Aprenem en xarxa: el projecte i la seva metodologia Imatge CC0 Public Domain / Pixabay.com
Aprenem en xarxa: el projecte i la seva metodologia
1. Introducció: Què i per a què El projecte Aprenem en Xarxa el formen escoles i instituts públics del barri de Sant Martí-Poblenou, professionals docents que surten de la seva zona de confort i analitzen la pròpia feina, comparteixen les fortaleses i exposen els reptes pendents, amb honestedat i transparència. La iniciativa respon a les seves inquietuds per millorar l’educació des del territori a partir de la diversitat i riquesa de perspectives de tots els centres participants, i de la ferma voluntat per superar els reptes col·lectius. Els protagonistes son les direccions dels centres, els equips de professorat, l’alumnat i les famílies, la comunitat educativa sencera, que es converteix en un referent de participació i compromís educatiu a Barcelona. Amb el suport del Consorci d’educació de Barcelona, dels referents del Districte i dels Serveis Educatius del barri, Aprenem en Xarxa es proposa un exercici de responsabilitat i recull en aquest document la visió reflexiva del que s’està fent be a les escoles i instituts, com es valora des del propi centre, i quins són els reptes pendents. La coordinació per part de la UAB fonamenta la iniciativa en propostes teòriques rigoroses i de qualitat. El recolzament de la Inspecció d’Educació consolida espais de reconeixement i pràctica innovadora. La participació de tots, en últim terme, fa possible la realització d’un projecte que genera coneixement, fa emergir les fortaleses compartides i documenta el lideratge educatiu que actualment desenvolupen els centres participants. Neus Lorenzo / Francesca Burriel
2. Metodologia de treball El treball d’aquesta xarxa va seguir la següent seqüència i estratègia:
• 2.1.- Demanda inicial i definició del projecte Un grup de docents del Poblenou, es planteja la necessitat de fer una mirada al treball que realitzen els centres del Districte, doncs es palesa la necessitat de trobar el temps i els recursos per a analitzar el camí recorregut, els projectes endegats, les dinàmiques provocades i els resultats obtinguts. En una perspectiva d’identificar les fortaleses de cada centre i comunitat però també aquells elements que podrien millorar a partir d’una mirada focalitzada.
Projecte Aprenem en Xarxa. Escoles i Instituts públics del Poblenou
2
Aprenem en xarxa: el projecte i la seva metodologia
El projecte comença a visualitzar-se en dues entrevistes informals entre responsables de tres dels centres del territori i la inspectora del territori, més dos responsables del Consorci d’Educació en una tercera trobada. Es tractaria de promoure una anàlisi durant dos anys que permetés reforçar, els vincles entre els centres educatius, en especial en la relació entre primària i secundària, allò que ja funciona i millorar els aspectes que s’identifiquin alhora de servir d’inspiració i motivació per a d’altres centres i territoris propers.
• 2.2.- Objectius En el diàleg inicial, es van concretar tres objectius per al projecte: 1. Posar en valor el treball i les dinàmiques educatives dels centres. 2. Transferir coneixement entre els centres i posar-lo a disposició de la comunitat educativa. 3. Apropar els centres de Poblenou i especialment apropar els de primària i secundària.
• 2.3.- Estructura organitzativa del projecte Per desenvolupar aquest projecte es va preveure la participació de: •
Un dinamitzador: Assessorament col·laboratiu de la UAB que ajudaria a operativitzar el projecte, ajustar-se a els fases i els terminis, establir el format i contingut dels articles.
•
El grup motor: responsable del projecte. Integrat per 6 – 8 persones que es reuneixen regularment per impulsar el projecte amb el dinamitzador.
•
Una secretaria tècnica del projecte: El CRP del Servei Educatiu de Sant Martí, que donarà suport a les convocatòries, actes, documentació i a la organització de les activitats del projecte.
•
Un equip de cada centre: participen en el projecte aportant les dades del propi centre i observant els altres centres d’acord a una organització preestablerta. Per parelles o en petit grup es responsabilitzen d’escriure l’article i aportar la documentació addicional que estimin oportuna.
•
Seminaris: Distribuïts al llarg dels dos cursos, han de servir per validar fases i per discutir i fer propostes. Participen tots els equips dels centres i el grup motor. Orientativament, quatre seminaris, dos per curs acadèmic.
•
Plenaris: Tres trobades, a l’inici del projecte per presentar-lo, en acabar el primer any i en acabar el projecte. Projecte Aprenem en Xarxa. Escoles i Instituts públics del Poblenou
3
Aprenem en xarxa: el projecte i la seva metodologia
• 2.4.- Cronograma previst L’estudi, en la seva definició inicial, duraria dos anys (dos cursos acadèmics) i s’estructuraria al voltant de les següents fases: 1. Setembre de 2014: Constitució d’un grup motor integrat per 6 o 8 persones dels centres participants i l’assessor de la UAB. 2. Octubre de 2014: Delimitació dels objectes d’estudi, a partir dels següents focus: a) Projectes: quins projectes han dissenyat i endegat els centres? Quins temes? Quin abast? b) Lideratge, equips i participació: qui ha liderat els projectes i la resta d’actuacions al centre? Quina estructura? Quin relleu? Quins mecanismes de col·laboració, delegació, participació? Quina sostenibilitat? c) Dinàmiques i processos: Quines maneres de treballar són singulars? Quines donen els millors resultats? Com participa l’alumnat? Com aprèn? Com participa la comunitat? Com es fan xarxes? Quines dificultats? Quins esculls? d) Resultats educatius: quines evidències es poden identificar? Com s’han recollit? Quin abast tenen? Quina valoració en fa la comunitat? Quines propostes? 3. Novembre 2014: Delimitació d’un marc referencial / teòric per a concretar la mirada i els elements d’anàlisi o contrast. 4. Desembre a març 2015: Observació i estudi dels primers bloc triat. 5. Abril – maig 2015: Discussió i comunicació de resultats 6. Setembre a desembre 2015: Observació i estudi del segon bloc triat. 7. Febrer març de 2016: discussió i comunicació de resultats. 8. Abril – maig de 2016: tancament de l’estudi, documentació, difusió, publicació.
• 2.5.- La concreció del pla Aquest pla inicial va concretar-se finalment en dos processos de treball diferenciats per al primer i segon anys.
Projecte Aprenem en Xarxa. Escoles i Instituts públics del Poblenou
4
Aprenem en xarxa: el projecte i la seva metodologia
El primer any es dedica a la preparació d’un article per cada centre en el que s’explica una experiència de valor per al centre que es comparteix a través de l’article. Aquesta producció es presenta en dos seminaris, un al febrer i l’altre al juliol, en els que cada centre exposa la seva experiència davant una representació de tots els centres de la xarxa i posteriorment es fan reunions simultànies en les que es dialoga i s’aprofundeix en les diferents experiències presentades en grups reduïts de docents interessats en una pràctica concreta. El segon any es divideix en dos parts: una primera en la que s’organitzen visites d’aprenentatge als centres en les que grups de docents visiten altres centres de la xarxa en base a un protocol preestablert i aprofundeixen en una experiència o dinàmica educativa concreta. El segon semestre es dedica a iniciar projectes compartits entre centres. Igualment es realitzaran dos seminaris d’intercanvi per compartir l’experiència. El treball realitzat durant el primer any genera les següents dinàmiques i projectes: •
Reunió plenària de presentació a Can Felipa el juny de 2014, assistència de més de 100 docents de tots els centres de la xarxa.
•
Primer seminari de presentació d’experiències, realitzat a l’escola La Llacuna, el febrer de 2015, en el que es presenten i debaten sis de les experiències de sis centres. Participació de més de 60 docents de la xarxa.
•
Segon seminari de presentació d’experiències, realitzat a l’escola XX, en la que es presenten les set experiències restants. Participació de més de 60 docents de la xarxa.
•
Segona reunió plenària, realitzada l’octubre de 2015 en la que es fa balanç del primer any i es presenta la proposta de treball del segon any. Participació de més de 60 docents de la xarxa.
•
Disseny i publicació d’un espai web del projecte on figuren els 13 articles, documentació textual i audiovisual de les diferents activitats i aquest article introductori.
• 2.6.- Estructura dels articles sobre experiències Per elaborar els articles, es va pactar un format comú. D’unes 6 planes d’extensió aproximadament, i havia de servir per a que el conjunt d’articles dels diferents centres tingués una certa coherència en els temes i les extensions: 1. Contextualització del centre (menys d’una plana): elements clau per entendre la identitat del centre. És una breu presentació sintètica de menys d’una plana. Cal pensar que si algú té interès en la història del centre podrà anar al seu web, bloc, ... Projecte Aprenem en Xarxa. Escoles i Instituts públics del Poblenou
5
Aprenem en xarxa: el projecte i la seva metodologia
2. Projecte (una plana): Explicació dels objectius i contingut (de què tracta, quines són les activitats, quan es fan, com s’avaluen) del projecte. 3. Lideratge i participació (una plana): Qui el va impulsar? Qui participa? Com s’afavoreix la participació en el projecte? Quin suport té (direcció, equips, departaments, administració)? 4. Dinàmiques (una plana): Quin és el dia a dia del projecte? Com és una setmana normal del seu funcionament? Quins processos es segueixen regularment en el projecte (per fer-se una idea de com funciona)? Quines “dinàmiques” genera al centre”? 5. Resultats (una plana): cal acotar-ho amb cura. El concepte de resultats cal abordar-lo amb mirada oberta, complementant evidències de diferent naturalesa, poden ser resultats quantitatius, dades “dures” o també elements qualitatius, relats o dinàmiques. En qualsevol cas, es considera important poder “documentar” allò que el projecte provoca o produeix en el centre que es considera que té valor. 6. Conclusions (una o dues planes): elaborades després dels seminaris en els que s’exposaran els projectes i podran ser comentats i contrastats. Es tracta de destacar els elements clau, els desafiaments ,el valor afegit que suposen, com es fan sostenibles....
3. 3.- Cinc aspectes metodològics del funcionament
1 2
El primer element clau és l’origen de la proposta i la concreció de la tasca a desenvolupar que va sorgir d’un grup de professionals del territori. És el que s’anomena un procés bottom-up que parteix del territori i busca el suport d’altres agents. En segon lloc, és important assenyalar el treball col·laboratiu basat en el diàleg en el que el projecte es va concretant a partir de la participació de l’equip motor, reunit en sessions de 90 minuts, regularment. El diàleg permet construir propostes basades en la validesa dels arguments de qui les formula i de l’aprovació del grup de treball, independentment del centre de procedència i de la posició que ocupa cadascú. Com a anècdota exemplificadora, val a dir que el nom de la xarxa (Aprenem en xarxa) i el lloc de trobada també van ser decisions participatives.
3
En tercer lloc, l’èmfasi en l’aprenentatge i la generació de coneixement compartit que permet aprendre d’altres companys, d’altres centres a partir de mostrar pràctiques de valor. Aquest aprenentatge es
Projecte Aprenem en Xarxa. Escoles i Instituts públics del Poblenou
6
Aprenem en xarxa: el projecte i la seva metodologia
produeix tant en qui presenta que pot sistematitzar allò que fa com en qui escolta i observa, que descobreix altres formes de treballar.
4
En quart lloc, partir del valor, d’allò que es considera positiu, innovador, per poder al seu torn, ser objecte de millora. Quan es posa l’accent en compartir pràctiques referencials, els sistemes motivacionals milloren i l’autoestima individual i col·lectiva també. Això no obvia que en presentar projectes, es puguin identificar també aspectes que poden ser millorats i és en aquesta dinàmica que tothom surt reforçat.
5
En cinquè lloc, la participació d’un assessor col·laborador extern, que pot aportar la distància necessària per tenir una visió global del grup de treball, i alhora la possibilitat d’animar la generació de coneixement a partir del context de cada centre i del grup, facilita el desenvolupament de la tasca col·laborativa. També s’ha insistit molt en el projecte en la importància de generar coneixement que pugui ser compartit a partir de documentar allò que es fa. Per això els articles són un element important que està present en la proposta metodològica dels dos anys del projecte. En alguns casos, el projecte ha permès descriure i escriure pràctiques valuoses que encara no estaven sistematitzades i per tant, que no es podien compartir. L’espai web del projecte esdevé un banc de coneixement compartit que resta a disposició de la xarxa però també de qualsevol altre professional o col·lectiu que vulgui. Un darrer element que, encara que és formal, té una certa importància: la utilització de estratègies organitzatives i de participació per tal d’optimitzar el temps i respectar el treball i els temps professionals i personals. Tant les trobades del grup motor com els seminaris d’intercanvi i els plenaris han durat 90 minuts i han començat i, sobretot, acabat amb puntualitat i la feina prevista feta. En aquestes sessions pràcticament tothom ha participat (no han estat mai sessions només informatives), i això ha estat possible per la motivació i bona disposició de les persones que han participat però també perquè sempre s’han organitzat dinàmiques d’intercanvi i debat, pautades i monitoritzades.
Màrius Martínez Barcelona, novembre de 2015
Projecte Aprenem en Xarxa. Escoles i Instituts públics del Poblenou
7