DE (IX-79)

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

EMPORDA

NÚMERO 79 | MAIG DEL 2018

LECTORS DE SECUNDÀRIA  Els clubs de lectura dels centres de Secundària no només es basen a llegir llibres, sinó que també es valoren els col·loquis entre els lectors, aprendre a expressar-se, a escoltar els altres, a respectar el torn de veu i a compartir punts de vista.

La lectura uneix set instituts de l’Alt Empordà La Cate ha acollit la cloenda del curs dels Clubs de Lectura de Secundària, amb l’escriptora Maite Carranza com a convidada

CONXI MOLONS

MAIRENA RIVAS FIGUERES

L’escriptora i guionista Maite Carranza ha conversat amb els seus joves lectors de set instituts de l’Alt Empordà: Cap de Creus, de Cadaqués; El Pedró, de l’Escala; Illa de Rodes, de Roses, i Alexandre Deulofeu, Olivar Gran, Ramon Muntaner i Cendrassos, de Figueres. Ha estat en el marc d’una cerimònia a La Cate de Figueres, per celebrar la cloenda del curs dels Clubs de Lectura de Secundària.

Els  alumnes que s’han reunit a l’acte i els seus professors han escoltat amb atenció com Maite Carranza els parlava sobre els seus autors d’infantesa i de joventut i com van influir en la seva passió per escriure. “Som el que llegim”, ha afirmat la ponent, i també ha sentenciat: “Escrivim sobre el que vivim”. Llicenciada en antropologia, professora de Llengua i Literatura i assessora LIC del Servei Educatiu de Castelldefels, Maite Carranza és una escriptora prolífica reconeguda amb nombrosos premis literaris.

Els llibres que han llegit els alumnes als clubs de lectura dels set instituts altempordanesos són:

Els estudiants que participen als clubs de lectura dels instituts ho fan de forma voluntària en horari extraescolar.

El clan de la lloba (Olivar Gran), El desert de gel (Cap de Creus i El Pedró), Paraules emmetzinades (Deulofeu, Muntaner, Illa de Rodes), Màgia d’una nit d’estiu(Cendrassos), Camins de llibertat (Cendrassos i El Pedró) i La pel·lícula de la vida(Illa de Rodes). En finalitzar la conferència, Maite Carranza s’ha ofert a resoldre dubtes i con-

testar preguntes als joves lectors entorn d’aquestes obres. Un estudiant ha volgut saber, per exemple, si llegeix sobre paper o sobre suport tecnològic, i ella s’ha mostrat rotundament partidària per les edicions impreses. Ho ha argumentat dient que els autors poden signar llibres de paper però no llibres digitals, i també ha revelat

EDITORIAL EDUCATIVA

Josep Maria Mora ASSESSOR TÈCNIC DOCENT DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

UNA ESCOLA EXEMPLAR

L

’èxit del nostre èxit implica exigirnos una constant capacitat d’autocrítica que ens obligui, en tot moment, a estar atents, actius i amatents al que passa a l’aula i fora d’ella.

Tenim la sort de pertànyer a un col·lectiu on els seus actors principals, els infants, ens interpel·len constantment obligantnos a exercitar un múscul molt preuat que

no entén de pauses, cansament o desídies.

Però disposar de cervell no és sinònim de pensar, tret que l’invitem a fer-ho. Aquesta habilitat s’ha d’exercitar i per desenvolupar-la has d’estar disposat a cercar informació d’aquí i d’allà, processar-la, dubtar, contrastar, debatre, experimentar... Res que no formi part de l’ADN de l’Escola Catalana.

que, quan va a l’estranger, li agrada regalar els llibres que l’acompanyen al viatge un cop els ha acabat de llegir. La seva conferència l’ha titulat Els meus amics: els llibres, i al voltant d’aquesta frase ha dit que allò de bo que tenen els llibres és que fan que mai no et sentis sol.

El col·loqui ha estat amè i molt participatiu i ha tancat l’acte a La

Darrerament els centres i els seus protagonistes han estat sotmesos a un joc pervers, groller i maniqueu, per part d’uns actors aliens a la vida de l’escola que han traspassat tots els límits coneguts. Almenys jo no ho havia viscut mai.

Una suposada història sense història. Un acudit sense gràcia. Un invent sense fonament elevat a la categoria de les fake news per part dels màxims garants de la polis.

Una de les fortaleses dels centres és la seva contrastada pluralitat ideològica, amb docents de diferents indrets, amb moltes maneres de fer, pensar i sentir. Claustres imperfectament perfectes que un dia sí i un altre també s’escarrassen a contrastar el que es diu i es viu per tal de fomentar el pensament crític entre l’alumnat. Conscients que per generar aquest pensament, primer ha

Cate. Tot seguit, els alumnes s’han traslladat amb els seus professors al Parc Bosc per conversar, per grups, sobre les seves lectures.

L’acte de cloenda dels Clubs de Lectura de Secundària ha estat organitzat pel Seminari de Professors de Clubs de Lectura de Secundària, amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

estat necessari realitzar una anàlisi sincera i transparent amb un mateix i amb la resta de companys de professió. A partir d’aquestes premisses és quan docents i alumnat es troben preparats per afrontar un debat clar i poden abordar qualsevol tema per molt enrevessat que aquest pugui semblar.

Si bé molts moments demanen serenor abans d’opinar, la grandesa del que fem i diem passa pel dret a equivocar-nos i saber rectificar. Però també per reconèixer, sense matisos, la valuosa feina que fa l’escola i els seus professionals.

Qui no respecta la diversitat d’opinió no té capacitat per respectar-se a ell mateix, només pot amagar-se darrere els altres.

De quina escola parlo? No ho sé, probablement dels cinc mil quatre-cents quaranta claustres de Catalunya.

28 DIMARTS, 29 DE MAIG DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

L’«scratch» i la robòtica motiven els nens de l’Escola Sol i Vent de Vilafant MAIRENA RIVAS VILAFANT

L’Escola Sol i Vent de Vilafant ha introduït, d’una forma progressiva, l’aprenentatge de l’scratch i de la robòtica entre el seu alumnat.

L’objectiu d’aquest projecte és potenciar la creativitat i treballar les competències bàsiques, especialment la competència digital, sobretot tenint en compte les grans habilitats en pensament computacional que presenten els nens i

les nenes avui dia, com reconeix la mestra Susanna Barnó.

Fa tres anys, es van començar a incentivar les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) i les TAC (tecnologia de l’aprenentatge i el coneixement) i tres mestres van fer una formació específica per introduir noves matèries al currículum, primerament al Cicle Superior. Amb l’ajut d’un antic pare de l’escola, el professor de

Els alumnes de Les Salines de Maçanet fan un codi QR per a l’Oficina de Turisme M. R. MAÇANET DE CABRENYS

Els alumnes de l’Escola Les Salines de Maçanet de Cabrenys donen un ús pràctic als seus aprenentatges en matèria de tecnologia, i un dels seus projectes que s’ha acabat materialitzant ha estat la creació d’un pòster amb un codi QR per a l’Oficina d’Informació i Turisme del poble. “A través del QR, els visitants poden accedir a molta informació relacionada amb Maçanet de Cabrenys”, ha explicat la directora de l’escola, Neus Vidal, la qual ha avançat que, ben

aviat, el pòster estarà col·locat en un espai ben visible de l’Oficina de Turisme.

“Des de l’escola, vèiem la necessitat d’introduir les noves tecnologies a l’aula, però com a eina de treball”, comenta la directora, que també hi afegeix que aquest curs ha estat el segon que es realitza un taller mensual a l’escola amb una empresa externa: “Els alumnes de primària treballen durant una hora i mitja amb tauletes, que s’utilitzen, normalment, per parelles.”

Tecnologia Joan Pellicer, van construir una maqueta del poble de Vilafant en D, donant rellevància a llocs emblemàtics. “Els nens van programar un robot, que anava explicant cadascun d’aquests llocs”, diu Susanna Barnó.

Si bé al principi es va treballar amb scratch, el curs següent es va introduir un nou tipus de programació, el code.org.

Entre els treballs que s’han fet a l’escola, destaquen en RodaRob, un robot que explica els jocs del Rodajoc; o l’ImaginaDbot, que rep les instruccions dels alumnes per moure’s.

Els més petits del Sol i Vent, d’Educació Infantil i Cicle Inicial, ja utilitzen els BeeBots.

ESCOLA LES SALINES

El codi QR informatiu.

El curs passat, l’alumnat, per cicles, va desenvolupar un treball interdisciplinari.Els nens i les nenes de Cicle Inicial es van ocupar de fer petits curts d’animació per començar a familiaritzar-se amb la utilitat de les tauletes. L’alumnat de Cicle Mitjà va treballar el coneixement del poble de Maçanet

ESCOLA SOL I VENT

Treball en grup Raonament i creativitat  La programació i la robòtica són matèries que requereixen un treball en equip, on la col·laboració és indispensable. Cada projecte afavoreix el raonament i la creativitat dels nens i les nenes.

de Cabrenys. “Vam escollir una notícia, aprofitant que es fa una diada dedicada a la Marató de TV; vam fer l’entrevista, a l’alcaldessa, i van treballar la història del poble, les caminades, a més d’entrevistes a l’historiador local, Pere Roura”, assenyala Neus Vidal, alhora que explica la tasca que van realitzar els alumnes de Cicle Superior en el taller: “Van treballar el cicle de l’aigua, les riberes del poble, els dipòsits, el clavegueram, el consum d’aigua, les fonts, els molins i els martinets”.

Treball a l’aula i al taller El projecte s’ha anat combinant entre el treball d’investigar i escriure a l’aula i la tasca de donar forma a cada idea i editar-la, que s’ha fet durant el taller. “Va ser tan motivador i engrescador que fi-

LLAR XUCLAMEL

«De pati a jardí», un projecte de la llar Xuclamel per crear espais acollidors M. R. FIGUERES

De pati a jardí és un projecte viu i obert iniciat amb molta il·lusió amb l’ajuda de les famílies de la llar d’infants Xuclamel. Amb l’objectiu de millorar els espais exteriors, el curs passat es va iniciar el projecte sobre paper, per anar-lo desenvolupant en diverses fases. L’objectiu era crear una subdivisió d’espais a

A FONS

M. Mercè Juanola Tornabells INSPECTORA D’EDUCACIÓ SSTT GIRONA

TREBALL EN XARXA

E

ls objectius prioritaris del sistema educatiu català són l’èxit escolar i l’excel·lència educativa, mitjançant el desenvolupament

nalment vam fer el petit pòster amb codi Qr que properament estarà a l’Oficina d’Informació i Turisme del poble”, anota la directora de l’Escola Les Salines.

Aquest curs, el projecte que s’ha tirat endavant ha inclòs diferents àrees curriculars: català, medi natural i social, emprenedoria i matemàtiques però utilitzant diferents aplicacions (APP).

D’aquesta manera, els alumnes han pogut descobrir la poetessa Joana Raspall, han pogut jugar a parlar amb els robots i també han tingut la possibilitat de gestionar un negoci virtual.

“Es tracta d’anar aprenent utilitzant diferents suports: llibres, sortides, coneixement de persones externes a l’escola, llapis, llibretes i tauletes”, ha conclòs Neus Vidal.

través d’elements com la vegetació, la topografia, els elements de joc... “S’han organitzat els espais de manera que s’aprofita la totalitat del pati, cadascun amb les necessitats que requereix”, explica la directora, Andrea Falla.

La idea de l’equip educatiu és el gaudi de la natura en un espai tranquil on cada zona s’adeqüés a

les diferents etapes de creixement dels infants, creant un ambient amb múltiples possibilitats de joc, d’exploració, d’aprenentatge, de recolliment i descans. “Un pati que promogui les relacions, sensacions i percepcions, i que fomenti els valors”, diu la directora.

Aquest curs s’han completat dues fases del projecte.

L’espai exterior de la llar d’infants té múltiples possibilitats de joc.

màxim de les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com a principi fonamentador de l’equitat i garantia, alhora, de la cohesió social.

Són objectius tan necessaris per assegurar l’èxit educatiu del nostre alumnat i la construcció d’una societat inclusiva i cohesionada, com altament complexos d’assolir, sobretot si els pretenem abordar només des del punt de vista del centre educatiu.

Les dificultats que presenta l’alumnat per avançar cap a l’èxit educatiu són polièdriques. Hi ha aspectes socials, emocionals, culturals o psicològics, que interfereixen en l’aprenentatge dels

nostres alumnes. El secret de l’èxit passa ineludiblement per la complicitat, la coordinació i el treball en xarxa de totes les administracions i agents que interaccionen amb els alumnes, en tot el seu entorn.

Disposem de nombrosos i diversos espais de trobada i coordinació dels diferents agents que interaccionen amb l’espai educatiu dels infants i joves: Els plans educatius d’entorn, les CAD (Comissions d’atenció la diversitat) i la seva comissió social, el pla salut i escola, les comissions de garanties, els Consells Escolars Municipals, les Comissions de Coordinació primària-secundària, les

escoles de famílies, les comissions de menjador, les taules i comissions de maltractament, d’absentisme, de convivència, de prevenció del consum...

Per tal de construir una veritable xarxa de treball, cal temps i espai per crear confiança entre tots els agents implicats i acordar respecte mutu sobre les actuacions fetes en els camps respectius. Calen espais de debat on compartir els rols, objectius i protocols d’actuació de cadascú. És imprescindible per facilitar que les expectatives entre uns i altres siguin realistes. Sovint uns agents esperen que els altres emprenguin actuacions que els

semblen evidents, però que no s’alineen amb els protocols dels altres serveis i no serien les adequades des del seu punt de vista professional. Aquestes falses expectatives generen molta frustració i desgast de totes les parts.

Un risc que correm és confondre el treball en xarxa amb una acumulació de recursos i serveis múltiples alineats en paral·lel, amb espais de coordinació poc eficaços, consistents a donar voltes als mateixos casos de forma indefinida, sense aprofitar de debò allò que pot aportar la suma d’esforços amb els altres.

La recepta de l’èxit: respecte, confiança i reflexió compartida.

DIMARTS, 29 DE MAIG DEL 2018 29

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Xavier Vilella Cap d’estudis d’FP de l’Institut Illa de Rodes de Roses Professor des del 1990. Ha treballat en onze centres de secundària. Els dos últims, l’Institut La Jonquera i l’Institut Illa de Rodes.

Coordina els cicles formatius de la família d’activitats físiques i esportives, que es van començar a impartir al centre rosinc ara ha fet deu anys.

«M’agraden les muntanyes verticals i el repte acrobàtic d’enfilar-te per les seves parets» El professor considera que la importància de l’esport ha de ser relativa en cada persona en funció de les seves vivències Mairena Rivas ROSES

Xavier Vilella (Barcelona, ) parla, en aquesta entrevista, sobre l’oferta de cicles de formació que s’imparteixen al centre on treballa, com a cap d’estudis, i aporta aspectes de la seva trajectòria personal i professional.

P Quina formació ha de tenir un professor que imparteix cicles formatius com els que oferiu a l’Illa de Rodes?

R Per treballar al CAFEMN (Conducció d’Activitats Físiques i Esportives en el Medi Natural), al Grau Superior d’Ensenyament i Animació Esportiva o als blocs comuns de Salvament i Socorrisme o Vela, cal tenir el grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport o l’antiga Llicenciatura en Educació Física (INEF). Per impartir els blocs específics de Salvament i Socorrisme o Vela cal tenir el grau superior d’aquests estudis.

P En el seu cas, quina ha estat la seva trajectòria professional fins a arribar aquí?

R Tinc la llicenciatura en Educació Física i el Títol de Tècnic Esportiu en Escalada.

P Com n’ha de ser d’important l’esport en la vida d’una perso-

na, partint de la seva experiència?

R Considero que la importància de l’esport ha de ser relativa en cada persona en funció de les vivències. En el meu cas, sempre ha ocupat un lloc preferent l’escalada. El motiu és que m’agraden molt les muntanyes verticals i el repte acrobàtic i el compromís que comporta enfilar-te per les seves parets.

P El Grau Superior d’Ensenyament i Animació Esportiva que oferireu el curs vinent al centre ha estat dissenyat per vosaltres?

R El currículum ve donat pel Departament d’Ensenyament. Nosaltres concretem les activitats formatives de cadascun dels  mòduls i també intentem dissenyar projectes que encaixin amb la proposta curricular. És tot l’equip de professors i professores d’Educació Física () i també els professors i professores de les assignatures d’Economia i Empresa ( o ) que desenvolupem aquests mòduls i projectes. Cal dir també que tenim  hores de lliure disposició amb les quals intentarem definir algun projecte relacionat amb el nostre entorn geogràfic des de l’òptica de les activitats físiques al medi natural, tant de muntanya com aquàtiques.

P Què representa per a l’Illa de

GERARD BLANCHÉ

Vilella és llicenciat en Educació Física i és Tècnic Esportiu en Escalada.

Rodes poder oferir aquest grau superior?

R Com a centre, és el fet de poder reunir en un mateix institut tota una família de cicles de formació d’activitats físiques i esportives.

Per a l’alumnat i les seves famílies, representa poder continuar els estudis al mateix centre i poder aconseguir fins a quatre titulacions esportives diferents. També els representa tenir una formació molt ben encaminada per accedir després a la universitat, on poder

continuar amb els estudis relacionats amb el món de l’esport.

P A vostè i al seu equip els van concedir l’últim premi Josep Pallach per l’experiència educativa Rumb al Canigó (guiem junts el nostre futur). Quina valoració en fa?

R Per a nosaltres, ha estat un èxit rebre el Premi Pallach. Ha costat molts esforços extraordinaris a tot el professorat dur a terme un projecte com aquest. Però tenim clar que el valor que transmetem al

nostre alumnat, realitzant un projecte tan ambiciós conjuntament amb ells, és increïble. És per aquest motiu que el projecte no s’atura amb el premi. Cada any el repetim i cada any l’intentem millorar.

P Era el seu segon Pallach. Sent professor a l’Institut de la Jonquera també en va guanyar un.

Quin era el projecte aleshores?

R El Projecte de l’any  es deia L’Exili. El vam fer conjuntament amb el professor de Matemàtiques Joan Codina i el professor de Ciències Socials Dionís Gómez.

Era una ruta seguint els passos de l’exili durant la Guerra Civil d’un costat a l’altre de la frontera. Buscàvem testimonis vius o gent que conegués el que va passar durant la guerra. Tots els desplaçaments els fèiem a peu o en bicicleta, la ruta durava quatre dies. Des de totes les àrees de t d’ESO treballàvem la temàtica.

P Quin balanç fa d’aquest curs que ja està a punt d’acabar?

R Ha estat un curs amb una climatologia força adversa per realitzar activitats al medi natural. Però això ens ha fet més forts i hem aconseguit realitzar, per primer cop, la ruta completa des de Roses fins al Canigó. Personalment, em quedarà un molt bon record, l’alumnat i professorat, com sempre, han estat fantàstics.

ACOMPANYEM ELS CENTRES

«El centre educatiu de dol», una guia per afrontar la mort en una escola Marta Delclós/M. Àngels Gifra REFERENTS DOL EAP ALT EMPORDÀ

Aquest mes volem comentar, en aquesta secció, el llibre de la nostra companya Àngels Miret El centre educatiu de dol. Tal com ens diu l’Àngels en el subtítol del seu llibre, creiem que és una bona “guia per afrontar la mort, el dol i les pèrdues en els centres educatius”.

El llibre ens dona recursos, ens guia, ens ajuda, ens fa entendre i a la vegada dona suport de com fer un bon treball a l’escola en si-

tuacions de dol. Els diferents capítols ens aniran guiant i ajudant a orientar tant alumnes i famílies, com claustre de professors, en aquest procés d’afrontar i acompanyar el dol. Us presentem un breu resum dels capítols: Afrontar el dol L’Àngels en parla de: Com afrontar la mort en un centre educatiu?

Per què hem de parlar de la mort a l’escola, un tema que s’ha considerat moltes vegades tabú per als infants? Per què ens costa tant parlar-ne? Com hem d’actuar davant una mort inesperada, ja sigui

d’un alumne/a, d’un mestre/a, pare, germà o altres familiars?

Com hem d’actuar com escola si se’ns comunica la notícia de la mort d’una persona relacionada amb l’escola?... Quan i com donem la notícia? Quina informació donem? Qui dona la informació?

Com intervé el centre? Com actuar davant malalties greus o terminals d’alumnes o familiars directes d’alumnes? Com actuar davant altres pèrdues significatives?

Acompanyar el dol Es tracta de fer un bon acompanyament emocional en el procés

EL LLIBRE

EL CENTRE EDUCATIU DE DOL AUTOR Àngels Miret i Rial

TARANNA EDICIONS. 164 PÀG.

de dol. L’autora ens dona pautes per permetre el dol, indagar emocions, validar sobretot i normalitzar la situació emocional per la qual està passant l’alumne o la família, o els companys. Com entenen la mort els infants. És important conèixer bé a cada edat evolutiva quina és la vivència i el concepte que tenen de mort els nens i poder-los orientar i ajudar segons cada etapa.

El procés de dol Quines són les etapes per les quals tota persona en dol passa. Manifestacions i símptomes en els processos de dol. Propostes i recursos per acompanyar el dol.

Viure el dol En aquest capítol es parla sobre dol col·lectiu, sobre com organitzar un comiat col·lectiu i sobre el dol amb les famílies.

L’experiència a l’escola L’Aulet També hi ha tot un capítol dedicat a una experiència de l’Àngels a l’escola L’Aulet de Celrà, on va viure dues pèrdues de dos alumnes.

Ens transmet dues colpidores vivències que ens poden ser de gran ajuda en situacions de dol que mai voldríem que visquessin els nostres alumnes.

30 DIMARTS, 29 DE MAIG DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE HELEN KELLER

ACTIVISTA, ESCRIPTORA I PROFESSORA NORD-AMERICANA SORDMUDA I CEGA ( 1880-1968)

El fruit més gran de l’educació és la tolerància» COM SONA? (AEMCAT)

ESCOLES VERDES

LES TROBADES: UNA PART IMPORTANT

U

n dels elements que més ens distingeix de la resta d’escoles és que els centres educatius adherits al Programa Escoles Verdes disposen de diferents de formats per tal de trobar-se amb la resta d’escoles i intercanviar experiències i/o bones pràctiques ambientals.

Quins són aquests formats: Fòrum, trobada de Comitès Ambientals, formacions temàtiques i simpòsiums.

Els Fòrums són espais d’intercanvi d’experiències o bones pràctiques ambientals que es realitzen als centres educatius i que permet que cada un d’ells ho pugui explicar a la resta i també que es recullin idees per als nous plans d’acció. Aquests intercanvis es fan tant amb alumnes com amb docents. Per a la realització dels Fòrums, cal un espai cobert i adequat per tal de projectar les presentacions que fan alumnes i docents o per exposar els treballs en format Fira de mostres. El pròxim  de juny, es realitzarà un Fòrum de primària a Figueres. El curs vinent se n’han de fer al Baix Empordà, a la Garrotxa i a Girona per tots els instituts del Gironès, la Selva, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà.

A les Trobades de CCAA, es pretén que els

alumes en siguin els protagonistes i que, a part de poder-se relacionar entre ells, realitzin una acció conjunta o bona pràctica ambiental beneficiosa per a l’entorn on s’actuï. Per tant, aquestes trobades es realitzen en espais oberts i permet la participació de tots els membres dels CCAA. Durant aquest curs escolar, s’han fet diferents trobades de comitès ambientals.

A tall d’exemples tenim, l’Acció Moixina per a escoles i instituts de la Garrotxa; Territori al Descobert: La Crosa de Sant Dalmai per escoles del Gironès; Litoral net: Calonge per a instituts del Pla de l’Estanya, Gironès i Baix Empordà, i la Transelva per als instituts de la comarca de la Selva.

Les Formacions temàtiques són espais per als docents. Se solen dur a terme en caps de setmana en format de tallers de  hores i on es treballa una temàtica d’interès, acordada al seminari, durant un matí. Les trobades d’Escoles Bressols, en són un exemple.

Els Simpòsiums són espais per als docents.

Aquest espai de formació se sol crear entorn d’un eix d’interès concret. Sol organitzar-se de forma oberta a tots els centres educatius de Catalunya que formen part del Programa Escoles Verdes i la tendència és portar experts en un tema i debatre’l.

CREAMUS L’AEMCAT (Associació d’Ensenyants de Música de Catalunya) organitza la 13a escola d’estiu dirigida a mestres i professors d’educació musical d’escoles i instituts de Catalunya. Aquesta 13a edició (no som supersticiosos) la dedicarem a la creativitat a l’àrea de música. Una dimensió especialment interessant en el nostre dia a dia i des d’on la nostra àrea pot i ha d’aportar als infants i joves un valor afegit. Poques àrees del coneixement hi poden incidir com nosaltres. El programa és molt atractiu i com sempre arriscat amb nous formadors d’arreu del món. Els assistents poden escollir, d’una oferta de vuit, tres tallers de sis hores, on es podrà entrar en contacte amb diferents experiències pedagògiques.

Totes tenen l’objectiu d’oferir noves tècniques i recursos per treballar la creativitat directament a l’aula. Més informació: www.aemcat.cat

EMPORDONESES

«Missatges» Institut Narcís Monturiol de Figueres Instal·lació formada pels alumnes de 1r, 2n i 4t d’ESO. Una reflexió entorn la nostra manera de viure i la visió de futur. Els estudiants han plasmat dins d’una ampolla un missatge personal que podria navegar per l’oceà i ser descobert per una civilització desconeguda o perdut en la infinitat de l’univers. Tots ells han expressat les seves esperances, les seves pors, la seva manera d’entendre el món... A través d’un objecte poètic que ens convida a responsabilitzar-nos dels nostres actes però també a fer volar la nostra imaginació.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) SERRA VLLA, EVA

BONILLA, ROCÍO

VILLANUEVA, MURIEL

BALLAR MALGRAT ELS OBSTACLES

GERMANS!

GROC I RODÓ

TERRASSA: OMNIABOOKS, 2018.

BARCELONA: ANIMALLIBRES, 2018.

BARCELONA: FLAMBOYANT, 2018

Discapacitat, superació, autoestima i èxit

 En Jaume, en Guillem, la Martina i la Maria són uns nens i nenes amb un objectiu en comú: ballar. La cadira de rodes, la ceguesa, la sordesa o la Síndrome de Down no seran, en un primer moment, un impediment per iniciar-se en aquest esport.

El seu màxim objectiu serà demostrar, a ells mateixos i al seu entorn proper, que poden aconseguir practicar un esport que d’entrada es presenta complicat pels passos que cal fer, el ritme de la música que cal seguir i el desplaçament al voltant de la pista de ball. Aconseguiran els nostres protagonistes la seva fita? Un llibre recomanat a joves lectors a partir de 8 anys.

La “màgia” de tenir germans

 –Tenir un germà és molt molest! Sembla una mona, sempre fent pallassades.

–Tenir una germana també és molt molest! Tot li sembla malament i no em deixa jugar al que vull.

Ella n’està farta del seu germà petit: tot ho toca, tot ho trenca... Sempre pel mig i, per culpa seva, no es pot quedar després de l’escola a parlar amb les seves amigues. Ell també n’està una mica tip de la seva germana gran, ja que no li deixa fer les coses que ell voldria, és avorrida i sempre es pensa que en sap més. Però, a vegades, els germans són una gran ajuda i junts viuen moments molt divertits.

Potser, tenir un germà o una germana no està tan malament... però, i ser tres a casa?! Això sí que no! A partir de 4 anys.

Aprendre a superar les nostres pors

 Han arribat les vacances i toca marxar de colònies.

Però el protagonista d’aquesta història no en té gens de ganes, de marxar. Té un secret groc i rodó que cada nit se li apareix al llençol i que no vol compartir amb ningú. Té por que, al matí, aparegui el secret i tothom rigui. Però durant les colònies descobrirà que ningú és perfecte: tots tenim pors i secrets. Quin serà aquest molest secret? Aconseguirà alliberar-se’n i gaudir de les colònies? Aquest és un àlbum que ens enfronta a les pròpies pors i ens convida a superar-les. Un conte recomanat a nens i nenes a partir de 4 anys. Les pàgines de Groc i rodó estan il·lustrades per Ferran Orta.