DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
EMPORDA
NÚMERO 77 | MARÇ DEL 2018
XIV CERTAMEN El Departament d’Ensenyament i Fundació Enciclopèdia Catalana són els organitzadors d’un concurs en què alumnes de Primària i de Secundària mostren les seves habilitats com a narradors orals a través de la lectura d’uns fragments de llibre proposats.
Ritme i entonació quan es llegeix a viva veu Figueres ha acollit, als Caputxins, els quarts de final del Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta
SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
MAIRENA RIVAS FIGUERES
Llegir en veu alta és un exercici que ens permet integrar el discurs, interpretar el text amb l’entonació i el ritme apropiats i donar-li el sentit que permeti comprendre’l. Amb aquests objectius, s’ha celebrat, un any més, el Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta amb la participació de centres de l’Alt Empordà, que han inscrit alumnes en total. El jurat ha declarat guanyadors de la fase de quarts de final: Mireia Giró Juanola, del Centre Escolar Empordà de Roses, i Paula Bertuzzi Fernández, de l’Escola Narcís Monturiol de Roses (Grumets vermells); Marc Barrera Perxés, d’Escolàpies Figueres, i Abril Cusí Guillaumes, de l’Escola Ramon Muntaner de Peralada (Grumets verds); Andreea Muntenau, de l’Escola Josep Pallach de Figueres (Timoners); Tatjana Christina Storath, de l’Institut Illa de Rodes de Roses (Corsaris), i Laura Arnall Moret, Anna Bernal Canadell i Alba Torrent Ragolta, de l’Institut Cendrassos de Figueres (Tropa de corsaris). Aquests lectors passen a la semifinal gironina, que se celebrarà del al de maig.
Els participants en el Catorzè Certamen de Lectura en Veu Alta, a l’escenari de l’Auditori del Convent dels Caputxins de Figueres.
EDITORIAL EDUCATIVA
Núria Puigdevall ASSESSORA LIC DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
BENVINGUDA, KATRINA
A
vui he conegut la Katrina i la Sara. La primera ve de Rússia i fa un mes que és a l’institut, on fa r d’ESO. La Sara és la seva professora d’aula d’acollida i suport lingüístic. Coincidint amb l’arribada de la Katrina, i a causa de la massiva incorpo-
ració d’alumnat nouvingut un cop iniciat el curs, el centre, que ja tenia una professora que s’ocupava de l’aula d’acollida, ha decidit d’una banda afegir a l’aula la Sara, amb la qual han pogut augmentar les hores d’atenció i l’alumnat atès; i d’altra banda introduir el suport lingüístic.
Aquest darrer és un recurs que s’afegeix al primer amb la finalitat que l’alumne, en les matèries que cursa a l’aula ordinària, disposi de l’acompanyament d’un professor que li faciliti el treball i seguiment de la classe. La Sara diu que és com la motxilla de la Katrina, perquè va tot el dia amb ella. A Biologia, mentre en Joan, el professor, assessora el grup sobre com planificar un cartell d’una campanya contra el tabac, la Sara escolta i s’assegura que la Katrina ho entén. Llavors els nois comencen a fer les lletres, i en Joan dona a la Sara el dossier de reforç del tema del cor, que és el que encetaran la setmana que ve; així podran començar a treba-
llar-lo amb la Katrina. Després, és el moment de comentar l’examen del tema tres: en Joan ho fa amb tot el grup; la Sara s’interessa per les dificultats que ha tingut la noia a resoldre’l i convenen que el pròxim dia a l’aula d’acollida en refaran alguns exercicis. La sintonia entre totes dues és excel·lent, cada moment ofereix una cosa nova per aprendre i totes dues estan disposades a aprofitar-ho. Gràcies al nostre model d’escola inclusiva, totes les Katrines dels nostres centres, i d’altres que n’arribaran, troben una Sara o un Joan disposats a ajudar-les perquè puguin aprendre llengua, accedir al currículum i créixer i desenvolupar-se com a persones.
DIMARTS, 27 DE MARÇ DEL 2018 33
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
L’ESCOLA PARLA
Els Espais Familiars de Figueres, un servei d’atenció a la primera infància MAIRENA RIVAS FIGUERES
Els Espais Familiars s’han consolidat com uns serveis d’atenció a la petita infància per excel·lència a Figueres. Són llocs de trobada per a nens i nenes de a anys, que no ocupen cap plaça a les llars d’infants municipals o rodalia, i que estan acompanyats per un adult de referència durant tota l’estona de joc. Les trobades en els diferents espais són d’un o de
dos dies a la setmana. La ciutat de Figueres disposa, ara mateix, de diferents Espais Familiars. Per una banda hi ha l’Espai Nadó, per a infants de - mesos, a la Llar d’Infants Bon Pastor. És un espai on s’acompanya les famílies i nadons i on normalment es parla de l’alimentació, la son i el ritmes de cada petit. En aquest cas, les famílies i educadores comparteixen i observen el desenvolupa-
ment motriu i evolutiu de l’infant, i, en alguna sessió, es realitzen xerrades amb altres especialistes (llevadora, pediatres, etc.). Per altra banda, hi ha els Espais de Relació i Joc, que s’han adequat a la llar Bon Pastor, al Centre Cívic Joaquim Xirau i a les escoles Parc de les Aigües i Joaquim Cusí. La dinàmica de les sessions es basa en l’acolliment, el joc lliure, una estona per esmorzar o berenar i el comiat. En aquests espais, les famílies i els seus infants, arriben a poc a poc, es retroben entre elles i, acompanyades de dues educadores infantils, comparteixen una primera estona de joc i converses en relació amb la criança dels fills.
Des del curs passat, l’institut Cap de Creus de Cadaqués col·labora en l’estudi que està realitzant la biòloga Andrea Garí de la Universitat de Barcelona (UB) sobre la recuperació de les gorgònies que queden atrapades a les xarxes dels pescadors de Portlligat i el seu retorn al medi natural. La mateixa universitat va facilitar la instal·lació d’un aquari al laboratori del centre amb diferents colònies de gorgònies del cap de Creus: Eunicella Singularis (Gorgònia blanca), Eunicella de Profunditat (Gorgònia rosa-
da), Eunicella Cavollini (Gorgònia de color salmó), i Leptogorgia Sarmentosa (Gorgònia taronja). Es va presentar el projecte als alumnes de r d’ESO concretant els objectius i les actuacions planificades que es durien a terme de l’àrea de Ciències Naturals. La missió de l’institut cadaquesenc ha estat mantenir l’aquari net, renovar l’aigua setmanalment i fer un registre de dades i d’observació de les gorgònies que ha permès l’alumnat portar el control de la temperatura de l’aigua de mar, de la temperatura de l’aigua de l’aquari, de
Punt de trobada Famílies compartint vivències Els Espais Familiars els va posar en marxa l’Ajuntament de Figueres pensant que per a les famílies és important disposar d’espais on poder compartir l’experiència de la criança dels seus fills i filles. INSTITUT DE CADAQUÉS
A l’institut de Cadaqués, treballen la recuperació de gorgònies del cap de Creus REDACCIÓ CADAQUÉS
LLAR D’INFANTS BON PASTOR
Andrea Garí ha realitzat el projecte al laboratori de l’institut.
l’obertura o el tancament dels seus pòlips, de la mortalitat… Així doncs, aquests invertebrats desconeguts per a molts s’han integrat en el centre i han rebut, al llarg dels sis mesos, les visites i atencions de la majoria dels alumnes i professorat de
l’institut, dels més petits als més grans. “Gràcies a la col·laboració de tots hem mantingut l’aquari en perfecte estat amb aigua sempre neta i renovada, i, allò que és més important, hem aconseguit la supervivència de la majoria de les colònies!”, es feliciten els res-
L’Escola Tramuntana de Pont de Molins, un centre rural de la ZER Empordà, ha celebrat aquest març una jornada de portes obertes amb l’objectiu d’augmentar i facilitar la participació de les famílies en les activitats escolars. Ha estat una trobada lúdica en què s’han fet tallers amb alumnes, pares i
A FONS
Oriol Ripoll
PROFESSOR DE CREACIÓ DE JOCS A ENTI (UB)
JUGAR PER TRANSFORMAR LA MANERA D’APRENDRE
Batejades amb un nom propi Les deu gorgònies recuperades han estat batejades amb un nom propi triat pels mateixos alumnes de r, n i r d’ESO. Andrea Garí i el seu equip retornaran les gorgònies al seu medi i en faran el seguiment. “Esperem que sobrevisquin totes i així haver contribuït a la preservació del nostre entorn”, conclouen alumnes i professors de l’institut de Cadaqués. CONXI MOLONS
L’escola Tramuntana obre les portes a les famílies, amb tallers i activitats REDACCIÓ PONT DE MOLINS
ponsables d’aquest treball. L’última activitat del projecte, en la qual han participat amb il·lusió tots els alumnes, ha consistit en el trasllat de les gorgònies al Mas Caials del Parc Natural de Cap de Creus. Aquesta seu disposa d’un aquari més gran on les gòrgonies resten a l’espera de les condicions favorables per ser reintroduïdes al seu medi.
mares i mestres. Marian Bernils, la directora, explica: “Hem pensat que era interessant convidar els futurs alumnes de P perquè ens coneguin i per potenciar que els alumnes empadronats al municipi es quedin a l’escola del poble.” Actualment, hi ha alumnes matriculats i un total de famílies. Durant la jornada de portes
obertes, s’han pintat samarretes i cares, s’han fet punts de llibre, s’han plantat espècies aromàtiques, s’ha jugat a futbol i a pingpong i s’ha celebrat un dinar en què tothom ha portat alguna cosa per menjar. L’escola està molt agraïda a l’Ajuntament, que ha comprat la taula i el material de ping-pong.
La jornada de portes obertes es va celebrar el dissabte 17 de març.
T
zant el que hem après o aprenent coses noves per tal d’aconseguir-ho. D’aquesta premissa neix l’aprenentatge basat en jocs (ABJ) on les aules s’omplen de jocs per tal de donar sortida a diferents reptes. Però encara es pot fer un nou gir. I llavors és quan apareix la gamificació, una tècnica on es posa el focus a fer viure experiències d’aprenentatge interessants, utilitzant elements propis del joc. Amb la gamificació, el focus es posa en l’experiència (i en molts casos en la narrativa) i els continguts són el motor que
la fa avançar. Hi ha una gran quantitat de casos estesos per tot el país i molts d’ells molt interessants. Però deixar entrar la mirada lúdica a l’aula té el perill de quedar-se només amb la capa més externa del joc i fer exactament el mateix que fèiem (memorístic, repetitiu i poc significatiu), però afegint només uns punts o unes medalles. Per aquest motiu, el punt de partida de qualsevol gamificació o ABJ hauria de ser un propòsit d’innovació educativa, una pregunta que volem respondre. I els
ots tenim al cap alguna situació d’aprenentatge que ens ha marcat força. Hi ha hagut alguna mestra que en feia ballar el cap amb enigmes, o que ens ambientava la classe de forma especial i feia que tot el que apreníem estigués vinculat amb una història o una altra, o un mestre que ens va saber presentar un repte que ens va motivar especialment. Fer ballar el cap, viure grans històries o superar reptes és una altra forma de dir jugar. En un entorn educatiu, jugar és superar reptes, ja sigui utilit-
jocs o les gamificacions haurien de ser la resposta per aconseguir-ho. I quan s’ha portat a terme la proposta, és necessari preguntar-se quines transformacions s’han portat a terme. Si al final del procés descobrim que no hem repensat els processos educatius, és que hi ha alguna cosa que no hem fet del tot bé. Així que cal que tots siguem molt exigents i que aprofitem els vents lúdics per transformar l’educació, la forma com aprenen i com es relacionen els nostres alumnes. Si ho fem bé, haurem aprofitat l’oportunitat.
34 DIMARTS, 27 DE MARÇ DEL 2018
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
DIALOGUEM AMB...
Entrevista Esther Garcia i Oriol Mestra de l’Escola Joaquim Vallmajó de Navata. Tothom es meravella amb la seva capacitat artística en la creació de manualitats. Fa gairebé un quart de segle que es dedica a la docència, un món que ella descriu com a meravellós i en el qual, segons assegura, no deixa d’aprendre.
«Penso que cal potenciar els talents» És una de les mestres que ha volgut posar un granet de sorra en el Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà Mairena Rivas NAVATA
Esther Garcia i Oriol (Figueres, ) va estudiar la carrera a Girona amb l’especialitat d’educació infantil. El curs següent va fer el curs pont de psicologia i un postgrau d’arts plàstiques. “Fa anys que treballo per al Departament d’Ensenyament i he voltat per força escoles: des de Planoles o Ger, fins a Palamós, Amer, Foixà, Sant Pere Pescador, Cadaqués, Vilafant, el Pous i Pagès de Figueres i també per a algunes ZER.” P En quins cursos fa classe a Navata? R Aquest curs soc tutora de P i coordinadora de petits. Faig classe amb els meus nens i nenes de P i també amb els de P i P en les sessions que treballem per ambients, tallers i en el projecte de l’entorn Descobrim Navata. P Hi ha alguna matèria que li agrada impartir especialment? R M’encanta treballar tot allò relacionat amb visual i plàstica. Gaudeixo molt amb els infants treballant el vessant artístic. P Té alguna particularitat especial a l’hora de fer classe? R Soc vocacional, m’encanta la meva feina. Treballo en gran grup, per racons, en grups cooperatius... com la majoria de mestres, suposo. Per a mi, és bàsic partir dels aprenentatges que porten els
nens, tots venen amb una motxilla. La meva tasca és anar regant aquestes flors que tinc amb mi i fer-les créixer tant com es pugui. P Com ho fa? R Hi ha tres aspectes claus que envolten tot el que faig a l’aula, o com a mínim això intento: motivació, cal incentivar; emoció, cal sorprendre, transformar quelcom en l’interior, i també experimentació, manipulant, practicant, equivocant-se... tot això és el que porta a l’aprenentatge. I, per a mi, el joc inclou tot el que he dit. Qualsevol persona, nen o adult que juga, vol dir que pensa, intervé en alguna acció, s’ho passa bé i es relaciona, per tant aprèn. P Com descriu l’experiència de ser mestra? R Per a mi, ser mestra és un goig. Sempre dic que he encertat la meva feina. M’ho passo molt bé i aprenc constantment amb el contacte amb els alumnes. Crec en els talents de les persones, nens i adults. Penso que cal potenciarlos. Tots som bons en alguna cosa. O en més d’una! P Quins aspectes de la innovació pedagògica troba més atractius a l’hora de treballar a l’aula? R Crec que hem d’anar avançant al ritme que ho fa la societat. Com a escola, espai clau per al desenvolupament dels infants, no podem quedar desfasats. Però hi ha molta feina feta, i no podem oblidar d’avui per demà diferents metodologies que han funcionat. Cal innovar, però no s’ha de canviar
CONXI MOLONS
Esther Garcia afirma que ser mestra és un goig.
tot. L’escola és un espai d’aprenentatge, però no acaba aquí. Aprendre és constant i arreu. P Hi ha avantatges i inconvenients de treballar en una escola petita? R Treballar en una escola gran o petita té avantatges i inconvenients, però sempre he pensat que en la mida de l’escola no hi ha la clau de l’èxit. L’organització que s’hi du a terme és molt important
per a reeixir. Val a dir, que el nombre de nens per aula o per grup sí que és força determinant per dur a terme els aprenentatges de manera més fàcil. Crec molt en l’equip de mestres, que hauria de ser una pinya. Amb la bona relació entre el claustre, les coses són més fàcils i surten millor. Tot i que cal no oblidar tota la comunitat educativa, on les famílies tenen un paper més que rellevant en
l’educació dels fills, i a les quals hem d’obrir l’escola, que hi puguin dir la seva, intervenir, ajudar. No puc parlar d’inconvenients. A mi m’agrada el poble i, per tant, hi veig molts avantatges. L’únic és la distància amb la ciutat, no pots anar-hi a peu, et cal un transport. P Com és l’escola de Navata? R La meva escola no és ni gran ni petita. És de poble, això sí. Però soms una línia sencera, amb alumnes. P Com s’ha implicat en el Moviment de Renovació Pedagògica? R Fa tres anys es va fer el primer congrés l’Escola Parla i jo hi vaig participar com a assistent. Em vaig emocionar veient prop de professionals del món de la docència passant unes hores plegats al juliol per rebre formació. En acabar, els organitzadors van dir que volien tornar a crear un moviment de renovació pedagògica a l’Alt Empordà i no vaig dubtar a presentarm’hi. Volia aportar el meu granet de sorra com a mestra que fa anys que volto escoles, i també com a mare de dos nois adolescents i d’una nena de deu anys. P Què és allò que destaca d’aquest moviment? R Crec fermament en la formació permanent del professorat, en l’intercanvi d’experiències, en l’aprenentatge explicat de tu a tu. Crec que amb el Moviment de Renovació Pedagògica, a l’Alt Empordà, tots els docents tenim una eina més que útil per compartir i sobretot per continuar aprenent.
ACOMPANYEM ELS CENTRES EMPORDÀ
El dol, un procés natural d’adaptació a una pèrdua Marta Delclós/M. Àngels Gifra REFERENTS DOL EAP ALT EMPORDÀ
“El dol és un procés natural d’adaptació a una pèrdua, adaptació al trencament d’un vincle”. És important veure-ho com un procés, no com un estat. És un procés dinàmic, perquè experimentem diferents canvis al llarg del temps i també és íntim, perquè cadascú reacciona a la pèrdua d’una manera diferent. El dol per la mort d’un ésser estimat és una experiència dolorosa
que sovint evitem als nens. Als adults ens costa tractar-lo i no sempre sabem acompanyar els fills en el seu procés de dol. També quan mor un ésser estimat ens sorgeixen dubtes de si els fills han de participar en els rituals de comiat. Aquest mes, dediquem l’article de la secció Acompanyem els centres a l’apartat El dol, dins Com ajudar el meu fill?, en la pestanya Família i escola, que podeu consultar en l’enllaç següent: http://familiaiescola.gencat.cat/c a/educar-creixer-en-familia/comajudar-fill/el-dol/
En aquest aspecte, es donen orientacions i ens ajuden a veure com és d’important anar-los introduint de forma natural en els rituals i com això també els ajuda en el seu procés d’adaptació a la pèrdua. Hi ha diferents apartats. Com afecta? Ens expliquen les fases per les quals passa tota persona que està
en dol (impacte, evitació, dolor, integració) i també es dona una pinzellada sobre com es viu el dol en les diferents edats. Què podem fer? Se’ns donen orientacions molt clares i concretes per poder intervenir en les situacions de dol. Idees falses, paraules que ajuden i paraules que no ajuden. També
hi ha un recordatori del que ens pot ajudar i el que no, tenim moltes falses idees del que pot ajudar i el que no pot ajudar, del que hem de dir i del que no hem de dir quan acompanyem una persona, en aquest cas, un nen/jove en dol. Recursos i eines Trobarem un seguit de contes, llibres, pel·lícules, serveis que ens poden ajudar i dels que podem disposar per tal d’ajudar al nen/a, jove en aquest procés. Converses Com sempre, en aquest apartat, el fet que ens comparteixin experiències de situacions de dol diferents i en diferents contextos, i edats, ens ajuda a millorar el nostre comportament davant el tema de la mort i de com actuar.
DIMARTS, 27 DE MARÇ DEL 2018 35
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
LA FRASE ROGER LEWIN
(1944) BIOQUÍMIC I ASSAGISTA ANGLÈS
Sovint donem als nens respostes per recordar en lloc de problemes per resoldre» «COM SONA?» (AEMCAT)
ESCOLES VERDES
CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE JOVES I
L
a Conferència Internacional de Joves Tinguem Cura del Planeta (CONFINT) és un procés global impulsat pel govern brasiler, que convida joves de tot el món a reflexionar i actuar per millorar el planeta. La primera edició de la CONFINT va culminar el juny del al Brasil, on joves de més de països es van trobar per debatre temes sobre medi ambient i canvi climàtic. De la trobada, en va sorgir la Carta Internacional de Responsabilitats dels Joves, el full de ruta dels nois i noies compromesos en la construcció d’un món més sostenible. El procés global es basa en quatre pilars essencials: LA NOCIÓ DE RESPONSABILITAT. El reconeixement de les responsabilitats o compromisos individuals i col·lectius és l’eix potenciador del procés. Cada ciutadà és responsable dins els seus límits d’accés a la informació i al poder. JOVE ESCULL JOVE. Els delegats i delegades, representants de l’alumnat a les conferències, són elegits, per vot o per consens, pels seus iguals. JOVE ENSENYA JOVE. Un equip de joves de a anys coordina els tallers dels joves més petits durant les conferències. Són els facilitadors. UNA GENERACIÓ APRÈN AMB L’ALTRA. Malgrat que els joves són els protagonistes del projecte, el vincle i el diàleg amb les generacions involucrades són primordials. Pel que fa a l’educació per a la sostenibilitat, aquesta característica és encara més important quan es basa en els conceptes nous que el jovent pot transmetre a l’entorn.
D’acord amb aquest marc conceptual, el projecte és una oportunitat per donar sentit, des d’una perspectiva local i global, a la tasca que fan els centres que treballen per a la sostenibilitat, ja que es basa en: L’aprenentatge dialèctic i intercultural en espais de debat i de presa de decisions; la democràcia representativa; la identificació de responsabilitats individuals i col·lectives, i el compromís de realitzar les accions consensuades. Un procés participatiu de baix a dalt, des de les activitats locals, regionals i nacionals fins a la Conferència europea. La Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya i, per tant, també el programa Escoles Verdes, participen en el procés de la CONFINT des del seu començament (gener ). A les comarques gironines, hi ha dos instituts de la Selva que formen part d’aquest programa (l’INS Montsoriu d’Arbúcies i l’INS Santa Coloma de Farners). Seria molt interessant que hi hagués més representació de les comarques gironines. Per això animem els instituts de l’Alt Empordà a formar-ne part. La CONFINT està obert a tots els instituts que formin part del programa Escoles Verdes i de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya. La seva tasca és analitzar problemàtiques socioambientals i de canvi climàtic des d’un punt de vista local, amb la clara intenció de veure la seva afectació a escala global, i proposar-ne petites accions per fer possible el canvi.
EL SIDOKU Per completar la graella, situa una nota (do, re, mi, fa, sol, la, si) a les caselles buides, tenint en compte que les set notes han d’aparèixer en cada columna, en cada fila i en cada zona (una zona queda delimitada per vores més gruixudes). Només existeix una solució! Les notes de les caselles ombrejades (en ordre: d’esquerra a dreta i de dalt a baix) corresponen als primers compassos d’una cançó de bressol de Brahms. Extret de la web www.sidokus.com
EMPORDONESES
La Salle Figueres «Realitats inverses» (2016) L’obra dels alumnes de 4t d’ESO de l’itinerari tecnològic, coordinada per la professora Lisa Bos, reflecteix el patiment dels refugiats, en el marc del projecte «FugiRfugi». La seva reflexió anava lligada a la quantitat de refugiats que creix contínuament per raons de política i de guerra, però també per raons de pura supervivència econòmica. (Autors: Eva Francisco, Paula Escribà, Anna Fores, Arnau Caritg, Jordi Gratacós, Sergi Camacho, Ferran Sánchez, Ferran Oliva, Alexandre Palomeras i Basilio Peña).
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) RUZICKA, OLDRICH
BERRIO, JUAN
MOLIST, PEP
COM ES FAN LES COSES?
EL PASSEIG D’EN TONET
PARAULOTES DE LES FINES
BARCELONA: BAULA, 2017
BARCELONA: BANG, 2016
ALGEMESÍ: ANDANA, 2017
Un llibre recomanable a petits curiosos
De què està feta una cullera? Com es fa una cadira? I el pa? Segurament, són preguntes que tots us heu fet algun cop a la vida. Doncs esteu de sort! Aquest llibre us soluciona els dubtes d’una manera divertida, senzilla i amb il·lustracions molt detallades. És un llibre que mostra pas a pas, de manera clara i senzilla, com es fan alguns objectes de l’entorn quotidià. A través de la descripció dels mètodes i materials que es fan servir per fabricar objectes, entrareu en un univers ple de coneixements. Hi trobareu pàgines desplegables per poder seguir tot el procés de producció de cada objecte i també petits secrets amagats entre les pàgines. Recomanable per a tots els petits curiosos.
Una gorra màgica durant un passeig molt divertit
Abans d’anar a fer una passejada, la Inés i en Tonet escullen la millor gorra perquè se la posi en Tonet. Ràpidament la Inés descobreix que es tracta d’una gorra màgica! Aquest fet, a ella la diverteix moltíssim, perquè la gorra va prenent la forma dels objectes que es van trobant durant el seu passeig. Més divertit impossible! Se n’adonarà en Tonet de tot el que li passa al seu cap? Com acabarà la història? Una cosa és clara: els dos amics s’ho passen d’allò més bé. Aquest còmic sense lletra és ideal per a nenes i nens a partir de 3 anys. Els permet seguir la història i imaginarse els diàlegs.
Descobrir noves paraules, amb rima i bon humor
Un llibre de poesia infantil que regala als lectors un recull complet de les paraulotes que la senyora Capa Liles va caçar al vol durant tota la seva vida, i que va decidir convertir en agosarats poemes embolcallats d’originals il·lustracions de l’Òscar Julve. Pep Molist, amb una amplíssima trajectòria dins la narrativa infantil i guanyador de diversos premis literaris, ens endinsa en el món de les paraulotes, en el descobriment de noves paraules, compaginant rima i humor. Paraulotes de les fines és un llibre molt atractiu perquè nens i nenes es diverteixin llegint. Recomanable a partir de 8 anys.