Esperidió 105

juliol del 2011 n. 105

Colla Jove Xiquets de Tarragona — www.collajove.cat

ÍNDEX Editorial · El repàs · Diada a diada · Sant Joan · El futur és Jove · El “Toc” de la Jove · La canalla · Lo Raconet: Què és i representa la camisa? · Naltrus la Jove · Entrevista a... Jordi Sentís · Castells universitaris · Què hi dius? · Les nostres fotos

3 4 5 6 7 8 9 10 10 12 14 16 18

Equip de redacció Angel Altès, Xavier Altès Montse Blanch, Adrià Calvet, Arnau Curto, Joan Gasol “Bolo”, Anna Guasch, Andreu Rovira, Mar Vileu

Col·laboradors Chantal Bertran i Miquel Seró Maquetació Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona.

C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 - www.collajove.com L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial.

L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

2

Fa més de vint anys que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va pel món. Aquella entitat que en un principi va ser creada pel foment i la difusió del món casteller, però molt especialment per homogeneïtzar i racionalitzar les cobertures asseguradores existents, ha anat assolint al llarg dels anys i mercès a una encertada gestió, un paper aglutinador i de representació en el que totes les colles s’hi senten representades. No podem deixar de banda, a més de la qüestió de les assegurances, la important tasca a nivell de seguretat, de prevenció de lesions i de comunicació dutes a terme; com tampoc, el paper capdavanter que va agafar en tot el procés que va culminar, ara fa quasi bé un any, amb la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

ho seran d’altres que avui en dia encara únicament s’intueixen. Diferents són els punts de vista i diversos els interessos que hi convergeixen i per tant, sols hi ha una sortida possible que no és altra que la del consens fruit del diàleg. Caldrà parlar i parlar molt per arribar a conclusions que puguin ser àmpliament aplicables i majoritàriament acceptades. Ja no podem anar amb imposicions ni prepotències, ni tirar pel dret o trencar la baralla quan no ens sortim amb la nostra. Qualsevol canvi ha de ser el fruit del diàleg i del consens entre totes les parts implicades, siguin grans o petites i siguin del nord o del sud. La Coordinadora ha demostrat que pot resultar una bona taula al voltant de la que s’hi pot seure a parlar.

Una cosa que podia resultar tan inversemblant com posar d’acord a totes les colles castelleres, s’ha aconseguit, no sense esforços, en moltes i moltes ocasions.

Però potser la tasca més complicada encara no ha arribat. La nostra societat evoluciona molt ràpidament i sembla que el món casteller vulgui córrer encara més.

Hi ha qui s’entesta en remoure els fonaments sobre els que al llarg de més de dos-cents anys s’ha anat bastint tot el fet casteller.

Cal posar-nos al dia. I les colles són avui molt més del que eren fa uns anys. Això no es pot negar. Però què és el que cal fer per adequar-les a la societat actual i a la situació que viuen els castells avui en dia? Aquí és on podem entrar fàcilment en conflicte. És evident que el món casteller al llarg d’aquests dos segles ha canviat i molt. Però ho ha fet sempre des d’una certa complicitat de tots els estaments implicats i d’una acceptació generalitzada dels canvis. Així, fins a assolir allò que proclamava la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de ser percebuts pels catalans com a part integradora de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació, proporcionant als membres un sentit de continuïtat.

Cada canvi comporta un risc i no per això hem de renunciar a realitzar-lo. En tot cas, hem de ser molt prudents tots plegats per intentar evitar que els castells deixin de ser tot allò que són i que va molt més enllà d’assolir grans castells. Tenim l’obligació de posar-nos al dia, d’adequar-nos als temps actuals, amb els seus avanços i les seves crisis, i de seguir endavant en el procés de modernització. A la vegada, tenim la responsabilitat de no permetre que es perdin els valors que ens han portat fins on estem avui en dia.

Divergents són sens dubte les diferents propostes que ja s’estan deixant caure damunt la taula i molt més

3

Arnau Curto

La Jove comença a enlairar-se, i prova d’això és aquest magnífic segon tram de temporada. Un període casteller en que la Jove ha avançat molta feina respecte l’any passat fins a arribar-se a plantejar el 5 de 8 per St. Joan. Però pas a pas, que hi hagut moltes més diades pel mig!

Rambla Nova i amb motiu de la festa de El Futur és Jove vam descarregar el 3 de 7, el 2 de 6 i el 5 de 6 net envoltats de canalla que no parava de saltar i cridar.

I l’endemà mateix ens en vam tornar a la carretera per a traslladar-nos fins a El Vendrell on la colla local, els Nens, celebraven el seu 85è aniversari. Els hi vam regalar la segona clàssica de 8 de la temporada. Una diada llarga, la veritat, però potser que ens hi anem acostumant... La Santa Tecla de les 5 colles... s’apropa!

1 de maig, Guissona. No sé si és que els castellers no som considerats treballadors o què, però la Jove no va descansar i va anar a per totes descarregant el segon 3 de 8 de la temporada juntament amb el 5 de 7 i es va estrenar el 4 de 8. La diada va concloure amb un pilar de 5 i una gran acollida per part dels Margeners de Guissona.

Assaig, assaig i més assaig, va ser la fórmula per a que la Jove tirés a plaça el 5 de 8 per Sant Joan. Un 5 de 8 que, tot i carregat, va omplir a la colla de ràbia i de ganes de descarregar-lo com més aviat millor. A la mateixa diada es van descarregar també el 3 i el 4 de 8, exactament la mateixa actuació que es va repetir de manera calcada el dia següent a Reus on el 5 de 8 va tornar a ser únicament carregat en fer llenya quan ja quasi tothom el donava per descarregat.

Al cap de setmana següent vam abandonar l’hospitalitat rural i vam fer cap Barcelona, concretament a Nou Barris on vam tornar a descarregar els dos bàsics de 8 i el 4 de 7 amb l’agulla.

Dues setmanes després vam fer cap a la plaça del Rei de Tarragona, on la Jove va tornar a descarregar el 3 i el 4 de 8 acompanyat d’un 5 de 7. La colla tenia ganes de més, i a Valls, a principis de juny, vam estrenar el 2 de 7 que va ser el castell que va acompanyar el 3 i el 4 de 8.

Que ens deparà el pròxim repàs? Ja us ho puc avançar: Moltes alegries!

Després de tanta feina, potser valia la pena descansar una miqueta, així que ens en vam anar de festa al bell mig de la

Visca la Jove!

4

Diada a diada Guissona. 4rt Aniversari dels Margeners. 1 de maig Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, 5d7, P5, 2P4 Margeners de Guissona: 5d7, 7d7i, 4d7, 3d7a, P5, 4P4 Xiquets de Reus: 4d7, 4d7a, 3d7, 2P4, P5 Barcelona. Festa Major de Nou Barris. 8 de maig Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 3d8, 4d7a, P5, 4P4 Castellers de Barcelona: 2d7, 4d8, 3d7s, 3P5, 2P4 Tarragona. Plaça del Rei-Aniversari del local. 22 de maig Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, 5d7, P5, 6P4 Colla Joves Xiquets de Valls: 3d8i, 4d8, 2d7, 4d7a, 2P5 Nens del Vendrell: 4d7a, 5d7, 3d7a, P5 Tarragona. Inauguració Trobada Jove Cambra. 1 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: P4 Xiquets de Tarragona: P4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: P4 Xiquets del Serrallo: P4 Valls. Diada del Pati. 5 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, 2d7, 3P5 Colla Joves Xiquets de Valls: 4d8id, 4d8, 3d8, 2d8, P5, 2P4 Nens del Vendrell: 4d7a, 5d7, 3d7a, P5 Tarragona. El Futur és Jove. 11 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2d6, 3d7, 4d6, 5d6, 2P4 El Vendrell. 85è Aniversari Nens del Vendrell. 12 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 3d8, 2d7, 2P5, 3P4 Nens del Vendrell: 5d7, 4d8id, 4d7aid, 4d7a, 3d7a, P5 Tarragona. Diada de Sant Joan. 24 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 5d8c, 4d8, 2P5 Xiquets de Tarragona: 4d8, 3d8, 5d7, 3P5 Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d7, 4d7, 4d6a, P5 Xiquets del Serrallo: 3d6, 4d6, 4d6a, P4 Reus. Festa Major de Sant Pere. 25 de juny Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 5d8c, 4d8, P5, 2P4 Xiquets de Reus: 4d8c, 2d7, 5d7, P5, 2P4 Castellers de Lleida: 4d8, 2d7, 5d7, P5, 2P4

5

SANT JOAN Després de la tan esperada nit màgica, toca oblidar les fogueres, les torxes, la musiqueta i, per descomptat, toca oblidar el nostre company alcohol.

Els menys agraciats ens aixequem relativament aviat tenint en compte que la llum del sol ens va trobar desperts poques hores abans. Hem de dinar amb la família i, aprofitant la reunió, explicar els bons moments que ens va obsequiar la nit anterior.

Més tard, un parell d’horetes de migdiada i cap a la Plaça de la Font. Ara toca fer una bona diada i, per això, comencem a deixar una mica a banda les anècdotes, les ressaques i, amb més treball, la cara de son per donar pas a la necessària concentració.

Alguns comencem a preguntar l’ordre de actuació però encara no se sap res. Uns quants minuts després arriba la notícia de que podem posar-nos còmodes per apreciar l’actuació. Actuem quarts!

El nostre primer castell és un 3 de 8. Molt bonic però també molt calorós, sobretot per a les falques que... per allí sota no passa l’aire!.

Entre castell i castell torna la tertúlia. Converses amb els coneguts d’altres colles i sempre cau alguna ajudeta a les actuacions dels altres castellers. Ràpid a escoltar, que canten pinya.

Les cares de nervis comencen a sobresortir. L’ansietat i el desig trepitgen fort la plaça. I és que el primer 5 de 8 de la temporada no és per prendre-se’l a broma. Màxima concentració i amunt. Tot sembla anar bé però hi ha massa nervis. El castell comença a tremolar a la mateixa vegada que la desesperació i el desconcert ens inunda a tots els liles. Sort que els més optimistes comencen a llençar les seves paraules d’alè. I és que la Jove pot caure però el més important és que sap molt bé com aixecar-se. Això és el primer intent i està carregat. La temporada continua i molts 5 de 8 ens esperen.

La nostra tercera aposta per la diada és el 4 de 8. Un castell sense masses complicacions però al que s’ha de mantenir amb cura. Després de tant de temps acompanyat de molta calor i esgotament, és gratificant donar-se compte que només queden el pilars. Dos pilars de 5 per ficar la cirera a les postres i amb això donar per finalitzada l’actuació.

Els castellers es dispersen i molts tornem a casa per comentar el succeït. Però abans un geladet com a recompensa i, és que passi el que passi, és gratificant saber que demà serà un dia nou amb més converses, més castells i, sobretot, moltes més il•lusions.

Alexia Fernández Rodríguez

6

EL FUTUR ÉS JOVE Són les 12:00, hora de l’actuació

Els dies abans. Quins nervis.

S’han de tancar els tallers, veus cares tristes que et demanen que volen fer capgrossos, es volen pintar la cara o es volen fer un tatuatge, però els canvia la cara quan dius que després de l’actuació ho podran tornar a fer. Suposo que era una senyal de que les coses anaven bé.

I comença l’actuació, canalla nova que prova castells nous, quina canalla que tenim!! Fins i tot gent d’escola que prova algun castell.

S’ha de posar tot a punt, comprar tot el material necessari pels tallers, acabar d’enllestir pagaments, els últims permisos... qui m’ho havia de dir que hi hauria tanta feinada! Tenia la mateixa sensació que abans de marxar de viatge. Tens la sensació de que hi ha alguna cosa que se t’escapa, però no saps quina és... i al final, resulta que realment ho tenies tot controlat.

Les 7:30. Tan aviat?

Sona el despertador i penso ”ha arribat el dia”. Aleshores tornen les preguntes, ho tenim tot?, ens haurem oblidat de comprar alguna cosa?, farà bon dia?... QUINS NERVIS!! Comença un dia molt llarg. El millor remei per despertar-se? Una bona dutxa! Just hi poso el primer peu... sona el telèfon i toca començar a córrer amunt i avall.

Quant acaba l’actuació reobrim els tallers i reposem forces amb un bon vermut de patates i refrescos!.

L’hora de dinar, paella per a tots!!

Arriba l’hora del migdia, la gent comença a marxar cap a casa. És hora de dinar i, després de tot el dia treballant, els monitors ens mereixem una bona paella, i quina paella!!!!!

Arribo a la Rambla i sorgeixen els dubtes, on col•loquem el rocòdrom? I els inflables? Li donem mil tombs, pensem mil llocs on col•locar-los i finalment decidim que el millor lloc és on havíem dit en un principi! Ja ho diuen, que les primeres impressions acostumen a ser les millors.

Amb la panxa ben plena comencem un altre cop. Alguns rondinen perquè volen fer durar més la sobretaula. Reconeixes cares que has vist al matí, i penses això és que ha agradat, bona senyal!!!

Aleshores comença a arribar gent, cares conegudes, i penses “Gràcies!!”. Fins i tot et sorprens de la puntualitat, perquè després diguin que els de la Jove sempre arriben tard! També hi són els primers cotxes plens de capses que s’han de descarregar i veus que tot comença a funcionar... no si encara ens sortirà bé!.

Els tallers es tornen a omplir de nens i els inflables no paren mai quiets! I els monitors s’enfaden, alguns criden i d’altres se’n riuen dels que criden. Hi ha moments que no sé si s’ho van passar millor la canalla o els que els havien de vigilar.

Final de festa

Doncs no, no ens sortia bé.

Arriba les 5 de la tarda i és hora de l’actuació d’animació infantil. Els Articulats ens fan passar una bona estona. Encara riem ara recordant com tots els nois de la colla intentaven fer alguna cosa que s’assemblés mínimament a una dansa. Al final encara n’hi va haver algun que va aconseguir alguna cosa una mica decent...

Com no podia ser d’una altra manera, comencen a sortir els petits problemes. Els generadors no funcionen (o no els sabem fer funcionar, que també podia haver estat). Llavors veus al Ferran Ventura per allà i penses... “uf! estem salvats!”. Però quan el Ferran no ho pot solucionar vol dir que tenim un problema, i dels grossos!. Però, de sobte, funciona!. No em pregunteu ni com ni per què, però de cop i volta el generador estava engegat. Ara si que començava tot de debò.

I ja que els havíem fet suar, quina millor manera d’acabar la festa que amb un bon tros de coca amb xocolata? Petits i grans, i alguns encara més grans, van acabar les existències del berenar, que anunciava el final d’una festa que vam gaudir petits i grans.

Sense casi haver-nos-en adonat, el Futur és Jove ja estava en funcionament, tothom està al seu lloc, la canalla comença a arribar i sembla que la cosa funciona i els nens s’ho passen bé!!.

Lorena Bleda Rodríguez

7

EL ‘TOC’ DE LA JOVE

L’evolució, la tradició i la diversitat són tres de les paraules que defineixen el món dels castells; així com les estructures, les colles, les diades, la tècnica, i com no, la música que acompanya els castells. No hi ha dos castells iguals, com no hi ha dos tocs iguals. Els propis grallers de les colles l’han fet evolucionar adaptant-lo a la seva manera de tocar i bevent de diferents fonts.

tocar de la mà dels vilanovins Grallers de l’Acord. Fins i tot els van acompanyar a les primeres diades, i van ser ells els que van portar l’inicial toc de castell que es va tocar amb camisa lila. D’aleshores ençà però, desenes de grallers que han passat per la colla l’han fet evolucionar fins arribar al que sentim avui a totes les nostres diades.

Fa uns anys en Francesc Rius, company graller, en va fer la següent transcripció, una de les coses que ens fa ser nosaltres mateixos, especials, diferents, de la Jove!.

Quan ens desplacem per les diferents places podem sentir tants tocs com colors de camises hi ha. Però quin és exactament el toc de castells de la Jove?.

Sabem que els primers grallers de la Jove van aprendre a

Oriol Nicolau

8

lacanalla

vam menjar-nos un bon pica-pica i després CARN! (oi menjaflors?). Els encarregats de les postres van ser els pares que ens van deleitar amb un bon munt de pastissos, galetes, cocs i fruita... què bo era tot!. I per a fer el dia complet, després d’atipar-nos bé ens vam endur berenar cap al nou estadi i vam poder disfrutar del partit que salvaria el Nàstic del descens... i és que van guanyar 3-1!!. Ens ho vam passar molt bé tan cantant gols, com dient coses potser no massa dignes de la canalla... però el futbol és així!.

Canalla amunt, canalla avall... la canalla no parem!! En aquests primers mesos, des de Sant Jordi, hem fet moltíssimes activitats!!.

Anem per parts. Recordeu aquella diada a Barcelona, la diada de Nou Barris? Doncs la canalla ens vam quedar a Barcelona per la tarda! I on vam anar? Ni Aquàrium, ni Zoo, ni pistes de gel... al Cosmocaixa!! Un cop vam marxar de plaça, vam anar cap allà i vam dinar al pati del Cosmocaixa. Després de dinar i amb la panxa ben plena, vam entrar dins i vam veure un munt de coses. Vam començar per anar a fer una visita al Bosc inundat, on vam veure animals i alguns que no havíem vist mai.

Peixos enormes i diminuts (i algun de molt lleig!), ocells molt curiosos, formiguers pleníssims de formigues... una passada!

Això sí... quina calor feia allà dins!!. Algun va ser molt llest i no es creia que no es podia posar la mà dins de l’aigua... ai quan va veure el cartell que deia que els peixos eren carnívors que ràpid va anar!!. Quan vam sortir d’allà vam seguir a la mateixa planta, on hi havia un munt d’experiments i de coses divertidíssimes. Algunes no tant, no siguem mentiders... però a tots ens va agradar posar les mans a un bloc de gel i després posar-li la mà a algú! O tenir ombres de diferents colors, o fer volar una pilota i fer-la arribar a un lloc... i tantes coses que vam fer!!. Després, cap a l’exposició dels dinosaures... Els vam acabar batejant a tots amb noms d’algú de la canalla, monitor o no! I res més... sortir, fer un geladet i cap al bus, direcció a Tarragona, això sí, esperant a sortir de Barcelona per posar la ràdio, eh?.

I, a mitjans de juny, arribava el que ja comença a ser típic de la colla: la Festa per a la canalla “El Futur és Jove”. La canalla ens vam quedar a dormir al local, juntament amb diversos monitors, entre la nit del divendres 10 i el dissabte 11. I què faríem al matí? Ens vam despertar i, amb molta son, vam esmorzar per agafar forces, perquè ja era aquí la nostra festa!. Val a dir que a la Rambla ens ho vam passar genial saltant i botant als inflables, escalant al rocòdrom (i també al nostre inflable!), llançant-nos amb la tirolina, fent-nos tatuatges o deixant volar la nostra creativitat en el munt de tallers de manualitats que teníem...I és que Rambla amunt, Rambla avall, no vam parar en tot el dia!. Fins i tot vam fer una petita mostra de castells al migdia on ens vam estrenar als poms de dalt de la colla uns quants de nosaltres... o si més no, vam repetir!.

Resumint: que no hem parat en tot aquest principi de temporada, que hem cansat molt i molt als monitors i que tenim ganes de seguir molestant-los tant com puguem!

Un altre dia vam anar tota la canalla i monitors (o gairebé tots) a l’arbreda de Santes Creus. A l’ombra i amb el riu al costat (en el qual crec que més d’un s’hi va fer una bona remulladeta)

L’Equip de la Canalla

9

loraconet

Què és i representa la camisa?

Què és? un símbol? Qui atorga aquesta qualificació? La resposta és ben clara: nosaltres. Quelcom esdevé un símbol quan se li donen uns valors i aquest poder és només nostre. Així doncs, la camisa castellera té el poder que nosaltres li atorguem. La camisa és un signe casteller? O és un símbol? Arribats a aquest punt ens hem de plantejar les diferències entre ambdós conceptes. La diferència bàsica que s’estableix entre aquestes dues paraules és que el símbol és la representació de qualsevol cosa abstracta i, en canvi, el signe és la representació de qualsevol cosa però sempre i quan aquesta pertanyi a la realitat, és a dir, que sigui tangible. És aleshores quan ens hem de plantejar què considerem que és i representa la camisa. És tant sols el signe comú dels castellers? O representa quelcom més? La camisa és sinònim d’esforç, superació, treball, constància, rivalitat, dedicació, lluita, triomf, derrota, col·laboració, abraçades, somriures, unitat, llàgrimes, ambició, cohesió i tantes altres coses...i com a tal, n’és un símbol.

La camisa és el signe que ens identifica com a castellers, diferenciats tant sols pel color i l’escut, però la camisa va més enllà d’això, la camisa és un símbol de valors. D’uns valors que ens han fet i ens han portat on som ara.

Així doncs, jo em pregunto qui som nosaltres per tacar i embrutar els valors comuns que ens identifiquen i que ens uneixen més enllà dels colors i els escuts? Qui som nosaltres per tacar i embrutar els valors comuns que ens fan com som, el que som i el que representem?.

Simplement reflexionem-hi.

No només de castells viu la Colla Jove, doncs entre actuació i actuació sempre es pot aprofitar per organitzar alguna activitat per tal de divertir al personal. Així, el calendari d’activitats extra-castelleres dels mesos maig i juny van estar farcits d’entreteniment i gresca.

El primer d’aquests el podríem situar el dia 1 de maig (dia del treballador, ves!) quan en acabar l’actuació a Guissona vam gaudir d’un suculent àpat de germanor preparat per membres dels Margeners de Guissona. En això dels menjars gratuïts nosaltres sempre complim i quedem com uns senyors…

Jordina Estopà

10

Andreu Rovira

Entre setmana es va projectar al local la retransmissió d’un partit de futbol… on hi jugaven dos equips no gaire coneguts, com són el FC Barcelona i el Reial Madrid, en una competició seguida per poca gent, la Champions League li diuen.

El divendres 20 de maig, al finalitzar l’assaig s’organitzà al local una festeta amb motiu de l’aniversari del nostre local d’assaig. Hi hagueren DJ’s (musiqueta variada), begudetes, i ambientet… Bona manera de celebrar l’aniversari del nostre local.

Ja entrant al mes de juny, el dia 1 es va realitzar la que es coneix com Mitja Marató de donants de sang Colla Jove 2011, organitzada per l’Associació d’Amics de la Colla Jove i la Colla Jove, en un gran gest de col•laboració en el Dia Mundial del Donant de Sang. Es preparà mitja jornada per al dia 4 de juny (dissabte) al local. La participació fou exitosa, amb un destacat nombre de donants que de ben segur reberen un simpàtic i gratuït berenar a canvi de la donació de sang.

Dissabte 11 de juny es va preparar al tram de Rambla Nova de davant del teatre Metropol la festa per als més petits, no només de la Colla sinó també de la ciutat. El Futur és Jove es va celebrar per tercer any consecutiu amb els inflables, jocs, tallers, espectacle musical,… tot per passar un matí de dissabte ben entretingut amb la mainada.

11

També va sortir a la llum la nova samarreta d’aquest any, la Jove on Tour 2011, samarreta que llueix un text pel davant recordant la consecució del primer castell de 9 de la història, a Santa Tecla del 1851; i pel darrere, el tradicional calendari casteller, per tal que tothom sàpiga on ens pot trobar fent castells.

La Colla i l’Associació d’Amics es van encarregar d’organitzar una caminada per la platja Llarga el diumenge 19 de juny.

Els qui van tenir la sort i les ganes d’assistir-hi van poder contemplar indrets com ara la cova del rei Jaume I a la Porrassa, diferents construccions, dunes i la particular flora de la platja, la Cantera romana de la Punta de la Creueta, la Cala Fonda, la Torre de la Móra del segle XVI, el Bosc de la Marquesa,…

La caminada va ser de profit si es va poder veure tanta cosa!

Les agulletes eren el de menys.

L’ENTREVISTA A..

jordi sentís Montse Blanch

Quan vas entrar a formar part de la Colla Jove?

Vaig anar a veure el concurs de Castells de l’any 80 acompanyant a la senyora Carme Estela, que era amiga dels meus pares que treballava d’enquadernadora de llibres. Jo en aquell moment tenia 8 anys. Allí vaig decidir que volia fer castells!

A la consulta del meu pare hi treballava una noia que era nòvia d’un casteller, en aquell moment eren tots joveníssims , i quant aquesta noia va saber que jo volia fer castells va dir: doncs vine a la Colla!

Vaig començar al novembre de l’any 1980, cap a l’any 81 ja va entrar el meu pare arrossegat per mi, com moltes vegades passa als pares de canalla. Després també es van incorporar els meus germans, el Xavier i la Mèlia, els meus cosins ... ara però, en actiu només queda el meu germà.

Quan vas fer el teu primer castel?

A les decennals de la Candela de l’any següent, el febrer de 1981 vaig fer el meu primer pilar a la plaça del Blat de Valls.

Llavors es feia un pilar caminant entrant a la plaça. Pensa que no hi havia tantes colles com ara ! En aquell moment jo no era molt conscient del que implicava fer aquell castell, però en tinc records... I apartir d’allí doncs mira, fins ara ...

Així doncs, vas entrar sent canalla de la Colla?

De fet vaig arribar jo i en el mateix moment o poc després va arribar el Titànic. Ens vam convertir en la canalla de la Colla!

No n’hi havia més! Al llarg de l’any 81 i 82 va anar arribant

12

nova canalla i s’assoleixen els castells de 7. Els anteriors castells els havien fet amb nens més granadets! Adolescents que provenien de l’agrupament escolta i amb un enxaneta que “deixaven” els Nois de la Torre. Probablement va ser una de les claus de poder fer els castells de set, els poms es van poder fer de veritat, amb canalla!

Aquest fet a l’actualitat ha canviat molt?

De fet han canviat moltes coses en els castells al llarg d’aquests anys, en aquells moments les colles tenien en conjunt poca canalla. Els castells aquí a Tarragona, per a molta gent i en certs sectors no estaven ben vistos, no era una activitat ben vista.

En aquest aspecte la colla Jove va ser decisiva, doncs va fer canviar aquesta perspectiva que es tenia! Tothom podia fer castells!

Hi havia gent que tenia recança a portar la canalla a fer castells. En aquests moments això ha canviat moltíssim, doncs els castells són el paradigma de l’activitat que uneix tota la societat per un objectiu comú. I ara als nens que els agrada, s’apunten com una altra activitat.

Un exemple dels prejudicis que hi havia en aquells moments és que quan vaig entrar a fer castells, un entranyable casteller de l’altra colla va posar en dubte que el fill d’un metge pogués ser enxaneta. I això està escrit en una entrevista que se li va fer en els primers Esperidiós...

La meva entrada va fer molt forat a l’escola on anava, al Pax, i a partir d’allí van entrar més nens i també nenes, evidentment no tots del Pax... Cap a l’any 83 o 84 ja vam anar de colònies a Barruera , tota la canalla de la colla. En aquells moments ja

també en l’època del Ferran Ventura vaig ser segon cap de colla, amb l’Albert Grau vaig ser Cap de Canalla i les temporades passades que vaig ser segon cap de colla amb el Jordi Crespo. Totes aquestes etapes et corteixen en la responsabilitat amb la Colla i influeixen que en algun moment et posis al capdavant. Si hagués buscat el moment potser no l’hauria trobat, però ara el context que es va donar, que el Jordi Crespo per motius professionals ho va haver de deixar, vaig creure que era una llàstima deixar el procés que ell havia iniciat i em semblava que aquests tres anys no podien quedar així. Vaig decidir que si comptava amb el suport de qui jo creia que necessitava valia la pena posar-s’hi i com que vaig aconseguir l’Equip Tècnic i el President que jo volia ho vaig veure clar.

Sense aquest equip no m’hauria atrevit.

Són moltes hores de dedicació: assajos, sortides, reunions, juntes, actes institucionals, ... però ho faig amb ganes! A més és molt important el suport que tinc de la Cristina, la meva dona i de les meves filles, doncs és un esforç personal, però també hi ha molta part de sacrifici familiar que no es veu però que és molt important i que jo tinc i agraeixo molt. Quan vaig prendre la decisió la vaig prendre conjuntament amb ella.

Què li demanaries als castellers de la Colla?

erem un grup de canalla molt semblant al grup que tenim a l’actualitat.

Hi ha gent d’aquella època a la colla?

Que segueixin treballant, que amb aquesta dinàmica que ens ha inculcat el Jordi Crespo amb les famoses paraules “Treball i concentració“, podem arribar molt lluny. Aquest és el camí.

No ens hem de confiar, sinó saber que les coses van pas a pas.

M’agradaria trasmetre-li a la colla que amb la dinàmica que s’està portant, evidentment podem tenir ensopegades, però que la Colla Jove pot aspirar a tot perquè tenim un potencial humà i un entorn social equiparable a les millors colles que hi hagi en aquest moment, malgrat en sentit casteller encara ens falta algunes coses. Per això jo li demano a la gent paciència i sobretot molta humilitat, perquè quan fas passos endavant, sempre hi ha el perill de creure’t que ja ho faràs tot, i no ! sempre has d’acotxar el cap i seguir treballant.

Jo sempre ho he dit que qui té camisa la té per sempre

Algún n’hi ha. Si miréssim 15 anys enrere encara n’hi havia molts, però esclar, la vida canvia, hi ha gent que passa etapes que no ve i després torna. Pots anar tenint diferents focus d’interès al llarg de la vida.

Però jo sempre ho he dit que qui té camisa la té per sempre! Pot ser que no siguis un membre actiu de la colla, però sempre és la teva colla, i si algún familiar o conegut et demana que vol fer castells, sempre el remetràs a la teva colla, a la Jove.

Aquests castellers no actius, va haver-hi una època que si es posaven la camisa puntualment eren malvistos. Es deia: “fixa’t, els que només venen per Sant Magí i Santa Tecla!” però jo crec que aquests castellers també són molt importants. Molta gent no té ni el temps ni l’interés necessari per seguir el ritme exigent de tota la temporada, però se senten de la Colla i es posen la camisa perquè per ells és tradició a les actuacions de Sant Magí i Santa Tecla i el Concurs.

En aquell moment aquests castellers són un més dins la pinya, són necessaris per la colla i tenir-los ens aporta solera, com a les colles veteranes. De fet ho comencem a ser, de veterans...

Quan decideixes ser Cap de Colla ?

Durant uns anys, molt jovenet, vaig estar en l’equip de Canalla,

13

Tens algun record especial de tota la teva vida castellera?

El primer pilar el recordo, era el meu primer castell, tinc records d’aquell dia, i després també recordo molt la diada on vam fer el primer castell de nou, el quatre de nou carregat i el primer cinc de vuit descarregat, acompanyat del dos de vuit.

Era la Santa Tecla del 93, però no era el dia de Santa Tecla, perquè va ploure i vam postposar la diada al diumenge 26.

Vam actuar la Colla Jove en solitari i vam omplir la Plaça de la Font a vessar. Tinc flaixos puntuals del quatre de nou i del cinc de vuit d’aquell dia. I tinc gravat en el record el crit de la Plaça al carregar el 4.

També recordo molt la diada que vam organitzar el 13 de novembre de l’any 94 que ens vam treure de la màniga, doncs després de provar el cinc de nou al concurs, era un castell que li veiem moltes possibilitats i vam decidir tornar-lo a provar.

En aquell moment érem els únics que ens vam atrevir a atacar aquell castell. Castellers de Valls deien que era impossible

Creus que les ‘’5 Josep Sanjuán Jo crec que s’allargarà de totes maneres. Cinc rondes ho trobo una barbaritat. Independentment que les dues rondes afegides siguin rondes de millora i rondes de repetició, allargarà la diada.

tornar-lo a fer, s’havia fet al segle XIX, i la colla Jove, una colla que l’any anterior havia carregat el seu primer castell de nou, va tenir el “descaro” de provar-lo. No el vam aconseguir, però aquell dia vam fer un intent que era com una pedra, si aquell nen no hagués patinat!! jo crec que aquell dia el fem ! Aquell record el tinc molt present, primer patina el dos i se’n va entre els sisens, el castell aguanta i el nen intenta tornar a pujar però el castell ja està tocat de mort i cau.

El tres de nou de l’any 2008 després de nou anys sense descarregar-lo i no només descarregar-lo sinó de la manera que es va fer! tinc el convenciment que allà va començar una nova etapa que és en la que estem ara.

Sabina Infante Jo penso que si totes les colles tenen els objectius preparats no ha de succeir pas res. Tothom fa la seva feina i no passa res. Clar, que sempre pot passar que les colles tinguin problemes i hagin de fer ús d’aquestes rondes

CONTRA GUSTOS NO HI HA RES ESCRIT...

ELS PREFERITS DEL JORDI Colla?

Colla Jove de Tarragona Posició en un castell?

L’enxaneta simbolitza la glòria de tota la colla.

Castell?

5 de 9 Cap de colla?

Per no dir-ne algun de la Jove i pel que va representar en el seu moment , el Melilla. Va canviar completament la dinàmica d’una colla.

Casteller/-a?

De petit tenia mitificat l’Àngel Batet de la Colla Vella Sortida Cós del Bou. L’associo amb l’inici de la temporada de veritat.

Plaça?

El Catllar, perquè s’hi fa fosc amb dignitat i grans castells!

Pit o cuixa?

Pit. Dalt o baix?

En els castells, el que convingui per la Colla.

14

Albert Blay En part afectaran per a bé i en part per a malament. Trobo que els intents desmuntats si no es fan en la mateixa ronda en la que es fan els castells en sí agilitzaran la diada, tot i que serà un problema per les colles amb un mal dia.

Arnau Curto

5 rondes’’ de Tarragona afectaran a la durada de les actuacions castelleres?

Meritxell Martorell

Gorka Bertran Trobo que allargarà més l’actuació. S’hauria de començar abans, ja que la calor és insuportable. Acabarem esgotats i molt tard.

Montse Masdeu

El final no és pas si són 4 ó 5 rondes, sinó els castells que es puguin tirar, les caigudes, el ritme de muntar les pinyes. És cert però, que hi ha colles que amb 3 rondes ja han acabat, és clar que també és veritat que hi ha colles que necessitaran les 5 rondes per una raó o per alguna altra. Aquí es crea un problema: que hi ha colles que han acabat a la tercera ronda i d’altres que a la cinquena estan muntant pinya. Que si serà més fluida o no? Dependrà d’altres variables.

Estic totalment a favor. Beneficia als qui els hi va bé l’actuació i no perjudica a ningú. De vegades les colles a les quals no els hi ha anat bé els castells tenen més temps per recuperar als baixos o a la canalla. És un bon mètode que a més, alleugerirà les actuacions feixugues d’estiu.

L’experiència que s’ha viscut en les actuacions amb cinc rondes demostra que aquest model de diada dinamitza molt l’actuació. Jo estic a favor de portar els castells al dia, de portar-los de cara a l’espectador a plaça. Estem obligats a agilitzar les diades.

15

C. Sant Llorenç, 5. Tarragona

Eusebi Campdepadrós

CASTELLS univer Molts dels castellers de la nostra colla i de moltes d’altres han sentit a parlar alguna vegada dels castells universitaris, però la gran majoria no saben bé com funciona o a què es dediquen aquesta gent. Potser aquest article ajuda a veure amb uns altres ulls tot aquest món misteriós.

Tot aquest món universitari veu la llum cap a l’any 1994, quan es crea la primera colla de castells a la universitat. Es diuen els Ganàpies de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona).

Aquesta colla, que vesteix una camisa de color blau fosc, va començar a traçar una nova trajectòria en la forma de fer castells, on l’any següent se li afegirien els Arreplegats de la Zona Universitària (Universitats de la ciutat de Barcelona), que porten camisa de color verd quiròfan, i durant els anys següents es van anar creant la resta de colles fins a configurar el mapa universitari actual.

En l’actualitat existeixen fins a 8 colles universitàries, les dues esmentades anteriorment, on hi afegim els Marracos de la Udl (Universitat de Lleida, camisa de color gris), Xoriguers de la UdG (Universitat de Girona, camisa blau cel), Pataquers de la URV (Universitat Rovira i Virgili, camisa color taronja), Emboirats de la UVic (colla refundada en l’actualitat després d’haver estat extingida durant un període, color de camisa vermell), els Bergants de Terrassa (camisa de color groc) i els Passarells del Campus TCM (Mataró, camisa de color grana / bordeus).

La particularitat de les colles universitàries envers les que formen el món casteller convencional és que tots els seus membres han de pertànyer al col·lectiu de la universitat. En quant als castells en si, les estructures que hi podem veure no es diferencien pràcticament de les que veiem habitualment a les places. El fet de que tothom sigui universitari es fa especialment palès en el tema de la canalla, veient normalment enxanetes de 20 anys i que puguin pesar al voltant dels 50 quilos. A banda de la curiositat que suposa veure castells amb aquesta canalla, això fa augmentar nota-

blement la dificultat dels castells, fent que s’acostumin a veure castells a ritmes bastant més lents de l’habitual en colles convencionals.

En l’actualitat existeixen fins a vuit colles universitàries

16

En quan a les diades, les colles es reuneixen en 2 períodes de l’any, relacionats amb cada quadrimestre del curs universitari. Així doncs, cada colla (si més no, les més consolidades) acostuma a organitzar una diada

rsitaris

Bruno Mesa

Cap de colla dels Pataquers de la URV en la temporada 20102011: Els Pataquers som la colla universitària de la Universitat Rovira i Virgili i aquest curs que començarà ja farà cinc anys que rondem per les diades! Cada any hem anat creixent en quant a gruix de gent i en nivell de castells, i ara el nostre sostre està en els castells de sis i mig (5d6, 4d6a, 3d6a, 3d6ps, 2d6c...) tot i que el que més ens caracteritza com a colla, són les ganes de passar-ho bé i de que tothom tingui la oportunitat d’aprendre una mica sobre el món dels castells, per sobre de fer castells més o menys grans.

Adrià Pallejà

Personalment, veig els castells universitaris com un espai on conèixer gent d’arreu, disfrutar fent castells i sobretot, ensenyant el seu funcionament a la gent que no els coneixia anteriorment.

I creieu-me, el fet de veure com un madrileny o unes basques disfruten assajant i s’enganxen al mundillo, és molt motivador!

Adrià Pallejà

Membre de l’equip de pinyes dels Arreplegats de la Zona Universitària, temporada 2010- 2011

d’hivern i una diada de primavera. El calendari de les diades es determina en la reunió de “Manaires”, on membres destacats de cada colla es reuneixen un dia per configurar el calendari. Aquestes reunions acostumen a crear alguna discòrdia o problemàtica entre colles, fet que podria recordar a reunions de la Coordinadora de Colles Castelleres, però amb el temps s’estan buscant nous mètodes per a que les colles que vulguin puguin fer les seves diades i que totes rebin més o menys el mateix suport.

Però els castells universitaris impliquen molt més que castells.

Un cop s’acaba cada diada i tots els castells, la colla amfitriona té organitzada una sèrie d’actes: gimcana, menjar col•lectiu, festa fins a altes hores... per a fomentar (o almenys intentar-ho) el bon ambient dins del món casteller universitari, fent que moltes i molts castellers esperin amb delit l’arribada dels Dijous universitaris.

En la nostra colla tenim molta gent implicada en diverses d’aquestes colles universitàries repartides arreu del territori, que també han volgut donar la seva opinió de com veuen ells el món casteller universitari. Són Bruno Mesa, dels Petaquers de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Adrià Pallejà, dels Arreplegats de les universitats barcelonines, i Sergi Sarlé, dels Marracos de la Universitat de Lleida.

17

Els Arreplegats som la colla que agrupa totes les universitats de la ciutat de Barcelona. La colla va celebrar aquest any passat el seu 15è aniversari, on hem pogut veure tot el camí fet fins ara, amb la gent que porta anys a la colla i tota la gent nova d’aquesta temporada, que no ha sigut poca. Ens agrada fer castells per a intentar superar els nostres límits contínuament, a banda de l’essencial, que és fomentar el món casteller entre la gent que ve i donar oportunitats a tothom en els castells. El maig del 2009 descarregàvem el 4de8 per primera vegada a la història, i el maig del 2010 carregàvem el pilar de 7 amb folre i manilles, com a castells més destacats de la nostra colla. Per part meva, va ser la manera de conèixer els castells des de zero, obrir-se a aquest món, per un temps més tard, descobrir-los a través de la Colla Jove. Poder viure aquest esforç per a la superació, aquesta afició als castells i a obrir-te a un ambient universitari únic, és realment tot un plaer.

Sergi Sarlé

Membre de l’equip tècnic dels Marracos de la Udl, temporada 2010-2011 Fa uns deu anys, en terres austeres pel que fa als castells, un grup d’universitaris van decidir crear els Marracos de la Universitat de Lleida. No es tractava de fer grans castells, ni tant sols es tractava de fer-ne de sis, tan sols simplement era la necessitat de divertir-se fent alguna cosa que realment els hi agradava.

Deu anys després la colla continua caminant, amb pas lent però ferm, i els valors segueixen sent els mateixos...

Per algú que està en una colla “convencional”, potser costa d’entendre quina necessitat hi ha de fer el que fem. És simple, com molts jugant a futbol, o bàsquet per a l’equip de la universitat, d’altres tant sols busquem fer castells, una excusa més per conèixer gent, fer vida a la universitat i passar-ho bé, molt bé.

Un canvi de xip, sense pensar en resultats, encara que a vegades ens sigui difícil.

En temes purament tècnics...que voleu que us digui, com ja he dit al principi, fem el que podem. Actuació sostre : 5/6, 4/6a, 2/6 i p.5....

Les nostres

fotos

18

19

20