Diàlegs d’Educació
NÚMERO 53 | JUNY DEL 2015
Itinerari per «Una comarca de museu» El projecte vol arribar als 104 centres educatius de la comarca amb un total de 20.757 alumnes FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Els museus que disposen d’una oferta educativa estable formen Una comarca de museu, una iniciativa que parteix del Servei Educatiu de l’Alt Empordà i que ha permès crear un itinerari escolar recomanat per tal que els alumnes dels 68 municipis visitin els recintes museístics altempordanesos. Aquet recorregut és seqüenciat en funció del currículum escolar i de la nova mirada competencial. Així, l’alumnat, durant la seva etapa d’escolarització (entre els 3 i els 18 anys), té l’oportunitat de conèixer els museus que es troben a la comarca. “El repte és engrescador, ja que parlem d’un projecte que vol arribar als 104 centres educatius de la comarca amb un total de 20.757 alumnes escolaritzats”, explica Carme Gilabert, directora de l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries. També exposa: “Una comarca de museu ofereix propostes educatives atrevides, professionals, innovadores que ens condueixin a l’excel·lència en tots els camps.” De fet, els museus s’han fixat l’objectiu d’esdevenir un recurs de suport als centres educatius, amb la intenció, alhora, d’augmentar i fidelitzar les escoles i els instituts
ELS MUSEUS
쩛 Museu del Joguet de Catalunya 쩛 Museu de l’Anxova i de la Sal 쩛 Museu de l’Empordà 쩛 Museu de la Tècnica de l’Empordà 쩛 Museu Memorial de l’Exili 쩛 Museu Ciutadella de Roses 쩛 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries 쩛 Ecomuseu Farinera
de la comarca que els visiten. Els museus posen a l’abast del professorat una eina que els faciliti la tasca educativa, proposant de manera estructurada els recursos que trobaran al seu abast en el territori proper. I, pensant en els alumnes, els donen la possibilitat de conèixer i gaudir del territori a través dels museus. “Els museus ofereixen als alumnes una nova manera d’aprendre, conèixer i respectar l’entorn més proper, la seva comarca”, ha comentat Carme Gilabert. Una comarca de museu s’estructura en un seguit d’accions. S’ha editat un desplegable de difusió de la campanya, adreçat a les escoles, amb la intenció que pugui exposar-s’hi de manera permanent en format de pòster; s’ha
SERVEI COMUNITARI JAUME CANYET EDITORIAL l servei comunitari és una proposta educativa del Departament d’Ensenyament que té com a finalitat garantir que els estudiants al llarg de la seva trajectòria escolar protagonitzin accions de compromís cívic i posin en joc els seus coneixements
E
Membre de l’Equip ELIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
al servei de la comunitat. Es tracta que els estudiants es formin treballant sobre necessitats reals del seu entorn. Durant dos anys, diversos centres de Catalunya han dut a terme experimentalment aquesta acció educativa, i a partir de proper curs 15-16 s’estendrà de ma-
El 2010 es van signar els acords entre les parts al Consell Comarcal i el 2014 es va renovar el conveni. MAIRENA RIVAS
ment. En aquestes sessions s’ha donat a conèixer als professors la funció educativa dels museus i han visitat els 8 museus, coneixent les instal·lacions i l’oferta educativa de cada un d’ells.
editat un col·leccionable lúdicoeducatiu que recull diversos jocs de taula que tenen com a vincle els museus de la comarca. Hi ha 8 taulers i a cada museu li correspon un joc diferent. Cada tauler porta a la part posterior les instruccions del joc. A mesura que
l’alumnat i l’escola va visitant cada museu va col·leccionant jocs. L’any 2010 es va crear una maleta del projecte, que contenia els materials editats. Des del Servei Educatiu es va anar escola per escola presentant el projecte i lliurant-los les maletes. Una altra de les accions de la campnya ha estat la realització de quatre edicions de jornades formatives adreçades al professorat de la comarca, que s’han inclòs dins del Pla de Formació de Zona del Departament d’Ensenya-
nera progressiva per tal que es faci extensiva a tots els instituts en un termini de 5 anys. El servei comunitari va adreçat a l’alumnat de 3r o 4t d’ESO, que hi haurà de dedicar un total de 20 hores, de les quals un mínim de 10 seran de servei a la comunitat i la resta d’aprenentatge al centre. Cada institut podrà determinar quin servei comunitari vol oferir després d’analitzar les necessitats del seu entorn amb la col·laboració de les entitats de la zona. Les maneres de portar a terme els projectes poden ser diverses. Es pot partir dels continguts d’una àrea per buscar la manera de relacionar-lo amb alguna neces-
sitat social. Un exemple pot ser la preparació d’una obra teatral organitzada a la classe de llengua i literatura i que es pugui representar davant d’infants hospitalitzats o al casal de la gent gran. En altres casos es parteix d’una possibilitat de servei que s’haurà de relacionar amb les matèries escolars. La proposta d’un banc de sang perquè els alumnes impulsin una campanya de donació al seu barri o localitat pot permetre estudiar aspectes científics relacionats amb la sang, el sistema circulatori o les transfusions, així com tractar continguts relacionats amb la comunicació i la publicitat. Hi ha molts àmbits
des d’on orientar el servei comunitari: el suport i l’acompanyament a l’escolarització, l’ajuda a col·lectius en risc d’exclusió social, els projectes per estimular la participació en l’entorn immediat, l’ensenyament de les noves tecnologies a la gent gran, les campanyes de conscienciació sobre el reciclatge, les tasques de manteniment i neteja dels espais públics, la defensa dels drets humans, etc. La valoració que n’han fet els centres que hi han participat és molt positiva: una gran majoria afirmen que la pràctica del servei comunitari ha millorat l’actitud i els valors dels alumnes.
Els vuit museus ofereixen propostes educatives que condueixin a l’excel·lència en tots els camps
AIRE CONDICIONAT
153015
www.instalburgas.com Tel. 972 505 895
153042
finançament gratuït ,
Més enlla de la tasca educativa El grup dels 8 museus s’ha cohesionat i més enllà del programa educatiu ha iniciat activitats en comú, com l’edició d’un fullet de difusió conjunt, un passaport, activitats conjuntes en el marc dels DIM, les jornades formatives, etc.
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 30 DE JUNY DEL 2015 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
El teatre és un recurs educatiu a l’Escola Maria Pagès i Trayter d’Ordis ® Al final de curs, els
alumnes representen dues obres de teatre ORDIS | MAIRENA RIVAS
L’Escola Maria Pagès i Trayter d’Ordis fa uns deu anys que, amb motiu del fi de curs, surt a escena. En concret, es representen dues obres de teatre que els nens i les nenes han anat assajant i preparant al llarg del curs. Aquest any els agrupaments per fer aquests dos muntatges –El país sense co-
lors i Expedició Aqua 24–, han estat d’Educació Infantil, per una banda, i de Primària, per l’altra. L’escola ha comptat l’últim curs amb 38 alumnes. És una escola rural. El nombre reduït d’escolars possibilita, sovint, poder treballar internivells i, d’aquesta manera, és com s’enfoquen diferents projectes de centre. Un d’aquests és, doncs, el teatre. Les dues representacions que s’han preparat aquest curs van tenir lloc al Centre Social del poble el passat divendres 12 de juny a les 8 del vespre. “El teatre és un re-
Els alumnes d’Infantil, per una banda, i els de Primària, porten a escena dues obres de teatre. ESCOLA D’ORDIS
curs molt valuós per treballar diferents aspectes del currículum, especialment l’expressió oral que, potser, tradicionalment a l’escola havia estat una mica marginada”, han explicat els membres de l’e-
quip directiu de l’escola. També hi va actuar la coral de l’escola, formada per tots els nens i les nenes de Primària. Amb la coral, es van interpretar algunes de les cançons apreses també aquest any.
Com a cloenda del curs, aquest acte serveix, alhora, com a comiat dels alumnes de 6è que el curs vinent deixen l’escola del poble per començar una nova etapa educativa a secundària, a l’institut.
El Centre Escolar Empordà ha introduït l’educació emocional a 3r i 4t d’ESO ROSES | M. R.
El Centre Escolar Empordà de Roses ha introduït aquest últim curs la figura de l’orientador a 3r d’ESO, amb l’objectiu de treballar el desenvolupament d’un Pla d’Acció Tutorial (PAT) basat en l’orientació de l’alumnat, tant en l’àmbit acadèmic com personal. “Es treballen els aspectes intel·lectuals, emocionals i morals de l’alumnat, uns aspectes que els
permeten assolir una maduresa en el seu procés de formació”, explica la directora, Sílvia Danés, i hi afegeix: “L’acció tutorial contribueix a l’adquisició de les competències bàsiques transversals que ha de desenvolupar l’alumnat a través de contextos, aprenentatges, modelatges i interaccions que afavoreixen la seva autonomia i iniciativa personal, la integració i la cohesió social.”
En aquest sentit, a 3r d’ESO, es porta a terme un treball basat en dinàmiques de grup, modelatges i interaccions per aconseguir una millor cohesió grupal, actituds de respecte, iniciativa personal, autonomia, integració i convivència, generant així un bon clima que afavoreixi el treball i el dia a dia de l’aula. A 4t d’ESO, el treball se centra més en l’orientació acadèmica i professional per tal
L’orientació de l’alumnat és acadèmica i també personal. CENTRE ESCOLAR EMPORDÀ
que, juntament amb els tutors i la família, l’alumne pugui triar el
Els infants de la llar de Portbou tenen safates d’experimentació PORTBOU | M. R.
A la llar d'infants municipal Els barrufets de Portbou, es treballa amb safates d’experimentació. Aquesta és una proposta sensorial que posa a l’abast de l’infant diferentes materials i objectes que faciliten l’experimentació i la manipulació lliure. Les educadores consideren que el joc és l’eina bàsica de construcció de coneixement dels infants, ja que juguen per aprendre i aprenen jugant.
A FONS
JOSEP MARIA CORTADA Membre de La Funcional Teatre
TEATRE I EDUCACIÓ ovint em comenten que els alumnes dels instituts reclamen al seu professorat que volen aprendre d’una altra manera i que les diverses manifestacions artístiques haurien de formar
S
seu itinerari després de l’educació obligatòria.
“L’experimentació ajuda els infants a entendre el món que els envolta i que volen descobrir. A partir de la manipulació, coneixen les característiques dels objectes i, més endavant, aprenen a establir relacions entre ells”, expliquen Almudena Rodríguez (directora) i Montse Esteve (educadora), i també comenten: “El material proposat en les safates d’experimentació ha de ser atractiu per als infants.” Es tracta de
La llar acull actualment 7 infants d’entre 15 mesos i 3 anys. ELS BARRUFETS
materials oberts, que permetin al petit fer proves, fer, desfer, fer hipòtesis, compartir i, finalment, realitzar les seves pròpies descobertes i comprovacions. Són materials atractius per al tacte, l’olor, o una determinada sensació visual. Els objectius generals que es proposen les educadores són: experimentar i manipular lliurement amb diferents materials; iniciar-se en les primeres nocions matemàtiques i fomentar l’autonomia. I pel que fa als contingus curriculars, hi ha la descoberta d’un mateix i dels altres, i la descoberta de l’entorn.
part dels programes educatius, que els talents artístics que molts d’ells estan desenvolupant són una forma tan lícita com qualsevol altra d’expressarse i de posicionar-se en la societat. No sembla un reclam exagerat si tenim en compte que a Finlàndia, país de referència en l’àmbit educatiu, s’ha recollit per llei el dret dels alumnes a expressar-se artísticament, o que la UNESCO convocà el 2006 una conferència mundial sobre educació artística per tal de garantir el dret de les persones a la participació activa en la cultura.
Dins d’aquest camp voldria referir-me breument al teatre com a eina pedagògica de primer grau. Poques activitats pedagògiques en garanteixen d’igual manera la transversalitat i la transdisciplinarietat. És un mitjà idoni perquè els alumnes puguin expressar sentiments, explicar històries i connectar amb altres persones. I, a la vegada, vehicular l’expressió oral i corporal, ajudant-los a progressar en el coneixement d’altres matèries del currículum. El teatre és sempre un treball d’equip, circumstància molt necessària en la societat actual.
necessaris equips tècnics i de so, adaptacions d’indrets com a espais escènics... També és important el bagatge educatiu obtingut amb l’assistència, com a activitat d’aula, a una representació teatral. A més del contingut de l’obra (ciències socials, llengües, inclusió social...) els alumnes entren en contacte amb un ampli ventall de conductes socials i de participació en esdeveniments públics. ¿No seria convenient una major connexió entre centres educatius i els grups de teatre, entitats que en gestionen i administracions que en programen?
Un conjunt de persones treballant conjuntament per tirar endavant un projecte amb un objectiu comú. El text, la posada en escena, les improvisacions i els assaigs, l’escenografia, el vestuari, la il·luminació, la música, la difusió... tots ells han d’anar en un mateix sentit i, per tant, cal treballar-los en equip. Tot plegat fa que l’alumnat pugui adoptar un rol molt més actiu que el que els assigna l’educació tradicional. Tampoc no calen gaires mitjans per fer teatre. El mateix teatre professional ens dóna idees: escenografies fetes amb material reciclat, teatre de proximitat que fa in-
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 30 DE JUNY DEL 2015
III
DIALOGUEM AMB... grossos i els gegants. Un altre projecte va consistir a anar a les escoles a explicar com berenava la gent gran quan tenia l’edat dels nens d’ara. La gent gran parlava del pa amb oli i sucre, el pa amb vi i sucre, el pa amb figues o amb nous. També hem anat a les escoles a explicar oficis i han vingut escoles a conèixer el casal. El que em sobta cada vegada més és veure com al jovent de l’ESO, quan ve al Casal de la Gent Gran, li cau la bena dels ulls.
Míriam Lladós ASSISTENT SOCIAL I TÈCNICA DEL CASAL DE LA GENT GRAN DE FIGUERES
«El fil conductor que comunica totes les generacions és el treball en xarxa» ENTREVISTA Míriam Lladós (Lleida, 1970) va arribar a l’Alt Empordà el 1998 i porta 17 anys al Casal de la Gent Gran de Figueres. En aquesta comarca, va conèixer la seva parella i va tenir els seus dos fills.
«Les experiències de la gent gran són cromos que si els combinen donen un àlbum molt valuós» la gent gran?
He de reconèixer que al principi no volia treballar amb gent gran. M’atreien molt més la família i la mainada. Però quan hi vaig començar a treballar, vaig descobrir que són persones que tenen una imatge molt poc valorada i que tenen un potencial molt gran. Jo volia trobar la manera que aquest potencial es reflectís dins la comunitat i fer-lo útil. R
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P
Què la va portar fins a Figueres?
R Vaig entrar com a assistent social al Departament de Benestar Social fent suplències als casals de gent gran. Vaig començar a Rubí, d’aquí cap a Montcada i Reixach, i després a la central. Estant a la central, el 1997, tenia clar que volia marxar de Barcelona i vaig començar per fer alguna suplència o una excedència fins que vaig decidir tirar-me la manta al cap i anar-me’n a pobles. I resulta que al mateix temps, una companya de Figueres s’agafava una excedència de cinc anys i vaig venir cap a aquí sense conèixer ningú. P
Què li aporta la feina al costat de
P
Ho ha aconseguit?
R No ha estat fàcil perquè els joves anem a un ritme molt diferent que el de la gent gran. La gent gran és un bagul d’experiències, unes experiències que són cromos i, que si els combines bé, donen un àlbum molt valuós.
P
Ho pot explicar?
Aquí descobreixen que la gent gran quan es jubila pot ballar, pot saltar, pot tornar a estudiar. R
P «Teixint mons» es pot dir que és un dels emblemes d’aquest treball intergeneracional?
Míriam Lladós treballa al Casal de la Gent Gran de Figueres. BORJA BALSERA P Cada cop pren més importància el concepte “envelliment actiu”. R Ara se’n parla molt, però jo fa disset anys, des que estic aquí, que promoc l’envelliment actiu. Si et fixes en la piràmide d’edat, ara mateix és com un bolet. La base és petita, va pujant i es veu el gruix dels nascuts als 70 i la gent gran nascuda després de la postguerra. Tenim una piràmide invertida. Per nassos hem de trobar modalitats i treballs en xarxa que combinin diferents generacions. De la combinació d’aquesta sinergia, en surt un enriquiment per a tots. P Quin seria el fil que comunica les diferents generacions? R A Serveis Socials portàvem uns anys que tot quedava encasellat
per tipologies. És a dir, hi havia els centres de dones, els centres de discapacitats, els centres de mainada... la sinergia no circulava. Es perdia l’oportunitat de veure la il·lusió d’una persona gran jugant amb una mainada o la cara d’una mainada escoltant una batalleta d’una persona gran. Aquest fil conductor que comunica totes les generacions és el treball en xarxa. P I gràcies a aquest treball en xarxa s’han pogut engegar diferents projectes intergeneracionals. R Nosaltres hem treballat sempre així. Recordo que l’any 2000 ja vam fer la colla de gegants i capgrossos i vam començar a anar a les escoles a explicar quina història hi ha darrere els cap-
R L’esforç de l’Asssociació de Gent Gran de Figueres i el treball conjunt amb el Casal de la Gent Gran de Figueres fan que aquest equipament sigui un punt de referència per desenvolupar projectes imaginatius, creatius i intergeneracionals com el Teixint mons. Aquest projecte posa en comú gent gran, escoles, instituts, museus, entitats i administracions. P Troba que Figueres és una ciutat oberta a fer realitat aquestes sinergies? R Figueres és una ciutat on la gent gran es mou molt i s’implica de forma activa i participativa. Un exemple n’és el Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres, que ja fa nou anys que treballa per activar la gent gran. Una de les activitats resultat d’aquesta sinergia és la Fira de la Gent Gran de Figueres, que precisament s’acaba de celebrar a la ciutat.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
200 anys d’història d’una escola ® A Sant Pere Pescador han publicat un llibre que recull la història de l’ensenyament a la vila Salomó Marquès SANT PERE PESCADOR
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
A Sant Pere Pescador acaben de publicar un llibre que aplega la història de l’ensenyament a la vila. Més de 200 anys d’història que ens mostren com ha anat evolucionant l’escola en la vida. I ho fa a partir de la documentació escrita que es troba a l’arxiu municipal i en arxius privats; ho completa amb els records i testimonis directes d’antics alumnes i ho il·lustra amb fotografies de les diferents èpoques. El llibre és el resultat d’un treball d’equip de persones amb formacions i experiències diverses. Els capítols estan agrupats entorn dels canvis polítics que s’han produït al llarg d’aquests dos segles: monarquia, república, dictadura i democràcia. Sempre s’escriu des de l’òptica escolar i per poder-ho contextualitzar millor cada un
Aquest llibre és el resultat d’un treball d’equip de persones amb formacions i experiències diverses dels capítols s’introdueix amb unes pàgines en les quals s’ofereix una panoràmica general de la situació política. Malament podríem valorar el que passava a l’escola si no teníem present el que estava passant en el món polític. El darrer capítol està amanit amb escrits de diferents mestres (alguns en actiu i d’altres jubilats) que permeten de veure com ha anat canviant l’escola del poble. Llegint atentament els diferents capítols, mirant amb detall les fotografies, mirant els apèndixs (el llistat de mestres, la cronologia, etc.) podem veure una escola viva que ha sabut adaptar-se a les noves situacions, als canvis socials que es van produint en una societat que canvia sense parar.
La publicació del llibre s’ha completat amb una exposició. ESCOLA LLAGUT
Tant de bo totes les poblacions tinguessin una publicació per l’estil d’aquest llibre. No serveix només per conservar el passat sinó
també per saber d’allà on venim, per poder valorar allà on som i estimular els canvis per preparar un futur millor
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 30 DE JUNY DEL 2015 | EMPORDÀ
1 de juliol HORARI 9.00 a 9.30 h 9.30 a 10.00 h 10.00 a 11.00 h 11.00 a 11.45 h
ACTIVITAT Acreditacions Benvinguda Conferència: Les veus d’una escola, a càrrec d’Eulàlia Bosch Refrigeri lliure i trasllat a les respectives seus
11.45 a 13.15 h
PONÈNCIES DIALOGUEM AMB... Sacsejant l’educació física a càrrec de Víctor López i Aniol Alsina La relació entre docents i famílies per a l’èxit educatiu de tot l’alumnat a càrrec d’Antoni Tort i Xus López La matemàtica. Una competència per a la vida a càrrec d’Àngel Alsina i David de la Higuera
13.15 a 14.15 h 14.15 a16.00 h 16.00 a 17.00 h 17.30 a 18.45 h
LLOC Teatre Municipal El Jardí Teatre Municipal El Jardí Teatre Municipal El jardí
Comunicacions Dinar Comunicacions en les respectives seus Cinema i escola. Projecció de la pel·lícula Camino a la escuela (acte obert a tothom) Cinefòrum a càrrec d’Àngel Quintana i Joan Manuel Soldevilla
Museu del Joguet de Catalunya La Cate Museu del Joguet de Catalunya
Teatre Municipal El Jardí Teatre Municipal El Jardí
País: França Director: Pascal Plisson Sinopsi: Documental que explica la història real i extraordinària de quatre nens: Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel, que han d’enfrontarse diàriament a nombroses dificultats i perills per arribar a l’escola. Els nens viuen en quatre zones molt allunyades les unes de les altres, però comparteixen les mateixes ganes d’aprende i saben perfectament que només l’educació els obrirà les portes d’un futur millor.
2 de juliol HORARI 9.00 a 10.00 h
ACTIVITAT Comunicacions en les respectives seus
10.00 a 11.30 h
PONÈNCIES DIALOGUEM AMB... Les idees alternatives i l’aprenentatge de les ciències Som docents saludables La música, una oportunitat per a la vida Plurilingüisme. La realitat del segle XXI
SEUS:
Teatre Municipal El Jardí
Servei Educatiu Alt Empordà
LLOC
a càrrec de Jaime Carrascosa i Gerard Carrión a càrrec de Cesc Notó i Francesca Caballero
Escola Joaquim Cusí Institut Olivar Gran
a càrrec d’Oriol Ferré i Mireia Gibert
Institut Olivar Gran
a càrrec de Neus Lorenzo i Gemma Martínez
Servei Educatiu de l’Alt Empordà
La Cate
Institut l’Olivar Gran
Escola Joaquim Cusí
Museu del Joguet de Catalunya
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 30 DE JUNY DEL 2015
V
L’Escola Parla és un espai de trobada del personal docent de les diferents etapes, que pretén aglutinar tot un seguit d’experiències que es realitzen als centres educatius amb xerrades de professionals amb saber i experiència pedagògica i científica. Avui més que mai es fa necessari l’aprenentatge al llarg de tota la vida i estar connectats a la innovació. L’Escola Parla és una oportunitat per millorar la pràctica docent i per compartir, intercanviar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge i sobre el sentit de l’educació d'avui. 11.30 a 12.00 h 12.00 a 13.00 h 13.00 a 14.00 h 14.00 a 16.00 h
Refrigeri Fira d’entitats educatives Comunicacions Dinar
10.00 a 11.30 h
PONÈNCIES DIALOGUEM AMB... La infància 0 a 6. Reptes actuals L’escola inclusiva es mou Més enllà de l’escola. El treball per projectes El plaer d’educar, el plaer de crear
17.30 a 18.30 h 18.30 a 19.30 h 20.00 a 24.00 h
a càrrec de Vicens Arnaiz i Agnès Sáez a càrrec de Teresa Huguet i Llum Salvo
Servei Educatiu de l’Alt Empordà Institut Olivar Gran
a càrrec de Francesca Majó i Miquel Payaró a càrrec d’Andrea De Pascual i Carme Grifeu
Institut Olivar Gran Escola Joaquim Cusí
Comunicacions en les respectives seus Fira d’entitats educatives Photocall, sopar i concert
Tobias Stein
The Lolita's Sisters
Institut Olivar Gran. Zona esportiva Institut Olivar Gran. Zona esportiva Institut Olivar Gran. Zona esportiva
Sean Covery & Coldfingers
Dirty Jobs
3 de juliol HORARI 9.00 a 10.00 h
ACTIVITAT Comunicacions en les respectives seus
10.00 a 11.30 h
PONÈNCIES DIALOGUEM AMB... El lideratge democràtic a càrrec d’Albert Bayot i Dora Sala Ets i uts de la llengua: llegir, escriure, escoltar i parlar a càrrec d’Enric Queralt i Lourdes Montaner Cara a cara amb la realitat que ens envolta. La descoberta del medi natural i social a càrrec d’Antoni Bardavio i Berta Prats
11.30 a 12.15 h 12.15 a 14.00 h
Refrigeri Conferència de cloenda: Com donar classes als que no volen?
a càrrec de Juan Vaello
LLOC
La Cate Teatre Municipal El Jardí
Museu del Joguet de Catalunya
Teatre Municipal El Jardí
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 30 DE JUNY DEL 2015
TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)
VI
ENGLISH TIME ENIGMA
“ESTIMAR LES CRIATURES”
When you count from 1 to 100 how many 7s do you pass on the way?
Twenty
ANSWER: SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS
a primera condició per ensenyar és estimar les criatures. Si no estimes les criatures, dedica’t a una altra cosa.” Aquesta sentència la va fer Salomó Marquès durant la seva conferència, en la qual va defensar la feina del
“L
mestre, fent un repàs a la història d’aquest país i exposant de quina manera va influir la República i la dictadura sobre la professió docent. “Un país que no té memòria, malament rai”, va anotar, alhora que recordava que: “La voluntat de la República va ser que hi hagués escoles fins a l’últim dia. A l’exili, després, se’n van anar els millors mestres, i un percentatge alt dels que es van quedar va ser castigat.” Entre les frases lapidàries de Salomó Marquès cal fer esment a aquesta que té a veure amb la manera com els alumnes han de canalitzar els aprenentatges: “A la porta de totes les escoles hi hauria d’haver un cartell en el qual es pogués llegir: “S’ha d’aprendre a pensar. No s’ha d’aprendre a emmagatzemar”.
PISTA CITA: PISTA IMATGE: “Tras el éxito de Los secretos del franquismo, y hurgando en el mismo pozo documental de archivos secretos desclasificados, Eduardo Martín de Pozuelo vuelve a sacar a la luz una verdad histórica cuidadosamente escondida por el régimen franquista. ”
Text a l’encartament del llibre
WEB RECOMANADA
RESPOSTA:
La Jonquera - “El franquismo, cómplice del Holocausto”
Josep Carbó, Rosa Lloveras, Joan Sels, Maria Colls, Quimeta Llorenç, Teresa Calmó i Betty Cros han narrat, al llarg d’aquest curs escolar, en aquesta secció, com era l’escola quan eren petits. Són els testimonis de Temps d’anar a estudi, que es van reunir fa uns dies en una conferència al Casal de la Gent Gran de Figueres. El pedagog escalenc Salomó Marquès els va acompanyar i va parlar sobre la renovació de l’escola pública:
S’està pensant de demanar al senyor Eduardo Martín de Pozuelo, periodista, premi de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg i autor d’un llibre sobre la relació entre franquisme i Holocaust, a fer una conferència a Figueres. Caldrà estar alerta. L’Eduardo és nascut en un poble de l’Empordà. ¿Sabeu en quin poble ha nascut? ¿Sabeu com es titula el llibre al que ens referim?
LA FRASE
BEAUTIFULMARS. D’EXCURSIÓ PER MART, I EN CATALÀ HTTP://BEAUTIFULMARS-CATALAN.TUMBLR.COM/
JORDI CASTELLANOS I VILA TAGAMANENT, 1946 - BARCELONA, 2012
Es tracta d’un blog on van apareixent imatges realitzades amb la càmera més potent que s’ha enviat mai a un altre planeta, aquest cop a Mart. La màquina es troba a bord del Mars Reconnaissance Orbiter. En el blog es publiquen les fotografies més impressionants i detallades que existeixen fins al moment del planeta esmentat. La proposta en si és
molt simple i relativament aprofitable, si no és que feu un estudi o un projecte sobre el planeta Mart, però pot servir per exemplificar la recerca científica amb suport fotogràfic, per una banda, i el procés col·laboratiu d’entitats i institucions universitàries amb els voluntaris que tradueixen i difonen aquest tipus de materials mitjançant la xarxa.
Una bona formació cultural i la via de la lectura i de l’aprenentatge és una de les formes no només de dignificar la vida sinó també d’igualar la societat»
«
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «ROMEU I JULIETA»
TÍTOL: «UN CARGOL FABUFANTÀSTIC»
TÍTOL: «LUDWIG I FRANK»
AUTOR: RAMOS, MARIO BARCELONA: CORIMBO, 2005
AUTORA: CANAL, EULÀLIA BARCELONA: BARCANOVA, 2009
AUTOR: NEL·LO, DAVID BARCELONA: LA GALERA, 2011.
Temàtica: TIMIDESA (6-8 anys)
Temàtica: AUTOESTIMA (8-10 anys)
Temàtica: CONVIVÈNCIA (10-12 anys)
® Hi havia una vegada un elefant gran com una muntanya. El seu nom era Romeu i era feliç. Bé, gairebé … Només tenia un petit problema. Un petit problema de res, però que li molestava molt. Era tímid. Molt, molt tímid. Per res es posava vermell, es ruboritzava de cap a peus. Romeu i Julieta és un llibre sobre les dificultats de viure amb aquells que són diferents. La trobada amb la Julieta és fonamental per a en Romeu, perquè és la primera vegada que algú no li pren el pèl.
® El Cargol és un animal eixerit i sensible. Viu al camp amb les seves amigues, la Vaca, l’Oca i la Cabra. La Vaca és amorosa i es preocupa per tothom. L’Oca i la Cabra són una mica esbojarrades, fan molt de xivarri i es fiquen pertot arreu. El Cargol sovint se sent sol, envoltat d’animals més ràpids i més forts que ell. El Cargol, però, farà nous amics i trobarà una manera divertida de comunicar-se i fer-se escoltar per tothom.
® En un castell d’Alemanya, neix
en Ludwig. És un nen sa i intel·ligent, però té un defecte físic i els seus pares el volen protegir del món. El món a vegades s’escola sense permís i canvia el destí de les persones. Lluny del castell, a Londres, hi ha en Frank, fill d’un reparador d’Underwoods, les famoses màquines d’escriure i, per tant, molt pobre. En Frank és molt espavilat i sap que el destí no és un camí recte. I no sospita que el seu s’amaga rere el premi d’un programa de ràdio.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga