DE (IX-73)

EMPORDA

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

NÚMERO 73 | NOVEMBRE DEL 2017

PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES Un cop iniciat el curs escolar és molt important que, des del primer dia, família i escola caminin en la mateixa direcció. El diàleg i la col·laboració entre pares i mestres ha de ser permanent i cal funcionar com un equip.

Avui toca... reunió amb les famílies Els claustres de 63 centres de l’Alt Empordà participen en uns debats sobre la relació família-escola

MAIRENA RIVAS

MAIRENA RIVAS FIGUERES

Una de les finalitats de les reunions que organitzen els centres educatius amb les famílies és l’enfortiment de la participació i la comunicació entre les dues parts.

Cada cop més, des de les escoles i els instituts, es dona més importància a aquestes trobades, emfatitzant el diàleg i la col·laboració entre pares i mestres. El Servei Educatiu de l’Alt Empordà, amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, treballa per poder introduir el debat sobre les reunions amb les famílies dins del claustre de les  escoles de la comarca de l’Alt Empordà, arribant als seus  mestres. La idea és oferir un total de catorze xerrades/debat coordinades per una professional del món educatiu, Alba Castellví.

Ella és educadora, sociòloga i mediadora. Ha fet tallers, conferències i sessions particulars sobre l’assessorament de pares i mares.

Ha treballat en equips d’investigació universitaris i ha impartit classes a les facultats d’Educació Social i de Sociologia. Està especialitzada en la gestió dialogada de conflictes i la mediació. És autora dels llibres Un cistell de cireres. Set contes petits per fer-nos grans (Estrella Polar) i Educar sense cridar.

Per què hem de redissenyar les reunions amb famílies?  En aquest bloc, hi ha el marc conceptual i els principis inspiracionals de la guia, les evidències que sustenten el procés de transformació i els referents que us acompanyaran en moltes de les activitats proposades.

1

2

Quines són les orientacions metodològi-

ques?  Tracta sobre el funcionament de la proposta d’activitats dissenyada pel projecte, les fases que us proposem recórrer durant el procés, la metodologia dels guions d’activitats i moltes orientacions pràctiques que faran que la implantació de la guia sigui tot un èxit.

Alba Castellví va estar fa uns mesos a Figueres, per presentar el seu llibre «Educar sense cridar».

Acompanyant els fills d’entre quatre i dotze anys en el camí cap a l’autonomia (Angle Editorial).

En aquests debats que mantindrà Alba Castellví amb els membres dels claustres de les escoles altempordaneses, es mirarà de trobar respostes a interrogants com aquests: “Com redissenyem les reunions amb les famílies? Estem satisfets de les reunions de ni-

vell que fem al nostre centre educatiu? Ens serveixen per compartir el projecte de centre amb les famílies? Com passar de les reunions informatives a reunions amb contingut pedagògic? Podem generar debat pedagògic amb les famílies?

Les reunions de nivell ens poden ajudar a millorar la qualitat dels vincles entre els docents i les famílies? Com fer que les famílies en si-

EDITORIAL EDUCATIVA

Àngel Agustí Arellano ASSESSOR TÈCNIC DOCENT AL CRP DE L’ALT EMPORDÀ

EDUCAR PER AL DEMÀ

F

ELS 3 BLOCS

a poc debatia amb un pare el seu parer sobre si l’escola havia d’ensenyar a la seva filla els noms de les muntanyes, rius i accidents geogràfics “com s’ha fet sempre”, deia.

No negaré que cert aprenentatge memorístic és necessari, però tampoc no es negarà que involucrar les emocions, potser, és més efectiu. Tenim un clar exemple amb l’adquisició del vocabulari, podem fer-ho a partir de colzes, o bé escrivint un

tuacions més desafavorides participin en aquestes reunions i acompanyin els seus fills en la seva trajectòria educativa?”

En aquestes xerrades, s’exposaran diferents plantejaments, dinàmiques i es presentarà la guia Com redissenyar la reunió amb famílies?, que conté tres blocs de continguts, que detallem en el quadre que acompanya aquest article.

poema en estat d’enamorament.

D’acord, potser reproduir el model d’escola que coneixem (perquè és amb el qual vam estudiar) ens dona seguretat i sensació de “control”, però l’escola canvia i ho fa tot darrere de la societat, a la qual s’adapta.

Recordo l’inici de les calculadores, hi havia qui creia que mai més no s’haurien de fer càlculs manuals; i l’escola segueix ensenyant a fer divisions, això sí, no per la necessitat de fer-les en la nostra vida quotidiana (ja tenim calculadores) sinó per les operacions mentals que hi ha al darrere i la seva aportació a la construcció del pensament en l’infant.

3

Com es presenta la proposta d’activi-

tats?  Aquí hi ha el motor de tot el procés de redisseny de les reunions d’inici de curs, amb totes les activitats proposades per tal que pugueu iniciar el procés i seguir el vostre propi itinerari de treball.

Solem dir que el docent del segle XXI ha d’ensenyar el que no sap, un dels reptes és fer-ho pensant en la realitat de la societat de demà.

Si realment ens creiem que s’aprèn durant tota la vida, hem de reconèixer que l’escola no es pot limitar a reproduir, sinó que ha d’innovar i utilitzar metodologies actives, facilitant que l’alumne sigui el centre dels seus aprenentatges.

Amb això vull dir que l’escola ha de depurar el que és fonamental, bàsic, per a l’educació de ciutadans competents, que comprenguin i tinguin una visió crítica del món on estan i que aprenguin a conviure.

22 DIMARTS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2017

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ 

L’ESCOLA PARLA

Les festes populars uneixen el vincle de la llar i l’escola de Cabanes amb les famílies MAIRENA RIVAS CABANES

La castanyada a la Llar d’Infants de Cabanes és una festa oberta a les famílies, un exemple de cohesió amb tota la comunitat escolar.

A diferència d’altres centres, el projecte educatiu de Cabanes engloba des de la llar d’infants fins al cicle superior de primària, i la convivència entre alumnat de totes les edats forma part de la normalitat. Aquest curs, com és tra-

dicional, s’ha fet la preparació prèvia a aquesta tradició de tardor: s’han decorat les aules, s’han pintat castanyes per enganxar-les a les parets i, tot, al ritme de la música inspirada en el moment.

“El dia de la celebració és molt esperat, ja que tots els nens i les nenes de la llar i de l’escola fan la seva representació davant dels pares i mares i, posteriorment, es reparteix una paperina de casta-

nyes per a cada alumne, per gentilesa de l’AMPA”, explica l’educadora Carla Medina. Un dels moments estel·lars de la festa és una dansa coreografiada al ritme de Marrameu torracastanyes.

“Aquesta festa dona l’oportunitat de potenciar la relació famíliallar-escola i els més petits ho gaudeixen moltíssim. A més, els hem disfressat de castanyers i castanyeres amb l’ajuda de les famílies i és un moment de relació també molt bo”, somriu Carla Medina.

La llar de Cabanes té, actualment, set alumnes a partir d’ any.

En són, concretament, tres de P i quatre de P. A partir del gener, l’alumnat creixerà a vuit, amb la incorporació d’un infant a P.

“Publicar una revista escolar és una activitat que, a més de motivar els alumnes a aprendre i compartir coneixements i a conèixer de primera mà un mitjà de comunicació, ajuda a treballar i desenvolupar diferents capacitats, com la competència lingüística, la competència digital, l’alfabetització mediàtica i la creativitat”, explica la directora de l’Escola Narcís Monturiol de Roses, Anna Massot, ara que la revista celebra un quart de segle.

En la publicació, que té una periodicitat anual, participa tota la

comunitat educativa: mestres, alumnes, AFA, cuina. “Gràcies a la col·laboració de molta gent, la nostra revista escolar ha pogut tirar endavant tots aquests  anys, sobretot des que vam començar a imprimir-la per impremta, que és quan es van fer necessàries les col·laboracions econòmiques de diferents comerços i associacions del municipi”, recorda Anna Massot, mentre remarca quina ha estat sempre la intenció educativa de la revista: “A l’escola, creiem que l’aprenentatge ha de ser actiu, vivencial i engrescador, i per això donem molta importància als

La castanyada Una tradició molt celebrada  La castanyada és una tradició molt celebrada que es fa conjuntament entre l’escola i la llar. Altres festes compartides són el tió, la rebuda del patge reial, el festival de Nadal amb les famílies i la recitació del poema a la ràdio de Cabanes.

ESCOLA NARCÍS MONTURIOL

La revista de l’Escola Narcís Monturiol de Roses celebra el 25è anivesari M. R. ROSES

LLAR D’INFANTS DE CABANES

La revista afavoreix la identitat col·lectiva de l’escola rosinca.

projectes de centre, els quals permeten dotar els alumnes d’experiències significatives a partir dels seus interessos. Així doncs, cada any treballem, com a mínim, un projecte comú que implica tots els alumnes de manera interdisciplinària i transversal, entorn el qual

realitzem moltes activitats, i aquest queda reflectit a la nostra revista.”

L’Escola Mare de Déu del Mont treballa la comunicació i l’autonomia personal M. R. VILAFANT

L’Escola Mare de Déu del Mont de Vilafant compta amb un total de  alumnes amb diferents NESE (necessitats específiques de suport educatiu) de totes les etapes educatives, des d’Educació Infantil, passant per Primària i fins a Secundària. Les NESE corresponen, bàsicament, a discapa-

A FONS

Teresa Calabuig i Serra PROFESSORA D'EDUCACIÓ MATEMÀTICA A LA FACULTAT D'EDUCACIÓ I PSICOLOGIA DE LA UDG

DEURES AMB FINALITATS EDUCATIVES I SOCIALS

Des de P3 fins a 6è A partir del projecte escollit a cada curs, tots els grups, des de P fins a è, s’apropen al tema designat

citat intel·lectual mitjana, severa i profunda; pluridiscapacitats; alteracions greus de la personalitat, i trastorns d’espectre autista, entre altres.

L’escola té un conjunt de projectes dissenyats per desenvolupar la comunicació i l’autonomia personal i social de l'alumnat; millorar la competència en les rela-

cions interpersonals i la integració escolar i adquirir habilitats relacionades amb entorns laborals.

Escolaritzacions compartides Són molt importants les escolaritzacions compartides entre l’escola ordinària i l’escola Mare de Déu del Mont. “La finalitat d’aquesta modalitat és que l’alumne gaudei-

xi dels aspectes positius que aporta cada escola”, comenta el director del centre, Josep Roquer, i hi afegeix: “El centre ordinari ofereix models més amplis de relacions amb els altres companys i companyes i el centre específic ofereix una atenció més individualitzada, un ús de metodologies més especialitzades i una organització molt estructurada d’espais i temps.”

Actualment, són vint-i-un els alumnes de la Mare de Déu del Mont que realitzen aquesta modalitat.

A

o preparar la feina que es farà a classe els propers dies. Jo em decanto per les dues últimes finalitats i amb això ja estic dient que no descarto que els nens facin deures fora de l’escola. Això sí, amb unes finalitats educatives i socials molt definides. Primer de tot, que no els vegin ni els visquin mai com un càstig i, després, que els convertim en una oportunitat de connectar societat i escola.

El meu camp de treball és el de l’educació matemàtica (EDM), que lligo amb l’educació per a la sostenibilitat (EDS). Si ens hi entretenim una mica, trobarem

propostes per fer al nen que, a partir de les matemàtiques (o dels altres àmbits curriculars), els permetin relacionar la feina que es fa a l’escola amb els assumptes econòmics actuals, les problemàtiques ambientals o la situació social i cultural. Economia, medi ambient, societat i cultura. Els quatre pilars de l’EDS. Quina preparació ha de tenir el mestre per poder proposar deures d’aquesta mena? Ha de ser un mestre amb una gran formació disciplinària, didàctica i metodològica acompanyada d’una rica cultura general, capacitat creativa

l debat sobre si cal fer deures a casa o no, està molt present entre els estudiants, les famílies i els mestres. Les finalitats que s’han donat als deures al llarg dels anys han sigut moltes i variades.

Segur que me’n deixo, però algunes són: acabar la feina que el nen no ha acabat a classe i que el mestre tenia previst fer que fes aquell dia; practicar la feina que s’ha fet a classe; penalitzar el nen; que el nen agafi hàbits d’estudi; relacionar la feina que s’està fent a classe amb el món exterior, amb la vida quotidiana i amb la família

com a projecte d’aula i treballen amb profunditat aquell aspecte concret des de diferents vessants.

Des de l’any  la revista es penja a la pàgina web del centre perquè tothom la pugui veure a tot color. Quan la impressió es feia a la impremta, s’editava en blanc i negre, exceptuant la portada, la contraportada i les pàgines centrals, que apareixien en color.

L’última edició que hi ha penjada a la web de l’escola és la del , que està referida als continents, el projecte interdisciplinari escollit per treballar el curs passat a l’escola.

“L’elaboració i distribució de la revista de centre té molts ingredients motivadors que afavoreixen la identitat col·lectiva i el sentiment de pertinença al grup i a l’escola, a més de fomentar el treball col·laboratiu”, es felicita la directora del Narcís Monturiol.

LA CLAU L’atenció a l’alumnat es fa en grups reduïts  Els grups són reduïts, tenen un màxim de vuit alumnes i un mínim de quatre, tenint en compte l’edat, les capacitats i les necessitats per assolir les competències del currículum.

i voluntat de respecte a la diversitat de pensament i maneres de fer. Com més ben preparat estigui en tots aquests àmbits, més capacitat estarà per a relacionar-los amb sentit, coherència i efectivitat. Per preparar-se, li caldrà formació reglada, però també li anirà bé llegir novel·les, viatjar, estar al dia de l’actualitat, parlar amb persones amb diferents perspectives del món. En resum, li cal estar format en tot allò que l’ajudi a establir i fer establir als nens bones connexions entre el que està treballant a l’escola i el que està aprenent i vivint fora del centre.

DIMARTS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2017 23

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Jordi Pous Ripoll El mestre. Nascut a Vilajuïga el 22 de maig del 1978, resideix a Figueres, on és director de l’Escola Anicet de Pagès i de Puig. Anteriorment, ha estat mestre a les escoles Caritat Serinyana, de Cadaqués; Els Grecs, de Roses; Santiago Ratés, de Vilajuïga, i el mateix Anicet.

«M’agrada el treball que es fa amb la inclusió d’alumnes provinents de cultures diferents» Jordi Pous parla, en l’entrevista, sobre la seva feina com a mestre i com a director, i reflexiona sobre el sistema educatiu Mairena Rivas FIGUERES

Jordi Pous és mestre d’educació musical i va estudiar a Girona del  al . Tot i que treballa a l’Anicet de Pagès des del , va ser nomenat director el .

P D’on li va venir l’interès pel magisteri?

R Quan anava a l’institut, estava molt interessat per la música, però no veia que això tingués cap sortida laboral estable per a mi.

Vaig pensar que dedicar-me a ensenyar música a l’escola d’infantil i primària seria una bona idea. A més, a la família, hi ha mestres i suposo que vaig veure en ells el que podria ser jo.

P Hi ha algun mestre de la seva infantesa que el va inspirar per dedicar-se a la professió docent?

R Sí, n’hi ha molts, però potser el que m’ha deixat més bons records ha estat en Joan Graboleda, que va ser mestre meu a l’escola de Vilajuïga. Amb ell vam fer teatre, vam aprendre un xic de francès, vam anar a París, ens va convidar a dormir a casa seva... És un mestre coherent i implicat, un exemple per a tots els docents.

P Què és el que més li agrada del

sistema educatiu actual?

R M’agrada la immersió lingüística de l’escola catalana. També m’agrada que es treballa molt amb la inclusió d’alumnes provinents de cultures diferents de la nostra. A més, també crec interessant la possibilitat que tenen els alumnes de fer programes de promoció professional, formació i inserció, cicles formatius, ensenyaments professionals artístics..., encara que l’oferta hauria de ser més gran i dignificada.

P Què és el que menys li agrada del sistema educatiu?

R No m’agrada l’horari actual.

Crec que el Departament d’Ensenyament hauria d’apostar per fer una jornada compactada i a les tardes, amb el suport dels ajuntaments, oferir activitats artístiques, esportives, de lleure. També crec que el fet de canviar tan sovint de lleis educatives no ens va bé. Tampoc no m’agrada que alguns mestres tinguin vergonya o els costi comunicar-se o facin faltes d’ortografia, per exemple. Si volem dignificar l’escola, alguns mestres necessitem més i millor formació, implicació i maduresa.

P Què troba a faltar en l’actual model educatiu?

R Diria que les escoles passem alumnes a l’ESO convençuts que no és el seu lloc. Fan falta més UEC (Unitats d’Escolarització

CONXI MOLONS

Jordi Pous, a l’Escola Anicet de Pagès i de Puig.

Compartida) o altres serveis que donin alguna sortida a persones que no poden aprofitar l’ensenyament obligatori ordinari.

P Què és allò amb què més gaudeix quan està a l’aula?

R Ara mateix gaudeixo molt més d’estar a l’aula perquè hi passo poques estones. És l’únic moment que faig de mestre i no de director.

M’agrada quan els alumnes estan contents, quan pregunten, quan em demanen fer jocs musicals, quan cantem o toquem els instruments, quan es recorden d’alguna

cosa que han après fa temps...

Però del que gaudeixo més actualment és de l’orquestra de corda que tenim a l’escola gràcies al projecte Planters de ConArte i la implicació de l’Ajuntament. Tenim unes alumnes de è que ja han fet  anys tocant violins o violoncels i la seva cara em fa gaudir enormement. És un plaer.

P Ha ensenyat alguna vegada alguna cosa a classe que considerava que no era interessant?

R Crec que tot el que podem ensenyar és interessant. Una altra

cosa és com ho fem. Ensenyar la vida i obra de Mozart, per exemple, pot ser interessant i motivador o pot ser una autèntica pèrdua de temps. De totes maneres, no cal ensenyar coses que es poden trobar de forma molt ràpida a internet, sinó ensenyar a buscar-les, entendre-les i poder-les explicar als altres. Per ara, ningú m’ha obligat a ensenyar una cosa que jo cregués que no podia ser interessant.

P Com ho va fer per ser director de l’Anicet de Pagès i de Puig?

R Quan vaig arribar a l’Anicet, em va agradar l’escola i l’equip directiu va confiar molt en mi. Com que em sentia bé i el clima de l’escola era molt bo, em vaig oferir voluntari per fer el programa Puntedu de la biblioteca escolar i la vaig refer tota. Després vaig formar part de l’equip ampliat del Pla d’Autonomia de Centre. Allà vaig veure que tenia possibilitats de dir la meva en moltes decisions importants de l’escola i això em va agradar. Com que l’anterior directora marxava del centre, l’equip directiu i la inspecció em van demanar si ho volia fer jo i els vaig dir que sí. I aquí estic, encara.

P Si no fos mestre, què seria?

R M’agradaria ser músic o treballar amb temes audiovisuals i artístics. Seria feliç posant el so a l’APM.

ACOMPANYEM ELS CENTRES

La diversitat de creences als centres educatius EAP DE L’ALT EMPORDÀ FIGUERES

Aquest mes us presentem la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya. Ens dona pautes per a treballar i respectar les creences atesa la pluralitat d’alumnat i famílies que ens trobem avui en les escoles i instituts, centres educatius.

Segons la Declaració Universal de Drets Humans, tota persona té dret a la diversitat de pensament, consciència i religió. Cal que els alumnes coneguin els drets i les creences de cadascú per poderles respectar.

La convivència es construeix mitjançant processos en els quals la raó és important, però també

són molt importants les creences, els sentiments i els afectes.

En el nucli central de totes les religions hi ha un missatge de Pau i Convivència.

Els grans reptes que cal afrontar des de la gestió pública del fet religiós són la garantia del dret a la llibertat religiosa i mantenir la cohesió social.

La guia recull principis bàsics d’actuació, com ara aquest: Normativa i recomanacions per actuar en els diversos àmbits de la vida escolar. Inclou diferents capítols que comprenen: Marc Jurídic, Principis d’actuació (ser conseqüents amb els valors que fonamenten la pràctica educativa i la convivència social. El fet que a

l’escola s’ensenya i s’aprèn i es practica una ètica compartida i que cal ser molt curosos en l’establiment de normatives que afecten els drets fonamentals i legislació vigent).

Consells i bones pràctiques Hi ha recomanacions i bones pràctiques sobre festivitats i celebracions, tradicions, calendari escolar i calendari litúrgic, alimentació als menjadors escolars, la indumentària i els signes religiosos.

També s’hi recullen orientacions a seguir sobre objeccions a l’educació física i activitats esportives, sobre objeccions a activitats artístiques, objeccions sobre l’educació sexual, entre altres.

Pel que fa als aspectes psicopedagògics del procés de dol, es tracta com ha de ser la intervenció educativa per atendre el dol des de la diversitat religiosa.

Inclou un quadre-resum interessant sobre la pràctica religiosa, alimentació, festivitats, indumentària i dol en les diferents creences i religions (Església catòlica, Església evangèlica, Islam, Testimonis Cristians de Jehovà, Budisme, Esglésies ortodoxes, Hinduisme, Església adventista del Setè Dia, Església de Jesucrist dels Sants Darrers Dies, Febaha’i, Sikhisme, Taoisme i Judaisme).

La guia acaba amb uns annexos i recursos de biografia que són interessants. Hi podem trobar els

apartats corresponents sobre Declaració Universal dels Drets Humans (), el Conveni Europeu de Drets Humans (), el Pacte Internacional de Drets civils i polítics de les Nacions Unides (), la Convenció sobre drets de l’infant (), la Constitució Espanyola () i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ().

El document es pot consultar en aquest enllaç d’Internet: www.gencat.cat/governacio/pub /sum/dgar/guia_educatius.pdf.

EMPORDÀ

24 DIMARTS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2017

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ 

LA FRASE FRANCESC FERRER I GUÀRDIA

PEDAGOG (ALELLA, MARESME 1859-BARCELONA 1909)

A quina edat ha de començar l’educació d’un infant? D’ençà que neix el seu avi» ESCOLES VERDES

«COM SONA?» (AEMCAT)

REPTES I VALORS DE LA SOSTENIBILITAT

E

l Programa Escoles Verdes sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d’afrontar, des de l’educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat. Es plantegen tres grans objectius: ajudar els centres a incorporar els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida; promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn, i afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius.

El programa vol promoure un canvi en la cultura de centre a través de quatre contextos d’acció: el currículum, l’organització i la participació, la gestió sostenible de recursos i materials, i la implicació en l’entorn. Es posa a disposició dels centres educatius un servei d’assessorament tècnic per ajudar-los a tirar endavant els seus plans d’acció, donant resposta a les seves consultes, posant al seu abast recursos educatius, fent seguiment de les actuacions i del projecte del centre i fent formació al professorat.

La formació del professorat dels centres educatius és una prioritat dels departaments

d’Ensenyament i de Territori i Sostenibilitat, atès que és una eina de suport i d’enfortiment del projecte educatiu de cada centre, que aprofita l’intercanvi pedagògic i la formació de persones de diferents centres educatius.

S’ofereixen dues modalitats formatives. Per una banda, formació inicial d’equips de centre, i, per l’altra, seminaris territorials d’equips de centre.

Formar part de la xarxa de centres és totalment voluntari, cal, però, l’acceptació, per part de tota la comunitat educativa, d’uns compromisos bàsics que es concreten en: Implicar el claustre; disposar d’un Comitè Ambiental de centre com a equip impulsor per a la dinamització del procés de millora contínua; dissenyar i realitzar, de manera participada i amb el suport de la direcció del centre i l’aprovació del Consell Escolar, un procés de millora contínua en educació per a la sostenibilitat; impregnar la documentació bàsica de centre (Projecte educatiu, Projecte de direcció o equivalent i Programació general anual) amb els acords presos tant del Pla d’educació per a la sostenibilitat com del Pla d’acció anual, i participar anualment en el seminari d’equip de centre, que és l’eix central de formació, dinamització i suport a les escoles verdes.

JEROGLÍFIC

Extret de la web www.epasatiempos.es EMPORDONESES

Institut Narcís Monturiol «Recomençar» (2015) Tutora: Sara Salip Idea de la proposta: «Recomençar» és una instal·lació de mesures variables, en la confecció de la qual han participat Lucia Alexandri, Nohelia Arguijo, Silvia Ayala, Dimitri Bleta, Fiodor Bleta, Darian Jurhany Castillo, Jingjing Chen, Nisrin El Hadrouj, Pau Galiana, Yousef Kaichouh, Mouad Laktami, Jhoselin Maldonado, Alexandra Pasca, Alex Vasili Rodriguez, Sara Ruiz, Amàlia Sabater, Montserrat Sanchez i Bouchra Zerki.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) SALA I VILA, CARLES

CASANOVA, ALICIA; FALCONE, FERNANDO

CASAS, LOLA

EM PICA EL NAS DE LA VEÏNA

ENCICLOPÈDIA MISTERIOSA DELS ÉSSERS DIMINUTS

MENTIDES?

BARCELONA: TAKATUKA, 2017

BARCELONA: ANIMALLIBRES, 2016

VILANOVA I LA GELTRÚ: EL CEP I LA NANSA, 2017

Una manera diferent de parlar de les emocions

 La Rosó i els seus pares es traslladen al mateix edifici on viuen la família de l’Ernest. El dia que els nouvinguts es presenten, a l’Ernest li comença a picar el nas... de la Rosó! Per aquest motiu, l’Ernest intentarà evitar la bonica veïna de totes les maneres fins que, un dia, li toca compartir un espai reduït per un temps amb ella. Llavors, l’Ernest descobrirà que a la Rosó li passa el mateix que ell: li pica el nas... però de l’Ernest!

Em pica el nas de la veïna és un llibre preciós que ens dona una manera diferent de parlar d’emocions sense recórrer a les paraules excessivament ensucrades.

Els personatges més inversemblants

 Segur que algun cop t’has preguntat per què passen coses estranyes a casa, que no saps explicar. Enciclopèdia misteriosa dels éssers diminuts és un llibre ideal per a gaudir a primera vista de les precioses il·lustracions dels petits personatges de fantasia amb els quals convivim sense saber-ho. Després de mirar les il·lustracions, podem sorprendre’ns amb la imaginació de l’autora per catalogar i descriure els personatges més inversemblants amb tant de detall que podríem dubtar fins i tot de la seva inexistència.

Aquest és un llibre per a tots aquells nens, nenes i adults que els agradi el món de la fantasia.

Editen:

Col·laboren: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació: www.sealtemporda.net.

La innocent imaginació de la mainada

 Els pares del Pau estan molt cansats de les mentides que diu contínuament el seu fill, per això l’envien a la seva habitació. En Pau puja a les golfes i descobreix un Pinotxo dins una capsa. Des d’aquell moment, la joguina i el nen es faran amics i en Pau aprendrà a riure i gaudir d’aquestes petites mentides que no fan mal, que només són fruit de la innocent imaginació de la mainada.

Aquest és un bon llibre per aprendre a entendre que algunes mentides no són dolentes, només són el resultat de la imaginació dels infants. Una imaginació que, moltes vegades, els adults no entenem.