EMPORDA
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
NÚMERO 75 | GENER DEL 2018
«MILLORS VINCLES, MILLORS RESULTATS?» Els centres educatius i les famílies han de compartir fórmules i projectes en benefici de l’èxit acadèmic de tot l’alumnat. Jordi Collet i Antoni Tort estan formant professors dels instituts de l’Alt Empordà per aconseguir aquest èxit.
Èxit acadèmic i relació entre família i docent Els professors dels instituts reben formació sobre la importància d’estrènyer la relació educativa amb les famílies de l’alumnat EDUARD MARTÍ
MAIRENA RIVAS FIGUERES
El Servei Educatiu de l’Alt Empordà ha posat en marxa, aquest curs, un seguit de sessions de formació als instituts de la comarca amb la participació del sociòleg Jordi Collet i el pedagog Antoni Tort. La iniciativa es presenta amb aquest títol: Millors vincles, millors resultats? La relació entre docents i famílies per a l’èxit acadèmic de tot l’alumnat i els receptors d’aquesta formació són professors de secundària, als quals se’ls ensenya que, la recerca duta a terme en molts països europeus, demostra, cada vegada més, que l’èxit acadèmic per a tot l’alumnat i, de forma especial, del provinent de famílies vulnerables, depèn en bona part dels vincles entre docents i famílies. “En un context tan complex com l’actual, per a tots aquells que intenten educar, és més important que mai que els centres educatius i les famílies, en la seva àmplia diversitat de formes, orígens, capitals, estils educatius, puguin trobar fórmules i compartir projectes en benefici de l’èxit acadèmic de tot l’alumnat”, explica Antoni Tort, i hi afegeix que “el vincle entre docents i família té unes potencialitats educatives, inclusives
Professors de la Vic-UCC i coautors de diversos llibres Antoni Tort i Jordi Collet són professors de la Universitat de Vic-UCC i coautors de llibres i articles sobre la relació entre centres educatius i famílies. Entre els títols que han cosignat hi ha Escola, famílies i comunitat. La perspectiva imprescindible per educar avui (2017), La gobernanza escolar democrática (2016), o Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles entre escola i famílies per millorar els resultats acadèmics (2011). REDACCIÓ FIGUERES
Antoni Tort (al centre de la imatge) en una sessió formativa a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres.
i d’equitat molt grans que cal anar construint”. Per a Antoni Tort, “les relacions entre escoles, instituts i famílies no és una qüestió perifèrica o marginal; al contrari, les relacions entre famílies, comunitat i docents
tenen una connexió molt directa amb els aprenentatges i els resultats escolars”. En les sessions formatives que imparteixen el sociòleg i el pedagog, es faciliten eines als professors de secundària que els ajudin
EDITORIAL EDUCATIVA
Cristina Tugas Prats FISIOTERAPEUTA – EAP ALT EMPORDÀ
ENS ASSEIEM?
S
i ens aturem a observar de manera silenciosa la gent del nostre entorn, veurem múltiples maneres d’asseure’s en una cadira. Segurament molts pensen que és impossible que hi hagi diferents opcions i que
tothom està assegut igual, d’altres, en canvi, seran capaços de copsar-hi alguna petita anomalia. Tenir una bona sedestació és molt senzill. Per començar cal agafar una bona cadira. Aquesta ha de tenir una altura
a establir mecanismes de coordinació entre les activitats en l’àmbit escolar, familiar i comunitari. “Cal estar atents al fet que, quan es demana a uns progenitors amb condicions socials desiguals una implicació més gran en l’escolaritza-
adequada a la teva estatura, ha de ser resistent i t’ha de permetre mantenir una bona postura. I com ho sabrem que és la bona? És molt senzill, quan ens asseiem, cal que els peus ens toquin planers a terra i les cames facin graus o un quatre, que la fondària del cul de la cadira quedi a prop del genoll (no sota), i per últim que el respatller et cobreixi tota l’esquena per garantir un bon recolzament i un bon suport i evitar les cadires que quasi no en tenen. Un cop definida la cadira, caldrà mirar com ens hem d’asseure. Tal com he dit abans, les cames en forma de quatre, els isquis (ossets de la pel-
ció dels seus fills, cal valorar quin tipus de propostes es fan, per tal que aquestes no condueixin a l’eixamplament de les desigualtats dels alumnes i afavoreixin encara més als fills i filles de les classes mitjanes i altes”, diu Antoni Tort.
vis) cal que quedin recolzats sobre el cul de la cadira i l’esquena recta, tot tocant el respatller, evitant fer una cifosi anterior. També cal tenir en compte que els braços han de quedar a sobre la taula d’una manera natural a graus i sense haver de forçar molt les espatlles. Aquests són els principals consells per seure bé i cuidar la nostra esquena. Costa mantenir una bona postura molta estona seguida però, a poc a poc, i amb una mica de consciència, és possible. Així doncs, us animo a provar-ho i intentar-ho per evitar futurs mals d’esquena i ajudar.
24 DIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
L’ESCOLA PARLA
L’escola de Llers treu profit pedagògic del poble, el bosc, els camins i els camps MAIRENA RIVAS LLERS
L’Escola de Llers se sent afortunada per l’emplaçament en què es troba: enmig de boscos, camins i camps. Aquesta particularitat va animar l’equip de mestres a fer una formació de centre, el curs -, dedicada a l’entorn escolar. “Vam iniciar un estudi sobre la vegetació que ens envolta, les característiques més remarcables del terreny i els
noms més destacats del relleu més proper”, expliquen des de l’escola. El projecte d’entorn s’inicia amb els alumnes des de P i és progressiva i continuada fins als alumnes de sisè. Mestres jubilats voluntaris Per dur a terme aquest projecte, l’escola compta, des d’aleshores, amb la col·laboració de dos mestres jubilats que van ser els encar-
Respectar i estimar l’entorn Aquest projecte té quatre objectius elementals: Conèixer l’entorn més proper, que és el municipi de Llers; identificar les plantes (herbes, arbustos i arbres), el relleu, els regs i les construccions típiques del camp (barraca i parets de pedra seca) de tot l’entorn proper; fer activitats i accions que ajudin la societat a comprometre’s amb el medi ambient, i aprendre a conviure, respectar i estimar l’entorn.
La biblioteca de la Llar d’Infants Passeig de les Oques, de Castelló d’Empúries, és un espai confortable, relaxat i tranquil, ideal per fer el taller d’històries i concerts, una proposta que combina el llenguatge musical i el llenguatge verbal. L’ambient relaxat afavoreix l’escolta, el diàleg i la participació. La sessió es fa amb grups reduïts de nens i nenes i allò important és explicar un conte sense presses, sense haver d’estar pen-
L’entorn Tocar, sentir, olorar i aprendre La física, la biologia, la geologia o la botànica es poden estudiar als llibres o bé trepitjant territori. Cada vegada més, les escoles, com la de Llers, aprofiten l’entorn perquè els alumnes aprenguin tocant, sentint i olorant el terreny. LLAR D’INFANTS PASSEIG DE LES OQUES
La llar Passeig de les Oques crea un espai confortable per a històries i concerts M. R. CASTELLÓ D’EMPÚRIES
ESCOLA DE LLERS
regats d’impartir la formació prèvia al claustre i que participen de forma activa en les sortides amb els alumnes d’Educació Primària.
dents del rellotge. “Primer de tot es pensa la història o el concert que volem dur a terme. És important adaptar-lo per fer-nos-el nostre, per aconseguir que ens emocioni”, explica l’educadora Yolanda Meléndez. La Granota Carlota Abans d’iniciar-se el taller, es deixa tot preparat, evitant que hi hagi elements de distracció. Així, quan els infants entren a la biblioteca centren tota la seva atenció en allò que els espera. “La sessió s’inicia
La biblioteca és un espai confortable, relaxat i tranquil.
amb l’arribada de la Granota Carlota, el nostre titella, i manté una conversa amb els nens i les nenes”, comenta Yolanda Meléndez,
i destaca: “Es crea un ambient tranquil, on l’objectiu és que se sentin a gust i amb ganes de participar, ja sigui parlant o escol-
tant.” Un cop acabada la conversa, la Granota Carlota s’asseu amb el grup i gaudeix de l’espectacle, que tant pot ser un conte, una llegenda o una faula, o bé cançons, en viu o enregistrades. Afavorir el diàleg i l’escolta Quan es va dissenyar aquesta activitat, les educadores es van fixar una sèrie de propòsits: “Il·lusionar i despertar l’interès dels infants per la música i els contes; fomentar un entorn màgic en què són fonamentals l’actitud de l’educadora, els materials i la posada en escena, i, sobretot, afavorir el diàleg i l’escolta tot creant una atmosfera de confiança”. Un cop finalitzada la història, els nens i les nenes tenen llibertat per jugar i per emocionar-se amb els materials del conte. FALGUÉS FOTOGRAFIA
Diferents generacions d’alumnes han fet ceràmica a l’escola d’Agullana M. R. AGULLANA
Hi ha mestres jubilats i amb dècades d’experiència que decideixen de forma voluntària tornar a les aules per compartir els seus coneixements amb els nens i les nenes i amb les noves generacions de docents. Miquel Mallén és un d’aquests mestres que col·laboren de forma altruista a
A FONS
Joan Manuel Soldevilla PROFESSOR I ESCRIPTOR
LLEGIR NO ÉS DIVERTIT
D
es de fa un grapat d’anys, lloables projectes de promoció de la lectura adreçats a nens i joves han estat en-
mantenir un projecte pedagògic que es va introduir a l’Escola Lluís Marià Vidal d’Agullana fa més de anys. Es tracta del taller de ceràmica, que es manté en funcionament després de tant de temps. Els alumnes que van passant per l’escola aprenen a confeccionar tota mena de peces utilitzant diferents tècniques: cases, plats,
figures i moltes altres creacions modelades. El taller és un espai molt propici per passar una bona estona mentre aprenen la tècnica de la ceràmica, no només amb les eines indispensables per confeccionar les peces, sinó amb altres factors tan importants com són el temps, la paciència, la precisió, la motivació i la creativitat.
degats per diverses institucions públiques i privades; magnífiques i benintencionades iniciatives, no hi ha cap mena de dubte, però amb resultats més aviat minsos, si ens fixem en el que diuen els estudis dels hàbits de lectura dels joves i, sobretot, de la seva consolidació quan aquests s’incorporen a l’edat adulta. Moltes han estat les propostes i diverses les seves particularitats, però en un bon nombre d’elles ha estat recurrent una idea: llegir és divertit. O una aventura apassionant. O una festa. O un doll de plaer i alegria. O sexi –no és broma, això també
«Llegir és un compromís, un repte, una dificultat que cal encarar, un treball que no sempre serà senzill»
s’ha dit, i més del que voldríem. Veient que les coses no han anat tan bé com ens pensàvem, potser ha arribat l’hora de canviar el discurs i, diguem-ho ras i curt, dir la veritat. Llegir no és divertit; divertit és Port Aventura o anar a fer una fontada amb els amics, divertit és un sopar amb els companys d’escola o ballar la conga al final d’una boda. Llegir exigeix una disciplina, un rigor, molt de
L’escola d’Agullana forma part de la ZER Les Salines.
temps, sovint esforç, aïllament, treball intel·lectual, concentració i ganes, moltes ganes. Llegir no és fàcil ni còmode, pot ser amè, apassionant, i hipnòtic, ens pot transformar, consolar, fascinar o avorrir, però no és un carrusel d’entreteniment ni una festa on passar l’estona mentre fem temps fins que surti la nova temporada de la sèrie de televisió que seguim o ens descarreguem el nou joc de Pokemon. La literatura té un vessant d’entreteniment, és evident, però aquesta és una de les múltiples cares de l’experiència lectora, i ni és la més important ni és imprescindible.
Ha arribat el moment de dir als joves que llegir és un compromís, un repte, una dificultat que cal encarar, un treball que no sempre serà senzill, un projecte en el qual sovint ens desanimarem, que amb freqüència voldrem abandonar, però que precisament perquè en la lectura hi posarem tot aquest esforç, potser descobrirem que paga la pena capbussar-nos-hi d’una manera absoluta. Aconseguirem els nostres objectius dient aquestes coses sobre la lectura? Molt pitjor del que estem ara no estarem i, si més no, ens quedarà la satisfacció d’haver dit la veritat.
DIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018 25
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
DIALOGUEM AMB...
Entrevista Pilar Yglesias Mestra d’Educació Infantil. Nascuda a Castelló d’Empúries el 1974, és ballarina del Col·lectiu El Paller i mestra a la Llar d’Infants Passeig de les Oques. Se sent afortunada per poder impartir dansa als nens i les nenes de 2 i 3 anys, conscient que “tot aprenentatge parteix d’un moviment”.
«He aconseguit aglutinar les meves dues grans passions, l’educació i la dansa» La castellonina Pilar Yglesias parla, en aquesta entrevista, dels beneficis de la dansa en el desenvolupament motriu del nen Així és. Fa uns sis anys vaig aconseguir aglutinar les meves dues grans passions, l’educació i la dansa. Des que tenia cinc anys, no he parat de ballar. Vaig començar a l’escola de Carme Trèmols a Figueres, però aviat vaig entrar a l’escola de Jennifer Creighton, aquí, a Castelló. I aquí segueixo, actualment amb El Paller Inkiet. A partir del moment en què em van oferir fer la psicomotricitat als nens de l’escola, vaig dir que la millor manera que sabia fer-ho era ballant. Sabia que, ballant, podria transmetre naturalitat i alegria als nens. I així va ser. P Com va plantejar la psicomotricitat? R Primer, vaig reflexionar molt sobre el plantejament. Volia disposar d’un espai lliure de perills, un espai ampli en què els nens tinguessin llibertat d’acció i de temps. Temps, espai i llibertat són elements fonamentals per als nens. Ells han de poder decidir cap a on volen anar, sense haver de seguir un patró. P De quina edat són els nens que fan aquesta activitat? R Són nens de a anys. A vegades, a mig curs, també agafo els que tenen un any i mig. P Ha dissenyat un espai per a la dansa? R Sí. Sempre anem a l’aula polivalent i, prèviament, els he prepa-
GERARD BLANCHÉ
R
Mairena Rivas CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Abans d’estudiar Magisteri a la Universitat de Girona, Pilar Yglesias va fer un mòdul de Tècnic d’Educació Infantil, que li va obrir la porta a treballar a la llar municipal del seu poble, Castelló. D’allà, no s’ha mogut en els últims vint anys. Compagina l’educació amb la seva altra passió: la dansa. P Per què va decidir dedicar-se a l’educació infantil? R La vocació em va sorgir de ben petita. Posava les nines en renglera i els feia fer sumes. De joveneta vaig fer cangurs, després vaig treballar al casal, vaig fer el curs de monitora… sempre he estat en contacte amb la mainada. P Què li aporten els nens? R Frescor, puresa, vida, gratificació i aprenentatge. Aprenc molt amb ells. P Què creu que els pot aportar vostè a ells? R Intento aportar afecte, simpatia, acompanyament i un guiatge en el seu camí. Molts aprenentatges els fan sols. Tu els poses el camí planer, o petits entrebancs perquè els superin. P La seva faceta de ballarina la comparteix amb els petits.
Pilar Yglesias, a l’aula polivalent, on fa els tallers creatius amb els infants.
rat una sorpresa. Tinc un barret de fada i una vareta i fem màgia. Tots ballem. Ells s’encomanen i jo m’encomano. P Quin és el benefici que pot obtenir l’infant fent aquesta activitat? R Per a mi, n’és molt. Cada vegada més, els estudis en neurociència diuen que tot aprenentatge
parteix d’un moviment, per petit que sigui. Aleshores, si dones a un nen llibertat d’acció, que pugui triar el seu camí, que topi amb el risc… arribarà a tenir equilibri i seguretat. La dansa té beneficis físics però en té d’altres, la sensibilitat, el benestar, la coordinació, l’acció de compartir, la motivació, l’alegria... Surten moltes emo-
cions. El clima és molt bonic. P Com s’anomena el projecte? R Tallers creatius. Sí que és cert que els enllaça la dansa, però cada dia és diferent, podem explicar un conte abans de ballar, o ballar mentre expliquem el conte, o pintem, o toquem instruments de percussió. Es tracta d’englobar diverses àrees artístiques.
ACOMPANYEM ELS CENTRES
La coeducació i la gestió de la diversitat a les aules Marta Delclós/M. Àngels Gifra REFERENTS DE DOL. EAP ALT EMPORDÀ
Aquest mes us presentem un treball de la Cooperativa Filalagulla i el suport d’Educació Sense Fronteres, interessant per al treball de la diversitat/inclusió a les aules. Aquest dossier, adreçat al professorat de Primària i Secundària dels nostres centres, ens proposa eines i reflexions útils per educar amb perspectiva de gènere, perquè la nostra actitud i la dels alumnes sigui de benvinguda
a la diversitat, i sigui respectuosa. Dona pautes per a gestos i polítiques concretes de coeducació dins els centres escolars. El dossier es divideix en cinc capítols, amb una introducció on se’ns presenta la guia i ens marca les pautes i les intencions de tot el treball. Remarca: “Aquesta guia té, doncs, la voluntat d’aproximarvos a una comprensió més gran de les dinàmiques de discriminació en general, posant l’èmfasi en la discriminació derivada del sistema sexe-gènere.” S’hi afegeix: “La nostra actitud de benvinguda a la diversitat, una mirada respec-
La guia és obra de Creative Commons. La il·lustració, de Míriam Cameros.
tuosa vers l’infant i la gent jove, a la vegada que gestos i polítiques concretes de coeducació dins el centre escolar, ens semblen la clau de la transformació que l’escola del segle XXI necessita.” Els tres capítols centrals tracten sobre les dinàmiques de la discriminació; sobre com transformar les dinàmiques de discriminació i gestionar la diversitat, i
sobre com educar en perspectiva de gènere. I, en els últims dos capítols, també hi trobareu diferents dinàmiques per treballar amb els alumnes a l’aula. Es tracta de ser humans La guia inclou un capítol de conclusions i reptes, del qual destaquem: “No es tracta de ser perfectes, es tracta de ser humans.” Una
altra reflexió és: “L’alumnat no necessita mestres perfectes, políticament correctes i que no s’equivoquen mai. Els i les alumnes necessiten persones humanes sensibles capaces d’encertar-la i també, per descomptat, capaces de disculpar-se i corregir quan comenten un error. Els i les alumnes necessiten veure com els seus mestres segueixen sent alumnes de la vida i com es posicionen no només davant del saber, sinó també davant del no saber i de l’error.” Acabem aquest text amb una altra idea del treball: “Coeducar és educar per la igualtat d’oportunitats, tenint en compte les diferències, i vetllar perquè el grup-comunitat proporcioni una experiència enriquidora de la diversitat.” Podeu consultar la guia en l’enllaç següent: http://bit.ly/naDiXG.
EMPORDÀ
26 DIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
LA FRASE ERNEST RENAN
ESCRIPTOR, FILÒLEG, FILÒSOF, ARQUEÒLEG I HISTORIADOR FRANCÈS (28 DE FEBRERO DE 1823-2 D’OCTUBRE DE 1892)
La clau de l’educació no és ensenyar, és despertar» COM SONA? (AEMCAT)
RECICLATGE, L’ALUMINI SECUNDARI
E
l reciclatge d’un material és l’única alternativa que existeix per danyar el menys possible el medi ambient i no veure’ns envoltats de munts de ferralla i residus. L’alumini és un dels metalls amb més abundància al món, el problema és que únicament es pot extreure de la bauxita, i aquesta és bastant escassa, d’aquí és d’on prové el seu elevat cost i la importància del seu reciclatge. L’alumini és , això facilita les coses en la seva obtenció. El cicle de reciclatge de l’alumini és totalment efectiu, ja que es recuperen el total de les seves qualitats físiques i químiques i pot arribar a fer molts cicles efectius, allargant la durada del cicle de vida del metall. Tot i que és un metall reciclable, tot l’alumini produït i elaborat no pot ser reciclat, a causa de les seves combinacions amb compostos a l’hora de fer objectes o el seu aliatge amb diferents elements que dificulten el procés de separació de l’alumini fent que el procés de reciclatge no sigui viable econòmicament. Per això la meitat de l’obtenció de l’alumini prové del mineral bauxita i, l’altra meitat, del procés de reciclatge de la ferralla d’alumini. Bona part de l’alumini que no és capaç de separar-se per aliatge, és adequat únicament per a la refinació, a la qual a aquesta ferralla se li addiciona silicona (sobre el en massa) prevenint un nou forjat de l’alumini.
El procés de reciclatge de l’alumini comporta certs beneficis: ) Estalvi d’energia: s’estalvia fins a un en produir alumini a través de la ferralla en comparació de l’obtenció a través del mineral bauxita. ) Evita residus: pot ser reciclat al . ) Recupera el seu valor: no varien les condicions en refondre la ferralla. El metall obtingut pot ser tornat en lingots amb les mateixes propietats i el procés pot ser repetit indefinidament. ) Altres avantatges: els productes d’alumini són molt lleugers i molt fàcils de transportar. Tampoc es cremen, es trenquen ni s’oxiden, per això és un residu de fàcil maneig. El reciclatge de l’alumini va ser una activitat de perfil baix fins a finals dels anys seixanta, quan l’ús creixent de l’alumini per a la fabricació de llaunes de refrescos va portar el tema al coneixement de l’opinió pública. A Europa, l’alumini gaudeix de taxes de reciclat altes que oscil·len entre el de les llaunes de begudes i el de la construcció i el del transport. El residu d’alumini és fàcil de manejar perquè és lleuger, no crema i no s’oxida i també és fàcil de transportar. L’alumini reciclat és un material cotitzat i rendible. El reciclatge d’alumini produeix beneficis, ja que proporciona ocupació i una font d’ingressos per a mà d’obra no qualificada.
«LOOPZ»: Una aplicació per a Android «Loopz» és una aplicació per reproduir una vuitantena d’acompanyaments de bateria amb el telèfon o la tauleta. La possibilitat de tenir bases rítmiques ens pot ser molt útil a l’aula de música quan volem treballar creativament improvisant, per treballar la percussió, els diversos tempos i estils musicals, per aprendre a identificar-los en cançons enregistrades i a comparar-los entre ells i per a jugar-hi. Molts loops tenen una qualitat acceptable i reproduïts amb bona amplificació tenen força. Juguem? A veure qui em troba el ritme i el temps de la cançó de Queen We Will Rock You? SOLUCIÓ:
El loop “Groove you” tal com ve, a 163 bpm
ESCOLES VERDES
EMPORDONESES
INSTITUT ILLA DE RODES Projecte: «1 minut» (2017) «1 minut» és un projecte-procés de l’alumnat d’educació visual i plàstica de 4t d’ESO, dins el projecte «Smartphones, 10 anys amb nosaltres». La pregunta inicial és: què es pot fer durant un minut amb l’smartphone? L’alumnat realitza un seguit de fotografies amb el mòbil sortint de casa seva, sense una direcció definida, enfocant a terra i durant un minut. Tot seguit es proposa una acció que ajuda l’alumnat a explorar la realitat, interrogant-se i crear una narració.
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) BATTUT, ÉRIC
BILLAUDEAU, JULIEN
HALL, MICHAEL
TOTS MENYS UN
RES DE RES
VERMELL: HISTÒRIA D’UNA CERA DE COLORS
BARCELONA: LIBROS DEL ZORRO ROJO, 2017
SANT FELIU DE GUÍXOLS: TRAMUNTANA, 2017
BARCELONA: TAKATUKA, 2017
Un conte perfecte per explicar la diversitat
En un jardí creixia una pesolera, on hi havia un pèsol que no volia ser com la resta. En una societat uniforme, qui s’atreveix a ser diferent? Trencar amb la monotonia té un preu alt, però també una increïble recompensa. Això és exactament el que descobreix un pèsol audaç i curiós, que marxa del seu món, per tal de descobrir altres éssers de formes i colors diversos. L’autor francès Éric Battut acaba el relat del seu llibre Tots menys un amb un final tendre, on l’acceptació de la diferència i la pluralitat surten recompensats. Aquest és un conte perfecte per explicar la diversitat i la pluralitat i està recomanat a nens i nenes a partir de 4 anys.
Una obra recomanable per transmetre valors
Què passa quan es construeix sense parar? Primer no hi havia res. Res de res. Bé, un arbre aquí i allà... Fins que va arribar el Sr. C i va començar a construir de tot. Una història molt senzilla, però que respon amb contundència la pregunta següent: fa falta tenir moltes coses per aconseguir la felicitat? Un àlbum il·lustrat pel mateix autor del text, Julien Billaudeau, on les imatges parlen per si soles. I, de fet, la darrera imatge del conte no necessita text per explicar com n’és d’important la naturalesa. És una obra molt recomanable per transmetre valors a nens i nenes a partir de 4 anys.
Una bona eina per treballar el coneixement d’un mateix
La Vermell és una cera de colors que porta una etiqueta on diu vermell, però en realitat és de color blau. El seu mestre vol ajudar-la a pintar de color vermell, la seva mare també intenta ajudar-la i les tisores volen ajudar-la a ser de color vermell retallant una mica l’etiqueta, perquè pugui respirar més bé. No hi ha manera que pinti de color vermell, per molt que s’esforci. Un dia, una nova amiga la convida a pintar un oceà de color blau i, aleshores, la Vermell fa un descobriment. És blava. Aquest llibre és una bona eina per treballar amb els més petits el coneixement d’un mateix, l’amistat i el fet de ser fidel.