DE (IX 76)

EMPORDA

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

NÚMERO 76 | FEBRER DEL 2018

DISSABTE TRANSFRONTERER DE LES MATEMÀTIQUES Una proposta organitzada per la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, juntament amb l’Ajuntament de Figueres, i amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

EDITORIAL EDUCATIVA

Les «mates» més enginyoses

Melany Córdoba Vilchez ASSESSORA DEL CRP DEL SERVEI EDUCATIU

Les matemàtiques esdevenen una matèria educativa cada cop més emocionant, aplicable i funcional

FRANCESC AQUILERA

MAIRENA RIVAS FIGUERES

El Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques de l’Alt Empordà és una activitat que ha demostrat que les mates poden ser creatives i enginyoses. És una iniciativa oberta als centres altempordanesos i de comarques properes, així com a centres de la Catalunya Nord, i està dirigida a estudiants de t de Secundària i Batxillerat.

Consisteix en quatre xerrades simultànies i quatre tallers-concurs on els participants han de resoldre reptes relacionats amb el que s’ha explicat en la xerrada corresponent. Aquesta proposta es va concebre per mostrar els aspectes més lúdics, estètics i sorprenents de les matemàtiques, a través de l’experimentació, del plantejament de dubtes i de la comprensió dels conceptes.

Aquest , s’ha celebrat la setena edició del Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques, com és habitual a la seu del Centre de Formació Integral Ferran Sunyer i Balaguer. Aquesta vegada, hi han participat disset centres: Bell-lloc i Les Alzines (Girona); Escola Virolai (Barcelona); Lycée de Ceret; Vallvera (Salt); Cap de Creus (Cadaqués); El Pedró (l’Escala); Illa de Rodes (Roses); Montessori-Palau; instituts de Llançà i de Vilafant, i Escolàpies, Alexandre Deulofeu, Cendrassos, Olivar Gran, Ramon Muntaner i La Salle (Figueres).

De l’interès del professorat Durant la jornada, fins i tot els professors tenen l’oportunitat de treure nous aprenentatges, ja que mentre els estudiants participen en les xerrades i els tallers-concurs i resolen els reptes plantejats, ells escolten un conferenciant. En aquesta ocasió, ha vingut a Figueres Marc Guinjoan, el codirector d’eXplorium, un centre per a la divulgació científica, tecnològica i

APRENENTATGE COMÚ

V

Participants, entre els quals hi ha guanyadors, i organitzadors, de la 7a edició de l’activitat a Figueres.

El Dissabte de les Matemàtiques ha demostrat que les «mates» poden ser creatives i enginyoses Durant la jornada, fins i tot els professors dels centres participants tenen l’oportunitat d’aprendre matemàtica mitjançant l’educació no formal i el lleure.

La convocatòria finalitza amb la proclamació dels guanyadors de cada categoria. En aquesta edició, als estudiants de Batxillerat se’ls han proposat tres exposicions: El camí més curt i estratègies per a trobar-lo, Les matemàtiques de la teoria de l'evolució i Equacions per al canvi climàtic. Pel que fa als alumnes de t d’ESO, se’ls ha plantejat la Geometria D amb realitat virtual.

ELS PREMIATS DEL 2018 BATXILLERAT El camí més curt i estratègies per trobar-lo  1r premi: Ferran Baraut i Yago Ayllon (Vilafant)  2n premi: Júlia Bech i Abril Budó (Olivar Gran)  3r premi: Biel Riera i Martí Cortada (Cendrassos) Les matemàtiques de la teoria de l’evolució  1r premi: Laia Mas i Nora Bonmatí (Les Alzines)  2n premi: Clément Py i Adrien Berger (Lycée de Ceret)  3r premi: Martina Moreno i Carla Batlle (Ramon Muntaner)

Equacions per al canvi climàtic  1r premi: Èlia Adroher i Omar Ferrer (Olivar Gran), i Ismail Abriak (Institut Illa de Rodes)  2n premi: Arnau Reig i Max Orpí (Montessori-Palau)  3r premi: Joan Gimbernat i Joan Vargas (Montessori-Palau) QUART D’ESO Geometria 3D amb realitat virtual  1r premi: Sílvia Ortuño, Maria Vivas i Robert Vila (A. Deulofeu)  2n premi: Xanthin Quidet i Andreu Roman (El Pedró)  3r premi: Ramon Roig i Martí Armengol (La Salle Figueres)

ivim en un món de canvi constant on les tecnologies i la informació que hi circula van més de pressa que nosaltres.

Els alumnes tenen a l’abast aquesta informació i molts cops qüestionen les explicacions dels mestres exposant arguments que han sentit a casa, han vist a les notícies o han trobat navegant per la xarxa. Com a mestres, hem d’aprofitar aquestes situacions i construir coneixement entre tots.

Tenir alumnes trempats, punyents i interessats en el coneixement no ho hem de veure com un desafiament a la nostra feina, sinó com una oportunitat per convertir-los en els nostres millors aliats. Jo mateixa em prenc cada dia com un nou aprenentatge i s’ha d’estar predisposat a aprendre durant la marxa. A l’aula ha de passar el mateix, cada dia ha de ser un aprenentatge comú entre mestre i alumnes. És bo que els alumnes sàpiguen que no som un pou de ciència i que cada dia aprenem amb ells. Als infants els encanta poder explicar coses que ningú més sap. Per tant, aprofitem-ho, deixem-los explicar tot el que creguin interessant! Potser, el fet de poder compartir coneixements amb el mestre i la resta de companys generarà motivació i interès per aprendre. Tanmateix, un mestre ha de conèixer les habilitats de tots els seus alumnes i utilitzarles, així com potenciar i ajudar a desenvolupar les que manquen.

El paper del mestre ha canviat, ara cal fer d’acompanyant/assessor per tal d’ajudar a desenvolupar les habilitats i competències necessàries per a la vida, així com oferir models d’aprenentatge coconstructius o re-constructius.

DIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018 25

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

L’escola de Peralada treballa les diferències amb nous mètodes i estratègies d’aula MAIRENA RIVAS PERALADA

L’Escola Ramon Muntaner de Peralada ha estat pionera a la comarca en treballar les diferències dels alumnes i facilitar l’aprenentatge a partir de metodologies multisensorials i estratègies d’aula, tot basat en evidències científiques. L’equip docent compta amb el suport de professionals del Project Difference, que, durant un període de dos anys, acompanyen i

formen els mestres en àmbits com la dislèxia, el TDAH i la discalcúlia.

També s’han realitzat els programes Glifing i Nummerus per al suport de la lectura i les matemàtiques, respectivament.

La intervenció es fa a tots els cursos i l’objectiu és detectar, com més aviat millor, si hi ha un alumne que presenta una dificultat, per tal de fer un treball específic que li permeti seguir l’escolaritat amb

normalitat. “És imprescindible invertir en la formació inicial dels mestres, perquè està comprovat que, quan aquestes competències s’apliquen a tots els alumnes de l’aula, s’experimenta un increment notable en el rendiment global de l’alumnat, no només en aquells que presenten dificultats d’aprenentatge”, explica Roser Ruiz, directora del centre, que comenta també que, aquest curs, l’escola ha proposat fer una formació específica en treball cooperatiu.

Hi ha dues escoles més de l’Alt Empordà, Joana d’Empúries, de Castelló, i Maria Àngels Anglada, de Figueres, que també treballen seguint les directrius del Project Difference.

A la Llar d’Infants Els Pins de Figueres, l’AMPA és una part important del motor de participació de les famílies dins l’escola. Els pares poden col·laborar no només fent coses, sinó, també, en la presa de decisions de la llar d’infants, aportant idees i opinions. L’equip d’educadores està obert a tots els suggeriments que provinguin de les famílies, les quals es poden apuntar a col·laborar en comissions per tirar endavant projectes que afavoreixin els infants.

Aquesta simbiosi ha permès tirar endavant iniciatives, algunes de les quals han reeixit com activitats que es fan cada any. Un exemple és la Jornada de Bricolatge, en què les famílies que volen es troben un dia festiu i ajuden a la “construcció, renovació i millora” d’elements externs del pati o de l’estructura de la llar.

Des d’Els Pins, expliquen que actualment es treballa en un projecte conjunt de creació d’un espai de biblioteca, que esdevingui un lloc de relació i comunicació on

Equip RTI Resposta a la Intervenció  L’equip es reuneix un cop a la setmana. La cap d’estudis gestiona els cursos o casos a tractar. També hi participen la mestra d’Educació Especial, el tutor del grup del qual es parla i psicopedagogs externs.

LLAR D’INFANTS ELS PINS

A la llar Els Pins, educadores i famílies projecten la creació d’una biblioteca REDACCIÓ FIGUERES

MAIRENA RIVAS

La relació dels pares amb la llar d’infants és molt estreta.

tots els membres de la llar s’hi trobin a gust, infants, famílies i educadores. “La idea va sorgir per l’interès que mostraven els infants i les seves famílies pel racó de la biblioteca, sobretot, potenciat pel

projecte de la sala infantil de la Biblioteca Fages de Climent, que ens proporcionen uns lots de llibres en préstec que són molt atractius i adients. El lloc on tenim els llibres no és prou còmode ni espaiós i

L’Escola Joana d’Empúries, de Castelló d’Empúries, aprofundeix, per mitjà dels escacs, en un ventall de qualitats que formen els alumnes, els fa gaudir i relacionar-se entre ells, i milloren les seves competències bàsiques, el creixement personal, l’autonomia i la cohesió social. “Els escacs són una bona

A FONS

Montse Mindan i Sònia Martínez CONSELLERES COMARCALS DE L’ALT EMPORDÀ

EL PODER DE LES PARAULES

Sumant opinions “La dificultat de trobar moments per reunir-nos fa que el treball sigui una mica lent, però es prioritza que les famílies puguin dir la seva a partir dels interessos que veuen en els seus fills i sumar-ho a les opinions de les educadores que tenen la visió dels interessos i necessitats dels infants a l’escola”, conclouen les educadores.

ESCOLA JOANA D’EMPÚRIES

Els escacs són una matèria destacada del currículum del Joana d’Empúries M. R. CASTELLÓ D’EMPÚRIES

hem hagut de pensar en noves solucions”, comenten les educadores. Ara s’ha fet un comunicat a totes les famílies de la llar demanant la col·laboració “per projectar l’espai, buscar el mobiliari, els llibres i els accessoris, i aportar el màxim d’idees per aconseguir un ambient acollidor i tranquil que convidi a gaudir de la lectura compartida, infants i adults”.

eina per afavorir el desenvolupament de diverses habilitats cognitives i socials”, afirma la directora, Roser Mosqueda, i també destaca la utilitat d’aquesta activitat “per potenciar i desenvolupar diferents habilitats que estan relacionades, sobretot, amb les matemàtiques.”

“Diversos estudis han mostrat ben clarament la seva influència en el

desenvolupament de la imaginació, la creativitat i la millora en la lectura. És un treball interdisciplinari”, conclou.

El projecte Escacs a l’escola es va introduir al Joana d’Empúries el curs -. Els mestres han rebut una formació continuada en aquest àmbit i ara hi ha  alumnes participant en el projecte.

Els alumnes potencien habilitats cognitives i socials amb els escacs.

L

vers els sis milions de jueus deportats i assassinats, i cap als quasi tres milions de persones exterminades en ser utilitzades com a mà d’obra esclava. Tampoc no podem oblidar el mig milió de persones d’ètnia gitana que van ser eliminats, i centenars de milers de persones objecte de la crueltat nazi per no ajustar-se a un suposat ideal físic i mental, o perquè la seva orientació sexual o política era considerada indigna. Cal també recordar els . refugiats republicans catalans i espanyols que van morir en els camps de concentració.

Alhora, al costat de les vícti-

mes mortals, també hi va haver centenars de milers de supervivents afectats per unes seqüeles traumàtiques inesborrables. I, encara més! Fills i nets de deportats continuen convivint amb el pes d’aquesta herència. El lema d’aquest any El poder de les paraules ha estat molt apropiat en una època com l’actual en la qual el diàleg per resoldre els conflictes sol escassejar. La millor resposta contra aquests mals, sens dubte, és l’educació. I en aquest marc, hi té un paper indispensable una bona pedagogia de la memòria orientada a desvetllar els passatges més traumàtics del passat immediat i

a commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust és un acte necessari, quasi diríem que imprescindible, tenint en compte la transcendència que van tenir i que tenen encara per a la humanitat les accions criminals que es van dur a terme a l’Alemanya nazi en nom d’un projecte polític injustificable, fonamentat en el racisme i en el menyspreu envers aquells que eren considerats diferents. Recordar les víctimes de l’Holocaust és un dret, però també un deure que tenim tots els ciutadans del món. És el deure de memòria en-

que, alhora, sigui capaç d’aportar eines per a la millora de la convivència democràtica en el present. En aquesta tasca, els professors hi tenen un protagonisme indiscutible.

Per tot plegat considerem que les visites al MUME (Museu Memorial de l’Exili) de la Jonquera i els actes del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, en què des del Consell Comarcal col·laborem realitzant el transport dels alumnes, són generadores de consciència democràtica i de valors cívics que, malauradament, massa sovint encara brillen per la seva absència.

26 DIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Josep Fernández Director de l’Escola Maria Àngels Anglada. Tant en la política com en la docència, Josep Fernández ha assumit amb responsabilitat la funció de planificar actuacions i projectes, però amb una particularitat que l’identifica: escoltant tothom i expressant-se amb transparència.

«L’infant i el jove són un tresor molt valuós» Quan va marxar el 2011 a la Generalitat, es va comprometre amb l’Escola Maria Àngels Anglada que tornaria, i ho ha fet Mairena Rivas FIGUERES

El recorregut professional de Josep Fernández passa per les aules i per l’administració. Mestre des del , el seu primer destí va ser l’Escola Sant Jaume de Portbou, tres mesos com a substitut. A partir d’aquí, ha estat director de l’Escola Josep Pous i Pagès i Maria Àngels Anglada de Figueres; regidor de l’Ajuntament de Figueres i conseller comarcal de l’Alt Empordà, i adjunt al director dels Serveis Territorials d’Ensenyament. L’ de juliol del  va deixar els despatxos de la Generalitat per tornar a les aules del Maria Àngels Anglada, amb un projecte de direcció.

P Com a docent, sempre ha estat al davant de reptes. El primer, dirigir l’escola Pous i Pagès?

R Era una escola d’acció especial, i hi vaig anar perquè em va interessar. Inicialment vaig estar a les aules especials, on s’escolaritzava l’alumnat d’ètnia gitana, i on l’objectiu principal era que l’alumnat assistís a l’escola i adquirís uns hàbits socials bàsics. No m’agrada parlar d’integració, prefereixo dir normalització o inclusió, segons el context.

P Creu que s’ha avançat des que va marxar del Pous i Pagès?

R L’escola sempre ha fet un gran esforç, però crec que ha fallat un

treball paral·lel que depèn més de la política municipal i del Departament d’Ensenyament. L’escola dedica una gran energia en un barri amb unes característiques socials molt determinades, però si l’esforç no va acompanyat d’una visió urbanística, de benestar social, sanitària, coordinada, clara i estratègica, res d’allò que es fa no dona fruits. Encara queda molt per fer, després d’aquests anys.

P De director d’aquesta escola va passar a la política. De quina forma es va produir aquest salt?

R Com a director del Pous i Pagès tenia molta relació amb associacions de veïns, amb la parròquia del Bon Pastor i amb mossèn Franco, treballant per implicar l’escola en el barri i en la promoció social.

Per aquest fet, tenia molta relació institucional. Marià Lorca em va fer una trucada per proposar-me entrar a la llista, i vaig dir que sí, com a independent per CiU. P Quina creu que ha estat la petjada que ha deixat a la ciutat com a regidor d’Ensenyament?

R Va ser una etapa on s’havia de preparar el pas a la LODE [Llei orgànica reguladora del dret a l’educació]. Vaig intentar la implicació de la comunitat educativa, escoltant les seves demandes, dinamitzant el Consell Escolar Municipal, i mirant de prioritzar allò que era propi de la competència municipal. A més de les actuacions concretes en la millora de les infraestructures de les escoles públiques, es van fer les gestions per

CONXI MOLONS

Josep Fernández és, des d’aquest curs, director de l’Anglada.

convertir l’escola en institut Cendrassos, la remodelació de l’Escola Josep Pallach, i un llarg etcètera.

Em van quedar temes pendents, en quatre anys no s’arriba a tot.

P Amb quina idea va agafar les regnes de l’Escola Maria Àngels Anglada?

R Al principi, es trobava en mòduls prefabricats i creixia progressivament. Sabíem que només hi havia espai perquè tingués una sola línia, a causa de la limitació urbanística, però érem conscients que ens trobàvem en una zona amb demanda per a dues línies.

Mentre no tingués edifici acabat, la nostra prioritat era que la comu-

nitat educativa pogués gaudir de les mateixes condicions de qualitat que una altra escola.

P I li arriba una altra proposta política.

R L’ de febrer del  vaig passar a ser adjunt del director dels serveis territorials d’Ensenyament, amb Albert Bayot.

P Com descriu aquesta etapa?

R Ha estat un dels pitjors períodes econòmics al Departament d’Ensenyament. Ens va agafar de ple la crisi. Moltes de les propostes i actuacions que teníem previstes van començar a caure al setembre del mateix , a causa de les restriccions i els criteris de reajusta-

ments econòmics de l’Estat. Van afectar fortament les inversions, plantilles del personal docent, personal PAS... Va ser dur, es va haver d’explicar molt cada decisió de priorització que es feia.

P Com van suportar-ho?

R Més enllà de la confiança i professionalitat del personal que m’ha acompanyat aquests anys, hi ha dos motius que van fer possibles que superéssim la situació.

Per una banda, des dels serveis territorials es va explicar tot amb transparència i realisme, prioritzant de forma objectiva. I, d’altra banda, perquè les direccions dels centres, i en certa manera també els ajuntaments i les Ampes van entendre que amb els recursos que teníem havíem d’arribar a allò que era prioritari, en espera d’una etapa millor. La gestió, en aquestes condicions, ocasiona un desgast quan veus que caldria atendre les demandes, i no es pot.

P Tanca el parèntesi al Departament i obre un nou camí professional, una altra vegada com a mestre a l’Anglada.

R M’incorporo amb una idea clara: qualsevol decisió o acció en un centre educatiu, ha d’estar per sobre dels interessos polítics, sindicals o personals. L’infant i el jove són el tresor més valuós del nostre país. Tenia l’opció d’anar a una altra escola, com el Sant Pau, on tinc la plaça definitiva, però, quan vaig deixar l’Anglada el , em vaig comprometre amb el claustre i el consell escolar a tornar-hi.

ACOMPANYEM ELS CENTRES

La prevenció i la detecció de conductes d’odi i discriminació Marta Delclós/M. Àngels Gifra REFERENTS DOL EAP ALT EMPORDÀ

En aquesta ocasió, presentem una guia (http://bit.ly/CiDQEU) on s’explica què són les conductes d’odi i discriminació, com detectar si el nostre fill pateix aquestes conductes o si és ell qui les té amb un altre company i com fer-hi front. Les conductes d’odi i discriminació consisteixen a donar un tracte d’inferioritat o excloure una persona o un col·lectiu per motius racials, religiosos, polítics,

econòmics…

L’origen d’aquestes conductes té a veure amb els estereotips, conjunt de creences, majoritàriament errònies, que la població té en relació amb un grup social i amb els prejudicis. Són valoracions negatives que tenim envers una persona pel fet de pertànyer a un col·lectiu determinat, sense raons que ho justifiquin.

Diferents tipus Xenofòbia: quan una persona és tractada diferent o excloent per la seva pertinença a un determinat grup racial o ètnic o pel seu lloc

d’origen.

Homofòbia: quan algú és tractat amb aversió, hostilitat, odi o desaprovació per la seva orientació sexual.

Sexisme: quan una persona és tractada de manera menys favorable que una altra en atenció al seu gènere.

Transfòbia: es dona quan una persona és menyspreada o tractada amb hostilitat perquè la seva identitat de gènere no s’ajusta a aquella que la societat li atribueix d’acord amb el sexe biològic.

Per nivell cultural i econòmic: es produeix quan algunes perso-

nes són considerades inferiors per no haver pogut accedir a la mateixa formació que altres o pel fet de no gaudir d’una bona situació econòmica.

Per discapacitat: es manifesta quan una persona és menyspreada o infravalorada pel fet de tenir algun tipus de discapacitat, ja sigui mental o física.

Per motius estètics: es produeix quan una persona és tractada de manera diferent o excloent perquè la seva imatge personal no encaixa en els cànons de bellesa establerts en la societat.

Alerta amb els fills En aquesta guia, trobareu informació per detectar si el vostre fill o filla és víctima o està tenint conductes de discriminació. Quines en són les causes perquè el vostre

fill pateixi aquestes conductes o les exerceixi vers un altre.

Per tal de prevenir que el nostre fill o filla tingui conductes d’odi i discriminació és convenient que sigueu conscients de la vostra actitud vers els altres (som un exemple per al nostre fill), cal evitar expressions ofensives que puguin ser discriminatòries, parlar amb els vostres fills de les diferències entre persones…

En cas que un fill pateixi conductes d’odi i discriminació és convenient que no manifesteu enuig, tristesa o ràbia, ja que es pot angoixar encara més.

Si sospiteu que el vostre fill està tenint conductes d’odi i discriminació, li heu de fer entendre que la seva conducta és inacceptable i que pot portar conseqüències greus.

DIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018 27

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE BENJAMIN FRANKLIN

POLÍTIC, POLÍMATA, CIENTÍFIC I INVENTOR NORD-AMERICÀ (BOSTON, 1706 - FILADELFIA, 1790)

Fins el més gran dels viatges comença fent un pas» «COM SONA?» (AEMCAT)

ESCOLES VERDES

PROCÉS PARTICIPATIU DE REVISIÓ

E

l Programa Escoles Verdes s’acosta al seu è aniversari i, per això, els dos departaments de la Generalitat implicats, Ensenyament i Territori i Sostenibilitat, han volgut iniciar un procés participatiu de revisió del Programa amb l’objectiu de detectar febleses i identificar punts de millora del funcionament del Programa.

El mes de juliol passat, ja hi va haver una trobada amb els assessors del programa i aquest mes de gener es començarà a treballar amb els referents dels serveis territorials d’Ensenyament.

Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) també hi tindran un paper destacat. I els docents hi jugaran un paper molt important, ja que tindran la seva oportunitat de participar i de dir-hi la seva. Està previst que una representació de docents de les comarques gironines participin d’aquesta iniciativa per tal de valorar i fer propostes de futur del Programa Escoles Verdes. És una oportunitat que tenim tots plegats de dir el que pensem i, sobretot, d’aportar idees per tal que el programa pugui gaudir

d’una bona salut els pròxims  anys.

Per tant, des de l’assessoria de comarques gironines, us animen a aportar idees per fer d’aquest programa un exemple de treball en xarxa cap a la sostenibilitat.

El Programa Escoles Verdes va sorgir com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d’afrontar, des de l’educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.

I, per tant, es plantegen tres grans objectius: Ajudar els centres a incorporar els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l’entorn, etc.); promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn, i afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius.

El nombre de centres educatius adherits al Programa Escoles Verdes creix curs rere curs a Catalunya.

EL JEROGLÍFIC Què faràs amb la ferida oberta?

@JOSEP M. GIRALT

EMPORDONESES

INS Narcís Monturiol «Instal·lació de mesures variables» (2017) La proposta: Els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa de Visual i Plàstica van construir l’obra Smartphones, 10 anys amb nosaltres, i van generar debat, reflexió i inspiració.

Aquí, la tecnologia és concebuda com una extensió del propi cos o com un element imprescindible que s’integra i forma els nostres cossos. Autors: Hicham Bali, Èric Calsina, Bianca Antonella Cappella, Khadija Essadek Boujedda, Andrés Obregón, Felipe Salgado, Adrià Sànchez i Fadua Souidika.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) WALTON, JESSICA

LOBEL, ARNOLD

VALLÈS, TINA

ARA EM DIC JOANA

EL VIATGE DE SALTAMARTÍ

LA MARIETA SENSE TAQUES

BARCELONA : ANIMALLIBRES, 2017

BARCELONA: KALANDRAKA, 2017

BARCELONA: BAMBÚ, 2017

Una història tendra sobre ser un mateix

 En Martín té un osset, en Joan. Sempre van junts arreu i juguen junts. Moltes vegades els acompanya la seva amiga Ada. Però un dia, l’osset està trist: “Necessito ser jo mateix. Dins meu sé que soc una osseta. M’agradaria dir-me Joana i no Joan”.

En aquell moment, en Martín decideix ajudar el seu amic a trobar-se a si mateix. Ara em dic Joana és un conte meravellós que ens acosta, de manera molt dolça i delicada, al tema de la diversitat de gènere. Nen o nena? Només cadascú sap què és i com se sent, i davant d’això, el més important de tot és l’amistat. Una història commovedora i tendra sobre ser un mateix.

Una colla d’animals amb caràcters forts  El Viatge del Saltamartí té lloc per un camí llarg i polsegós. Tots els animals que es troba tenen caràcters forts que es reconeixen amb facilitat: un grup d’escarabats amants dels matins que no accepten cap altra manera de pensar, una mosca obsessionada amb la neteja, uns espiadimonis que volen tan amunt que no tenen temps de veure les flors... Cada trobada és un petit conte de to senzill i amable.

El Saltamartí no es deixa influenciar pels animals, valora tot allò quotidià i gaudeix del seu viatge. Kalandraka reedita, un cop més, l’obra d’Arnold Lobel, reconegut autor i il·lustrador de llibres per a infants i joves, amb un disseny clàssic i molt cuidat.

El conte, amb un punt d’intriga, atrapa el lector

 L’Enriqueta és una marieta com qualsevol altra: té una closca vermella, lluent i amb cinc taques negres. Però un dia quan es lleva, se sent tota estranya i en mirar-se veu, tota esparverada, que li han marxat les cinc taques. “On deuen ser les taques?”, és pregunta la protagonista de la història. Marieta és un conte amb una estructura rítmica, que n’afavoreix la lectura. Té un argument senzill, però que conté un punt d’intriga que atrapa els lectors i posa de relleu aspectes socialment rellevants com ara l’amistat o la cooperació. Una edició de Bambú molt acurada, recomanable a nens i nenes a partir de 6 anys.