DE (IX-80)

EMPORDA

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

NÚMERO 80 | JUNY DEL 2018

FÒRUM DE TREBALLS DE RECERCA L’Institut Illa de Rodes ha estat la seu del X Fòrum de Treballs de Recerca de Batxillerat, una edició molt especial que, després d’una dècada de rodatge, demostra que el treball en xarxa entre instituts esdevé crucial a l’hora assolir l’èxit dels projectes.

Deu anys d’excel·lència i prestigi educatius La cerimònia de reconeixement a les millors investigacions dels alumnes de Batxillerat és un acte consolidat a l’Alt Empordà CONXI MOLONS

MAIRENA RIVAS FIGUERES

“Els treballs de recerca (TR) de Batxillerat han estat un dels punts forts d’un sistema educatiu massa sovint qüestionat. Una de les realitats visibles dels darrers anys ha estat la promoció i difusió interna dels TR més destacats per part dels mateixos instituts o ajuntaments.

Estem segurs que darrere de cada actuació d’aquestes característiques s’hi pot veure la voluntat de reconeixement de la feina ben feta d’aquells de vosaltres que heu intentat aplicar en els treballs de recerca els coneixements i les metodologies adquirides al llarg dels anys”. Aquest és un fragment de la carta que els professors del Seminari de Caps d’Estudi de Secundària de l’Alt Empordà van escriure a l’alumnat fa deu anys, quan van impulsar el Fòrum de Treballs de Recerca. El seu objectiu no era altre que “incentivar l’esperit de recerca de l’alumnat i donar suport al professorat tutor en la difusió dels treballs”.

Naixia una iniciativa que, en paraules del director del Servei Territorial del Departament d’Ensenyament a Girona, Josep Polanco, “posa en valor i prestigia els treballs elaborats per l’alumnat de n

Els coordinadors de Batxillerat formen l’equip impulsor

Representants del grup impulsor del Fòrum de Treballs de Recerca, preparant la desena edició.

de Batxillerat, i és, alhora, una oportunitat per donar a conèixer la idea que una bona preparació per als estudis superiors ha d’anar acompanyada de l’aprenentatge vinculat a la investigació”.

L’esperit del fòrum s’ha mantingut al llarg d’una dècada, gràcies a la constància i l’esforç d’aquest grup de professors, encarregat de coordinar la celebració d’aquesta cerimònia, cada any

en una seu diferent.

La professora Assumpció Aurich explica, en representació dels seus companys de l’equip impulsor, que “la gran satisfacció d’haver complert deu anys de fòrum és veure que, com a grup de treball, hem donat continuïtat a un projecte tan important”. “Sabem que sacrifiquem temps, però ho fem per la satisfacció que els alumnes puguin presentar els seus treballs

EDITORIAL EDUCATIVA

Josefina Pairolí Sarrà EQUIP DE LLENGUA I COHESIÓ SOCIAL (ELIC) DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

EL JOC DE LLEGIR I ESCRIURE

A

l llarg del curs són moltes les converses i reflexions que sento de docents dels diferents nivells educatius. Una de les més reiterades i preocupant és la que fa referència al baix nivell de competència lingüística que tenen els alumnes i l’esforç

que suposa intentar millorar aquesta situació.

Estem davant d’una evidència, ara cal posar-hi remei.

Crec que cal abordar el tema a partir de diferents angles. Potser podríem començar per modificar algun concepte. Passar a

davant les seves famílies, amics i professors”, assenyala. Per a ella, també és molt gratificant haver aconseguit implicar en el projecte els tretze instituts de l’Alt Empordà: Illa de Rodes, Cap Norfeu i Centre Escolar Empordà, de Roses; Ins Castelló; Alexandre Deulofeu, Cendrassos, Narcís Monturiol, Olivar Gran i Ramon Muntaner, de Figueres; El Pedró, de l’Escala, Ins Llançà i Ins Vilafant.

anomenar la Competència lingüística (CL), Competència comunicativa lingüística (CCL).

No podem treballar les destreses i habilitats comunicatives només des de les àrees lingüístiques. Totes les matèries curriculars disposen d’uns gèneres discursius propis (dimensió lingüística de les matèries). És necessari saber comprendre i produir aquesta diversitat de gèneres textuals. Això ens portarà a haver de treballar dins la pròpia àrea les habilitats cognitivolingüístiques necessàries. Hem de procurar el domini dels patrons lingüístics per facilitar l’aprenentatge dels continguts específics. És molt important basar l’aprenentatge en l’emoció i la motivació, s’han de crear

 Després de deu anys, el Fòrum de Treballs de Recerca ha mantingut al capdavant un grup de coordinadors de Batxillerat de l’Alt Empordà, que han fet possible la continuïtat ininterrompuda d’aquesta proposta. En aquesta última edició, que ha tingut com a seu l’Institut Illa de Rodes de Roses, l’han format: Assumpció Aurich (Ins Castelló); Anna Maria Cristau (Ins La Jonquera); Sònia Geli (Ins Illa de Rodes); Montserrat Juanola (Ins Vilafant); Juana Maria Molina (Ins Monturiol); Neus Puigardeu (Ins Deulofeu); M. Dolors Ramírez (Ins Muntaner); Anna Ros (Ins Olivar Gran); Iván Teruel (Ins Llançà), i Núria Vivé (Ins Cendrassos). M. R. ROSES

entorns d’aprenentatge flexibles i adaptables a les diferents realitats. Recomano cada dia jugar al Joc de Llegir i Escriure.

Instruccions del joc Recomanat des dels  als  anys; requereix pràctica; se n’aprèn jugant; és bo veure exemples/partides d’experts; cal fer acompanyament i modelatge al jugador novell; conèixer les estratègies i habilitats et fa ser un bon jugador.

Hem d’apostar de manera real per la transversalitat de la llengua “que impregna tot el currículum i a través de la qual es poden concretar productes textuals propis de cadascuna de les disciplines” (Lorenzo, F. : Lingüística de la comunicación).

DIMARTS, 26 DE JUNY DEL 2018 27

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA INSTITUT NARCÍS MONTURIOL

El professorat es transforma a l’escenari convertit en «Els pastorets del Monturiol» REDACCIÓ FIGUERES

El professor de Llengua Catalana i Literatura, poeta i coordinador de teatre, Ernest Pibernat Bosch, s’ha ofert a explicar com n’és d’important per a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres la posada en escena, cada Nadal, d’Els pastorets del Monturiol: “Ara fa uns anys, a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres, vam engegar el projecte Els pastorets del Monturiol, una activitat de teatre compartida i transversal que, a més de tenir un caràcter lúdic evident, suposava també un element de cohesió entre el professorat del centre.

Conscients que aquesta no era una empresa fàcil, de seguida va haver-hi una resposta engrescadora per tirar endavant aquesta nova experiència. Un bon grapat de professors i professores del centre ens van fer arribar la seva disponibilitat per tal que, si calia,

comptéssim amb ells pel que fos.

Dit i fet. A principis del curs - es va presentar el text que hauríem de representar durant el Nadal d’aquell mateix curs. El guió d’aquests pastorets –escrits en vers– era inèdit i fet a mida per al professorat de l’institut, cosa que, en certa mesura, esdevenia un reclam més, alhora que significava un element prou important perquè l’empresa reeixís com desitjàvem.

Certament que aquell primer trimestre fou d’allò més intens, Traient temps d’on no el teníem, vam anar bastint, a poc a poc, cada escena de l’obra. Assajos i més assajos, lectures i més lectures, ja formaven part del ritual de l’institut.

De mica en mica, i amb la participació de pràcticament la totalitat de departaments del centre, Els Pastorets del Monturiol es van anar confegint, amb més o menys difi-

El pati dels Petits Terraprims és, en si mateix, un espai de descoberta de l’entorn MAIRENA RIVAS CAMALLERA

Tot partint dels interessos dels infants, aquest mes de juny, a la Llar d’Infants Petits Terraprims de Camallera, l’equip d’educadores ha proposat un projecte basat en la descoberta de l’entorn, però més concretament d’un espai que és molt proper als nens i les nenes: el pati.

Els objectius d’aquest projecte són que els infants visquin els aprenentatges de primera mà, i, d’aquesta manera, afavorir l’actitud de curiositat, la iniciativa per explorar i descobrir l’entorn més pròxim i fomentar el respecte cap a l’entorn natural i els animals que hi habiten, segons comenten les educadores dels Petits Terraprims. “Per tal de tractar l’entorn

A FONS

Miquel Alsina ESPECIALISTA EN DIDÀCTICA DE L’EXPRESSIÓ MUSICAL (UDG)

ELS PODERS DE LA MÚSICA

E

ls efectes de la música sobre les persones és un fet estudiat i constatat per disciplines tan

cultats, com s’havien dissenyat.

Finalment, a mitjans de desembre del  es van estrenar a la sala de la Societat de Sant Climent Sescebes. A partir d’aquí, cada any els hem representat tres o quatre cops, a diferents pobles de l’Empordà i de la Garrotxa, sense oblidar la sala de la Cate de Figueres, assolint sempre un èxit de públic que no ens podíem ni imaginar.

Moure una trentena de perso-

nes en un projecte comú com els pastorets no és fàcil, però quan comptes amb el capital humà que el Monturiol disposa, les dificultats es minimitzen exponencialment i el goig de compartir el projecte passa per damunt de qualsevol entrebanc. I quan t’adones que tots i cadascun dels departaments hi aporten de manera desinteressada el seu entusiasme i el seu esforç, la recompensa que se’n deriva inci-

LLAR PETITS TERRAPRIMS

deix directament i positiva en el bon funcionament del Centre.

Cada any són diferents –ens diuen–. I és cert. Sempre intentem d’ajustar el text a l’actualitat social del moment –en clau d’humor, evidentment– per tal de fer-los més dinàmics i canviants. Darrerament hi hem incorporat música en directe, balls... que fan que el públic que repeteix funció n’esperi sempre alguna cosa diferent, algun pas que encara no ha vist i que li provoqui la rialla, si pot ser, desmesurada.

El cinquè aniversari Aquest Nadal passat hem celebrat el cinquè aniversari de les representacions, una fita prou important i que no fa sinó refermar la voluntat de continuar treballant en equip, de seguir endavant amb un projecte que ens aporta un plus de cohesió i que ens fa, de ben segur, molt millors en la nostra tasca educativa. Manllevant una cita de Narcís Monturiol que diu: ‘Seré un temerari... i el meu projecte una il·lusió’ pretenem que l’Institut Narcís Monturiol de Figueres esdevingui un punt de referència en l’educació de la nostra ciutat”.

ESCOLA DE CABANES

natural amb el seguit d’experiències i coneixements que ens aporta, hem proposat un conjunt d’activitats basades en la manipulació i experimentació de l’entorn més proper amb l’infant com a protagonista d’aquests aprenentatges”, afirmen. El projecte es planteja de forma transversal i preveu diferents àmbits d’acció: coneixement del mateix cos; coneixement de l’entorn i dels animals que hi viuen; experimentació amb materials naturals, i expressió artística com a mètode de representació de tot allò que es vivencia.

Amb la finalitat de desenvolupar aquest projecte educatiu, s’han dissenyat una sèrie de propostes: safates d’experimentació (amb terra, branquillons, llenties,

arròs tenyit), sessions de ioga (tot imitant el moviment dels insectes), laboratori de llum (experimentant amb la llum que produeixen les cuques de llum), expressió artística (pintar amb espaguetis tot representant els cucs) i, entre altres idees, hi ha la representació de contes o històries, alguns dels quals s’escenifiquen amb ombres xineses.

La motivació i l’interès pedagògic que ha despertat, aquest curs, l’exposició Viure i sentir, de pintures i gravats de l’artista cabanenca Roser Vila, han estat el punt de partida d’unes sessions de plàstica en què ha participat tot l’alumnat, al

taller de la pintora. Cada cicle ha treballat una tècnica diferent amb un tema comú: la primavera. El projecte, que va culminar amb una exposició, ha implicat, pràcticament, tot el poble: mestres, l’alumnat i Roser Vila, l’AMPA l’Ajuntament i Ràdio Cabanes.

diverses com la musicoteràpia, l’antropologia, la psiquiatria o la neurociència. Com a manifestació artística i cultural eminentment humana, se situa en els orígens de totes les civilitzacions.

Els éssers humans canten i ballen junts a totes les cultures, i així podem pensar que ho han fet des dels seus orígens més remots.

Aquí hi trobem doncs un primer benefici, el reforç de la col·lectivitat. La música ens permet compartir emocions i reforça els vincles d’identitat amb un grup social, cultural, ideològic o generacional. Segur que tots, n’hem viscut més d’un exemple.

El cèlebre neuròleg i escriptor anglès Oliver Sacks (-) recull en el llibre Musicophilia, un bon ventall de casos de pacients seus a través dels quals es revela la força de la música com a definidor de la identitat humana, també des de les seves singularitats individuals, fins i tot extremes o patològiques. En l’àmbit també clínic, la musicoteràpia utilitza la música i la font sonora com a estímul de funcions atrofiades o reforçant un tractament més convencional.

Actualment, la neurociència ja ha estat capaç de detectar una mostra d’efectes i respostes pro-

duïdes per la música sobre el nostre cervell, cobrint múltiples perspectives entre les quals destacaria aquests dos àmbits: la memòria i les emocions. I el nexe d’unió entre aquests dos calaixos no és altre que el plaer. L’escolta repetida i reiterada de músiques que, en alguns casos, haurem escoltat des de la mateixa infància queda associada a sensacions agradables gestionades per estructures cerebrals profundes i complexes.

Finalment, en el terreny de l’educació, entesa aquesta en sentit ampli i inclusiu (a l’escola, la família, el lleure, etc.) la músi-

ca hi és altament protagonista. És, d’una banda, amb l’escolta o la interpretació activa i participada, una eina de catarsi que aglutina i conjura, fa tribu. També des de la neuroeducació, la petjada emocional s’ha reivindicat com l’element més poderós i fonamental en l’aprenentatge efectiu i durador. Aquí és també on la música, com art sensorial per excel·lència, esdevé instrumental. En l’eterna reivindicació d’un espai i una justa valoració de la música com a eina educativa, el poder de la música esdevé una evidència, només ens cal voler i saber escoltar.

Els alumnes han gaudit mostrant les seves creacions artístiques.

Un petit explorador.

L’Escola de Cabanes treballa les arts plàstiques amb Roser Vila REDACCIÓ CABANES

28 DIMARTS, 26 DE JUNY DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGEM AMB...

Entrevista Rosa Camps Estela Professora de Biologia de l’Institut Cendrassos de Figueres. És la coordinadora pedagògica i una gran entusiasta de l’educació experimental i manipulativa. Dona l’opció als alumnes de gestionar la informació amb sentit crític i opinió, i, sobretot, despertant-los el gust per aprendre.

«A les classes, m’agrada contagiar l’alumnat de l’esperit engrescador de voler saber» Rosa Camps assegura que va elegir dedicar-se al món de la docència encertadament, perquè en gaudeix molt Mairena Rivas FIGUERES

Rosa Camps se sent com a casa a l’Institut Cendrassos. Forma part de l’equip de direcció i es defineix com una professora que no vol deixar d’aprendre. Abans d’impartir classes al Cendrassos, va estar, entre altres, a l’Institut de Llançà, a l’Alexandre Deulofeu de Figueres, al Vicens Vives de Girona i a l’Institut Castelló d’Empúries. És de Figueres i viu a Púbol.

P Quan va decidir estudiar la carrera de Biologia, ho va fer amb el propòsit de dedicar-se a la docència?

R La biologia m’ha agradat des de sempre, pel meu interès per la natura. Soc una persona molt curiosa, m’encanta investigar, tinc el neguit de voler saber per què són i per què passen les coses. I, per altra banda, vaig tirar cap al món de la docència, crec que encertadament, perquè en gaudeixo molt.

P Què li agrada aportar a les classes?

R A les classes, m’agrada contagiar l’alumnat de l’esperit engrescador de voler saber. No es tracta només de transmetre informació, tenint en compte que molta informació és fàcil trobar-la al Google

o en qualsevol plataforma digital de recerca. Més que contingut, m’agrada transmetre les ganes de saber, de provar coses, de tenir iniciativa, de ser crítics, de saber contrastar la informació, de tenir una opinió personal. És molt important la part del coneixement d’aprendre a fer les coses.

P Quan vostè era estudiant de COU, a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres, si hagués tingut la informació tan a l’abast com la tenim actualment, hauria triat el mateix camí acadèmic?

R Ara mateix l’oferta és tan diversa i tan específica que als alumnes de Batxillerat els costa molt més triar què estudiar que no pas quan jo tenia la seva edat. Abans, tiraves cap a una branca comuna i, un cop a dins, et podies especialitzar. Ara, per exemple, Biologia és una opció, però també hi ha Biotecnologia, Bioquímica, Microbiologia... hi ha estudis molt concrets. Jo crec que, si ara em trobés davant d’aquest panorama, em costaria moltíssim triar una carrera.

P Cada cop més, i vostè n’és una clara mostra, el professor s’ha convertit en quelcom més que una persona que dona classes.

R Les classes són molt importants, però tot sovint també estàs lligat a alumnes que ja estan a fora de l’institut. Volem fer moltes coses i ho volem compaginar de la

MAIRENA RIVAS

Rosa Camps veu l’hort com una motivació educativa perquè els grups competencials puguin experimentar.

millor manera possible, però ens falten hores. Personalment, aquestes hores, i em sap molt i molt de greu, les trec de dormir.

Veig com una etapa la meva tasca actual a direcció, tenint en compte que vinc de ser coordinadora de Batxillerat. Sé que, si m’embolico amb moltes coses, com ha estat ara també amb el Servei Comunitari de l’institut, és pel meu caràcter, perquè soc inquieta de mena.

P Una de les seves idees l’ha aplicat a l’hort de l’institut.

R Abans, quan fèiem l’aula oberta, ja es feia un treball a l’hort.

Quan vam entrar a la direcció del centre, vam plantejar que, en lloc d’haver-hi aula oberta, es creessin grups competencials. Vèiem que a l’aula oberta es feia molt treball manual, però quedava molt desvinculat de les matèries. Amb el grup competencial, podem treba-

llar molt les competències bàsiques i els projectes manipulatius.

I així l’alumne pot seguir el fil per adquirir, si no pot ser el nivell de t d’ESO, almenys el nivell de n per tenir el certificat d’escolarització que li pugui garantir, amb les proves d’accés, poder anar a fer un cicle o arribar a les competències bàsiques de t. I per assolir aquests objectius, les classes es fan lligades a l’activitat de l’hort.

cansament augmenta. Sense un bon descans, poden tenir somnolència, baix nivell d’atenció o dificultats per memoritzar, hiperexcitabilitat, irritabilitat, aprenentatge i de relació social i afectiva. Uns bons hàbits per agafar el son són importants, a través de música tranquil·la, llegir o xerrar en família. Es recomana no prendre aliments de digestió lenta, evitar que utilitzin aparells electrònics (TV, mòbil, pc...) una hora abans d’anar a dormir, ja que la brillantor de les pantalles estimula l’activitat mental i dificulta agafar el son.

Finalment, quan parlem d’acti-

vitat física, ens referim a qualsevol moviment corporal produït pels músculs, que provoca en el cos més despesa d’energia quan està en repòs. L’esport és tota activitat física que fa que els fills creixin sans amb un òptim desenvolupament físic. També ajudarà a aconseguir l’equilibri psíquic.

Tot plegat contribuirà que assoleixin maduresa afectiva i millorin en socialització, autoestima i rendiment escolar. Els nens tenen la necessitat d’experimentar i de descobrir el món que els envolta i això els porta a moure’s molt i a fer exercici físic. Cal, doncs, aprofitar-ho!

ACOMPANYEM ELS CENTRES

Els hàbits saludables: alimentació, higiene, descans i activitat física Marta Delclós/M. Àngels Gifra REFERENTS DOL EAP ALT EMPORDÀ

Aquest mes, per finalitzar el cicle «Acompanyem els centres», us parlarem dels hàbits saludables, dins l’apartat del web Família i Escola del Departament d’Ensenyament (familiaiescola.gencat.cat/ca/educar-creixer-en-familia/habits-saludables).

Trobem diferents apartats en relació amb els hàbits: alimentació, higiene, descans i activitat física.

De cadascun, ens explica els aspectes més rellevants, com sempre organitzats per franges d’edats, converses i recomanacions.

En relació amb l’alimentació, cal que transmetrem als nostres fills la importància d’una dieta equilibrada des de ben petits, implicant-los en activitats relacionades amb el menjar, donant responsabilitats.

Cal estar alerta en l’alimentació sobretot en l’etapa de l’adolescència, ja que hi ha el risc de patir un possible trastorn alimentari.

Quant a la higiene, cal tenir uns bons hàbits d’higiene, i ser autònoms a mesura que els nostres fills

es van fent grans. Cal explicar-los perquè ho fan i en quin moment.

La necessitat de fer un ús adequat de productes d’higiene personal quan s’observen canvis hormonals. Els hàbits d’higiene dins un grup d’amics fa que sigui molt important. Des de l’escola, també cal fer un treball d’hàbits. Durant l’adolescència, hi ha certes dificultats per mantenir els hàbits d’higiene establerts.

El descans és el temps que dediquem a compensar l’esforç i a recuperar l’equilibri físic i psíquic.

Quan el treball i la capacitat de rendiment estan descompensats, el

EMPORDÀ

DIMARTS, 26 DE JUNY DEL 2018 29

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE ALEXANDRA K. TRENFOR

El millor mestre és aquell que et mostra on mirar, però no et diu què veure» COM SONA? (AEMCAT)

ESCOLES VERDES

FÒRUM D’ESCOLES VERDES DE PRIMÀRIA

A

mb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, s’ha celebrat el  de juny, a Figueres, la trobada d’intercanvi de bones pràctiques ambientals. Amb el suport de l’Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, un total de  alumnes de  escoles i  mestres, han pogut conviure durant tot un matí i intercanviar-se maneres de fer i actuar davant les problemàtiques socioambientals.

Les experiències han girat totes al voltant d’accions de millora que han dut al seu municipi entre el mes de març i maig.

En total  accions i  nens i nenes implicats: Acció conjunta de les escoles de Figueres Josep Pallach, La Salle, Cor de Maria i Carme Guasch i Darné: neteja de la zona Parc de les Aigües, de Figueres; acció del comitè ambiental de l’Escola de Llers: neteja de la Pineda, de Llers; acció d’Educació Infantil de l’Escola de Llers: neteja del corriol dels horts, de Llers; acció del Cicle Superior de l’Escola de Llers: neteja del camí de la Pedrera, de Llers; acció d’Educació Infantil, del Cicle Inicial, del Cicle Mitjà i del Cicle Superior de l’Escola Ramon Mun-

taner: neteja del parc apadrinat de Peralada; acció d’Educació Infantil de l’Escola Joan Reglà: neteja del riu Fluvià, a Bàscara; acció del Cicle Inicial de l’Escola Joan Reglà: neteja del carrer del poble de Bàscara; acció del Cicle Mitjà de l’Escola Joan Reglà: neteja de la Font de les Xibeques, de Bàscara, i acció del Cicle Superior Escola Joan Reglà: neteja de la riera de Cossinyola, de Bàscara.

Després, hem reflexionat: “Què fem com a escola verda?” En grups de sis o set nens i nenes, s’han acordat: per l’estalvi energètic (llum, calefacció); per l’estalvi d’aigua; per millorar el nostre entorn; per reduir els residus; al nostre hort; per un pati més verd; per reciclar; per reduir el material d’escola; per organitzar-nos i prendre decisions “verdes”.

El matí encara ha donat per molt més, i hem descobert, a través del joc, què representaven les espècies invasores a casa nostra i l’afectació a l’entorn natural i social. La trobada ha finalitzat amb un seguit de desitjos que hem escrit i penjat a l’arbre dels desitjos: què desitjaríem per al nostre entorn/món.

ESCOLA D’ESTIU DE GLOSA CANTALLOPS L’estiu arriba i l’entitat Cor de Carxofa, associació de foment del glosat, organitza, per 7è any, l’Escola d’Estiu de Glosa a Espolla, del 10 al 14 de juliol. El petit poble empordanès es converteix en capital de corrandes, garrotins, jotes i nyacres. A l’Escola d’Estiu de Glosa, es fan tallers i xerrades amb l’objectiu de mostrar la glosa com a recurs pedagògic i lúdic. Es compta amb un professorat

de luxe a través del qual els participants poden triar l’itinerari més adequat a les seves inquietuds i habilitats.

La mostra acaba amb la consolidada 16a Trobada de Cantadors, tot un referent en el món dels glosadors.

Trobareu més informació en aquests portals i d’Internet: escolaestiuglosa.cat sites.google.com/site/assoculturalafraternal/trobada-de-cantadors.

EMPORDONESES

Institut Alexandre Deulofeu «Animals i canvi climàtic» Alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, coordinats per les professores Dolors Comas i Coral Sala, han realitzat l’adaptació dels animals actuals al canvi climàtic, les mutacions que hauran de fer per adaptar-se a les noves condicions climatològiques.

La tècnica emprada ha estat l’assemblatge.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) MEZQUITA, ROBERTO

INKPEN, MICK; INKPEN, CHLOE

BRIGHT, RACHEL

OVELLA DE FUSTA

SI POGUÉS PARLAR, SAPS QUÈ ET DIRIA?

UN LLEÓ A DINS

FRAGA: LA FRAGATINA, 2017

POBLACIÓ, EDITORIAL, ANY

BARCELONA: BAULA, 2017

Els problemes es resolen amb astúcia

 L’àvia Satur i l’avi Jero viuen en una caseta tot cuidant ovelles. Portaven una vida tranquil·la fins que els seus estimats animalons van començar a desaparèixer. Llavors, l’àvia va tenir la idea de construir una ovella de fusta i untar-la de mel per poder enxampar el lladre. L’àvia Satur i l’avi Jero no només enxamparan els culpables, sinó que faran uns tractes que els permetran viure còmodament. Una clara demostració que no hi ha res com l’astúcia que ens dona l’edat i l’experiència. I ningú com Roberto Mezquita i Mar Ferrero per explicarnos aquesta història tan original inspirada en un conte tradicional ucraïnès. Un conte recomanat a nens a partir de 4 anys.

L’amor incondicional cap a un gosset

 Aquest gosset no sap parlar, només sap moure la cua i saltar, llepar-te la cara i robar-te un cordó de la sabata.

Quan li dius “Vine!”, no sap obeir, però això no és important perquè us estimeu.

El problema és que als pares els sembla que no es comporta bé i decideixen que no se’l poden quedar. Aquest gosset voldria poder parlar per dir: “Quan em dius ‘Busca’ o ‘Quiet’ no sé obeir... Però això tant és, perquè jo t’estimo”. Mick Inkpen és l’autor d’aquest conte tan tendre que ha il·lustrat Chloe Inkpen. Un llibre adreçat a tots aquells nens que s’estimarien les seves mascotes malgrat ser unes trapelles que mosseguen mitjons. Recomanat per a infants a partir de 3 anys.

Amistat i aparences de petits i grans

 El ratolí és menut i passa desapercebut per a tothom. Ell vol fer-se sentir i pensa demanar ajuda al seu veí de roca, el senyor lleó, perquè l’ensenyi a rugir i, d’aquesta manera, donarse a conèixer. Tot i la por i la inseguretat, puja sobre la roca i demana ajuda al lleó. Però el que no s’espera és la reacció del rei de la selva. El llibre ens ensenya que no cal ser gros i valent per poder rugir. El ratolí descobrirà que fins i tot la criatura més menuda pot tenir un lleó a dins. Un conte sobre amistat i aparences, que ens ensenya com afrontar les situacions complicades. De lectura recomanada a partir dels 4 anys.