DE (IX-74)

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

EMPORDA

NÚMERO 74 | DESEMBRE DEL 2017

MEMÒRIA HISTÒRICA El Servei Educatiu de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres han promogut una visita dirigida per l’historiador David García Argilaga al professorat d’història per mostrar-los com es pot treballar amb els alumnes a partir del patrimoni urbà de la Guerra Civil.

Refugis de la guerra, espais pedagògics La ciutat de Figueres és l’escenari de la memòria sobre els eixos temàtics de bombardejos, refugis, víctimes i refugiats

EDUARD MARTÍ

MAIRENA RIVAS FIGUERES

Figueres va ser la ciutat catalana, després de Barcelona, que més víctimes mortals va registrar (més de ) com a conseqüència dels bombardejos de la Guerra Civil Espanyola. El nombre de víctimes hauria estat molt superior si no hagués estat per la construcció dels refugis subterranis, un dels quals es conserva a la plaça de Gra i ha estat convertit en espai de memòria històrica.

El Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust, format per professors d’història dels instituts de l’Alt Empordà, s’ha organitzat per explicar a l’alumnat, d’una forma pedagògica, la visita al patromoni urbà de la Guerra Civil. La iniciativa compta amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) i de l’historiador David García Argilaga, autor del llibre Ales Negres i Xampinyons. Bombardeigs i Refugis, Figueres -, el qual ha facilitat materials i recursos al professorat per dinamitzar les visites.

En aquest sentit, s’ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Figueres per oferir aquestes visites

S’ha dissenyat un recorregut guiat, urbà, amb diverses parades comentades pensades per a grups reduïts gratuïtament als instituts de Figueres, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn.

Per fer la visita, s’ha dissenyat un recorregut guiat, urbà, estructrurat en diverses parades comentades, on els participants, dividits en subgrups de no més de sis persones, han de llegir un text, comentar-lo i exposar-lo resumidament a la resta de companys.

La mateixa ciutat és l’escenari de la memòria sobre cinc eixos temàtics: víctimes; bombardejos; refugis; objectius, i retirada, explosió i exili. Al final de l’itinerari, es lliura un dossier a cada grup perquè puguin continuar treballant els continguts a l’institut.

Els professors d’història, al refugi amb David García Argilaga i el professor del SEAE Josep Maria Godoy.

Una bona oportunitat El  de desembre passat, es va posar en pràctica aquesta activitat, dirigida per García Argilaga i adreçada als professors d’història.

“Aquests espais ens donen una molt bona oportunitat de traslladar les aules als refugis”, va comentar l’historiador al grup de docents.

EDITORIAL EDUCATIVA

Pili Arnáiz Pérez ASSESSORA LIC DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

PER QUÈ NO M’AGRADA ESCRIURE?

H

em viscut unes dates especials on l’activitat d’escriure s’omple de sentit als centres escolars; escriure la carta als Reis, una felicitació de Nadal, un desig per a l’Any Nou, una recepta nadalenca o el poema de Nadal. Són ocasions es-

pecials on l’escriptura juga un paper clau.

Pensem per un instant, quants tipus d’escrits fem en un dia qualsevol? Quins ens resulten realment plaents i estimulants?

Sovint ens centrem a fomentar el gust per la lectura en els

nostres infants i joves, però m’agradaria reivindicar un espai per encomanar el gust per escriure. És molt decebedor sentir l’expressió jo no sé escriure o a mi no m’agrada escriure. Hauríem de reflexionar sobre quins desencadenants han pogut provo-

De moment, aquestes visites s’han plantejat per a professorat i alumnat de Secundària, però la idea és ampliar-les per arribar a com més gent millor, principal-

ment alumnat d’Educació Primària i famílies.

S’ha creat un web específic amb informació sobre la proposta: http://bit.ly/DbZYhv.

car aquestes actituds de rebuig.

El desenvolupament del gust per l’escriptura és una actitud emocional que està condicionada per l’experiència que hagin tingut els infants i joves al llarg dels anys.

Hem de col·laborar en la construcció d’aquesta actitud i ho aconseguirem en major o menor grau en funció del valor que li atorguem, i de la nostra capacitat per captivar-los a partir de les situacions creades a l’aula.

Tothom guarda en la seva motxilla milers d’històries i de moments que es poden convertir en un escrit. Per què no

aprofitem les vivències dels alumnes per experimentar i fer venir ganes d’escriure de forma lúdica i imaginativa? Els gustos, les preocupacions, els desitjos, els secrets, les emocions, són alguns dels exemples que podem proposar. Resulta molt gratificant buscar dins de cadascú i omplir un paper en blanc, escrivint de forma més lliure i espontània, i, si ve de gust, compartir-ho amb els companys.

Escriure ens commou, ens conforta, ens calma, ens fa imaginar escenes noves o reviure emocions passades, per què no dediquem uns minuts diaris a l’escriptura personal?

DIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 2017 25

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

L’Illa de Rodes de Roses revitalitza la mediateca i crea els clubs de lectura MAIRENA RIVAS ROSES

Després d’un parèntesi de poca activitat, la mediateca de l’Institut Illa de Rodes de Roses torna a ser un espai obert i dinamitzat. La professora Montserrat Batllosera, a proposta del director Josep Lluís Tejeda, s’ha encarregat de reorganitzar els materials i de classificarlos perquè la seva consulta sigui més eficient. La idea és seguir treballant en la rehabilitació de

l’equipament educatiu, principalment perquè s’hi puguin celebrar activitats.

El curs passat ja es va poder iniciar el club de lectura amb alumnat de tot ESO i de Batxillerat. Ha estat tan exitosa la participació que s’han hagut de crear tres grups de club de lectura: primer d’ESO, amb  alumnes; segon d’ESO, amb  alumnes, i tercer i quart d’ESO i r i n de Batxillerat, amb

 alumnes. El primer llibre que es va proposar va ser La porta dels tres panys, de Sònia Fernández-Vidal. Durant l’any , s’ha commemorat el è aniversari del naixement del prosista Prudenci Bertrana i el è de la seva filla Aurora, també escriptora. La mediateca de l’institut ha volgut commemorar aquesta efemèride amb una breu exposició informativa sobre tots dos escriptors.

La recuperació de la mediateca ha comptat amb la implicació de tot el centre. Alumnes de r d’ESO del taller de tecnologia han confeccionat un expositor per a les novetats. Montserrat Batllosera diu que el següent pas és crear un espai per a recomanacions.

INSTITUT ILLA DE RODES

«Ullals» Amb l’escriptor Sebastià Roig  L’escriptor Sebastià Roig va acompanyar fa poc els joves del club de lectura de l’Institut Illa de Rodes en una de les sessions dedicada al seu llibre Ullals, del qual Salvador Macip és coautor.

JAUME PURCALLAS

L’Escola Parc de les Aigües s’endinsa en el món dalinià amb un projecte transversal M. R. FIGUERES

L’Escola Parc de les Aigües de Figueres ha promogut un ampli programa d’activitats per tal que els alumnes de Cicle Mitjà s’endinsin en el món dalinià i aprenguin i entenguin la vida i l’obra de l’artista surrealista. El Projecte Interdisciplinari Dalí ha convertit els nens i les nenes de r i t en veritables experts de Salvador Dalí.

Una representació d’aquest alumat (Younes, Ainhoa, Adam T, Erika, Mouad, Safae, Sofia, Míriam i Adam G) parla, en nom de tots els seus companys, sobre com han viscut l’experiència de desco-

El «Projecte Interdisciplinari Dalí» ha convertit els nens i les nenes de 3r i 4t en veritables experts de Salvador Dalí brir no només l’obra de Dalí, sinó anècdotes de la seva vida, des que va néixer fins que va morir. El treball els ha portat, per una banda, fora de l’aula, a visitar indrets de Figueres relacionats amb el pintor, com el carrer Monturiol, el carrer Caamaño, la plaça de la Palmera i l’Institut Ramon Muntaner. Una de les sortides importants ha estat

Alumnes, durant la Gimcana Daliniana davant la casa natal de Dalí.

també al Teatre Museu Dalí.

Els alumnes expliquen aspectes de la vida de Dalí, com que la seva mare va morir quan ell tenia  anys i que la pèrdua li va causar un patiment molt gran. També comenten, entre moltes altres coses, que quan era petit tenia somnis

molt estranys i que els seus pintors favorits eren Miquel Àngel i Rafael. Els alumnes han après que quan topaven amb alguna situació “rara” relacionada amb Dalí havien de substituir la paraula “rara” per “surrealista”.

Aquests joves estudiants, fins i

tot reciten, un rere l’altre, alguns dels llocs que acostumava a freqüentar l’artista quan estava a Figueres, com la llibreria Canet, la cafeteria Astoria, l’Hotel Duran o el bar Royal.

Interdisciplinari El projecte, en ser interdisciplinari, ha permès desenvolupar-lo en l’àmbit de totes les matèries: música, educació física, anglès, medi, català, castellà, matemàtiques, plàstica i informàtica. Els aprenentatges han estat molt vivencials, tant a l’escola com fora del centre.

Una de les activitats més divertides que han protagonitzat els nens i les nenes de Cicle Mitjà del Parc de les Aigües ha estat una Gimcana Daliniana, i una de les més creatives ha estat la confecció d’un ciclindre màgic per confeccionar anamorfismes dalinians.

EMPORDÀ

La llar de Cadaqués treballa el vincle afectiu dels infants amb la gent gran M. R. CADAQUÉS

Els petits de la llar d’infants Es Papanell de Cadaqués es desplacen, per al projecte Grans i petits caminem junts, a la Residència Geriàtrica Cadaqués per compartir amb la gent gran activitats i companyonia.

Nens i nenes de P interactuen amb els avis, acompanyats per les

A FONS

Carme Gilabert DIRECTORA DE L’ECOMUSEU FARINERA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

MUSEU I ESCOLA, LA COLLABORACIÓ POSSIBLE

educadores, un cop al mes. La directora de la llar d’infants, Judith Peracula, explica els objectius d’aquest projecte: “Donar a conèixer als nens la vellesa i que sigui quelcom normalitzat; que entenguin com és una persona gran i que no és una persona amb deficiències, i ajudar els avis a sentirse útils tenint cura dels nens.”

En cada època de l’any, el tipus d’activitat que es realitza és ben diferent. Destaquen, per exemple, per Carnaval, un taller de maquillatge; el mes de març es fan un conte de capsa i titelles; a la primavera, es planten flors; al maig, pintura de colors, i, com a colofó, mainada i gent gran celebren una festa d’estiu amb globus d’aigua.

El projecte s’anomena «Petits i grans caminem junts».

S

tius per contribuir a la millora de l’aprenentatge dels joves que han de conduir el futur.

Portem ja tres edicions de les Jornades de Patrimoni i Escola, organitzades per la unitat d’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. D’aquestes jornades va sorgir la proposta de la creació de la Comunitat de Pràctica Patrimoni i Escola, que es va fer realitat a partir de gener d’aquest . Un total de  persones d’arreu de Catalunya, docents i professionals de l’educació de museus i equipaments patrimonials, ens hem constituït volun-

tàriament per compartir coneixement experiències i informació, cooperar, col·laborar i treballar conjuntament en un producte que sigui aplicable a la pràctica educativa dels museus.

Ens hem anat reunint mensualment i hem establert com a objectiu la creació d’uns indicadors compartits de bones pràctiques, per dissenyar i avaluar les activitats educatives dels museus i equipaments patrimonials. Hem estat treballant en aquests indicadors en quatre grups, seguint els quatre pilars d’aprenentatge de l’alumne se-

ón moltes les funcions que desenvolupem des dels museus: conservem el patrimoni, l’estudiem, el difonem, programem activitats per a públics diferents, som un recurs turístic... i també un recurs educatiu. La funció educativa ha anat guanyant centralitat i esdevé una de les més importants. Però el museu ja no vol ser sols el recurs que s’usa puntualment en funció del currículum que s’està treballant, el museu vol formar part de la societat transformadora i treballar de la mà amb els centres educa-

gons el Model competencial orientador: significativitat, comunicació, acció i projecció (SCAP). Aquest Model conté els principis pedagògics competencials, orientats a afavorir l’èxit de l’alumne, pel que fa a la seva autonomia i al desenvolupament del seu projecte de vida. Ens trobem ja en els darrers estadis de definició d’aquests indicadors que esperem ben aviat poder lliurar a la comunitat educativa patrimonial, per a la seva aplicació, i contribuir d’aquesta manera a la millora de la pràctica educativa en els museus.

26 DIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 2017

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ 

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Anna Serra Rispau Mestra. Nascuda a Cabanes el 23 de març del 1966, és la cap d’estudis de l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu del Mont de Vilafant i tutora d’un grup de primària. Va començar a treballar com a mestra el 1992 fent substitucions per diferents escoles de la demarcació gironina.

«Ara sí que puc dir que la meva vocació és ser mestra, i mestra d’educació especial» Anna Serra afirma que la satisfacció més gran de la seva feina és veure com els alumnes van assolint nous aprenentatges Mairena Rivas VILAFANT

Anna Serra Rispau va estudiar Magisteri en Educació Infantil a la Universitat de Girona (UdG), té la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i un Màster en Audició i Llenguatge per la UdG. P Ha estat un repte per a vostè ser mestra d’educació especial?

R Ser mestra sempre és un repte.

Quan vaig començar a treballar a l’escola d’educació especial, fa vint anys, no tenia cap formació específica en educació especial; cal dir que en aquell moment tampoc es demanava. A partir d’aquí va ser quan em vaig començar a formar per adquirir els coneixements necessaris per poder-los aplicar a l’aula.

P Sent que amb la seva professió ajuda persones a ser més independents i a tenir una millor qualitat de vida?

R Penso que tots els mestres ajudem els nostres alumnes a ser més independents i a tenir una millor qualitat de vida, no només els que treballem en el món de l’educació especial. El que és cert és que establim uns vincles molt més estrets amb els nostres alumnes;

pensa que a les classes hi ha un màxim de set o vuit alumnes i això fa que puguis incidir més directament en cada un d’ells i en els seus aprenentatges.

P L’escola pública compta amb suficients mitjans i recursos per atendre degudament l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu?

R A l’escola d’educació especial crec que tenim els recursos suficients per atendre els alumnes amb NESE, tot i això els mestres sempre en voldríem més. Pel que fa a l’escola ordinària, crec que és on falten més recursos, per això amb el Decret d’Inclusió es pretén poder-la dotar dels recursos necessaris per poder atendre l’alumnat amb NESE. P Què estableix el decret?

R Fa pocs mesos ha entrat en vigor el Decret d’Inclusió, les escoles d’educació especial passarem a ser Ceepsir (centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos), és a dir, orientarem els claustres i aplicarem programes específics de suport dins de les escoles ordinàries Això també requereix una formació que estem duent a terme aquest curs. Aquest serà un nou repte.

P Ara, per treballar en una escola d’educació especial, es requereix d’una preparació diferent a la resta de professorat?

CONXI MOLONS

Anna Serra, a l’escola Mare de Déu del Mont de Vilafant.

R Actualment per treballar a l’escola d’educació especial cal tenir el grau de mestre amb l’especialitat de pedagogia terapèutica. A més, a l’escola també hi ha logopedes que tenen una formació específica en audició i llenguatge.

P En el seu cas, l’elecció d’aquesta feina ha estat vocacional?

R Penso que la vocació l’he anat adquirint amb el pas dels anys; quan vaig començar a estudiar volia fer psicologia i per tema de pun-

tuacions vaig entrar a la segona opció, que era magisteri. Ara sí que puc dir que la meva vocació és ser mestra, i mestra d’educació especial.

P Creu que tenim una societat prou conscienciada amb la inclusió al món laboral de l’alumnat NESE? R Considero que falta molta feina per fer. La societat no està gens conscienciada de la inclusió al món laboral, hi ha molts pocs

alumnes que en acabar la seva escolarització puguin incorporar-se al món laboral ordinari.

P Quina és la satisfacció més gran de la seva feina?

R La satisfacció més gran de la meva feina és veure que, de mica en mica, els alumnes van assolint nous aprenentatges. No només aprenentatges pròpiament curriculars, sinó també aquells aprenentatges que els ajuden a anar creixent i a ser més autònoms.

També em satisfà veure que a l’escola s’hi troben bé, que arriben contents i que són feliços. Tot això és més fàcil d’aconseguir gràcies al treball en equip que realitzem els diferents docents i educadors de l’escola.

P Pot explicar alguna situació a l’aula que l’hagi emocionat?

R Durant els vint anys que fa que soc a l’escola m’he trobat amb moltes situacions que m’han emocionat, no te’n sabria dir una de concreta. Potser una de les coses que més m’emocionen és quan els alumnes finalitzen la seva escolarització i han de marxar de l’escola.

Pensa que hi ha nois i noies que quan acaben l’escolarització han estat quinze anys amb nosaltres.

Durant aquest temps hem establert vincles afectius molt forts amb ells i amb les seves famílies i això costa una mica de pair tant per a nosaltres com per a ells.

ACOMPANYEM ELS CENTRES GENERALITAT DE CATALUNYA

Orientacions i recursos per implicar les famílies en el procés educatiu Marta Delclós/M. Àngels Gifra REFERENTS DOL EAP ALT EMPORDÀ

Volem presentar l’aplicació informàtica Família i escola, que ens ofereix la Generalitat de Catalunya. Posa a l’abast de les famílies i també dels professionals dels centres orientacions i recursos per promoure la implicació de les famílies en el procés escolar i educatiu dels fills i la participació en el funcionament de centre.

Un dels apartats és: Educar i créixer en família / Com ajudar el

meu fill. I concretament: Prevenció i detecció de l’assetjament.

Es treballen diferents aspectes i l’esquema és gairebé sempre el mateix. Consta d’aquests apartats: Què es?, Com saber?, Causes?, Què podem fer?, Idees falses, Recursos i eines i Converses.

Respostes a preguntes En relació amb el tema que ens ocupa, trobarem resposta a l’entorn d’una sèrie de preguntes: “Què és l’assetjament? Es dona quan un infant o un jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera continua-

da en el temps per un o més companys”.

“Quines conductes es consideren assetjament? Agressions físiques, agressions verbals, agressions socials, agressions digitals”.

“Com podem saber si un alumne és víctima d’assetjament? És interessant veure tots els indicadors que s’hi relacionen. Causes que que comporten que alguns nois o noies siguin assetjats pels altres o siguin ells els que fan l’assetjament”.

Un recull de pautes Hi ha tot un recull de pautes, tant

Imatge de l’apartat «Prevenció i detecció de l’assetjament».

adreçades a les famílies com a professionals de l’àmbit de l’educació, per poder orientar i fer un bon treball amb els alumnes que estan patint assetjament. Aquestes orientacions estan encaminades tant a ajudar aquells alumnes que s’estan comportant agressivament amb algun altre noi o noia, com també per a aquells alumnes que pateixen assetjament.

L’apartat Recursos i eines dona tot un recull de bibliografia, webs, blogs… on poder trobar material interessant i que pot ajudar a ampliar, entendre i poder fer un bon treball de prevenció i detecció de l’assetjament.

Finalment a l’apartat Converses es detallen diferents opinions i casos de pares que parlen sobre el tema.

EMPORDÀ

DIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 2017 27

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE ALBERT EINSTEIN

FÍSIC ALEMANY (1879-1955)

Tots som genis. Però si jutges un peix per la seva habilitat d’enfilar-se als arbres, viurà tota la vida pensant que és un inútil» «COM SONA?» (AEMCAT)

ESCOLES VERDES

BAUXITA, EFECTES SOCIOAMBIENTALS

L

a producció d'alumini té diverses repercussions socioambientals partint de l'extracció en mines a cel obert de la bauxita i la transformació d'aquesta en alúmina, per després extreure’n l'alumini elemental. Els efectes més significatius són: Desforestació de la zona que implica eliminar el  de la flora i de la fauna, ja que en ser mines a cel obert aquestes són la causa indirecta de la desforestació en aquestes zones.

També és molt perjudicial l'obertura de les vies d’accés dins d’aquests boscos. Un cop oberts aquests camins, els fusters, els productors de carbó i d’altres empreses entren i acaben de desforestar la zona. És un cas acusat a Jamaica, on més d'un terç de les conques s’han deteriorat i s’han assecat rius que han deixat sense aigua els poblats i ciutats del voltant.

Contaminació de l'aire a causa dels gasos emesos per la maquinària i de les explosions controlades que es fan per extreure el mineral.

Contaminació de l'aigua, els sòls i els aqüífers a causa de les tècniques d'extracció de la bauxita i el posterior tractament d'aquesta.

L'elevat consum energètic, que arriba a consumir uns . kWh. Això comporta que l’alumini sigui un dels metalls que requereixen

un consum d’energia més elevat per obtenirlo.

Un elevat consum d'aigua durant tot el procés d'extracció i producció.

Vessaments d'aigües contaminades. És un dels grans problemes ambientals que causa la producció d’alumini. Aquestes aigües contenen grans proporcions d’alumini i altres metalls que es filtren al subsòl i van a parar a rius i pous, fet que els inutilitza per a consum humà i animal i impossibilita la vida de la flora en aquestes zones.

Emissions de vapors de quitrà en les plantes de producció i en les mines d'extracció.

Emissions de diòxid de sofre (gas causant de la pluja àcida) arribant a emetre  kg per tona d’alumini.

L'emissió de fins a .. m de fluoramina (gas irritant, tòxic per a les plantes i que causa alteracions als ossos, a les dents, als ronyons i als cabells) per tona d’alumini.

La producció de , tones de fang vermell per tona d’alumini amb metalls pesants molt bàsics.

Enllaços interessants: http://bit.ly/CWGTiX (La Mina: historia de una montaña sagrada I) i http://bit.ly/CWUIxP (La Mina: historia de una montaña sagrada II).

EL SIDOKU Per completar la graella, situa una nota (do, re, mi, fa, sol, la, si) a les caselles buides, tenint en compte que totes set notes han d’aparèixer en cada columna, en cada fila i en cada zona (una zona queda delimitada per vores més gruixudes). Només existeix una solució! Les notes de les caselles ombrejades (en ordre: d'esquerra a dreta i de dalt a baix) corresponen als primers compassos de la nadala «Santa Nit».

Extret de la web www.sidokus.com

EMPORDONESES

Institut Alexandre Deulofeu «Els refugiats» (2016) Idea de la proposta: El valor d’aquest projecte es basa en el concepte de suma. Cada element que representa un refugiat, condiciona i altera el conjunt. El fang va permetre modelar amb les pròpies mans la imatge de la persona al·ludida. Per tant, va ser una manera molt metafòrica, fins i tot simbòlica, de construir un refugiat i una riuada de refugiats. Cada alumne de 1r, 2n, 3r d’ESO i els de l’optativa de visuals de 4rt d’Eso van modelar una figura.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) THUILLIER, ÉLÉONORE

GRIVE, CATHERINE

UNGERER, TOMI

LA ROSA I LA ROSANNA

LA MENTIDA

RUFUS: EL RATPENAT APASSIONAT DELS COLORS

BARCELONA: BAULA, 2017

MADRID: SIRUELA, 2017

BARCELONA: KALANDRAKA, 2017

Els animals humanitzats

 Aquesta és la història de la porqueta Rosa, que està superavorrida, fins que la seva amiga Rosanna li proposa anar al bosc. Allà els expliquen que una família de llops s’hi ha instal·lat i les dues porquetes queden atemorides i volen tornar ràpidament cap a casa seva. Però, què passa quan pel camí les porquetes es troben la família de llops?

Una història divertida, diferent d'altres històries de llops i porquets. En cada pàgina d’aquest conte trobareu una escena on abunden els detalls. Les il·lustracions són molt expressives i ens presenten un bosc ple d'animals humanitzats, que actuen com nosaltres mateixos. A partir de 5 anys.

La mentida és una rodona vermella

 Un dia qualsevol. Enmig d’una gran silenci, les paraules van sortir soles. Sense saber com, sense volerho, una nena diu una mentida. Representada per una rodona vermella que creix i es multiplica, la mentida l’acompanya a l’habitació, a la classe, al lavabo, i la nena cada vegada està més preocupada. L’autora, Catherine Grive, i l’il·lustrador Frédérique Bertrand, aconsegueixen encomanar al lector l’aclaparament i la preocupació que pateix la nena a través de les il·lustracions, on el color vermell es va fent més insistent; però hi ha una solució al problema. La darrera il·lustració ho demostrarà.

La història d’un ratpenat avorrit de la foscor

 Des de l’editorial Kalandraka continuen recuperant l’obra de l’il·lustrador francès Tomi Ungerer. Després d’Els tres bandits, Críctor, On és la meva sabata? i Emili, el cinquè títol a veure la llum és Rufus, la història d’un ratpenat avorrit de la foscor que provarà de posar color a la seva vida. Cansat de la nit i de la seva fosca vestimenta, el protagonista d’aquesta història decideix de pintar-se de colors i volar de dia, però... sembla que la idea no ha estat gaire bona!

La tasca no serà fàcil, però l’amistat amb el doctor Tarturo farà possible que en Rufus no prengui mal del tot. Un àlbum il·lustrat per a petits i grans.