Relats visites aex

Segona Fase del projecte Aprenem en Xarxa. Curs 2015 / 2016

Introducció Què fem?

Visites entre les escoles i les escoles i els instituts per mostrar, conèixer i contrastar petits projectes.

Per què ho fem?

Per mostrar fortaleses dels projectes educatius de cadascú, per aprendre i millorar en l’esforç que representa presentar el que fas als altres, per interaccionar, recollir i contrastar amb els altres, per començar a construir de forma conjunta per millorar l’educació dels infants i joves.

Per descobrir en el fer dels altres, per inspirar-nos en aprofundir en la nostra manera de fer, per a promoure noves maneres de fer.

Com ho fem?

El grup motor de l’AEX promou les visites com a forma de treball per aquest curs, per tal de donar un pas més en el treball conjunt que durant el primer curs es va centrar en la redacció d’un article per escola o institut que posés de rellevància els respectius projectes educatius.

Cada escola i institut decideix quins projectes exposar.

El CRP dóna a conèixer a tothom els possibles projectes a visitar.

Les escoles i instituts, d’acord amb la seva situació, concreten la seva demanda. Per fer-ho pensen, especifiquen i escriuen les expectatives en relació a les visites d’aquells projectes que els interessen.

Cada escola i institut ultima la presentació, tot considerant les expectatives rebudes dels visitants.

Les visites es porten a terme. Hi participen un grup petit de mestres o professors que reben informació dels amfitrions i després passen a observar el projecte in situ, per acabar amb una conversa final de contrast. En aquest fet cal considerar que, no es tracta de judicar o valorar allò que s’observa; és una oportunitat per a l’aprenentatge de tothom; és productiu identificar evidències d’allò que s’explica o observa.

Acabades les visites tant els visitants com els amfitrions fan un breu relat de l’experiència.

Es realitza un Seminari de discussió, on hi són convocats tots els mestres i professors, per tal de posar en comú els aspectes més destacables de l’experiència de les visites intercentres, així com per establir perspectives de treball per al curs 2016-2017 en la línia d’encetar la realització de projectes conjunts entre escoles i entre escoles i instituts.

Pàgina 2

Relats centres visitants

Pàgina 3

Eines 2.0 a l’ensenyament / aprenentatge de la llengua anglesa Centres Visitants

Centre Amfitrió

Partint de la importància de les tecnologies i l’anglès a la nostra societat actual, l’escola Pere IV fa una aposta clara per treballar les habilitats comunicatives integrant les TAC. Des de primer de Primària, s’imparteixen blocs de continguts d’altres àrees en la llengua estrangera però és a Cicle Superior on es fa una integració total: AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres) en les àrees de Coneixement del Medi i Matemàtiques, aprofitant que és la mateixa mestra que fa aquestes àrees i és l’especialista d’anglès. A més, l’espai físic també és favorable, ja que, disposen de dues aules d’anglès i un espai intermig polivalent al passadís.

Els blocs de continguts de medi estan definits i programats i és la mestra qui decideix quins fa en català i quins fa en anglès. Durant tot el curs es desenvolupen diversos projectes col·laboratius que integren les eines digitals, continguts de l’àrea de coneixement del medi, matemàtiques i la llengua anglesa. En aquestes estones, els alumnes s’organitzen en grups heterogenis per centres de treball, sent cadascun d’ells els protagonistes dels seus propis aprenentatges. Se li dóna una gran importància a l’ús de la llengua oral per tal de facilitar el desenvolupament de l’expressió oral i escrita.

Les tecnologies formen part de la rutina diària a l’aula. A partir de 3r tenen adreça de mail (domini de l’escola: nomnen@pereiv.cat), fan servir moltes aplicacions, per exemple intercanvien informació i deures amb el seu grup de treball i la mestra via Google Drive (la mestra contesta a qualsevol hora).

L’escola, per portar a terme aquesta metodologia, disposa d’una important dotació (molts ordinadors de sobretaula, portàtils, i-pads i tablets, televisió de plasma, pissarra digital, webcams, etc.). Aquesta conjunció de tecnologia i llengua, els permet promoure i afavorir oportunitats de col·laborar per construir coneixement i facilitar un enfocament d’aprenentatge invertit (flipped classroom).

Pàgina 4

En concret, durant la nostra visita, vam fer l’observació del projecte “geolocalització”, el qual estaven treballant en aquell moment. Es tracta d’un projecte que fan col·laborant amb una escola d’un entorn rural totalment diferent al que trobem en el nostre barri de Poblenou. Hi ha un producte final que és un intercanvi, en el qual, es visiten mútuament i han de superar una gimcana. Prèviament a aquestes visites, han hagut de fer tot un treball d’anàlisi de la zona, descripcions físiques d’edificis, biografies dels arquitectes, localitzacions en mapes interactius (google earth i maps).

Per últim, quant a l’avaluació, per comprovar que els objectius d’aprenentatge per part dels alumnes s’han adquirit els alumnes fan servir rúbriques individuals d’autoavaluació (individual i grupal); rúbriques d’assoliment de continguts i observació directa per part del mestre.

Com a conclusió, vam veure que a l’aula es crea un entorn que proporciona un aprenentatge actiu de la llengua anglesa i que els resultats són fàcilment observables.

Rachel Gérez i Mónica Pardo, mestres de l’escola Fluvià

Tractament de l’Anglès a l’escola Bogatell Centre Visitant

Centre Amfitrió

Estructura de la visita 1. Explicació del projecte d’anglès de l’escola Bogatell.

• Visita a l’aula d’anglès.

• Explicació dels dos P.E.L.E. que l’escola ha desenvolupat en els darrers cursos.

• Bases de la metodologia emprada en el tractament de les quatre habilitats bàsiques de l’anglès: Parla, escolta, lectura i escriptura.

• Exposició de recursos emprats i exemples del tractament dels projectes de ciències en anglès duts a terme pel centre.

• Resolem dubtes i ampliem alguns aspectes de l’explicació.

2. Visita d’una classe d’anglès.

Visitem la classe de 6èB, en grup desdoblat, que treballa el projecte Native Americans. Assistim a una activitat oral basada en “Who wants to be a millionaire”, on es posa de manifest l’esperit de col·laboració (treball cooperatiu, no competitiu, fins i tot en una activitat tipus concurs televisiu) i l’ús de l’anglès dels infants. Després es fa una activitat de caire escrit (lectura d’ítems de continguts que els nens han d’endreçar als pòsters sobre diferents aspectes dels indis americans).

Pàgina 5

Aprenentatges i aspectes inspiradors de la visita • Gran varietat de recursos orals emprats.

• Projects P.E.L.E. (ara se’n diu P.I.L.E.) que impliquen l’ampliació de recursos humans i horaris.

• Treball cooperatiu en activitats motivadores.

• Projectes E-twinning.

• Ús de les TIC en activitats molt variades (molt important el blog) que engloben les quatre habilitats bàsiques.

• Aula d’anglès adaptada a grups desdoblats, amb molt d’espai per racons. Racons de Writing, Reading (biblioteca d’aula), Speaking i Listening específics, amb equipaments fixos de TIC (ordinadors, pantalla digital, etc…)

• Aplicació de l’anglès en projectes de ciència en col·laboració amb les tutories.

Atenció a la diversitat. Suports específics amb necessitats educatives especials Centres Visitants

Centre Amfitrió

ESC Vila Olímpica

INS Front Marítim

Data de la visita: 19 de febrer de 2016 Expectatives Funcionament de l’USEE del centre per a poder aprendre estratègies aplicables a la nostra escola on tenim un número important d’alumnes amb NEE. Estructura de la visita • Presentació • Explicació dinàmica • Visita d’aules en funcionament • Posada en comú i preguntes

Pàgina 6

Quan ens varen informar de les diferents propostes de visites d’aprenentatge a centres, no vam dubtar en la tria: feia temps que ens rondava la idea de visitar una USEE. Ens interessava saber: • • • • •

el seu funcionament, la dinàmica de treball dins una escola ordinària.

Informació de les diferències (si les havia) amb l’aula de necessitats especials i els criteris d’adjudicació d’un alumne cap a una o l’altre. recursos de què disposaven i com se’n feia ús. elaboració dels plans individuals d’uns alumnes que poc poden seguir del currículum ordinari. on queden, en aquest plantejament, els alumnes amb altes capacitats.

En la primera part de la trobada i un cop ens havíem presentat tots (també havia professionals de l’IES Front Marítim), la Maria i l’ Eva ens van explicar la concepció d’USEE i aula de necessitats especials: hi ha una diferenciació entre uns i altres alumnes que sovint ve donada en el moment de la preinscripció.

Ho estableix l’EAP a partir de la gravetat de la patologia i l’estat de l’alumne.

Parteixen d’una concepció d’inclusió tant dels alumnes d’USEE com dels altres, val a dir que en aquest moment també parlem d’alumnes d’altes capacitats.

Aquesta inclusió s’expressa en que durant tota l’educació infantil tots els alumnes estan a la seva aula ordinària. Reben el suport dins l’aula ja sigui per vetlladors, mestres de l’USEE o bé de mestres del centre que cedeixen hores a aquests alumnes.

Tot i que en aquesta etapa no tenen PI, quan es considera que l’activitat no els aporta res (per exemple, l’anglès ) es contempla que puguin estar en un altre entorn fent una altra activitat.

A partir del CI se’ls elabora un PI (mestra USEE) i es comparteix amb la tutoria i d’altres mestres que treballen amb l’alumne. En principi no surten fora de l’aula. És al CM i CS quan surten estones fora de l’aula i se’ls proposa una mena de tallers alternatius on treballen aspectes del seu PI. Els grups de tallers són heterogenis i no van organitzats per edats sinó per necessitats, estratègies o interessos: cuina, creativitat, hort, teatre, expressió corporal, música, llenguatge i coneixement.

Cal destacar que la cessió d’hores de suport per part de tot el claustre, fa que es puguin doblar amb dos adults gran part de les sessions de diferents activitats: • • •

Psicomotricitat a EI Instrumentals a CI Anglès d’EI i EP

Pàgina 7

• •

Racons d’EI i EP. En els grups que hi ha alumnes de l’USEE hi és també la mee.

Suports de CM i CS: instrumentals pels alumnes amb dificultats.

En la segona part vam veure com treballava un grup d’alumnes al taller de cuina i una alumne de er que estava treballant castellà amb el suport d’un adult.

Després, vam visionar una mostra dels diferents tallers que es fan altres dies.

Finalment vam fer diferents reflexions entorn a diferents punts: • • • • •

la importància de tenir un Equip Directiu molt compromès amb l’atenció a la diversitat destacar la IMPLICACIÖ de tot el claustre per vetllar pel model inclusiu d’USEE plantejat. el contemplar un pIa individual a nivell competencial i global, no d’aprenentatges la FLEXIBILITAT al moment de confeccionar horaris i modificar-los al llarg del curs en funció de les necessitats dels alumnes. el TREBALL amb les famílies per l’acceptació d’un model no tant escolar.

Un punt important que se’ns va obrir es la continuïtat d’aquests alumnes a la secundària i de com poder transmetre aquest treball que s’ha fet a primària.

Una proposta que va sorgir era la possibilitat que els mestres de NEE poguessin fer el traspàs directa un cop iniciades les classes.

Autoavaluació i avaluació entre iguals Centre Visitant

Centre Amfitrió

ESC Vila Olímpica

Relat de l’escola La Llacuna Per preparar la visita Es tracta d’una escola pública d’una línia en un edifici antic ampliat, renovat i pintat de nou. Es dona la circumstancia que properament se li adjudicarà un

Pàgina 8

espai molt proper quan s’enderroqui una església que hi ha amb problemes estructurals just a la mateixa plaça on està l’escola.

La superfície del pati és més gran que la del nostre i amb l’ampliació, guanyaran molt espai.

Els grups d’infants estan dividits per cicles tradicionals.

No visitem l’escola, anem directament a una sala per parlar amb les mestres que ens acullen.

Durant la visita L’objectiu de la visita és que ens expliquin L’autoavaluació al Cicle Superior.

Ens atenen les mestres de sisè.

Les mestres ens mostren una sèrie de pautes d’autoavaluació sobre diferents temes (tipologia textual, temes de medi...). També ens mostren rúbriques per tal que els infants valorin la seva pròpia tasca. Elles distingeixen aquests dos tipus de documents.

Les pautes d’observació que serveixen als alumnes per autoavaluar-se es poden elaborar entre el grup-classe, de manera col·lectiva, o de vegades, és la mestra qui les fa.

Totes les pautes/rúbriques que es donen per bones, es recullen en un dossier individual per a cada infant, de manera que les van acumulant i les han de consultar del seu propi dossier cada cop que fan un treball.

També els serveixen per estudiar quan tenen un examen d’un tema determinat.

Les mestres expliquen que no sempre fan el mateix tipus d’avaluació, van variant, de manera que depenent del treball o l’activitat, estableixen diferents tipus d’avaluació. No sempre tot ho autoavaluen els nens.

La decisió d’aquest tipus d’avaluació, s’ha adoptat a partir d’una formació amb la Neus Santmartí i fa relativament pocs cursos que es fa.

Després de la visita Es interessant com a projecte que pot cohesionar el que s’aprèn i el que s’avalua a l’escola, perquè té en compte els objectius que es volen assolir i es concreten de manera entenedora per tal que els propis alumnes puguin fer-ne l’autoavaluació.

L’elaboració del dossier individual de les pautes d’avaluació facilita que el professorat que s’incorpora al curs parteixi ja d’uns objectius concrets i consensuats prèviament.

Per a l’alumnat suposa una eina útil per ser autònoms i tenir consciència del propi aprenentatge.

Pàgina 9

Dubtes • • •

Com es treballa el tema a tots els cursos?

Dedicació per fer/elaborar les pautes (cicles, cursos, coordinacions), es a dir quin mètode de treball com a claustre s’ha seguit?

Quins aspectes s’han prioritzat, per cicles, per temes...?

Relat de l’escola Vila Olímpica Estructura de la visita 9:00h Rebuda i conversa inicial amb l’equip directiu de l’escola, mestres que porten a terme el projecte i dos alumnes delegats de cicle superior per explicar el projecte.

10:30h a 11:30h Visita a una pràctica d’avaluació entre iguals a una classe de 5è.

11:30h a 12:30h Cloenda: conversa amb l’equip directiu de l’escola i mestres que porten a terme el projecte per a fer una posada en comú amb intercanvi d'impressions i aclarir dubtes.

Expectatives Observar les dinàmiques que es produeixen en posar en marxa una nova manera d’avaluar: -Autoavaluació -Avaluació entre iguals Aquest any, l’equip de cicle superior ens hem plantejat incorporar una altra manera d’enfocar la correcció i l’avaluació que permeti implicar més a l’alumnat i fer-lo més partícip del seu procés d’aprenentatge.

Les preguntes que hem formulat a l’escola acollidora han estat les següents: • • • •

Quines eines fan servir?

Amb quina periodicitat es fan observacions?

Quina relació s’estableix entre l’autoavaluació de l’alumne i l’avaluació del docent?

Com es gestiona la relació entre l’autoavaluació i el retorn que en fa l’alumne?

Una vegada entrem a l’escola ens acullen i ens expliquen els trets identitaris de l’escola . Seguidament ens reunim mestres i representants dels alumnes i ens expliquen com gestionen les activitats d’avaluació als diferents nivells.

Pàgina 10

També ens presenten models de diferents eines per avaluar-se des d’Educació Infantil fins a 6è de Primària. Així constatem l’evolució al llarg dels diferents nivells.

A continuació visitem una aula de 5è on els alumnes estan fent una pràctica d’avaluació entre iguals. Els alumnes, disposats per parelles, llegien conjuntament un text fet prèviament i decidien i registraven en una graella l’avaluació de diferents aspectes que havien de tenir en compte.

La dinàmica observada és fluïda i per tant els alumnes comparteixen impressions motivats tot acceptant els comentaris del company o companya de bon grat. Finalment decideixen quina puntuació és la més adient Abans de marxar ens tornem a reunir a la sala de mestres on intercanviem les nostres percepcions i ens fan alguns aclariments. Per nosaltres ha estat una experiència enriquidora i de la qual ens emporten algunes idees que ens ajudaran a iniciar aquest procés a la nostra escola.

Una comunitat que aprèn Centre Visitant

Centre Amfitrió

Una de les visites realitzades per mestres de l’Escola Antoni Brusi ha estat a l’Escola Fluvià perquè volíem conèixer una de les escoles de la zona en la que els alumnes realment són els protagonistes del seu aprenentatge. La visita ha estat molt important per tal d’ajudar-nos en el nostre camí al canvi.

Valorem molt positivament com l’Escola Fluvià presenta els reajustaments que ha anat fent des dels seus inicis, com han espat capaces de prendre decisions per avançar com a escola i poder donar resposta a les necessitats dels infants.

La visita va ser la mateixa que trimestralment fa l’escola per explicar el seu projecte a aquells professionals que volen conèixer com ho fan. Ens vam trobar amb companys d’altres escoles de la ciutat i mestres de diverses poblacions de Catalunya (Santa Coloma de Gramenet, Vidreres i Maçanet de la Selva).

Malgrat ser un nombre important de professionals, la visita guiada per la directora i la cap d’estudis, va ser molt profitosa i van poder donar resposta a les múltiples preguntes que els hi vam fer arribar.

Hi ha molta voluntat, per part del claustre, de formació i de reflexió. És l’equip que treballa conjuntament, unifiquen discurs, què volen dir quan parlen d’espais, fan venir experts per continuar aprenent.

Pàgina 11

Clau l’explicació inicial del que es van preguntar sobre a què havia resposta l’escola: què necessita aprendre un infant d’Educació Primària, no què hem d’ensenyar? Aquesta pregunta ja situa els agents que actuen a l’escola. Tenint molt presents les famílies i plegats aprenen, UNA ESCOLA QUE APRÈN.

de donar Infantil i diferents com tots

Un dels temes que ens preocupava era com es distribuïen els alumnes en les diferents franges horàries i si la d’Espais d’aprenentatge i recerca era de lliure elecció. Ens van transmetre com han anat evolucionant adonant-se de les necessitats que detectaven en l’alumnat. Els ha calgut posar uns límits bàsics per tal d’ajudar els alumnes en l’autoregulació.

L’acompanyament emocional de l’infant i l’adult és un aspecte del que es té molta cura. Ajuda aquest apropament a l’infant el fet que en moltes ocasions són dos adults a l’espai o taller, en ocasions el segon adult és un pare o mare de l’escola que hi col·labora.

Ens van presentar els tres eixos claus a l’escola: el teixit d’aula, els espais d’aprenentatge i recerca i els tallers, tot remarcant les característiques diferenciadores de cadascun d’ells.

El professorat del centre és un professorat implicat i compromès amb el projecte d’escola, això significa una gran dedicació sobretot en la reflexió de la pràctica diària i la seva millora. Tot i que s’ha anat incorporant un nombre important de nou professorat, el claustre té especial cura en fer la seva acollida i el projecte no se’n ressent, és un projecte sostenible.

S’han anat adonant de la necessitat d’introduir un treball sistemàtic de determinats coneixements, però sense perdre de vista que s’han de plantejar de manera competencial per tal de poder ser assumits per l’alumne.

Ens ha semblat detectar com a punts a millorar el tractament de la llengua estrangera o el llenguatge musical.

També hem valorat molt positivament el plantejament de l’avaluació reguladora per tal de poder incidir en el procés d’aprenentatge prioritzant l’autoavaluació i la coavaluació. El nen/A ha de saber que s’espera d’ell.

Una de les darreres qüestions que presentàvem era si s’havien plantejat l’èxit dels seus alumnes a l’Educació Secundària. Evidentment és un dels punts que també els hi preocupa, però estan segures que al Fluvià han posat unes bases d’autonomia i capacitat per aprendre que faran que siguin exitosos malgrat accedir a un institut que no segueixi la mateixa línia pedagògica.

Per a nosaltres, la visita ha estat molt profitosa perquè ens ha ajudat a visionar un canvi metodològic.

La sinceritat, claredat i fermesa amb la que presenten el projecte de l’Escola Fluvià fan que realment sigui una visita inspiradora i que ens ha obert la porta a un camí sense retorn.

Pàgina 12

Tutories entre iguals (TEI) i servei de mediació escolar Centre Visitant

Centre Amfitrió

INS Front Marítim

Expectatives •

Conèixer les estratègies que fa servir el centre per poder atendre i acompanyar les dificultats de relació i emocionals de certs alumnes.

•

Veure quina organització interna (recursos personals i horari) són necessaris per poder portar a terme amb èxit aquests projectes.

•

Poder visitar una de les opcions d’IES a les que opten els alumnes del nostre centre.

Data i estructura de la visita La visita va ser el 18 de febrer de 13:00 a 14:45 i l’estructura va ser la següent: •

Acollida al vestíbul per part de l’equip directiu i altres persones implicades en el projecte.

•

Presentació d’un power point específic dels dos projectes per part del director del centre.

•

Breu conversa per anticipar als visitants en que consistirà la visita.

•

Visita desglossada en tres parts: l’explicació per part dels alumnes de la tutoria entre iguals, la presentació per part dels alumnes de 4rt de l’ESO del projecte de mediació, i per últim la tutoria.

•

Posada en comú oferint un espai de discussió pedagògica.

Aquest curs sortirà la primera promoció de l’escola Fluvià i volíem conèixer de primera mà els dos projectes que porta a terme l’IES Front Marítim en relació a la tutoria entre iguals i la mediació, ja que considerem que compartim una línia de treball força comú i els alumnes de l’escola que optin a aquest centre tindran l’oportunitat de poder viure l’experiència.

En relació amb el projecte de la tutoria entre iguals, ens va sorprendre com tutor i tutoritzat tenien molt clar el seu rol i el portaven a terme de forma responsable. Els tutors coneixen les seves funcions i els tutoritzats el tipus de suport que podien rebre. Alhora vam poder constatar que és un projecte viu

Pàgina 13

que acull propostes de millora. Per exemple, en aquests curs, per tal de potenciar el vincle propicien activitats de trobada.

Aquest projecte permet veure com a la secundària es pot continuar treballant la mirada d’acceptació i d’igualtat entre iguals, tot posant-se un alumne al servei de l’altre. És important que un centre tingui un pla d’acolliment. Tothom té la necessitat de de pertànyer als sistemes que hi forma part i ser reconegut.

Pel que fa al projecte de mediació, ens va impactar el grau de maduresa dels alumnes ja que van traspassar amb èxit la informació mostrant una gran capacitat de síntesis, una bona organització i un discurs fluid i ben estructurat.

Els alumnes de 4rt de l’ESO són capaços de crear un espai de respecte, de confiança i de seguretat sense jutjar on el conflicte es viu com una oportunitat al canvi.

Durant la visita vam poder observar altres propostes molt interessants com: les tutories dins de l’aula i ens van explicar les microturories.

En el moment que va sonar el timbre i vam veure el moviment que es va generar dins del centre entorn la tutoria a l’aula ens va ajudar a entendre el pes que té la mateixa dins del projecte de centre i la implicació per part de tot l’equip. Totes les dinàmiques que porten a terme en aquestes sessions queden recollides en un dossier compartit.

Ens va agradar la idea de les microtutories, on un tutor es fa càrrec d’un grup d’alumnes, pot ser el tutor del grup o un especialista que entra dins de l’aula.

Aquesta organització els hi permet conèixer, reconèixer i acompanyar a tots els joves i a les seves famílies de manera personalitzada al llarg del curs.

Per últim, ens va agradar saber que tenen uns mirada inclusiva, on consideren la diferència com un element enriquidor. Per tal de poder atendre les necessitats de tots els alumnes dins de l’aula redueixen la ratio (de tres aules nivell fan quatre).

Les mestres visitants estem molt agraïdes. Gràcies per compartir el projecte.

Model d’aprenentatge que es concreta en els espais de lliure circulació Centre Visitant

Centre Amfitrió

Pàgina 14

Relat de l’escola Bogatell Expectatives • Ens agradaria conèixer els criteris d’organització de l’alumnat: nombre d’infants per ambient, si tothom passa per tots els ambients o només per aquells que els interessa, els alumnes que treballen junts, són d’edats diferents?

• Ens agradaria conèixer el funcionament dels ambients en qüestions pràctiques: quantes sessions es dedica a cada ambient i com es tria el canvi?, l’alumnat pot repetir l’estada en un mateix ambient?

• Si es marca un objectiu, en quina mesura es podria dir que les activitats d’aprenentatge són lliures? O n’hi ha que són lliures i altres dirigides?

• Per organitzar l’ aprenentatge per ambients en quina franja horària es fa i quines àrees curriculars s’han reconvertit en ambients, per expressarho d’alguna manera.

• Com influeix la diversitat de l’alumnat a l’hora de fer i/o plantejar l’ambient? Què i com es valora?

• Quin és el funcionament de l’equip docent? Es comparteixen els objectius i els criteris de seguiment i/o valoració?

Data i estructura de la visita Dilluns 22 de febrer, de 9:00 a 12:30 h.

• • • •

Acollida per part del director de l’escola La Llacuna i explicació de la dinàmica de la visita per part seva.

Visitem l’escola lliurement segons les nostres prioritats (de 9:00 a 10:30h.)

Esmorzar sala de mestres.

Exposició del Projecte per part de l’equip directiu de l’escola La Llacuna i concreció de les qüestions plantejades pels mestres visitants (11:00 a 12:30h aproximadament).

Relat / Reacció després de la visita Les preguntes que a priori ens havíem plantejat arran de la visita i que fonamentalment eren de caire organitzatiu han anat trobant resposta al llarg de

Pàgina 15

la mateixa; primerament amb l’observació directa del desenvolupament d’un dia normal de classe i posteriorment amb l’exposició del Projecte que ens ha fet l’equip directiu de l’escola La Llacuna de Poblenou.

Des del primer moment vam poder copsar el seu funcionament: l’alumnat fa una entrada relaxada a l’escola, els petits van acompanyats fins a les aules per algun pare, mare o avi on hi ha la possibilitat de passar uns minuts tot compartint la posada en marxa del dia.

Passem a la planta de mitjans (1r, 2n i 3r), cada grup ubicat a l’aula de referència, uns llegint, altres jugant i altres enllestint alguna feina. En una estona l’aula esdevé un espai, els nens agafen la llibreta i la mestra va orientant l’alumnat cap a l’espai que ha triat. Comença la franja horària d’espais de lliure circulació, una hora fins a l’hora de pati.

Els alumnes autoregulen la seva assistència als espais i es respecta el compromís d’acabar la proposta començada.

Hi ha 8 espais on poden entrar uns 16 alumnes. Les propostes són variades i estan pensades en base al currículum, s’organitza en àmbits més que no pas en àrees.

Hem observat que el joc és molt present en les propostes que s’ofereixen al grup de mitjans, se’ls veu engrescats i motivats alhora que afavoreix l’aprenentatge.

Quant al funcionament de l’equip docent, la proximitat del mestre permet l’observació, es recull la informació sobre l’alumnat mitjançant document compartit, es realitzen cicles per fer un seguiment més estret i reunions intercicle per tal de coordinarse, així com coordinació via mail.

Els mestres de música i d’educació especial estan implicats en la dinàmica a part de fer la coordinació amb el tutor. L’educació física i l’anglès tenen el seu horari; la coincidència de l’educació física amb la franja horària d’espais permet que en aquests hi hagi un nombre assumible d’alumnes.

El grup dels grans (4t, 5è i 6è) estaven fent la valoració dels “Equips de Treball” realitzats en aquesta franja horària, 11,30 12,30. Hi dediquen 8 sessions de treball, més 1 de valoració. El grup/classe estava amb el seu tutor, comentant les seves experiències i valoració del treball realitzat. Era l’última sessió abans d’escollir el proper treball i els companys/es de l’equip. El clima era distés, relaxat. La nostra presència no va interferir gaire el seu treball.

Mentre feien aquesta feina, hem pogut veure les llibretes d’alguns alumnes, on es recull el treball realitzat. Cada alumne anota a la seva llibreta el procés d’aprenentatge, les observacions, la seva valoració i la valoració del professorat. A més, cada alumne fa una memòria on analitzen els aprenentatges, les dificultats que han trobat a l’hora de fer el treball, propostes de millora,... Per tant, la llibreta té dues finalitats, una com a eina de treball i l’altra per ferne una memòria.

Pàgina 16

L’organització dels grans es basa en “Equips de treball” per realitzar projectes de característiques diverses. En aquest moment ofereixen 16 “Equips de Treball” de diferents temàtiques. Ens en van explicar alguns, per exemple: “Viatgem”, “Fem una coreografia”, “Fem els coixins de les butaques”,... Tots tenen els seus objectius especificats, tenint en compte les competències que es volen assolir.

Cada professor/a assumeix dos “Equips de treball” de dos grups de treball cadascun. Cada grup de treball està format per 4 alumnes.

Els diferents llocs de treball: aules, passadís,... estan preparats per poder fer treball en equip. Els recursos informàtics estan a l’abast de l’alumnat i els poden connectar fàcilment ja que, fins i tot les taules del passadís, disposen d’endolls.

Valorem molt que se’ns hagi permès fer una visita lliure, en la que hem pogut observar directament el desplegament dels grups, el funcionament de les propostes dels espais, l’acompanyament dels docents amb els quals hem pogut intercanviar informacions i ens han fet aclariment de dubtes que ens han anat sorgint.

Pensem que aquest intercanvi d’experiències és molt enriquidor, facilita la renovació de dinàmiques i que aprenguem de l’experiència dels altres centres.

En el nostre cas, ens hem fet una idea força aproximada del que suposa treballar per espais i se’ns han aclarit molts dubtes.

Mercè Solé i Elena Andrés / Març 2016

Relat de l’escola Vila Olímpica Data de la visita 22/02/2016 Estructura de la visita 15:00h Rebuda i conversa inicial amb el director de l’escola per explicar el projecte.

15 :15h a 16:15h Visita als espais de lliure circulació 16:15h a 16:30h Conversa per a fer una posada en comú amb tots els centres visitants i la direcció del centre per a fer intercanvi d'impressions i aclarir dubtes.

Expectatives Observar el funcionament, l’organització i el rol de l’adult dins dels espais de lliure circulació dels petits (P3, P4 i P5)

Pàgina 17

Aquest any, l’equip de mestres d’infantil, ens hem plantejat canviar el funcionament d’una de les activitats que es duen a terme a la nostra escola.

Hem volgut modificar-ne l’organització i basar-nos en la metodologia de la lliure circulació dels infants. A l’hora de plantejar-la i dur-la a terme, ens han sorgit diferents dubtes que, mitjançant l’observació d’altres escoles que ja la tenen implementada, ens agradaria resoldre.

Les preguntes que hem formulat a l’escola acollidora han estat les següents: • • •

Com es fa el seguiment dels alumnes en els diferents espais?

Com s’organitzen els espais?

Quin és el rol del mestre davant de: els nens que no varien d’espai i mantenen normalment el mateix interès? o en quin punt el mestre incideix en les accions i conseqüències dels nens? o

Una vegada entrem a l’escola, ens impregnem de l’essència de La Llacuna del Poblenou llegint algunes cites del projecte educatiu que tenen al vestíbul.

Seguidament el director ens acull i ens explica a grans trets el projecte de l’escola pel que fa a l’estructura, els horaris (divideixen el dia en tres moments: matí, després del pati i tarda) i la metodologia dels petits (P3, P4 i P5), mitjans (1r, 2n i 3r) i grans (4t, 5è i 6è).

Iniciem el recorregut i ens trobem amb la tutora que s’ocupa de l’espai creatiu.

Ens explica que hi ha vuit espais (simbòlic, creatiu, científic, cooperativa, rampes i trens, expressió, construccions i experimentació). Els nens i nenes poden circular lliurement realitzant diferents tipus de propostes que els mestres han preparat. Li presentem les nostres inquietuds i, mica en mica ens les resol; ens comenta que, per tal de poder observar i avaluar als nens/es, fan una reunió setmanal dedicada als espais (observació dels nens, materials que s’utilitzen, aspectes que els crida l’atenció,...). També utilitzen un Drive on hi van recollint totes les observacions que cada mestra considera rellevants. Ens diu que fan dues rodes per conèixer tots els espais: una a l’inici de curs, on només intervé P4 i P5 i la segona, al segon trimestre quan s’incorpora P3 en la lliure circulació. De manera puntual i per necessitat, tanquen un espai per potenciar l’ús dels altres; també ens comenta que, en ocasions, a alguns nens determinats se’ls proposa un itinerari d’espais per acabar d’ubicar-los en aquest funcionament (cada dia tenen assignat un espai diferent).

Mentre conversem comencen a arribar els nens/es que han triat aquell espai i la mestra els acull fent una rotllana per presentar i recordar el material i les diferents possibilitats que ofereix.

Un cop que els nens i nenes inicien les diferents activitats ens endinsem al món dels espais de lliure circulació, desconeguts per nosaltres. Observem que els nens juguen lliurement dins d’un clima agradable, força tranquil i contents d’experimentar amb els diferents materials. Els adults els observen i els acompanyen en els seus jocs i les seves descobertes.

Pàgina 18

El temps va passant i ja arriba l’hora de recollir, els espais es tanquen, els petits endrecen i tothom torna a la seva aula on es retroben amb el seu grup i comenten les vivències d’aquella tarda.

Abans de marxar ens tornem a reunir a la sala de mestres on intercanviem les nostres percepcions i ens fan alguns aclariments. Per nosaltres ha estat una experiència enriquidora i de la qual ens emporten algunes idees que ens ajudaran a acabar d’ajustar l’activitat que hem iniciat a la nostra escola.

Relat de l’Institut Front Marítim Assistents: Salvador Rovira, Fàtima Volart i Núria Domingo La visita a l’escola la Llacuna es va estructurar en dues parts. En primer lloc vam moure’ns lliurement pel centre i vam observar les primeres activitats de la jornada dels alumnes més grans, és a dir de 5è i de 6è. Durant els primers 30 minuts cada nen o nena tria la seva activitat d’inici (lectura, exercicis d’alguna matèria...) i es genera un bon clima de treball. Ens va sorprendre l’autonomia dels alumnes, l’ambient relaxat, l’obertura dels espais, la disposició de les aules i veure també com s’anava fent el trànsit sense cap mena d’estridència d’aquestes activitats més lliures a unes altres més dirigides.

La segona part de la visita, conduïda per la direcció i mestres de l’escola, va ser una presentació del centre: la història, els trets que el defineixen, l’organització i la gènesi dels “espais de lliure circulació”, la gestió del “currículum”, i, sobretot el concepte d’aprenentatge. D’aquesta presentació i del debat que va generar destaquem el que ens va sorprendre: 1. La importància del fet d’aprendre per ell mateix, en què allò fonamental no és el currículum sinó desenvolupar competències i habilitats que ensenyin a pensar.

2. La necessitat d’emocionar els nois i noies.

3. La capacitat de seleccionar uns mínims curriculars (essencialització del currículum).

4. El grau de confiança en el mètode, de manera que no se sent la pressió de proves d’avaluació externa o bé tampoc es pensa en els estudis posteriors.

5. L’avaluació dels alumnes, que mai és sancionadora ni implica qualificació numèrica.

6. El funcionament dels espais de lliure circulació, que suposa la realització de tasques entre nens i nenes de diferents nivells o edats els quals fan un treball autònom amb l’orientació i supervisió de diferents mestres.

Per a nosaltres, com a centre de secundària que rebrà alguns d’aquests nens i nenes, la visita ens va resultar molt profitosa. Entendre i veure com es treballa a les escoles ens ajuda preparar l’entrada i l’acollida a l’institut. A la secundària no perdrem de vista la metodologia de la primària i la tindrem present.

Continuarem, doncs, amb el treball per competències, autònom i col·laboratiu; intentarem despertar emocions i propiciar la interrelació entre alumnes de

Pàgina 19

diferents nivells (ho fem al programa TEI), i també treballarem per projectes en algunes franges.

Ara bé, la secundària és una etapa en què no podem perdre de vista uns objectius relacionats amb els itineraris acadèmics i professionals que seguiran els alumnes en acabar l’etapa. Això ens obliga a no desatendre les matèries o el currículum, que abordarem des d’una metodologia competencial i buscant un equilibri entre tasques individuals i col·laboratives.

En definitiva, l’observació del que es fa a l’escola la Llacuna o altres escoles del barri ens fa revisar com treballem a l’institut perquè la nostra tasca haurà de ser de continuïtat. Haurem de seguir conduint i acompanyant els nois i noies en el seu procés d’aprenentatge i de creixement personal. I això només ho podem fer si tenim en compte d’on vénen i qui són.

Fàtima Volart Tor

Relat de l’Escola Brusi Un grup de mestres de diferents etapes i nivells educatius, de l’escola Antoni Brusi, varem visitar l’escola Llacuna de Poblenou per tal de conèixer de primera mà la seva metodologia. Tot podent observar com es duia a terme i com s’organitzava el dia a dia dels alumnes, ja que la visita es va fer en horari lectiu.

Un cop acabada la visita, varem tenir una estona amb el director i la coordinadora per poder fer preguntes sobre aspectes o dubtes que ens haguessin sorgit.

Quins aprenentatges ens ha suposat la visita?

• •

• •

•

Ens ha servit per veure que donar llibertat no es tradueix en descontrol. I que els alumnes aprenen a autoregular-se.

Que és necessari donar temps als alumnes, cal respectar els seus ritmes vitals. I tenir en compte els seus interessos per tenir alumnes motivats.

El mestra com acompanyant i guia, no com a únic sabedor i transmissor de coneixements que dirigeix les propostes.

Que han d’experimentar, tocar, provar, gaudir, explorar, reflexionar... Per poder aprendre de manera significativa per tal de viure l’aprenentatge com un fet enriquidor i positiu L’aprenentatge entre iguals, amb els altres i dels altres. Un company té un punt de vista més proper a l’alumne, que el d’un adult.

Quines inquietuds, dubtes o preguntes teníem a priori?

•

Com era l’organització diària i a quins aspectes li donaven realment importància.

Pàgina 20

•

• • • •

A l'hora de fer els espais de lliure circulació quina era la relació i quins vincles es creaven entre els alumnes de diferents edats que compartien espais?

Com es treballava la consciencia fonològica i la lectoescriptura?

Quina resposta se’ls hi donava als alumnes amb NEE amb aquesta metodologia.

Com eren les seves programacions?

Quin paper tenien les famílies? ( sense el suport i dedicació de les famílies seria possible aconseguir el que s’aconsegueix? És a dir, en qualsevol context socioeconòmic els resultats serien iguals?)

Tractament de la diversitat i funcionament de la USEE Centre Visitant

Centre Amfitrió

INS Front Marítim

ESC Vila Olímpica

Assistents: Xavier Bastos i Núria Domingo Com a centre de secundària valorem l’experiència com a molt positiva.

Ens emportem d’aquesta visita: 1.- La tranquil·litat general de l’escola.

2.- El fet de concebre la USEE com a part del centre, però no una part més, sinó com un recurs on tothom hi està vinculat i el fa seu; ens va agradar molt poder veure com d’una manera o una altra en el que és la USEE hi participa una gran part del centre per no dir-ne tot el conjunt. Quan sovint es parla d’inclusió, a vegades el que s’acaba fent és compartir espais físics, patis, … i el que vam poder veure va ser molt més que això.

Aquesta seria potser la part més destacable de la visita.

3.- La flexibilitat, la capacitat d’adaptació del que és l’organització general del centre al servei del projecte pedagògic.

4.- L’important grau d’afectació dels alumnes, amb NEE greus i permanents. A la secundària, en general no es fa inclusió amb l’alumnat amb NEE amb afectació tant important. És un tema pendent que convindria anar considerant, però quan es faci cal fer-ho amb els recursos i les garanties. Sovint som conscients que a l’ESO les USEE són bolets. El model que hem vist s’acosta, amb les distàncies, al que ens agradaria.

Pàgina 21

5.- El fet que els aspectes curriculars pel que fa a continguts concrets es flexibilitzen de forma general.

Ens queda el dubte de com traslladar a l’ESO aquestes experiències amb la nostra realitat: • Ràtios més grans.

• Menys recursos pel que fa a professorat.

• Alumnat adolescent: amb major diversitat d’interessos, vivències i expectatives en relació a allò que com a centre els podem proposar.

• Major rigidesa curricular. En determinades matèries hi ha molts continguts que el propi departament ens demana. En certa manera és contradictori per a gran part del professorat que com a centre i com a etapa se’ns demanen uns continguts a la vegada que se’ns proposen determinades formes de treball.

El fet de poder veure aquesta experiència és globalment positiu ja que et permet replantejar coses des d’una realitat concreta i no només des d’idees o debats teòrics.

Totes les aportacions en aquest sentit són vàlides i en qualsevol cas cal adaptar-les a cada realitat concreta i a cada moment.

Xavier Bastos i Obercie

Projecte Ciència i Tecnologia Centre Visitant

Centre Amfitrió

INS Front Marítim

Assistents: Llum Romero, cap del Departament de Ciències Experimentals, i professora de Biologia i Geologia.

Montserrat Fernández, tutora i professora de Biologia i Geologia.

Durant la visita vam mantenir una conversa amb la directora i el cap d’estudis.

Després vam fer una volta per l’escola i vam parlar amb una de les mestres, que és la coordinadora d’informàtica.

Com a professores de ciències experimentals, sabem que observar el món que ens envolta amb els nens és sempre engrescador, però també sabem que interpretar la realitat amb el rigor de la Ciència sempre és un repte, ja que els alumnes han de posar en pràctica moltes habilitats (observar, reflexionar, interpretar, descriure, argumentar, calcular….) una llarga llista de verbs que podria formar part de qualsevol llista d’objectius didàctics,i que ara anomenem competències.

Pàgina 22

Ens interessava veure com es treballen aquestes habilitats en una escola que, precisament, utilitza la Ciència i la Tecnologia com a eix vertebrador de l’aprenentatge.

Durant la conversa, tant l’Eulàlia, com en Toni ens van parlar de la tria de projectes per part dels nens, del compromís que cadascun d’ells signa, d’aprenentatge a través del descobriment, de com els mestres avaluaven dia a dia la feina dels nens al mateix temps que la feien, de l’aula de ciències, de la graella d’objectius didàctics on els mestres puntegen els que es van assolint per no perdre de vista el marc legal,…

Vam veure durant el recorregut per l’escola, l’expressió d’alguns treballs en forma de murals, i alguns nens que treballaven de forma autònoma, a l’aula de ciències a l’hora del pati. Ens va semblar que l’escola bullia d’activitat pels quatre costats, encara que no vam tenir temps per veure el desenvolupament de les activitats amb els nens.

Vam canviar impressions amb una de les mestres que porta la coordinació d’informàtica, ja que aquest curs els nostres alumnes de 1r de l‘ESO han canviat els llibres de text per l’ordinador personal, i ens semblaria molt útil conèixer com es treballa a l’escola. Va quedar pendent tenir una conversa més llarga amb la mestra que porta el tema a 6è.

En fi, pensem que amb la visita ens hem fet una idea general del funcionament de l’escola que hem visitat, però, sobre tot, ha servit per establir diàleg entre professionals amb les mateixes preocupacions, i pot ser serà un embrió per futures col·laboracions.

Llum Romero Suárez

Patis de descoberta Centre Visitant

Centre Amfitrió

Pàgina 23

Expectatives (visitant) Dues mestres de l’escola La Mar Bella ens han fet la rebuda a les dues escoles visitants: escola Bogatell i escola Pere IV • • • • •

Recursos: com aconseguir diferents tipus de materials. (per ex. tubs grans i de diferents mides, fustes, etc.

On es guarden aquests materials?

Quines opcions hi ha al mercat que siguin segures, assequibles, de fàcil manteniment i adequades a les diferents edats de l’alumnat?

Quina implicació tenen els pares i les mares en aquest projecte?

Quins tipus d’instal·lacions responen a objectius concrets: potenciar les relacions personals, el lleure, diversificació de jocs,...?

Data i estructura de la visita 26 de febrer del 2016 10h Acollida de les mestres de l’escola La Mar Bella als membres de les escoles visitants: escola Bogatell i Pere IV 10 - 10:30 Exposició de les característiques del seu projecte de patis de descoberta a partir d’un vídeo realitzat, conjuntament, per l’AMPA i el professorat.

10:30 - 10:45 Aprofundiment i aclariments per part de les mestres del centre acollidor.

10:45 - 11:15 Observació directa de l’experiència, sense i amb infants.

11:15 - 11:45 El grup es torna a reunir i es fan tots els aclariments necessaris i es comenten els aspectes que generen dubtes, també es parla dels elements que ens han inspirat i es fan suggeriments per part dels mestres visitants. Finalment, es fan conclusions de la visita i s’acorda elaborar un informe d’una plana per part de les dues escoles.

Relat / reacció després de la visita El tema central de la visita ha estat el dels patis de descoberta, projecte de l’escola amfitriona, juntament amb les qüestions inicials i les expectatives que ens vam plantejar nosaltres i l’altra escola visitant: • • • • •

Recursos: com aconseguir diferents tipus de materials.

Lloc on guardar aquest material.

Diferents opcions que hi ha al mercat: adequació a l’edat dels infants i manteniment.

Implicació de les famílies en aquest projecte.

Tipus d’instal·lacions: potenciació de les relacions personals, el lleure, diversificació de jocs,...

Pàgina 24

Amb el suport d’una presentació visual, realitzada pels pares i mestres dinamitzadors d’aquesta experiència, les representants de l’escola La Mar Bella ens van explicar com va sorgir la idea de dur a terme els patis de descoberta a E. Infantil.

Va ser una proposta per part de les famílies, la majoria n’estaven molt interessades en millorar i ampliar les possibilitats de joc en el pati dels seus fills/es i, es van ocupar de buscar idees sobre patis d’arreu del món. Junts van desenvolupar un projecte a l’abast dels infants i, a la vegada proper, amb materials reals. Es van basar en la teoria de la peça solta com a tal i van recopilar diferents materials de caire natural com: pinyes seques, petxines, tubs de diferents mides, troncs i fustes, teles, estris reals de cuina de fusta i de metall, caixes de cartró i de plàstic, etc.

El projecte es va poder posar en pràctica i es va fer una anàlisi i valoració per part dels nens i les nenes d’E. Infantil, els quals van aportar moltes idees.

Aquests patis de descoberta només funcionen els divendres, ja que comporten molt de temps en muntar i desmuntar alguns materials que no són fixos: una persona s’ha de cuidar de fer tot el muntatge i aproximadament triga una hora.

Tenen una durada real d’una hora, de 11- 12h. i els infants d’Educació Infantil inter-relacionen entre ells de forma espontània i natural. Quan és el temps de recollir, s’aprofita aquest aspecte per aprendre a classificar tot el material entre l’alumnat.

Els recursos els aconsegueixen entre molts dels membres de la comunitat escolar, principalment a les ferreteries. Després l’AMPA assumeix les despeses. La complicitat de les famílies està present en la confecció i instal·lació dels diferents espais de joc. Tot és molt familiar.

En quant al lloc on es guarda tot el material, La Mar Bella ho té prou fàcil ja que ho recullen en caixes de fusta apilables que col·loquen sota l’escala de l’edifici annex d’E. Infantil.

Durant la visita vam observar el pati dels més petits sense i amb infants i, vam poder corroborar tot allò que les nostres companyes ens van explicar. I és que tots els docents hem de tenir sempre present que: El pati és un espai ideal per a l’estimulació de la capacitat de jugar i per al desenvolupament dels infants.

Com a conclusió, dir que l’experiència ha estat molt positiva per a nosaltres ja que el curs passat va sorgir a la nostra escola la possibilitat de millorar els diferents espais dels nostres patis per tal de fer un enriquiment ambiental important. A dia d’avui, hi ha un grup de treball format per algunes mestres i mares del nostre centre. Per aquest motiu varem escollir aquest tema per poder contrastar possibles idees i suggeriments d’altres escoles, tanmateix per millorar-les arrel de la visita.

Pàgina 25

Educació emocional a l’Educació Infantil Centre Visitant

Centre Amfitrió

Escola Sant Martí

Visita Escola Les Acàcies Va ser una experiència molt positiva. Tant a nivell professional com personal.

L’educació en emocions cal posar-la de manera explícita dintre de l’horari escolar, no només en la resolució de conflictes que practiquem cada dia.

Això és el que vam trobar en aquesta trobada. Una sessió amb mig grup amb materials específics per parlar i reflexionar sobre les diferents emocions: positives i no tan positives.

Vam conèixer bibliografia molt interessant, per exemple, contes sobre emocions com “Un cor molt gran” de Joan Turu que es pot trobar al youtube o “El buit” d’Anna Llenas.

També activitats com la mascota per abraçar o la capsa que porta sorpreses, entre elles un mirall per mirar-te i dir-te coses boniques a tu mateix o allò que saps fer molt bé.

I aquí entra l’aprofitament personal de la visita: mirar-se al mirall ho hem de fer sovint i dir-nos coses boniques perquè el nostre diàleg interior sigui positiu i així aprenguem a estimar-nos a nosaltres mateixos. I destaquem el conte “El buit” que explica el per què de moltes sensacions de buidor normals en tot ésser humà.

Només queda donar les gràcies a Les Acàcies i al grup AEX per haver-nos donat l’oportunitat de poder viure aquesta experiència.

English Math Centres Visitants

Centre Amfitrió

Escola Sant Martí

ESC Vila Olímpica

Pàgina 26

Visita a l’Escola Vila Olímpica Arribar a una escola que no coneixes sempre és un repte. Per aquest motiu la manera de rebre a la persona nova que arriba esdevé quelcom molt important.

No és només una qüestió de cortesia sinó que en realitat és una necessitat per tal de garantir el bon funcionament del centre. Una escola ha d’incorporar els nous membres fent que se sentin vinculats al seu projecte. Per aquest motiu un dels primers aspectes a destacar en la nostra visita fou el fet de que en arribar se’ns va transmetre ipso facto la confiança i passió pel projecte així com la necessitat de que tothom s’impliqués per tal que aquest esdevingui un element d’identitat per a totes les persones que formen part de la comunitat educativa. Al centre s’intenten garantir molts espais per compartir i dialogar entre docents, alhora que s’intenta promoure una actitud empàtica, d’acompanyament i de suport. El temps dedicat a l’acollida dels mestres és una inversió de futur.

Com podem veure dins el projecte la llengua té un pes fonamental donat que es entesa de manera transversal. Per aquest motiu la conversa, l’experimentació i la manipulació són essencials dins l’escola. Es promou l’ús funcional de la llengua. No esdevé únicament un projecte d’anglès sinó que el valor de l’escola radica en que s’entén la llengua com un instrument central en l’aprenentatge i, al mateix temps, en la manera d’entendre el que és ensenyar i aprendre.

Se’ns va explicar molt bé com s’introdueix l’aprenentatge de la llengua anglesa.

A P4 ja els alumnes gaudeixen de dues hores setmanals d’anglès amb dos mestres a l’aula. L’objectiu a l’etapa d’infantil i cicle inicial és que els alumnes prenguin contacte amb la llengua estrangera per tal de que puguin veure que també poden aprendre en llengua anglesa. A partir de tercer de primària ja s’imparteixen diferents àrees en llengua anglesa per tal de garantir el seu aprenentatge funcional i l’ús de la llengua (càlcul mental, medi, geometria,...).

Es treballa molt en petits grups heterogenis i en interacció donat que s’entén que l’aprenentatge es produeix quan construeixes juntament amb altres persones i es creu fermament que nens mot diferents poden aprendre junts.

No es fa ús de llibres sinó que parteixen de les preguntes obertes que formulen els alumnes i de necessitats reals que es van donant en el context. El mestre esdevé en aquest sentit un provocador, donat que ha d’ajudar als alumnes a arribar per ells mateixos al coneixement, tot oferint les situacions d’ensenyament- aprenentatge que promogui la reflexió dels alumnes, oferir possibilitats per compartir-les i construir a partir de la discussió i el diàleg nou coneixement.

Pàgina 27

En aquest centre hem observat molts punts en comú amb la metodologia de treball de la nostra escola, quelcom que ens anima a continuar lluitant pel nostre projecte. Cal assenyalar però que també ens ha engrescat a voler continuar millorant. La visita ens ha servit per reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica i per fer petites propostes de millora que puguin enriquir el nostre projecte tot respectant la seva essència.

Preguntes que vam formular • • • •

Com s’atén la diversitat dins l’escola? Quins recursos s’utilitzen per a poder atendre les diferents necessitats dels alumnes?

Com s’avalua als alumnes amb més dificultats?

Quin tipus de metodologia utilitzeu a l’escola en l’etapa d’educació infantil?

Com s’introdueix l’aprenentatge i l’ús de l’anglès? Quina progressió es fa al llarg de l’escolaritat?

Programa Tutoria entre iguals (TEI) Centres Visitants

Centre Amfitrió

Relat de l’escola L’Arenal de Llevant Data de la visita 8 de febrer de 2016 El programa de Tutoria entre iguals (T.I.) està dissenyat per l’Andrés Bellido, professor del Front Marítim. Ell ho ha portat a terme a secundària.

Aquesta experiència va començar al setembre a partir de la formació en T.I. d’un grup de professors de l’escola (20 hores).

Dins de la formació elaboren el programa per a la seva escola.

Pàgina 28

En claustre es va decidir portar-lo a terme amb els grups de 3r i 5è de primària.

Alguns objectius de la T.I. són • • •

Millorar la convivència entre els alumnes.

Col·laborar per solucionar conflictes.

Evitar l’assajament escolar.

Hi ha una coordinadora del programa, la Mª José Cuenca (també és coordinadora del cicle inicial). La coordinadora del programa conjuntament amb les tutores de 3r i 5è estableixen una puntuació per a cada alumne d’aquests cursos. Formen parelles complementàries en les quals l’alumne de 3r és tutoritzat per un alumne de 5è.

La participació és voluntària, però una vegada pressa la decisió hi ha un compromís de continuïtat fins que acabi el curs.

Quan l’alumne petit té un conflicte busca a la seva parella adjudicada per tal que intervingui, sino pot solucionar el problema van junts a la coordinadora del programa.

Activitats realitzades.

Cada grup realitza 3 activitats al trimestre: 1. Sobre les emocions.

2. Sobre l’autoestima.

3. Sobre l’autoconeixement.

Cooperativament entre alumne i company tutor, 1 activitat: “Pensem i juguem junts”.

(Els alumnes demanen fer-ne més activitats conjuntes).

Durant la visita a l’escola hem pogut observar aquesta activitat.

Valoració En general és positiva, tant per als alumnes com per al professorat. Tot i que les valoració definitiva serà a final de curs.

Hi ha unes parelles que funcionen millor que d’altres. Algunes funcionen molt bé i no s’ajuden només quan hi ha conflicte sinó que quan veuen al seu protegit sol estan per ell i/o l’inviten a jugar.

Relat de l’escola La Llacuna Per preparar la visita Els visitants hauran d’haver buscat alguna mena d’informació referent a l’escola que es visita: Escola pública de doble línia.

Edifici antic però cuidat, ben pintat i d’interiors lluminosos. Les classes són significativament grans.

Pàgina 29

La superfície de pati és com la nostra o fins i tot menor.

L’aulari d’infantil està del tot segregat.

L’organització de grups i horaris és la tradicional i que ve determinada per la normativa. Tres cicles a primària, cadascuna treballa de forma separada. No hi ha activitats comuns en el dia a dia.

Durant la visita L’objectiu de la visita és que ens expliquin el programa de Tutoria entre Iguals (TEI).

El programa consisteix en que els nens i nenes que vulguin de 5è facin de tutors de nens i nenes de 3r.Per això els tutors dels 4 grups aparellen els nens en funció de les seves fortaleses i les seves debilitats (no aclarim en la visita com es valoren unes i altres).

Un cop presentades les parelles quan algú de 3r té un conflicte per tal de resoldre’l anirà a buscar a un company de 5è. Els moments de contacte són les estones de pati i les de migdia, els que es queden a dinar. Al llarg del trimestre hi ha tres sessions que es treballen en grup classe a les estones de tutoria (autoestima, autoconeixement i emocions) i una sessió conjunta 3r – 5è, que vam comprovar en la visita que consistia en fer per parelles una fitxa en paper.

L’objectiu manifest del programa (i explicitat de forma verbal pels alumnes) és prevenir i evitar el bulling, l’assetjament i els mals tractes entre nenes i nens.

Els li les mestres que han dut a terme el programa són les 4 tutories més una coordinadora de programa. Han fet prèviament un curs de 20 hores sobre el programa i ara dues d’elles formen part d’un grup de treball. De fet és l’aplicació del que s’està fent a l’Institut Front Marítim Després de la visita Punts forts: • • • •

Obliga i sistematitza les relacions entre alumnes que d’altra manera no es relacionarien Dóna una certa responsabilitat al nens i nenes d 5è Genera relacions transversals entre equips de mestres Permet treballar aspectes relacionats amb l’educació emocional, ètica...

Elements d’inspiració: •

Responsabilitzar nens i nenes d’altres nenes i nenes concrets

Dubtes: • • • • •

Hi ha poca continuïtat És una activitat bolet I els que no poden, no en saben, no volen...?

Focalitza les relacions en el conflicte Es dóna una rellevància al “bulling” que possiblement a primària no existeix

Pàgina 30

Relats dels centres amfitrions

Pàgina 31

Projecte d’Educació Visual i Plàstica Centre Visitant

Centre Amfitrió

Expectatives visitant Veure el funcionament del projecte de Visual i Plàstica Data i estructura de la visita dijous 21 de gener, tarda • • •

Acollida i Presentació Visita a les aules on es portaven a terme els tallers de visual i plàstica Cloenda

L’escola Sant Martí vam rebre la visita de dues mestres de l’escola Les Acàcies.

Les dues mestres van ser rebudes per la cap d’estudis que és alhora l’especialista de visual i plàstica i la responsable de la implantació de dit projecte.

Va ser una trobada molt cordial que va facilitar l’intercanvi.

En primer lloc les vam rebre i vam emmarcar el projecte de visual i plàstica, la seva estructura i funcionament.

La visita de l’escola Les Acàcies va il·lusionar molt al claustre. Els mestres i les mestres de l’escola estaven amb les portes obertes i amb disposició de compartir i resoldre qualsevol dubte.

En la visita van poder veure el funcionament i la implantació del projecte a l’educació infantil i també a la primària.

Durant el recorregut les mestres de l’escola visitant es van mostrar interessades en el projecte “Els Exploradors del Temps” de visual i plàstica, pel que vam entrar a l’aula de la mestra que enguany està fent el projecte per tal que la tutora pogués explicar millor el projecte.

En el moment de la cloenda les dues mestres visitants varen exposar la seva intenció d’aplicar el projecte “Els Exploradors del Temps” a la seva escola. La cap d’estudis els va facilitar tota la informació i els contactes per a que poguessin iniciar-lo aquest mateix curs escolar.

Valorem l’activitat molt positivament. Estem molt satisfets i satisfetes d’establir llaços de cooperació i intercanvi amb les escoles veïnes.

Pàgina 32

Autoavaluació i avaluació entre iguals Centre Visitant

Centre Amfitrió

ESC Vila Olímpica

La presentació va estar a càrrec de les tutores de 5è i 6è.

La inquietud per l’autoavaluació va sorgir a l’escola després de realitzar unes formacions de llengua (a càrrec de la Neus Sant Martí) i de ciència a (a càrrec de l’eulàlia Griset).

La Mar Bella és una escola d’una línea, les tutores de cicle superior realitzen conjuntament activitats barrejant els seus grups i fent agrupaments flexibles.

A l’escola Mar Bella comencen a treballar l’autoavaluació amb els alumnes des de l’etapa infantil. Els alumnes des de petits s’acostumen a avaluar-se.

Comencen amb el sistema de rúbriques, cada cicle realitza unes rúbriques obligatòries: C. Inicial, C. Mitjà i C. Superior.

Unes rúbriques estan establertes per cicle i d’altres les van elaborant en el moment en que les necessiten.

De vegades les realitzen els tutors (quan els alumnes són petits) i d’altres vegades els alumnes. Altres cops les fan conjuntament professors i alumnes.

Els alumnes tenen unes carpetes individuals, on van recollint els models de rúbriques que es van introduint. Aquestes carpetes van passant amb ells de curs a curs i es van engreixant amb els nous models de rúbriques que treballen cada curs.

Els temes són diversos: Com fer una recepta de cuina, com escriure una narració, com fer un mural.....

A part de les rúbriques empren altes sistemes d’avaluació com per ex. Graelles per a l’avaluació del grups de treball cooperatius.

Valoració Trobo molt interessant que els alumnes s’acostumen a autoavaluar-se seguint uns criteris establerts per els mateixos en col·laboració amb el seu professorat.

Pàgina 33

També trobo molt adient que les rúbriques les vagin recollint en una carpeta personal i que aquesta carpeta se l’enduguin quan passen a secundària.

English Maths Centre Visitant

Centre Amfitrió

Escola Vila Olímpica

Visita 25/02/2016 Tema a presentar English Maths. La conversa a la classe de matemàtiques de 6è.

Estructura visita • Conversa inicial entre mestres.

• Entrada a la classe de 6è. English geometry • Conversa final entre mestres Expectatives • Oferir referents per al tractament funcionals de la llengua estrangera a classe de matemàtiques.

• Mostrar la conversa de matemàtiques en anglès.

• Oferir articles web Per un malentès en el traspàs d’informació hi assisteixen tres mestres, una d’Educació Infantil, una d’Anglès i una d’Educació Especial, interessades en tres temes. La conversa en anglès a la classe de matemàtiques. L’atenció a la diversitat. El plantejament de l’Educació Infantil. Aquestes dues últimes temàtiques havien estat abordades en visites anteriors.

Cal replantejar la sessió per tal que sigui interessant per a tothom. En aquest sentit la flexibilitat que exigeix la tasca docent ajuda.

L’Escola Vila Olímpica intenta donar explicacions en la primera conversa als tres interessos presentats i es compromet a mirar d’oferir alguna estada a les aules d’Educació Infantil i d’atenció a la diversitat en una altra, ja que en el dia assenyalat les possibilitats eren nul·les.

Pàgina 34

Les preguntes plantejades sobre les que s’inicia la conversa són: • • • • • • • •

Quan comencen a fer anglès els alumnes?

Com progressa l’anglès?

Quina dedicació horària es dóna a l’anglès?

Com es distribueix l’horari en les diferents llengües? Com es comptabilitzen les hores?

Quina funció tenen dues mestres a les classes d’anglès?

Com s’atén la diversitat?

Com es planteja l’avaluació dels alumnes amb nee?

Quin plantejament té l’Educació Infantil?

El fet de donar cabuda als diferents aspectes a abordar porta a incidir, des de l’escola, en el que esdevé l’ànima del projecte, la conversa entre els nens i els mestres. La conversa dóna sentit al tractament transversal de les diferents llengües, també a la llengua estrangera. I fonamenta l’atenció a la diversitat, gent diferent aprenem junts i parlant ens enriquim.

Després de l’estada a l’aula, on els alumnes de 6è duien a terme un tasca de recerca sobre la condició que han de seguir les llargades dels costats dels triangles, s’ha viscut la presència de la conversa entre els alumnes i les mestres. Aleshores en la trobada posterior apareixen temes relatius a: • •

•

L’educació lenta. Escoltar els nens i nenes i oferir-los-hi temps per parlar requereix temps.

El treball de l’equip de mestres per actuar de forma coordinada. En aquest sentit emergeix la reflexió que cal coherència en el fet d’educar.

Si es demana als infants que col·laborin, els mestres hi hem de ser els primers.

Canvis de manera de fer dins d’una escola. Es parla força de la conveniència de contextualitzar qualsevol proposta dins del centre on s’ha de dur a terme i d’inspirar-se en propostes d’arreu, no tant de traspassar-les.

Projecte Bombeta Centre Visitant

Centre Amfitrió

Escola Vila Olímpica

Pàgina 35

VISITA 23/02/2016 Tema a presentar Projecte Bombeta. Experimentació i descoberta científica a les aules d'Educació Infantil Estructura visita 9 a 9.45h Rebuda i conversa inicial entre els mestres per explicar el projecte.

9.45 a 10.45h Visita a les aules i espais on s'està desenvolupant l'activitat.

10.45 a 11.30h Conversa per fer una posada en comú i intercanvi d'impressions.

Expectatives Mostrar una metodologia de treball d'aproximació al mètode científic, a partir de la manipulació i l'experimentació amb diferents materials a l'Educació Infantil.

Mostrar una dinàmica de treball amb agrupacions inter-nivells a l'Educació Infantil.

Donat que finalment només ha estat una escola la que ens ha visitat, hem de dir que la sessió s'ha desenvolupat en un entorn molt relaxat i amb molt d'espai per donar resposta a totes les preguntes que ha formulat la mestra visitant. Fins i tot hem pogut fer més partícip de l'experiència a la persona que ha vingut a gravar aquesta sessió en vídeo, per tal que a l'hora de fer-ne l'edició també tingués més elements i coneixement del tema.

El fet d'haver rebut aquesta visita ens ha tornat a posar sobre la reflexió del treball que fem, de com ho fem i de per què ho fem i tanmateix ens ha fet adonar-nos que tenim un projecte viu que es va transformant i que va canviant amb el pas dels cursos i les necessitats d'adaptacions que tenim, sense perdre la seva essència d'apropar els nens i nenes als aprenentatges amb el joc, la manipulació i l'experimentació i parlant sobre el què fem i aprenem, per tal d'anar construint coneixement.

Quan hem fet el recorregut per les aules on es desenvolupa aquest projecte ens hem adonat que quan expliques l'organització i la circulació dels alumnes pots tenir la impressió que hagi de ser un espai amb força enrenou i una mica caòtic, són 175 nens i nenes que hi participen. Però ens hem adonat, amb l'oportunitat de poder veure'l en el seu conjunt, que els alumnes tenen molt clares quines són les pautes que han de seguir i com és el funcionament d'aquests espais. Aquest fet ens ha posat en la realitat que tot el temps que s'inverteix en l'organització i la previsió de les activitats és un temps necessari i que afavoreix el bon funcionament i que és igual d'important que els alumnes, en la mida que els toca, també participin d'aquesta organització.

Pàgina 36

Fem una valoració molt positiva d'aquesta experiència i esperem haver respost a les expectatives de l'escola visitant, per la qual restem oberts a resoldre qualsevol dubte o col·laborar-hi en el que ens necessitin.

Al llarg de la visita es van formular algunes qüestions: • Per què fer una aproximació al mètode científic a Educació Infantil?

Nosaltres comencem aquesta aproximació a partir d'una formació que rebem com a claustre i que com a equip de cicle creiem que és interessant de poder treballar. Ens trobem que al ser un enfocament molt metòdic de l'experimentació, els alumnes d'Educació Infantil estan encara lluny de poder treballar-hi i ens plantegem donar-los uns espais on, a partir del joc i la manipulació, facin una primera aproximació a l'experimentació.

• Com organitzem aquesta activitat?

Teníem molt clar que aquesta descoberta s'havia de compartir entre tots els alumnes d'educació infantil i que els grups havien de ser internivells. Vam buscar bibliografia sobre el tema i finalment i després de moltes converses de l'equip de cicle, vam optar per oferir sis espais amb diferents materials per treballar, per tal que cada espai oferís als nens i nenes un àmbit de manipulació i experimentació diferenciat: aigua, materials i les seves propietats, lego, moviment i desplaçament, classificacions i patrons, la llum i el color. Els grups serien fixos durant tot el curs i l'adult que els acompanyava també. Aquest últim fet facilitava l'observació de cada alumne i de la seva evolució.

Val a dir, que aquesta oferta s'ha anat modificant al llarg dels anys que portem duent a terme aquesta activitat, tant tenint en compte la valoració que fan els mestres com la que fan el propis nens i nenes.

• Sempre es fa el mateix en l'activitat?

Nosaltres vam partir d'una organització per tandes de tres sessions a cadascuna de les capses. La primera sessió d'experimentació lliure, la segona d'experimentació lliure i amb alguna consigna a seguir i una tercera on hi havia una petita estona d'experimentació i una segona de conversa, present en totes les activitats que fem a l'escola i ànima del nostre projecte educatiu. També s'encabia en aquesta sessió la representació gràfica; d'aquesta manera els alumnes podien posar paraules o dibuixar el que havien descobert amb aquella capsa en concret.

Com que aquest és un projecte viu, va evolucionant i aquest curs ens hem plantejat provar a fer dels espais d'experimentació uns espais de lliure circulació dels nens i nens del cicle d'Educació Infantil. Ens ha portat a reflexionar molt com fer-ho i si podíem mantenir els objectius inicials del Projecte Bombeta.

Finalment vam decidir fer el tomb cap a uns espais de lliure circulació. Un dia a la setmana, de 9:15 a 11h, els nens i nens poden anar a experimentar amb el material proposat a les diferents aules de parvulari. Cada aula té una caixa amb una temàtica i amb material específic per fer experiments i descobertes entorn aquest tema, ara per ara, les caixes que hi ha són: Llum i color, aigua, màquines simples, classificacions i patrons, barreges i dissolucions, construccions, moviment i desplaçament. De moment, aquesta lliure circulació,

Pàgina 37

s'està duent a terme de manera molt tranquil·la i en acabar aquest curs farem la valoració.

Tutoria entre iguals i mediació escolar Centre Visitant

Centre Amfitrió

INS Front Marítim

Assistents centre amfitrió: Salvador Rovira, Fàtima Volart, Emília Puigvert, Judit Miranda i alumnat de diferents nivells Assistents escola visitant: Carme, Alba i Cristina En el marc del seminari Aprenem en xarxa, el dia 18 de febrer van visitar-nos tres mestres de l’escola Fluvià. L’objectiu d’aquesta presa de contacte era donar a conèixer de forma més directa i propera aquells projectes que el curs passat havíem presentat en el seminari: el programa TEI i el projecte de mediació escolar.

Aquesta visita suposava fer una nova revisió de la nostra pràctica educativa.

L’explicació i el marc teòric dels nostres projectes ja havien quedat recollits en el nostre article. Ara calia fer un pas més, i, en conseqüència, vam voler concretar i visualitzar allò que fem. Per això vam donar la paraula als protagonistes dels nostres projectes: els alumnes. Algunes parelles d’alumnes que participen del programa TEI van explicar la seva experiència i en què consisteix el programa. Els nois i noies mediadors de 4t d’ESO van fer el mateix en referència a la mediació. D’altra banda, també vam entrar a algunes aules de 1r d’ESO, que en el moment de la visita tenien hora de “tutoria” i estaven fent activitats a l’entorn de dels valors, el respecte i la cohesió del grup, les quals formen part del programa TEI. Els alumnes ens van sorprendre a tots pel rigor i el convenciment amb què parlaven. La seva intervenció va ser una petita demostració que els programes estan ben implementats i que generen una cultura i un bon clima de convivència en el centre.

Pàgina 38

Les nostres visitants també van fer-nos notar que amb el treball que fem estem creant un clima de comunicació i confiança, uns aspectes que potser nosaltres no havíem destacat prou. Van voler saber com avaluem aquests programes.

Som conscients que en fem una valoració global, però que aquest és un aspecte que podríem perfilar millor.

El principal aprenentatge que es deriva del fet d’haver de compartir experiències amb altres docents és, doncs, que això ens obliga a fer una observació més activa de la qual en pot sortir una visió diferent, més rica o més crítica en alguns aspectes.

En definitiva, es tracta d’una experiència positiva perquè més enllà d’establir ponts va implicar l’exercici d’un diàleg constructiu i enriquidor.

Fàtima Volart Tor

Atenció a la diversitat. Suports específics amb Necessitats Educatives Especials Centre Visitant

Centre Amfitrió

Escola Vila Olímpica

INS Front Marítim

Tema a presentar Atenció a la diversitat. Suports ordinaris i suports específics.

Estructura visita 9 a 9.30h Conversa inicial entre mestres.

9.30h a 10:30h Entrada a l'aula a 1r activitat de racons per tal de veure activitat en grup heterogeni a l'aula i diferents tipus d'adaptacions de la proposta de l'activitat.

Pàgina 39

10.30 a 11.15 Entrada a l'aula on treballen un taller de cuina, un grup multinivell .

Conversa final entre mestres

Expectatives Donar a conèixer els criteris definits a l'escola per organitzar les diferents formes d'atenció i suports a l'atenció a la diversitat, així com mostrar la metodologia de treball i l'ús de la conversa com a font d'aprenentatge en les diferents suports ordinaris i específics.

Abans de visitar les diferents activitats fem una conversa de mitja hora on les persones de l'escola expliquem els criteris d'atenció a la diversitat dins els projecte de l'escola i quins tipus d'organització i suports oferim als alumnes, parlem dels suports ordinaris que fan referència a tot l'alumnat i dels suports específics que s'ofereixen als alumnes amb nee i els que formen part de l'USEE. Expliquem de com ens organitzem per tal de diversificar les diferents activitats dins les aules, concretament parlem de les activitats de racons, el treball en petit grups d'alumnes on potenciem el treball cooperatiu entre els alumnes això ens porta a reflexionar sobre la importància del treball cooperatiu de com s'ajuden entre ells i facilita l'aprenentatge. Parlem del doblatges dels mestres dins l'aula en les activitats de psico a infantil, en els racons,i en el doblatge en les sessions d'altres àrees com l'anglès, la lectura , escriptura i matemàtiques al cicle inicial.

També plantegem les diferents activitats de grup multinivell com els tallers de cuina, teatre, d'expressió artística que oferim als alumnes amb nee on l'aprenentatge és a partir de l'experimentació d'una forma globalitzada per tal que puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats.

Surten qüestions en relació a l'organització dels horaris, compartim la necessitat de ser molt flexibles per part dels mestres a l’hora d’adaptar les diferents propostes d'activitats en funció de les necessitats dels alumnes.

Moltes vegades ens cal modificar els horaris d'aquests alumnes al llarg del curs.

Parlem dels diferents nivells d'implicació de l'equip docent amb aquests alumnes. Plantegem que l'atenció als alumnes és una responsabilitat de tot l'equip docent, també és important que altres mestres de l'escola que no són especialistes realitzin aquesta atenció. Així com la tutoria dels alumnes de l'USEE sigui compartida amb el tutor de l'aula i amb la mestre d'educació especial, per tal de fomentar la inclusió d'aquests alumnes dins el grup aula de referència.

Parlem de com i quan elaborem els Plans Individuals dels alumnes. Constatem de que hi ha plantejaments diferents sobretot pel que fa referència als alumnes d'Educació Infantil.

Pàgina 40

També parlem del pas de primària a secundària, la importància de fer un bon traspàs dels alumnes . De l’itinerari que fan els alumnes de la USEE en acabar 6è, uns s'orienten a l'USEE de l'instituí de la zona i d'altres s'orienten a Escoles d'Educació Especial.

Varem reflexionar com podíem millorar aquest canvi d'escolarització i com podíem fer arribar més personalment de mestres a mestres la informació més rellevants d'aquests alumnes.

Per acabar valorem positivament aquesta experiència tant per els visitants com per els amfitrions perquè a més de donar la possibilitat de conèixer i compartir altres experiències ens dóna la possibilitat de parar i reflexionar sobre la nostra pràctica i del dia a dia.

Model d’aprenentatge que es concreta en els espais de lliure circulació Centres Visitants

Centre Amfitrió

Per preparar la visita Es preveu un horari de visita que abasti tot el matí, des de l’entrada dels nens i nenes a les 9:00 fins a les 12:30 La visita la realitza un grup d’unes 25 persones. Totes elles són mestres que han demanat fer una visita a La Llacuna en ple funcionament i per això s’agrupen en un sol dia.

Es redacta i es distribueix un document que explica els motius del funcionament i organització de l’escola.

Es busquen mestres de l’equip disposats en participar en la conversa que es farà amb els visitants a partir de les 12:30 Durant la visita Es reben per part de l’equip de direcció, els visitants a les 8:45.

Pàgina 41

S’explica breument el funcionament de la visita.

A partir de les 9:00 es pot circular lliurement per l’escola, demanem que si hi ha més d’una persona duna mateixa escola es distribueixen en grups diferents, es demana igualment no fer grups massa nombrosos de visitants per tal de no col·lapsar espais.

A les 10:30 ens trobem a la sala de mestres per compartir un breu esmorzar.

Es modifica la previsió inicial i a les 11:00 comencem la conversa entre els visitants.

En la conversa es fa especial èmfasi per part de La Llacuna, que l’organització, els espais de lliure circulació, els horaris i els agrupaments, només són la concreció del que realment ens ocupa que és el model d’aprenentatge en el qual creiem des de l’escola

Després de la visita Punts forts: • • • •

Obliga a triar el que és essencial del que és anecdòtic a l’escola Obliga a focalitzar la imatge d’escola que tenim i volem transmetre Demana la implicació del professorat Obliga a endreçar l’escola

Dubtes: • • •

Realment transmetem el que fem?

Quina coherència real hi ha entre el discurs dit, el discurs mostrat i el discurs fet Quina part real del claustre comparteix el projecte

Educació emocional Centre Visitant

Centre Amfitrió

Escola Les Acàcies

L’escola va rebre la visita de dues mestres de l’escola Sant Martí, el passat divendres 19 de febrer, per visitar les activitats d’educació emocional emmarcades dins del projecte de Filosofia 3/18.

En un primer moment es va fer la rebuda de les mestres posant com a punt de partida, la informació prèvia que tenien del projecte. Vam poder compartir

Pàgina 42

l’estructura de la programació del projecte deixant clar que, malgrat tenim el privilegi de gaudir d’un espai setmanal per poder treballar aquests temes, és un tarannà generalitzat que intentem incloure en el nostre dia a dia i en la manera de fer a les aules d’infantil.

Durant els espais de filosofia 3/18 s’intenta cuidar molt la rutina de les sessions.

Vetllem perquè sigui un espai tranquil i distès. Ens ajudem d’un titella que ens proposa diverses activitats com ara jocs, dinàmiques i contes entre d’altres.

Totes amb l’objectiu de treballar o reforçar aquells relacionats amb el pensament, l’empatia, l’autoconeixement i l’emoció.

Una vegada establert el punt de partida, les mestres van participar d’una de les sessions. Malgrat els nens i nenes van sentir-la com una sessió especial, es van desenvolupar totes les rutines amb normalitat. Els infants, que ja sabien que tindrien visita, van triar de totes activitats fetes fins el moment, aquelles que més els havien agradat. A més de les rutines de rebuda i comiat del titella, es va fer una dinàmica d’autoestima amb un mirall, un joc de destacar les habilitats dels altres amb una pilota i un conte sobre els vincles afectius.

Al acabar la sessió es va poder compartir amb les mestres les seves opinions i comentaris. També es van ensenyar altres llibres, contes i recursos que fem servir durant les sessions de Filosofia 3/18 als tres cursos d’educació infantil.

Gemma Sáenz. Tutora P4A

Programa Tutoria entre iguals (TEI) Centres Visitants

Centre Amfitrió

Tot i que és el 1r curs que s’ha posat en marxa el programa TEI a l’escola Antoni Brusi hem rebut la visita de 3 mestres de l’escola La Llacuna i d’una mestra de l’escola L’Arenal de Llevant. .

D’entrada s’ha explicat el marc teòric del programa i la seva implementació i rebuda entre els alumnes implicats (3r i 5è). S’ha donat resposta a totes les

Pàgina 43

preguntes i demandes que s’han fet in situ, ja que no s’havia aportat cap pregunta amb anterioritat.

Per fer més vivencial la visita s’ha preparat una de les activitats conjuntes del final de trimestre que presenta el programa: “Pensem i juguem junts!” i on els alumnes tutoritzats (3r) i els alumnes tutors (5è) gaudeixen de compartir unes activitats que els ajuden a reafirmar el seu vincle afectiu.

Seguit s’ha fet una visita a les aules on estaven reunits els alumnes amb les seves mestres tutores i, després de les presentacions, els alumnes han expressat les seves impressions i opinions sobre el programa i el seu desenvolupament.

Després els alumnes han començat a fer les activitats conjuntes i els mestres visitants han tingut l’oportunitat d’observar, interactuar i col·laborar amb els alumnes en les seves activitats.

Finalment s’ha fet una petita xerrada/cloenda entre passadissos intentant donar resposta a totes les inquietuds dels mestres visitants i tenint en compte que no tenim totes les respostes, ja que el programa és de nova aplicació i encara no hem pogut recollir dades ni ens avala del tot l’experiència.

Tractament de l’anglès a l’escola Bogatell Centre Visitant

Centre Amfitrió

Projecte o dinàmica visitada L’aplicació de les TIC a les classes d’anglès i l’ensenyament-aprenentatge de continguts de ciència en anglès (CLIL).

Expectatives (visitant) Dues mestres especialistes d’anglès de l’escola Arenal de Llevant han vingut a veure’ns amb l’objectiu de conèixer de primera mà alguns aspectes de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa: 1. Organització i implementació dels PELE amb què vam ser dotats i de quina manera ens van ser útils a l’hora de fomentar el treball en llengua oral.

2. Integració de l’anglès amb les noves tecnologies: bloc d’anglès, ús de determinats suports informàtics, tipologia d’activitats, etc.

Pàgina 44

3. El mode com intervenim en les altres àrees curriculars en anglès (CLIL).

Data i estructura de la visita 10 de febrer del 2016 10:30-11:30 Rebuda i presentació de les característiques del projecte, dutes a terme per dues de les mestres especialistes d’anglès de l’escola amfitriona.

11:30-11:45 Aclariment de dubtes.

11:50-12:15 Visita de l’experiència; alumnes de 6è en una sessió de Science.

12:15-12:30 Tot passejant per l’escola, exposició de les evidències observades, elements d’inspiració, conclusions de la visita, etc.

Relat / reacció després de la visita La visita ha girat entorn les qüestions inicials i expectatives plantejades per l’escola visitant, L’Arenal de Llevant. Amb el suport d’una presentació visual, hem reflexionat sobre diferents aspectes propis del nostre projecte: • • •

Els diferents PELE desenvolupats al llarg del temps a l’escola.

La integració de l’anglès i les TIC. La implementació de la llengua anglesa en altres àrees curriculars (CLIL).

De forma conjunta, hem valorat allò més significatiu del nostre projecte, tot visualitzant mostres de vídeo i imatges reals per tal de contextualitzar millor les actuacions que duem a terme a l’escola, i també hem contrastat la visió de cadascuna de les escoles.

Finalment, hem valorat la possibilitat que l’Arenal pugui implementar algun canvi similar en el si del seu projecte escolar de centre. Cal que tinguem en compte, però, que la situació de cada escola és ben diferent, sobretot pel que fa a aspectes com ara l’organització de l’horari, els recursos personals, materials i funcionals, l’adaptació d’espais o la implementació de les noves tecnologies.

Un cop finalitzada la visita, des de l’escola, i com a centre acollidor, hem considerat alguns punts forts arran d’aquest intercanvi, el qual ha resultat ser molt enriquidor per a nosaltres: • • • •

La col·laboració entre les dues escoles pot promoure processos de canvi, d’innovació i de millora educativa.

Podem reformular-nos noves fites i definir noves estratègies i compromisos.

En pot facilitar l’avaluació interna. És una manera de promoure el treball en equip i, a més, reforça la idea que tots tenim alguna cosa important per aportar.

Pàgina 45

Creiem que el treball col·laboratiu d’aquest tipus entre centres escolars és una tasca molt enriquidora, com dèiem, ja que ens permet d’analitzar les pràctiques educatives -pròpies i alienes- des d’altres prismes. I encara més, valorar-les des d’una òptica més reflexiva i indagadora.

Així doncs, pensem que és una magnífica oportunitat per al nostre aprenentatge professional, perquè dóna cabuda a l’obertura, la comunicació, el treball compartit, l’intercanvi de pràctiques professionals, la reflexió col·lectiva, la cerca conjunta de solucions a problemàtiques sorgides en la nostra pràctica diària, les preocupacions i interessos professionals compartits, etc.

Defensem aquest tipus d’iniciatives com a eixos potenciadors de bones pràctiques educatives, en aquest cas relatives a l’ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa.

Estructura organitzativa de tota l’escola Centre Visitant

Centre Amfitrió

Continguts L’estructura organitzativa de l’escola.

Projecte en construcció per necessitat i voluntat. Interpretació del currículum.

Paper del docent. Creació de cultura educativa. Estructura organitzativa.

Avaluació reguladora. Lideratge.

Acollida Explicació de la construcció del projecte educatiu Conceptes eix: 7 principis per crear entorns d’aprenentatges potents.

Estructura organitzativa Visita a les aules Conversa Què ha suposat la visita en termes d’aprenentatge per l’escola?

Explicar com ens organitzem a l’escola ens ha resultat una gran oportunitat perquè ens ha provocat endreçar i unificar discurs en dos sentits. Un, amb l’equip docent ja que ens hem formulat una qüestió clau: Quin és el propòsit de l’educació avui? A través dels espais de formació col·lectiva setmanals l’equip ha reflexionat a partir de la pròpia pràctica creant ponts que reforcen la construcció del nostre projecte. I dos, amb les famílies perquè hem aprofitat per tornar a mostrar com treballem al Fluvià de la mà dels seus fills. L’intercanvi i la

Pàgina 46

participació de la comunitat ens ajuda a reforçar la cultura educativa des de l’escola.

Aquesta reflexió també ha facilitat la visualització dels valors afegits i de les mancances que considerem té el Fluvià. L’aprendre en comunitat afavoreix la voluntat de donar respostes davant la funció principal de l’escola que és la d’educar ciutadans pel món dotant-los d’eines per aprendre estratègies de participació democràtica.

La resposta de les escoles que ens han visitat posa en relleu la necessitat latent d’alguns centres per renovar el model educatiu. Hem iniciat un intercanvi d’idees per tal de connectar esforços i propiciar transformacions. Es cou una visió de canvi per afrontar les necessitats dels futurs ciutadans. L’escola s’ha de refundar desenvolupant estratègies i habilitats que permetin a l’alumnat entendre la complexitat del món en el que viuen. Aquests canvis s’han de fer des dels centres educatius donant prioritat al treball en xarxes educatives.

L’Aprenem en xarxa exemplifica aquesta necessitat.

Pensament computacional Centre Visitant

Centre Amfitrió

A l’escola Antoni Brusi hem rebut la visita de dues mestres de L’escola Pere IV i una mestra de l’escola Fluvià per veure els treball dels alumnes en els tallers de robòtica i pensament computacional.

Inicialment, hem fet una petita introducció del que fèiem a la Primària, així com el que anàvem a visitar aquell matí. El fet de no haver rebut les preguntes i demandes per part de les escoles visitants, ens va fer anar a cegues sobre el què voldríem conèixer, així que vam organitzar una visió general del treball realitzat als diversos cicles.

Primerament, vam poder observar una part de la sessió del treball amb Beebots dels alumnes de primer que fan un projecte des de l’àrea de llengua castellana. Escriuen un conte cooperatiu que després es narra mitjançant les beebots. Vam poder interaccionar amb els alumnes així com fer un intercanvi d’impressions amb la mestra que feia la sessió. Va ser el moment també de parlar del que estaven ells fent a les seves escoles.

Pàgina 47

Després vam participar d’una part de la sessió de tallers d’Scratch amb els alumnes de 5è que estaven fent la creació lliure d’un videojoc per parelles a partir d’un esquelet dels diversos elements que ha de tenir el joc, així com la rúbrica d’autoavaluació del tot el procés. Vam poder parlar del procés d’aprenentatge amb els alumnes.

Després van visitar una altre grup d’alumnes de 5è on estaven treballant amb els probots aspectes matemàtics de mesura d’angles, distàncies, fraccions i equivalències... també els alumnes els van fer un petit tastet del funcionament del Lego Mindstorm. També amb la mestra van poder parlar de diverses apps de la tauletes per treballar el pensament computacional.

Finalment, tenim prevista una sessió de posada en comú entre els mestres participants però les mestres havien de marxar i es va reduir a una xerrada de passadissos. Va ser una llàstima no poder fer aquesta cloenda perquè ens haguéssim pogut enriquir més de les experiències de cada escola.

Pàgina 48