, que hi hauria un permís i la corresponent obligatorietat d’actuar en certs moments i llocs establerts en els actes oficials, però també la llibertat de continuar la seva activitat fora d’ells. Això ens recorda el costum d’alçar castells davant de cases de famílies benestants, davant de l’establiments públics com ara les tavernes, o davant d’una entitat, tot plegat per aconseguir uns diners extres a aquelles migrades economies. Pensem que 32 anys abans, el 1770, els quatre Balls de Valencians que van actuar a l’Arboç ja es van valdre del llevat de taula i l’actuació per les cases per obtenir ingressos extres. El sistema, doncs, continuava.

22

es que, ja ho hem dit en altres ocasions, el seu caràcter de capital de la demarcació amb bones comunicacions, propicia una major activitat a tots els nivells. Al text, Domingo situa la plaça de Sant Antoni com un dels llocs de major activitat durant aquests dies, potser per que es tracta d’una de les entrades al casc antic de major afluència de públic i, per tant, més susceptible de recaptar diners.

BALLAVEN I FEIEN CASTELLS? .- Els Balls de Valencians compaginaven danses i castells. Les teories formulades a l’entorn de l’evolució dels castells diuen que els vallencs es van distingir i van crear “marca pròpia” per que van abandonar la pràctica de les danses i es van centrat exclusivament en les construccions castelleres. En aquesta crònica del 1802 es parla que els seus components “brincaban”. Però ho fa d’una manera tan ambigua que no es pot discernir si l’autor es refereix als saltirons propis dels balls o als salts que es fan mentre es munta i es desmunta algun castell.

CASTELLS DE SET I DE VUIT.- Aquesta, potser, és l’afirmació més sorprenent del text. La tècnica que empraven els Balls de Valencians per fer les seves construccions ha estat sempre un misteri. A excepció del pilar, que tots sabem com es fa, la “torre” que tenien dins el seu repertori continuem sense treure’n l’entrellat. Recentment dos autors han publicat llurs estudis i proposat hipòtesis a l’entorn de la vessant tècnica del Ball de Valencians: per una part el reusenc Joan Bofarull al seu llibre “L’origen dels castells.

Anàlisi tècnica i històrica” (Cossetania: 2007) i, per altre el vallenc Joan Climent en una sèrie d’articles publicats a “El Pati” de Valls els mesos de març i abril del 2008. Bàsicament, tots dos arriben a la conclusió que la “torre” dels Valencians era feta amb “sostres de gent”, és a dir que la construcció adquireix una forma piramidal, ja que cada pis superior te menys components que l’anterior fins arribar a un de sol. Amb aquest sistema Climent assegura –i raó no li falta- que no es poden fer castells gaire elevats per la gran quantitat de gent necessària.

La revolució tècnica dels vallencs vindria donat en el moment en que es canvia aquesta concepció per la de la formació de pisos d’homes amb el mateix número de components per pis. Aquesta teoria quedaria avalada per les dades que ens han arribat fins avui: El millor Ball de Valencians dels quatre presents a l’Arboç el 1770 es va distingir per que va fer un castell de sis pisos. També a Lleida, al pas de la mateixa comitiva per la capital del Segrià el setembre del 1802, unes danses formades per 30 components van fer un altre castell de sis pisos. En canvi els vallencs sembla esser que ja el 1814, durant la visita del rei Ferran VII, van alçar un castell de set pisos, i el 1819 les dues colles –Pagesos i Menestrals- ja els feien de vuit pisos. La frontera entre els sis i els set pisos la marcava l’al·ludit canvi en la tècnica. Semblava, doncs, que les dades jugaven a favor d’aquesta teoria.

Però ara, amb aquesta troballa, la hipòtesis trontolla: Domingo parla clarament de construccions de “hasta el número de siete” i, fins i tot, puntualment, “de más”. Sempre ens quedarà el dubte de si l’autor del text va saber comptar correctament els

23

pisos. La meva experiència em diu que quan un cronista no hi entén ni un borrall de castells, la majoria de cops acostuma a deixar-se pisos per comptar –la pinya, l’aixecador, etc.-, però poques vegades n’hi afegeix –tot i que també n’hi ha- . Per tant, aquesta és una dada per la reflexió i una peça mes en el difícil trencaclosques dels inicis dels castells.

MOLTS BALLS DE VALENCIANS.- Un altre informació que pot sorprendre és la menció a la gran quantitat de colles de Valencians reunits aquells dies de novembre del 1802 a Tarragona.

Hem donat una ullada als nostres apunts a la recerca de Balls de Valencians en aquella època i hem trobat un bon nombre de noticies que parlen d’aquests grups. Però el mes important és que hi ha unes quantes informacions que ens parlen de trobades de diversos grups en un mateix lloc, seguint l’exemple de Tarragona. Vegem-les: El 1733 a Reus actuen tres Balls de Valencians locals –petits, mitjans i grans-, un de la Secuita i un de Tarragona. Total cinc.

El 1770 a l’Arboç es van trobar el del Catllar, el de la Riera, el del Vendrell i el dels Monjos. Total quatre.

El 1775 a Reus actuen quatre Balls de Valencians sense saberne la seva procedència.

El 1788 a Alcover actua un Ball de Valencians propi, un del Milà, un de la Masó i un del Raurell. Total quatre.

El 1792 a Reus actua un Ball de Valencians del gremi de pagesos i tres mes del gremi dels paletes. Total quatre.

Per tant, la congregació de diversos Balls en un lloc determinat i de diferent procedència era un fet habitual, entre altres coses, per que d’aquets Balls n’hi havia en molts llocs. Ja hem dit com a Lleida la comitiva fou rebuda també amb construccions humanes. Doncs bé, a Vilafranca del Penedès el dia abans, 10 de novembre, la mateixa comitiva real fou rebuda per un altre Ball de Valencians, pensem que propi. Potser algun d’aquests va anar a fer cap a Tarragona conscients que allí els monarques s’hi estarien uns quants dies i que, per tant, hi hauria festes i possibilitats de guanyar-se alguns diners...

Acabem. La notícia que hem donat avui reafirma –si es que encara era necessari- la idea que, abans que els vallencs entressin en escena per la porta gran de la castellística, existia tot un entramat de Balls de Valencians on l’activitat de fer construccions humanes formava part de la seva raó d’esser. Va ser la base on els vallencs van construir una nova realitat castellera, molt mes semblant i propera a com la coneixem avui dia.

Pere Ferrando Romeu

24