DE (IX-78)

EMPORDA

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

NÚMERO 78 | ABRIL DEL 2018

LA MOSTRA A LA CATE  Organitzada per un grup de docents de les comarques gironines, l’objectiu és fer viure la poesia a l’alumnat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

Els adolescents fan que la poesia torni a ser una arma carregada de futur Alumnes de Secundària de deu instituts de les comarques gironines omplen Figueres d’art poètic

CONXI MOLONS

MAIRENA RIVAS FIGUERES

160046

La Mostra de Poesia de Secundària de les Comarques Gironines dota de calidesa i de sensibilitat l’escenari de la sala gran de La Cate de Figueres. Versos de poetes vius i de poetes morts frueixen en les veus d’uns joves adolescents, que han creat una atmosfera d’intimitat i complicitat amb el públic.

La trobada poètica, que coordina la professora de l’Institut Alexandre Deulofeu Lourdes Godoy, però que compta amb la dedicació i l’esforç d’un gran equip de professors de Llengua i Literatura de tots els centres participants, ha tingut un protagonista d’excepció, el poeta Enric Casasses fent de rapsode de la seva pròpia obra. El prolífic autor s’ha ficat el jove públic a la butxaca amb la paraula nua i l’expressivitat en tot el seu cos.

La Mostra de Poesia de Secundària ha celebrat la seva a edició i la ciutat de Figueres n’ha exercit, per quart any consecutiu, d’amfitriona. Els grups d’alumnes que han presentat treballs poètics a l’escenari de La Cate venien de l’Institut Alexandre Deulofeu, l’Institut Narcís Monturiol, l’Institut Cendrassos i l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres; l’Institut El Pedró, de l’Escala; l’Institut Castelló d’Empúries; l’Institut Pere Alsius, de Banyoles; l’Institut Sils; l’Institut Montsacopa, d’Olot, i l’Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori.

La poesia, en el focus de l’atenció, s’ha embolcallat de l’art, de la música, de la dansa i de la interpretació. Entre els autors triats, Salvat-Papasseit, Màrius Torres, Ricard Creus, Montserrat Abelló... i Lluís Bosch i Ernest Piber-

Una de les posades en escena a la Mostra de Poesia de les Comarques Gironines, a Figueres.

nat, aquests dos últims, professors de l’Institut Narcís Monturiol, presents a la sala d’actes, són autors del llibre Silencis d’arena nua, que ha acabat de veure la llum i que conté il·lustracions de la també professora Sara Salip.

Alumnes de diferents nivells Cadascun dels instituts ha preparat un petit espectacle d’entre  i  minuts de durada en què els alumnes, de diferents nivells, des de r d’ESO fins a n de batxillerat, reciten poemes en veu alta amb una posada en escena, en cada cas diferent i original. L’espectacle és una oportunitat per a ells, per expressar-se de la millor manera que ho saben fer, tocant un instrument, ballant... i, sobretot, fent una interpretació oral

g

PROGRAMA

Els espectacles de la VII Mostra de Poesia a Secundària INSTITUT

TÍTOL

Alexandre Deulofeu

Espectacle de poesia i dansa amb poemes de Salvat Papasseit

Narcís Monturiol

«Arena nua». Poemes de Lluís S. Bosch i Ernest Pibernat

EL Pedró

Al cor de les paraules. Poemes de Montserrat Abelló

Cendrassos

Paraules d’amor i de mort de Màrius Torres

Pere Alsius

Combat poètic

Vall de Llémena

Com un núvol lleuger

Sils

Ximpleries? No, Pedrals

Ramon Muntaner

No sé què busco a través dels teus ulls. Poemes d’amor

Montsacopa

Alguns poemes del 36, de Ricard Creus

Castelló d’Empúries

Parlen les dones

Font: Servei Educatiu de l’Alt Empordà

dels textos poètics.

L’objectiu d’aquesta activitat és apropar l’alumnat a la poesia i estimular la seva sensibilitat i creativitat. L’Ajuntament de Figueres

Empordà

i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà col·laboren amb el professorat per fer possible aquesta activitat, pensada per fer viure la poesia entre els joves.

EDITORIAL EDUCATIVA

Mariona Llopart Rossell EQUIP D'ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

NI UN SOL MINUT

A

parco el cotxe al carrer paral·lel a l’escola.

En el camí fins a arribar a l’entrada em trobo algunes famílies i em comenten: “Avui en Miquel…”; “La Martina no….”; “Sandra, tens un moment?”.

Entro per la porta i el cap d’estudis em diu que avui en Gerard està malalt i que els meus nens no faran classe de música (això vol dir que hauré d’estar a l’aula i que, per tant, no podré entrar l’acta de la reunió que vaig fer ahir amb una família…).

Vaig a la sala de mestres per descarregar les coses i la Queralt m’explica un incident que va passar amb tres nens ahir a la tarda a l’hora d’anglès.

Encara no són les nou del matí i, en menys de deu minuts, he rebut una quantitat d’informació que repercuteix la «Encara no són dinàmica les nou i, en d’una part menys de deu del dia. minuts, he rebut Aquest és una quantitat un petit tasd’informació que tet dels prirepercuteix la mers minuts dinàmica d’una dels nostres part del dia» mestres i dels nostres professors i professores. El dia a dia, a les aules passa, pel “non-stop”.

Escoltar, acompanyar, explicar, guiar, dialogar, llegir, reflexionar, somriure, escriure, cantar, pintar... són algunes de les moltes accions que fan els nostres mestres i professors per col·laborar, també, en el camí de l’aprenentatge de les nostres filles i els nostres fills.

DIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018 29

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

El musical, un projecte global que implica alumnes i professors de l’Ins Castelló MAIRENA RIVAS CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Un total de  alumnes de t d’ESO de l’Institut Castelló d’Empúries estan preparant un musical, com a matèria optativa, sota la batuta de dues professores de música i una del departament de castellà.

La idea és que estigui tot a punt per portar l’espectacle a la sala municipal el  i el  de maig.

El grup comença a treballar el primer trimestre. A banda del tre-

ball preceptiu per a la matèria, s’ensenya els joves a cantar en coral i fan un concert de Nadal a les escoles per començar a tenir contacte amb el públic.

Una de les coordinadores és Auxi López, la qual explica que, a partir del segon trimestre, es tria l’obra. Tot està molt ben estructurat en comissions: attrezzo, vestuari, escenografia, llums, apuntadors, disseny del cartell i tríptics,

promoció, coreografia... Es trien els actors en dos elencs, un per a cada dia de l’actuació, i es comencen a treballar escenes.

De la construcció de l’escenografia s’encarrega l’aula-taller. Dolors Gonzàlez, que és coreògrafa i és tècnica de l’Ajuntament, dona suport a la part escènica. Pel que fa a la música, actua, en directe, una banda formada per alumnes de diferents cursos, sota la direcció de Toni Brun, professor d’anglès.

L’equip tècnic també està format per un grup de nois que s’encarreguen de les llums i els focus els dies de les actuacions, però des de l’institut, a més, contracten una empresa de so perquè tot plegat soni en condicions.

El projecte Somart ofereix un seguit d’experiències vitals a través de l’art per potenciar la creativitat dels alumnes de l’Escola Vicens Vives de Roses. Els infants troben, amb aquesta metodologia de treball, una nova via de creixement personal per tal de fomentar un desenvolupament intel·lectual més integral, a través de canals més globals, i no tan instrumentals.

Les impulsores i coordinadores del projecte són Anna Pou i Meritxell Marí i en destaquen el protagonisme del nen com a eix i motor

Implicació Treball coordinat dins i fora del centre  El projecte del musical s’enfoca com una matèria optativa que trien els alumnes de quart d’ESO, però que acaba implicant una bona representació de professorat i d’alumnat d’altres nivells, a part de l’AMPA de l’institut.

ESCOLA VICENS VIVES

L’Escola Vicens Vives aporta a l’alumnat experiències vitals a través de l’art M. R. ROSES

GERARD BLANCHÉ

de Somart. “El nen és el protagonista, l’artista. Com hem volgut expressar en el nom del projecte, cada nen pot ser un artista; tots Somart”, expliquen.

Un entorn idoni El docent s’encarrega de crear un entorn idoni, en què es respectin les exploracions i produccions pròpies de cada nen. Aquest projecte engloba diverses accions: treball d’autors per nivell, galeries d’art, instal·lacions col·lectives, catàleg de tècniques, autor anual proper, collage a l’entrada de l’escola, experiència intercicles, glos-

Els alumnes de l’escola Vicens Vives viuen l’art amb molta proximitat.

sari de conceptes. “Aquest curs - s’han posat en marxa tres de les accions: el treball per autors, les galeries d’art i el collage de l’entrada”, informen les mestres.

En cada curs es treballen tres autors de diferents corrents artístics. I s’ha procurat representar el

sector femení, ja que segons Anna Pou i Meritxell Marí “elles són les grans oblidades”.

De cada autor existeix un material realitzat per les coordinadores del projecte com a suport als docents: una presentació de l’artista a través d’un Power- Point,

una fitxa resum d’aquest autor, un recull de propostes d’activitats, i una programació mare.

Les activitats proposades són per provocar diferents tècniques o situacions relacionades amb el treball de l’artista. “Només s’han de prendre com una inspiració, si bé hi ha un producte final, aquest no ha de ser exacte a cada aula ni a cada nen. S’ha de poder resoldre de diferents maneres, segons la creativitat dels diferents alumnes”, exposen les coordinadores del projecte.

S’estan treballant Sonia Delaunay, Mondrian, Lois Mailou Jones, Max Ernst, Yayoi Kusama, Keith Haring, Carmen Herrera, Banksy, Warhol, Georgia O’Keeffe, Niki de Saint Phalle i Antoni Clavé, entre altres. Al final de cada trimestre, Somart fa una galeria d’art per donar a conèixer tots els artistes de l’escola.

MAIRENA RIVAS

Els infants de la llar Lilaina aprenen mentre juguen en els espais exteriors M. R. FIGUERES

Els espais exteriors de l’Escola Bressol Lilaina de Figueres possibiliten el contacte directe dels nens amb la natura. Íngrid Morera, directora de la llar, comenta que, des d’un bon principi, s’ha apostat per fer un projecte de jardí conjuntament amb les famílies, que a través d’una comissió, on

A FONS

Joaquim Núñez Cabanillas INSPECTOR D’ENSENYAMENT

APRENENTATGE COMPETENCIAL

participen pares, mares i educadores, s’ha construït pensant en les necessitats i interessos dels infants. “Així, any rere any, s’han anat introduint espais de joc sempre pensant en la globalitat de l’espai i a potenciar totes les àrees de desenvolupament: hem creat desnivells per pujar i baixar (la gespa, el pont...), plantat arbustos

per separar espais, construït una àrea de pícnic, un chill-out, un túnel de vímet on amagar-se o passar-hi amb les motos i un hort i jardineres amb plantes aromàtiques”, indica la directora. L’espai també compta amb una sorrera, un tobogan, unes rodes per enfilar-se, una escala penjant, entre altres elements de joc.

El jardí s’ha construït pensant en els interessos dels nens.

H

tatge vinculats a especificitats, racons, espais de lectura, de cuina, de construccions, d’escriptura, d’actualitat, de pintura, de cosir, de música, el pati, etc. Aquests espais possibiliten el treball per projectes, o petits projectes, on la manipulació, l’exercitació, experimentació amb formes i nombres, l’expressió i la producció són les eines de treball. Els principis bàsics de l’aprenentatge competencial es poden reduir a tres: motivació, exercitació (entrenament) i oportunitat d’ús d’allò que s’ha après. La gramàtica escolar ha estat –i encara està–

massa caracteritzada per l’exercitació i l’entrenament: massa exercicis i pocs problemes a resoldre. Aquests enfocaments oberts dels espais d’aprenentatge possibiliten el desenvolupament d’aquests tres principis bàsics, ja que parteixen de l’oportunitat d’ús dels aprenentatges vinculats a la producció, a fer coses, a generar coneixement, idees, creacions a partir d’informació, objectes, materials... i giren sempre al voltant de la motivació per aprendre que tenen i aporten els alumnes en la seva activitat natural i vital, reforçada per l’oportu-

e tingut l’oportunitat de realitzar visites pedagògiques a Noruega, i també al Martinet de Ripollet, un centre català molt innovador. L’experiència m’ha fet reflexionar sobre els aspectes d’aprenentatge competencial presents en les pràctiques pedagògiques d’aquests centres. Aquest article hauria de girar al voltant del treball competencial a l’aula. El primer que destacaria de tots aquests centres és, justament, l’absència d’aula. A aquesta absència cal contraposar la presència d’espais d’aprenen-

nitat i la satisfacció d’ús dels aprenentatges.

Aquest procés metodològic ve caracteritzat per l’autonomia dels alumnes en la presa de decisions contínua, en saber què estan fent, què ve després, quines són les seves obligacions, com aporten ajuda i suport a la tasca col·laborativa, i com es formulen preguntes i les responen. I també per la creació i gestió de coses, idees i emocions, l’absència d’estrès, l’argumentació i la lògica de les seqüències, la crítica i l’avaluació, i la satisfacció per l’assoliment de les fites d’aprenentatge.

30 DIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Míriam Meléndez Professora de Visual i Plàstica a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres. Va néixer a Castelló d’Empúries ara fa quaranta-quatre anys. Va marxar a Barcelona per estudiar Belles Arts i, en acabar, va cursar estudis de disseny i espai escenogràfic a l’estranger.

«El nostre sistema educatiu mai ha fet una aposta clara pels ensenyaments artístics» A part de les classes al Batxillerat Artístic, imparteix una formació a mestres de Primària l’entorn de les disciplines creatives Mairena Rivas FIGUERES

Fa disset anys que és professora a Secundària, i, en aquest temps, he treballat, com diu ella, “en centres d’allò més diversos”, primer a Barcelona i els darrers anys a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, l’únic centre de la comarca on s’imparteix el batxillerat d’arts i on –assegura– se sent “com a casa”.

P Quins estudis es requereixen per ser professor de visual i plàstica?

R Actualment hi ha diversos estudis que, juntament amb el màster per al professorat, permeten l’accés a la professió. Belles arts, arquitectura, però també comunicació audiovisual en són exemples.

P Què s’ensenya en la matèria de visual i plàstica als alumnes del batxillerat artístic?

R La matèria de visual i plàstica, quan arriba al batxillerat, es ramifica en diferents modalitats més específiques que es treballen en més profunditat. Volum, dibuix artístic, tècniques graficoplàstiques, disseny, cultura audiovisual, fonaments de les arts i el dibuix tècnic són les pròpies del bat-

xillerat d’art, tot i que la resta de les matèries són comunes a tots els batxillerats i, per tant, la titulació del batxillerat és genèrica i no fa cap distinció entre les diferents opcions.

P Quines sortides tenen els alumnes que trien aquesta branca del batxillerat?

R Contràriament al que s’acostuma a pensar, l’artístic és un batxillerat que permet un ventall d’estudis molt complet, tant pel que fa a l’accés a cicles superiors com als graus universitaris, ja que, a més dels estudis als quals accediries amb els altres batxillerats, pots accedir a altres més específics afins a la modalitat. Hem tingut alumnes amb interessos ben diversos. Trien estudis de disseny en totes les seves variants, moda, industrial, interiors, paisatgisme, estands, escenografia, belles arts, restauració, comunicació audiovisual, cinema... Però també, arquitectura, psicologia, magisteri, pedagogia... i, pel que fa a graus superiors, fotografia, tècnic de llum i so, pintura mural, caracterització...

P Cada alumne deu ser un món.

Resulta complicat avaluar-los?

Quins criteris se segueixen?

R Potser vist des de fora pot semblar que són matèries subjectives, però en realitat no ho són tant. Es fa com ho faria qualsevol altre

CONXI MOLONS

Míriam Meléndez, a la seva aula de l’Institut Alexandre Deulofeu.

llenguatge. Tenim una sèrie de continguts que s’han de dominar i per tant avaluem cada exercici en relació amb allò que es demana.

L’assoliment d’aquests conceptes claus, juntament amb el domini de tècniques gràfiques, activitats d’anàlisi i d’estudi de referents entre d’altres, ens donen prou informació de l’evolució i els progressos que està fent l’alumne.

P Cada vegada més els centres

educatius donen més importància a les disciplines creatives.

Com va néixer la idea de formar mestres de Primària en aquest àmbit?

R Es va donar d’una manera molt natural. Fa cinc anys que soc mare i visc amb fascinació el potencial creatiu de la meva filla, fet que m’ha generat interrogants com en quin moment o per quin motiu es perd i com podem conservar-lo.

D’altra banda, estic envoltada de mestres i sovint intercanviem impressions sobre la situació precària en què es troba el llenguatge visual, sobretot a primària.

P Per què creu que passa això?

R El nostre sistema educatiu mai ha fet una aposta clara pels ensenyaments artístics i la matèria s’ha anat desvirtuant cada vegada més. La reducció horària i la falta d’especialista a primària fan que estigui en la voluntat, la dedicació i l’enginy del mestre que li toqui haver-la d’impartir, sortir de les manualitats i anar cap a un aprenentatge més significatiu.

P Per què és important l’art per als nens i els joves?

R Per tot. Per la vida. Treballar la creativitat va en paral·lel al fet de treballar el pensament divergent, és a dir, ser capaç de trobar multiplicitat de solucions a un repte o problema. No és poca cosa. Amb tot, avui veig esperonada un canvi de tendència. Aire fresc en els nous corrents educatius que prenen els darrers estudis en neuroeducació com a base per a la innovació pedagògica. Treballar a gust i de gust, potenciar l’autoestima, la creativitat, el treball cooperatiu i la consciència del cos són factors clau per al nostre procés d’aprenentatge i tots ells es treballen en gran mesura en les matèries artístiques.

ACOMPANYEM ELS CENTRES

Educació en l’ús i abús de les tecnologies Marta Delclós/M. Àngels Gifra REFERENTS DOL EAP ALT EMPORDÀ

Del web de «Família i Escola» de la Generalitat, aquest mes, comentem Educació en l’ús i abús de les tecnologies. Internet, telèfon, mòbil, tauleta digital, televisió, ràdio, ordinador, etc. Eines informàtiques i dispositius digitals que fem servir, ja sigui per a comunicarnos, cercar informació, passar temps, jugar… Els nens i les nenes, joves d’avui dia, han nascut en una societat en la qual aquestes eines

estan integrades a la vida diària.

Ho tenen tot a l’abast i sense sortir de casa. Cal que els adults acompanyem els infants i joves en el bon ús de les tecnologies.

Convé tenir en consideració Fer un ús responsable de les tecnologies en l’àmbit familiar; escollir amb els fills els programes de televisió, pel·lícules, videojocs, tot allò més adient a la seva edat; parlar obertament amb els fills sobre com actuar davant continguts inapropiats; afavorir que facin servir els dispositius en llocs comuns de la casa; planificar i limitar el temps

d’ús dels aparells electrònics; ferlos veure que a la casa hi ha aparells tecnològics que són per compartir tota la família i altres que són d’ús personal dels adults, i vigilar que no participin en cap xarxa social sense el consentiment i supervisió dels pares.

Tota aquesta informació i més, està explicada i concretada en les diferents franges d’edat: - anys, - anys, - anys, - anys.

Destaquem dos apartats més: Recursos i eines, amb informació sobretot per a la Internet segura, i converses en què els pares plantegen dubtes i se’ls dona resposta.

Creiem que és una bona eina que pot orientar molt bé als pares i que dona pautes i orienta sobre com actuar amb els fills per a un bon ús de les noves tecnologies. L’enllaç és: https://bit.ly/nNWgd.

BORJA BALSERA

La tecnologia, en la nostra societat, està integrada en la vida diària.

DIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018 31

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE IGNACIO ESTRADA

DIRECTOR D’ADMINISTRACIÓ DE LES SUBVENCIONS A LA FUNDACIÓ GORDON Y BETTY MOORE

Si un nen no pot aprendre de la manera que ensenyem, potser hauríem d'ensenyar com ell aprèn» «COM SONA?» AEMCAT

ESCOLES VERDES

TINGUEM CURA DEL PLANETA II

L

a CONFINT (Conferència Internacional de Joves Tinguem Cura del Planeta) és un procés en cinc etapes: les conferències escolars, les conferències autonòmiques, la conferència estatal, la conferència europea i la conferència internacional. Al centre educatiu que participa de la CONFINT, li cal disposar del grup motor (curs, cicle, comitè ambiental, eskamot...), el qual serà el responsable de liderar el projecte, és a dir: analitzar la informació recollida a la diagnosi; decidir què volem i podem canviar; establir prioritats, i concretar unes accions per a dur a terme.

Els joves escullen els seus delegats, que són els que participaran en trobades d’intercanvi amb altres centres educatius. També ens caldrà organitzar la conferència escolar, un espai de reflexió i debat del centre.

La Conferència Escolar es pot organitzar de diferents maneres: a través de les tutories; una jornada o un matí/tarda; uns plafons informatius on recollim propostes, valoracions... Altres formes de comunicació i recollida d’informació de la comunitat educa-

tiva, que el grup motor decideixi. És important involucrar tota la comunitat educativa en aquesta part del procés, ja que els canvis requereixen el consens i el compromís de diversos col·lectius del centre per ser assolits.

La conferència escolar ha d’analitzar l’estat del municipi i l’estat del centre educatiu; donar resposta a les problemàtiques socioambientals detectades a partir de l’anàlisi i de la priorització de les accions i descobrir si alguna entitat, centre educatiu,... que estiguin fent accions sobre la temàtica escollida, per generar sinergies i complicitats.

I paral·lelament a aquest procés, cal que el centre educatiu esculli els seus delegats per assistir a la CONFINT catalana, que se celebra cada any a Barcelona, i on són els responsables d’explicar quines accions estan fent per un entorn més sostenible.

Per a la dinamització de les Conferències als centres escolars catalans, s'ha creat la Guia Pas a Pas amb informació històrica del procés i les propostes de dinàmiques per fer els passos de la Conferència.

JOSEP M. GIRALT EMPORDONESES

Trenant «Cíclics-Arkhé» 2018 El grup de treball Trenant ha participat en l’edició d’Empordoneses 2018, amb el «Canvi climàtic com a fil conductor creatiu». La proposta pretén fer prendre consciència de la necessitat de valorar i respectar els elements que permeten la vida en el planeta. Més enllà de qüestions globals sobre el maltractament, l’explotació, el descuit i del progressiu emmalaltiment de l’entorn que ens afecten a tots, però que són gestionats per grans estaments: estats, empreses, agents a qui culpabilitzem.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) MARTIN, STEPHEN W.

JOHN, JORY

PORTIS, ANTOINETTE

CARLOTA I LA ROCA

ELS PROBLEMES D’EN PINGÜÍ

NO ÉS UNA CAIXA

BARCELONA: EDICIONS B, 2017

BARCELONA: ALBA, 2017

BARCELONA : KALANDRAKA, 2017

Un conte optimista per aprendre a ser positius

Reflexió sobre com sentir-se afortunat amb allò que es té

Fins on arriben els límits de la imaginació?

 La Carlota volia una mascota i els seus pares li regalen una roca... Quan la Carlota va demanar als seus pares si podia tenir una mascota, una roca no era exactament allò que ella estava pensant. Però no passa res: la Carlota estima molt la seva mascota. Si tan sols la mascota la pogués estimar també... Davant d’aquesta situació, la Carlota adopta una actitud positiva i comença a divertir-se amb la seva nova amiga. Fins que un dia succeeix una cosa inesperada! Aquesta és una història que parla de l’optimisme, el valor de l’amistat, la necessitat d’afecte i la importància de la imaginació i els somnis. Un conte, a partir de 4 anys, per aprendre a ser positius.

 En Pingüí creu que la seva vida és molt complicada. Viu a l’Antàrtida i allà hi fa moltíssim fred, hi ha neu i els depredadors sempre intenten caçar-lo. A en Pingüí no li agraden ni la neu ni el fred. Tampoc li agrada anar a pescar perquè els depredadors l’intenten caçar, i tampoc no vol ser igual que la resta de pingüins. Per a més inri, a ell li agradaria volar, però no pot... Quan una morsa se li apropa i li explica totes les coses bones que l’envolten i com n’és d’afortunat en realitat, en Pingüí reflexiona i s’adona que, malgrat totes les dificultats amb les quals es topa, es troba exactament en el lloc en què li correspon d’estar.

 Què és una caixa? Doncs, això, una caixa. O no?

El protagonista d’aquesta història ens mostra, pàgina a pàgina, com una simple caixa es pot arribar a convertir en un coet o en una muntanya. Els límits de la nostra imaginació els marquem nosaltres! Ens endinsarem en el món de la infantesa, quan amb molt pocs recursos els infants poden fer volar, precisament, la seva imaginació. Recreant vivències de la seva pròpia infantesa, l’autora aposta per potenciar l’economia de recursos d’abans: es pot convertir l’objecte més senzill en la joguina més meravellosa. Les il·lustracions són d’Antoinette Portis, amb traducció d’Helena Garcia.

32 DIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

 PREMIS DE NARRATIVA PERIODÍSTICA DIÀLEGS D’EDUCACIÓVI EDICIÓ CATEGORIA 6È DE PRIMÀRIA I IV EDICIÓ CATEGORIA 3R D’ESO

Redacció a partir d’un text motivador i d’una fotografia periodística PRIMER PREMI JOSEP PALLACH MARIA RODEJA / ESCOLA

AT AVENTURA DE REALIT VIRTUAL 6. Noa superat 5 nivells de l’úl... algú va entrar a cas A 1. a tav fal ’n me s u mé nostra i va robar el me via d’escalar ha ell niv tim ar abi videojoc. Em vaig enr arribar al eo- una muntanya i moltíssim, ja que el vid truir-lo des per tre cen seu í que joc era nou de trinca Aix .

-lo tar s i desconnec – Així podràs estar mé ballar. tre a sar po g vai em re. amb mi – em va dir la ma Quan vaig localitzar aquella Els meus pares estan se- muntanya, la vaig comenjor ar parats i la mare és el pit çar a escalar. Vaig trig ar est g de tot. És una avorrida. vai Em tat! s, una eterni Al cap d’unes setmane nt el censca bu res ho es un asla vida en aquella ciutat ntanya, cel tre d’aquella mu solellada va canviar. El bar. Estro g vai en però no el es va tapar de cop i, t tava desesperat. Davant compte de fer sol, un ven una roca ar- meu va aparèixer tre de que ho removia tot va el cen Era . nsa me im ell g desribar a la ciutat. En aqu el la muntanya. El vai casa. a moment vaig pensar en r na tor g vai al truir i el s meu videojoc, en el qu Semblava que no hagué ves pro r era sup de s la b am havie c vis Ara . res sat l pas a contra el vent i el ma meva mare, i tinc una vid t torna temps. he no ò per al, rm no g Durant uns instants, vai video- a tocar mai més un mirar el carrer per obser . joc esvar aquell fenomen tan g trany. De sobte, ho vai vicomprendre tot. Era el at deojoc! M’havia qued lou «C joc del s tancat a din el dy and Windy», per això t. temps havia canviat tan de Per sortir d’allà, l’havia desconnectar, i l’única ma nt era sup era -ho nera de fer s els nivells. Al cap d’uns die via ha à, all cat tan r sta d’e

MAIRENA RIVAS FIGUERES

 TEXT MOTIVADOR: Anar a comprar amb la mare un dissabte al matí no és mai di-

El  de març, va tenir lloc el lliurament dels Premis de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació. A Primària, es proposava als alumnes continuar un text motivador, que reproduïm. Els de tercer d’ESO havien de redactar una notícia, a partir d’una fotografia del SETMANARIDEL’ALT EMPORDÀ.

vertit. Una vegada vaig intentar persuadir-la dient-li que quedar-me a casa era una opció molt millor que acompanyar-la al supermercat. Ella sap com m’agrada mandrejar en pijama i mirar de sobreviure als desafiaments que m’esperen en el meu nou videojoc, «Cloudy and Windy». Però la jugada no va sortir bé. Cap dels meus arguments la van convèncer. La mare em va donar l’abric i em va assenyalar la porta. A contracor, vaig obeir. I sort que ho vaig fer, perquè aquell dia... (Autora: Mairena Rivas).

SEGON PREMI LAIA GÓMEZ /ESCOLA FLUVIANETS

TERCER PREMI PAU CABRAFIGA / ESCOLA SANT PAU

UN REGAL INESPERAT

ALTRES PLANS

... estava una mica malhumorada. Vam anar caminant fins al supermercat. Jo, d’entrada, ja sabia que aquell dia hauríem de comprar moltes coses. Quin matí més llarg que m’esperava!

Ens vam enfonsar en els llargs passadissos del supermercat, agafant alguna cosa que ens convenia i em fixava que cada vegada el carro era més ple. Quan la mare es distreia parlant amb alguna amiga seva, jo anava al passadís dels perfums. M’encanta olorar-los amb aquelles tires de paper. Aquell dia, n’havia sortit un de nou, del meu videojoc preferit.

Però aquell dia no hi tenia res a fer. No podia demanar res a la meva mare, i menys ara que estava de tan mal humor. Vaig tornar amb la mare, que ja feia cua per pagar. Vaig ajudar-la a posar les coses sobre una cinta fins que el carro es va buidar.

Quan la mare es disposava a pagar, va buscar dins la bossa el moneder, però no el trobava. Va mirar la caixera, que mirava el rellotge amb impaciència, i encara es va posar més nerviosa.

Va tornar a mirar la bossa, però el moneder no apareixia.

Llavors, li vaig dir a la mare: –Mare, aniré a buscar el moneder, a veure si el puc trobar.

Vaig començar a córrer pels passadissos, buscant el moneder com un desesperat. Em vaig aturar al passadís dels perfums i allà amagat hi havia el moneder de la mare! Vaig tornar a la caixa molt content i li vaig donar el moneder a la mare.

La mare molt contenta va pagar la compra i em va donar un paquet. El vaig obrir i era la colònia del meu videojoc preferit! Molt content vaig pensar: –No està tan malament anar a comprar amb la mare, oi?

... havia de netejar la casa i vaig poder escapolir-me’n!

Però anava pas a pas...

Només de sortir al carrer, vaig poder comprovar la fred que feia (se’m van adormir els dits dels peus!).

Després de cinc minuts caminants pel “Pol Nord”, vam arribar al mercat. Allà, vam veure la Paquita, una dona d’uns seixanta anys que venia verdures i fruites, però, tot i ser molt carinyosa, no em queia gaire bé.

– Hola reina! –va exclamar tota alegre a la meva mare.

–Hola! Voldria un parell de carbassons, si us plau–.

Va respondre ma mare no tan contenta (en aquell moment, vaig comprendre que a casa me n’esperava una de bona...).

–Doncs seran sis euros, reina. –Va anunciar la Paquita, després de donar-li l’encàrrec.

Una hora després, vam acabar de girar i regirar totes les paradetes. Quin avorriment!

Però l’infern no havia ni començat. Primer vam anar a canviar uns pantalons, perquè la meva mare es

queixava que “la feien grassa”. Quan vam haver acabat, es va trobar una amiga...

Això volia dir que estaria una bona estona allà.

Quan es van quedar afòniques, vam anar a una papereria per comprar decoracions per a una festa. I, finalment, vam anar a buscar uns pans que havíem encarregat el dia abans.

Però després de tant de patiment, vaig anar a casa de l’amiga de la meva mare, que és la mare d’un amic meu. Es veu que ho havien parlat a la botiga, però era una sorpresa. I, al final, no vaig haver de netejar i, a sobre, vam jugar al «Cloudy and Windy». Visca!

PRIMER ACCÈSSIT FATIMA KHANIDARI / ESCOLA JOANA D’EMPÚRIES

SEGON ACCÈSSIT MARC VERTUT / ESCOLA RAMON MUNTANER

UNA AVENTURA MOLT CALOROSA

UN DISGUST MOLT DIVERTIT

... feia molta fred. El cel estava ennuvolat i cada dos per tres s’aixecava un vent que t’arribava als ossos. Ja anava camí del supermercat, no hi havia marxa enrere. Ah! Per cert, se m’ha descuidat dir que, de cop i volta, la mare es va inventar la típica excusa de: “Al final hi hauràs d’anar tu sol”. “Tinc moltes coses a fer”, vaig protestar, però em va obligar. A més, coneixent-la, segur que em podia aplicar qualsevol càstig sense que m’assabentés. Una vegada vaig arribar allà havia de comprar tantes coses que semblaven provisions per a l’apocalipsi zombi. Bé, anem a allò important. Amb prou feines vaig arribar a casa, i m’esperava la meva família espantada i arraulida al sofà. Els vaig preguntar què passava i sense dir ni mu van assenyalar tots cap a la televisió.

Em vaig girar… Hi havia una alerta d’onada de fred siberià! Ja s’acostava molt a Vilanova i la Geltrú, on visc jo. Per això, suposo que necessitàvem tant menjar.

De cop i volta vam sentir un rebombori al pis de baix. Vaig haver de baixar i veure què era. Es tractava d’un preciós animal místic mai vist.

Deia que necessitava la meva ajuda. Li vaig dir: “Per què?” I va explicar-m’ho tot: “Em dic Sparkle i soc una dominant del foc. Et necessito per

salvar la meva terra i tots els habitants del Regne Ièlica. Ens està atacant una gelada que, si no l’aturem, pot ser molt perillosa. Jo m’ho vaig pensar i, sense dir-ne res, em vaig convèncer a mi mateix. L’Sparkle va obrir un portal al seu món.

Ens esperava tot un exèrcit, els protectors d’Ièlica.

Junts vam afrontar la por, el dolor, la ràbia i vam aconseguir descongelar el Regne! Tots em van donar les gràcies.

De sobte, vaig tornar a casa, on m’esperava la meva família encara espantada. Teníem gana i vam saciar-nos. Volíem passejar, però estàvem envoltats de neu! Necessitàvem ajuda urgent.

L’Sparkle ens va agrair salvar el Regne d’Ièlica descongelant la neu de Vilanova i la Geltrú. L’endemà, ens vam despertar suant. Ja havia tornat la primavera! De tan feliços que érem, vam sortir a passejar pel Parc Frondós.

Quin nom, eh? Per fi, tranquils! Quina aventura!

... Va passar una cosa que mai havia pensat que pogués ocórrer. Un cop sortits de casa, ma mare i jo vam pujar al cotxe i vàrem posar el GPS direcció al supermercat. En aquells instants, va començar... Un dia inoblidable! Jo pensava: “Quina cosa més divertida! Un súper! Buf! Quin pal!” Tan bon punt entràrem, va passar el de sempre: agafar el carro, anar a comprar el peix...

De cop i volta, a terra va aparèixer una mena de forat. No era pas un forat negre. Tampoc un de pel·lícula. Mentre l’examinava, ves per on, se’m va empassar i em diposità en un món estrany.

No era clar. Tampoc fosc. No es veia el final. De sobte, començaren a aparèixer monstres. Com al meu joc! Vaig pensar. Tot seguit, vaig començar a jugar-hi. Al principi costava molt, però al mateix temps m’hi vaig adaptar. Vaig pensar que anar al súper no era tan cutre com em pensava. Al meu joc, quan et maten més de 10 cops no apareixes més fins d’aquí a 2 hores. I justament va passar el més inesperat, em van matar 10 cops. Però, com va ser possible que pogués tornar a jugar?, vaig dir. Com que el joc era en realitat virtual, de vegades em venien uns sustos! Em pensava que em donava un infart. La mare, mentrestant, anava comprant.

Quan ella arribà a la caixa, al meu món va aparèixer una alarma. Vaig sortir cames ajudeu-me del forat i em vaig plantar davant la mare. Vàrem sortir del supermercat i vam agafar el cotxe. Més tard, no sé què va passar, però vaig començar a veure cotxes voladors, que conduïen sols. La mare no hi era. Jo vaig sortir del cotxe a explorar el nou món. Resulta que allà era el 2042. Vaig descobrir nous invents com el nou i remodelat camió de brossa. Vaig viure una aventura molt estrafolària. Jo no sabia que hi havia audiòfons per parlar amb gent de tot el món. A mi em va passar amb un xinès. Vaig provar un cotxe volador.

Vaig pitjar un mal botó i de sobte vaig pensar que allò era una mica surrealista. Pensant i pensant mentre queia en direcció del cementiri. Vaig obrir els ulls i... tot allò va ser un somni! Quina rabieta vaig agafar.

Després vaig arribar a la conclusió que havia estat un disgust molt divertit!

DIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018 33

EMPORDÀ

EDUARD MARTÍ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

PRIMER ACCÈSSIT MARIONA FALGUERAS / INSTITUT RAMON MUNTANER

MIREIA CASSÚ / INSTITUT CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Un jove figuerenc de 16 anys classificat pels mundials de skate

Visca el monopatí!

La setmana passada, dia 22 de febrer, es va celebrar la final del vintè concurs de monopatí de Catalunya, a Barcelona. En el concurs, hi podien participar joves d’entre 15 i 25 anys, que s’havien d’haver inscrit quatre mesos abans per Internet. En aquesta edició, hi van participar 20 nois i noies d’arreu de Catalunya que prèviament havien sigut seleccionats a les semifinals, que es van dur a terme a la ciutat de Tarragona. Entre ells hi havia el guanyador de l’any anterior, un jove estudiant de 18 anys que des de ben petit va saber que la seva passió eren els salts i les acrobàcies amb monopatí.

El concurs va començar a les 10 del matí, però tots els participants hi havien d’estar a les 8 per començar a preparar-se. Durant el matí, tots els concursants havien de demostrar el que sabien fer davant d’un jurat, format pel guanyador del primer concurs i dos experts més. El jurat els havia de puntuar amb una nota entre l’1 i el 10.

Llavors, els cinc millors, a la tarda, haurien de tornar a fer acrobàcies amb el monopatí, on el jurat els tornaria a puntuar. Quan van acabar, els cinc finalistes es van reunir juntament amb els membres del jurat. Allà es va nomenar el guanyador. En aquest cas va guanyar el mateix participant de l’any anterior, al qual van atorgar 8.000 euros i una medalla d’or. El segon i tercer classificats van rebre 2.000 i 1.000 euros i unes medalles de plata i de bronze, respectivament.

Al llarg del dia, es va proporcionar als concursants tot el necessari: aigua, menjar, llocs per practicar amb el monopatí, etc.

L’objectiu d’aquest concurs organitzat per l’Associació de Joves Esportistes Catalans és fomentar l’esport entre els joves i que gaudeixin d’aquesta activitat.

SEGON ACCÈSSIT

PRIMER PR MÒNICA MARTÍNEZ / IN EMI STITUT LA JONQUERA

L’Associació per l’Esport i la Vi un nou projecte amb l’objec da Saludable dels Joves presenta tiu de lluitar contra la vida sedentària Text: L’AEVSJ, juntament am b la Gener

alitat de Catalunya, ha treballat per afe gir al sistema educatiu un progra ma que dona suport a la diversitat d’espor ts, amb la finalitat que els joves no pateixin les con de la problemàtica del sedent seqüències arisme al pròxim curs 2018-2019.

Les dades dels últims estudi allò que tots els pares i mares s remarquen i la sones que conviuen amb ado resta de perles raven: la xifra de nois que pra cents espectiquen algun esport en horari no lectiu no arriba al  i la de noies queda per sota del . “Si seguim així, en el futur, la ma jor blació no només tindrà pro part de la poble tat, també hauran d’enfront mes d’obesiar-se a malalties

relacionades amb la muscu latura i els ossos.

No estem donant la suficie nt importància a l’esport”, afirmava el presid ent comunitat científica ha dem de l’AEVSJ. La ost entre l’esport i les malalties me rat la relació ntals, les quals s’han disparat els últims any s mentre són invisibles per a molts. El  de que practica esport diàriam les persones ent pateix menys els efectes de l’ansietat, la depressió i altres malalties que les persones mé “La salut és un concepte mo s sedentàries. lt ampli i va lligat a la felicitat, que és el nostre objectiu”, ens comentava el portaveu despré s programa. “Els temps canvie d’anunciar el n cions dels adolescents tam i les motivabé. Ens hem d’adaptar per poder orient ar-los correcta-

ment.

Aquesta és la finalitat del nostre nou projecte, presentar toth om la gran varietat d’esports que existeix” , va ge final amb el qual el presid ser el missatent acomiadava la conferència.

El programa comptarà am b fomentin la igualtat entre activitats que don fent-los participar conjuntam es i homes, esports que es treballaran ent. Entre els ent que només es desenvolupen raran alguns l’skateboard. La idea del pro al carrer, com jec adolescents apaguin les pan te és que els talles i s’aixequin de les cadires. Esperem que tingui resultats positius.

SEGON PREMI CARLA ROIG / INSTITUT RAMON MUNTANER

Jove denuncia l’Ajuntament de Figueres per les males condicions en què es troba l’Skate Parc Text: El passat dijous, un jove de 17 anys va ingressar a l’Hospital de Figueres, després d’haver patit una forta caiguda a l’Skate Parc. El noi presentava greus lesions a l’esquena i tenia la tíbia fracturada. Per sort, la ràpida actuació dels metges va permetre que les lesions no es compliquessin, i que el dissabte a la tarda el jove ja pogués tornar a casa. Les causes de l’accident, però, encara són bastant confuses. Segons la versió del noi, la caiguda es va produir perquè l’Skate Park es troba en unes condicions deplorables, i fins i tot és perillós

patinar-hi. També és cert que el noi no portava cap mena de protecció que el pogués protegir d’una possible caiguda, tot i que no és gens estrany, tenint en compte que el noi era un patinador expert i feia diversos anys que practicava. Així doncs, el jove, aferrant-se a la seva versió, ha decidit denunciar l’Ajuntament de Figueres, i reclama una compensació econòmica.

L’Ajuntament, per la seva part, no ha volgut fer cap declaració respecte a aquest assumpte. Però realment el més estrany d’aquesta situació és que hi ha hagut nom-

brosos casos similars.

Des que l’Skate Parc de Figueres es va inaugurar, hi ha hagut més d’una de desena de denúncies, queixant-se de les males condicions en què es troba. El cas ha passat a mans del jutjat de Figueres, que en els pròxims dies ha de prendre una decisió, però tot sembla indicar que, aquest cop, l’Ajuntament de Figueres serà castigat i haurà de pagar una suma considerable.

TERCER PREMI PAULA BAZÁN / INSTITUT NARCÍS MONTURIOL

De persones a robots Subtítol: FIGUERES ADOPTA UN ROBOT QUE CRIDA MÉS L’ATENCIÓ QUE CAP ALTRE ESDEVENIMENT. Text: Avui dia, cap jove surt al carrer per gaudir de la vegetació, el clima, els amics o simplement de la ciutat. La gran majoria prefereix quedar-se a casa amb el mòbil, la play station o la televisió. No s’aprofiten els carrers ni les zones d’esbarjo.

Per solucionar aquest problema, la companyia Junts pel Nostre Futur ha dissenyat uns robots per cridar l’atenció dels adolescents, ja que està estudiat que la tecnologia és allò que crida més l’atenció d’aquest col·lectiu.

El científic i enginyer Charles Newton, de nacionalitat anglesa, ha dissenyat el que podria ser el nostre futur. Un robot amb aparença to-

talment humana, que recrea els nostres moviments a la perfecció.

L’experiment consisteix a engegar aquest robot en alguna ciutat i veure quina primera impressió dona als nois i noies.

La ciutat escollida per a aquest projecte va ser Figueres, i més concretament la zona de skate. Aquesta plaça on els joves practiquen moviments impossibles amb el seu monopatí ha perdut molt d’interès des que han sorgit els nous jocs electrònics.

Per aquest motiu, el passat dia 1 de març, es va posar en marxa el projecte. El robot, un cop a la zona de skate, va començar amb la seva programació, agafar el monopatí i fer piruetes.

Un noi que passava per allà el va gravar i en

qüestió de minuts aquell vídeo ja l’havien vist més de mil persones. Va causar una expectació tan bona que la gent de la ciutat de Figueres va anar a veure’l. Tothom que hi anava es quedava impressionat, fins i tot molts d’ells van agafar l’skate i el seguien per tota la plaça.

Des que el robot ha estat engegat, la plaça ha rebut al voltant de 600 persones, entre ells skaters que asseguren que tornaran a practicar aquest esport en aquesta mateixa pista.

Així és com la tecnologia ens controla per fer coses que, encara així, no les vulguem fer.

Aquesta setmana passada, un jove patinador de Figueres va ser seleccionat per participar en els campionats del món de skate, que se celebraran a Califòrnia l’estiu vinent.

La increïble qualitat d’aquest noi, de seguida va captar l’atenció dels espònsors que –després de dures negociacions amb la família, que no volien que marxés, ja que el jove només té 16 anys– van aconseguir un acord per endur-se el nen i que pogués seguir practicant pels mundials de l’estiu del 2019.

Amb només 16 anys, ha aconseguit posicionar-se entre els millors del món, una cosa aparentment impossible, si sabem que va començar a patinar amb 12 anys i que per ser mitjanament bo, en aquest esport, en desenvolupament, fan falta molts anys de pràctica. És per això que podríem estar parlant d’un jove prodigi, ja que, no només ha avançat molt ràpidament, sinó que ningú li ha ensenyat a patinar i aquest fet és el que ha sorprès més els seleccionadors que han decidit donar-li una oportunitat per demostrar del que és capaç, segons han afirmat ells mateixos.

Així doncs, el jove figuerenc marxarà aquest proper juny del 2018, en finalitzar el curs escolar, cap als Estats Units per seguir millorant i poder aconseguir un bon lloc en la competició de skate més important del món.